per causes que encara s'investiguen. El microbus ha sortit al marge i ha atropellat mortalment aquesta persona. Ja són 15 les persones mortes en el que va dany a les carreteres.
Vinga, bon vespre. Són les 8 i 3 minuts d'avui dimecres 11 de març. Comencem una nova edició del Show dels Esports. Benvinguts i benvingudes.
Vinga, que soc en Jordi Durant i avui encetem una nova edició del show diari, d'aquest show dels esports, amb molta novetat. Amb molta novetat llegirem la notícia local, també una mica de notícia general després del partit d'ahir, però el contingut del dia d'avui serà una xerradeta amb dues jugadores que ja segurament ja sabreu cap on puc anar, però que ho desvetllarem més tard i és per això que necessitem donar pas a l'alineació del dia d'avui.
I és que avui tindrem els estudis de Ràdio Tordera, la Taiz Morales i la Marina Serra, les dues jugadores del senior femení del CEP Tordera, que bé, estan en un trau decisiu de la temporada, amb un partit importantíssim que hauran de disputar aquest diumenge a un quart de vuit del vespre i que el podreu seguir per al canal de YouTube de Ràdio Tordera, però també, ja ho veureu,
que podreu anar al pavelló dels Països Catalans i així us ho faran saber les dues jugadores, que bé, les coneixerem una mica a banda d'explicar com va la temporada, però sobretot, qui no les conegui ja, doncs que avui tindran l'oportunitat d'escoltar-les. Nosaltres, que presentada l'alineació del dia d'avui, donem pas, vinga, a l'actualitat general.
I és que no us ho creureu, llegirem una notícia extreta del diari Esport, escrita per Javier Gasconi, diu així, un culer es va equivocar de Sant James Park i va veure l'exter Lincoln a 550 quilòmetres del Newcastle Barça. El club de la League One, la tercera edició anglesa, que jugava a la mateixa hora, li va cedir una entrada quan va detectar aquest error en els torns i que, per almenys, gaudís de l'autèntic Sant James Park.
L'Exter City Football Club de la English Football League One, la tercera divisió de la categoria del futbol anglès, va fer pública a través de les seves xarxes socials una història inaudita i sorprenent, però també simpàtica. Ahir dimarts, poc abans de començar el partit dels locals a Lincoln City, a tres quarts de nou del vespre, es van presentar en els torns a l'entrada de l'estadi un aficionat culer amb una entrada pel neocast del Barça de la Champions League.
que començava a les 9 del vespre. La situació va ser surrealista perquè la distància entre Exeter i el condat de Devon i Newcastle és una de les més llarges que es poden fer a Anglaterra, uns 550 quilòmetres. Era impossible que arribés a temps a la seva destinació real. Què havia passat? Doncs a l'estadi de l'Exeter...
També es diu San James Park, com el de Newcastle, i sembla que l'aficionat no va especificar el suficient en el GPS del seu mòbil la localitat on havia d'anar i es va desplaçar fins a l'altre punt.
Adam Spencer, un responsable de l'experiència dels aficionats de l'Exter City, va explicar així. Un dels nostres voluntaris va venir a l'oficina a informar-nos que aquest noi havia arribat esperant a veure el FC Barcelona contra el Newcastle i es va presentar als torns de la tribuna d'Adam Stanfield.
i que no parlava gaire bé anglès, però que van poder deduir que venia de Londres. Suposaven que havia marcat Sant James Park en el seu telèfon i bé, simplement va seguir les indicacions arribant a un altre Sant James Park.
És trist i, bé, avergonyit també en aquest comunicat de l'Exeter. A l'aficionat blaugrana no es va anar amb les mans buides i és que el personal de l'Exeter City li va aconseguir una entrada pel partit contra el Lincoln sota les llums del bar de d'ell autèntic Sam James Park, com presumeix el club.
I, de fet, va ser un bon partit, eh?, perquè el Lincoln, líder de la Ligue 1, es va imposar 0-1 a l'Exeter, se'ls ha classificat, no va poder veure, notar el gol de Panamá en els últims instants de partit, però sí va poder veure el gol de Tom Hammer en el minut 32. I és que qui no es conforma és perquè no vol, eh?
I és que no és la primera vegada que això passa, eh? En una final de l'Europa League entre l'Atlètic de Bilbao i l'Atlètic de Madrid en el 2021, els aficionats del Bilbao que van anar a Budapest i no a Bocarest, que era on es feia la final. Van passar d'anar a un costat a l'altre.
Vinga, que es torna a llegir aquesta actualitat local i que no és tan estranya, però que ha semblat bastant bona aquesta anècdota que explicava XCTR a City, a les seves xarxes socials d'aquest aficionat blau gran, que s'havia despistat. Per notícia local diu així, l'Atleti Club Tordera organitza la tercera edició del Tornets 3x3.
L'esdeveniment que reunirà joves des de la categoria Benjamí fins a juvenil es celebrarà el proper diumenge 5 d'abril a la pista de Sant Andreu. L'Atlètic Club Tordera ja ho té tot a punt per una nova cita. L'entitat ha anunciat oficialment la celebració de la tercera edició del seu esperat tornets 3x3 de futbol sala.
Aquest esdeveniment esportiu, amb aquesta ja és la tercera edició, ja es comença a consolidar com una tradició aquí al municipi. Tindrà lloc el proper diumenge 5 d'abril. Les jornades disputaran la pista de Sant Andreu tot el dia i Ramon Montemar, des de l'organització, destaca la voluntat de l'entitat en fer arrelar aquesta competició al poble.
i amb la idea d'anar-lo fent cada any, i que sigui ja un torneig com el 24 hores d'estiu, o el torneig memorial que fem a final de temporada, que sigui ja un event clàssic al poble i que el puguem fer tots els anys. I res, convidar-vos a venir, a apuntar-vos si encara no esteu apuntats, i a disfrutar de poder participar en un 3x3, que és un torneig molt dinàmic i molt divertit, sobretot per jugadors de futbol sala.
La competició comptarà també amb categories que abracen des de l'etapa Benjamí fins a la juvenil, garantint així que els infants i joves de les diferents edats puguin gaudir de la pista. Aquest atractiu format de la competició, reduïda 3x3, és espastialment designat per oferir partits molt dinàmics. L'objectiu de l'organització és sobretot l'esportivitat i la diversió entre els joves, jugadors i jugadores.
Pel que fa a la normativa dels conjunts, estableixen un màxim de 4 jugadors per equip i han estabert un preu d'inscripció de només 20 euros per conjunt. A més, al finalitzar el tornet, els equips finalistes de cadascuna de les categories rebran el seu corresponent trofeu com a premi.
Des del club animen a no deixar-ho per últim moment i tots aquells equips interessats a anar participant en aquesta festa de futbol sala o les persones que necessitin resoldre qualsevol dubte i ampliar la informació es poden posar en contacte directament al club a través del seu número de telèfon al 670-690.
6-1-99. Repeteixo, el 6-7-0-69-16-99. Vinga, va, i que nosaltres, després de llegir aquesta actualitat local, hem de donar pas a la Taís i a la Marina i començar a ficar fil a l'agull en els continguts del dia d'avui.
Vinga, anem a començar el programa del dia d'avui, d'avui dimecres. Amb nosaltres, com toca cada setmana, ens visiten jugadors i, en aquest cas, jugadores dels primers equips del nostre municipi. En aquest cas, Marina Serra i Tais Morales, del Senyor Femení del Set Ordera. Primer de tot, bon vespre i moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres.
Hola Jordi, bon vespre. Hola, què tal? Moltes gràcies. Serietat, veig, eh, de moment? Venim contingudes, de moment. Sí, de moment, sí. Estic contentes? Ah, no, això sobretot. Jo crec que ja us heu d'acostumar, no? Amb la Juntsana al final ja era una mica més show. Sí, sí. A mi ja em coneixeu, a mi ja em teniu molt vist, eh? Sí, una mica. Si sou... Hem escoltat. Vist i escoltat. Bueno, però veiem també aquesta per allà. Sí, sí. Moltes vegades molta vergonya em feia, eh?
Amb nosaltres? Sí, sí, em feia molta vergonya. No, ara ja no. Som-vos unes mujerones. Però quan em començava a imitar em feia respecte fins i tot de dir, hòstia, és que s'ho escolten, eh? Clar, jo estava allà tranquil·lament i dic, bueno, jo estic aquí al meu aire, però clar, m'escolten. No m'estem imitat en un vídeo, Jordi. Ah, no, però que m'agrada, eh, que m'agrada. No, no, no ho digui dolenta, sinó que, hòstia, no, en realitat sí que m'escolten. Sí, som una mica friquis. La Júlia també s'ho mira tot. Sí? Sí.
Sóc de les que després mireu highlights de veure què tal com ha anat? Sí, hem jugat bé, sí. Sí, ha sigut un desastre del partit. Però després hi estudia amb Marc Alonso o no? Hi ha vídeo? Hi ha sessió de vídeo? No, pobret, jo crec que amb la depressió del moment ja fa. Pobre home. Anem a començar una mica a xerrar.
Us explico una mica la dinàmica. Sí que parlarem molt sobre la temporada, com esteu vosaltres, però també una mica de joc, una mica de xou, per conèixer-vos més a vosaltres, tot i que la gent ja us coneix sobretot de totais. Crec que et coneixen molt més a tu. Hola, soy un llibre de vida. Sí, eh? El Cila Tordarenca. Tordarenca és tota la vida, clar. Et planteixes ser Tordarenca?
És que no hi ha platja, ja l'he dit a l'Aniol Canals moltes vegades. Però compta amb el riu, ara, eh? Ja m'ho va dir, l'Aniol. Elisabet em va dir, ja ho gestionarem. Però et queda platja molt a prop... Fas més vida tortera, ja, o no? No creguis, eh? Darrere... Algú em creia, m'he deixat caure per aquí. I he anat a veure els de futbol, que ho sapigueu. Ah, bueno, clar. Va haver-hi una no sé quina temporada era, que vau fer molta pinya, no?
En general, no sé. Sí, va haver-hi una temporada que va fer el boom i cada cap de setmana estàveu al municipal, venien de fer-se a veure-us. Sí, de fet, tenen sempre. Han vingut més ells a veure'ns que nosaltres. Hauríem d'equilibrar això. Fa menys fred el pagalló. Això sí, ara ja s'apropa algun temps. Sí, sí, però tu has anat algun cop, no?
Jo vaig anar-hi l'any passat. L'any passat, bé. L'any passat un cop. No, l'any passat no, la temporada passada. La temporada passada, la temporada passada. Però ho tinc pendent. Aquesta temporada ara compta la recta final del futbol, que també és pinta guapa. Que puja, no, alguna cosa així, no?
Bueno, estan lluitant per aquesta primera posició. Sí, sí, estan lluitant. Estan intentant retallar. S'haurà d'anar, s'haurà d'anar. Si puja no ho celebrarem. Ja els hi diré. Oh, bona rua que vau fer quan vau pujar vosaltres, que també hi van estar, eh? Exacte. Quins moments he viscut amb vosaltres. Ja ho anirem recordant, eh? Però primer de tot, després d'una jornada amb victòria, dues jornades consecutives ja guanyant, com us sentiu? Molt millor? Més relaxades?
Sí, una mica més, sí, jo crec que ara comencem una mica també a confiar en el nostre joc, en l'equip, surten més cosetes, es van veient coses. Sí, estem... els partits es veuen diferents, també. I, no sé, estem contentes, hi ha més harmonia dins de l'equip. Això era una cosa que ens faltava molt, ens faltava fer-nos més pinya, que sempre hem sigut bastant pinya...
i aquest any jo crec que hi ha una diferència també abismal d'edats i ens havia costat però van muntar-nos un vídeo l'altre dia
Sí, sí, sí. Ah, en... A part de la Junta, sí, el vaig veure. Sí, sí. Ah, sí, l'has vist, tu? Sí, i tant. Doncs superguai, sembla que aquest vídeo ha fet miracles, tu, i de repente pues hacemos 80 puntos por partido. No sé, guai. M'ha resultat curiós això que has dit, Marina, i en un tram de la temporada no confiau en vosaltres mateixes ni en el joc.
No, no, ens costava confiar bé. Com que el que es proposava segurament no funcionava, no ens acabem de sentir còmodes. I nosaltres que també, potser això, paguem potser una mica d'això, però ens coneixem molt, sabem el que ens ha funcionat els últims anys i no estàvem anant per on creiem. Que potser a vegades...
Bueno, diguem-ho clar, vull dir que no pot ser res, que el canvi d'entrenador ha anat molt bé. Sí, però tampoc hem fet res a l'altre món. Saps què et vull dir? Potser hem canviat certes actituds que teníem que tampoc consoliden a l'equip, i s'han establert més pautes que ens han ajudat.
Però també t'haig de dir que, home, inclús ara amb en Marc també hem tingut dies de dir, coge, vamonos. Vull dir que tampoc és... Però després de l'any que portàvem, de l'any passat, som una mica derrotistes a vegades i costa. Però mira, ara sembla que després de treballar moltes coses, que queda molta feina, eh? Paciència, paciència.
Però, si més no, assolir la permanència i respirar tranquil·les i no anar a l'última jornada de lliga. O sigui, l'any passat va acabar una mica... Va ser molt dur, l'any passat. Va ser molt dur. Sí. Vam guanyar tres partits en tot l'any. Quin festival, aquests tres partits. Bueno, mira, quedeu-vos amb això. No, no, i tant, i tant. I amb l'experiència i amb tot, però que va ser molt dur.
com a jugadores no sé vosaltres però després d'un any que a més crec que va ser històric el primer Lliga Femenina 2 que es va mantenir si fos per vosaltres després s'hagués vengut la plaça i heu baixat o volíeu jugar a Lliga Femenina 2?
Jo per mi volia jugar. 300%. I si... Anava a dir que pagaria per jugar-hi, però no, perquè em sembla... Moltes hores hauries de fer. Sempre comentem que no ens agraden els equips que estan allà perquè paguen la plaça i punto. Nosaltres estàvem orgulloses del que havíem fet perquè havíem pujat esportivament.
I ens ho havíem guanyat a la pista i no fora de la pista. Llavors, no pagaria, però que sí, que jo crec que és una experiència molt bèstia per a algú com nosaltres, d'un equip de poble, amb zero recursos i tot. Crec que podem estar molt orgulloses de tot això. No, no, sí, això per suposat, eh? No sé si, com a llarg termini, sí que aquesta temporada ja és més la permanència, però us hauria de tornar a pujar?
Home, tornar a pujar és sempre benvingut. Però crec que ni l'any que vam pujar el nostre objectiu era pujar, simplement era... Ens ho vam trobar. Ens ho vam trobar una mica. És que ens ho vam trobar. Com em vol fer l'Audi?
Crec que és dels millors anys de la meva vida jugant a bàsquet. Sí, però és que de fet és curiós, perquè aquest cap de setmana que hem jugat a Hospitalet, aquell any vam jugar a Hospitalet, el 20 i escaig de gener, fotent un partit panos. Si en aquell moment tu penses que puges, és fort.
És que a més vam fer la prèvia amb en Marc i jo li vaig comentar, vull dir, en aquests partits hi era. I li vaig dir, hòstia, és que a més és una pista molt complicada que pràcticament sempre us vam enfrontar contra l'Hospitalet i poques vegades havíem sortit guanyant d'allà. Jo no recordo.
Jo allà hi havia jugat des que era infantil i sempre costava moltíssim i feies partits penosos. I si guanyaves, guanyaves de poc. És que la pista... Mira com tinc el basó. És que fa... És contundent, eh? La pista. Sí, sí. Hi ha llocs de rellisc. I la gent molt a prop i tots els espais molt estrets i... Bueno, Barcelona. Hospitalet. Hospitalet de Llobregat.
Fem un balanç d'aquesta temporada. M'heu comentat que sí que us trobeu molt millor, us sentiu molt millor també amb l'equip i a més, en Marc ja ho va dir, eren tres finals les que havíeu de jugar després d'una mala ratxa, així que veníeu de jugar amb la gent de part d'arte de la classificació. Però de tres finals, de moment en porteu dos i us he de dir que em feia respecte que vinguéssiu ara. Sí, volia deixar passar una mica el partit d'aquest Finder perquè em fa molta por.
Abans de la tercera final. Sí, perquè ja veuràs que en Marc em dirà alguna cosa. Bé, ho podem utilitzar a l'entrevista per fer convocatòria, també, no? Aquesta era la part final. De fet, era aquesta era la part final. Però fer una mica de respecte que dir, hòstia, ja veuràs, que venen amb una ratxa de l'hòstia i ara vindran aquí... No, no són ratxes, és confiança, és treball. És mentalitat, eh?
Totalment, mentalitat guanyadora. Pum, pum, pum, pum, pum. No, no, és que estem currant i ho estem fent bé i per això estem guanyant. Una de les coses que m'ha destacat Marc era que us costava molt mentalment. És a dir, que depenent de com anava el partit o de diverses circumstàncies, us veníeu a baix molt ràpid. Però ara és totalment al contrari. És a dir, en aquests dos partits hem explicat moltes situacions que realment us heu enfrontat i heu sortit per endavant. La primera, per exemple, la lesió de la Laura.
Podria anar a entrar al freds el mateix. Va ser molt heavy, el de la Laura. En Marc va dir, podria haver passat dues coses, podria haver vingut avall, no sé què. I vaig pensar, realment, en aquell moment, quan va passar el de la Laura, i quan vaig ser conscient del que acabava de passar amb la Laura, vaig pensar...
O nos vamos a tomar por saco O ramem I vam remar Sí, sí, sí Va ser molt espectacular T'ho juro I tristament Que la Laura s'hagi fet mal va unir a l'equip Saps? I vam estar totes pendents d'una cosa De la Laura, que estigués bé D'ajudar-la a marxar No sé, tio I era rollo, va
Ja, però podíem haver estat pendents d'això, però després a l'hora de jugar... Sí, però crec que també va ser com un punt d'unió. A més, veníem del vídeo i jo, no sé, vaig sortir superpensant, ai, tio, hi ha molta gent que en segueix i realment, saps? I no per ells, sinó també per nosaltres, de dir, hòstia, què? I passa això i dius, uf, va ser molt gèvido la Laura. A més, el crit que va fotre la Laura va ser... Bé, i sabent una mica el seu historial, no? Jo pel crit em vaig espantar
O sigui, ja de l'historial que té, jo vaig dir, no, potser una altra vegada. Sí, la veritat és que va... I et sap greu per ella, perquè penses, l'última d'hores que escarda treballant, i venint a entrenar, i no sé què, i no sé quant, tu saps? Però, bueno, vam aconseguir ramar. Molt bèstia, i aquesta setmana també crec que hem sortit amb confiança. Molt. O sigui, el primer quart.
normalment comencem perdent. Somos com el Barça, que no ens gusta sofrir. Però... No, no, hem sortit a tope. Ahir em vaig mirar el partit. I el cuantarista també molt bé. Sí? Em va sorprendre. A mi també. Jo no me l'he mirat encara. A mi m'ha sortit.
Clar, és que és raro que ho digui jo, no? Però sí que és veritat que en aquestes coses de la FEDE et pots trobar gent que ve. Sí, sí, ens hem trobat. Ens hem trobat, ens hem trobat. Sí, de fet, hem denunciat alguna cosa. Sí, denunciat, entén-me. Hem donat manifesta que hi ha algun comentari molt fora de lloc en alguna retransmissió. Clar, és que tot i que ho estàs fent per un club, realment ho estàs fent per la FEDE, també. Sí, és imparcial. Sí, i...
O sigui, jo entenc que no siguin imparcials, eh? És una mica imparcial, però entenc que sí. Però tampoc cal que et posis a insultar una jugadora. O criticar l'àrbit molt bèstia. Sí, bueno, no sé. Això passa. En quin partit us ha passat? Ui, no, no, no sé. No t'escoltaran aquí, ja. Bueno, què hi sap? Perquè som superfamosas.
El CC. Sí, el CC. Sí? El d'allà. Sí, sí. Bueno, clar, està clar que el d'aquí no? No, clar. Bueno, el d'aquí potser sí. Estava jo, no pateixis que jo. Estava controlat. I si va ser l'altre dia. Estava així jo. Però sí, no sé...
Tampoc he mirat moltíssims partits, però el d'aquesta setmana em va sorprendre perquè el noi va ser super... A més, i narrava i no parava de narrar. Saps que a vegades diuen tir de dos, tir de tres, fora. I estava bé, estava bé. No sé si diríeu o voldria que em diguéssiu quin és per vosaltres ha sigut el millor partit de la temporada. No sé si és algun d'aquests dos ja... No només per jo, sinó per com vosaltres us sentiu.
O sigui, potser en Marc diu un perquè ho ha vist d'una manera des de la banqueta però vosaltres des de dins o fins i tot a parlar amb vosaltres és un altre.
Aquest últim, potser, per a nivell d'equip així en general. Jo crec que tothom va aportar i no hi va haver ningú que es quedés més enrere o que restés o que no evolucionés. Jo crec que totes vam ser potser una millor versió que la jugadora que va començar a principi de temporada, per exemple, ara en aquest partit.
no? sí va haver-hi algú que us vagi a fer un toc de tensió de dir, ostres, és que o camiem això o la dinàmica de l'equip patirem molt per acabar la temporada
No sé si hi va haver un clic, jo crec que no, però sí que des que ha vingut en Marc i hem començat a posar normes i a estructurar una mica tot, confiem més en el joc perquè sabem a què aferrar-nos quan algú potser no funciona o tenim més recursos. Llavors, jo crec que també en Marc també ens diu que està content dels entrenaments, com estem treballant i això, i els fruits no surten d'un entrenament d'una setmana per l'altre, sinó que són setmanes. Llavors, ara ja portem unes quantes setmanes de treball...
amb en Marc, i crec que es comença a veure una mica el fruit. A poc a poc. A poc a poc. O sigui, no, és per tirar coets, perquè també som molt autoexigents, crec, nosaltres. I potser costa una mica més, però crec que es comencen a veure cosetes. Sí. Jo estic d'acord. Menys Marc. I com plantejou aquesta última final?
Creieu que... És a dir, li vaig preguntant al Marc, de dir, ostres, de les tres finals dos estan guanyades, ara sí que us ve aquesta abans de la jornada que descansareu. No sé si veieu que també és clau pel transcurs de la temporada i per acabar ja de definir també la salvació.
Jo crec que és clau en general cada partit que ve ara. Total. No crec que ens haguem d'obsessionar amb el proper partit. Sí que en Marc ha marcat molt aquests tres partits, però jo no crec que ens haguem d'obsessionar tampoc amb aquest. És un partit més, igual que el següent que juguem després del Patrona Gràcia. És el més important perquè és el d'aquesta setmana. Exacte, totalment. És el més important perquè és el que toca ara, però...
i a més és factible vam jugar bé l'anada també t'haig de dir l'anada allà vam jugar un bon partit a més elles també plantegen algú molt estructurat i a mi m'allora vull dir que va estar bé l'anada i ara es tracta de anar a toper i ja estàs a treure d'aquests tres partits per això quin creieu que era el més difícil com d'afrontar no sé sé potser
que era com el primer, així per obrir una mica... No sé per dir alguna cosa, però per obrir una mica aquesta... Doncs jo et diré l'Hospitalet perquè era fora. Doncs mira. També era un objectiu guanyar fora. No, són dos completament viables, dos arguments viables.
Anem a parlar ara una mica sobre cada una de vosaltres. Primer començarem amb la Tais. Se't coneix, i jo sempre ho deia a les retransmissions, que ets una ajudora com molt elèctrica. I fins i tot em va servir molt el partit del CC, que abans heu comentat, però el d'aquí a casa, perquè també pots poder parlar amb una jugadora de l'altre equip que més et va defensar a tu. Ah, sí? Sí, diria que sí. Quina? La Caral.
Ah, la 22. Sí. Veus? No li vaig caure gaire gaire. Bueno, no. Té caràcter, eh? Té caràcter. Em va servir per preguntar... Vaig aprofitar que tenia contactes i la coneixia i li vaig preguntar una mica perquè la vas treure una mica d'aquí, sí. Ah, sí? Sí, una mica, una mica. La demano perdó des d'aquí. Sóc tope de maja.
I és una ajuda molt elèctrica que a vegades fa posar nerviós el rival. I vaig preguntar de fes-en a Marc a l'entrevista. De l'1 al 10, si juguessis amb un altre equip i s'enfrontés contra tu, com de nerviós et posaria? Ui, un 10! Un 15! Em va tirar un 5, jo crec que per sortir, eh? Que mentider! Que falso! Era un falso!
Un 10, home, jo parlant amb tu, si ja el poso nerviós ara, que parlo amb tothom. I un moment, que estava parlant amb l'àrbitre, un moment. Jo ara t'anava a preguntar, Marina, a tu, si juguessis contra la Tais, o sigui, va, com de nerviosa et ficaria?
Tu m'ignoraries més. Sí, la veritat és que l'ignoraria. Sí? Sí, perquè a mi... A mi, de fet, m'agradava així... M'agrada defensar la gent que es fot nerviosa. O que es cabregen més ràpid, que es piquen més ràpid. Ara ella ho està controlant, però... Jo a vegades, jo recordo que altres anys m'agafava la que...
No, o sigui, la que veia que tenia caràcter perquè sortia... O sigui, a mi m'era igual tot i a l'altre es faurejava molt fàcilment. Llavors era com... No crec que la Tais em posés nerviosa, la veritat. La veritat és que no. Havíem jugat en contra, de fet. Sí? Però fa molts anys. No ens coneixíem, tampoc. Però ja era el sèrior? Sí, era el meu primer any. Ah, no, era el segon any, quan estàvem a primera. L'any que vam pujar a primera... I on jugaves? A Badalona. Ah, doncs potser sí que...
Sí, però... Però la feien jugar molt poc, no sé per què. Sí, no estava gaire bé. De fet, només vam jugar a l'anada, no? Perquè després va venir el Covid i tot. La tornada sí que la vam jugar aquí a Tordera, sí. A la tornada vaig jugar crec que 5 minuts. Estava de cap a caída, ja. La veritat. I a la jornada següent diria que va ser el Covid, fixa't el que he dit. Ah, doncs mira. Sí, sí.
Però mira quins partits portes ara, eh? Ai, ai, ai. No, no. Sí, sí, sí. Jo les mans al cap, eh? I t'aplaudeixo i em poso de genoll i el que passi falta. Sí, també. L'últim partit, què? 4 de 6? La triple? Sí. I un me'l vaig xuscar perquè estava una mica cansada, la veritat, perquè no l'hagués tirat. Si no hagués sigut un 4 de 5, eh? Sí, la veritat que sí. I contra el CS a 26, 29 punts? 26, 26. Però què és això? Què és això d'ahir? No ho sé, no ho sé.
Que no pari. No ho sé, no ho sé. Molt bé, no sé. Mira, la Marina porta 5 anys, des que la conec, diem que hauries de tirar més. Doncs estic complint. I no sé, estic guai. Me veig bé amb el tiro. També em veig forta, també últimament. No sé, em confio molt. A més, amb el de la retransmissió l'altre dia. És impossible treure-li la pilota a Tais Morales.
És impossible sacar-me el balon. Doncs vale. No sé. Molt mental, diries. Sí. Sí. També estic intentant jugar els partits amb molta alegria i molta tranquil·litat. I ser conscient que hauré de jugar molts minuts. Llavors, calma, tia, paciència, algú no surt bé, doncs ja està. Contra el Cici no vas descansar, no? Ni un segon. 40 minuts.
Així estava el dia següent. Em podia moure'm. Em vaig aixecar amb tortícolis. És que tinc 30 anys, eh? Em vaig aixecar amb tortícolis, vaig anar a plorar-li a la Marina... Va ser molt dur. I dissabte se'm va pujar el bassor...
A finals del tercer quart. Vas trucar a la Marina... No, estava allà. Vaig haver de fer jo de base. El diumenge... Sí, clar, és que a més, el quart-quart, tu no sé si et vas catar, però estava amb Marc, que cada cop que les ties feien dos punts, me mirava. Rollo, te saco. I jo, estamos bien, confía en el equipo. Confía en el equipo. Estamos bien. I anava fent... I jo, visto, Marc, has visto? I jo li deia a Laura, que jo no puc sortir a jugar, eh?
Perquè tenia el bessó, o sigui, ahir encara me'l notava cremant. O sigui, molt bèstia. Però sí, no sé, estic molt contenta, molt satisfeta, i no és màgia divina, he sigut jo, l'he fet així. Ben fet. No, no, ja està molt bé que ho diguis així, m'agrada molt. Sí, sí, ja està. I si demà jugo bé, pues genial, i si no, pues el siguiente...
I ja està. Vull dir, bé et dic, no tots som fer punts. Però... Però... Estic contenta de poder ajudar l'equip a portar la notació, que crec que hi ha hagut moments que no ho he fet. I... I... Té molt dia, però té molt dia, oi? Haurà d'aproveitar-lo. No, i que l'altre any sempre ha tingut molts punts a les mans, l'únic que potser no tenia l'espai per... Ja, això també és veritat. Perquè es dongués.
Però també la dono, bastant. Sí, però no vull dir que... A vegades, bueno, clar, això ja fa anys, quan jo hi era, ja... A vegades p'acabes molt de ser molt... Sobretot tu, Marina, també, eh? P'acabeu molt les dues de ser com molt honestes, de poder llençar i al final acabau fent un altre passe. Perquè ja et dic, a mi no m'importa fer punts. O sigui, a mi el que em rebenta és estar sola sota l'aro i fallar-la. Això a mi em rebenta, perquè penso, tia, què fots? Saps? Però a mi fer els punts com a tal...
O sigui, no és el que em mou, saps? A mi m'agrada generar, sentir que penso, sentir que faig que l'equip flueixi, que sóc una garantia de baixar la pilota, d'endreçar, de dir, de donar inputs, ajudar les companyes, saps? I si a més a més puc anotar, doncs anoto, saps? Vull dir que jo ho assumeixo, no hi ha problema. Totalment. I em ve molt bé ara, Marina, perquè ara parlem de tu.
Bon partit, eh, també, aquest Finder. Gràcies, gràcies. A l'últim triple em va agradar perquè el narrador més va dir... Jo, de fet, només he mirat a l'últim triple. Perquè saps què passa? Que se'm va criticar a l'altra banqueta. I jo em volia mirar si era falta o no era falta, o jo què sé.
Però era falta claríssima. Va fer gràcia perquè en la redona em va dir, bueno, no crec que la juguin. Vinga, arriba la venida i vinga, cap a dins. No, molt bé. Vaig tenir aquest dubte després. De si hauria d'haver jugat o no. Però a més també la classificació pot variar i la veritat també és molt important. S'ha d'entendre, jo crec que elles també haguessin fet el mateix.
Bueno, ja s'ho van fer i ens van guanyar. Van tirar l'últim segon i ens van guanyar a la nada. No sé, tia, por favor, un poquito de respeto. També t'has de dir que en aquesta època de la temporada, que queden, no sé si queden 9 partits, no sé quants queden, vull dir, has d'arrascar els màxims punts possibles, perquè encara que hi hagi un triple empat, o sigui, ja ens va passar el primer any que vam jugar, bueno, que jo vaig jugar aquí, que vam quedar triple empat, i ens vam salvar, perquè havíem guanyat a 50 aquelles del Cornellà, per haver-ho. Me'n recordo aquell partit. Claro, claro, una locura. Uau.
I vam guanyar, o sigui, vam salvar-nos per aquest mes 50, saps? Perquè si haguéssim anat més 20 i haguéssim dit, bueno, ja està, com us m'has ganat, saps? Doncs vull dir, jo crec que ara és el mateix, vull dir, crec que tothom s'ha de barallar, defensa-la, tio, si portes defensant 39 minuts 50, doncs potser aquests 10 segons també els pots defensar.
Sí, sí, sí. Mi opinión, mi humilde opinión. Ara tu, Marina, físio, no hi ha físio a l'equip, et toca pringar molt. Però podeu venir al centre de treball, jo també. Jo vinc. La promo la deixem per un altre dia. No, jo m'ho he de plantejar, tampoc estic per tirar coent. Pràctica. Et fan servir molt de físio?
Sí, però no es passen. No, no, n'han après. Tu saps marcar. Jo sé marcar, sí, també. No ho hem fet. Però ara una mica del bessó de la Tais, què? El diumenge la vaig tenir... Bueno, que la demani. Vam estar en una calçotada i jo, Marina, me podries tocar el bessó?
No sé si quan passa alguna lesió o alguna molèstia a l'equip, quan tu estàs jugant, no sé si, per exemple, optes amb una mirada també de dir, hòstia, què l'ha passat, vaig a mirar, em vaig a preocupar, o fins i tot amb el teu ets massa hipocondria que després de...
No, de fet, o sigui, si passa alguna cosa, jo sí que sóc de les primeres que va cap allà i pregunto més que res per fer-me una idea, però jo crec que és com defecte professional, ja. I com que noto que elles confien en mi, en el que jo els he dit i jo els hi pugui recomanar, doncs sí, jo vaig anar, però no...
Sí, no, sóc, m'entenc bastant una mica al marge, però sí que depèn de qui, ja veus que necessita sentir una cosa o una altra, o saber la veritat, o prefereixen sentir una altra cosa o no, i llavors, doncs... No és el mateix una urgència d'algú que succeixi que d'algú que ja tens, saps? Em molesta l'ombro, bueno, doncs quan puguis, amb l'altra ombra que no et molesta, demanes hora.
Gràcies, aquí tinc la meva secretària. No, va molt bé. Jo li posto molts clients, eh? Sí, sí, és veritat. Vinga, va, ara vull que les dues feu una mica de memòria i no sé si us en recordeu del primer partit... Clar, tu, Marina, portes tota la vida aquí, pràcticament, però el primer partit que vau jugar amb el Tordera, ja amb el Senior. No sé si us en recordeu ja perquè... És que fa molts anys, eh? Sí que ens en recordem. Jo sí. Sí que ens en recordem perquè veníem de...
Veníem d'un any, de l'any anterior, no havíem guanyat res. Ella estava allà a la Tordera, allà. Allà a la Tordera, aquí. O sigui, així, perdó. I havíem jugat a Copa Catalunya, que havíem pujat i tal. Quin any era?
No ho sé. És el primer any juntes, eh, per això. És el primer partit juntes. Juntes, vale. O sigui, no era el meu primer partit. Ah, clar. El teu primer partit no sé quan és aquí. Jo el meu primer partit no me'n recordo. Amb el CEP Tordera. Amb el CEP Tordera tampoc me'n recordo. Portava penyals. Quasi, quasi. Però sí que recordem el primer partit que vam jugar com la nova etapa de Seniors Femení de Tordera, una mica.
i aquest sí que el recordem perquè va ser Tordera contra el Safa i nosaltres veníem l'Anna Espígol, la Júlia no sé si hi havia algú més la Júlia va arribar el mateix any que tu no, la Júlia un abans és l'any del Covid no havíem guanyat ni un partit en tota la temporada crec que allà vaig estar també
i pot ser i clar després va venir el primer partit de la següent temporada amb equip nou i demés i vam guanyar i va ser una festa a Casals molt bèstia va ser un feston clar tu pensa guanyem el partit i jo penso i la Ferreira i jo bueno és per dir la frase aquella de jugant
No sé com són, però celebrem. Són boníssims. Però et juro que, clar, jo què sé, vam guanyar un partit, guai, no? Que bien. Un festival. Vam sortir corrent de la banqueta com si haguéssim guanyat aquí. I clar, jo recordo la foto i li deia a la Ferrero, aquesta gent feia molt que no guanyava. Doncs tota una temporada, tia. La Ferrero va venir aquell any, també. Sí, sí, va ser el primer any.
i llavors vam anar a sopar i vam comentar això que portava un any sense guanyar jo venia d'estar al malgrat tampoc el que guanyàvem però jo què sé anava una mica de cap a caïda al malgrat la veritat però sí, sí, jo recordo que he partit ara ja portes 5-6 anys crec que sí jo tenia 25 i ja era la veterana
O sea, uau. I els agradaria moltes. Sí. No tenies meus bessons, però... No, no, no. I... Clar, és que són 5-6 anys i, a més, és una cosa que passa a Tordera ja en general, perquè a futbol també passa. Però... Ostres, no sé què té... Vull que m'ho digueu. No sé què hi ha dins del club o dins del poble o hi ha amb vosaltres que poden venir jugadores de...
Cerdanyola. I fer-les quedar-se per aquí, la zona... És que la llenca, ara, eh? Sí, sí, per això, per això. Vull com t'ho marés, m'he clap.
Què té? Què té el club, què té Tordera, que no tant a tu, Marina, perquè ets d'aquí, però potser és una pregunta més per la Taís. Què hi ha? Què hi ha que atrapa tant? Jo sí que trobo que Tordera com a tal és guai, també. A mi m'agrada Tordera, eh? Aquesta conversa que t'he dit de la Daniel Canal del Mar, l'hem tingut. A mi m'agrada Tordera. O sigui, es fan moltes coses pel poble, hi ha moltíssimes activitats, o sigui, es podria mirar més per les entitats, però això és una conversa a part, eh? No?
O sigui, trobo que el club com a tal s'intenta esforçar i jo he estat molt implicada, intentant... És complicat, també. El públic, tornarem, no és gaire fàcil.
Però sí que és cert que Tordera com a tal fa moltíssimes coses perquè es faci poble i a mi això m'agrada molt i faig moltes coses. Jo crec que això facilita també i crec que les que som d'aquí també com intentat acollir i llavors totes aquestes activitats a les que anem o a les que gaudim amb equip fa que també la gent que ve de fora es senti més part i jo crec que el grup tira molt també.
Però dins l'equip és que feu activitats a fora i les feu viure o realment que sou una família? Som bastant acollidores, jo crec. I som molt obertes a tot. Acceptem a tot i tothom, la veritat.
Jo crec que és bona gent, al final. Jo crec que som bona gent i la gent... La Laura, que ha jugat a molts equips de Barcelona i de més, amb seleccions o el que sigui, deia que sempre hi havia aquesta competitivitat entre jugadores i és allò que no acaba de ser del tot transparent, per dir-ho d'alguna manera, i que aquí es sentia com...
que era tot molt fàcil, que era com de veritat. Jugar bàsquet per jugar a bàsquet, per passar-ho bé. Exacte, que venim aquí a passar-ho bé, a jugar a bàsquet, i no ningú ve a treure el lloc a ningú, i com millor ens portem fora de la pista, segurament també millor anirà a dins.
Dóneu molt de gotja, i això dins de fora es nota molt. Ai, gràcies. Sí, sí, sí, per això us heu preguntat. Aquest any estem més en reducció, eh? Perquè ara jugando el diumenges no anem tant al J, que abans no, encara hi sap tant al J. Bàrbara. No fiu.
Com estàvem allà? Teníeu ja llogada una taula per vosaltres, eh? Quasi, quasi. Ja saben el que volem quan entrem i tot. Això és un altre nivell. Ara que s'apropa el voltem, veu començar a anar, no? Tot i que no sigui de fer un partit. Hem anat. Quan juguem dissabte no fallem. Sí, però més en petit comitè hem anat. Abans érem sempre...
També veníem totes, i venien els nois, també el senyor masculí... Aquest any no hi ha senyor masculí. I allà també coincidim amb els del futbol, vull dir que acabem allà tots...
Aquest diumenge abans a vosaltres jugarà el Tordera B, li dic jo. El Tordera B. Tu estàs jugant també allà? No, jo... Si t'ha trencat. Sí, una greu lesió va impedir que la meva carrera despuntés. Jo em pensava que va ser perquè ha recuperat. Sí, però una mica la por... El 3x3. Sí, el 3x3 vaig tenir aquí dalt. Ara m'he recordat. El 3x3 se'm van pujar aquí dalt i una mica la por que no vull tornar a passar per jo.
No és mal. No és mal. Consell d'aficio de Manu Hora. De Manu Hora, eh? Estàs fent negoci? Va, anem a passar ara i altra en final de l'entrevista, de la xerrada. Anem a fer un qüestionari ràpid.
No només de vosaltres, sinó també del vestuari. Una mica anem a conèixer el vestuari ja més en profunditat. Són preguntes rapidetes. Primer de tot, abans d'escalfar, teniu la vostra llista de música que va sonant i tot. No sé si a dins poseu música en el vestuari ja, si teniu alguna altaveu o no. Sí. L'anèria porta l'altaveu. Anem a preguntar qui és la DJ del vestuari. A veure, l'anèria posa l'altaveu. L'anèria posa l'altaveu. L'anèria posa l'altaveu. Després es pot fer una jam de Spotify molt fàcilment.
Quin estil és que m'heu escoltat? De tot. És de la Hannah Montana, l'Aitana... Superestrelles són aquí. No, no, sí, sí. Immortales... Immortales també. Tot... Som de High School Musical també. Sí, sí, sí. Som gent amb un públic. Sí, oques, grasses també. Vigaflau. Segur.
Algun reggaeton tonto. Ha de caure, no? La gent jove posa reggaeton molt dur. I... Som més de Dembou, eh? Som de reggaeton de dos mil. M'agradaria veure't ballant Dembou. La pròxima història que pugeu, les dues de Victoria Su, ha de ser una cançó de reggaeton, doncs. Vinga, va. Quina vols?
Uf, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Ara anem a parlar... Sí que m'agradaria que m'expliqués una mica de les vostres, però us vaig preguntar una mica si sou maniàtiques o supersticiós, que abans de cada partit tingueu algun ritual, alguna mania que feu abans de saltapista. Jo em menjo un plàtan de la Marina.
Realment jo porto plàtan per menjar-me'l i m'agafa un troc sempre i diu que és la fruita de la setmana. O sigui, ni agafar hora ni portar plàtan, eh? Tais. La Júlia també em porta i llavors... Ara em tinc la gourmeta, eh? L'altre dia de la Tais per fi menja verdura. Ah, exacte.
Sí, sí, estic super saludable aquesta setmana. No, no, però seràs molt bé. Plata ni calçots, eh? Uau. No sé si fem cap... Personal o com a equip? No, personal. Tu fas alguna cosa? Jo poso el mateix top. Jo mateix top i roba interior en general. I jo feia el mateix. És el de partit. És curiós, eh?
Jo feia el mateix, quan era petit, per això, quan jugava a futbol, imagina't. A futbol, guau. Sí, sí, sí. No, i a més ara he entrevistat les jugadores, les patinadores del Patordera, i m'han dit això també, que els han d'utilitzar els mateixos mitjons.
Jo els mitjons no. Jo els mitjons no perquè no sé diferenciar. Jo tampoc, tots són iguals. Blancs, Nike... Ara que els tinc tots sense forats. Jo em poso també primer mitjo esquerra. I van bastant. Uau, primera esquerra? Però ets dretana, no? Sí, però no sé, és una manió. És que sempre ho faig així. Ah!
també té un altre ritual. I és que va sempre amb els aros i escalfem una mica, tornem al vestuari i llavors es treu els aros. Quan fa la xerrada. Sí, perquè entremit tothom li diu Marina, porta els aros. I ella, sí, sí. Però això va arribar perquè un dia et vas oblidar i la gent va dir... De superstició. Probablement va ser així com dius. Sí. També després ho estem fent, el de sortir a l'hora? Ah, sí.
no sé si ho vau fer a l'hospitalet perquè jo no hi vaig arribar a multar però a casa sí que ho fem quasi sempre abans de sortir a escalfar ens ajuntem totes i comencem a aplaudir cada cop més fort i a saltar llavors jo m'emporto algú i sortim corrent
I alguna de la plantilla que sí que tingui alguna mania que digui, hòstia... La Júlia va al lavabo abans de sortir cada vegada al vestuari. Estic al lavabo, eh? Ara vinc. Però no, diria que no, no?
No, tothom es prepara per estar bé a pista, jo què sé, del role, l'escalfament, però hi ha forma, part d'escalfament, no com a ritual així, res raro. Jo crec que no. No sabria dir-te, si no ho he preguntat. La següent. Qui costuma arribar sempre una mica justeta de temps als entrenors o partits? La Tais. La Tais.
No he acabat i ja... Ja sabies la resposta, no? Me la podia imaginar, me la podia imaginar. Lo bueno se hace despedir. Jo ets de dir que no soc la més puntual de l'equip, però la Tais supera... Supera tothom. Però no hi ha multes. No les pagaria tampoc. Però... S'ha d'arribar amb classe. Això sempre. La Tais arriba amb la jaqueta mig penjant, les claus del cotxe penjant... Despentinada...
I arriba tard, planta les coses a la pista, en lloc de la pastuaria, i es calça les bambes. Saps què passa? Cada dia entrenem a una hora diferent. I, o sigui... I des que has arribat en Marc, per logística familiar, també crec, hem canviat els horaris d'entreno. Llavors hi ha un cacau. I jo cada dia penso, i m'autoconvenço, el dimarts a les 9, a les 9, a les 9, a les 9 i quart, per començar a i mitja. I jo ho tinc superclar. I llavors em truca en Dani, on estàs? I jo.
Dic, però arribo tard. Jo que sé. Ja sense dir. No ho sé, però, tio. En sèrie, jo passo. L'altre dia estava corregint exàmens i pensava, has d'arribar i quart. O sigui, fins a les 9 pots estar corregint exàmens. Llavors vaig acabar a les 9 i 5 de corregir exàmens. I vaig anar zumbant. Però resulta que era a les 9 allà.
Bueno... Excuses hi ha a aquest nivell? Bueno, no són excuses. Literalment, soc un desastre. O sigui, vull dir, em responsabilitzo. L'altre dia al partit també vaig arribar un quart d'hora tard. Però bueno, que si després fa 26 punts... No, bueno, sí, si has d'arribar per fer això, endavant, eh? Ja parlo ja amb en Márquez, si fa falta, eh? No crec que en Márquez sigui d'acord. De fet, l'aviso si arribo tard.
Si soc conscient que arribo tard... Perdona, Marc, un petit fallo logístic. Un dia no trobava les claus. Del cotxe? De casa. Llavors no podia pujar a casa. Del cotxe les he perdut. Mira que bé. Sí, algun blanenc se les deu haver trobat, des d'aquí algun llamamiento, que tenia un pop maquíssim de clau, eh?
T'imagines? No, no són meves. Si no saben quin és el meu cotxe. Bueno, hauríem d'anar buscant... Sí, totalment. Passem a la següent. A veure quina era la matriculada. Ja no preguntaré qui és l'ajuda de la plantina que no para de fer bromes i la més romista i tot. O...
Bé, no ens podem barallar tu i jo. I la tenc. La Júlia fa bromes sense adonar-se. Pues va de callada, eh, jo crec. I la Mariona, ojo, també. Però la imatge que dóna dins de fora, dic. Sí. La Mariona també les deixa anar. La Júlia és com que va parlant i fa gràcia ja tot el que diu. Sí, sí, sí. La talls, no calla, llavors, dins de tot això. A mi se'm veu de venir. Vull dir, se'm veu.
I jo, doncs... Ella va rient per sota el nas. Mira, no ho sé, però sembla que la que va fent pinzellades, que va deixant la coletilla... Perquè ha de ser de qualitat. Això. No estic ofesa. Estic molt ofesa. I la més sèria, la que posa més seny una mica a la plantilla. Tu. Jo també. És curiós. L'Anna Espigol, també. No?
O què? No? Sí. És més seriós. A ratos. Però és més seriós, però no diria mai res. No diria mai res a ningú. Sí, això és veritat. Però ella perquè està concentrada, també li fa mal els peus, vull dir... Doncs m'ha tocat a mi. Sí. Una decalina d'arena, eh? Sí. Bueno, jo si em poso borde també puc, però... No cal. Entento que no. Se't nota, per això, quan es pot venir, quan no?
Sí, se'm ve, se'm ve. Se'm veu de venir, jo crec. Els meus alumnes també els hi passen. Uf. No m'ho he d'imaginar, eh? Faries por, eh, si fos alumne teu? Sí, però t'agradaria, jo crec. Quina edat tens? Aquest any faig segon i quart d'ESO.
Ah, llavors, sí, llavors més portable, sí. Bueno, clar, no. Clar, per tu és que... Tu t'hi dius com a alumne. Sí, exacte. Sí, però està bé. Són nens que necessiten límits i s'han d'anar posant.
I tu fas pintar que els marques bé. Se'm podria donar bé. Perquè bé, no és guai. Anem a parlar ara de... Quan no esteu entrenant o no esteu jugant, què us agrada fer? Més enllà de la feina, eh? No sé si... Relaxar-se d'escoltar música, penjar el sol... Ara que es començarà una mica... Tu prems molt el sol, eh? Sí, tinc culo.
Mira com te l'ha deixat, eh? Sí, sí, sí. És que el dia has deixat... Mira, l'altre dia, Tais, vaig anar a veure el partit amb una amiga meva i em va dir... Ostres, és que ara no sé quin número portes. 77. Ja, has anat canviant molt, no? Bueno, és el que té. No tenim 7. Ostres, la 77? Perquè està tan morena. I estem a... És que li dura molt, el moreno, perquè vam anar...
Vam anar a Brasil. Ah, és veritat. I a mi ja se m'ha anat tot. Què dius? Mira. A mi ja se m'he quedat. Estic morena encara. Puc ficar el foc una mica groc i així es veurà més. Mira, mira, mira. Com estàs tu? Però les cames, et juro que les cames encara les tinc moreníssimes. També vaig a caminar cada dia quan hi ha solet. No és el que enganxa, eh?
Però vaig a caminar cada dia. Addicta al sol. Sí, m'encanta el sol. O sigui, vivo por i para el sol. Vaig a caminar, miro futbol, jo faig aquestes coses. Anem al karaoke. Oh, que top. Cantem superbé. Dos setmanes de pluja. Cantem igual que jo, de bé. Superestrella.
El noi ens va dir que ho fèiem superbé. Bueno, clar, el que apagàveu... Sí, sí. No, però el nano va ser superbé. Després ens va dir, ¿queréis que dejéis Spotify y cantéis en rima? I us la va tirar suau, eh? Bueno, perquè veia que ja en sabíem les lletres. Sí, sí. No t'hagués. Me da igual.
Anem acabant, eh? Noies, m'agradaria que ara, abans de fer una crida, que ja ho ha dit la Marina, eh?, que ja ho tenia apuntat per aquest cap de setmana, que m'agradaria que opinés una mica com veieu ara el basquet femení actual d'arreu. No només d'aquí Tordera, que crec que tenim la gran sort, doncs, que us tenim a vosaltres, i a més ha sigut un club que sempre ha sigut de noies, el SEPA, així que...
Estava intentant arrencar de mica en mica de nou després d'uns anys més fluixos, però de des de sempre que havia sigut un club pràcticament on més hi havia jugadores eren noies i on sortien molt bones jugadores també. Com ho veieu del bàsquet femení global?
Doncs jo crec que està en un bon moment el bàsquet femení a nivell global, no ho sé, en global hi ha infinitat de clubs, però jo crec que està en un bon moment, jo crec, ara no ho sé, perquè al futbol crec que també hi ha moltes noies federades, però crec que el bàsquet fins fa poc era dels esports amb més fitxes femenines. Llavors, jo crec que, no sé si ha augmentat o no, o com està ara, però crec que...
Crec que està en un bon moment el bàsquet. I en quant a nivell, doncs... No sé què dir-te. Aquí a la vora tenim equips de qualitat. Aquí a Catalunya també hi ha... Jo crec que hi ha un bon nivell. A Catalunya hi ha molt bon nivell. Vau notar la diferència quan agafé descens que va a una Màlaga amb el bàsquet d'aquí i el de fora? Hi havia més nivell aquí.
Sí, en canvi, després, quan puges a lligadors, com que la gent paga a jugadores, és igual d'on siguis, perquè hi ha gent de totes les nacionalitats. I també et dic que trobes alguna catalana escampada en equips d'arreu d'Espanya. Vull dir, jo què sé, per exemple, al sud no hi ha tanta afició de bàsquet, no sé si bàsquet femení, però, per exemple, com de jugadores catalanes en trobaves a bastants clubs, jo crec...
És que també t'haig de dir que a Andalusia no sé quants equips té, perquè sé que l'únic que el Mijas està a Challenge, però no sé quants més equips tenen amunt. El Sevilla, lligados. I el Granada estan a lligados. Vull dir, lliga 1, només suena... O sigui, no ho sé...
jo crec que a Catalunya hi ha molt bon nivell de bàsquet i bàsquet femení trobo que s'està donant més visibilitat a tots els esports femenins ara també perquè també s'estan posant molt de moda jo crec que el trist és que només ajuda quan hi ha victòries d'equips referents jo crec que en aquest cas l'Uni Girona que està jugant a Lliga Femenina 1 que són professionals o haurien de ser-ho si més no
I fins que no van guanyar la primera lliga no es va donar com la visibilitat. Jo crec que a l'esport femení, no sé, fins que el Barça de futbol femení no va començar a guanyar tot, no es va donar com aquesta visibilitat. La penya de noies també. La penya també, no sé. I crec que el trist és això, no? Que haguem de... Potser que haguem de demostrar més que la resta o que haguem de guanyar títols i que haguem de guanyar coses per fer-nos veure'n.
Avui he tingut una xerrada amb els alumnes i un em deia tu creus que un equip de la Liga Màxima, perquè el nano juga a futbol, de la Liga Màxima de Xiques, li dic Liga 1, i em diu contra la Liga Màxima de Xicos, que no sap ni com es diu l'ACB, em diu, creus que tindrien alguna cosa que fer. I he estat curiós perquè jo no li he respost, perquè li he respost a un altre companyeu que juga a bàsquet i diu, és que el juego és bàsquet, però el joc és superdiferent. Les magnituds dels cossos...
són molt diferents, saps? I és com aquesta, sempre, la intenció d'haver-ho de comparar amb els nois i tal, doncs és bàsquet. Si inclús un em diu, guys, però són les mismanormes o què? Home, noi, doncs, tu què creus? No és waterpolo de sort, saps? És que clar, també, és que són jovenets.
Però és com curiós que hagis de plantejar-te i si han de jugar contra aquests, no. L'esport femení ara s'ha posat com de moda i no hauria de ser una moda. Les noies juguen a futbol i ho poden fer tan bé com un noi, però no necessitem comparar-la amb un noi per demostrar que ho fa bé. És un handicap per mi. Jo us he de dir que m'agrada molt més a mi mirar bàsquet femení que bàsquet masculí. Em sembla molt més atractiu
Ràdio Tordera. Connexió amb la xarxa de comunicació local.