De dilluns a divendres de 8 a 9 al vespre, l'actualitat diària de totes les entitats esportives. Volem seguir sent els teus referents.
L'emissora que t'escolta. Radiotordera.cat i xarxes socials.
Les 8 i 3 minuts després de tot el rebombori, després de tot el que s'ha parlat, la Lliga finalment ha cancel·lat el Villarreal-Barça, que s'havia de jugar a Miami. És la notícia de les últimes hores i tot va saltar pels aires quan l'empresa promotora del partit va anunciar que es feia enrere. El motiu, segons aquesta companyia, és que ja no ho veia clar després de la incertesa que havia provocat el futbol espanyol. Dit d'una altra manera...
Les protestes dels jugadors aquest passat cap de setmana i l'oposició del govern espanyol han espantat els organitzadors que avui mateix havien de començar a vendre les entrades d'aquest partit. Un duel que s'havia de disputar a Miami havia estat, com dèiem, al centre de la polèmica els darrers dies i amb diversos jugadors i clubs de la Lliga també posicionats en contra de la iniciativa. Doncs finalment...
Tot ha canviat i es jugarà aquest partit a l'estadi de la Ceràmica, al camp del Vilareal. Els dos clubs, tant Barça com Vilareal, han reaccionat de manera diferent a aquesta cancel·lació del partit a Miami el 20 de desembre.
Per una banda, el Club Blaugrana ha dit en un comunicat que respecta i acata la decisió alhora que lamenta l'oportunitat perduda afegeix d'expandir la competició al mercat nord-americà. Però, en canvi, la nit d'ahir dimarts va ser de moltes emocions a la ceràmica mentre el Vilarreal es preparava
per enfrontar-se al Manchester City de Guardiola en aquesta tercera jornada de Lliga de Campions, que ahir va disputar el Barça, va guanyar i el Villarreal va perdre. Els despatxos de l'estadi gruguet treien fum per les notícies que arribaven
Des de la Lliga, davant d'aquesta negativa de no viatjar a Miami, el Villarreal ha més un comunicat avui dimecres per mostrar el seu profund malestar amb la Lliga per la mala gestió realitzada de cara a l'organització del partit a Miami.
Havent accedit a formar part d'aquest partit als Estats Units, el club explica que durant les últimes setmanes va transmetre la seva màxima preocupació en reiterades ocasions, explicant que aquest mateix dijous, demà, hi havia una reunió programada per resoldre moltes qüestions d'organització,
Però la indignació no queda només amb la cancel·lació, i és que, segons explica el Vilarreal, abans del partit contra el Manchester City, se'ls va comunicar que el partit no es disputaria a Miami, però assegurant que aquella informació era confidencial i es buscaria el millor moment per comunicar-ho conjuntament.
Així i tot, la Lliga va tirar pel dret i va emetre el seu propi escrit, demostrant una total falta de respecte cap al club, els professionals i l'afició. Això és el que ha dit el Villarreal i també el seu entrenador. La notícia d'aquesta cancel·lació del partit es va fer oficial pocs minuts abans que comencés el duel.
entre el Villarreal i el Manchester City i pocs minuts després que també acabés el partit de Champions que el Barça disputava ahir a Montjuïc contra l'Olimpiakos. Des del Villarreal també donen per fet que el Real Madrid ja ha tingut molt a veure. Fa unes setmanes
Van traslladar el seu malestar al Consell Superior d'Esports i aquests últims dies els capitans Dani Carvajal i Thibaut Courtois també han posat el crit al cel sobre aquest partit a Miami. L'últim va ser el porter belga que el dimarts mateix va apuntar directament contra Javier Tebas.
Per la seva banda, Javier Tebas ha assenyalat el Real Madrid també com un dels responsables d'aquesta suspensió. Així que aquest cas ressonarà i molt. Ja portem dies amb tot el rebombori, amb tota aquesta polèmica a favor i en contra. Uns que es posicionen, altres que no, altres que sí. Però el cert és que aquest partit, un any més...
no es podrà disputar als Estats Units. Ja porta des del 2018 Javier Tebas intentant portar un partit de la Lliga als Estats Units i de moment encara no ho ha aconseguit. I aquest any tampoc ho aconseguirà. El show dels esports, el programa esportiu de Ràdio Tordera.
Què tal? Salutacions. Molt bona tarda vespre de dimecres 22 d'octubre del 2025. Esteu escoltant una nova edició del xou dels esports al programa esportiu de Ràdio Tordera. Avui, concretament, l'edició 2521 d'aquest xou diari.
Hem començat amb aquesta notícia que obre totes les portades, tots els mitjans de comunicació esportius, aquesta notícia de la cancel·lació del partit que s'havia de disputar el 20 de desembre a Miami, però anem també a centrar-nos en la notícia d'avui, aquí a Tordera, d'Esport Torderenc, perquè us portem una proposta. Ahir us ho explicàvem en el xou diari, una entrevista que, si no ho heu escoltat, recupereu-la, perquè la teniu també
al canal de YouTube i és sobre el túnel del terror del pròxim 31 d'octubre perquè els vestuaris de la piscina municipal i els seus exteriors tornaran a transformar-se en aquest túnel organitzat pel Club Futbol Tordera
que enguany porta per títol El circ del terror. En David Ribas, un dels organitzadors, membre de la Junta del Club i també ahir un dels convidats del programa, ens parlava de la temàtica i també de la seva història. Escoltem-lo. Pensa que el terror...
I el riure estan molt... La línia és molt fina. Vull dir, tu pots estar rient en un moment donat molt en plan, hòstia, quin cachondeu, i a la següent, catapunt. Vull dir, la línia és molt fina entre el terror i el riure. Llavors, l'any passat, igual. Vull dir, hòstia, pots tenir davant un porc i que et faci gràcia, però de cop i volta et surt per l'altre costat un altre i, ostres...
La persona que trobareu a l'entrada us ho explicarà molt bé, perquè en principi la persona que hi ha a l'entrada fa una mica d'introducció i t'acaba d'explicar el que passa. Acordo l'any passat, l'altre i tal, te van explicant i aquest any ve un circ. Com quan venen els circs aquí al Prudens i la gent va veure l'espectacle, ve un circ, el qual potser no ha vingut del tot correcte a Tordera.
estan passant per una mala època i des del club hem pensat que aquesta gent del circ aquest han de venir aquí a donar-li un cop de mà perquè tiri endavant perquè el circ està anant cap avall i nosaltres hem considerat que ha d'anar cap amunt
El circ del terror, eh? Quedeu-vos amb aquest nom, aquest títol, perquè compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tordera, Els Diables, UDS Tordera, Latin Jam i també La Peixera, que posaran el toc d'espectacle i d'ambient per una nit plena de por, emoció, però sobretot també diversió. Una cinquena edició que arriba plena de novetats i també de noves entrades. La jornada començarà
amb un espectacle inicial a les 6 de la tarda, que durant el tret de sortida aquesta tarda-nit, l'entrada general tindrà un preu simbòlic de 3 euros, estarà oberta des de dos quarts de set fins a dos quarts d'onze de la nit, i no caldrà fer cua, sinó que a cada persona se li assignarà un torn per entrar. Ens donava tots els detalls d'aquesta novetat en David Ribas.
Bé, visualment, potser aquest any, gràcies a una col·laboració, si tot va bé, tindrem una carpa allà fora, de circ, perquè evidentment, si és un circ, gràcies a la col·laboració de la patxera ens deixen la carpa, i llavors, després, què més podem tenir aquest any? Aquest any també hem pensat en això de la gent, no?
té de la cua, no? Exacte, sí, la cua, l'any passat molta gent deia és que jo he vist aquí una cua d'una hora i potser per estar aquí una hora amb els braços plegats no, doncs aquest any hem canviat el rol de la cua, això sí que ho podem explicar-ho tu aniràs a comprar el teu tíquet com que anessis al circ, aniràs a l'entrada que ficarà tíquets i compraràs el teu tíquet el teu tíquet vindrà enumerat
Llavors aquell número sortirà per una pantalla. Si tu has arribat a les 8 de la tarda i la pantalla fica el 100 i tu tens el 200, fins que no fiqui el 200 a la pantalla no cal que et posis a fer la cua. Tindràs allà unes taules i la col·laboració més dels diables que faran malabars, els de l'UDS que vindran a fer ball i estaran entretenent la gent allà mentre estan asseguts i poden esperar i tindrem també una mica de música...
tenim el servei de bar. Al bar, sí, també. Vull dir que al final escoltes a la gent i dius, bueno, doncs mira, per què no estigueu de peu? Podeu estar assentats, podeu esperar i llavors quan surti el 200 a la pantalla, doncs sí que hi haurà una cua de 20 persones o 30, 200 al 230. Bueno, aquesta gent sí que estaran, però ja no són una hora. Potser estàs 20 minuts de peu esperant que passin els 6-7 grups que tens davant.
A partir de dos quarts d'onze de la nit arribarà també el moment més intens amb l'entrada extra, una experiència només per a 20 persones majors de 18 anys, on els actors i actrius poden tocar i també tacar el públic. Aquesta modalitat, així com el pac prèvia que inclou l'entrada general, un entrepà i beguda s'han d'adquirir a l'oficina del club,
Fins al 30 d'octubre, un dia abans d'aquest túnel del terror, ja estan obertes aquestes entrades. Tot i que sigui un túnel del terror, que organitza el Club Futbol Tordera, també pretén ser una activitat per tot el poble i també adaptat a tots els que entren en aquest túnel.
Hi ha els regrafons també de club. O sigui, club i poble. Perquè, no sé si vam explicar això l'any passat, però a la primera franja entren primer els nens del club. Llavors nosaltres ja anem amb més tacte. Quan entren, pensa que des dels 7 anys fins als... em sembla que són 12, entren amb el seu entrenador. Llavors ja cada jugador del club té la seva entrada i tal. Però...
Bé, és primer fer això per ells, perquè s'ho passin bé, i llavors, clar, obrir-ho al poble, i encantats, és que la gent et trobi pel poble i digui, bueno, baixaré aquest any, doncs és un orgull, no? Això és el més mago que hi ha.
Doncs, com dèiem, és una activitat i una proposta que us convidem a fer el proper divendres, 31 d'octubre, d'aquí una setmana. Però també us avancem, que el xou dels esports farà un programa especial per fer prèvia des d'allà mateix, des dels vestuaris de la piscina, amb els col·laboradors habituals, ja els coneixeu, amb en Tomàs Vega, en Joan Plàcidas i en Joan Martín. Farem tertúlia dijous vinent, dijous 30 d'octubre,
des d'allà i, com sempre, és una tertúlia que la podreu veure a través del YouTube de l'emissora o, si no, escoltar-la aquí en directe a partir de les 8 i 3. Demà farem tertúlia amb ells i ja serà la penúltima d'aquest mes d'octubre perquè l'última, com dèiem, sortirem dels estudis i anirem al túnel del terror, com l'any passat.
Doncs vinga, anem a explicar-vos també els continguts d'aquest xou dels esports d'avui dimecres, a Cuador de la Setmana, que tindrem amb nosaltres en Xavi Gil, un corredor torderen que ha guanyat la marxa de la Llopa 2025. Avui el tindrem amb nosaltres perquè ens expliqui com ha anat aquesta edició d'enguany. I també hem convidat l'Òscar Pavón, el coordinador i mestre del taekwondo més tordera, perquè...
Aquest passat cap de setmana van anar fins a Mallorca per participar en una competició i els dos esportistes que representaven Tordera i el club van penjar-se dues medalles d'or, així que en parlarem i farem balanç d'aquesta competició. I també farem prèvia del que tenen previst per aquest cap de setmana, perquè és nivell.
ni més ni menys que un viatge a Romania per participar en el Dràcula Open, una competició internacional puntuable pel rànquing europeu, així que aquestes seran les properes competicions també.
que tenen en el calendari, però al mes de novembre i fins a arribar a aquest campionat d'Espanya per clubs, tenen altres cites importants per preparar aquest objectiu de la temporada. Així que fem una petita pausa per publicitat, uns minuts i tornem de seguida per parlar primer amb en Xavi i després amb l'Òscar. Fins ara!
107.1 FM.
Si ets dels de... No tinc temps d'anar al dentista. Tenim una mala notícia. La teva salut bucodental no pot esperar. Ara a Dental Company, 20% de descompte en tractaments d'implantologia i ortodònsia. Demana la teva cita gratuïta a Dental Company PONES o al 900 926 900. Dental Company, porque sonreír es salud.
A Montsalut trobaràs el teu veterinari de confiança. Tracte personalitzat, prevenció, diagnòstics, tractaments... Montsalut Veterinària. Estem al camí RAL 190 de Tordera. Truca'ns al 93 764 24 53. El xou dels esports, el programa esportiu de Ràdio Tordera.
Perquè la teva passió també és la nostra.
El corredor Torderenc, Xavi Gil, ha guanyat la marxa de la Llopa 2025, una exigent marxa de resistència d'aproximadament 54 quilòmetres que organitza Calella Marxa, un recorregut que travessa el Mont Negre i que també té un significat especial per ell, perquè bona part d'aquests camins per on passa la marxa els coneix molt bé i avui l'hem volgut convidar al xou dels esports per parlar amb ell i perquè ens expliqui com ha anat.
Xavi, molt bona tarda, benvingut. Hola, bones, què tal? Molt bé, moltes gràcies per acompanyar-nos i primer de tot també felicitats per guanyar aquesta marxa. No, merci a vosaltres per interessar-vos i sempre fer veu de tot el que fem nosaltres. I tant, com et sents després ja d'uns dies, perquè ja fa més d'una setmana que vas fer aquesta marxa, com estàs? Bé, he anat sortint ja aquests dies, he sortit el cap de setmana,
ja bastant recuperat, ja comencem a córrer normal i ja força d'un altre cop. Has necessitat molts dies o no per descansar i recuperar-te? Bé, la veritat és que els primers quatre dies no vaig fer res, o sigui, no vaig córrer ni vaig fer res, i pel més que res per recuperar bé i descansar, i el primer dia que vaig córrer sí que em notava les cames una mica cansades i llavors, però ja el diumenge vaig anar a córrer una mica ahir i cap problema, ja torna a ser tot apuesto i aposo un altre cop.
Clar, perquè com deia a l'inici, és una marxa de resistència que és exigent, que són 54 quilòmetres, que té d'especial també aquesta prova per tu. Per què t'hi apuntes? Sí, no l'havia fet mai i molta gent d'aquí a Tordera m'havia parlat i també com que molta part del recorregut passa per Tordera i em coneixia molts dels camins, doncs també em feia gràcia fer-la i passar per aquí, per Tordera i al Montnegre.
i per conèixer els camins en moda cursa una mica més diferent. Deies que és la primera vegada, llavors, que has participat? Sí, no l'havia fet mai. És més tipus marxa i hi ha molta gent que agafa caminant i això, i no l'havia fet mai aquesta així corrent. I al final en quin temps la vas acabar? Sí, vaig fer 4 hores 58 minuts, quasi 5. Déu-n'hi-do, 4 hores i sense parar?
Sí, bueno, paràvem els avituaments, poder estar un parell de minuts agafant una mica d'aigua i menjant alguna cosa, i llavors ja tornaves a arrencar un altre cop, i si és molt dret, la pujada sí que es fa caminant, però sí, sí, vaig poder fer bastant de tros corrent i va anar força bé. I sobretot també aquesta part que ara comentaves, que aquesta marxa passa per molts camins de Tordera que ja et coneixies, així que semblava que estaves a casa i va ser una miqueta més fàcil per tu, potser...
Sí, la veritat és que corre a casa, com que t'ho coneixes una mica tot i saps què ve i què és la següent pujada, si és molt llarga, si és molt curta, i el que et vindrà és una mica més fàcil, perquè ja t'ho esperes, ja psicològicament ja t'ho agafes com més bé. I, a part, el camí no els coneixia pràcticament tots, des del quilòmetre 5 fins al 45 ho coneixia quasi tot, i passava molta part de recorregut passar per Tordera, i la veritat és que bé, com que m'ho coneixia ja venia preparat, ja...
Anava com passant punts, i ara vaig passar per aquí, d'aquí un rato per allà, i anaves com tetxant en el recorregut. Abans de fer la prova, ja sabies per on passava el recorregut? Això ja ho tenies prèviament? Sí, sí, vaig mirar la web i ja sabia pels punts que passàvem, els quilòmetres més o menys que eren, on estaven els avituaments, ja ho havia mirat i sí que m'ho sabia més o menys per on passàvem.
I com et vas preparar? Perquè ja que sabies per on passaves, imagino que et va portar molt de temps a preparar-te o no? No, la veritat és que entrenar específic per això no hi entreno mai. Sempre surto a córrer tres cops a la setmana per qui miralles i això de per qui tordera. I per la cursa no vaig fer res diferent. Els camins ja me'ls coneixia, tampoc hi vaig passar perquè queda més lluny. Has d'agafar el cotxe per anar fins a alguns punts i tampoc hi vaig anar, però...
però quan fas alguna tira llarga de tant en quant hi passes ja te'n recordes més o menys com és. És que és un privilegi tenir tots els camins que tenim aquí al voltant a Tordera i més per a vosaltres que sou amants de córrer i de l'atletisme, en aquest cas també molts torderencs que practiquen aquesta disciplina, aquí a Tordera tenim un privilegi.
Sí, la veritat és que sí, perquè surts a la porta de casa i en 10 o 5 minuts ets a la muntanya ja pots fer els quilòmetres que vulguis perquè no tocaves amb el món negre, és molt gran i pots fer molts quilòmetres que sortin des d'aquí al poble. No és a Pirineu, però tampoc ens podem queixar perquè tenim molta muntanya per aquí. Des de quan fa que corres o com et vas iniciar? Si vam començar, hòstia, fa temps ara, potser fa...
Em sembla que era 2012 o 2013, vam començar amb bici i a córrer, i al principi vam fer com més triatló i això, i llavors ja, com que tantes hores és insostenible entrenar en tantes coses, vaig dedicar-me més només a córrer, i cap al 2015-2017 pràcticament només corro ara. Un dia vaig amb bici amb algun conegut de la feina o així, o d'aquí Tordera també, amb algun amic, però bàsicament només corro.
O sigui que ho fas com un hobby i després quan hi ha marxes o curses llavors t'hi apuntes. Sí, sí, sempre podem anar fent així. Al final és conèixer la gent, ara quedes amb un per anar aquí, quedes amb un altre per anar allà i vas sortint cada setmana un parell o tres de cops d'entrenar i llavors al cap de setmana si et coincideix o si et ve de gust pots apuntar-te a alguna cursa i ja...
i descobrir algunes a la nova o alguna cosa més tècnic o més llarg, perquè et tenen habitualment, i així mira, et pots anar fent. I què et va semblar aquesta marxa de la Llupa 2025? Ens comentaves que era la primera vegada, què et va semblar també l'organització i tot el recorregut? Jo crec que estava molt bé, estava molt ben marcat, no et podies perdre, i els habitualment també n'hi havia bastants, hi havia molts punts de control, estava molt bé.
i hi havia una mica de tot, també hi havia corriol, hi havia pista, va estar molt bé. Sí, va ser un mix, no?, una miqueta d'equilibri. Sí, sí, sí, i al principi, quan començàvem a les 7, no posava enlloc, havíem d'agafar frontal, i sort que vaig agafar perquè els primers 45 minuts no es veia res, sinó. I sort que vaig posar la maleta perquè, sinó, no havies vist res. Per si de cas, no?, d'aquells imprescindibles que sempre portes.
Sí, sí, bueno, el portava perquè el dia abans de la feina dic, hosti, a veure a les 7 si ja és de dia. I vaig sortir fora i fins a les 8 pràcticament no es feia de dia i vaig decidir agafar-lo a última hora. I sort, perquè si no hagués hagut d'anar d'algú que em portés i segur que és diferent. Clar, sí, sí, ja no és el teu ritme, no? Ja has de seguir com el ritme de l'altre. La major part de la marxa, de la cursa, la vas fer tu sol o vas anar també acompanyat d'algú?
Sí, al principi vam sortir, perquè com que és una marxa hi ha molta gent que la fa caminant i això no està en competició, i vam sortir com un grup de quatre, llavors acabem d'entrar a la muntanya, poder portar en 20 minuts o 25, ja es va quedar un, i els dos primers, un sí que el veia de lluny a davant, i l'altre no el veia, estava un parell de 13 minuts però no el veia. I el que tenia davant el vaig anar agafant, allà el Sabinyà el vaig agafar,
I l'altre es va perdre en un crucer, es va perdre una mica de temps i ja no vaig veure més. O sigui, vaig anar des del quilòmetre 20 fins al 52 que es va acabar, pràcticament vaig anar sol. Llavors, a partir del 20, tu ja sabies que anaves primer, no? No, em pensava que anaves segon, perquè que primer no has de perdre després, no ho sabia. I quan em va anar dient que anava primer als avituaments, o sigui, vaig pensar que s'hi ha perdut, però clar, tampoc pots afluixar perquè dius, pogués haver perdut dos minuts i tornar...
Torna cap aquí i t'està perseguint. Sempre has d'anar al tanto per veure el que pot passar. Però sí, sí, des del quilòmetre 20 més o menys vaig anar sol. I et va agradar el ritme que vas tenir? O sigui, era el que t'esperaves? O et va sorprendre també quedar primer? Sí, la veritat és que em vaig trobar bastant bé i no tenia previst cap ritme. O sigui, tenia previst sortir així més o menys còmode i anar apretant a mica en mica.
I vaig poder-ho fer i al final vaig acabar... Bueno, acabes cansat, que tampoc pot ser gaire cosa més, però sí, vaig acabar bé, vaig acabar prou bé encara. Hi ha algun moment crític de la cursa de la marxa, o no? Aquells moments que dius, ostres, ara m'està costant. No, jo crec una baixada que era molt llarga, que estava des de la torre de foc fins a baix, podent 10 o 12 quilometres de baixada, i allà em va costar com una mica més menjar i vaig decidir només beber aigua i deixar de menjar un rato,
I després, com que t'han de saltar també la baixada, al final costa menjar. Però vaig ser deixar de menjar i ja em vaig tornar a trobar un altre cop i després ja vaig tornar a menjar un altre cop i de veure i ja va estar. Clar, és que són 54 quilòmetres, eh? Déu-n'hi-do, també vas tenir molt de desnivell, no? Aproximadament 2.000 metres de desnivell.
Sí, al final van sortir 52 quilòmetres i de 2010, 2.200, quasi no arribava. Va faltar una mica per arribar als 1.200. Molt bé, doncs al final, clar, aquesta prova segurament hi haurà molta gent que t'estigui escoltant que també la vulgui fer, no?, en un altre any, ara ja no, però en un altre any el passar per aquí, per Tordera, què li diries a tots aquells que es vulguin apuntar o com els engrescaries?
Home, si els hi ha de la natura i ja que viuen aquí a prop, també està bé que la puguin fer i que descobreixin una mica el món negre, perquè és xulo el recorregut, passa per molts llocs i segur que s'ho passen bé. De fet, jo la vaig descobrir perquè en Santi Serra, d'aquí a Tordera, que també la vaig fer aquest any, que la vaig veure allà, un meu avi un dia i buscant-la, no me'n recordava, la vaig trobar i vaig dir, hòstia, a veure si la faig. I ho vaig descobrir gràcies a una persona també d'aquí a Tordera.
Clar, hi havia molta gent de Tordera? Jo vaig veure en Santi Serra i no vaig veure ningú més, potser hi havia algú més, però jo que conegués només hi havia en Santi. Llavors sí que vaig veure més gent que coneixia de Pineda, de Calella... Però sí que de Tordera només era una persona, només vaig veure. I de participants, molts? Hi havia bon ambient? Sí, crec que érem entre la Cúbrica i la Llarga, perquè també hi havia una de marxa de 34 o 35...
Érem 200 i poc, em sembla que érem. Però el que vaig llegir a la web, érem 200 i alguna cosa. Que al final també animem a participar-hi, però també hem de ser conscients que requereix una preparació, perquè al final una marxa de resistència com la que has fet tu necessites haver fet altres curses o tenir una preparació també prèvia.
Sí, al final també has d'estar acostumat a fer aquests quilòmetres i a haver entrenat una mica. Llavors, depèn del que hagis pogut entrenar o així, pots anar uns ritmes o uns altres. Però bé, hi havia molta gent que també la feia caminant i si estaven 8 o 10 hores no hi havia cap problema. De fet, la majoria de gent ho feia caminant. És una marxa així no competitiva i la gran part de la gent ho feien caminant.
I un cop arribaves, va haver, no sé, si algun obsequi, si després va haver alguna botifarrada? Sí, sempre quan arribes a Mèdol sempre hi ha la botifarra amb la torrada de pa i tot, i beguda, una mica de fruita.
Però fins premis i podi no, perquè com que és més marxa, no és tan competitiva, és menys atlètica. És més caminar de resistència que no pas competició. No hi havia podis ni hi havia obsequis. Bé, al final tu estàs satisfet d'haver participat i repetiràs? Sí, segur que sí, algun altre any segur que la faré. I com que coincideixes amb gent, sempre et fa gràcia veure'ls i competir contra ells també.
Clar, no sé si cada any van canviant el recorregut o més o menys sempre fan el mateix. Sí, ho vaig mirar l'any passat, perquè conec el que l'havia guanyat, i és el mateix recorregut. De fet, vaig mirar el seu estrava, però era el recorregut com era, i va ser el mateix, era tot igual. I no sé si la canviaran o no, però els últims anys ha sigut més o menys aquest recorregut. Ara t'has trobat que últimament hi ha molta més gent aficionada a córrer respecte a altres anys?
Sí, ara també hi ha molta gent, cada cop més, i més nivell també. Abans anaves a córrer i que anessin ràpid eren 3 o 4. Ara vas a una cursa així més competitiva i que vagin ràpid són una pila de gent. Cada cop hi ha més nivell, més gent, però també està bé això, perquè al final és esport, és salut, i millor això que no pas que estiguin fent una altra cosa. Clar, sí, sí. Per què t'agrada a tu córrer, per exemple?
Bé, més que res perquè és molt complet, o sigui, treballes una mica tot i a nivell físic has d'estar bé i és salut, bàsicament. O sigui, moure't és el que es mantindrà quan estiguem més grans, també suposo. I tant, sí, sí. I no has de portar res, et sents lliure, pots ser el que vulguis. És natura, no? Estar al voltant de la natura. Sí, sí. I pots accedir a llocs que, per exemple, no podries anar-hi.
Anar a llocs que si no haguessis corrent no n'hi podia accedir cap a tal manera, i és com descobrir la natura també. Sempre per muntanya, per això? Sí, normalment, si pugui algun dia faig pla, però sempre no faig mai asfalt ni curses així més planes de fer marca.
I ara què, Xavi? No sé si ara segueixen segurament els entrenaments, com ara ens deies que ja has tornat després d'aquesta marxa de la Llupa. Tens algun altre objectiu en el calendari o alguna altra marxa, cursa que tinguis ja en ment? Aquest any n'he fet poquet, n'he fet només tres i no tinc res previst. El dia 16 fem una caminada amunt de la feina, que és la Rupit-Taradell, que són 42 quilòmetres, però ho fem més...
Més per passar el dia i com una aventura que no pas com una cursa. Però així més competitiu no tinc previst res ara. Algunes segur que faré abans que acabi l'any, però encara no he mirat res. Perquè aquests cross que es fan aquí a Tordera, per exemple, t'agraden o no? Sí, el vaig fer un any i aquest any, de fet, ho he vist quan ja havia passat, que va ser el cap de setmana aquest i ho vaig veure a la tarda, quan ja l'havien fet no vaig veure que ho feien.
però sí que l'havia fet. Un any ja l'havia fet. Molt bé. Doncs a seguir, i nosaltres t'anirem seguint totes aquestes aventures que vas fent, totes aquestes curses i marxes, sobretot també per animar a la gent que faci esport, que ho faci a la natura i també que ho faci en els camins aquí de Tordera. Avui, moltes gràcies per acompanyar-nos i explicar-nos aquesta marxa de la Llopa. No, gràcies a vosaltres. Sempre està bé que
que donau veu a la gent del poble i així la gent s'anima també a fer coses. I tant, i tant. Moltes gràcies. Fins la propera, Xavi. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé.
Quan va ser l'última vegada que vas pensar en tu? A Tordera Essentials et convidem a reconnectar amb el teu benestar. Gaudeix de massatges terapèutics, spa japonès, aromateràpia, flors de bac i productes naturals que equilibren cos i ment. Visita'ns al carrer Sant Ramon número 2 de Tordera o reserva còmodament per WhatsApp al 611 505 729 o segueix-nos a Instagram i Facebook. Tordera Essentials. Més que relax, equilibri per la teva vida.
Per menjar bé no has de sortir de Torrera. Vine al restaurant Camirral, perquè treballem amb productes de quilòmetre zero, peix de proximitat i postres casolans. Som especialistes en paelles i menjar casolà, amb menú del dia de dimecres a divendres i als caps de setmana a la carta o amb menú especial. I no et perdis la nostra carta de vins de qualitat. Com diu el nostre nom, estem al Camirral 146 de Torrera. Per reserves, truca al 643 94 42 89.
107.1 FM.
Doncs vinga, última part ja del xou dels esports d'avui dimecres, després dels excel·lents resultats aconseguits pels esportistes del Taekwondo Mestordera a Mallorca, en aquest Open que vam participar aquest passat cap de setmana. Parlem avui amb l'Òscar Pavón, el coordinador i també entrenador del club, per conèixer més de prop l'evolució dels seus esportistes i també els propers objectius que venen, perquè són uns quants i ben interessants. Així que els saludem que ja.
Ens espera el telèfon. Òscar, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per estar amb nosaltres. Com esteu? Bé, bé. Contents amb aquest últim campionat, que ha anat molt bé. I, bueno, amb ganes de ser endavant, que ve uns quants mesos amb feina.
Doncs sí, eh? De nou et convidem al xoc dels esports i comencem també felicitant-vos, eh? Perquè els resultats han sigut molt bons per part dels dos esportistes que van anar a Mallorca i, de nou, una competició que sortiu fora d'Espanya, eh? Ja us esteu acostumant també a això. Sí, sí, sí. A poc a poc anem creixent i cada vegada més junts. O sigui que...
Ens he d'espavilar. I tant, i tant. Com valores també els resultats obtinguts per l'Híctor i la Inoa, que van ser els vostres dos representants del taekwondo més torder a Mallorca. Els dos van sumar dues medalles d'or. Tu esperaves o ells s'ho esperaven?
Bé, nosaltres volíem aconseguir-ho, però tampoc estàs segur si ho faràs o no, perquè a part té una competició que hi ha bastant de nivell, sobretot a la categoria junior de Léctor, i, bé, sorpresa, entre cometes, perquè tu ho busques, però, clar, t'ha sorprès una mica aconseguir-ho, no? I, bé, va estar molt bé, com ho van treballar tots dos, primer va ser la Inoa i després Léctor, i la veritat que molt content, molt content i satisfet amb aquesta feina. Clar, aquest campionat de Mallorca sí que era la primera vegada, oi? Òscar, qui hi anàveu?
Sí, era la primera vegada que sortíem a Mallorca, sí. Altres anys ens havien convidat, però per un motiu o un altre no havíem pogut anar. D'aquesta vegada vam dir que sí, anem a provar-ho, com és, i la veritat que ha anat molt bé. Clar, i a més, un campionat d'aquesta magnitud, no?, també molt prestigiós i també us vau trobar a esportistes d'arreu d'Espanya. Sí, és un campionat que serveix per preparar una miqueta el campionat d'Espanya, no?, perquè molts es prenen el campionat espanyol per clubs del desembre,
venen aquí a rodar i a veure els seus rivals com funcionen, no? I és el que t'ha dit, no? O sigui, tant l'Héctor com l'Ainoa es van trobar amb rivals que eren bastant forts davant i el resultat va estar molt bé, no? L'Héctor va condular en tot moment el campionat, que era una cosa que teníem pendent, no? Treballà molt de cap, no? I ho van fer així i va sortir bastant bé. I això que el rival que teníem a la primera ronda, el que ens va tocar el sorteig al primer combat, era el que en teoria era el més fort.
i clar, una vegada guanyes aquest, doncs ja després és com que sembla que tot sigui més fàcil, però no, els que guanyen darrere també eren molt bons, i el de la final és un noi de la selecció balear, saps, que està competit amb més internacionals, i el va guanyar bastant bé, bastant bé, però pel cap, no?, que va treballar l'Electre va molt de cap. I en el cas de l'Ainoa? L'Ainoa també, l'Ainoa va manejar, la primera ronda li va tocar amb una catalana, d'aquí de l'Esport Ribes, i l'altra noia, no m'acordo d'on era, però bueno, era bastant més alta que l'Ainoa,
Era de la mateixa categoria, però més alta que l'Ainoa i ho ha treballat molt bé. El principal de l'Ainoa és que em va fer molt de cas, que també era una cosa pendent amb ella, perquè a vegades s'hi posen nerviosos, quan surten a pista i van fent. I el que li diu el cotxe de la cadira no ho fan. I aquesta vegada l'Ainoa ho va fer al 100%. I la veritat que li va funcionar molt bé. I això també amb ella serveix per confirmar el que jo sempre dic, que m'has d'escoltar i el que jo t'he dic ho has fet tal qual, saps?
Que al final l'objectiu era segurament pujar al podi, ho van fer, no?, a sobre penjant-se la medallador i a més aquests petits objectius que també teníeu perquè ells anessin evolucionant, com apuntes el de la Inoa, doncs que t'escoltés i ho va fer, o sigui que això va millorant i es nota també l'evolució, no?, en cada campionat. Sí, sí, això és un positiu, entre cometes, d'anar amb poca gent a competir, no?,
que te'n pots dedicar a aquestes dues persones, perquè si pots ser un equip de 20 no te'n pots dedicar concretament a dues persones, perquè has d'estar pendent de tots els esportistes que portes. Però si portes dos, doncs tens tot el temps d'abans per preparar la sortida, que això és molt positiu, és molt bo, i a part...
el previ ja és, li estàs dient que has de fer això, has de fer això i al final el nen surt ja concentrat de la seva feina i a més s'ha tingut els seus quats que només has estat per ell la mitja abans de sortir a competir que quan vas amb 20 nanos no pots fer-ho jo només deixo el que sigui esportista entrenant amb el nano que ve a ajudar i tu agafes el moment de sortir llavors aquesta connexió no és tan ràpida ha d'haver-hi un tràmit
I quan anem poquets, s'aconsolida tot molt més, no? I aquesta vegada queda clar, no? És una feina més personalitzada, no? Més enfocada en cadascun d'ells. Sí. La pena és que després, a la classificació general, per exemple, nosaltres, al júnior masculí, van quedar cincers amb un esportista. Imagina't, si portem dos, ens pugem al podi, com aquí. Si portes dos, que et fa una medalla de bronze, encara que sigui, haguéssim pogut pujar al podi, saps? I amb l'aïna igual.
el que era la peca del femení, van quedar, em sembla, a cinquens, no?, amb un esportista. Perquè, clar, quan fan un or, són molt de punts, el que et dona un or. I, a part, compta dels combats que han fet fins a arribar a l'or. Vam fer amb l'Hector quatre combats guanyats, saps?, sense perdre cap, i això t'ha donat una pila de punts, no? I l'Hector eren quaranta i pico clubs o més, m'assembla. I de quaranta i pico clubs que et donava un esportista acabi sisè, jolines, això vol dir que ho has fet bé, no? I tant, sí, sí, sí, molt bé. Doncs els resultats estan, clar...
Sí, sí. Va ser un dia d'aquests màxims, no? És que tot surt bé, no? Tot, tot. Les arbitratges... Vam estar a la mateixa pista amb tots dos, vam començar la pista set i vam acabar la pista set. Tot allà. I volies que no, els arbitres van funcionar molt bé d'acord amb com nosaltres treballem, no? Però això també ho has de tenir en compte, perquè a vegades la teva feina en com l'àrbitre valora el seu arbitratge, no?, és diferent, no? I a vegades pot penalitzar això, no?
Perquè a vegades l'habitatge pot ser objectiu, no? Jo penso que això està bé i, bueno, hi ha un reglament, però a vegades hi ha aquesta objectivitat, no? Les arbitres d'aquesta vegada es va encertar, però de ple, tot. Perfecte. Doncs dia rodó, dia màgic, que també us acompanyarà el número 7, eh? Perquè us va aportar bona sort. Així que a veure si també manteniu aquests petits detalls, no? Si més no...
Que la feina és d'ells, no? Al final, quan entren al tatami ja... És perquè són bons també aconseguir aquests resultats, però sí que és cert que, ostres, que al final fer-ho els dos junts i que els dos els hi surti bé, doncs també és una valoració molt positiva de cap de setmana. Sí, i és important també que hagin aconseguit els dos, perquè són dos esportistes que treballen molt, que ells saben que són bons, no? Però ara portaven una gatxa que els resultats no acaben de sortir, no?
i veure que ara per fi ho aconsegueixes, no?, doncs està molt bé, no?, com a motivació i com a recompensa, no?, per la seva feina, perquè són dos esportistes que treballen molt, o sigui, entrenen molt, sobretot l'Héctor perquè és més gran, no?, l'Héctor és més petita, no?, però l'Héctor entrenen moltíssim, fa moltes hores, i moltes sacrificis per mantenir el pes, no?, i això és una recompensa, no?, tota la feina, i de part, el que et dic, o sigui, va guanyar d'una manera espectacular, no?, i xula, però sense fer tonteries, no?, sinó controlant un combat sèrio, amb cap, però guanyant amb contundència, no?, que també això, pues, te dona...
de cara a les properes competicions, ara que anem, bueno, t'ho davanto jo, però bueno, que anem a Escomania, que trobarà gent molt bona, no?, doncs t'anarà una seguretat i dir, hòstia, doncs potser puc, no?, saps?
La maduresa, no?, també, que ha anat agafant l'Hector en aquests últims anys. Sí que la Inoa encara té molt de camí, no?, perquè, com deies, és més joveneta, però a l'Hector sí que li veiem l'evolució i aporta molt més temps i aquesta maduresa també es comença a notar. Clar, quin moment destacaries més emocionant del cap de setmana? Bueno, per mi la final de l'Hector, perquè era un nano que és molt bo...
va acabant el combat en l'Anuca, ja anava a sortir dos grans de la pista, no volia més, ja deia prou, stop. I jo era l'altre entrenador, que nosaltres som un club petit, de tordera, que no tenim recursos, i davant tens un seleccionador de la selecció balear amb tots els recursos, i que estava demanant el temps, dius, joder, alguna cosa hem fet bé, no? Això m'agradava molt. Aquest moment, no? Aquest moment, dius, ostres, saps? Això...
No t'ho esperes, no? Quan veus que ha tot el que ha anat a la final dius, bueno, va, Héctor, va, ara hem d'acratar, tal, no sé què, estarà complicat. I veure que és tot el que veig, pues dius, jolines. Clar, té sentit, no, tot el que feu al final, quan en aquests moments veus tot això. Sí, sí. Per nosaltres és un esforç molt gran, no? Sortir a una competició d'aquestes, pagar l'avió, pagar el viatge, o sigui, vas sortir a les dues de la matinada de casa per agafar el cotxe, arribar a l'aeroport... Sí, sí.
És una matada fer-ho, saps? Sí. I veure aquesta recompensa, doncs, dius, jolines, valgo la pena, saps? Perquè vau competir dissabte i vau marxar també dissabte? Sí, sí, sí. Va sortir d'aquí a Tordeda, a les... Jo vaig agafar a l'aïna, no, acabant d'anar junts amb el mateix cotxe cap a l'aeroport, a les 3 de la matinada. I vam arribar a veure el cotxe de la nit a casa. O sigui, què vau fer? O sigui, no us va quedar ell a Mallorca a dormir, sinó anar i tornar? No, no.
No, si és que seran les guies, perquè ara veiem més camp i grans, hem d'anar al càmpionat d'Espanya, que hem de estar allà del club, però ara estar allà, n'hi ha de haver sis dies i no es pot tot, no s'arriba tot. No, no, clar, econòmicament també és un cost. Llavors has d'anar tallant. Sí. Sí, sí. Doncs, Anzú, avançaves ara fa uns minuts, que ara l'Hèctor, doncs, a viatjar a Romania, just aquest cap de setmana, no?, per competir en aquest Dràcula Open, que suposa també participar en un torneig puntual per aquest rànquing europeu i també...
anar a Romania, no? Que ja és... No sé si és la competició més lluny que heu anat o que ja anireu. Sí, serà que està més lluny. A mi no em fa gràcia perquè a mi el tema de l'avió no m'agrada, però bueno. Vaja, però tot anirà bé. Tot anirà bé és agafar l'avió, pujar-vos i arribar a Romania, com deia. Òscar, clar, aquest torneig tan important que suposa per a vosaltres també participar-hi.
fer un pas endavant, perquè ja és estar amb els grans. Pensa aquí a competir en un campionat que ja porta molts anys, que hi ha molta participació de gent de qualitat, que hi ha una propa d'europeus i coses així, i significa això, per fi fer aquest pas. Ja ho vam fer també quan va anar al de baixos-baixos, també era un Open molt gran, o el de Luxemburgo, ja que concretament també, ja és competir una miqueta amb els grans. Per curiositat, per què es diu Dràcula Open?
Bé, perquè és romania bucanès, és també el Dràcula, no? I és més amb la història, no? Es lliga amb la història d'allà. Sí, sí, sí, ho fan tot una mica, la decoració i tot ve vinculat a això, perquè és d'allà, es fa Transilvany al costat i això. Sí, sí, i com sempre ho fan en aquestes altres que ve Halloween, saps? Doncs ja ve tot una mica, tota la performance ve vinculada a això. I aprofita, no? Sí, sí, sí, sí, sí.
Molt bé. Ja esteu preparats. Imagino que porteu ja setmanes, sobretot, preparant aquest campionat. Com esteu aquesta setmana? Com van els nervis, també, de l'Hector? Bé, o sigui, preparats estem. A part, l'Hector ja va sacrificar el campionat de Magrat per entrenar a França tres dies per preparar aquesta competició i això li dona un punt de seguretat, també. I, a part, haver fet aquest campionat que ha pogut entrenar quatre combats, perquè a la fi, quan tu fas molt de combats, el que fas és preparar-te, o sigui...
Perquè anar en un lloc tu i fer només un combat, no tenen el temps de preparar-te res. En canvi, fer 4 combats de competició amb un rival de veritat, t'adona també una mica de punts, que t'has preparat bé. Llavors, anem tranquils i amb una mica més de seguretat. Però clar, ser conscients del que ens donarem allà. A part que són una pila, són 39 la base de la categoria. I 39 bons. O sigui, que mires el ranking i dius, joder...
39 a la categoria d'eléctor i d'esportistes així en general que hi participaran, ho sabeu? 1.000 i pico, gairebé 1.200, sí, gairebé 1.200 en total, sí, sí. De tot el món, o sigui que us trobareu nivells... Sí, sí, pot venir qui vulgui, l'únic que la puntuació que tu fas allà és només per Europa, no val, diguem... A la categoria junior, a la senior sí que és mundial, a la senior, que és G1, que es diu G1, val per tot el món, que és global, no? Global, G1, val per tot el món.
Però els juniors i cadets és només E1, que és Europa, només. Val, val. I l'objectiu, imagino que és pujar al podi o no? O quina meta us poseu? Bueno, guanyar. L'objectiu és guanyar. Guanyar, eh? Sí, l'objectiu és guanyar, però ser conscients que és superdifícil. Sí. Perquè 139, si tu fas la divisió del quadre, si almenys són 5 combats per arribar a la final. Ostres. Si guanyar... Bueno, tampoc passaven a Mallorca, que era molt difícil i ho vam fer, però clar...
Hem de ser conscients, però s'intentarà, evidentment. I tant, i tant. Ho lluitareu fins al final, eh? Un viatge que sí que aquest marxeu divendres o el mateix dissabte? No, marxem divendres a les 8 del matí que fem l'avió cap allà. Divendres, eh? O sigui que hi ha poquetes hores, eh? Us queden per fer maletes i preparar-ho tot. I també us quedeu a dormir?
Sí, ens quedem el divendres i dissabte i tornem el divendres tranquil·lament. Molt bé, molt bé. No te la pots jugar perquè si s'allarga la competició i no pots agafar l'avió és un problema quedar-te allà. I és tot el dia la competició? Comenceu des del matí? Sí, sí, depèn de quant te toqui competiràs tu o no, però sí, és durant tot el dia.
I fins que no fan els passatges no tenen els quadres amb el sorteig. Llavors, clar, no ho saps quan te toca a competir. Clar. Doncs cap de setmana a Romania, eh? Gaudiu-neu molt, sobretot. Sí, sí. Disfruteu i que vagi molt bé. Us anirem seguint i també estarem pendents de veure com va aquest Dràcula Open. De fet, també estem en un tram bastant decisiu de la temporada, Òscar, perquè vosaltres esteu focalitzats, com ja ens explicaves en altres...
entrevistes en aquest campionat d'Espanya per clubs, però sí que és cert que ara properament teniu campionats importants per preparar justament aquest. Després d'aquest cap de setmana que aneu a Romania, què teniu per endavant? Doncs tenim al novembre tots els campions de Catalunya. Tenim l'infantil, que és l'infantile d'absolut, tenim el júnior d'absolut, que és el que dirà qui és pel 2026 de la selecció catalana, i el senyor també d'absolut, també pel 2026.
I amb el que t'ho facis aquí és el que t'ha valdrà pel 2026. O sigui que ja us prepareu pel 2026. Sí, sí, sí. La classificació t'ha donat això, pel 2026 t'ha donat. Home, que és que la competició... Llavors la juguem molt, sobretot la categoria... La júnior, que és on tenim gent que té més possibilitats, se la prepara molt bé. Per això és fer també tota aquesta competició, no? S'emple de riu, de magrat, tot això. Per poder arribar bé. I els infantils també, que vagin pujat...
Perquè hi ha molts nanos que aquest any acaben la categoria precadet i pujan a cadet. Llavors s'ha d'apretar, s'ha d'apretar. Perquè quan arribin a cadet, canvia tot. Intens, eh? Un mes de novembre intens, també amb tots aquests campionats de Catalunya, tant infantil, júnior i sènyor absolut, i també amb la categoria sènyor, no? Teniu una altra competició? Com a júnior...
Juniors. Nosaltres anem també a Finestrat el dia abans del sènior, però orientats a preparar el campionat d'Espanya. Anirem abans perquè considerem que s'abans del sènior de Catalunya, però portem els juniors per preparar el campionat d'Espanya. Anem a Finestrat allà a la Can, que serà justament també on es fan el campionat d'Espanya. És el mateix poble, però un altre pavelló diferent. Però anem cap allà. Anem amb l'Hector i la Clara per preparar el júnior d'Espanya.
per intentar, bueno, fer tot el que es pugui. Conéixer rivals, veure com funcionen, saps? És el que volem. I el campionat d'Espanya per clubs ja serà del 4 al 8 de desembre? Sí, sempre és el pont aquest que fan de la Pinarica, no? Sí. Doncs aquí sempre es fa aquí, la setmana aquesta.
anem tots els dies perquè portem de totes les categories clar, o sigui que estareu allà com deies, no? tots els dies i ja fareu una setmana intensa amb aquest campionat d'Espanya per clubs que clar, que us marqueu no? imagino algunes fites abans d'arribar-hi per poder arribar amb les millors condicions sí, exacte, sí, per això
Farem aquests catalunyes, per exemple, el que són els precadets, han d'intentar arribar a la medalla com sí, perquè és el que t'ha donat la seguretat per arribar a campionat d'Espanya una mica més tranquil, no? I el júnior igual, no? O sigui, tant l'Hector com la Clara i l'Avaro, però l'Avaro ja el júnior no ho pot fer perquè com és l'últim any de júnior, i és 2026, ell ha de fer el sènior, no? Però igualment el d'Espanya, ell pot fer el júnior, campionat d'Espanya per clubs, perquè com és del 2025 encara, pot fer el júnior.
I bueno, és el que farem. Aquests canvis de Catalunya ens serviran per preparar, però, en canvi, has de fer podis si vols arribar a la selecció catalana, perquè si no tens medalla no te la criden a la selecció. Llavors, els júniors i sèniors, si volen estar a la selecció, has de fer medalla, això sí.
i el Lector ho volem guanyar, l'any passat per en cada segons de Catalunya i aquest any vol guanyar, perquè està fort, ho pots fer. Perquè de júnior i sènior l'únic que ha anat a la selecció catalana en aquest cas és Lector, no? O algú més? El que està és Lector, sí. Els altres han anat puntualment a entrenar perquè en promoció, si fas Madeira també te conviden un dia. Però el que està entrenant amb ells normalment és Lector, que ho vas dissabtes. Molt bé. O sigui, va quedar dissabte?
No, quan el criden, quan el convoquen. Quan el convoquen i quan pot anar, perquè si no hi ha competicions no va. Sí, sí, clar, o sigui, compagina una mica, no? I li va bé, no?, aquesta doble preparació, la preparació i els entrenaments que es fa aquí a Tordera, però també allà, o sigui, que és un plus per ell. Sí, està bé, perquè a part, entrenar amb els millors de Catalunya, no? Llavors, quan tu ets juntes amb aquesta gent, al final aprens, no? Jo sempre ho dic. Si entrenes amb gent bona, al final te fas bo.
per ser el elector, va a França a fer el treure més amb aquest senyor, amb el Simón, que allà hi ha mundialistes, hi ha gent que competeix a nivell d'Europa, i al final, doncs, bueno, de tots passa prenent cosetes, no? Quan fan combat amb ells, veus, hòstia, mira, aquest m'ha fet això que li anava molt bé, doncs jo ho vaig aprovar, no? I al final és això, és rodar, així tot, és com tot, no?
Contra més quilòmetres portes, més bossaràs. No hi ha un altre. No sé si recordo malament un dia que va venir aquí l'Hector a la ràdio i ens va dir que un dels seus objectius o somnis era arribar a uns Jocs Olímpics. Segueixent així, no? Imagino. Sí, encara ho té, encara ho té. Sí, sí. Ell va per aquest camí, no? O sigui, va per aquest objectiu i també...
que amb aquests entrenadors, no?, quan va a França i tot això, al final li donen molt altres visions, com dèiem, no? Sí, diguem que la vista d'aquesta gent és molt més àmplia que la meva, no?, perquè hi ha coses que ells ja fan, no?, ells ja fan Mundials, fan Europeus, que eren els que van a les Olimpiades, i abans per ell, per aquesta gent, així molt concretament, ja és una cosa habitual, no?, pensava, bueno, aquest no anirà a les Olimpiades, o aquest no anirà al Mundial, no?, per nosaltres encara per mi és una cosa més lluny, no?, perquè no ho he aconseguit mai, no?,
Però, per exemple, l'Héctor, diguem-ne, el Mundial del 2026 del júnior pot optar. Si ell fa Catalunya, fa Espanya i guanya, pot anar al Mundial del júnior. Ai, ai, paraules majors, això ja, eh? Bueno, però és el que estem treballant. No ho volem parlar perquè t'ha quedat una mica gran i dius, jolines, sembla que vulgui... No? I són unes accions molt grans i li tires molta pressió si li dius aquestes coses, però realment és el que estàs preparant, no? Perquè si guanyes Catalunya...
Vas al d'Espanya l'oficial i el guanyes, o fas plata, pots anar al Mundial. Que de fet, clar, aquests entrenadors entrenen els esportistes per això, o sigui que ja els preparen directament per anar a Mundials o a Jocs Olímpics. O sigui que la mentalitat és diferent, clar. Exacte, la mentalitat és diferent. Com li passa a ell a com li passa a jo. És molt diferent. Sí, sí.
Molt bé, doncs, Òscar, que teniu molta feina, eh? Molta feina abans d'acabar el 2025 i esperem que vagi molt bé, eh? Al final esteu treballant molt fort, hi ha moltes hores de feina i de sacrifici al darrere i que aquest cap de setmana comença per aquest campionat de Romania, que us seguirem. Bon viatge d'anada i de tornada i molta sort.
Que vagi molt bé. Moltes gràcies, moltes gràcies. Ja us anirem explicant tot. I tant, gràcies. Moltes gràcies.
Dimecres a les 9 de la nit i dijous a la 1 del migdia. Si apreta la gana quan vas a la muntanya, camines, pedales o cases bolets, estàs d'enhorabona. A tocar d'Urseminyà hem recuperat el restaurant de l'hostal Sant Llop, la cuina de Sant Llop. Bolets, cassoles i brasa, fet a casa. I les postres, també. Redescobreix la cuina de Sant Llop. Reserva al 660 230 974.
Cuina autèntica al cor del món negre.
Vols saber-ho tot sobre el món de l'esport? Connecta't de dilluns a divendres de 8 a 9 del vespre amb el xou dels esports. Perquè la teva passió també és la nostra. L'emissora que t'escolta. Ràdio Tordera. Connexió amb la xarxa de comunicació local.
Notícies en xarxa