Cada dia quan surt el sol anem d'excursió. Res seguim les costes amb il·lusió. I quan la nit cau tothom a dormir.
El que cal agafar força és perseguir el camí. Pugem tots a dalt del tren perquè ens volem divertir. Si molt bé tu vols passar, al tren hem de pujar. I pugem tots a dalt del tren perquè ens volem divertir. Si molt bé tu vols passar, al tren hem de pujar.
Esteu escoltant Ràdio Tordera, el trenc de la vida, aquest programa que ho fem un cop al mes. Amb il·lusió de viatjar posem el nostre trenc en marxa sortint de l'estació de Camp Conta amb els nostres passatgers que ens donaran a conèixer les seves vivències i gustos musicals, tot amb la dinamitzadora l'Esther Senyer i la psicòloga la Gemma Santelles.
amb el vicepresident Plau per sortir de l'estació, la directora del centre, la Carmina Sants. Visitarem el vagó restaurant per saber, amb la veu del xef, el menú que ens prepara per al viatge d'avui. I saludarem la cap d'estació. I tot seguit, el vagó, amb els passatgers, coneixerem el tema del dia. I ara sí que ja parlem amb la cap d'estació, avui la Gemma. Cap d'estació, molt bon dia. Molt bon dia, Dolors. Bé, novament posarem el tren que en marxa, explica'ns més o menys
Clar, d'un mes que no hem vingut a veure quines vivències hem tingut. Sí, sí, ha estat un mes intens, perquè hem passat moltes coses. Ara estem arrencant ja, com si fos el curs escolar, d'activitats més de cada dia, d'una certa rutina, però sí que venim d'uns dies...
Un molt alegre que va ser l'11 de setembre, que va ser un dia molt bonic, i també d'aquests dies de temes materiològics, que s'han viscut aquí. Exacte, perquè aquí els tols i tot això m'imagino que devien allogar.
Bueno, Carpe, com que no en tenim, no va passar res. Els tols petits que tenim els teníem recollits. El que sí que ens va passar és que es va espatllar l'ascensor, es va espatllar la porta d'entrada... diferents coses que sí que el dia a dia te'l compliquen bastant. Es va poder tot solucionar prou ràpid.
en alguna gotera... Es va solucionar tot, però sí que va ser un tema que a tots ens agrada, el tema meteorològic, comentar-lo, la gent d'una certa edat, molt, perquè...
Havíem dit que això no ho havia vist mai. Sí, sobretot perquè la nit tots ho van sentir, tots van estar desperts, pendents de què passava. Llavors, l'endemà va ser un gran motiu de tertúlia. I tant, bona tertúlia. Sí, sí, sí. Me parlaves de l'11 de setembre?
Sí, i... Una diada maca. Molt maca, molt maca, perquè és un dia... A mi m'agrada moltíssim, perquè és un dia que surten pràcticament tots de la residència. Et diria que es va quedar alguna de les persones que tenim envitades, alguna persona que realment, per la seva patologia mental, creus que el fet d'estar en un lloc amb molta gent i més aviat li és contraproduent i la família també decideix que no,
Però, vaja, diria que va marxar, van sortir un 90 i pico per cent. Ens va perfecte perquè és aquí al costat, llavors és molt fàcil que hi hagi qualsevol cosa. Si hem d'anar al lavabo, sí, és aquí mateix. I veure les cerdanes, després l'ambient, fer l'ofrena floral, que els encanta. Ens va agradar moltíssim, no? I després, tornant aquí al centre, vam fer un dinar especial del 11 de setembre,
i jo els hi preguntava després i van estar molt contents. Va sentir molt bonic, sí, sí, molt. A part de tot això, alguna altra novetat que hi hagués a la residència perdida d'aquest mes o de principis de curs que dius tu? No, ara d'alguna manera hem reinstal·lat la rutina després de vacances, vacances també de personal,
i s'ha tornat una mica a posar a l'horari que es fa normalment, d'activitats. Estem a l'espera que tornin a venir la gent d'Armonia, que ens agrada tant que venen un cop al mes. Aviat tornaran a venir el grup dels alumnes dels instituts que fan les seves hores aquí a la residència, i que això també és entrar en una rutina, però que ens agrada a tots, que és que comparteixin un intercanvi generacional molt positiu.
i així anar fent fins que no te n'adones i arriben ja les preparatives de Nadal i tot tornar a ser diferent. D'acord, doncs bé, amb totes aquestes vivències, si t'assembla, posem el tren que en marxa i ens anem al bobo restaurant. Perfecte, anem-hi doncs. Som-hi.
Cocinero, cocinero, enciende bien la candela y prepara con esmero un arroz con agua y llúdela. Cocinero, cocinero, aprovecha la oración, trabando en el carbón.
Doncs el nostre tren ja està en marxa i ara sí que ja ens trobem al vagó restaurant, aquí a la cuina. I, Gemma, em dius quin cuiner tenim avui. Doncs el Munir. Hombre, Munir! Hola! Què tal? Tot bé? Pues sí, molt bé. Escolta, jo t'estic aquí veient molt enfeinat. Digue'm què estàs fent. Mira, pues estoy picando el ajito para hacer la pelota para la escudilla.
Què dius, no em diguis que el menú d'avui és escudella. Exactament, ja hem vingut a la escudella i ja l'heu fet de menys. A l'estiu no ho heu fet? No, va ser a la calor. Al principi sí, però després, quan feia tanta calor, hem deixat de fer-la. Llavors explica'm una mica, perquè jo vaig allà l'olla que teniu. L'olla gran, sí. Què hi poses? Fem un cop d'ull, si et sembla bé? Si vols, sí, passa.
Oh, mira que és tolla! Gigant, no? Com està bullint! Quina bona pinta! Què hi ha? Perquè jo veig una mica la pastanaga. Pel color de la pastanaga es veu, eh? Però després què més hi ha? Està la panceta, el polló i la zanahoria. I ara li ajuntarem la patata, l'alcohol, el garmanzo i la pelota.
La pilota que les feu grosses o individuales? No, hay gente que las hace grandes y las corta yo las hago individuales. Si no era mejor para ellos se va a emplatar. I per tu per repartir també, perquè és clar, una grossa aquí cabria molt grossa. Aquí seria una pilota enorme. I la botifarrita.
Ai, la botifarra que no falta. Exactament. Doncs Munir, la veritat... Ai, en aquella altra olla què hi ha? Allà és per al triturador. Ah, pel triturat també. La gent que no pot menjar normal. Sí, sí, sí. Llavors, és el mateix en llavors triturat. Exactament, exactament. D'acord, doncs deixem l'olla que vulgui perquè jo et vull fer una altra pregunta. Sí.
Doncs deixem aquestes olles que vulguin munir i la Gem em sap comentar que l'11 de setembre va fer un menú especial. Exactament. Ai, doncs jo vull saber quin menú era. Doncs mira, de primero hicimos una intremés, bien completita, y de segundo una paella, rica, rica. Què dius! Exactament. De mar i muntanya, com anava? De pescado, de pescado muy bueno. Ah, tot era peix. Exactament. I de postre, un pastelito. Un pastel. I tant. Que posava el pastel l'11 de setembre o què? Bueno, no m'ho he llegat mai.
La pròxima vegada. Una bona idea. La pròxima vegada. Sí, perquè el podries posar a la bandera. I tant, i tant. No l'havia pensat. La pròxima vegada. Sempre anem aprenent coses. I tant, i tant, i tant. Doncs Munir, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. I endavant, nosaltres seguirem amb el trenc. I després, vindrem cap aquí a veure si ens poses... Sí, completament, com sempre. ...per l'etat de l'escudella. Ho tindràs preparat. Molt bé, gràcies. Vinga, a vosaltres.
Bé, Gemma, nosaltres hem deixat ja l'olla que bulli amb un ir picant l'ai per la pilota. Escolta, que bé s'explica i quantes coses... Molt, molt, molt. És un molt bon cuiner i un molt bon comunicador. Sí, sí, sí. D'acord, doncs ara sí que ens en anem ja amb els passatgers, sí? Perfecte, doncs som-hi.
Bé, hem sortit del vagó restaurant, el nostre tren està en marxa i tenim ara l'Esther Serola, bon dia. Bon dia. Escolta'm, jo veig aquí els passagers que ja estan tots preparats per explicar les seves vivències, que per cert, m'has de dir quin tema serà el tema d'un dia. Doncs mira, avui a Les Maletes porten vivències del present, del present que vol dir de com estan aquí a la residència, el temps que fa, cadascú una mica el que tingui ganes d'explicar, tant de residents com de centre de dia.
Molt bé, doncs què li sembla si comencem amb el primer? Endavant. La primera visitant del nostre vagó restaurat, no? Sí. Ara, el passatger. La passatgera, la primera que ens trobem, només obri la porta del vagó, és la Conxita.
Hola Conxita. Bon dia. Bon dia. Benvinguda al nostre tren. Vostè ja ha fet altres viatges amb nosaltres. Sí. Sí. I què tal se sent? Molt bé. El tema del dia és, estem, se sent bé, el tema com esteu a la residència, sí?
A vostè és de centre de dia o tota...? Jo vinc al centre de dia. Expliqui'm una mica... Jo m'hi trobo molt bé. Sí? Sí. Faig moltes activitats i m'hi distric molt. Com fa que hi és, aquí? Jo entre quatre hores que venia abans a la tarda i ara que vinc tot el dia, doncs un any i mig o més o menys. Expliqui'm la seva vivència des que ve aquí. Jo des que vinc aquí, doncs estic molt bé, perquè pintem, fem consells,
i coses així, i m'he distric molt, molt bé. I això és molt important. M'agrada molt venir aquí. Companyerisme i... eh que sí? M'agrada molt perquè a menys aquí m'he districat a casa. Clar, a casa de seguida. No he fet res a la tele, és millor això, allò. Sí, sí, sí, sí. I aquí m'he districat molt i m'he districat molt bé. Doncs molt bé, Conxita. M'agrada molt. Després farem una volta preguntant la cançó i què li recorda, d'acord? Doncs ara anem a les altres companyes que ens adiuen. Sí? Molt bé, sí.
I tenim una de les passatgeres, digue'm qui és? La Mari. Hola Mari. Hola. Cada mes ven nosaltres, ja té el bitllet del VIP. El tema del dia és la teva vivència aquí a la residència. Tu vens de centre de dia?
Sí. I què tal? Bé, molt bé. Sí? Com fa que vens de centre de dia? Pinto i cantam, fem gimnàsia, de tot. De tot, de tot. Sí. I com fa? Quant de temps portes aquí, de vingut de centre de dia? Va ser dos anys, oi? Dos anys, ja? Sí.
acompanyarisme, feu jocs, feu molta cosa. Alguna queixa a vegades teniu? No, no hi ha queixes. Tot funciona bé? Per mi sí. El menjar també, tot bé? Sí, sí. Molt bé, Mari, doncs després farem una volta per saber la cançó que demanes. Fins ara.
I tenim un altre dels passatgers nostres, que també és de centre de dia, m'has dit? Sí, el Paco és de centre de dia. Hola Paco. Bon dia. Bon dia. Què tal? Bé. Bé. Com fa que estàs aquí a Can Compte? Jo passo tres anys i ja passo. Tres anys i veus sempre de centre de dia. De centre de dia. De centre de dia. De centre de dia. Com t'hi sents? Perquè és clar, a quina hora vens al matí? Jo vinc a les vuit i mitja. A les vuit i mitja ja estàs.
Fins a la 1. O sigui, són aquestes de matí que estàs. I llavors a la tarda estàs a casa. Quines vivències, què estàs fent aquí i què és el que més t'agrada? Aquí? Són les lletres, comptes, multiplicar, dividir, sumar...
Tornar a darreres i fer dinar, i tot. És cada dia el mateix? Sí, sí, cada dia el mateix. Els dissabtes i diumenges també vens? Eh? Els dissabtes i diumenges també? No, no, no. Ah, només és a dilluns... Eh, això és com l'hora dels nens de pole, no? Sí. Dissabtes i diumenges festa. Però els trobes a faltar de venir, suposo. Bueno, sí, també, però també m'agrada anar-hi una mica. Clar. Sí. Molt bé. Després vindré per saber la cançó que vols. Sí? Molt bé. Vale. Fins ara. Molt bé.
Doncs ara estem amb el grup que estan aquí sempre, no? Sí, el resident. Els que viuen aquí. Exacte. Digue'm qui és. La Violeta. Hola, Violeta. Hola. La Violeta fa molt de temps que sempre anem al viatge amb el tren, eh, que sí? Sempre. Vale, molt bé. Violeta, com fa que estàs aquí a Can Compte? Me parece que hace como unos tres años. Sí. Más o menos. Però que estàs resident aquí. Resident. Vares començar de centre de dia? De centre de dia. Sí. Y después ya me dijeron que había una plaza libre para estar siempre.
i llavors ja vinc de sempre, de nit i de dia. Sí, sí, sí. I com te sents? Perquè és clar, això és casa teva. Pues como si estuviera en mi casa igual, o mejor. Sí, home, clar, millor perquè... Estaba acompañada i en mi casa estaba sola. Llavors, comparteixes l'habitació amb algú o estàs sola? Con la pura.
Com la pura. Ah, i després parlarem amb la pura, doncs. Que rezamos por todo. Això. Molt bé, per ser bones companyes de rezar, no? Que rezeu el Rosari o un pare nostre? No, el Rosari o un pare nostre o l'Ave Maria. I ja està. Tanto por este, por el otro. Molt bé. Para que todo vaya bien. Exacte, sí, sí. Perquè no voy a caer cangotera en la cama.
El otro no ha hecho un poco más y me caen en la cama la cotera. Y no una con una manta porque clau, clau, clau. Cuando llovió tanto. Clar, és que va haver-hi aquell escrofit, allò va ser impressionant. Una barca para salir de la habitación.
Us devíeu espantar el sentit de soroll, no? No, perquè ja sabíem que estàvem segures. Aquí, segures. El menjar... El menjar... Què? Sinceritat. No, sinceritat. Regular. Hi ha dies bons, no tants... I el dia malo. Avui el dia malo per mi. Avui per què? Perquè em sento malament.
que tengo el estómago flaco y que sienta mal la cuella. Doncs, ¿hay que decirle que se pavile el estómago o qué? Hay dolor. Ya me he comprado. ¿Pero otros menús que fan a parte del tabú? ¿Todo está bueno? Pues sí.
Deixem-ho córrer. Després vindré a saber la cançó. Tenim una altra de les passatgeres. Digue'm qui és. Sí, una passatgera també ja coneguda, que és la Pura. Hola, Pura. Què tal? Hola. Benvinguda al tren. No sents el xuc del tren de la màquina? Té, benvenida.
A veure, el tema del dia d'avui és com te sents a la residència. Des de quan estàs aquí de resident? Jo crec que ja era un any, quan es va morir el meu marito. Com és, me'l deixo tot plantejat i va morir i va venir-me. Doncs ja està. Llavors, primer vas anir de centre de dia o no?
No. Va ser només... Va ser que hi havia plaça i vas poder ingressar. Su marido me llamaron, que su marido había dejado mi marido una nota para los dos, cuando lo pusiéramos viejos. Dice pero hemos visto que su marido ha muerto y si quiere venir
Usted tiene una cama, una habitación con dos camas. Pues ya está, me vine. Molt bé, dos camas. Llavors vostè comparteix l'habitació, em s'ha dit, amb la violeta. Entonces me dijeron que si no me sabía más, digo yo. Ja està. Com us porteu? Ui, molt bé. Sí? Algú ronca? No, aunque ronque, nosotros comemos las fotos, todo lo que...
Tot el que ja està bé, no? De les activitats que feu, què és el que més us agrada? El que més m'agrada de què? De les activitats de pintar, de cantar, de ballar, de fer escriure... Ah, m'agrada molt. Tot? M'agrada tot. Tot? Pintar. Sí. Mira on teníeu aquí, m'agrada molt. Bailar. També?
Jo què más? Lo que sea. Lo que sea que me gusta moverme aquí. Sortir de passeig, també, i ja està. No, després passejo, no me... No? Sortir una mica, no? No, mi hija es la que me saca. Voy a ver a mi hermano, como se murió el hijo, pues voy a verlo yo a la casa, porque aquí no puede venir, empieza a llorar. Normal. Doncs després passarem preguntant per la cançó, d'acord? Jo no sé... Després, després, ara no. Vale?
Doncs, Esther, tenim l'última dels passatgers que parlaran en el nostre viatge. Amb qui parlem? Amb la Carmen. Hola, Carmen. Què tal? Avui, Carmen, el tema del dia és la vostra vivència, si esteu contents aquí a la residència, si us agrada la feina que feu... Cada vegada hi ha coses més maques. La gent està contenta.
Jo crec que tothom. Tothom està content, eh, que sí? Llavors fan moltes activitats i, Carme, una de les teves és que t'agrada pintar. Ah, sí? Tota la vida ha pintat, eh, que sí, la Carme? M'agrada pintar, sí. Quin tipus de... Com t'inspires per pintar?
Ara mateix t'he de dir que tinc un problema en els ulls i no puc pintar. No pots pintar. Bueno, però quan ho feies, què feies? Una postal, una foto o t'imaginaves mirar l'era? No, no. Paisatge, més aviat. Paisatge, sí, sempre t'agradava. I flors. Home, les flors que són boniques, no? Quin tipus de flors t'agradava més pintar? La rosa. La rosa. És que les roses són precioses, eh? Les roses m'agraden molt.
Llavors, la vivència aquí en general, el tracte dels companys, aquesta germanor que teniu tots plegats, què tal? Bueno, hi ha una mica de tot. Sí?
Per què? Bueno, és que, clar, a vegades una es coneix i els altres acaben d'arribar... A vegades un vol silenci i llavors no n'hi ha, no, Carme? Bueno, això és la convivència que hi ha. Doncs Carme, digues. La Carme va pintar l'era
Ara, fa un temps, al principi d'estar aquí. Em va fer molta gràcia, encara que per molt que el mirem, ningú el recorda. I ara tenim el testimoni de com era abans la era, en una pintura feta per la Carme. Que això és molt important. Aquest va ser el primer quadre que vas fer.
Molt bé. I va tenir molta gràcia. I tant. I és un bon record d'estar aquí a la residència, perquè, esclar, l'era ha canviat molt. Doncs, Carme, després farem la segona volta preguntant per la cançó, d'acord? Molt bé, gràcies. Fins ara.
Doncs ara fem la segona ronda del nostre programa i preguntarem ara a tots els passatgers la seva cançó. I comencem amb la Conxita, que la Conxita ens ha demanat l'Avanera, l'Avilla, l'Ola. Què us recorda, Conxita, aquesta cançó? Me'n recorda sempre quan les avaneres ja amb el gràcia els cantaven i sempre els hem demanat seguint avaneres, a l'Avilla, a l'Ola, per tot arreu on fan.
Si puc anar-hi vaig i m'agrada molt. Doncs bueno, és que la Vanera és una cosa tan nostra també, eh, que sí? Jo dic la Vanera i les Cerdanes, és tan nostra que ens agrada moltíssim. Sí, sí, perquè sempre demano una cosa aquesta a una Cerdana. Molt bé, Conxita, doncs ara escoltarem la vella Lola, d'acord? Vaja, gràcies.
Després de un año de no ver tierra, porque la tierra me lo impidió, me fui al puerto donde se hallaba la que adoraba mi corazón.
Em sentia jo, quan en la platja es va el pañuelo i em saludo. Després s'acertava a mi, em va donar un abraç i en aquell amic vaig creure i morir.
Cuando en la playa la bella lola, sola edat cola, lo ciendo va. Los marineros se vuelven locos y hasta el piloto pierde el compás. ¡Ay, qué placer!
El día yo, cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó, luego después se acercó a mí, me dio un abrazo y en aquel lazo creí morir.
La cubanita llorava triste, al verse sola y en alta mar, los marineros la consolaban.
Ai, qué placer sentía yo cuando en la playa saltó el pañuelo y me saludó. Luego después se acercó a mí, me dio un abrazo llena de lajo,
I ara tenim la Mari, que la Mari és una gran amant de Nino Bravo, i vol la cançó Te quiero vida mía. Ai, si el Nino Bravo t'hagués dit això, sí. Què te recorda, a part del Nino Bravo, les seves cançons? De las canciones.
Nino Bravo, hi ha moltes que m'agraden. T'agrada especial aquesta? Sí, sí. Perquè havies ballat, per exemple, quan era... Sí, sí, sí. Així, tota abraçadeta, tota abraçadeta, tota... Sí, quan feien allà on hi havia aquella...
A l'embalat? No, aquí no sé com es diu més. És igual, que ballaves amb el teu marit. Sí, on hi ha el ball hi ha la discoteca. No, discoteca, els que es casen allà, els que es casen per... El jutjat. Sí. D'acord, doncs ara l'escoltem, el Nino Bravo.
de por qué te estoy queriendo. No me pidas la razón, pues yo mismo no me entiendo con mi propio corazón. Al llegar la madrugada, mi canción desesperada te dará la explicación. Te quiero, vida mía, te quiero noche y día, pero he querido nunca así.
Te quiero con ternura, con miedo, con locura. Solo vivo para ti. Yo te seré siempre fiel, pues para mí quiero enflor ese clavel de tu piel y de tu amor. Mi voz, igual que un niño, te pide con cariño.
porque te quiero. Te quiero, te quiero, te quiero, te quiero, te quiero y hasta el fin te querré. Te quiero con ternura, con miedo, con locura,
Solo vivo para ti. Yo te seré siempre fiel. Pues para mí quiero un flor. Se clavele tu piel y de tu amor. Mi voz igual que un niño. Te pide con cariño. Ven a mi y abraza.
perquè te quiero. Te quiero, te quiero. Te quiero, te quiero, te quiero. Y hasta el fin te querré. La, la, la, la, la, la. La, la, la, la, la, la. La, la, la, la, la, la. Y hasta el fin...
Doncs bé, tenim ara en Paco, que en Paco també és un altre amant de Nino Bravo, i ens ha demanat la cançó Noelia perquè li fa il·lusió de fer una dedicatòria, Paco, a veure aquesta dedicatòria de què va. No, si és una noia que treballa aquí, una noia joveneta, i potser molt bé, i jo ja la faig per la, i diu, ah, i m'ho li feia moltes llocions i tal i qual, i bueno, ja t'ho deies, i va dir l'altra vegada, i diu, quan to, quan to, quan to?
Hi ha una noia que és igual, però diferent de la resta. La veig totes les noies
por la playa pasear y no sé de dónde viene y no sé a dónde va. Hace tiempo que sueño con ella y solo sé que se llama Noelia. Hace tiempo que vivo por ella.
y solo sé que se llama Noelia. Noelia, Noelia, Noelia, Noelia, Noelia. Noelia, Noelia, Noelia, Noelia, Noelia. Yo quiero hablarle de mi amor, pero ella va a la espalda y se va,
i després el senyor.
Hace tiempo que sueño con ella y solo sé que se llama Noelia. Hace tiempo que vivo con ella y solo sé que se llama Noelia.
y en el silencio yo grito.
No sé què era, ni si vendrà.
I tenim ara la Violeta, perquè la Violeta ens ha demanat la rosa d'Azafran. Sí. I Violeta, això és una zarzuela, no? Una zarzuela, sí. I què recordes? Doncs mira, em recorda que quan jo tenia uns vuit o set anys, anava amb la meva tia i la meva mare recollint els garbanzos que els altres anaven deixant al camp. Sí, d'acord. I llavors em recorda això, perquè ells anaven també darrere de la espiga.
I allà hi havia l'azafran també, no? L'azafran, no. Ah, la flor de l'azafran. També podia estar allà. Però jo, el que em recorda és el que feien elles, que anaven darrere de les espigues, recollint les que quedaven. I jo anava recollint els garbanzos, que els que treiaven els garbanzos, la meva mare i jo anàvem recollint-los. Amb 7 anys. Ara l'escoltem, d'acord? Moltes gràcies.
Esta mañana muy tempranico salí del pueblo con el atico y como entonces la aurora venía yo la recibía cantando como un pajarico Esta mañana muy tempranico Por los carriles de los rastrojos soy la hormiguita de los desfocos
Ah, que trabajo nos manda el señor levantarse y volverse a agachar todo el día los aires y el sol.
La memòria de mi segador. No arrebañes los ojos de mí, que de glas de los ojos voy yo.
La espigadora con su escortilla paece la sombra de la cuadrilla. Sufre espigando tras los cegadores los mismos sudores que el hombre que ciega y que trilla. La espigadora con su escortilla
En cuanto suenan las taraholas, por esos gritos van ellas volar. Y se engalaban con las bolas, sin avalorios ni andar y volar. ¡Adi, adi, adi! ¡Adi, adi, adi! ¡Adi, adi, adi! ¡Adi, adi, adi! ¡Adi, adi, adi! ¡Adi, adi, adi! ¡Adi, adi, adi! ¡Adi, adi, adi!
Ai, ai, ai, ai, en memoria de mi cegador, no arrebanyes los campos de miés, que detrás de las hotes voy yo.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai,
I ara tenim la Pura, perquè la Pura ens ha demanat a Julio Iglesias la cançó Somos. Què recorda, Pura, aquesta cançó? Somos. Pues queríamos bailar ahora, mi marido y yo. Ah, que bonita. Y bailábamos. Abrazados. Abrazados. Nos íbamos todos los sábados a comer y a bailar. Pues muy bien. Y mi niña a acostarse.
Pues muy bien, claro que sí. Y todo eso es el recuerdo que tenéis. Exacto. El recuerdo que tengo. Escoltem aquesta cançó, sí?
Somos un sueño imposible que busca la noche, para olvidarse del tiempo de tanto reproche. Somos en nuestra quimera doliente y querida,
Dos hojas que el viento junto en el otoño hay. Somos dos seres en uno que amando se mueren para guardar en secreto lo mucho que quieren.
Pero qué importa la vida con esta separación, somos dos gotas de llanto en una calcita.
Somos un sueño imposible que busca la noche para olvidarse del tiempo de tanto reprocho.
Somos en nuestra quimera doliente, querida, dos hojas que el viento, junto en el otoño hay. Somos dos seres en uno que amando se muere,
para guardar el secreto con mucho que quiere. Pero qué importa la vida con esta separación. Somos dos gotas de llanto en una cárcida.
Con esta separación somos dos gotas de llave en una canción.
I tenim la Carme, perquè la Carme ens ha demanat, de la Conxa Velasco, la Chica Yeye. Això mateix. Què te'n recorda, aquesta? Què me'n recorda? No sé què dir-te. Més aviat dels nens, que tothom cantava. Soy una chica yeye, o sigui que s'acaba en un pompis, que dèiem allavons.
Vam veure una xica i ella i ens vam secar rient, com una xica i ella. Doncs ara l'escoltem, eh, Carme? Quins records, eh? Ja veus. No te quieres enterar Que te quiero de verdad No te quieres enterar
No te quieres enterar que te quiero de verdad. Y tendrás que pedirme de rodillas un poquitito de amor, pero no te lo daré porque no te quiero ver. Porque tú no haces caso ni te apiadas de mi pobre corazón.
Búscate una chica, una chica ye-ye, que tenga mucho ritmo y que cante en inglés el pelo al borota.
Una chica ye-ye, una chica ye-ye, que te comprenda como yo, no te quieres enterar, ye-ye, que te quiero de verdad, ye-ye-ye-ye. Y vendrás a pedirme y a rogarme, y vendrás como siempre a suplicarme, que sea tu chica, tu chica ye-ye, que sea tu chica ye-ye, que sea tu chica, tu chica ye-ye, que sea tu chica ye-ye,
Búscate una chica, una chica ye-ye, que tenga mucho ritmo y que cante en inglés. El pelo al mono está bajado y las perias de color. Una chica ye-ye, una chica ye-ye, que te comprenda como yo. No te quieres enterar que te quiero de verdad.
i vindràs com sempre a suplicar-me. Que sea tu chica, tu chica, yeah, yeah. Que sea tu chica, tu chica, yeah, yeah. Que sea tu chica, tu chica, yeah, yeah. Que sea tu chica, tu chica, yeah, yeah.
Ràdio Cancomda, el tren de la vida.
Esther, quin recorregut que han fet avui amb aquest viatge. Sí, a més a més avui el tren anava tranquil, han marxat els turistes i es nota això. Exacte, les maletes ja no ens entrebanquem amb les maletes. No, no ens hem entrebancat avui. Molt bé, doncs ha sigut una vivència maca i bé, quedarem pel mes que ve. I tant. A fer viatge de moment, guardarem el tren i el mes que ve hi tornarem. Perfecte, ben aparcat a l'estació. Doncs és això, fins aquí aquest Trenc de la Vida. Us ha parlat Maridó Luz Oliveras. Adéu-siau.
Ràdio Cancomda, el tren de la vida.