Bon dia, bona tarda, bona nit, Catulu, com estàs? Doncs molt bé, una mica tristos també, ara ho explicaràs, però la veritat és que molt bé i...
I molt content d'una estoneta aquí parlar si anem amb tu, que ara fa dies que no ho fèiem. Teníem ganes. Ens expliquem una mica. A l'audiència, els que esteu a l'altre cantó, el podcast fa dos mesos que no fèiem res. Ens escrivien, ens preguntava, hòstia, que ha passat, ja no el feu. El podcast, com fins ara l'havíem entès, amb el format que teníem, amb els malagutonassos, s'ha acabat. Ja no hi és. El Raül va marxar, vam...
L'hem de ser entre tots i li agraïm molt la feina feta, la dedicació, les hores i dies de converses cinemàtiques, els riures, les aventures que hem compartit durant aquests anys, que han sigut quatre anys, Xavi, meravellosos, de molt de cine, de molt de riure i de molt bon rotllo. En els que hem crescut molt, la veritat és que és veritat, tan personalment com en tots els aspectes, vull dir, això i el regulador ha sigut una part molt important en aquests quatre anys. I tant.
I res, vam decidir que ja no feien més podcast, llavors ha passat un mes des que ja no n'hem fet cap mes, més o menys, i anàvem parlant amb el Xavi, seguim a l'Insta, seguim al TikTok, seguim fent feina, publicant vídeos, fent entrevistes, anant a festivals, hem estat a les Sitges, hem vist la tira de pel·lis, i teníem ganes de fer algun tall, de seguir parlant de cine, perquè evidentment seguim parlant de cine,
I hem dit, escolta, anem a fer una prova. Avui estem en modo problema, entre cometes, no és el podcast que estàvem acostumats, tornem a dir, no és aquell format, però sí que és el format, entre cometes, de parlar de cine, d'estar, en aquest cas, Catullo i el Sendrowski, compartint cinema, compartint les sèries, les pel·lis que estem veient, les experiències de Sitges, en aquest cas, novetats cinematogràfiques, notícies de cine...
I una miqueta això. Així que anem a veure avui què tal va. Tenim ganes de compartir-ho amb vosaltres i al final hem dit, doncs, per què no ens enxufem, ens pengem el programa, diguéssim, un nou programa, és igual, diem-li programa si volem i a veure què tal. Així que res, no sé, jo tenia alguna notícia que volia comentar, si et sembla.
Comença, doncs, comença a topar les notícies aquestes, si vols. Mira, tinc dues o tres cosetes. Una, hòstia, llegia l'altre dia la taquilla espanyola sota mínims. Diu que tornem a estar per aquests últims mesos i mig, dos mesos, a nivells de postpandèmia 2020. Un desastre. Mentre a l'hora llegia que França està funcionant a simple accident, l'última del Banaji que va guanyar Canç, o la mateixa Sirat,
que estan funcionant com un tret. Que tot el teu problema és que ens veiem a les sales, no? Què hem de fer? Ja n'hem parlat mil vegades. Però, hòstia, fot ràbia que encara estiguem en aquesta casella, no? Aquesta casella sortida, quasi. A veure, també és veritat que estem tornant una mica de l'estiu, del bon temps, i la veritat és que l'estiu sempre és una època en la que baixa el tema de l'assistència a les sales. Això ho estem totalment d'acord. Llavors, jo espero que a partir d'ara comenci a remuntar.
També sí que és veritat que hem tingut estrenes així importants, tipus, ja vam parlar de Supermans i alguna cosa així, però tampoc hem tingut... Les que has comentat tu ara, un simple accidente simple, un simple accidente, no sé com l'han traduït aquí, la gent que l'ha anat a veure, que em consta, la veritat és que em parla molt bé i ha agradat molt, però és gent que em diu, no, és que ho vaig a veure perquè ja ho he vist tot aquest director i m'agrada molt aquest director. El que vull dir és que són pel·lícules, i s'hi ha anat igual, són pel·lícules que...
que no haguessin funcionat tampoc un altre any. Saps què vull dir? Que no. Sí, sí, sí. Són pel·lícules molt concretes, molt concretes. Que, com que han tingut premis, han anat a grans sales. Si no, les veuríem a tres sales. I tant, i tant. Bé, seguirem animant, com sempre, des d'aquí, que aneu als cinemes, està claríssim. Escolta'm, Premis Ondes, bona notícia. Pubertat a l'HBO Max, de Letícia Dolera, que vam poder parlar a Sància amb la Betsy Túrnez,
Bé, una sèrie que li tinc gana, està a l'HBO Max, estarà a TV3. Si tot va bé, el març, abril, estarà a TV3 i pinta molt bé. I una altra sèrie que també he tingut Premi Ondes és la de la Mònica Terribas. No sé si ho sabies, que va dirigir el Minuto Heroico, que està a l'HBO Max. És la de l'Opus, no? És la de l'Opus, que està molt bé, molt realista.
Sí, sí, sí. He vist alguna cosa. He vist alguna cosa i la veritat és que tenia ganes de posar-me-la. A més, aquesta sí que està a la carta, no? La podem veure ja directament, diria. Doncs no sé què dir-te. A l'HBO Max segur. A l'HBO Max segur. Ara em fas dubtar. Ara ho repassem i després us ho diem. Us ho diem. Doncs escolta'm, jo tenia aquestes dues cosetes que volia dir. Si et sembla, després ja parlem de cine? Perquè entra alguna cosa. I crec que és bon moment per dir...
Divendres 31, Entra Together, que està bé començar per Together, no? Va, fota-li, fota-li, fota-li, fota-li.
Jo animo tothom. Jo crec que és una pel·li que ha funcionat tan bé en els festivals en els que s'ha presentat, que la gent, el boca a boca està funcionant molt bé i tothom que l'està veient, li està agradant molt, que per això crec que està tinguent una bona distribució, perquè si no, estem d'acord els que l'hem vist, que seria una pel·lícula de distribució petita. Dit això, ostres, si us la fan a prop, si teniu la possibilitat d'anar-hi, aneu-la a veure al cine, perquè nosaltres que l'hem vist a Sitges, per mi...
Per mi és la guanyadora de Sitges, per mi, eh? Ja, ja, però per mi és la guanyadora. Però Sitges, no? No, no, ja ho sé. No, no, no ha guanyat res, però particularment m'agrada molt més, per mi, eh? M'agrada molt més Together que l'Hermanastre Fea, que és la que va guanyar. Que ell se desmereix a l'Hermanastre Fea. No, no, no. Coincidim, coincidim. Ens va agradar molt. És un cine que ens mola, no? Que té aquest, bueno, un viatge inquietant, excitant, no? Òpera prima, per cert, del Michael Shanks, que ja el seguirem.
Són aquestes pel·lis que et donen alguna cosa diferent a sitlles, que tenen finals guapos, que són curioses, que són petites, que són boges. Són petites, però al final t'estan ficant el Dave Franco i l'Alice Sombrí, que són dos actors coneguts, a part que són parells a la vida real, no només a la pel·lícula. És veritat, com ho han dit. A més, la química entre els dos és brutal. I aquí és una pel·lícula que la química entre els dos ha d'existir molt bé.
I tant, i tant, i tant. Té alguna coseta que et fa com, no sé, com està vibrant tota l'estona a l'hora que més o menys pots predir alguna cosa, no és perfecta ni molt menys la pel·lícula, però no sé, saps les típiques aquestes que t'enganxen i que sense res de l'altre món, sense grans escarafalls,
Però té coses superguapes, o sigui, està molt bé. I anava a dir pel·li romàntica, body horror. Estem parlant de terror, eh? Que no sé què... Ojo, peligro! Vull dir, que algú no... Mira, jo la vaig a posar. Al tanto, eh?
A veure, és això. Hi ha gent que potser s'horroritzarà amb alguna escena. Però tampoc és... Les escenes desagradables no són superexplícites, si m'entens. Les que són explícites no són tan desagradables com perquè no les puguis mirar. Estic d'acord. Per algú que no hi estigui preparat, suposo que sí, però pels que ja ens agrada una mica el terror i tal, no és extraordinàriament...
Fins i tot de substans et diria que és pitjor, no? Sí, sí, sí, sí, totalment. Totalment, molt més desagradable. Escolta'm, la guanyadora, va, l'Herman Astrafea, l'hem vist els dos. No dic que estigui malament, eh? Tu deies, together és millor, a mi m'ha anat més together, està clar. Però no està malament, no? No, però, a veure, l'Herman Astrafea no deixa de ser la ventafocs, d'acord?
amb un punt gore. Amb Body Horror, tornem al Body Horror. No sé si era el hype que n'havia sentit tant i que venia com tan preparada. No sé si vas veure el merchandising que es va muntar sitges, però regalaven hasta... No sé si tu vas veure, però regalaven hasta els carmelets. Els carmelets? Hòstia, que bo! No diré res. Però m'encanta això, però els dos carmelets...
Em sembla meravellós, eh? Ho volia dir-ho, eh? Sí. Però després hi ha trossos de la pel·lícula que, des d'un punt de vista, no sé, que són com bruts, que inclús podries dir, hòstia, si aquest tros depèn de com l'acabis o de com l'aconsegueixes, ho pots considerar una pel·li porno, gairebé. Sí, sí, sí. A nivell de filmació, eh? Em refereixo i tal. Sense ara que ningú s'ha...
Que ningú ara es tiri darrere per veure el que sigui, que tampoc surt res d'això, però... Bueno, és com he dit error, també, i ara que parlàvem de substance, evidentment aquesta encara té més vincle amb the substance. Perquè el tema és el mateix. El tema és el mateix, sí, sí, sí. Poder the substance, què diríem, aquí tira més cap a la medicina, o sigui, la medicina plàstica, cap a la cirurgia. Potser l'altre és més per no fer-se vella, tot i que també és per fer-se guapa, no ho sé. Bueno, poder aquestes...
És més guapa que Vella, no? No ho sé, diria Vella amb V alta o amb V baixa, no? Les dues ho toquen, els dos. Jo aquesta trobo que la sort que ha tingut, o sigui, està a la línia de la sèrie B, sense que se'n malinterpreti. Sí, sí, t'entenc, t'entenc. Té aquest punt brut, o el que sigui, que si no hagués, que si està una mica més mal feta, dirien que, saps, tipus Heidi o aquestes coses que van fer, que són infumables, em perdó, però ho és, Heidi és infumable,
Però és això, és aquest punt. Llavors, de tant en tant, depèn de com li miro en alguna escena, li veig aquest punt i dic, uf, no m'acaba. Ai, ai, ai. Bueno, diem que potser no tant com per guanyar el festival. També teníem The Furious, que és aquesta de les hòsties, en plan The Night of Surahs. The Night of Surahs. The Night of Surahs.
Sí, dic això, un comedy terror que està ben aconseguit, que té les seves coses però que no és tant, tant, tant. Ara deies, Heidi, i m'has fet pensar en el Twisted Childhood Universe, aquests Winnie the Poohs dolents i tot, la de Bambi també, Venjança. Al final estem amb això, la ventafocs versió retorçada, que ja mola, que ja mola, que la idea mola.
Però bueno, penso en el tema de Sitges. Realment, últimament estem premiant molt cine nòrdic. Pensava l'any passat en el Banyo del Diablo austríaca. A part de quan es feia la maldat, que no, que és Argentina. Argentina, Argentina. Però l'any 22 tenim Sisu, que és de Finlàndia, i l'any 21 tenim l'Am de Suècia. Vull dir que al final Sitges està mirant molt el nord d'Europa. Un detall que volia comentar. I què més? No sé si vols dir alguna cosa més d'Hermanastra.
Sí que una cosa sí que crec que podem destacar i que crec que aquest és un dels factors que l'ha fet guanyar, és que, sobretot, ella està molt bé. Sí. Ho fa molt bé, de veritat, en tots els moments, des de quan està guapa, quan està lletja, quan el d'això, i realment ho fot molt bé, de veritat. I tant, i tant, i tant. Escolta, en vieja loca, produïda pel Bayona,
Palazzo, dèiem que no sabem si volia emular Misery. La Maura, evidentment, és una molt bona actriu, però la que t'hi veig és millor. No entrem a debatir. El tema, que és una pel·li, diuen això, que no és llarga, ja es fa llarga, i això és una molt mala notícia, no?
Però perquè era un curt, jo crec. El problema ja ha passat moltes vegades, això, i és una cosa conegut. Potser haguessis fet un curt, o un mig metratge, si vols, de 40 o 50 minuts, i d'això a la que ho vols passar a pel·lícula, poder no té prou com per fer això, per aconseguir... Mira, just a l'altre extrem, després te'n parlaré d'una, de la de la Cluenda.
Ah, exacte, hòstia, tinc ganes. Fota-li si vols, tira-li. Bé, haló, que tampoc hi havia gaire més. El tema que la Maura la fa de gent parla amb saques amb l'argentí, doncs potser tampoc calia. Però... Això està de moda, no? Que fiquem els actors a això i els hi fem canviar. Ara m'has fet pensar en...
Amb la sèrie aquesta de 3 tombes amb el professor que el fan parlar així amb sevillano. L'Álvaro Morte. L'Álvaro Morte parlant amb sevillano, que es fa com a raro també. Clar i dic, clar i dic, clar i dic. Escolta, dispara amb la de Cluendas igual, anem amb l'ordre local, no? Cluendas al revés de això. Cluenda va ser la larga marxa.
una pel·lícula que tindreu en cinemes d'aquí un parell de setmanes. Em sembla que és el 14 de novembre. Sí, sí, sí, sí.
Mira, m'he posat la pell de gallina. Van caminar molt, la veritat, eh? Es veu, ho saps, eh? Els actors van caminar molt. I saps que van fer com... Bueno, això és off-topic, un off-topic. Saps que van fer un passe igual que amb Bugoni? Bueno, no sé si s'han dit aquestes dues coses. A la larga marxa van fer un passe, la pel·lícula, amb cintes de córrer a dintre del cine i havien de seguir el ritme. I si algú no podia seguir el ritme, se n'anava fora.
Black Mirror! A veure, que al final no és el mateix estar dies caminant a 6 km h que estar a una hora i mitja caminant a 6 km h que no estem parlant tampoc d'una bestialitat
I a Bogònia van fer un passe gratuït, no sé si també ho has vist, que pels calbs, i si no eres calb, et rapaven allà. I entraven gratis. Això és meravellós. Hòstia, quina info més gran. Mira, els friquis. Perquè ell està calba tota la pel·lícula de Bogònia. La Emma Stone es va rapar per fer la pena.
Doncs, La larga marxa. La larga marxa està basada en un llibre del 78 o 79, em sembla que és, de l'Stiphen King, quan encara no el deia Stephen King, amb l'altre nom. No em feu diar de memòria. L'hauria de buscar. Llavors, és un llibre que no és molt llarg ni res. Llavors, dius, hòstia, jo em vaig posar davant de la pel·lícula i et poses davant de la pel·lícula i dius, a veure,
Comencem a caminar els 5 minuts. Aquesta pel·lícula dura una hora i mitja. O una hora i 40. Estaré una hora i 40 veient uns dies caminant. Clar, clar, clar. Acollona una mica. Acollona. És que és una crítica a tot. És muntar tota la societat amb 30 persones que estan caminant. Hi ha representació de totes les parts de la societat, de tot.
del que volen anar a buscar, del que no, no sé. I entre ells tot el que va passant, evidentment no explicaré res perquè si no seria fer spoiler, però et manté, t'enganxa la pel·lícula, t'estimes alguns personatges i evidentment només pot quedar-ne un.
perquè la larga marxa no sé què va, però bé, és un futur distòpic en el que es munta una larga marxa que tothom que vulgui s'apunta, només la condició és que ha de ser major d'edat, i anar caminant, el que aguanta més és el que guanya. Ah, té el rollal. Sí, pot demanar un desig, el que guanya pot demanar un desig, un desig del que vulgui, que li donaran, i a més a més té la vida solucionada a nivell econòmic.
Clar, totes les amistats que es van creant allà dins, d'anar caminant tots aquests, dir, ah, podrien ser, fotre's alguns, no, no? Vull dir, amb alguns et faràs amica, amb algunes traçades. La societat, el gilipolles, el bo, el maco, el... És que la societat. És allò, allà ficada. Amb un Mark Hamill fent de dictador xungo. Hòstia, el que és Kai Walker! Sí, sí, sí.
I molt maca, a l'hora molt maca, i ho fan molt bé. I a l'hora, si no pots caminar, si baixes de la velocitat aquesta, et foten un tiro. Es veu bé, t'ho ensenyen. I heu preparat que no és allò, se ser algun sí, però vull dir que si t'han de fotre un tiro al cap, t'ensenyen el cap i el tiro. En primera plana.
Doncs m'has fet venir unes ganes totals d'anar a veure aquesta pel·lícula i la veuré al cine segur. Que guai, que dur, que guai, merci. Diria que és el director més de Hunger Games, dels Veus de l'Hambre i ara no ho sé, alguna més d'aquestes. Vull dir que ja està basat a fer això que deies tu de Battle Royale. Molt bé, molt bé, molt bé. Deies el pseudònim de la Stephen King als seus inicis, va ser Richard Bachman. Aquest. I ell feia servir aquest nom, no sé si ho sabeu, per veure... Ell el que volia era publicar novel·les que el seu editor considerava acceptables
així, per un autor a l'any, no? I ell va dir, doncs mira, posaré prova a l'èxit si es deu al talent o al meu nom, ara no? O sigui que és super, super, super original, curiós, no? Escolta, em deien de The Furious i hem dit alguna cosa, que tenim moltes, moltes, moltes ganes, premi al públic, parlar amb això de tipus... Això sap si arribarà a algun lloc o... Doncs no ho he mirat, si ho vols mirar mentre anem parlant, però The Furious, els que us agradin aquestes coreografies anades de l'olla on pot rebre...
un nen, una iaia, un home gran, un home jove, un home karateka i un que no en té ni idea, que van a saco, que són dues hores i pico que passaven volant, que l'auditori estava dret d'en peus i que sobre l'actor, director i tal, van treure un bon rotllo amb tothom. Nosaltres, mira, no vam coincidir aquell dia per poder-hi parlar, perquè si no haguéssim fet alguna entrevista a l'Insta i tal, no va poder ser, no ens hi vam trobar, però moltes ganes de The Furious.
Llavors, els fans darrere de les assassines endavant, endavant les atxes. I crec que toca... Tu podries dir alguna cosa de Bogònia, que la vas veure, que és l'última l'Enzimos, i de la que hem de parlar els dos, que si vols entrem en aquesta i després acabes en Bogònia o alguna altra més, si creus que és interessant dir-la, a Frankenstein. Per descomptat, que més s'estrena la setmana que ve, no? La setmana que ve, si és el 4 o el 7 de novembre. Primer deixa'm dir
I no vull fer hypes, però vaig a fer-los. M'havien arribat males notícies, que si era Densa, que si era Disney, que si com que no hi havia Gore, que després, és clar, si el que busca Gore, Gore, no hi ha tant de... No és una pel·li per anar a buscar Gore, que quedi clar. I vaig entrar... A més, és llarga, clar, dues hores 41 em sembla que dura, no?
Hòstia, crec que coincidim, jo dic la meva, jo vaig ser molt feliç, ni densa, ni res per l'estil. Em vaig trobar immers en el conte que ja coneixem, no busquem grans sorpreses, però el que no m'ho va semblar, vaig trobar coses diferents. Evidentment hi ha el traç del pinzell, per dir-li d'alguna manera, de l'estètica del del Toro, aquesta estètica fantàstica, mai més ben dit,
que crec que fa alguna cosa maquíssima. Em va abduir la pel·lícula. Vaig disfrutar molt, molt, molt d'un Frankenstein, que és una llàstima que a Netflix... Ara passarem a una story, que t'ho volia dir,
que ens surt les sales on està. Netflix s'ha escocapat molt. Han fet servir el cine per una mica de públic i suposo que pensant en els Oscars per dir que la vam tenir al cine. Però l'han posada a Catalunya em sembla que està a quatre cines. Quinèpolis Mataró, dos de Barna i Poco Más. Ara ho estava repassant. El que volen és que es vegi a Netflix però que la pública que ha estat al cine arribi. Però això em fa molt...
Fan trampa. De trampa em fa molta ràbia, perquè justament, i l'altre dia també ho deia algun actor, algun director que l'havia vist d'aquí, que ho deia, que s'havia de veure al cinema. I jo ho he posat ja dos, he fet un parell d'estòries ja dient, eh, s'ha de veure al cinema. I avui he parlat justament amb algú i li he dit, eh, a la que posin això, vés-la a veure al cinema. S'ha de veure al cinema. La imatge...
La imatge en moviment, la fotografia estàtica, la música. S'ha de veure al cinema aquesta pel·lícula. Per més que a casa tinguem una tele de l'hòstia i un so de l'hòstia. Ho dic així perquè... Totalment. Compro. Ho sento. 100%. S'ha d'haver veure al cinema aquesta pel·lícula. 100%. I deixa'm dir-te una cosa. A veure què en penses que ara deies això de la música...
L'altre dia llegia un amic de Bojos, que és un dels grandíssims coneixedors i divulgadors de música de cinema a l'estat espanyol, no sé si té al món, l'estat espanyol segur, que és el Conrado Chalabarder, que havia de venir amb nosaltres al programa l'any passat, al final de la temporada passada no la podia venir i tal, o no el vam acabar convidant quan haguéssim quadrat. I ell escrivia l'altre dia que per ell la música de Frank Ensen la criticava malament.
que no, que l'Alexandre Desplat, que sabeu que és el del Wes Anderson, és l'habitual compositor de música del Wes Anderson, que també a vegades se li em va la olla va la seva, i deia que la música malament. Jo la música em va encantar, que a tu em va abduir els violins a l'inici i al final, aquella música tan d'orquestra, tan... Hòstia, jo la vaig disfrutar molt, no ho sé. Al final, per això...
L'altre dia que llegia alguna cosa sobre la història del cinema, perquè havia sigut considerat el setè art, perquè ja hi havia els altres sis, al final és un art. Què passa amb un art? No tothom hem de sentir el mateix ni no tots ens ha d'agradar el mateix. Doncs és això. Davant d'un monet o davant d'un Van Gogh, potser hi ha gent que es queda així i diu que és aquesta merda. Perdó, no crec que ningú digui això, però és igual. No m'agrada. Deia algú així a casa. És que no ho sé, no ho he llegit, això.
Però a mi m'hi va quadrar molt i m'hi va agradar molt. Jo, ja et dic, sobretot em queda un nivell. A nivell d'història, que són les crítiques, sobretot el Festival de Venècia va rebre moltes crítiques per això. La gent no sé què esperava sortint i dient ja, però és que és un Frankenstein, ja l'hem vist. Ja, però és que un Frankenstein ja sabem què és. Ja sabem què és la dicotomia d'anar a buscar qui és el monstre. Això no canviarà. La història és com és. I l'has vist 300.000 vegades. I el Boris Karloff ho va fer molt bé en el seu dia. No discutirem res.
Però a nivell visual, jo crec que aquesta li dona un tom molt guapo. I després el Jacob Elordi, que està molt bé, l'únic pero que t'he dit que li podem trobar és que el trobo massa guapo. Tens tota la raó. Però al final... Sí, sí, perdona. No, no, digues, digues, digues.
però que al final el que estàvem dient, el trobo així, però realment tampoc... El Frankenstein aquest desgarbat que ens han presentat a les pel·lícules amb els tornillos al cap i superxungo, no era el Frankenstein tampoc que havia plasmat en el llibre de Marichelli, no? Vull dir que... No, no, jo aquesta renovació de la imatge de la criatura, que en un primer moment, això que dius, ja em vaig anar una mica de sorpresa,
Però al final va sent positiu, perquè al final també el frac... Aquí el que estem dient és això, no? Qui és el monstre, no? Al final, que això l'Andel Toro és un especialista, en donar-los tendresa en els monstres, fer-los bons, quasi no? Si el monstre és el Víctor, si el monstre és el creador, no? L'humà, és el dolent, quasi no? El monstre pobret sent atacat, sent atacat, sent atacat i al final es defensa com pot, no?
I això crec que està molt bé. Per això et dic que aquesta part que no sigui tan lleig, tan monstruós, no? Té les ferides, té les cicatrius i tal, però és veritat que al final dius, hòstia, si el tio està a catxes i tot, no? És com...
no sé, que no té tant aquesta mala pinta, diguéssim que dignifica els monstres, això en Del Toro, donant-li llum al monstre i foscor el ser humà a vegades. I crec que això és molt positiu. No ho sé, a mi, ja et dic, la compro completament i la recomanem, però bueno, vamos aquí a Lima, però sisplau, neu al cine, si podeu, sí.
Fa el mateix amb la forma de l'aigua, ja va fer més o menys el mateix. Amb el monstre, i allà sí que té un aliat, no? I en aquest cas, aquí a Frankenstein també té aliat el monstre, vull dir, el que el mira amb uns altres ulls, igual que a la història real, no hi ha d'això, és aliat seu, igual va fer el mateix. Una cosa, una curiositat, ja que estem amb Frankenstein, el van entrevistar l'altre dia, no sé si va ser el Jimmy Kim o algun d'aquests d'America, no sé si ho vas veure, vam fer l'entrevista i li vam preguntar pel maquillatge,
Quan ensenya només, quan va amb el vestit, quan va amb la jaqueta i només es veu cap i cama, diguéssim, 6 hores de maquillatge. I quan és tot, parlava d'11 hores de maquillatge. Que havia de fer coses com per anar-se'n del cap. Sembla impossible. Sembla impossible. Sembla impossible. Increïble. I els que vulgueu repassar la novel·la, ara em ve de gust, vull llegir-la, no?
Sabeu que la traducció en català és del Quim Monzo, eh? Això està bé saber-ho. I després que, jo espero i veurem què passa, això amb el cine, no sé si el castigaran o no, veurem els Òscars, no? Però jo aquí veig uns quants Òscars. Sí, jo crec que no. Però que és tècnic, tècnic, m'ha de ser que hauria d'estar totes. Hauria d'estar totes. Bé, tècnicament també hi entraran altres. Entrarà una batalla tras altres d'aquest any. Sí, no, no, que sí. Jo ara parlo de nominacions, eh? Que crec que com a mínim nominada...
Sí, home, sí. L'has de posar, veia, l'has de posar. Sí, sí, sí. Com a, sí, com a, inclús a vestuari. És que sí, el vestuari. I tant, i tant, maquillatge, vestuari, disseny de producció. Hòsties, sí, sí, sí, sí. Doncs no sé què dir-te. Tens alguna coseta més que vols dir a Sitges, si no? Bugònia. Ah, Bugònia? Això ho deia. L'última, l'Antimus. I una sèrie que tens que vas poder ver a Sitges, també? Sí. Sí, sí, sí.
Però Bogònia, que va ser... Bé, és el remake de Salvar el planeta Tierra. La coreana, que ara no en feu l'opinacció ni res. No, però que ja ens va encantar l'època. Ja ens va encantar l'època. Jo la sort és que la vaig veure fa molt de temps, llavors no la recordava del tot. Que anaven amb els cascos aquells, no? Sí, sí, sí. Aquí li dóna un tom. No hi ha cascos, per exemple. Però hi ha altres coses, és igual.
L'heig de tornar a mirar l'altre per veure el final, si és igual o diferent, perquè no el recordo com aquest. Jan Hong Suang, director, I del 2003. Salva la presó de la Tierra i ara mateix està en Movistar, es pot veure a Movistar. O sigui que si algú vol veure l'autèntica, la primera, la teniu a Movistar. Doncs, bueno, amb els seus actors fetitges, però sobretot Jesse Plymons.
Increïble, us ho prometo. Només per veure el Jesse Plymouth durant les dues hores que dura la pel·lícula, és espectacular. Per mi, per sobre, mira que en algunes altres l'Emma Stone, però per mi està per sobre de l'Emma Stone i de tots. És que destaca ell. Ell destaca, per tot, els altres també, però...
Jesse Plymouth. És Jesse Plymouth. Em surt això, però és que és veritat, tio. Una transformació, saps? Rotllo en Christian Bale, el maquinista, saps? Una transformació així superprim, demacrat, boníssima. No ho sé. A mi em va agradar molt. És una pel·lícula rara, és una pel·lícula diferent. Has d'entrar i creure't el que d'això, però té aquesta... Com l'altre, no sé si te'n recordes, tens aquest dubte constant i això ho fa molt bé.
Jessy Plymouth, que és parella, no sé si no se'n separar, crec que no, de la Christian Darst. Sí, la de Civil War també, Civil War. Sí, però junts no sortien la del gos, no me'n recordo com era aquella que sortia també en Cumberbatch.
El poder del perro. El poder del perro. No sortia ni això. Sí, sí, sí, surten els dos. Sí, sí, tenen raó. Em sona que no els havien coincidit. El poder del perro. Gran pel·li, però no és el gos. El gos, que no et veig. Boníssima, per cert. Espectacular, aquella pel·li. Està a Netflix. Era producció de Netflix, si no m'equivoco. Va tenir tres Òscars, millor direcció, 12 nominacions, el tàntum, El poder del perro, 2021. També basada en un llibre. Potent.
Un incís, amb el tema que estàs parlant de Lanzimos per Bogònia, en breu penjarem un vídeo que tenim amb el Carlos Areces, que vam estar junts amb el Gatulo, vam estar parlant amb ell allà a Sitges, és un seguidor de Sitges habitual d'anar a veure pel·lis, i sense tenir-ho preparat vam anar a parar a Lanzimos, ell havia vist Bogònia, i vam acabar fent un repàs de la filmografia del Llorgos Lanzimos amb The Favourite, amb Canino,
amb l'angosta, amb totes les pel·lis, o quasi totes les pel·lis, que vam parlar de totes, les que han anat fent a l'Enzimos, i tenim una entrevisteta que en breu ens falta que tu li fiquis els subtítols, i suposo que, Xavi, de cara a la setmana que ve, que segur que la tindreu. Atenció, perquè no estem gravant en vídeo avui, però, Xavi, ara estàs ensenyant aquí, tens l'original de Salvar el paret de Tierra, la pel·li coreana. Mare de Déu, quina qualitat, tio, quina qualitat, quina qualitat.
Sí, sí, en el seu moment, sí, sí, en el seu moment, sí, sí, em va flipar, em va flipar. Una, a més dos, dos d'això, vull dir, una edició guapa, una edició guapa que va treure Avalon en el seu moment, molt monjona. No sé si es pot trobar avui en dia, perquè aquestes coses... Vale, vale, vale. Escolta'm, parla'ns i sortim de Sitges ja, però vas veure algun capítol, no sé si un, dos capítols de Bienvenidos a Derri, no? La sèrie d'EIT.
Sí, a Sitges, en primícia. Ara ja la podeu veure. No sé, on està? Ostres, Movistar, no? Perquè és a HBO. A HBO l'he vist que està posada a Movistar. A través de Movistar, com que sabeu que es pot veure a HBO i Disney i tot això, i Apple, a través de Movistar, diria que la podeu veure. I no a HBO, a HBO Max. Molt bé. El capítol pilot, espectacular. De veritat, em va sorprendre moltíssim. No m'esperava això.
Només us dic que no surt el pallasso i no el trobes a fotre. Això és el que m'havien dit i que és desagradable. Spóiler del primer episodi. No surt el pallasso. Bueno, està bé, no? És un no-spóiler. És un spóiler però és un no-spóiler perquè és per dir que no algú, no?
Hòstia, però pot ser qualsevol altra cosa, perquè saps que estàs allà i que és Derry i tot això, però aquest començament, i heavy, eh? Heavy, heavy, heavy. No m'esperava tanta... M'esperava potser una producció més Disney, que nosaltres sentíem sempre això més per tothom, més per entrar tots els públics i no m'ho sembla gens.
Hòstia, que bo. Torna a dirigir Andy Muschetti, la seva dona, la seva germana, la Barbara Muschetti. Aquest és la dona, no? No sé si encara viu a Barna. La Barbara Muschetti vivia a Barcelona. Ha estat temps i crec que encara hi viu. No vull dir res més, però crec que encara hi viu. Van estar súper accessibles amb els mitjans. Van fer una masterclass d'aquestes que fan a Sitges. Vull dir que súper bé, a més. Germana, eh? Germana, oi? Vale, germana, germana.
Els americans, es canvia, es foten el cognom del marit. Vull dir això a vegades. Doncs moltes ganes de veure-la. Cthulhu, ja estàs vist, vas veure el primer, doncs ara que la tenim a HBO, atacarem els altres. I què més? Jo tinc una sèrie, Cthulhu, que no he començat a veure disparat, que l'acabin de posar tota, que també és HBO. HBO està apretant, eh? Que és la de Task. Que és una sèrie que diuen que és la millor després de The Adolescence, com a millor sèrie de l'any,
el Marc Rufalos Alprota, el director de Mare of Easttown, no sé com es pronuncia això, i diuen que és una barrage entre aquesta Mare of Easttown i un The Wire amb moltes, moltes, moltes ganes de task a mà, task HBO. Això volia dir-ho perquè és una pendent i que no me la vull perdre. I jo he fet bastanta sèrie, Catulo. Ara que deies, si et sembla ja que m'he enganxat per les sèries, vull dir dos coses. Monstru, la història d'Edgain, em sembla una bona sèrie,
Comença suau, a partir del quart episodi, ens agafen 8, es va destapant, el protagonista ho fa molt bé, que és el Charlie Huntman, que és el prota d'Hijos de l'Anarquia. Aquí fa un paper molt, molt diferent, però ho fa superbé. I aquesta sabeu que és la de Ser Andreu, després del monstruo va fer la de Dahmer, de Ryan Murphy, aquest és el que està sempre ficat en aquestes sèries, i la d'Hermandos Menéndez, doncs hi ha aquesta. I de veritat que té cosetes, a més, molt vincles amb fets històrics reals,
amb el Hitchcock pel mig, amb Psicosis pel mig, Matants en Tejas... No vull dir més, però té uns vincles que pot ser que algú el treguin de lloc, però els que som cinèfils, de veritat que està... Penso que està molt bé. I després, faig un passe ràpid a la Casa Guinness, rotllo dels creadors de Peaky Blinders, també està molt bé,
La família Guinés mor al patriarca, els fills s'han despavilat amb l'herència, el que els hi queda i el repartiment que s'han fa. Hem d'explicar la història de l'expansió de la marca, dels conflictes dintre la família, amb els irlandesos, els indepes i els unionistes, secrets de família, amostes, amostres, traïcions, interessos, política, molt ben posada. Crec que pot agradar a tothom i funciona molt bé. Estàs mig rient perquè em dic què? No, no, que en tinc ganes. Justament saps que fa un mes he estat a la fàbrica Guinés visitant-la.
Vaig veure una mica part de la història i em van explicar part de la història i l'important que va ser, no sé si queda reflectit a la sèrie, perquè no l'he vist encara, però pel que dius, l'important que va ser Guinness per Dublín i per Irlanda. Queda molt reflectit. Com un patriarca, saps? És com Déu gairebé a Dublín Guinness.
Total, total. Entraven en política i tot, ja no dic res més, però no fer espoyles. No, no, sí, sí. I religió i el que vulguis. Sí, sí, perquè estaven a tot arreu. I per això en tenia ganes de... en tenia moltes ganes de veure-la. Molt bé, molt bé. Jo tiro per una parella... Ah, perdona. Amb les sèries aquestes que parlaves ara, tiro cap a casa, cap a aquí, cap a Catalunya, si voleu, també. I Espanya.
És igual, et pots quedar a Catalunya, jo estic més comú. Sí, a casa sí que sempre diem que és Catalunya, però volia dir a cinema d'aquí. La sèrie El Centro m'agrada molt. Això? És de l'Elisabet, no? Sí, l'Elisabet és una de les protes. I el... Oh, no em surt el nom. Quina ràbia. Ja t'ho dic jo. Sí. Bueno, ja m'ho dius tu. I el Juan Diego Boto.
El Juan Diego Boto. Jo deia la Isabel Casanovas, la Clara Segura. I ella, un altre. Un altre que l'hem vist en alguna pel·li també fa por. L'Elena Martín. L'Elena Martín és la directora de Criatura. És la de Criatura. Per això em sonava quan la vaig veure. Aquesta noia em sona molt i ja és això. Ah, ha estat actriu. Sí, ha estat actriu aquí, sí, sí.
Hòstia, que fort. Va bé? Sí, el CNI Espanya, una emissió del CNI Espanya i tal, però molt ben portat i molt bé. Res en vejar les sèries que ens arriben de tot arreu, de veritat. Està molt bé. I després, per mi, una petita meravella
perquè per mi, si ho sento, és una petita meravella, i ho dic així, que és poquita fe, que teniu ja les dues temporades, que amb un Raül Cimes, per mi, increïble. Són 20 minuts amb totes, i que potser són 18 minuts de sèrie, que d'això, però és que 18 minuts que ric, no sé si sóc jo, però jo ric com un burro, però és que no paro de riure, tio, és que m'encanta aquella sèrie. Ho intentaré, perquè jo en el seu moment no em va acabar d'entrar, diria,
Però ja que m'ho dius així, jo ho provaré, va. Però bo, dona-li una oportunitat. Bueno, i Animal també et va agradar o no? Has acabat entrant del tot o no? A veure, Animal no està bé però m'ha anat de més a menys.
Lluís Taera, també està a Netflix, també seria curta... Humor, és humor, eh? Sí, humor, humor total. Un veterinari de muntanya d'anar a les cases a pagès, que per temes de calés ha d'entrar en un lloc, en una veterinària, diguéssim, a fer de veterinari pel poble, pels...
pels rics, diguéssim, de la ciutat i amb una nova empresa, amb una nova IT d'aquestes que han tret, que són de saludar els clients, el client sempre té la raó de tot el... A més de vendre altres coses, d'enxufar-los tot el que puguin i de fer...
Una miqueta, saps, com modernitzar-se. I ell és un pagesot, que diu, com si em vens amb un gos que té 80 anys i em demanes que li faci una operació, doncs jo et soc sincer i et dic, no val la pena, té 80 anys. Saps què? Vull dir, no, l'has d'operar perquè és el que em vol la nostra marca.
No sé, a mi em va agradar molt al principi, li vaig trobar aquest punt de gràcia. Crec que el Zaera ho fa molt bé, però després sí que és una mica poder repetitiu i m'ha anat baixant el que m'havia agradat al principi. Jo volia recomanar d'aquí la de 3CAT, que teniu la de vinagreta.
que ja no sé si heu vist Vinagre fa molts anys, que hi ha Vinagreta, que és el Bruno Oro i la Clara Segura. Jo pensava que, aquests dies has penjat alguna història, no? Sí. I jo pensava que estaves, prometo, que estaves fent un Remember
Mira, em pensava que era l'anterior. I deia, mira, està fotent guinyos de Remember, que vas penjar un del Bruno Oro que a més parlava d'alguna cosa de fer d'actor, fotia com una conya. Sí, sí. Una mica pantomima full, no? Una mica pantomima full. Sí, sí, sí. La cuca trompada, que diu ell, sí, sí. Però t'ho prometo que em vaig pensar, dic, hòstia, ho veia massa bé com massa modern, però dic, no, però això està fent un Remember. O sigui, vinagreta és el de vinagre. Vale, vale, vale. Sí, el de vinagre que havíem fet fa anys, ho han fet ara vinagreta i són el Bruno Oro i la Clara Segura
fent els diferents personatges, enfotent-se'n una mica de tot sense filtre. Ja ho saps el que és el Bruno Grau i la Clara també. O sigui, sense filtre, se'n foten de tot.
I també és això, 20 minutets, mitja horeta de riure. I és que saps sèries d'aquestes que, sobretot a mi em van molt bé, això ho expliques, és personal, diguéssim, però el dia a dia, no? Saps allò, el dia a dia que anem atabalats, que la feina, que hem de preparar sopars, que hem de fer no sé què. I diu, te'n vols anar d'això? Però diu, hòstia, ara un rato que tinc al sofà, però no vull veure ara les notícies, no en tinc ganes, no vull ficar-me una pel·li perquè una pel·li són dues hores i m'aniré a dormir tant.
Algo que em distregui i, va, mitja horeta de distracció i tal. I, hòstia, aquestes sèries són les que em van bé. Potser et dic la de Poquita Fe, la d'aquesta de vinagreta, la d'animal, saps? Que no, que em poso allà i em distreu mitja horeta i ja me'n vaig a dormir com content, saps què? Vull dir, ja està, ja hem trencat una mica el dia. Va, doncs quedarem, quedarem, quedarem. Perfecte, 3 cada, eh?
Sí, tres, Cat. Jo em queden dues coses i mitja. Una que m'agradaria compartir amb tu, que ens va agradar, una casa llena dinamita, ha tornat la Catherine Bigelow, una de les directores més consagrades del cinema mundial com a directora. Al cap de deu anys, feia deu anys que no dirigia res, és la directora en Tierra Hostil, Oscaritzada, La noche más oscura, Oscaritzada, le llaman body, de culta, podem dir, no?
Va passar per Venècia, pel Festival de Venècia, ara a finals d'agost sense premis. La gent s'emprenya en el final. No dic més, però aviso que el que m'interessa de la pel·li és com ens fa reflexionar davant de l'escenari que ens mostra. Un arma nuclear apuntant o viatjant als Estats Units i diverses perspectives dels que tallen el bacallà allà. Agències d'emergències, la Casa Blanca, el mateix president...
per cert, molt ben interpretat per l'Idri Selva. No dic que sigui la gran pel·lícula, no ho sé, però crec que l'atenció al tema, els tempos estan molt ben aconseguits i al final, doncs, el menys important de la pel·li, per mi, no ho sé. He tornat a tenir una discussió avui mateix, de pel mateix, perquè se m'han enfadat. És que al final és valent, al final és molt valent. I tu fas pressament, perquè et fot un tancament, que no podem dir més, però
Però no és... O sigui, disfrutem del... És l'exemple de disfrutar del camí i per mi és la pel·lícula clara que hauria de fer-se, que evidentment ha anat directament a Netflix, pel que sigui, però és la pel·lícula clara per mi per fer-la en pantalla gran amb gent i cinefòrum després.
Total. És això. És per parlar-ne un cop l'hagis vist. Ara ja et dic que és massa nova i no podem fer espòilers. Però és la típica per juntar-te, per veure les posicions, per veure què faries, per veure com reaccionaries. Perquè...
Hi ha moltes coses allà. Si tu vas plantejant, perquè encara hi dono voltes amb algunes coses, tu penses, dius, hòstia, el president que hi ha ara davant d'això reaccionaria... Jo crec que reaccionaria... No sé de manera claríssima. Sort que és un Obama. Sort que és un Obama, tio. Jo ho vaig pensar. Jo ho vaig pensar, això.
Però l'altra postura també la veig, però i si aquests cabrons, hòstia, i no fem res, hòstia, i d'això... Sí, sí, sí, reflexió, reflexió guapa. Reflexió guapa. I això que deies tu del disc Gaudí, o que jo et deia també, Gaudí del viatge, em fa pensar, jo he fotut la conya sempre, dels acudits del Chiquito de la Calzada, que al final els finals eren doentíssims, però t'estaves perdint al voltant de l'acudit.
al final estaves rient i estaves gaudint-lo i després dius, bueno, doncs al final, no dic que aquest final sigui dolentíssim, perquè no penso que sigui dolentíssim, però disfruta de la pel·li, jo em quedaria amb això, disfruta de la pel·li i després ja en parlarem, perquè no vull dir res, que si no els hi explicarem massa. És una pel·li, només dir això, és una pel·li amb un ritme, no et diré lent, però sí un ritme tranquil,
Jo no diria tant, eh? Tranquil, ho és, el ritme. El ritme és tranquil. Vull dir, una pel·li amb molt de diàleg, diguem-ho així. Això sí, però a mi la tensió em fa que no sigui lent, perquè estàs vivint... No, no és lent, ja et dic. És que no és lent. És tranquil perquè en certs moments pot ser repetitiu. Això sí, això sí. Que tinguem clar que és una pel·li que et vol fer reflexionar més, jo crec, que ho busca. I ho busca, ho busca, i tant, i tant.
Doncs escolta'm, faig canvi, a mi em queden dues coses. Vull dir que us passeu per Netflix, que teniu un documental que va guanyar millor direcció al festival de Sundance, que ja vaig fer un vídeo que es diu La vecina perfecta. El mèrit recau en el muntatge, l'edició de la tiradores de càmeres policials, les bodycams que els hi diuen, que porten els agents en l'uniforme, les dels cotxes de policia i les de la comissaria.
No entenc, la veritat no ho entenc, com tenen tant de material, perquè això és que ho graven tot, perquè no és que, hòstia, que gravis un assassinat, que gravis... Entenc que allà enxufen les càmeres, clar, com aquí, no? Però com poden tenir tantes hores de tant de temps, d'anys, gravat? Ho deuen gravar tot? Està bé perquè us farà pensar un cas que segur que el podeu relacionar amb casos similars que us heu trobat a les vostres vides?
No ho dic pel desenllaç, però sí pel tipus de fets que se succeeixen i que ja ho veureu. Però també et fa pensar de com a vegades aquelles petites coses que repeteixen el temps. Veïns i veïnes que hem pogut tenir tots en les nostres comunitats. I fa faradar i pensant també en la societat americana, que no és la nostra, amb tot l'accés que hi ha a les armes i al racisme i algunes coses que també... Algunes no són tan diferents i algunes sí.
No sé, l'has pogut veure o no? No, no, no. Si vols treure-li el cap, et pot interessar. I, per últim, per part meva, recomanar el monstru de Florencia. Què us diria? Tenia moltes més ganes de les que al final, una mica de mitjans, però bueno. Director de la sèrie de Gomorra i 000, tracta d'un cas que va commocionar Itàlia com si fos un alcàcer d'allà.
més de deu anys d'investigacions, diuen, això no m'ho crec, però sí que surt bastants escrits de periodistes que expliquen que es van investigar més de 100.000 persones. Això és impossible, ja, tu, policialment, investigar més de 100.000 persones? A d'altres que diguéssim, bueno, en aquesta zona hi vivien tant, no ho sé, molt exagerant, no? M'estranya.
Tot i que està molt ben rodada, superben ambientada, crec que es desvia massa cap al drama familiar. Això és veritat. Deixa una mica de cantó la investigació, tot i que la va seguint, però és com una part. I dir que aquesta investigació només es segueix una de les línies que amb tants anys es van seguir moltes línies d'investigació. I aquesta és una que és la trama sarda que es relaciona amb una pistola, amb una vereta que va aparèixer. El tema, que són quatre episodis, va prou ràpid.
Són pocs, mira el que et dic. Jo et diria 4 està molt bé perquè falta material, per poder-vos explicar millor tota aquesta gran investigació que hi va bé. No m'ha desagradat, no és rodona-rodona, però està ben posada. No sé, és un cas que encara està obert, s'ha d'estar atent i són quasi 3 dècades, però dic una mica estar al tanto d'aquests flashbacks, amb una època avall per estar al tanto. I cada episodi d'aquests 4 és una hipòtesi diferent.
No ho sé. Jo us diria que sí. Passeu per Netflix i us veieu el monstre. Si veieu que no us tira i porteu mitja hora del primer episodi, com sempre diria, fora. Canviem de canal i hi ha una altra cosa mariposa. I tant. I tant. Res, jo... A veure, tres o quatre coses així ràpides, també per anar tancant. Dir-vos que des del 24 d'octubre teniu l'acompanyante a Movistar. Ja en vas parlar molt bé. Sí, per si algú no l'ha vist. Una pel·lícula que està...
Que està molt bé. I després comentar que estem ara mateix a finals d'aquest mes d'octubre i sembla que és fins a mitjans de novembre, que estem amb l'Asian Film Festival a Barcelona. Cinema Girona. Cinema Girona. A part de poder-hi anar i veure les pel·lícules allà, del dia 6 al 15 a més, em sembla que també tenim especial a filmint. Ja hi ha la programació de totes les coses que fan de l'Asian Film a filmint, que podeu trobar allà i veure cosetes. I era com per...
perquè el caro ja que ho tenim. I tant. Els cinemes he vist... He vist els domingos, que no ho he dit. Jo et volia preguntar una cosa de cinema, d'una que estrenen aquesta setmana, que no sé... Diria que algú ho vas dir, però no sé si n'has parlat, que és la de Los Tigres. Sí, sí, sí. I l'estrenen la setmana que ve, diria. No, divendres, 31. Divendres, 31. Em fa gràcia i, a més, em sembla que em parlen molt bé, no?
Està molt bé, està molt bé. Antonio de la Torre, ja ho saps, que és un gran. Bàrbara Aleni, un altre. L'Alberto Rodríguez, el director, ja ho saps, des de la mínima, de Motto 77, de Grupo 7. Doncs sí, torna a ser un thriller dels seus. Potser aquest és una mica més, no sé si introspectiu, més calmat.
És potent, parla sobre la dificilíssima feina que fan els bussejadors, aquests que baixen a les petroquímiques de sota els ports, allà sota l'aigua, no sé quants metres que es juguen la vida cada vegada que baixen. I la veritat que està molt ben transmès amb el punt.
a Taylor, amb el punt d'Alberto Rodríguez, algú de droga, una mica de cosetes així que fan que et mantingui l'atenció. Està molt ben posada. Jo us la recomanaria, la tindreu al cine, això aquest 31, i val la pena, val la pena. I en tenim dues, que no sé què duraran. Una és Los Domingos, que és la que va guanyar la conxa d'oro a Sánchez, i que crec que té molts números de guanyar millor pel·lícula als Goya. Alauda Ruiz de Azúa, és la directora de Cinco Lobitas. La que s'ha posat per davant de Sirat, els Oscars.
Més fàcil. Sí, sí, sí. Més fàcil. És que ha xirat bé del Premi del Jurat a Cants. És com el Carrasco quan venia de Berlín. Llavors, això, bueno, sí hi ha, però tens com aquesta medalla, aquest certificat, que és que el jurat de Cants hagi decidit que era la millor a Cants com a Premi del Jurat. Ja, però aquesta no hi era, Cants, per exemple. No, no, aquesta no hi era, està clar. Clar, per això vull dir, però és que tothom...
De los domingos, tothom el que n'està dient, no?, i crec que l'altre dia ho sentia parracó, és el que ho deien. Sí, sí, sí. I deien que és que és un tema que me la bufa, no m'interessa gens, la veritat el tema, però el cabron no sé com s'ho va fer, que els 5 minuts estic interessadíssim amb la pel·lícula i amb el que passa.
Tal qual. La directora aconsegueu... Jo crec que és ara... La Lauda Ruizazú és la directora a seguir... Bé, és que el que està fent és increïble, tio. Jo ja et dic, Cinco Lobitos ja em va agradar molt, la sèrie quedera em va flipar, i jo los domingos em va deixar... Em vaig parlar tres vegades. Parla amb la mediadora de...
Té tan emocionat. No he plorat tampoc. Em va entrar molt forta un tema, el tema es pot dir, una nena, una noia, un adolescent de 17 anys amb una família normal, que vol dir normal, una família normal, que els diu que vol ser monja i flipen. Monja de clausura i al final dius tot el que genera això. Perdré la meva filla, que estarà allà tancada, que no la veuré. I cada membre de la família com reacciona.
Doncs aquest tema que podia fer pal, a mi em feia, és un tema que em fa pal, la veritat no és que em vingui molt de gust. Hòstia, que interessant que el fa. Com et penetra, com et fa reflexionar la nena, ostres, la nena com ho fa de bé, aquesta nena és actor-actriu-revalació, segur, segur, segur, segur. Ara no em surt el nom, Noroa, Novoa, algú així, si ho pots dir. Hòstia, fa un paper aquesta nena, a part que la direcció d'actors-actrius és un espectacle. Manca Soroa.
Blanca Soroba. Doncs la nena, a part de que com a perfil físic, no ho sé, ja et transmet que està molt ben triada, és que a més ho fa de 10 sobre 10. De veritat, los domingos, si podeu, perquè la vaig veure en sala petita d'Hocine i fa una setmana. Espero que el Bocurella l'aixequi la setmana que ve i passi de la petita a la mitjana i comenci a estar a sales més grans, perquè no us ho perdeu. Aneu a veure els domingos, sisplau. I després, la de l'Sprinting Delivery from Nowhere, m'estan dient coses bones.
que no és el típic biòpic, que és l'època de pressió que va... No és el típic auge bajón del biòpic, saps què? Vull dir, és molt més introspectiu, el moment de creació de l'àlbum Nebraska el 82. Se l'ha fotut, eh, per això. Digues? Se l'ha fotut a cartellera. Se l'ha fotut. Doncs, a mi el que m'està arribant, i de fet, si puc, demà l'aniré a veure, ja ho veurem. Per cert, a los domingos, la mare, suposo que fa la mare, és la Patricia López Garnaiz, no?
Que últimament, a més, però que últimament aquesta dona està treballant moltíssim perquè ha fet Singular, que és la que va estar a Sitges, ha fet Los Destellos, 20.000 especies d'avelles... Sí, sí, és clar. Últimament està... Té un moment... Té un moment en què ser acte... Sí, topa. I després l'anagòria en Amburo, que és l'altre de Querer, també, que si ara la veus estat, també surtin bastantes coses, no? Sí, sí. Molt bé.
Doncs, Cthulhu, no sé si tens algú més. Jo crec que... Hem estat una estoneta, eh? Això era molt random. Això era molt random i aquí és quasi una hora. No sé com ho veu vostè. No, ho hem de tancar, ho hem de tancar. Res, esperant aquestes coses que van entrant. La gent està treballant, no? Em sembla, l'altre dia, com a curiositat, que la Vicky Luengo està treballant amb el Pedro Almodóvar. Em sembla veure. No sé si vull dir que... No sé, que s'hi vinen cosites, no? Que diuen...
Sí, sí, sí. I l'any tenim avatar. Això no sé si és bo. No em faig dir-vos temps a veure. No em faig dir-vos temps a veure. Ho sento, però s'ha de dir. Algú tenia que dir-ho, no? Doncs, Catulu, si et sembla això, estem per l'insa, estem per aquí. No podem dir ara, no podem concretar quan tornarem a penjar. Li podem dir programa, no li podem dir ja, li posem un nom, no? Però...
Que ens torneu a sentir segur. I que la gent interaccioni amb nosaltres amb Insta, que ens enviï missatges, que ens escrigui, que ens costa que ja ho feu, perquè ho veiem, però que està guai i ja sabeu que per poc que puguem, responem. Jo crec que m'ho responem tot, o sigui que guai. I tant, i tant, i tant. Doncs, família, salut i metratxa. Gràcies per ser-hi, com sempre. Abraçades, petons, des d'aquí, visc al cine.