El tren de la vida. I quan la nit cau tothom a dormir.
que cal agafar forces per seguir el camí. Pugem tots a dalt del tren perquè ens volem divertir. Si molt bé tu vols passar, el tren hem de pujar. I pugem tots a dalt del tren perquè ens volem divertir. Si molt bé tu vols passar, el tren hem de pujar.
Esteu escoltant el trenc de la vida a Radio Tordera. És l'últim viatge que fem aquest 2025. Un viatge carregat d'il·lusió i festes perquè tot es prepara per el Nadal i el comiat de l'any per rebre el 2026.
Farem el recorregut amb els passatgers des de la residència de Can Comte, fent memòria de les seves vivències, coneguent els gustos musicals. Farem visita al vagó restaurant que el xef ens comenti el menú que té preparat pel viatge.
I ens acompanya el dinamitzador, en Pau Guerra, en Pau no, en Pol, que ja m'he equivocat, i la psicòloga del centre, la Gemma Santelles. Tot amb el vistiplau de la directora, la Carmina Sants, perquè ens doni el xiulet de sortida l'últim d'aquest any. Abans saludem a la cap d'estació que ens doni a conèixer com es prepara a les festes i sí que al final serà aquest xiulet de sortida de l'estació de Can Conte perquè la màquina ja està en marxa fent maniobres.
Doncs bé, ara sí que ja tenim la camp d'estació perquè ens haurà de donar aquest xiulet de sortida. Però primer la volem conèixer. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Bé, això és una cara nova. Sorpresa, sorpresa. Qui és vostè? Mira, jo em veu només Montse Estatlic i sóc la persona que estic substituint a la Carmina, ara durant un període de temps. I per tant...
Bueno, novella aquí a Camp Compte, però molt il·lusionada de ser-hi i de començar aquest viatge amb vostè. I tant, doncs molt benvinguda, perquè la veritat és que quants dies fa que està vostè aquí, perquè és molt nova, no? Quatre, quatre. Quatre dies. Quatre dies, quatre dies. Així com allò que es diu a vegades quatre dies per dir alguns dies, i són quatre de veritat. No, no, literals, literals. Des del dimarts, des del dimarts, sí, sí. Molt bé.
I bueno, coneixent aquí a tots els usuaris, anar coneixent a les famílies i molt contenta i molt ben rebudat. I tant. Perquè hi ha un personal molt, molt maco aquí a cap compta. Doncs bé, benvinguda també en aquest nostre trenc de la vida. Llavors, més o menys, ja hem explicat el que hem de fer, el recorregut i ara, doncs, no sé, el tema del dia, doncs ho dirà...
En Pol, potser? Sí, i està relacionat també amb les festes, que ho hem parlat una miqueta, sobretot el període de Capdany i de Reis. D'acord, doncs dit tot això, és que li sembla si ara ens anem al Bogor Restaurant i veurem el xef què ens diu. I tant, i esperem sentir bona olor. Ai, doncs som-hi!
Cocinero, cocinero, enciende bien la candela y prepara con esmero un arroz con aguilluela. Cocinero, cocinero, aprovecha la oración trabando en el carbón.
Doncs bé, el nostre trenc ja està en marxa i hem escoltat aquest xiulet de sortida que ens ha donat la Montse. I estem ja en moviment, hem sortit de l'estació i ara ens trobem ja al vagó restaurant, perquè jo ja veig les ulles i les cassoles, però Montse digui'm quin cuiner tenim avui. Avui tenim el Monir, que el tenim aquí atrapagat cuinant i que us pot explicar què està fent i què preparar per aquests dies. Exacte, tots aquests dies de festa. Hola Monir. Hola, muy buenas.
Buenas, bon dia. ¿Qué tal? ¿Todo bien? Pues molt bé. ¿Cómo vamos con las fiestas? Pues bé. Escolta'm, aquest és el programa, l'últim de l'any, eh? Exactament. Esperemos que l'any que viene sea mejor. Bueno, acabar este bien y luego que el otro empiece también, como estamos acabando este. Dicen, any nou, vida nova. Exactament. Que ilusión, ¿no? Exactament, sí.
A veure, escoltem-me. A veure, jo m'agradaria que me diessis com hem de comidar l'any. ¿Quem se preparas a la cuina? Pues estás hablando del menú de fin de año, ¿no? Exacte, sí. Pues mira, para el fin de año tenemos un caldito de Nadal, ¿vale? Y de segundo tenemos coletas de rape con langustinos. Sí, molt bé. Y de postre, pues, torrones, neulas, polvorones. Y luego el raím. El raím. Que no nos olvidemos de las uvas. Ay, el raím.
Escolta, i el reïm sense milles, eh? Exactament, home! No, no, no, todo está calculado, todo está pensado. Monir, monir, ets un crac. Gràcies, gracias. Escolta, llavors ja haurem començat l'any 2026, i llavors què ens donaràs de dinar aquest dia? Ah, vale, hablamos del día uno. Pues mira, tenemos pimientos del pequillo, farcidos, y de segundo tenemos redondo de ternera con bolets.
Escolta, jo sempre dic que vindré amb la carmanyola, però aquesta vegada... Y que no nos olvidemos del pastel, eh? El pastel, també. Ah, de postre, vale. Que bé, no. I llavors, doncs, ja hem passat aquests dies, i què t'assembla si ara m'expliques una mica els Reis? Els Reis. També, també hay menú especial para el día de los Reis. Crema de cebs, vale, con crostones, y de segundo hay pollo farcido. Escolta...
I el tortei, el tortei de reis. Ai, el tortei de reis. Que el fas tu, el tortei de reis? Ai, quin compromís de poso. Cala, cala, cala, no digues res. Bueno, vamos a dejarlo ahí.
Estamos en ello, estamos en ello. Veus, pues ya está, lo que pasa que ahora yo te he tirado de la llengua. Doncs, Munir, moltes felicitats per tots aquests dies de fiesta. Igualmente, igualmente. Buenas fiestas para todos. Que entre un any meravellós, eh que sí? Para todos, exactamente. I ja está, i l'any que veí tornem. Y tan, aquí estaremos. Amb el nostre tren. Mucha salud para todos y nada. Que passeis todos unas felices navidades. Gracias a vosotros. Gràcies, Munir.
Doncs nosaltres que seguim amb aquest trenc de la vida, doncs ara ja hem deixat les olles al foc que Munir va fent el dinar i ens trobem ara amb el vagó de VIPs, amb els passatgers.
I tenim en Pol Guerra, dinamitzador. Pol, bon dia. Hola, bon dia. Bé, doncs estem ja preparant les festes de Nadal, Cap d'Any, Reis, moltíssimes coses. No sé quin serà el tema que toquem avui. Doncs just el Cap d'Any i Reis, sí. D'acord. Què te sembla si fem un recorregut amb els passatgers? Perfecte. Doncs, Pol, tenim la primera passatgera, que és nova, no?, aquesta passatgera és el nostre tren. Sí, sí, sí. Qui és? La Paki.
Paqui, hola. Hola, bon dia. Bon dia, benvinguda al nostre trenc de la vida. Moltes gràcies. Bueno, aquest trenc és imaginari però ens ho passem molt bé fent aquests viatges. Sí, sí, i tant. El tema del dia, com que estem en festes ja, bé Nadal, bé Cap d'Any, bé en Reis, no sé, alguna vivència, alguna cosa de...
Com celebraveu la festa, per exemple, a la nit de Capdany? Amb la família. Amb la família. Que fèieu, algun sopar especial? Sí, sí, la família. Tots amb família, algun menú, perquè hi ha gent, per exemple, que fan una bona parliada de pes, per dir algo. El dia de Nadal han de ser l'escudilla. I per Capdany què fèieu a casa vostra? Festes. De menjar. De tot, de tot, de tot.
Un variat. Un variat. Un variat. Doncs ja està, com un vermut variat, no? Sí, sí, sí.
Doncs Paqui, bons records de totes maneres. Moltes gràcies. Perquè vostè d'on és? Jo sóc madrilenya. Madrilenya? Ai, mira que bé que parla el català, però des de quan està aquí. Tota la vida que estic a Barcelona. Ah, doncs així és, però va néixer a Madrid, el DNI és això que és madrilenya. Doncs molt bé, doncs benvinguda. Moltes gràcies. Després farem una volta preguntant per les cançons, d'acord? Molt bé, moltes gràcies. Fins ara. I tenim una altra de les passatgeres, Pol, digue'm qui és. A la Carme.
Carme Roscalleda, bon dia. Bon dia. Bueno, benvinguda novament, perquè la Carme ja som fixes, jo com a maquinista i vostè com a passatgera, no Carme, en el nostre trenc de la vida. Estàvem parlant, perquè esclar, s'està preparant les festes de Nadal, Cap d'Any Arreix... No sé, la Carme, ens vol explicar alguna vivència d'algunes festes d'aquestes?
Poca cosa, però poca cosa i molt, no sé com dir-ho. I molta cosa per explicar, no? Molta cosa i molt, perquè quin temps de la infància. Parlem de la nit de cap d'any, de diferents etapes, d'infància i de més gran com ho vivia i d'ara, per exemple.
De la infància recordo el meu pare arribà a casa tot content amb una bossa plena de torrons, de xampany i de coses d'aquestes, que d'això no es veien tornant. Clar, la Guinaldo de Narral que es donava abans, eh, que sí. Això mateix, era una bossa d'aquesta manera.
I després ja de més gran? De més gran poca cosa, perquè no ens deixaven sortir de nit ni allà tard, havíem d'anar acompanyats sempre de la mama o d'algú gran. I després ja de gran, ja amb els fills i de cara nets, què recorda?
de més gran. Bueno, quan ja tens nòvio ja te deixen una miqueta ballar el ball de la tarda. Però també acompanyada, eh? Sí, sí, sempre acompanyada. Sempre acompanyada fins que no et cases. Bueno, molt ben acompanyada. I després de casada? Bueno, després de casada ja era diferent perquè ja celebraves a casa. No ens havies agradat a sortir aquestes dies.
Molt bé, Carme, doncs a gaudir, anem gaudint ara del nostre viatge, després vindrem preguntant per la cançó, d'acord? Molt bé. Pol, una altra passatgera que tenim, qui és? Hola, Mari. Hola, Mari. Hola. La Mari també ja és fixa, com la Carme, i jo també som fixes en aquest trenc, eh, Mari? Exacte. Estem parlant, clar, preparant totes aquestes festes, llavors la nit de cap d'any es fa aquest sopar, es mengen aquests raïns, i el dia 1, què es fa, Mari? Què teniu, costum?
El día uno yo no sé si me estaré allí, no, el día uno estoy aquí. Bueno, aquí, però altres vegades, sempre a casa, família, com... Bueno, con mi familia. Sí, con mi familia. Pero ya hace tanto tiempo que estoy con la hija y ya está. I ja está. I esteu aquí a la residència i ja está, sí? Vale. I llavors ja per Reis, perquè després de cap d'any ja vénen a viatge de Reis, que... Sí, sí, sí. Que recorda de... Uf. Uf.
Pues todo, se recuerda todo. Sí, i tant. Ai, quantes coses, quantes vivències, eh, que sí, Mari. Però bueno, hi ha coses a vegades que no podem dir i ens ho guardem, eh, que sí. D'acord, Mari, doncs després vindrem preguntant la cançó, val? Fins ara. Seguim fent el recorregut en el nostre tren i tenim una altra passatgera, que és? Ara li toca la Violeta. Violeta?
Hola. Hola. Tenim el tíquet vívex.
Es que el tren ya es casi nuestro todo, ¿no? Violeta. Ya están todos los vagones. Ya estamos todos aquí dentro. Escúchame. A ver, Violeta, hacemos memoria de la Nochevieja, del Capdán. A ver, ¿qué me expliques de Nochevieja? ¿Qué quieres que te expliques? Cuando si era joven, que la Nochevieja solo se sembraba comiendo porrón en ensalada.
Eso en Andalucía, porque no había otra cosa. Y después unos trocitos de pan frito con unas pocas de acacha y leche.
Madre mía. Eso era lo que se comía la noche vieja. La noche vieja. En Andalucía, cuando éramos jóvenes. Eso te iba a decir, Violeta, pero ¿de qué año me estás hablando? Del año de Matusalén. Del año de Matusalén y un poco más lejos, ¿eh? Sí, porque ese menú que me estás diciendo yo lo ignoro total. Yo también. Bueno, venimos ya más para acá.
¿En Tordera o por aquí cerca? ¿Qué hacías en la Nochevieja? En Tordera celebrábamos la Nochevieja con una sopa de cangrejo. Ah, esto ya es otra cosa. Después sepia la plancha.
merluza, sí, a la cazuela y turrones. Oye, pues, ese menú ya es otra cosa. Ya me gusta más. Y año nuevo, entonces, al otro día, ¿qué hacías? Al otro día, pues, lo que había. Lo que había, lo que quedaba de la noche. Lo que quedaba de la noche. Y un poco más. Me mojabais pan. Bueno, poníamos muchos turrones, muchos postres. También, pues ya está. Se ponían buñuelos, aquello, como se llama...
Las natillas, todo. Que se hacían con canela, que se hacían a mano, no, se compraban. Todo a mano. En la cazuela. Todo un montón de cosas para un montón de kilos. Para un montón de kilos. Para engordarnos. Luego para adelgazar, otro poco más. O otro poco menos. Violeta, luego pasaremos preguntando por la canción, bailaremos y nos habremos adelgazado ya, ¿no? Hasta ahora.
I una de dues passeggeres que tenim ara, diguem qui és? La Pura. Hola, Pura. Hola. Bienvenida a nuestro tren, otra vez. Estamos con fiesta... Con Fiti Batoi. Verdad que sí, sí, estamos aquí muy contentes, muy alegres. Escúchame, estamos en fiestas de Navidad, preparando tanta nochevieja y moltes coses. Explica el día de Nochebuena. El día de Nochebuena, seno con mi hija y después me vengo aquí. Muy bien.
Aquí está el jorgorio. Aquí está el jorgorio. Sí, no, y le doy el feliz navidad. Y luego, la noche de fin de año, ¿qué hacéis?
Esa ya, como no nos pides, yo no... ¿No comer uvas ni nada de todo eso? Sí, eso sí. Entonces, cuéntame. Pues que no nos comíamos las uvas. Unas se atrangantaban, otras no. ¿Las teníais que pelar y quitarlas? Eso es. Sí, porque sí que sí, ¿no? Sí, desde que hay que cenar hasta las... Hay que esperar limpiar las uvas. Mira si hay tiempo. Y luego te las comes. Mira si hay tiempo.
Ay, pura, pues, oye, pues felices fiestas, ¿ves? Igualmente. Luego pasamos preguntando por la canción, ¿de acuerdo?
No, yo te la digo y ya está, que nos vamos. Bueno, pero luego lo tengo yo que preguntar, mujer. I tenim l'última de les passatgeres que en tenim avui, eh? Com? Som sis, eh, que sí? Sí. Sis passatgeres. Tenim aquí aquesta Conxita. Bon dia. Hola Conxita, bon dia. Bon dia. Bé, com que estem preparant totes aquestes festes de Nadal, de Cap d'Any de Reis, començaríem per Nadal. A casa feiu cagar el tio.
Sí. Cada any que fèiem calcar tió i després ja fàvem la nit de Nadal. Exacte. De mateix dia, tota la nit. El tronc que feia de tió el canviàveu cada any? Era nou o com ho feia? No. Sempre era el mateix.
Donar-li menjar una mica de menjar. Donar-li menjar, perquè llavors us en recordeu que quan li picàvo que se li cantava? Sí. Caga torrons, que són molt bons, i si no vols cagar més caga diners. Ah, això és molt important. Jo me'n recordo que també a casa, quan era petita, uf, la cantàvem així. Estupendo. Llavors ens anem a la nit de Capdany. La nit de Capdany. La nit de Capdany, més o menys, què feia jo? La nit de Capdany, primer sopàvem.
I després a les 12 feiem les 11 campanades, brindàvem una mica amb cava i llavors ja anàvem a dormir. Llavors els Reis. Exacte. No sé si teníeu costum d'anar a la missa de la Call? Perquè molta gent... No, no.
Sí, molta gent hi anava, perquè anava molta gent, però mai havia anat jo. Vosaltres a casa no teníeu aquesta costum. Llavors sí que ens anem ja a esperar els reis. Com ho fèieu per anar a esperar els reis? Em recordo com cita de joaneta, de petita. Ens anàvem una canya amb una...
Bueno, com una bola, amb una espelma a dintre, i anàvem a... Sí, sí, sí. I què cantaves? Treballes de l'Orient? Que porto res a la gent, no me'n recordo ja.
Ah, jo tampoc me n'ho vols traureix, a Rurié, em porten coses a la gent, arribaran, portaran les cosetes que voldran. Més o menys era això, sí. Llavors, éreu a Pagès i anàveu així una mica per la muntanya a fer la volta, a la casa o com ho feiu? No, a casa. A casa, allà mateixa. Sí. Molt bé Conxita, doncs mira, són dies de festa i són coses maques per recordar. Sí. Doncs ara després farem una volta preguntant per la cançó, d'acord? Molt bé. Fins ara.
El tren de la vida.
Doncs bé, ara tornem a tenir, fem la volta ja amb les cançons, i tenim la Paki, que la Paki ens ha demanat Me gustas mucho, de la Rocío Durcal. Què li recorda aquesta cançó? Me gustas mucho. Me gustas mucho, tú. Más tarde o temprano seré tuya, mía yo seré. Hola, que bé! Doncs mira, de la Rocío Durcal, doncs l'escoltem ara mateix, d'acord? Vale.
Yo no he perdido la esperanza de tenerte entre mis brazos y ese día de llegar. Desde hace mucho que me gustas y lo que me gusta obtengo con toda seguridad. Yo no he perdido la esperanza de que un día tú me quieras y algún día me querrás.
Tard o temprano serás mío, yo seré tuya algún día y lo tengo que lograr. Que con este amor que ya te lo advertí, que no descansaré hasta que seas mío nomás. Pues tú me gustas de hace tiempo, mucho tiempo atrás.
Me gustas mucho, tú. Tarde o temprano seré tuya y mío tú serás. Me gustas mucho, tú. Tarde o temprano seré tuya y mío tú serás.
Que con este amor que ya te lo advertí, que no descansaré hasta que seas mío nomás. Pues tú me gustas de hace tiempo, mucho tiempo atrás. Me gustas mucho, me gustas mucho tú. Tarde o temprano seré tuya, mío tú serás.
Me gustas mucho, me gustas mucho tú Tarde o temprano seré tuya y mío tú serás Me gustas mucho, me gustas mucho tú Tarde o temprano seré tuya y mío tú serás
I ara tenim la Carme, perquè la Carme se'n va ja a los italianos, Arrivederci, Roma. Eh Carme? Què te recorda aquesta cançó, Carme? Bueno, poca cosa, perquè només és el temps aquest que escoltàvem d'Itàlia, vam posar la fibra.
I la gent anava a Itàlia. I jo recordo que tamé volia anar-hi però no m'hi van pas deixar anar. Ells va quedar penjada sense anar a Itàlia, eh? Me catxis la pell. Doncs vinga, doncs ara escoltem Arriverdeci Roma. Eren maques les cançons. Sí, sí, sí, molt boniques, eh?
Fins demà!
City of a million moonlit places. City of a million warm embraces. Where I found the one of all the faces. Far from home. But either this year old.
It's time for us to pause Save the wedding bell for my returning Keep my lover's arms outstretched and yearning Please be sure the flame of love keeps burning in her heart
It's time for us to call. Save the wedding bells for my returning. Keep my lover's arms outstretched and yearning. Please be sure the flame of love keeps burning in her heart.
I ara tenim la Mari, que la Mari ens ha demanat la cançó Mujeres Divino, de Manolo Escobar. Oi quantes cançons molt boniques feien Manolo Escobar i que sí? Sí, sí, tanto.
Moltes, moltes, moltes. I per dir, has escogido aquesta, de Mujeres i Vines. Que m'agrada. Que m'agrada, ja està. Nos hacemos un traguito de vino con Manolo Escobati. I brindamos. I brindamos, bueno, un año. Hasta ahora. Música
Con una copa de vino en la mano, una guitarra y un cariño de mujer, nos encontramos como un soberano y regalamos simpatía y querer, porque en España lo que sobra es la hidalguía y nos sentimos tan felices al cantar.
que hasta las penas las volvemos alegría, porque tenemos la grandeza de mostrar. Vive el vino.
y las rosas que calientan nuestro sol. Viva el vino y la muere, que por algo son regalo del Señor. Y vivan los cuatro puntos cardinales de mi patria, que vivan los cuatro juntos que forman
Fins demà!
Cuando se escuchan los cantes de España es imposible sujetarse el corazón porque nos saltan las venas y el alma y nos sentimos capitanes del amor y no me importa que me llamen panidoso que todos somos españoles de verdad y los que vienen extranjeros a nosotros
con un abrazo le entregamos la amistad. Viva el vino y la muere y la rosa que calienta nuestro sol. Viva el vino y la muere que por algo son regalo del Señor
Y vivan los cuatro puntos cardinales de mi patria, que vivan los cuatro juntos que forman nuestra bandera y el escudo.
Ara tenim la Violeta, perquè la Violeta ens ha demanat l'espigadora, que és de la sarsuela. Una sarsuela que me recuerda a mis tías, cuando iban las pobres detrás de los que cegaban los garbanzos, a recoger ellas los que sobraban. Exacto, las espigas. Y por eso siempre las espigas y los garbanzos. Y por eso me recuerdo yo de mis tías, que las pobres con el sol que hacía...
Iban con una puerta y yo iba con ella detrás. Despigadora. Bueno, yo despigadora, yo recogiendo lo que podía. Pues venga, ahora la escuchamos, ¿vale? Muchas gracias.
Acudir, acudir, muchacha, solo nos tropear. Que lo sé, que lo sé, adores, ya se mantengo.
Esta mañana muy tempranito salí del pueblo con el acico y como entonces la aurora venía yo la recibía cantando como un pajarico. Esta mañana muy tempranito
Por los carriles de los rostros, soy la ibiquita de los despojos. Y como tiene muy buenos ojos, espiga, vete, señor.
Fins demà!
Llegadora con su esportilla, aparece la sombra de la cuadrilla, sufre espigando tras los segadores los mismos sudores que el hombre que ciega y caliente.
Bona nit.
El trabajo no es nuestra, señor, era un pasivo y desagachar, todo el día los aires y el sol. Ay, ay, ay, ten memoria de mi cegador, no arrebañes los campos de gris que detrás de los azotes voy yo.
Ay, ay, ay, ay, arrebaño los campos de pies, porque aguardo a que vengas tú aquí, a escuchar lo que vale un querer. Ay, ay, ay, si a tu lado me aguarda un querer, no me importan los oires ni el sol, ni que arranque este poco la misa.
Ràdio Can Comte, el tren de la vida. I ara tenim a la Pura, a la Pura, que ens ha demanat Dónde estàs corazón, que ja ens l'està cantant. Dónde estàs corazón, cuéntame. Pues no te lo iba a cantar. Pues va, Dónde estàs corazón. Se oye tu farsedad.
Es tan grande el dolor que no puedo olvidar. Yo quisiera decir, pero ya me has acabado. ¡Ay, pura! Venga, pues ahora escuchamos la canción.
Fins demà!
¿Dónde estás corazón? No oigo tu palpitar. Es tan grande el dolor que no puedo llorar. Yo quisiera llorar y no tengo más llanto. Me quería yo tanto y se fue para nunca volver.
Yo le quería con toda el alma, como se quiere solo una vez. Pero en destino cambió mi suerte, quiso dejarme sin su querer. Tan solo el tiempo borrar podría, aquellos años de tanto amor.
y una mañana de frío invierno la luz del alba se oscureció. ¿Dónde estás corazón? No oigo tu palpitar.
Y no tengo más llanto, le quería yo tanto y se fue para nunca volver. ¿Dónde estás corazón? No oigo tu palcita,
Quisiera llorar y no tengo más llanto, le quería yo tanto y se fue para nunca volver. Le quería yo tanto y se fue para nunca volver.
I acabem aquesta volta de cançons amb la Conxita, que la Conxita ens ha demanat, de Rafael el tamborilero. Sí, tamborilero. Una Nadala molt maca, crec que sí. I ho recordo perquè cada any per Nadal la cantava per televisió. I tant, sortia el Rafael tan jove i tan guapo, eh? Doncs vinga, ara l'escoltem, d'acord? Molt bé.
El camino que lleva a Belén Baja hasta el valle que la nieve cubrió Los pastorcillos quieren ver a su rey
Le traen regalos en su humilde surrón. Ha nacido en un portal de Belén el niño Dios.
Yo quisiera poner a tus pies algún presente que te agrade, Señor, mas tú ya sabes que soy pobre también.
Y no poseo más que un viejo tambor. Ropoponpon, ropoponponpon.
En tu honor frente al portal tocaré con mi tambor. El camino que lleva Adelaide,
Yo voy marcando con mi viejo tambor, nada mejor hay que te pueda ofrecer.
Su ronco acento es un canto de amor, ropo-pon-pon, ropo-pon-pon. Cuando Dios me vio tocando ante él, me sonrió. Música
Ràdio Can Comte, el tren de la vida. Doncs bé, per acabar, felicitem ara tots plegats des del nostre tren de la vida aquí a Can Comte. Què tenim que dir? Bona anya i feliç festes!
Molt bé, doncs, feliç festes, bon any nou i nosaltres, doncs, hem d'acomiadar aquest trenc de la vida. Bé, Pol, doncs, hem d'acomiadar-nos nosaltres d'aquest trenc i hem saludat, hem felicitat, ens hem equivocat i això és el que hi ha. Llavors, què te sap, els passatges d'avui, les seves memòries i... Molt bé, com sempre, molt interessant d'escoltar-ho.
Doncs nosaltres hem d'acomiadar ja aquest trenc de la vida, fins ara sí que és fins l'any que ve, perquè acomiadem 2025, li diem apa a Déu, i què hem de dir pel 2026? Que tinguem sort. Sort, salut i bon any a tothom. Molt bé, doncs fins aquí aquest trenc de la vida. Us ha parlat Maria Dolors Riveres. Adéu-siau.
El tren de la vida.