This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Comencem l'apartat d'efemèrides, com és habitual els dijous. Fem memòria, recordem fets que succeïen a Tordera una setmana com aquesta, però de diferents anys. Ens situem els primers dies d'aquest gener, del 9 al 15 de gener de diferents anys. Comencem en fa un any, el 2025, explicàvem que dos de cada deu Torderencs tenien més de 65 anys.
Les darreres dades mostraven un envelliment progressiu de la població i es calculava que l'any 2041 el 25% d'habitants de Tordera seria major de 65 anys. El regidor de Salut, Xavier Pla, destacava aquests números i posava el focus en altres aspectes que recollia l'informe de salut que s'havia publicat, com dèiem, fa un any.
Un informe que és un recull de moltes dades sobre la salut de la societat torderenca, en el qual podríem destacar com per exemple que el 18% de la població és major de 65 anys, que dos de cada deu mares de tordera són de nacionalitat estrangera i també que les mares són cada vegada més grans i el 37% són majors de 34 anys.
Fa cinc anys, el 2019, els Mossos d'Esquadra havien alertat d'una onada d'intens d'estafa a residències geriàtriques per obtenir diners a canvi d'alliurament d'unes suposades vacunes de la Covid-19. La policia catalana havia rebut un centenar d'avisos d'estafadors que telefonaven a residències i els demanaven un ingrés econòmic urgent a canvi d'alliurals-hi les vacunes contra el coronavirus.
i a constància que s'havien produït intents d'estafes similars a cases particulars de gent gran. Era per això que el sotxinspector Sergi Martínez, de l'àrea tècnica de proximitat i seguretat ciutadana, aconsellava no fer cas de trucades sospitoses, aturar-se, pensar i localitzar el responsable del centre abans de prendre cap decisió.
El cos de Mossos d'Esquadra ha tingut coneixement que s'està produint una sèrie d'estafes o presumptes estafes en les quals els estafadors estan efectuant trucades telefòniques a residències de gent gran, en moments en els quals normalment el responsable d'aquest centre no hi és,
fent-se passar pel Departament de Salut o algun centre de vacunació en el qual demanen que han de fer un ingrés urgent i ràpid d'una sèrie de diners, algun compte bancari o alguna transferència bancària, per tal que se'ls puguin subministrar les vacunes a aquestes residències.
En el moment d'atendre aquesta trucada del treballador, hi ha certa premura, hi ha cert neguit, perquè això pot tenir unes conseqüències en el cas que no es subministri aquesta vacuna. Sempre hem de tenir clar que aquestes vacunes són gratuïtes i les ofereix el govern. En aquestes modalitats d'estafa, els estafadors el que fan és molta pressió telefònica a la persona que rep aquesta trucada, insistint en que han de fer una transferència urgent, perquè si no, aquestes vacunes no arriben al centre i no es podria vacunar tota la gent que hi ha al centre de gent gran.
Llavors, nosaltres sempre el consell que donem és que no fem cas a aquest tipus de pressions, a aquestes trucades, que parem, que pensem, intentem localitzar el responsable del centre, intentem parlar sempre amb els responsables econòmics del centre per saber quins són les conductes que tenim habitualment per fer el pagament econòmic sobre aquestes vacunes. Pensem que no hi ha cost econòmic, aquesta vacuna és gratuïta, el govern...
la facilita, hi ha els punts de control en els quals es lliuraran, i únicament ser pacients i tranquil·litat, no precipitar-nos. No deixem el 2019 perquè l'entitat Porellos recollia 400 animals perduts a Tordera durant aquell any. Concretament, el 2020, l'associació havia recollit prop de 400 animals, una xifra esfreïdora, tal com assegurava la membra de l'associació Anna Càmera.
D'animals recollits, doncs aproximadament del 2020 tenim comptabilitzats quasi 400 animals recollits, més les castracions de gas de colònia. Clar, és una data que fa por, no?, perquè encara que per moltes xarxes que fem i puguem conscienciació i tal, ostres, que realment la gent no és responsable, no?
Fa 10 anys, el 2016, la Cambra de Comerç havia aconseguit que Inditex traslladés mercaderies a través de l'aeroport de Girona. El president de la Càmpra, Domènec Espataler, deia que si hi hagués avions disponibles, el grup Inditex estaria interessat a aprofitar la proximitat amb l'aeroport de Girona per distribuir els seus productes arreu del món. L'escoltem en declaracions fa 10 anys. Nosaltres vam anar-los a veure perquè va ser gestió iniciativa nostra,
Ja havíem estat fa un any o un any i pico, quan s'estaven construint les naus, que ens van ensenyar les obres ja bastant acabades, i les empreses que s'installerien aquí del grup, per dir-ho així, i que serien el centre d'emissor de les seves prendes arreu del món per e-commerce, tot allò d'e-commerce surt d'aquí, d'Inditex, i vaig dir que ens posàvem a la seva disposició
pel que poguessin fer falta i, sobretot, que ens semblava que l'aeroport de Girona podria ser un mitjà excel·lent per enviar les seves mercaderies. Llavors, ara, d'una vegada ha estat inaugurat i està en funcionament, ens vam tornar a retrobar tant amb el director de logística d'aquí, de Tordera, com amb la directora de logística d'Inditex de Galícia, o sigui, del grup, que és mexicana, és una senyora mexicana molt amable. Ells va dir que estàvem molt interessats, després vam tenir una reunió a l'aeroport amb el director de l'aeroport per explicar-los-hi
les seves necessitats i ara estem intentant treballar a veure si podem aconseguir que hi hagi avions que puguin portar les seves mercaderies.
Anem més enrere en el temps, ens situem al 2011. Fa 15 anys, la regidora d'Urbanisme havia obert 15 expedients sancionadors a les empreses promotores i constructores que havien deixat obres aturades, abandonades o solars sense edificar a tot el nucli urbà. En tot, la regidora d'Urbanisme, Rosa Salarix, havia assenyalat que es tractava d'un procés lent, ja que moltes empreses promotores havien desaparegut o s'havien dissolved.
Així ho explicava. Hem aconseguit que alguns dels propietaris, els promotors, els que queden, que no han fet suspensió de pagaments i que hi ha una persona, un cap visible o una empresa, doncs alguns d'ells ja han començat a fer alguna actuació de...
per sanejar i tancar en condicions les obres. La idea és que totes les obres acabin tancades amb tanca opaca d'obra i sense cap perill que hi hagi possibilitat que pugui caure ni que es pugui fer mal ningú.
L'altra és que estiguin netes, que això també se'ls exigeix, i l'altra és que si hi ha alguna bruua que no estigui en condicions es pugui acabar desmuntant. Però bé, ja ens n'han desmuntat una i crec que en els propers dies veurem alguna actuació una mica més concreta ja i començarem a veure que això funciona.
És llarg, és un tràmit que costa una mica perquè s'ha d'acabar executant subsidiàriament en la majoria de casos.
Anem per altres apunts de les efemèrides d'una setmana com aquesta. El 2006 parlàvem d'una explosió de gas a la Rambla del Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, i moria un tècnic i una veïna, i altres 20 persones resultaven ferides de diversa gravetat. Un total de 150 persones de 3 finques s'havien desallotjat fora de les ciutats.
I el 2010, a Haití, el país més pobre del continent americà, s'havia produït un terrible terratrèmol de magnitud 7,3 graus a l'escala de Richter i amb epicentre una vintena de quilòmetres de la capital, que havia quedat destruïda. El balanç final de víctimes va ser més de 316.000 persones. D'acord amb els registres històrics, a Haití no hi havia terratrèmols des de feia més de 200 anys.
i els de més magnitud s'havien produït el 1751 i el 1770, i mai havien arribat a assolir els 7 graus de l'escala de Richter que es van registrar una setmana com aquesta de l'any 2010.
Deixem aquí l'apartat d'efemèrides, com sempre, un apartat que és possible gràcies als arxius dels serveis informatius de Ràdio Tordera. Com és habitual, en les properes setmanes continuarem fent memòria i recordant fets significatius que passaven a Tordera per aquestes dates.