Comencem nova edició del programa Càpsules de Salut. Avui som al cap de Tordera i estem en un dels despatjos del CAP per parlar de salut comunitària.
I tenim aquí dues referents. Per una banda tenim l'Anna Pol, que és la referent de salut comunitària. Què tal, Anna? Com estem?
Bon dia, moltes gràcies. Bé.
I tenim la Xènia Martí, que ella és la referenda benestar emocional també dintre de l'àmbit, entenc, de la salut comunitària. Què tal, Xènia?
Hola, bon dia.
Ja n'hem parlat alguna vegada amb diferents activitats, però mai està de més explicar que en el CAP es parla de la salut en general i segurament aquí, quan es parla d'aquest general, és quan entra la salut comunitària.
Expliqueu-me-ho, expliqueu-nos, recordeu-nos una miqueta què significa salut comunitària, què és exactament i com es treballa des del CAP de Tordera.
Bé, la salut primer de tot, la salut com a tal, hem de recordar que no és absència de malaltia, sinó que, si preguntéssim aquí a tots els oients,
seria, doncs, què és la salut per tu, és benestar, no? I aquest benestar implica una part comunitària, no és aïllat, no és individual, sinó com estic amb els altres, amb qui visc,
quina xarxa de suport tinc, si treballo, si no treballo, on visc, com és la meva vivenda, tot això ens influeix, no? Si treballo, no treballo, tot això ens influeix en el nivell de salut.
Per tant, des d'aquí sempre fem aquest èmfasi, no? Que la salut no és només l'absència de malaltia, que evidentment és una part important a tenir en compte, no?, aquest benestar físic, sinó que engloba molt més enllà.
Com podeu, però, arribant aquí? Perquè, clar, quan hi ha una malaltia sí que és bastant mecànic, no?, el fet que si et trobes malament vas en el cap,
però, segurament, el que m'esteu explicant, aquestes qüestions més de relació, normalment la gent no vindrà, no ho ve en el cap, no?
Com vosaltres podeu detectar i com hi podeu actuar?
Bé, des del cap, el primer de tot és tenir aquesta mirada, la mirada del centre d'atenció primària, de tots els professionals que hi treballem,
és, i nosaltres, de fet, treballem per formar a tot l'equip, en una mirada comunitària.
Què vol dir? Que des de l'atenció individual, que pot ser a la consulta, ja tenim aquesta mirada.
El bo que tenim a l'atenció primària és que ens coneixem, ens coneixeu, i podem mantenir un lligam molts d'anys.
Llavors, a poc a poc, no es fa amb una visita, però sí que vas coneixent aquella persona,
i també us preguntem, no?, amb qui vius, com estàs, com està la teva mare que viu i que és depenent, per exemple, no?,
la càrrega de tenir cura d'algú, totes aquestes coses, nosaltres les anem preguntant, les anem abordant,
des de la consulta, i tot això ens ajuda a acompanyar millor les persones per trobar el seu benestar.
I aquí tenim diferents eines, no?, per exemple, potser la Xeni ens pot explicar la prescripció social,
Sí, per exemple, una, com deia l'Anna, una de les eines que tenim, o és un programa que se li diu prescripció social,
que és això, quan el professional, tot i que la consulta de l'usuari sigui un malestar més físic,
és explorar una miqueta més enllà, veure una miqueta més enllà quins altres malestars poden haver-hi
que estiguin relacionats amb aquest malestar. És a dir, per exemple, poso un exemple que pot serà més fàcil d'entendre.
Si una persona ve amb insomni i la seva petició és l'insomni, poder, si segueixes explorant,
poder que aquesta persona no té xarxa, no té família, no té companys, no té amb qui compartir el seu dia a dia,
i poder, la problemàtica, entre cometes, estar més en això, en aquesta falta de xarxa, que no tant amb l'insomni.
Llavors és posar remei en aquesta falta de xarxa i no tant en la medicalització de l'insomni.
Llavors, ostres, el programa de prescripció social el que fa és vincular aquestes persones
amb tots els recursos existents que ja tenim a Tordera.
I hi ha gent que potser no va per si sola picar a la porta d'una entitat, d'una associació,
i des d'aquí fem aquest acompanyament de, en funció dels teus interesses,
en funció del que a tu t'agrada, de les teves necessitats,
ostres, doncs saps, coneixes que aquí a Tordera tenim l'associació tal,
que fan això, què et semblaria anar-hi? Com ho veuries?
Clar, això és una feina complexa i, el que explicava, difícil a priori,
sembla, de poder endevinar el que hi ha darrere.
I imagino també que ja teniu una formació, que teniu també una experiència
i també un coneixement del poble, el que ens explicaves tu,
per saber també recomanar què és el que pot anar bé en aquestes situacions.
Sí, pel que fa al coneixement del poble, sí que aquest programa,
quan el vam iniciar, el que vam fer va ser posar-nos en contacte
amb totes les entitats i associacions del municipi per donar-lo a conèixer
i per nosaltres també tenir tota la informació de què fan, on ho fan,
quan ho fan, inclús si té un cost econòmic, si no...
Llavors, des d'aquí al cap tenim tota aquesta informació
de tots aquests recursos d'entitats que s'han volgut adherir en el programa
per poder-ne després també fer la difusió oportuna als usuaris.
De fet, afegeixo que aquest programa específic de prescripció social
és un programa de la Generalitat de Catalunya,
que a tot Catalunya s'està portant a terme
i s'impulsa des de salut pública perquè ja està estudiat en altres llocs els seus beneficis.
I això, aquí a Tordera, evidentment, aquest treball nostre en salut comunitària
no el fem sols des del CAP, sí que nosaltres som una part de la comunitat
i treballem a la taula de salut, i des de la taula de salut és on ens hem coordinat,
també amb tècnics de l'Ajuntament, amb les entitats, amb altres persones,
i intentem treballar la prescripció social i altres temes d'àmbit més comunitari.
I això es fa a poc a poc, anar a coneixement i anar fent vincles entre tots.
En aquest àmbit, ara ho deies, quins són els riscos que hi hagi una mala salut comunitària
i quins són els beneficis que suposa treballar dintre la salut comunitària?
Bé, una mala salut comunitària per mi seria sinònim d'aïllament, no?
Una xarxa forta, això ho vam veure com va venir la Covid,
les poblacions on hi havia més xarxa, més voluntariat,
més coneixement dels veïns que es cuidaven els uns dels altres,
que tens una persona que viu sola, que el veí ho sap,
tot això crea salut comunitària, no?
I nosaltres, com a CAP, és molt important que coneixem aquestes xarxes.
També Tordera és complexa, és una població molt gran,
amb molts barris diferents, amb moltes urbanitzacions, no?
Llavors, sí que és una feina important d'anar coneixent totes aquestes xarxes
i com anar-les posant en contacte també a través de la taula de salut, no?
Perquè una millor salut comunitària, segur,
que millora també el benestar del poble, no?
I salut física també?
Sí, totalment.
Sí, exacte, sí, al final el que treballem és per millorar el benestar
de la població de Tordera, en aquest sentit, no?
És millorar, evidentment, la salut física,
millorar la salut emocional, millorar la salut social,
millorar la salut espiritual també,
és a dir, fer aquesta millora de benestar complet de la persona.
La gent és receptiva quan es fa aquest treball,
entenc que transversal, eh?, per part de tots els professionals
que esteu aquí en el cap d'això, de buscar una miqueta darrere
d'aquella patologia concreta que hi pot haver-hi,
costa fer aquesta tasca d'endevinar aquest factor, diguéssim, comunitari?
Evidentment, aquí tenim moltes persones i cada persona, no?,
té les seves resistències més o menys.
Sí que a vegades, poder no t'ho esperes, aquesta mirada des del cap, no?,
a vegades tenim la concepció que venim buscant un medicament
o venim buscant una cosa concreta i quan et diuen,
ostres, i si vas a aquesta associació, poder sorprèn,
i hi ha gent, evidentment, que ho agafa millor, que ho agafa pitjor,
penso que hi ha una bona recepció,
però que sí que és veritat que, bueno, estem també treballant
per intentar desmedicalitzar, no?,
que moltes vegades volem una pastilla que ens ajudi
i, en canvi, si fem un treball de fons,
aconseguirem no haver de necessitar aquesta pastilla, no?
Expliqueu-me una miqueta la vostra experiència en aquest àmbit,
que ja en porteu, suposo, temps, casos,
potser les situacions més comuns que us trobeu
i els remeis més habituals que soleu donar.
Clar, jo el que volia dir, responent a això
i una mica lligant amb el que deia ara la Xènia,
que tampoc s'entengui que ara es tracta
que tot és social i comunitari,
vull dir que hi ha malalties,
però el mateix fet, un exemple podria ser,
per exemple, de malalties.
Aquí tenim un agrupal de persones que tenen diabetis
i tenen una malaltia física i tenen una dolència.
Però aquesta mirada comunitària, què ens fa?
Ens fa fer un grup portat per professionals
en el que s'aborda molt bé què he de menjar,
si m'he de posar insulina com me l'he de posar,
si he de prendre medicació de pastilles,
el que he de fer,
però també com ho porto jo,
com estic, amb qui compto,
on vaig a comprar, com cuino...
Tot això ens ajudarà a portar millor també la malaltia
i a tenir més benestar.
És a dir, és integrar aquests factors,
no és anul·lar la part física.
Totalment.
M'agradaria que això també poguéssim explicar-ho bé, no?
Llavors, experiències a nivell individual en tenim,
perquè, a veure, el primer de tot,
i els usuaris que tenen un bon vincle
amb el seu professional de referència,
hi ha un coneixement.
I això ja és una mirada comunitària
i això ajuda, no?
Des d'elaborar un dol, per exemple,
una persona que se li ha mort la parella
i que està fent un dol i que s'acompanya,
a un problema, doncs això, d'un insomni,
un problema que té dolor,
una persona gran que li costa caminar,
però en canvi, doncs,
si està només a casa tancat, no?
Cada vegada té més dolor.
Si podem activar aquelles coses que li agraden
i fer-ho en xarxa,
segurament podrà suportar millor.
No és que no mediquem el dolor,
però fem altres coses que ajuden.
I després també...
El més habitual que feu, per exemple, aquí en el CAP?
De què?
De treball en comunitat,
que m'explicaves el cas dels diabètics,
no sé si és el grup més habitual que soleu tenir,
el que treballeu més, o n'hi ha d'altres?
Molt.
Ara mateix aquí al CAP estem fent bastants grups.
Un d'ells sí que és el de diabetes,
com comentava l'Anna.
Ara, des de recentment,
igual que va incorporar-se la meva figura,
també s'ha incorporat la figura de la nutricionista
i la fisioterapeuta.
La fisió, en aquest cas, també fa molts grups
per diferents patologies.
Malestes, sí.
Patologies, més de dolor,
de dificultats...
De moviments.
De moviments, sí, de les articulacions.
I això també es fa comunitàriament.
Es fa en grup,
que és una part de la comunitària.
O sigui, la comunitària, de fet,
és aquesta mirada,
tant des de la consulta individual,
en els grups,
com quan ja sortim i anem a la fira del RAM,
que també hi hem sigut,
i hem fet...
fa un parell d'anys vam estar allà amb un mapa
i tothom que passava per allà us preguntàvem,
què et genera benestar,
què et genera malestar de tordera.
Nosaltres saber aquestes coses,
les podem utilitzar.
Perquè si sabem que aquí al costat
hi ha un banc meravellós,
amb unes vistes meravelloses,
i tenim una persona que viu allà,
escolta, per què comptes d'estar tancat tot el dia a casa,
te'n vas allà,
que hi ha molta gent que ens ha dit
que allà li dóna benestar?
Doncs conèixer aquestes coses,
ens dóna eines per la consulta,
però després també les treballem en grup.
I en grup, com deia la Xènia,
tots aquests que has dit,
i afegiríem a altres grups,
com per exemple el taller de lactància
que fa molts anys també que funciona,
que també crea molta tribu entre les dones lactants,
o a nivell de comunitat tenim l'espai nadó,
per tant anem creant aquests espais
que s'afegeixen
i que les persones tenen més recursos
a disposició d'alguna manera,
i des d'aquí els hem de conèixer
per poder-los recomanar.
I tenim moltes grupals,
és a dir, amb la nutricionista
també fem millora d'hàbits,
tenim grups de criança,
de benestar emocional,
hi ha moltes grupals,
per exemple el que dèiem ara amb l'aficio,
com incorporar a mirada comunitària.
Al final és molt diferent
que d'art fent un exercici,
de dir, mira,
per el mal que tens a l'ombra,
has de fer aquest tipus d'exercici,
aquest moviment,
amb aquesta força,
amb aquest material,
per exemple,
a, ostres,
i a casa teva,
en quin moment és quan et fa mal?
perquè quan cuines,
tens les olles a dalt de tot,
poder tenir tot en compte,
tot el context d'aquesta persona,
l'ajudarà segurament a millorar
molt més el seu benestar.
El que heu fet, de fet,
Xènia,
com a psicòloga que estiguis en el cap,
que et vas incorporar,
no sé ara quan deu fer,
fa tres anys,
entenc que respon a una evolució
de la medicina,
del concepte de la medicina,
i cap on es va?
Quina és la tendència?
Ara has vingut tu,
no sé si hi ha un recorregut,
a altres llocs s'està avançant
també amb altres figures,
amb altres maneres de treballar?
Jo crec,
penso que la nostra incorporació,
és a dir,
ens hem incorporat com a referència
a l'estat emocional comunitari,
és a dir,
anem cap a tenir més en compte
tot el tema comunitari,
com ara dèiem,
a tenir tot en compte
la mirada biopsicosocial,
que nosaltres diem,
és a dir,
tenir en compte la part biomèdica,
però també la part psicològica
i la part social de les persones
en tot moment.
Què vol dir biomèdica?
Què vol dir biomèdica?
Què vol dir la part més física,
biològica,
vol dir física,
que jo és el que anava a dir,
s'han incorporat
i molt benvingudes
totes aquestes figures,
però també vull fer
una llança a favor
de metges infermeres
de comunitària,
que tenim una especialitat
que és familiar
i comunitària,
i som especialistes,
a vegades sembla que l'especialista
només és el metge
o la infermera
que està en una UCI
o a l'hospital,
no, no,
a l'atenció primària
i a Catalunya
tenim molt bons especialistes,
i les persones formades
com a especialistes
en medicina familiar
o en infermeria familiar
i comunitària,
incorporem aquesta mirada.
Això,
perdona,
anava a dir,
abans ho hem parlat
també com a Funtacat,
abans de començar,
això segurament només es pot fer
des d'un cap
on la proximitat
és total,
des d'un hospital
molt més gran
això és gairebé impossible,
o no?
A veure,
la mirada comunitària
l'han de tenir també
l'hospital,
però és diferent,
no tenen la continuïtat,
tu en un hospital
o en un especialista
i vas un dia
i ja està,
aquí teniu
la proximitat,
que es diu,
no?
L'accessibilitat
a nosaltres
és molt més fàcil
i hi ha un coneixement mútu
dels professionals
amb la població
o la població
amb els professionals
i penso que això,
de fet,
hi ha estudis
que diuen
que el fet de mantenir
el mateix metge
o la mateixa infermera
no sé si és més de 15 anys
dona més salut
perquè hi ha
aquesta continuïtat.
Llavors,
aquests nous professionals
ens han vingut
a donar impuls
en aquesta mirada
perquè també és veritat
que els recursos
són limitats
i que,
no?
i, bueno,
que està molt bé
que sumem,
no?
I com més multidisciplinar,
més professionals
de mirades diferents
sumem,
però que l'essència
de l'atenció primària
és aquesta.
Per mi
és important
deixar això.
Hem quedat a mitges,
no sé, Xeni,
tant a preguntar
també cap on anem
pel que fa
aquesta atenció,
diguéssim,
més global
de la salut.
Bé,
jo penso que
anem cap aquí,
anem que cada vegada
surt més present
el tema
de la comunitària,
sí que és veritat
que és una cosa
que sempre hi ha estat,
sempre ha sigut
l'especialitat familiar
i comunitària,
però penso que anem
cada vegada més
a creure-nos
de veritat,
a portar-la al dia a dia,
tot i que ja es feia,
i a donar-li més força,
més impulsos,
més recursos,
i penso que anem cap aquí.
molt bé ens estem quedant
sense temps,
no sé,
ara digues,
digues.
No, no,
perquè per sostenibilitat
del sistema
o també empoderem,
perquè això també
d'alguna manera
és posar la responsabilitat
en les persones,
col·lectivament,
però en les persones.
No tot m'ho ha d'arreglar
el metge o la infermera,
sinó que també
és aprendre autocura
i col·lectivament,
i això és molt important
també,
no?
I també per sostenibilitat
del sistema,
fa uns anys sembla
que tot vés al cap
i t'ho arreglaran.
No, no, no,
conjuntament anem a buscar
propostes, eh?
És molt diferent
que tu vinguis,
dona'm una pastilla
perquè no puc dormir
o dir,
i tu què pots fer
perquè puguis dormir millor?
Que et facin aquesta pregunta
i et facin pensar.
Jo, si vols,
et puc ajudar
a buscar altres recursos,
però també anem cap aquí,
no?
Empoderar més la població,
perquè la cura de la salut,
no?
És pròpia
i comunitària,
però no és dels professionals
sanitaris.
Nosaltres acompanyem,
no?
Molt bé,
anem acabant, eh?
Som justos de temps.
Hi ha una relació esteta
amb la població,
hi ha activitats.
Xènia,
què teniu sobre la taula
com allò que tenim ja
per agenda,
per a la gent
que ens estigui escoltant?
Doncs mira,
ara des de la taula
de salut comunitària
que tenim diferents projectes,
diferents comissions,
estem just enmig
de la programació
de l'Espai Salut.
Ara,
just aquest dijous,
dia 5 de juny,
tenim un taller
que es diu
Com ens cuidem a nosaltres mateixos,
que és un taller
més d'autoestima,
que el farem
davant del local
de l'Associació
de Veïns de Sanat.
Andreu,
allà en el parc
que hi ha just davant.
I el següent dijous
tenim un altre
i durant 3 dijous
encara tindrem
aquests tallers
de l'Espai Salut
a les 5.30.
Que per cert,
els aneu fent
a llocs diferents, no?
Sí,
aquesta programació
hem volgut fer-la
a llocs diferents
amb l'objectiu
de poder arribar
a més població.
Fent també una anàlisi
de tot el que hem fet fins ara,
els hem fet tots
a la biblioteca.
La biblioteca
és un gran actiu
de salut del municipi,
és un espai magnífic,
penso,
però sí que és veritat
que potser fent-los
tots a la biblioteca
no arribem a totes les persones
i el que hem volgut fer
és descentralitzar-los,
portar-los a altres llocs
i també inclús
treure-los una mica més
del nucli, no?
I que inclús la gent
del nucli de Tordera
pugui desplaçar-se
a altres zones
i dir, ostres,
això també és Tordera, no?
No només és el nucli.
Molt bé,
doncs ho deixem ara sí aquí.
Gràcies a totes dues
per atendre'ns.
Molt bé, gràcies, bon dia.
Moltes gràcies.