El Show dels Esports
El Show dels Esports és el programa esportiu amb tota la informació esportiva local El Show dels Esports és el programa esportiu amb tota la informació esportiva local
Transcribed podcasts: 8
Time transcribed: 7h 39m 16s
Time transcribed: 7h 39m 16s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
central i nord de Catalunya. De fet, aquesta
tarda ja s'han deixat notar
alguns ruixats i algunes
pedregades. Tornem amb més notícies
en xarxa.
El més important de l'esport
no és guanyar, sinó
participar, perquè l'essencial
a la vida no és l'èxit, sinó
esforçar-se per aconseguir-ho.
El xou dels esports, de dilluns a divendres,
de 8 a 9 del vespre.
Aitana Bonmatí va tornar a fer
història ahir al vespre en aixecar
la seva tercera pilota d'or.
És la primera jugadora que guanya
tres pilotes d'or consecutives
després de rebre el guardó
el 2023 i el 2024,
de manera que iguala a
Michel Platini i Johan Cruyff.
La seva companya, Alexia Putellas,
va aconseguir els dos anteriors,
el 2021 i el 2022.
La migcampista blaugrana
va rebre el premi per davant
de Mariona Caldantell,
l'exblaugrana que partia com a favorita
després de guanyar les xampions
amb l'Arsenal.
Així que avui el xou dels esports
comença d'aquesta manera,
amb aquest nom propi,
el d'Aitana Bonmatí,
que ahir va seguir ampliant
aquesta història
en el futbol mundial femení.
La futbolista de Sant Pere de Ribes
va fer un discurs més improvisat
que en altres edicions
i va rebre el premi de les mans
de com no,
d'un Andrés Iniesta,
també emocionat,
i per la seva banda
Alexi Apotellas
es va quedar
en quarta posició.
Però tot i això,
Aitana va brillar
i va ser determinant
perquè el Barça ratifiqués
el domini absolut
al futbol espanyol
i arribés a la final
de la Lliga de Campions,
que en canvi
va perdre davant de l'Arsenal.
També va ser peça clau
al subcampionat d'Espanya
a l'última Eurocopa.
Aitana, bon matí,
com sempre,
del seu discurs
en una part en català
i, com no,
doncs de nou
el català i Catalunya
en el centre
d'aquesta pilota d'or
d'aquesta edició 2025.
La Minyama
l'haurà d'esperar
per posar-se la corona
del futbol mundial.
Ahir la nit
no va donar sorpreses
i Dembélé
va guanyar
la seva primera pilota d'or.
El francès partia
com a gran favorit
i finalment
va ser el més votat
en el premi
entregat
per France Futbol.
Dembélé
es va imposar
amb el triplet
sota el braç
i com a figura
més destacada
del PSG
que, per la seva banda,
doncs la Minyama
també va completar
un any
amb actuacions brillants
i un rol
capital
en la consecució
de la Lliga,
Copa del Rei
i Supercopa d'Espanya
amb el Barça,
però l'astre francès
va endur-se
aquesta pilota d'or.
no va poder contenir
les llàgrimes
en el seu discurs
i va admetre
que el trofeu
mai havia estat
el seu objectiu.
Així,
la Minyamal,
l'extrem culer,
va quedar
segon
en la votació,
pel que fa també
als altres blauranes
amb opcions
al guardó.
Rafinha
va quedar cinquè,
Pedri,
11è,
que això
és el que
no s'entén gaire,
com Pedri
ha quedat
fora d'aquest
top 10,
i Lewandowski,
17è,
just per darrere
de Vinícius.
El madridista
més ben posicionat
ha estat
en Bapé,
que ha quedat
7è.
Tot i no aconseguir
el premi més desitjat,
la Minyamal
va rebre
el trofeu
Copa,
el millor jugador
menor de 21 anys,
un guardó
que aconsegueix
per segon
any consecutiu
i que en categoria femenina
també ha aconseguit
una altra blaugrana,
Vicky López,
que guanya
la primera edició
del trofeu,
perquè la gran novetat
d'aquesta edició
2025
és que
totes les categories
masculines
també les teníem
en femení.
Altres anys
només hi havia
dues categories
iguals
i aquest any
es doblen
totes les categories
tan masculines
com femenines.
Per la seva banda,
Pau Coberçí
va quedar
en setena
posició.
Pel que fa
al millor entrenador
de l'any,
tampoc hi va haver
sorpreses,
Luis Enrique
es va imposar
i va guanyar
el trofeu
Johan Cruyff.
Els millors
esporters
van ser
Donnarumma
i Hannah Hampton
i en millors equips,
el futbol
masculí
va ser
el trofeu
per al PSG
i l'Arsenal
es va endur
el millor
equip
en categoria
femenina.
Tots dos equips
recordem
que van guanyar
la lliga
de campions.
Amb tot això,
nosaltres
que ens posem
al dia
amb l'esport
torderenc.
A Ràdio Tordera
A Ràdio Tordera
El show
dels esports
el programa esportiu
de Ràdio Tordera
de Ràdio Tordera
de Ràdio Tordera
i concretament
l'edició
de Ràdio Tordera
i l'edició
de Ràdio Tordera
de Ràdio Tordera
Què tal?
Salutacions.
Molt bona tarda
vespre de dimarts
23 de setembre
del 2025.
Esteu escoltant
una nova edició
del show
dels esports
del programa esportiu
de Ràdio Tordera.
Avui,
concretament,
l'edició 2.501
d'aquest show diari.
I a més,
també comencem
compartint-vos
una iniciativa
que ens ha fet arribar
la Clàudia Carrion,
la patinadora
torderenca
que amb el seu club
l'artístic
escatent cunit
en guany
tenen la gran oportunitat
de participar
al Mundial
de Patinatge Artístic
de la Xina.
Per poder-ho fer realitat
han engegat
una campanya
de GoFoundMe
que és una plataforma
fiable
per recaptar
fons i diners
via internet
i per això
necessiten
suport,
ja sigui
amb una aportació
via internet
o fent difusió
d'aquest missatge
que l'han compartit
a través de les xarxes socials,
però també ens l'han fet arribar
a la ràdio
perquè, evidentment,
obrim tot el ventall
a la població
de Tordera
perquè és una aportació
clau
perquè puguin seguir
representant
amb orgull
el seu equip
i també
el patinatge artístic
i, com no,
com hi ha una
torderenca
entre les seves files
també
el nom de Tordera.
S'han classificat
per aquest
campionat mundial
de patinatge artístic
que se celebrarà
a la Xina
aquest mes d'octubre
del 17 al 30
i suposa,
com no,
doncs,
considerar
les despeses
de viatge,
d'allotjament,
de material esportiu
i de logística
i, per fer-ho,
doncs,
necessiten
aquesta ajuda
institucional
i també
econòmica,
aquesta col·laboració
de la gent
per poder,
doncs,
pagar part
d'aquest
desplaçament.
Aquesta aportació
pot ser petita,
pot ser gran,
és un impuls
que necessiten,
doncs,
per fer realitat
aquest somni
que al final
també és un somni
compartit
de molts patinadors
i patinadores
d'aquest
club de Cunit
on està
la Clàudia Carrion
però són
quatre grups
els que aniran
cap a la Xina.
És el xou petit
que està format
per 12 patinadors
i han quedat
subcampions del món
el 2023,
campions del món
l'any passat,
el 2024,
i campions d'Europa
aquest 2025.
En el cas
del xou júnior,
on el formen
12 patinadors,
entre ells
doncs està
la tordarenca
Clàudia Carrion,
van quedar
subcampions d'Europa
el 2024
i campions d'Europa
el 2025.
També hi ha
el quartet
sènior,
que també s'han
proclamat
campions del món
el 2023
i 2024
i campions
d'Europa
aquest any,
i el quartet
júnior,
que van quedar
subcampions
d'Europa
el 2025.
Així que ja sabeu,
aquesta campanya
oberta
per fer
les vostres
aportacions
econòmiques
o
via internet
podeu difondre
també aquest missatge
a través del
Club
Scouting
Incunit
o també
a través
del perfil
de la Clàudia
Carrion.
Si no,
podeu escriure
Go
Found Me
i també podreu trobar
aquesta
campanya.
Una notícia
que avui
us compartim
i que us fem
extensible
també
a tots
vosaltres,
però dins
de l'edició
del xou
dels esports
d'avui
dimarts
també us
explicarem
com comença
la temporada
del Club
Judó
Tordera
ens visita
el president
de l'entitat
Torderenca
en Joan
de la Torre
una entrevista
on li preguntarem
per als objectius
d'aquesta temporada
com s'ha configurat
també
aquest nou curs
i
a veure
si hi ha
sorpreses
perquè potser
també
obren mires
i també
necessiten
aquest
impuls
per seguir
doncs
apostant
per al judo
en el nostre
municipi
i a nivell
espanyol.
Així que no marxeu
perquè abans
d'escoltar
ja aquesta entrevista
amb en Joan
de la Torre
fem una petita
pausa
per publicitat.
No marxeu
tornem de seguida.
Ràdio Tordera
L'emissora
que t'escolta
Vols fer créixer
el teu negoci
a internet?
A On Brava Agency
t'ajudem a connectar
amb el teu públic
com mai abans.
Estratègia digital
amb ànima mediterrània
Creativitat
proximitat
i resultats
reals.
Webs,
xarxes socials,
publicitat
i molt més.
Tot fet a mida
per a tu.
Escriu-nos a
info arroba
onbravaagenci.com
o truca'ns al 669
83
1684
On Brava Agency
El teu impuls digital
Vols saber-ho tot
sobre el món de l'esport?
Connecta't de dilluns a divendres
de 8 a 9 del vespre
amb el xou dels esports.
I ain't crying anymore
perquè la teva passió
també és la nostra.
La qualitat
que la teva passió
i la teva passió
i la teva passió
i la teva passió
i la teva passió
Doncs vinga, va
s'inicia també
una nova temporada
del Club Judo Tordera
i avui ens acompanya
aquí en el xou dels esports
en Joan de la Torre
el seu president
i també entrenador
del club
perquè ens expliqui
com es presenta
aquest nou curs
aquests propers mesos
i ens ho explicarà tot
i ens donarà tots els detalls
de com s'ha configurat
també
aquesta temporada.
Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Doncs mira, aquí
amb vosaltres.
De nou, no?
Sí.
Moltes gràcies, eh?
I tornem-hi una altra vegada.
Sí, en tornem-hi
una altra cop
amb una nova temporada
del Club Judo.
Quants anys fa, ja,
que estàs a l'entitat?
Al club?
Al club, doncs
des del...
Aquí vaig obrir
el...
91.
Ostres!
El 1991, eh?
Sí, és quan vaig obrir
el gimnàs
aquí al Camí Rau.
Molts anys, eh, ja?
Sí, masses.
Déu-n'hi-do.
O sigui, quasi ja
estem parlant de
més de 30 anys.
Sí, més, més.
Què portes en el club?
Doncs mira,
des del 91
fins al 25,
30...
33?
Sí, 33.
És bo voler.
33 anys, eh?
I una nova temporada
que comença,
2025-2026.
Com l'afrontes,
també a nivell personal?
Bé, com sempre,
amb moltes ganes
i moltes ganes
i com que
la gran sort que tinc
és que la gent que ve
ho fan amb moltes ganes
i amb molta il·lusió,
llavors això et dona
que no puguis
deixar-ho
i puguis continuar.
I tu també vas aprenent, no?
Imagino de tothom.
Aprenent, aprenent.
Actualitzant-te, no?
Sí, aprenent.
Adaptant-te.
Aprenent sempre s'aprèn.
Diàriament s'aprèn de tot,
d'això i de la majoria.
i després que t'has de fer reciclatges
i estudiar més coses
i mirar més vídeos
i mirar una mica més
les competicions internacionals
i d'aquí treure
el que li puc fer
a tots els nens
que diguin tant des de...
Perquè nens tinc
des de l'edat de 4 anys
fins a que n'hi ha
de 50 i escaig.
O sigui que de totes les edats, eh?
Sí, sí, totes les edats.
Tant nois com noies.
Ara en parlarem també d'aquests grups,
de com s'ha configurat
tota la temporada,
però et pregunto també, Joan,
com està el judo actualment?
Com el veus?
El judo no està malament.
El que passa és que avui dia
ja ho sabem.
Tot el que és la pilota
i tot el que és la publicitat
per televisió
és una de les coses
que demana,
que és el que la gent
s'anima tant.
Jo recordo que l'època
que vam bé
feien uns dibuixos animats
que sortia una noia
que feia judo,
les classes
a vegades havien de dir
que ja no ens hi cabia,
que ja no.
Ara
tot és la pilota.
Sorten aquestes nenes
jugant a pilota
i veus que
les nenes
de 3 o 4 anys
ja estan jugant a la pilota.
M'entens?
En general,
els nois ja...
Però,
els nois no,
però en general
la pilota
ativa més.
O sigui,
va per èpoques
potser també?
Sí, sí,
exacte.
Aquest punt del judo
potser...
Sí, sí,
no,
en general va per èpoques
i el judo
no és que
no tinguin
ni època de l'època.
El que passa
és que
aquest dia
vaig sentir
unes estadístiques
que diuen
que el primer deporte
és la natació
i el segon
és el judo.
Això mundialment.
Diuen.
A nivell mundial,
eh?
Sí.
Si estem parlant.
Sí,
o sigui que primer
és la natació
i després
a continuació
és el judo.
Si és veritat,
no ho sé.
Això són estadístiques
que vaig sentir
aquest dia.
I l'estat de salut
aquí al nostre municipi
del judo
segueix bé, no?
Segueix per la gent?
Sí, sí,
jo tinc nanos
que em van començar
quatre anyets
i ara ja són
s'han d'enseminar
per cinturons negres
i tenen 17,
18 i 19 anys
i, escolta,
i continuen igual.
I a vegades
ara el problema
tindran
que quan va a la universitat
pels horaris.
Però de totes maneres
com que jo també
ja
estic jubilat.
T'adaptes una miqueta,
no?
No,
estic intentant,
com que la canalla
que tinc
estic molt content
i ens apreciem
tant ells a mi
com jo a ells.
Llavors,
jo intento,
bé,
sí,
estar
hores més tard
com ara,
segurament que començarem
una classe dissabtes
del matí,
pels que van
a la universitat
que,
esclar,
els que van a Barcelona
o a Vellaterra
allà a la universitat,
hi ha algú
que ve i puja
cada dia,
però,
esclar.
Qui es queda allà,
no?
I es quedaran allà,
llavors mirarem el divendres,
entrenarà el divendres
i entrenarem dissabtes
al matí.
Que això no ho feies
fins ara, no?
No, el dissabte no.
Entrenàvem dilluns,
dimecres, dijous
i divendres
els grans.
i els petits
dilluns,
dimecres i divendres.
I ara incorpores
aquest torn
de dissabte al matí.
I ara incorporarem,
el dijous
ho traurem
i passarem el dissabte.
Molt bé.
Allà m'he posat
d'acord amb l'Ajuntament
i ens ha dit que sí,
que mentre no hi hagi
cap
cap
alguna altra cosa
que es necessita
en aquella sala
en aquell dia concret,
però sempre
entrenarem
els dissabtes
del matí.
Que habitualment
el dissabte al matí
no s'ocupa
tampoc el vostre espai,
o sigui que...
Bueno,
això depèn,
això depèn.
depèn del que hi hagi,
però vaja,
que al final
imagino que també
content
de poder-te adaptar
als teus alumnes
i també de veure
que els alumnes
han crescut amb tu,
que arribin,
per exemple,
a l'edat de 18 anys
que ja obren
la seva nova etapa
a la universitat
i que volen seguir
i que a més
has vist aquesta evolució.
Perquè això
a vegades
potser en el judo
costa,
que comencen
i estan dos anys
i ho deixen,
però no.
Sí, sí,
evidentment.
Una de les coses
principals
és que el judo
és una disciplina
molt sèria
i aquí una de les coses
principals jo,
la disciplina
per davant de tot
és el principal
per mi.
O sigui,
que els alumnes
que venen
no,
jo no tinc cap problema
i un respecte
tant amb ells,
jo amb ells
com ells amb mi
i després la serietat
és el principal
de la classe
i després
els grans
em responen
i jo els veig
que estan contents
i ells mateixos
que m'hi diuen
jo no pleguis
sisplau,
llavors
està,
m'ha toquen
una mica.
Clar,
perquè dius
t'has plantejat
també
moltes vegades
plegar,
no?
Sí,
sí,
ja fa molts anys
que...
Que ho fas,
ara ho estàvem repassant,
no?
Des del 1991
tabú que portes
aquí,
però ja portaves
més història
del Ràdio,
eh?
Ja,
ja,
ja,
jo vaig començar
fent
el precincall
de petit
i amagat
del meu pare
a Trem.
I et segueix
apassionant
de la mateixa manera
el judo?
El judo,
sí.
Ara que ho vius així.
Sí,
sí,
no,
a mi m'apassiona
i quan veig
que els nens
estan contents
i venen
i els faig treballar
perquè allà
si vinguessis un dia
ho vories tu
després d'una classe
i algun
que ha perdut
dos quilos,
eh?
No perden el temps,
eh?
No,
no,
jo ja els hi dic,
si jo de venia
a perdre el temps
me quedo a casa meva
que estigui més tranquil.
De fet,
el que et defineix
també i el que més
agrada als teus alumnes
perquè les vegades
que hem anat
a fer entrevistes
amb ells
és l'exigència,
no?
Que els hi demanes,
o sigui que
no només la tècnica
els hi ensenyes
sinó que també
aquest punt físic
i aquesta exigència
també la valoren.
Sí, sí.
Importantíssima.
Sí, sí,
aquest any
hi tiraran 4 o 5
i intentarem
fer el campeonat d'Espanya,
bueno,
es fa el campeonat de Catalunya,
altres competicions,
però segurament
el problema
està més d'allò
és que, per exemple,
ara hi ha una competició
però està
a l'altra banda
del país.
Esclar,
el problema
està qui l'acompanya,
o sigui,
jo no puc estar
i els pares
avui dia
no sé si és a Galícia
ara hi ha un...
Que és lluny,
no?
La competició,
llavors
aquest desplaçament
doncs costa
fer-lo.
Costa,
més costa,
després si s'han d'allà
a desplaçar
no poden anar
al mateix dia,
han d'anar un dia abans,
s'han de buscar un hotel,
s'han d'estar allà,
però ja intentem
de fer algun,
però
tots els que podem
els fem.
I tot això
és un cost econòmic
que ha d'assumir
la persona.
El desplaçament,
sí.
Els pares,
les famílies.
Sí,
sí,
sí,
sí,
i jo el meu,
evidentment.
Clar,
si tu també els acompanyessis
llavors també.
Sí,
jo quan els acompanyo
o si porto,
els hi porto jo
amb el cotxe,
doncs esclar,
això és problema meu.
Sí.
M'entens?
Ells fan el gasto
del seu,
però per això
que avui dia
ja saps com està
l'assumpte.
Llavors aquest campionat
d'Espanya
hi participareu,
aquesta?
Sí,
jo crec que sí,
alguna sí.
Ara n'hi ha una
que és a Galícia
però aquesta no hi anirem.
Però la pròxima,
sí,
després fem moltes sortides
a fora,
alguna a França,
alguna a Andorra
anem.
A Andorra,
com que jo vi competir
pel que va a Andorra
tinc molta amistat
i sobretot
a mi fan anar
un parell,
amb dues o tres competicions
sempre hi anem.
I aquí,
aquí totes les que podem.
Sí,
aquí a Catalunya
les que podeu participar-hi,
però la gran novetat
imagino que és aquest
campionat d'Espanya,
que us esteu preparant
per anar-hi.
Sí,
els que hi aniran,
vull dir que,
esclar,
tot això,
ja depèn també,
esclar,
desplaçar,
ara m'he dit,
tinc dos anys,
dos germans,
que desplaçar,
esclar,
dos,
el pare,
i tot això,
esclar,
això.
S'ha de preparar també
amb temps,
no?
Tot una miqueta.
No,
no,
no,
jo tinc la,
la,
la,
l'informe
que el torneig
és aquest
i ja ho tinc,
ja,
la llista ja la tinc.
Llavors jo els he dit,
mira,
això,
on és?
Ostres,
esclar,
és que,
jo per exemple,
quan anem a Andorra,
sí,
perquè tinc,
tenim un hotel,
que està molt bé,
que a mi m'ha tratat,
ens ho fan
gairebé la meitat de preu,
perquè jo fa molts anys
que era allà,
i tinc molta amistat,
i me fan un preu,
si tu anessis
allà particular,
l'estada
et costaria 70
o 75 euros,
nosaltres,
a mi me la fan per 35.
Per menys,
sí.
Sí,
o sigui que també aneu cada any
a Andorra,
és una de les competicions
que teniu sempre marcades.
Com a mínim,
dos sí anem.
Hi ha dos internacionals
que venen de tot el país,
d'aquí i de França,
i venen,
bueno,
aquest sí,
aquest no ens el perdem,
aquest internacional.
Doncs,
quins són també els riptes,
més enllà de totes aquestes competicions
que ens has dit,
que us marqueu
per aquesta temporada
que tenim.
Sí,
per això,
no sé,
entreno,
i ara estem parlant
a veure aviam
si porto un campionat
a Catalunya
una altra vegada
aquí a Tordera,
però esclar,
és que tot això
representa molt gastos.
Sí.
Esclar,
tu penses que
és maco,
perquè l'última vegada
tu aquí,
un campionat aquí
a Tordera,
doncs,
en aquell dissabte
o aquest diumenge,
es porta en
2.000 o 2.500 persones.
Encara el diumenge
una competició
a 2.500 persones
per a Tordera,
això és extraordinària.
I la idea
és tornar-lo a acollir,
no?
Sí.
Perquè crec que l'any passat
es va fer,
no?
Sí,
l'any passat vam fer-ho,
i vam sortir,
vam venir,
vam fer dissabte i diumenge,
entre dissabte i diumenge,
no,
el dissabte,
no,
el diumenge,
el demà i la competició,
a la tarda vam fer un entrer,
un judo xic,
que és un entrenament
per a les xic que es queda.
I es van portar,
la federació,
vam estar parlant,
diu,
de competidors,
400 i pico,
més 2-3 persones
per competidor
d'acompanyant,
doncs imagina't tu
el que es transforma això.
Sí,
un miler de persones.
El comerç de Tordera,
amb tot en general,
m'entens?
I l'ambient,
que és molt maco.
Clar,
això és bo per al vostre esport,
però també a nivell de municipi,
no?
Que també,
doncs,
la gent a Tordera...
Més aviat és per al municipi,
eh?
Sí?
Més aviat jo crec que sí,
de cara,
a la competició és de cara
a tota la gent de fora,
és normal que...
Però de cara a domicili,
és maco,
perquè vulguis o no vulguis,
en un pla d'altre,
alguna cosa hi cau.
I estàs treballant
en què es pugui fer
aquest campionat?
Sí,
estic treballant,
he de tenir una reunió
amb la federació,
i esclar,
tu pensa que
traslladar els 400 alumnes,
hi ha competidors aquí,
representa 15 o 20 arbres,
econometredors,
s'ha de portar el tatami
de Barcelona,
esclar,
això representa...
Sí,
molta feina,
no?
Molta feina,
no solament feina,
sinó el gasto que hi ha
amb això,
i això és clar,
el club,
nosaltres,
i el club és petit,
i això no ho possibili,
això està amb l'Ajuntament,
que estem a veure,
aviam,
amb el que col·labora,
i llavors la federació,
el resto.
Clar,
t'onava a preguntar,
dir que al final
l'Ajuntament i la federació
també ajuda econòmicament
al club o...
Bé,
això és el que estem parlant.
Ho estàs intentant,
no?
Sí,
jo,
a mi també,
o sigui,
al club també li costa,
perquè al club,
jo per exemple he de fer
les samarretes
per tota la gent
que està treballant,
després a tota la gent
i els meus els hi ha de pagar
el dinar,
m'entens,
o sigui,
o l'esmorzar,
perquè està,
pensa que anem allà
a les sis del matí
i estem fins a les tres
de la tarda,
a les quatre.
Clar.
Clar,
i tot això
representa un gasto
dintre de...
El gasto gros,
no,
el gasto gros,
clar,
el club no pot...
no pot assumir-ho.
I actualment,
Joan,
els ingressos
del Club Judo Tordera
és a través del que paguen
els alumnes,
o sigui,
les quotes?
Sí.
No teniu cap altre ingrés,
no?
No,
no,
no,
no,
no,
l'alcota
és que són 35 euros.
Que són les que paguen
cada alumne
que està apuntat?
Sí,
cada alumne,
que això
entre
en molts...
quan has d'anar
als clubs
a desplaçar
la benzina,
el dinar
per almenys
dels dos
acompanyants
que portem,
després
coses pel club,
per exemple,
material d'entrenament,
i tot això...
Tot el que suposa,
no?,
fer els entrenaments,
les competicions
i tot.
Són 35 euros al mes
i quants alumnes...
No paguen ni matrícula,
tampoc cobro exàmens,
tampoc els cobro
perquè
jo no visco d'això,
si visquís d'això
faria com els altres,
cobren la matrícula,
cobren la...
quan es fan exàmens...
O sigui,
tots aquests diners
s'inverteixen
en el club
i en els alumnes.
Sí, sí, sí.
Quants alumnes
tens aquesta temporada?
Quants s'han apuntat?
Ara tinc uns
30 i...
32,
penso que són.
Bona xifra?
Bé,
pel postre que tenim,
sí,
encara ja podria
que abria uns quants més,
però...
Sí, sí, sí.
I s'ha apuntat gent nova?
Ara tinc...
Ho han provat
alguns que ho proven
i llavors vull dir
la canalla
és una mica difícil.
Ara tinc 5 de nous
i sé que han de venir
aquesta setmana,
són 3 més
i ho proven.
Jo sempre els dono
un mes de prova.
Els hi deixo el kimono,
ho fan un mes de prova
i automàticament
si es queda
ja
amb la fitxa federativa.
Jo sense...
Si no tenim fitxa federativa,
a casa no,
és a dir,
el Clujo Tordera
no el 7.
I aquestes noves incorporacions
de quan...
de quina edat són?
Ara tinc un de 4,
un de 11
i un de 13.
I els altres dos,
6 o 7.
Molt bé,
o sigui que són joves,
eh?
Sí, sí, sí.
De moment sí.
Sé que hi ha algú gran
que...
Sí, no,
que aquesta setmana
me'n va venir un altre
de gran,
un senyor de 58 anys
que ja havia fet
i a veure si pot...
cap problema.
I ara hi ha un pare
també d'aquells que venen
que diu
que podem...
I tant,
que es volen apuntar.
I de senyors
quants en tens?
De senyors en tinc
14, 15.
Home,
Déu-n'hi-do,
no?
Quina xifra també.
Sí, sí.
que sempre pensem
que la gent jove
és la que més s'apunta,
però no,
no,
molt bé.
Tinc nanos,
ja et dic,
i altres
perquè emplegava
pel col·le
i perquè...
Bé,
és que sóc una mica
així gent.
Ho sabíem,
ho sabíem,
ho sabíem.
Jo els he dit,
si voleu venir aquí
treballem,
si no...
I com veus el nivell
que té ara?
Bé, bé,
jo el veig bé.
A més a més,
jo soc partidari.
Jo sempre que m'hi aporten
un nen,
li faig un estudi,
a vegades m'han portat
un nen
i els he aconsellat
que facin
un altre tipus
de deport.
El que jo crec
que al nen
li és convenient.
Tens aquesta visió,
aquesta experiència,
no?
Sí.
Del que has viscut
per saber si
al nen
o a la nena
se li dóna bé o no?
Sí, bueno,
sí que fa.
Jo vaig estudiar
psicologia deportiva
i a més a més,
aquesta ofició
s'ho dic
i temps darrere
hi havia un
que els i els pares
anant per fer
gimnàsia esportiva
seria ideal.
És el millor.
Però, esclar,
diuen,
és que l'únic
que pot ser on té?
A Mataró
o a Girona?
Diu,
no podem portar-lo.
Ja.
Esclar,
que no pot fer judò.
Evidentment
que pot fer judò.
Tothom pot fer judò.
El que passa
que
jo intento
quan em veu de nou
intentar corregir
que vagi
que no tingui problema
o si veig que
també en temps darrere
vaig dir
aquest nen
per tenir
seria fabulós
i se'l van portar
a tenir
i evidentment
es veu que molt bé.
Clar,
per fer judò
has de tenir
unes habilitats,
no?
No,
el que passa
és que hi ha
que costa més
i altres
que costa menys.
Hi ha
que pujan
més ràpid
i altres
que pujan.
Al competidor
hi ha dos tipus,
el que neix
i el que es fa.
El que neix
puja molt ràpid
i el que fa
puja més lent
però a l'hora
de caure
el que puja ràpid
cau més ràpid
que el que puja lent.
Això,
clar,
això ho has de mirar
i veure
i llavors
a vigilar
que avui dia,
esclar,
la pilota
ja dic
perquè la pilota
és el que mana
avui dia
i llavors
és allà
el que fa
i se'n comença
a tirar
un a l'altre
i cau a terra
i tot
i amb els nens
doncs avui dia
els tenim massa protegits.
I hi ha lesions,
no?
No,
no ho crec
com a tot arreu.
No és que...
No.
El que passa
que és clar...
Potser és aquesta por
que també té la gent
que com és
un esport de contacte
exacte,
exacte.
Doncs fa com
una miqueta més
de respecte.
Exacte,
evidentment,
evidentment.
I Joan,
què tal les instal·lacions?
Perquè ja porteu un temps,
no?,
amb els nous tatamis
que us va posar
l'Ajuntament.
Sí, molt bé,
molt bé,
no cap problema,
fabulós.
Sí?
Millor?
Sí, sí,
no,
estava millor
l'Ajuntament
de Dragracis
que ens ha portat
el tatami nou
perquè és clar,
jo penso que el tatami
que tenia,
tenia...
ja quan el tenia al gimnà
ens el vam passar allà,
imagina't tu,
trenta i pico d'anys.
Sí,
ja tenia un desgast, eh?
Sí,
ja l'havia tapissat
una vegada.
però ara ja
és un material diferent,
és una mica més excursot,
però no és res,
però de moment
no hi ha cap problema,
molt bé,
això,
el tenim molt content.
Sí,
contents els alumnes.
Sí, sí,
molt content
i content amb l'Ajuntament
amb el que ens està
ens està ajudant
amb tot el que,
suposo que és clar,
deu poder,
més coses no deu pas poder.
Clar,
i també teniu,
quan vas allà,
també teniu aquelles barres,
no també per fer exercicis?
No, no,
això ja no.
Això és,
jo munto un sistema
diferent.
Val.
Les espatlleres de cara,
sí que les faig
perquè són allà,
però no,
jo faig un tipus
de ara,
bueno,
ja fa molts anys
que,
el tipus,
jo faig amb gomes
i amb peses,
i jo faig diferent.
Dinàmic, no?
Sí,
jo estudio a veure
què és el que em pot rendir més,
què és el que el noi està més físicament més bé
i tot això,
i miro d'introduir alguna cosa diferent.
Les espatlleres,
sí,
que això,
les fem servir,
sí.
Sí,
i a més imagino que quan puja el nivell dels alumnes
també has d'incrementar com una miqueta més els entrenaments.
Sí, sí,
l'entrenament és molt diferent.
És molt...
Doncs aquells que es vulguin apuntar,
Joan,
com ho poden fer,
com són els grups també d'entrenament,
si són tots barrejats,
vam per edat,
per nivells?
No,
de fins a...
Depèn com ho vegi el nen,
fins a 12, 13, 14 anys,
no, 14 anys ja els passo a la segona classe.
La primera classe és de 5 a 6 i mitja,
que entre els petits,
fins a 11, 12, 13 anys.
Depèn com sigui,
si el nen a 12 anys o 13,
ara en tinc un que té 12 anys
i el tio ja l'he de passar una mica amb els grans,
algun entreno de tant en tant.
I llavors a partir de les 6 i mitja fins a les 8, 8 i mitja,
fem els grans.
Molt bé.
Doncs contactes,
números de contactes o com ho poden fer?
Anant directament al pavelló?
No, podem venir,
però...
a la pàgina web ja vaig posar l'adreça
que ja m'han trucat algú
i si no és allà al pavelló
a partir de les 5 de la tarda,
dilluns, dimecres, divendres
i jo estic allà de les 5 fins a 4 de 9.
I si no,
ja surt el número del telèfon
i em poden trucar
i llavors els hi capo d'informar
de l'únic per venir.
Molt bé.
Doncs Joan,
que vagi molt bé aquesta temporada,
una nova temporada més,
que esperem que sigui fructífera,
que aprengueu molt,
a tots els teus alumnes i també personalment,
i que si podem tenir una competició aquí a nivell de Catalunya,
també serà benvinguda per al nostre municipi.
i com sempre gràcies per explicar-nos-ho a la ràdio.
Bé, no, gràcies a vosaltres.
Ràdio Tordera
L'emissora que t'escolta
107.1 FM
Ràdio Tordera.cat
i xarxes socials
Ai, quin tipus de menjar!
Vaig a la piscina!
No!
Primer has de fer la digestió!
Ai, coi!
Venim al restaurant Les Ferreres
perquè tenen piscina
i pots anar prenent la fresca a les seves terrasses
i ara no m'ho deixes aprofitar!
Primer la digestió,
després et podràs banyar fins a l'hora de sopar
perquè jo d'aquí no em moc!
Restaurant Les Ferreres
Per reserves,
truqueu al 93-764-0607
Ràdio Tordera
L'emissora que t'escolta
Ràdio Tordera.cat
i xarxes socials
El show dels esports
El programa esportiu
de Ràdio Tordera
Perquè la teva passió
també és la nostra
Ràdio Tordera
Doncs vinga, moment d'acomiadar-nos
És la sintonia que marca el punt i final
del show dels esports
concretament d'aquest dimarts 23 de setembre
i nosaltres doncs que ja us diem adeu
i tornarem demà dimecres a partir de les 8 i 3
com sempre aquí puntuals a Ràdio Tordera
per estar al dia de l'esport Torderenc
per escoltar una nova entrevista
una nova secció
que demà doncs us explicarem i us portarem
doncs notícies
també doncs
iniciatives que es fan des d'aquí
des del nostre municipi
que tots vosaltres
també hi podeu participar
que aquest és l'objectiu
que us ho expliquem
i que també participeu
parlarem de l'oncolliga Tordera
d'aquesta caminada
que fan per les mames
i també parlarem
del projecte d'aquesta temporada
del futsal Tordera
així que demà
atents també
aquesta nova edició
del show dels esports
que ja ens agafarà
en l'equador
de la setmana
us esperem
que tingueu molt bona nit
i fins demà
adeu
Ràdio Tordera
L'emissora que t'escolta
107.1 FM
Hola
sóc l'Elisa
de les xutxers
som el pic de l'estiu
i amb aquesta calor
ens ve de gust
un bon polín
sabor poma
multifruites
xíndria
cola
cirera
mango
meló
piruleta
pinya colada
clau àcida
taronja
pinya
i per als més calorosos
els granissats de llimona
maduixa
fruits del bosc
i dràcula
els tenim congelats
o per congelar a casa
segueix-nos
a les xarxes socials
Elisa Txutxers
107.1 FM
Ràdio Tordera
Ràdio Tordera
Ràdio Tordera
L'emissora que t'escolta
107.1 FM
Ràdio Tordera
i xarxes socials
ineb
de bell ràdio Tordera
i xarxes socials
per si preu
avui
l'emissora
el càssil
l'emissora
fàcils
No em pot veure, la meva sogra, a mi no pot, m'has de creure, i a casa meva ningú em vol.
Sóc un jove molt caràcter, em sobra el vull per tots costats, el teu pare, sé que no et vindrà buss, que les dotze nois seràs.
A mi, potser un xic més tard, m'he tornat a embubicar.
Males llengües, i parlen de mi sense sentit, no sé perdre'm, sóc el primer nascolí.
Estic tan dint d'estar passit, tan fard de tanta soledat, a Calonge, avui m'esperen per dir.
De les dotze nois seràs, potser un xic més tard, i ja penses en tornar, i poder ficar-te allí vestit.
Mama, perdona'm, mama, no seria gens extra que et fessis fora, aquesta nit de casa.
Papa, perdona'm, papa, no em regalis una d'aquelles classes d'aquí que baraten.
Mama, perdona'm, mama, m'he deixat les claus i no puc entrar.
He vist llum a la tele, a finestra, m'he enfilat i ho s'he enxapat.
Oh, mama, papa, que et veu, però m'agrada.
Mama, perdona'm, mama, no seria gens extra que et fessis fora, aquesta nit de casa.
Perdona'm, papa, perdona'm, papa, no em regalis una d'aquelles classes d'ètica barata.
Perdona'm, mama, perdona'm, mama, perdona'm, mama, perdona'm, mama.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
El que digui res, com que vulgui ja ho faré, jo ho sé.
Més que no torno un mag, més que mai fer-me gran,
més que poder saber qui seré d'aquí uns anys,
més que no saber el diàleg, perquè com estimar-t'ho ja m'ho has ensenyat.
Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens el que passi demà, si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.
No, no, no tinc riscó.
Desitjar-me no és dolent, no cal que digui res,
que el que vulgui ja ho faré, jo ho sé.
Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens el que passi demà,
si et dic al meu davant, res no m'importarà.
Més que color d'un mag, més que mai fer-me gran,
més que poder saber qui seré d'aquí uns anys,
més que no saber el diàleg, perquè com estimar-t'ho ja m'ho has ensenyat.
Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens el que passi demà,
si et dic al meu davant, res no m'importarà.
El que tinc, el que sóc, pot ser casual i també pot durar poc.
El que vull, el que faig, pot fer-te mal, sóc sempre al meu costat.
No, no, no pensis que és dolent, només és rock'n'roll.
Vaig canviant de ciutat, no sé on vinc, tampoc recordo allà on vaig.
Ja no sé quants anys, jo no sé què vaig,
quant millor em va més perdut vull estar.
Però no, no pensis malament, jo només vull un món diferent.
No vull canviar de pell, m'estimo més, només un món diferent.
Amb la nit els somnis cauen,
el terra brut, el bombar-lo al mig del fang.
Demà ja és massa tard per viure un temps que ha passat
que ja no podrà tornar mai.
He sentit tridar el meu cor,
com un ocell que vol escapar.
Però no sap on ha d'anar,
ni vol seguir pistes falses,
tampoc no vol viure d'enganys,
que el facin sentir més estrany.
Ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei.
Al carrer,
tanta gent
vull trobar algú a qui pugui estimar.
No tinc prou, no,
satisfacció.
Si hi ha algun ocell em sentiré millor.
I no, no, no vull canviar de pell, no, no, no vull canviar de pell, no, no, no vull canviar de pell, no, no, no vull canviar de pell, no vull deixar que el temps em faci correr, no vull canviar de pell, jo només vull un món diferent.
Rádio Turdera
I no saps el que fer, i et quedes fixat, i et traves molt salt, el soroll s'esveeix, i pires al carrer.
I no hi ha gaire gent.
I canvien els os, i tot sembla més mort, i vols cridar ben fort, però no estàs fins als collons, no vols prestar estrès, i no saps on anar, i et prepares un whisky.
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Admiro i no sé què ets, potser un animal salvatge, que t'estires al meu llit, només per poder mostrar-te.
Admiro i no sé què ets, no, un misteri que em reclama, una vida en endavant, sí, una terra solitària.
A les somnes de la nit, un paisatge m'acompanya, jo m'estiro al seu costat, esperant la matinada.
Admiro i no sé què ets, no, una vida deslligada, quan t'aixeques al matí, sí, ja comences a esverar-te i ara em trobo, que pregunto què haig de fer, però si jo ja ho feia.
Ja et demano què haig de dir, però si jo ja ho deia, ja et demano com s'hi va, i jo ho sabia, cada cop et miro més.
Ràdio Tordera, connexió amb la xarxa de comunicació local.
Notícies en xarxa
Bona nit, són les 9, us parla Marce Roura a l'espera de la votació al Congrés dels Diputats,
el debat sobre la delegació de competències d'immigració a Catalunya,
enfrontat d'una banda Junts i Podem, i de l'altra el PSOE i el PP.
Junts ja havia sortit...
tarda ja s'han deixat notar
alguns ruixats i algunes
pedregades. Tornem amb més notícies
en xarxa.
El més important de l'esport
no és guanyar, sinó
participar, perquè l'essencial
a la vida no és l'èxit, sinó
esforçar-se per aconseguir-ho.
El xou dels esports, de dilluns a divendres,
de 8 a 9 del vespre.
Aitana Bonmatí va tornar a fer
història ahir al vespre en aixecar
la seva tercera pilota d'or.
És la primera jugadora que guanya
tres pilotes d'or consecutives
després de rebre el guardó
el 2023 i el 2024,
de manera que iguala a
Michel Platini i Johan Cruyff.
La seva companya, Alexia Putellas,
va aconseguir els dos anteriors,
el 2021 i el 2022.
La migcampista blaugrana
va rebre el premi per davant
de Mariona Caldantell,
l'exblaugrana que partia com a favorita
després de guanyar les xampions
amb l'Arsenal.
Així que avui el xou dels esports
comença d'aquesta manera,
amb aquest nom propi,
el d'Aitana Bonmatí,
que ahir va seguir ampliant
aquesta història
en el futbol mundial femení.
La futbolista de Sant Pere de Ribes
va fer un discurs més improvisat
que en altres edicions
i va rebre el premi de les mans
de com no,
d'un Andrés Iniesta,
també emocionat,
i per la seva banda
Alexi Apotellas
es va quedar
en quarta posició.
Però tot i això,
Aitana va brillar
i va ser determinant
perquè el Barça ratifiqués
el domini absolut
al futbol espanyol
i arribés a la final
de la Lliga de Campions,
que en canvi
va perdre davant de l'Arsenal.
També va ser peça clau
al subcampionat d'Espanya
a l'última Eurocopa.
Aitana, bon matí,
com sempre,
del seu discurs
en una part en català
i, com no,
doncs de nou
el català i Catalunya
en el centre
d'aquesta pilota d'or
d'aquesta edició 2025.
La Minyama
l'haurà d'esperar
per posar-se la corona
del futbol mundial.
Ahir la nit
no va donar sorpreses
i Dembélé
va guanyar
la seva primera pilota d'or.
El francès partia
com a gran favorit
i finalment
va ser el més votat
en el premi
entregat
per France Futbol.
Dembélé
es va imposar
amb el triplet
sota el braç
i com a figura
més destacada
del PSG
que, per la seva banda,
doncs la Minyama
també va completar
un any
amb actuacions brillants
i un rol
capital
en la consecució
de la Lliga,
Copa del Rei
i Supercopa d'Espanya
amb el Barça,
però l'astre francès
va endur-se
aquesta pilota d'or.
no va poder contenir
les llàgrimes
en el seu discurs
i va admetre
que el trofeu
mai havia estat
el seu objectiu.
Així,
la Minyamal,
l'extrem culer,
va quedar
segon
en la votació,
pel que fa també
als altres blauranes
amb opcions
al guardó.
Rafinha
va quedar cinquè,
Pedri,
11è,
que això
és el que
no s'entén gaire,
com Pedri
ha quedat
fora d'aquest
top 10,
i Lewandowski,
17è,
just per darrere
de Vinícius.
El madridista
més ben posicionat
ha estat
en Bapé,
que ha quedat
7è.
Tot i no aconseguir
el premi més desitjat,
la Minyamal
va rebre
el trofeu
Copa,
el millor jugador
menor de 21 anys,
un guardó
que aconsegueix
per segon
any consecutiu
i que en categoria femenina
també ha aconseguit
una altra blaugrana,
Vicky López,
que guanya
la primera edició
del trofeu,
perquè la gran novetat
d'aquesta edició
2025
és que
totes les categories
masculines
també les teníem
en femení.
Altres anys
només hi havia
dues categories
iguals
i aquest any
es doblen
totes les categories
tan masculines
com femenines.
Per la seva banda,
Pau Coberçí
va quedar
en setena
posició.
Pel que fa
al millor entrenador
de l'any,
tampoc hi va haver
sorpreses,
Luis Enrique
es va imposar
i va guanyar
el trofeu
Johan Cruyff.
Els millors
esporters
van ser
Donnarumma
i Hannah Hampton
i en millors equips,
el futbol
masculí
va ser
el trofeu
per al PSG
i l'Arsenal
es va endur
el millor
equip
en categoria
femenina.
Tots dos equips
recordem
que van guanyar
la lliga
de campions.
Amb tot això,
nosaltres
que ens posem
al dia
amb l'esport
torderenc.
A Ràdio Tordera
A Ràdio Tordera
El show
dels esports
el programa esportiu
de Ràdio Tordera
de Ràdio Tordera
de Ràdio Tordera
i concretament
l'edició
de Ràdio Tordera
i l'edició
de Ràdio Tordera
de Ràdio Tordera
Què tal?
Salutacions.
Molt bona tarda
vespre de dimarts
23 de setembre
del 2025.
Esteu escoltant
una nova edició
del show
dels esports
del programa esportiu
de Ràdio Tordera.
Avui,
concretament,
l'edició 2.501
d'aquest show diari.
I a més,
també comencem
compartint-vos
una iniciativa
que ens ha fet arribar
la Clàudia Carrion,
la patinadora
torderenca
que amb el seu club
l'artístic
escatent cunit
en guany
tenen la gran oportunitat
de participar
al Mundial
de Patinatge Artístic
de la Xina.
Per poder-ho fer realitat
han engegat
una campanya
de GoFoundMe
que és una plataforma
fiable
per recaptar
fons i diners
via internet
i per això
necessiten
suport,
ja sigui
amb una aportació
via internet
o fent difusió
d'aquest missatge
que l'han compartit
a través de les xarxes socials,
però també ens l'han fet arribar
a la ràdio
perquè, evidentment,
obrim tot el ventall
a la població
de Tordera
perquè és una aportació
clau
perquè puguin seguir
representant
amb orgull
el seu equip
i també
el patinatge artístic
i, com no,
com hi ha una
torderenca
entre les seves files
també
el nom de Tordera.
S'han classificat
per aquest
campionat mundial
de patinatge artístic
que se celebrarà
a la Xina
aquest mes d'octubre
del 17 al 30
i suposa,
com no,
doncs,
considerar
les despeses
de viatge,
d'allotjament,
de material esportiu
i de logística
i, per fer-ho,
doncs,
necessiten
aquesta ajuda
institucional
i també
econòmica,
aquesta col·laboració
de la gent
per poder,
doncs,
pagar part
d'aquest
desplaçament.
Aquesta aportació
pot ser petita,
pot ser gran,
és un impuls
que necessiten,
doncs,
per fer realitat
aquest somni
que al final
també és un somni
compartit
de molts patinadors
i patinadores
d'aquest
club de Cunit
on està
la Clàudia Carrion
però són
quatre grups
els que aniran
cap a la Xina.
És el xou petit
que està format
per 12 patinadors
i han quedat
subcampions del món
el 2023,
campions del món
l'any passat,
el 2024,
i campions d'Europa
aquest 2025.
En el cas
del xou júnior,
on el formen
12 patinadors,
entre ells
doncs està
la tordarenca
Clàudia Carrion,
van quedar
subcampions d'Europa
el 2024
i campions d'Europa
el 2025.
També hi ha
el quartet
sènior,
que també s'han
proclamat
campions del món
el 2023
i 2024
i campions
d'Europa
aquest any,
i el quartet
júnior,
que van quedar
subcampions
d'Europa
el 2025.
Així que ja sabeu,
aquesta campanya
oberta
per fer
les vostres
aportacions
econòmiques
o
via internet
podeu difondre
també aquest missatge
a través del
Club
Scouting
Incunit
o també
a través
del perfil
de la Clàudia
Carrion.
Si no,
podeu escriure
Go
Found Me
i també podreu trobar
aquesta
campanya.
Una notícia
que avui
us compartim
i que us fem
extensible
també
a tots
vosaltres,
però dins
de l'edició
del xou
dels esports
d'avui
dimarts
també us
explicarem
com comença
la temporada
del Club
Judó
Tordera
ens visita
el president
de l'entitat
Torderenca
en Joan
de la Torre
una entrevista
on li preguntarem
per als objectius
d'aquesta temporada
com s'ha configurat
també
aquest nou curs
i
a veure
si hi ha
sorpreses
perquè potser
també
obren mires
i també
necessiten
aquest
impuls
per seguir
doncs
apostant
per al judo
en el nostre
municipi
i a nivell
espanyol.
Així que no marxeu
perquè abans
d'escoltar
ja aquesta entrevista
amb en Joan
de la Torre
fem una petita
pausa
per publicitat.
No marxeu
tornem de seguida.
Ràdio Tordera
L'emissora
que t'escolta
Vols fer créixer
el teu negoci
a internet?
A On Brava Agency
t'ajudem a connectar
amb el teu públic
com mai abans.
Estratègia digital
amb ànima mediterrània
Creativitat
proximitat
i resultats
reals.
Webs,
xarxes socials,
publicitat
i molt més.
Tot fet a mida
per a tu.
Escriu-nos a
info arroba
onbravaagenci.com
o truca'ns al 669
83
1684
On Brava Agency
El teu impuls digital
Vols saber-ho tot
sobre el món de l'esport?
Connecta't de dilluns a divendres
de 8 a 9 del vespre
amb el xou dels esports.
I ain't crying anymore
perquè la teva passió
també és la nostra.
La qualitat
que la teva passió
i la teva passió
i la teva passió
i la teva passió
i la teva passió
Doncs vinga, va
s'inicia també
una nova temporada
del Club Judo Tordera
i avui ens acompanya
aquí en el xou dels esports
en Joan de la Torre
el seu president
i també entrenador
del club
perquè ens expliqui
com es presenta
aquest nou curs
aquests propers mesos
i ens ho explicarà tot
i ens donarà tots els detalls
de com s'ha configurat
també
aquesta temporada.
Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Doncs mira, aquí
amb vosaltres.
De nou, no?
Sí.
Moltes gràcies, eh?
I tornem-hi una altra vegada.
Sí, en tornem-hi
una altra cop
amb una nova temporada
del Club Judo.
Quants anys fa, ja,
que estàs a l'entitat?
Al club?
Al club, doncs
des del...
Aquí vaig obrir
el...
91.
Ostres!
El 1991, eh?
Sí, és quan vaig obrir
el gimnàs
aquí al Camí Rau.
Molts anys, eh, ja?
Sí, masses.
Déu-n'hi-do.
O sigui, quasi ja
estem parlant de
més de 30 anys.
Sí, més, més.
Què portes en el club?
Doncs mira,
des del 91
fins al 25,
30...
33?
Sí, 33.
És bo voler.
33 anys, eh?
I una nova temporada
que comença,
2025-2026.
Com l'afrontes,
també a nivell personal?
Bé, com sempre,
amb moltes ganes
i moltes ganes
i com que
la gran sort que tinc
és que la gent que ve
ho fan amb moltes ganes
i amb molta il·lusió,
llavors això et dona
que no puguis
deixar-ho
i puguis continuar.
I tu també vas aprenent, no?
Imagino de tothom.
Aprenent, aprenent.
Actualitzant-te, no?
Sí, aprenent.
Adaptant-te.
Aprenent sempre s'aprèn.
Diàriament s'aprèn de tot,
d'això i de la majoria.
i després que t'has de fer reciclatges
i estudiar més coses
i mirar més vídeos
i mirar una mica més
les competicions internacionals
i d'aquí treure
el que li puc fer
a tots els nens
que diguin tant des de...
Perquè nens tinc
des de l'edat de 4 anys
fins a que n'hi ha
de 50 i escaig.
O sigui que de totes les edats, eh?
Sí, sí, totes les edats.
Tant nois com noies.
Ara en parlarem també d'aquests grups,
de com s'ha configurat
tota la temporada,
però et pregunto també, Joan,
com està el judo actualment?
Com el veus?
El judo no està malament.
El que passa és que avui dia
ja ho sabem.
Tot el que és la pilota
i tot el que és la publicitat
per televisió
és una de les coses
que demana,
que és el que la gent
s'anima tant.
Jo recordo que l'època
que vam bé
feien uns dibuixos animats
que sortia una noia
que feia judo,
les classes
a vegades havien de dir
que ja no ens hi cabia,
que ja no.
Ara
tot és la pilota.
Sorten aquestes nenes
jugant a pilota
i veus que
les nenes
de 3 o 4 anys
ja estan jugant a la pilota.
M'entens?
En general,
els nois ja...
Però,
els nois no,
però en general
la pilota
ativa més.
O sigui,
va per èpoques
potser també?
Sí, sí,
exacte.
Aquest punt del judo
potser...
Sí, sí,
no,
en general va per èpoques
i el judo
no és que
no tinguin
ni època de l'època.
El que passa
és que
aquest dia
vaig sentir
unes estadístiques
que diuen
que el primer deporte
és la natació
i el segon
és el judo.
Això mundialment.
Diuen.
A nivell mundial,
eh?
Sí.
Si estem parlant.
Sí,
o sigui que primer
és la natació
i després
a continuació
és el judo.
Si és veritat,
no ho sé.
Això són estadístiques
que vaig sentir
aquest dia.
I l'estat de salut
aquí al nostre municipi
del judo
segueix bé, no?
Segueix per la gent?
Sí, sí,
jo tinc nanos
que em van començar
quatre anyets
i ara ja són
s'han d'enseminar
per cinturons negres
i tenen 17,
18 i 19 anys
i, escolta,
i continuen igual.
I a vegades
ara el problema
tindran
que quan va a la universitat
pels horaris.
Però de totes maneres
com que jo també
ja
estic jubilat.
T'adaptes una miqueta,
no?
No,
estic intentant,
com que la canalla
que tinc
estic molt content
i ens apreciem
tant ells a mi
com jo a ells.
Llavors,
jo intento,
bé,
sí,
estar
hores més tard
com ara,
segurament que començarem
una classe dissabtes
del matí,
pels que van
a la universitat
que,
esclar,
els que van a Barcelona
o a Vellaterra
allà a la universitat,
hi ha algú
que ve i puja
cada dia,
però,
esclar.
Qui es queda allà,
no?
I es quedaran allà,
llavors mirarem el divendres,
entrenarà el divendres
i entrenarem dissabtes
al matí.
Que això no ho feies
fins ara, no?
No, el dissabte no.
Entrenàvem dilluns,
dimecres, dijous
i divendres
els grans.
i els petits
dilluns,
dimecres i divendres.
I ara incorpores
aquest torn
de dissabte al matí.
I ara incorporarem,
el dijous
ho traurem
i passarem el dissabte.
Molt bé.
Allà m'he posat
d'acord amb l'Ajuntament
i ens ha dit que sí,
que mentre no hi hagi
cap
cap
alguna altra cosa
que es necessita
en aquella sala
en aquell dia concret,
però sempre
entrenarem
els dissabtes
del matí.
Que habitualment
el dissabte al matí
no s'ocupa
tampoc el vostre espai,
o sigui que...
Bueno,
això depèn,
això depèn.
depèn del que hi hagi,
però vaja,
que al final
imagino que també
content
de poder-te adaptar
als teus alumnes
i també de veure
que els alumnes
han crescut amb tu,
que arribin,
per exemple,
a l'edat de 18 anys
que ja obren
la seva nova etapa
a la universitat
i que volen seguir
i que a més
has vist aquesta evolució.
Perquè això
a vegades
potser en el judo
costa,
que comencen
i estan dos anys
i ho deixen,
però no.
Sí, sí,
evidentment.
Una de les coses
principals
és que el judo
és una disciplina
molt sèria
i aquí una de les coses
principals jo,
la disciplina
per davant de tot
és el principal
per mi.
O sigui,
que els alumnes
que venen
no,
jo no tinc cap problema
i un respecte
tant amb ells,
jo amb ells
com ells amb mi
i després la serietat
és el principal
de la classe
i després
els grans
em responen
i jo els veig
que estan contents
i ells mateixos
que m'hi diuen
jo no pleguis
sisplau,
llavors
està,
m'ha toquen
una mica.
Clar,
perquè dius
t'has plantejat
també
moltes vegades
plegar,
no?
Sí,
sí,
ja fa molts anys
que...
Que ho fas,
ara ho estàvem repassant,
no?
Des del 1991
tabú que portes
aquí,
però ja portaves
més història
del Ràdio,
eh?
Ja,
ja,
ja,
jo vaig començar
fent
el precincall
de petit
i amagat
del meu pare
a Trem.
I et segueix
apassionant
de la mateixa manera
el judo?
El judo,
sí.
Ara que ho vius així.
Sí,
sí,
no,
a mi m'apassiona
i quan veig
que els nens
estan contents
i venen
i els faig treballar
perquè allà
si vinguessis un dia
ho vories tu
després d'una classe
i algun
que ha perdut
dos quilos,
eh?
No perden el temps,
eh?
No,
no,
jo ja els hi dic,
si jo de venia
a perdre el temps
me quedo a casa meva
que estigui més tranquil.
De fet,
el que et defineix
també i el que més
agrada als teus alumnes
perquè les vegades
que hem anat
a fer entrevistes
amb ells
és l'exigència,
no?
Que els hi demanes,
o sigui que
no només la tècnica
els hi ensenyes
sinó que també
aquest punt físic
i aquesta exigència
també la valoren.
Sí, sí.
Importantíssima.
Sí, sí,
aquest any
hi tiraran 4 o 5
i intentarem
fer el campeonat d'Espanya,
bueno,
es fa el campeonat de Catalunya,
altres competicions,
però segurament
el problema
està més d'allò
és que, per exemple,
ara hi ha una competició
però està
a l'altra banda
del país.
Esclar,
el problema
està qui l'acompanya,
o sigui,
jo no puc estar
i els pares
avui dia
no sé si és a Galícia
ara hi ha un...
Que és lluny,
no?
La competició,
llavors
aquest desplaçament
doncs costa
fer-lo.
Costa,
més costa,
després si s'han d'allà
a desplaçar
no poden anar
al mateix dia,
han d'anar un dia abans,
s'han de buscar un hotel,
s'han d'estar allà,
però ja intentem
de fer algun,
però
tots els que podem
els fem.
I tot això
és un cost econòmic
que ha d'assumir
la persona.
El desplaçament,
sí.
Els pares,
les famílies.
Sí,
sí,
sí,
sí,
i jo el meu,
evidentment.
Clar,
si tu també els acompanyessis
llavors també.
Sí,
jo quan els acompanyo
o si porto,
els hi porto jo
amb el cotxe,
doncs esclar,
això és problema meu.
Sí.
M'entens?
Ells fan el gasto
del seu,
però per això
que avui dia
ja saps com està
l'assumpte.
Llavors aquest campionat
d'Espanya
hi participareu,
aquesta?
Sí,
jo crec que sí,
alguna sí.
Ara n'hi ha una
que és a Galícia
però aquesta no hi anirem.
Però la pròxima,
sí,
després fem moltes sortides
a fora,
alguna a França,
alguna a Andorra
anem.
A Andorra,
com que jo vi competir
pel que va a Andorra
tinc molta amistat
i sobretot
a mi fan anar
un parell,
amb dues o tres competicions
sempre hi anem.
I aquí,
aquí totes les que podem.
Sí,
aquí a Catalunya
les que podeu participar-hi,
però la gran novetat
imagino que és aquest
campionat d'Espanya,
que us esteu preparant
per anar-hi.
Sí,
els que hi aniran,
vull dir que,
esclar,
tot això,
ja depèn també,
esclar,
desplaçar,
ara m'he dit,
tinc dos anys,
dos germans,
que desplaçar,
esclar,
dos,
el pare,
i tot això,
esclar,
això.
S'ha de preparar també
amb temps,
no?
Tot una miqueta.
No,
no,
no,
jo tinc la,
la,
la,
l'informe
que el torneig
és aquest
i ja ho tinc,
ja,
la llista ja la tinc.
Llavors jo els he dit,
mira,
això,
on és?
Ostres,
esclar,
és que,
jo per exemple,
quan anem a Andorra,
sí,
perquè tinc,
tenim un hotel,
que està molt bé,
que a mi m'ha tratat,
ens ho fan
gairebé la meitat de preu,
perquè jo fa molts anys
que era allà,
i tinc molta amistat,
i me fan un preu,
si tu anessis
allà particular,
l'estada
et costaria 70
o 75 euros,
nosaltres,
a mi me la fan per 35.
Per menys,
sí.
Sí,
o sigui que també aneu cada any
a Andorra,
és una de les competicions
que teniu sempre marcades.
Com a mínim,
dos sí anem.
Hi ha dos internacionals
que venen de tot el país,
d'aquí i de França,
i venen,
bueno,
aquest sí,
aquest no ens el perdem,
aquest internacional.
Doncs,
quins són també els riptes,
més enllà de totes aquestes competicions
que ens has dit,
que us marqueu
per aquesta temporada
que tenim.
Sí,
per això,
no sé,
entreno,
i ara estem parlant
a veure aviam
si porto un campionat
a Catalunya
una altra vegada
aquí a Tordera,
però esclar,
és que tot això
representa molt gastos.
Sí.
Esclar,
tu penses que
és maco,
perquè l'última vegada
tu aquí,
un campionat aquí
a Tordera,
doncs,
en aquell dissabte
o aquest diumenge,
es porta en
2.000 o 2.500 persones.
Encara el diumenge
una competició
a 2.500 persones
per a Tordera,
això és extraordinària.
I la idea
és tornar-lo a acollir,
no?
Sí.
Perquè crec que l'any passat
es va fer,
no?
Sí,
l'any passat vam fer-ho,
i vam sortir,
vam venir,
vam fer dissabte i diumenge,
entre dissabte i diumenge,
no,
el dissabte,
no,
el diumenge,
el demà i la competició,
a la tarda vam fer un entrer,
un judo xic,
que és un entrenament
per a les xic que es queda.
I es van portar,
la federació,
vam estar parlant,
diu,
de competidors,
400 i pico,
més 2-3 persones
per competidor
d'acompanyant,
doncs imagina't tu
el que es transforma això.
Sí,
un miler de persones.
El comerç de Tordera,
amb tot en general,
m'entens?
I l'ambient,
que és molt maco.
Clar,
això és bo per al vostre esport,
però també a nivell de municipi,
no?
Que també,
doncs,
la gent a Tordera...
Més aviat és per al municipi,
eh?
Sí?
Més aviat jo crec que sí,
de cara,
a la competició és de cara
a tota la gent de fora,
és normal que...
Però de cara a domicili,
és maco,
perquè vulguis o no vulguis,
en un pla d'altre,
alguna cosa hi cau.
I estàs treballant
en què es pugui fer
aquest campionat?
Sí,
estic treballant,
he de tenir una reunió
amb la federació,
i esclar,
tu pensa que
traslladar els 400 alumnes,
hi ha competidors aquí,
representa 15 o 20 arbres,
econometredors,
s'ha de portar el tatami
de Barcelona,
esclar,
això representa...
Sí,
molta feina,
no?
Molta feina,
no solament feina,
sinó el gasto que hi ha
amb això,
i això és clar,
el club,
nosaltres,
i el club és petit,
i això no ho possibili,
això està amb l'Ajuntament,
que estem a veure,
aviam,
amb el que col·labora,
i llavors la federació,
el resto.
Clar,
t'onava a preguntar,
dir que al final
l'Ajuntament i la federació
també ajuda econòmicament
al club o...
Bé,
això és el que estem parlant.
Ho estàs intentant,
no?
Sí,
jo,
a mi també,
o sigui,
al club també li costa,
perquè al club,
jo per exemple he de fer
les samarretes
per tota la gent
que està treballant,
després a tota la gent
i els meus els hi ha de pagar
el dinar,
m'entens,
o sigui,
o l'esmorzar,
perquè està,
pensa que anem allà
a les sis del matí
i estem fins a les tres
de la tarda,
a les quatre.
Clar.
Clar,
i tot això
representa un gasto
dintre de...
El gasto gros,
no,
el gasto gros,
clar,
el club no pot...
no pot assumir-ho.
I actualment,
Joan,
els ingressos
del Club Judo Tordera
és a través del que paguen
els alumnes,
o sigui,
les quotes?
Sí.
No teniu cap altre ingrés,
no?
No,
no,
no,
no,
no,
l'alcota
és que són 35 euros.
Que són les que paguen
cada alumne
que està apuntat?
Sí,
cada alumne,
que això
entre
en molts...
quan has d'anar
als clubs
a desplaçar
la benzina,
el dinar
per almenys
dels dos
acompanyants
que portem,
després
coses pel club,
per exemple,
material d'entrenament,
i tot això...
Tot el que suposa,
no?,
fer els entrenaments,
les competicions
i tot.
Són 35 euros al mes
i quants alumnes...
No paguen ni matrícula,
tampoc cobro exàmens,
tampoc els cobro
perquè
jo no visco d'això,
si visquís d'això
faria com els altres,
cobren la matrícula,
cobren la...
quan es fan exàmens...
O sigui,
tots aquests diners
s'inverteixen
en el club
i en els alumnes.
Sí, sí, sí.
Quants alumnes
tens aquesta temporada?
Quants s'han apuntat?
Ara tinc uns
30 i...
32,
penso que són.
Bona xifra?
Bé,
pel postre que tenim,
sí,
encara ja podria
que abria uns quants més,
però...
Sí, sí, sí.
I s'ha apuntat gent nova?
Ara tinc...
Ho han provat
alguns que ho proven
i llavors vull dir
la canalla
és una mica difícil.
Ara tinc 5 de nous
i sé que han de venir
aquesta setmana,
són 3 més
i ho proven.
Jo sempre els dono
un mes de prova.
Els hi deixo el kimono,
ho fan un mes de prova
i automàticament
si es queda
ja
amb la fitxa federativa.
Jo sense...
Si no tenim fitxa federativa,
a casa no,
és a dir,
el Clujo Tordera
no el 7.
I aquestes noves incorporacions
de quan...
de quina edat són?
Ara tinc un de 4,
un de 11
i un de 13.
I els altres dos,
6 o 7.
Molt bé,
o sigui que són joves,
eh?
Sí, sí, sí.
De moment sí.
Sé que hi ha algú gran
que...
Sí, no,
que aquesta setmana
me'n va venir un altre
de gran,
un senyor de 58 anys
que ja havia fet
i a veure si pot...
cap problema.
I ara hi ha un pare
també d'aquells que venen
que diu
que podem...
I tant,
que es volen apuntar.
I de senyors
quants en tens?
De senyors en tinc
14, 15.
Home,
Déu-n'hi-do,
no?
Quina xifra també.
Sí, sí.
que sempre pensem
que la gent jove
és la que més s'apunta,
però no,
no,
molt bé.
Tinc nanos,
ja et dic,
i altres
perquè emplegava
pel col·le
i perquè...
Bé,
és que sóc una mica
així gent.
Ho sabíem,
ho sabíem,
ho sabíem.
Jo els he dit,
si voleu venir aquí
treballem,
si no...
I com veus el nivell
que té ara?
Bé, bé,
jo el veig bé.
A més a més,
jo soc partidari.
Jo sempre que m'hi aporten
un nen,
li faig un estudi,
a vegades m'han portat
un nen
i els he aconsellat
que facin
un altre tipus
de deport.
El que jo crec
que al nen
li és convenient.
Tens aquesta visió,
aquesta experiència,
no?
Sí.
Del que has viscut
per saber si
al nen
o a la nena
se li dóna bé o no?
Sí, bueno,
sí que fa.
Jo vaig estudiar
psicologia deportiva
i a més a més,
aquesta ofició
s'ho dic
i temps darrere
hi havia un
que els i els pares
anant per fer
gimnàsia esportiva
seria ideal.
És el millor.
Però, esclar,
diuen,
és que l'únic
que pot ser on té?
A Mataró
o a Girona?
Diu,
no podem portar-lo.
Ja.
Esclar,
que no pot fer judò.
Evidentment
que pot fer judò.
Tothom pot fer judò.
El que passa
que
jo intento
quan em veu de nou
intentar corregir
que vagi
que no tingui problema
o si veig que
també en temps darrere
vaig dir
aquest nen
per tenir
seria fabulós
i se'l van portar
a tenir
i evidentment
es veu que molt bé.
Clar,
per fer judò
has de tenir
unes habilitats,
no?
No,
el que passa
és que hi ha
que costa més
i altres
que costa menys.
Hi ha
que pujan
més ràpid
i altres
que pujan.
Al competidor
hi ha dos tipus,
el que neix
i el que es fa.
El que neix
puja molt ràpid
i el que fa
puja més lent
però a l'hora
de caure
el que puja ràpid
cau més ràpid
que el que puja lent.
Això,
clar,
això ho has de mirar
i veure
i llavors
a vigilar
que avui dia,
esclar,
la pilota
ja dic
perquè la pilota
és el que mana
avui dia
i llavors
és allà
el que fa
i se'n comença
a tirar
un a l'altre
i cau a terra
i tot
i amb els nens
doncs avui dia
els tenim massa protegits.
I hi ha lesions,
no?
No,
no ho crec
com a tot arreu.
No és que...
No.
El que passa
que és clar...
Potser és aquesta por
que també té la gent
que com és
un esport de contacte
exacte,
exacte.
Doncs fa com
una miqueta més
de respecte.
Exacte,
evidentment,
evidentment.
I Joan,
què tal les instal·lacions?
Perquè ja porteu un temps,
no?,
amb els nous tatamis
que us va posar
l'Ajuntament.
Sí, molt bé,
molt bé,
no cap problema,
fabulós.
Sí?
Millor?
Sí, sí,
no,
estava millor
l'Ajuntament
de Dragracis
que ens ha portat
el tatami nou
perquè és clar,
jo penso que el tatami
que tenia,
tenia...
ja quan el tenia al gimnà
ens el vam passar allà,
imagina't tu,
trenta i pico d'anys.
Sí,
ja tenia un desgast, eh?
Sí,
ja l'havia tapissat
una vegada.
però ara ja
és un material diferent,
és una mica més excursot,
però no és res,
però de moment
no hi ha cap problema,
molt bé,
això,
el tenim molt content.
Sí,
contents els alumnes.
Sí, sí,
molt content
i content amb l'Ajuntament
amb el que ens està
ens està ajudant
amb tot el que,
suposo que és clar,
deu poder,
més coses no deu pas poder.
Clar,
i també teniu,
quan vas allà,
també teniu aquelles barres,
no també per fer exercicis?
No, no,
això ja no.
Això és,
jo munto un sistema
diferent.
Val.
Les espatlleres de cara,
sí que les faig
perquè són allà,
però no,
jo faig un tipus
de ara,
bueno,
ja fa molts anys
que,
el tipus,
jo faig amb gomes
i amb peses,
i jo faig diferent.
Dinàmic, no?
Sí,
jo estudio a veure
què és el que em pot rendir més,
què és el que el noi està més físicament més bé
i tot això,
i miro d'introduir alguna cosa diferent.
Les espatlleres,
sí,
que això,
les fem servir,
sí.
Sí,
i a més imagino que quan puja el nivell dels alumnes
també has d'incrementar com una miqueta més els entrenaments.
Sí, sí,
l'entrenament és molt diferent.
És molt...
Doncs aquells que es vulguin apuntar,
Joan,
com ho poden fer,
com són els grups també d'entrenament,
si són tots barrejats,
vam per edat,
per nivells?
No,
de fins a...
Depèn com ho vegi el nen,
fins a 12, 13, 14 anys,
no, 14 anys ja els passo a la segona classe.
La primera classe és de 5 a 6 i mitja,
que entre els petits,
fins a 11, 12, 13 anys.
Depèn com sigui,
si el nen a 12 anys o 13,
ara en tinc un que té 12 anys
i el tio ja l'he de passar una mica amb els grans,
algun entreno de tant en tant.
I llavors a partir de les 6 i mitja fins a les 8, 8 i mitja,
fem els grans.
Molt bé.
Doncs contactes,
números de contactes o com ho poden fer?
Anant directament al pavelló?
No, podem venir,
però...
a la pàgina web ja vaig posar l'adreça
que ja m'han trucat algú
i si no és allà al pavelló
a partir de les 5 de la tarda,
dilluns, dimecres, divendres
i jo estic allà de les 5 fins a 4 de 9.
I si no,
ja surt el número del telèfon
i em poden trucar
i llavors els hi capo d'informar
de l'únic per venir.
Molt bé.
Doncs Joan,
que vagi molt bé aquesta temporada,
una nova temporada més,
que esperem que sigui fructífera,
que aprengueu molt,
a tots els teus alumnes i també personalment,
i que si podem tenir una competició aquí a nivell de Catalunya,
també serà benvinguda per al nostre municipi.
i com sempre gràcies per explicar-nos-ho a la ràdio.
Bé, no, gràcies a vosaltres.
Ràdio Tordera
L'emissora que t'escolta
107.1 FM
Ràdio Tordera.cat
i xarxes socials
Ai, quin tipus de menjar!
Vaig a la piscina!
No!
Primer has de fer la digestió!
Ai, coi!
Venim al restaurant Les Ferreres
perquè tenen piscina
i pots anar prenent la fresca a les seves terrasses
i ara no m'ho deixes aprofitar!
Primer la digestió,
després et podràs banyar fins a l'hora de sopar
perquè jo d'aquí no em moc!
Restaurant Les Ferreres
Per reserves,
truqueu al 93-764-0607
Ràdio Tordera
L'emissora que t'escolta
Ràdio Tordera.cat
i xarxes socials
El show dels esports
El programa esportiu
de Ràdio Tordera
Perquè la teva passió
també és la nostra
Ràdio Tordera
Doncs vinga, moment d'acomiadar-nos
És la sintonia que marca el punt i final
del show dels esports
concretament d'aquest dimarts 23 de setembre
i nosaltres doncs que ja us diem adeu
i tornarem demà dimecres a partir de les 8 i 3
com sempre aquí puntuals a Ràdio Tordera
per estar al dia de l'esport Torderenc
per escoltar una nova entrevista
una nova secció
que demà doncs us explicarem i us portarem
doncs notícies
també doncs
iniciatives que es fan des d'aquí
des del nostre municipi
que tots vosaltres
també hi podeu participar
que aquest és l'objectiu
que us ho expliquem
i que també participeu
parlarem de l'oncolliga Tordera
d'aquesta caminada
que fan per les mames
i també parlarem
del projecte d'aquesta temporada
del futsal Tordera
així que demà
atents també
aquesta nova edició
del show dels esports
que ja ens agafarà
en l'equador
de la setmana
us esperem
que tingueu molt bona nit
i fins demà
adeu
Ràdio Tordera
L'emissora que t'escolta
107.1 FM
Hola
sóc l'Elisa
de les xutxers
som el pic de l'estiu
i amb aquesta calor
ens ve de gust
un bon polín
sabor poma
multifruites
xíndria
cola
cirera
mango
meló
piruleta
pinya colada
clau àcida
taronja
pinya
i per als més calorosos
els granissats de llimona
maduixa
fruits del bosc
i dràcula
els tenim congelats
o per congelar a casa
segueix-nos
a les xarxes socials
Elisa Txutxers
107.1 FM
Ràdio Tordera
Ràdio Tordera
Ràdio Tordera
L'emissora que t'escolta
107.1 FM
Ràdio Tordera
i xarxes socials
ineb
de bell ràdio Tordera
i xarxes socials
per si preu
avui
l'emissora
el càssil
l'emissora
fàcils
No em pot veure, la meva sogra, a mi no pot, m'has de creure, i a casa meva ningú em vol.
Sóc un jove molt caràcter, em sobra el vull per tots costats, el teu pare, sé que no et vindrà buss, que les dotze nois seràs.
A mi, potser un xic més tard, m'he tornat a embubicar.
Males llengües, i parlen de mi sense sentit, no sé perdre'm, sóc el primer nascolí.
Estic tan dint d'estar passit, tan fard de tanta soledat, a Calonge, avui m'esperen per dir.
De les dotze nois seràs, potser un xic més tard, i ja penses en tornar, i poder ficar-te allí vestit.
Mama, perdona'm, mama, no seria gens extra que et fessis fora, aquesta nit de casa.
Papa, perdona'm, papa, no em regalis una d'aquelles classes d'aquí que baraten.
Mama, perdona'm, mama, m'he deixat les claus i no puc entrar.
He vist llum a la tele, a finestra, m'he enfilat i ho s'he enxapat.
Oh, mama, papa, que et veu, però m'agrada.
Mama, perdona'm, mama, no seria gens extra que et fessis fora, aquesta nit de casa.
Perdona'm, papa, perdona'm, papa, no em regalis una d'aquelles classes d'ètica barata.
Perdona'm, mama, perdona'm, mama, perdona'm, mama, perdona'm, mama.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
Perdona, mamá.
El que digui res, com que vulgui ja ho faré, jo ho sé.
Més que no torno un mag, més que mai fer-me gran,
més que poder saber qui seré d'aquí uns anys,
més que no saber el diàleg, perquè com estimar-t'ho ja m'ho has ensenyat.
Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens el que passi demà, si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.
No, no, no tinc riscó.
Desitjar-me no és dolent, no cal que digui res,
que el que vulgui ja ho faré, jo ho sé.
Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens el que passi demà,
si et dic al meu davant, res no m'importarà.
Més que color d'un mag, més que mai fer-me gran,
més que poder saber qui seré d'aquí uns anys,
més que no saber el diàleg, perquè com estimar-t'ho ja m'ho has ensenyat.
Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà,
doncs no m'importa gens el que passi demà,
si et dic al meu davant, res no m'importarà.
El que tinc, el que sóc, pot ser casual i també pot durar poc.
El que vull, el que faig, pot fer-te mal, sóc sempre al meu costat.
No, no, no pensis que és dolent, només és rock'n'roll.
Vaig canviant de ciutat, no sé on vinc, tampoc recordo allà on vaig.
Ja no sé quants anys, jo no sé què vaig,
quant millor em va més perdut vull estar.
Però no, no pensis malament, jo només vull un món diferent.
No vull canviar de pell, m'estimo més, només un món diferent.
Amb la nit els somnis cauen,
el terra brut, el bombar-lo al mig del fang.
Demà ja és massa tard per viure un temps que ha passat
que ja no podrà tornar mai.
He sentit tridar el meu cor,
com un ocell que vol escapar.
Però no sap on ha d'anar,
ni vol seguir pistes falses,
tampoc no vol viure d'enganys,
que el facin sentir més estrany.
Ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei.
Al carrer,
tanta gent
vull trobar algú a qui pugui estimar.
No tinc prou, no,
satisfacció.
Si hi ha algun ocell em sentiré millor.
I no, no, no vull canviar de pell, no, no, no vull canviar de pell, no, no, no vull canviar de pell, no, no, no vull canviar de pell, no vull deixar que el temps em faci correr, no vull canviar de pell, jo només vull un món diferent.
Rádio Turdera
I no saps el que fer, i et quedes fixat, i et traves molt salt, el soroll s'esveeix, i pires al carrer.
I no hi ha gaire gent.
I canvien els os, i tot sembla més mort, i vols cridar ben fort, però no estàs fins als collons, no vols prestar estrès, i no saps on anar, i et prepares un whisky.
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Rádio Turdera
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Admiro i no sé què ets, potser un animal salvatge, que t'estires al meu llit, només per poder mostrar-te.
Admiro i no sé què ets, no, un misteri que em reclama, una vida en endavant, sí, una terra solitària.
A les somnes de la nit, un paisatge m'acompanya, jo m'estiro al seu costat, esperant la matinada.
Admiro i no sé què ets, no, una vida deslligada, quan t'aixeques al matí, sí, ja comences a esverar-te i ara em trobo, que pregunto què haig de fer, però si jo ja ho feia.
Ja et demano què haig de dir, però si jo ja ho deia, ja et demano com s'hi va, i jo ho sabia, cada cop et miro més.
Ràdio Tordera, connexió amb la xarxa de comunicació local.
Notícies en xarxa
Bona nit, són les 9, us parla Marce Roura a l'espera de la votació al Congrés dels Diputats,
el debat sobre la delegació de competències d'immigració a Catalunya,
enfrontat d'una banda Junts i Podem, i de l'altra el PSOE i el PP.
Junts ja havia sortit...