Ràdio Can Comte, el tren de la vida.
Que cal agafar forces per seguir el camí.
Pugem tots a dalt del tren, perquè ens volem divertir.
Si molt bé tu vols passar, el tren hem de pujar.
I pugem tots a dalt del tren, perquè ens volem divertir.
Si molt bé tu vols passar, el tren hem de pujar.
Benvinguts a la sintonia de Ràdio Torderes.
Esteu escoltant el trenc de la vida.
Un programa de Ràdio Torderes que fa més de 10 anys que està en antena
i que surt el primer diumenge de cada mes.
Novament, nosaltres posem el nostre trenc en marxa
fent maniobra per sortir de l'estació de Can Comte
per emprendre viatge amb els nostres passatgers.
Fent el recorregut per als paisatges que els hi porti la memòria del tema del dia.
I recordant les cançons que més els agrada.
Farem visita al Begó Restaurant, a veure el xef
que ens prepara per al viatge d'avui.
Amb tot el vistiplau de la directora, la Carmina Sants.
Amb la companyia de la dinamitzadora, l'Esther Senyer,
i la psicòloga del centre, la Gemma Santelles.
I ja tot seguit saludem a la cap d'estació
per saber les novetats del dia.
Carmina, molt bon dia.
Molt bon dia.
Cap d'estació, directora, bueno, una mica...
Tots els atributs.
Exacte.
Me n'alegro molt de veure-te.
Ah, jo també estic molt contenta de poder tornar aquí a veure com anem.
No, no, anirà bé.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Bueno, l'acompanya, la Dolors Pinateli, molt bé.
Xapó, també.
Sí, sí, sí, i vam canviar de Dolors.
Sí, exacte.
Canviem de Dolors, però el programa El Trenc de la Vida segueix en marxa.
Carmina, novetats o no sé què m'has de dir, quin tema del dia...
Novetats, novetats, ara mateix, és que, Dolors, ara estem en tema de vacances.
La gent ara pensa que uns dies els queden per marxar de vacances.
Així és aquest, podria ser el tema del dia, no?
Ah, doncs sí.
Vacances.
Ai, però som-hi, doncs mira, doncs ja està.
Entre el mes de, a finals del mes de juliol, agost, principis de setembre és quan tothom
s'agafa les vacances.
Sí, sí, sí.
Estes també es agafen per la dalt, molt típica.
Ja.
I com que es poden partir les vacances amb dos trams...
Ai, mira, doncs, parla'm una mica, com organitzeu aquí les vacances?
Perquè esclar, sou molt de personal, però esclar, els residents segueixen aquí, la majoria
normalment tampoc marxen, no?
No, pocs.
Alguns pot ser que se'n vagin al poble, com fèiem abans.
Abans.
Que jo hi havia anat molts anys a Segòvia i ara ho trobo a faltar, perquè s'estava
a la merda vella.
No, nosaltres les vacances, mira, elles trien les vacances, tothom tria les vacances, l'època
que li agradaria.
Llavors ho posem en comú, ho mirem, clar, no pot coincidir tothom.
Exacte, heu de combinar-ho, exacte.
No pots coincidir tothom perquè necessitem substituir, ja saps que aquest és un lloc on
te'n falta una, s'ha de posar una altra per força.
Llavors, aquells que coincideixen els mateixos dies de vacances, però sí, de cop i volta,
en principi poden marxar de vacances fins a tres.
Si n'hi ha més, després entre elles es posen d'acord.
Jo allargo per aquí, t'ho treus per allà, o si me canvies i me dones aquests dies.
Bueno, una mica el tetris, no?
Exacte.
Però bueno, no hi ha hagut mai problema, sempre ens ho hem arreglat.
I aquí la gent, per exemple, jo què sé, se'm més s'ha tingut en compte si tenen fills,
les que no tenen fills, doncs solen cedir segons quin mes o segons quines estades,
els que tenen fills.
Clar, hi ha gent, és que portem molts anys treballant juntes, la majoria.
I tant, sí, sí, sí, perquè n'hi ha que poden estar des del principi com tu.
Doncs com jo en som tres.
Com tres també.
O sigui que hem fet 36 anys, aquest any, fa 36 anys que estem a la residència, som tres.
La Marian, l'ho d'etit i jo.
I després ja ve el guatre i, però bueno, la que menys porta deu estar pels 25 anys.
També.
Vull dir que ja són anys.
Quantes vacances, Carmina, quantes maletes, quantes vegades has hagut de fer la maleta?
Sí, però a vegades...
Parlar-ho de les teves vacances.
I a vegades no, eh, per això, perquè a vegades les vacances les he passat a casa.
Ah.
Jo a vegades penso que només que el despertador no em toqui les sis del dematí ja són vacances.
Ja són vacances.
Sí, sí.
També va bé, moltes vegades, esclar, tot el dia treballant i els horaris que porteu i vulgues o no...
I poder desconnectar una mica.
Desconnectar i llavors no sempre està on preparar per anar de viatge.
Sí.
Per què?
No, no, no.
Jo tampoc és que...
Jo soc, o sigui, jo soc molt viatgera però no tinc prou diners per ser viatgera.
O sigui, mateix, jo voldria viatjar però a lo grande.
Exacte.
Que no hagis d'estar a veure, en comptes d'aquest hotel agafaré l'altre, perquè si no...
No, jo diria això, anar amb una agència i dir, prepara-m'ho, fes-ho tot.
I ja està, i jo parvo i llestos.
Com els grans milionaris, però no serà.
O sigui que m'ho confirmarem a poder tenir-ho cada any.
Això, no, a dir, salut i hagi perseguir-nos.
Exacte.
És que a vegades és el que deia, vull dir jo, a vegades només això, eh?
Sí, sí, sí.
A vegades a les 6 del matí em toca el despertador.
Sí.
Ja penso hi estar, hi estàs de vacances.
Molt bé, doncs, Carmina, l'Eira, és clar, ara amb tant de sols se surt...
Sí.
Quan es pot, també, perquè no sempre.
No, aquests dies que ha estat una mica més núvol es fa...
Tenim el hàndicap aquest any, o sigui, tenim els pins, bueno, els pins, tenim els arbres.
Sí.
Lo suficientment grans com perquè hem de buscar una solució diferent a la dels altres anys
per poder-hi posar ombra, perquè ara són massa grans, però no són lo suficientment grans
com perquè donguin ombra.
I ara estan mirant a veure de quina manera es pot posar algú entremig dels arbres.
Alguna cosa.
Són petits, segons quines lones no hi pots posar, perquè els arbres encara estan molt joves
i es blinkarien, i les pagodes i això són massa grans.
Bueno, estem amb això, aquest any anem una mica enrederits, sí.
Però, bueno, sempre se'n pot sortir una mica, no?, fer la fresqueta.
No, sí, això a la tarda de cap a la tarda sí que surten.
A la tarda que no hi dóna el sol, eh?
Sí.
Doncs, Carmina, no sé si te sembla que ens anem ja al bo restaurant, no?, a veure el xef d'avui.
A veure.
Cucinero, cocinero, enciende bien la candela
Y prepara con esmero un arroz con una bichuela
Cocinero, cocinero, aprovecha la ocasión
Trabando en el carbón
Doncs bé, ara sí que el nostre tren està en marxa i ens trobem ja al bo restaurant, Carmina, digue'm el xef d'avui, qui és?
Ah, avui, el Xavi.
Xavi.
Hola, bon dia.
Hola, què tal?
Bé, bé.
Tens que no ens veiem?
Bueno, sí, és veritat, sí, sí, sí, sí.
Ah, teniu, sí, sí.
Però tornem a estar aquí.
Quins menús et prepares pel viatge de vol?
Avui tenim de primer una manida de hof, bueno, hox amb tonina, maïs, perot, ceba, tomàcat, o algú molt fresc.
Odu, també, algú fresc, perquè fa molta calor, no sé, sí.
Molt bé, després d'aquesta manida?
Eh, doncs, estic fent ullastra la planxa.
Sí.
I una mica de son feina, també, que està aquí.
Vale, i això que tens allà a la planxa, això es pollastres?
Sí, sí, sí, sí.
D'acord.
Es puxar de l'orçada i...
Sí, sí, sí, sí, molt bé.
I així com una mica d'oiga...
Bueno, doncs, promet el dinar, eh?
Sí, sí.
Passarem un viatge així molt bé, no?
Molt bé.
Que tot en menjar.
Per cert, i postre, què ens donaràs de postre?
Eh, avui tenim gelats.
Gelats de xocolata vanillà o gelats de fresa vanillà.
O sigui, que podrem escollir.
Sí, sí, sí.
A mi m'agraden tots dos.
Ah, també.
Bueno.
Molt bé, doncs, doncs moltíssimes gràcies i que tinguem tots bon viatge.
Doncs moltes gràcies a ti.
Fins ara.
Adeu.
engaged in situacions a la Ducer.
Allò hi ha!
I els diners de la Ducer.
Duc que podrem ser!
Right?
I ens donarà a l'espectació que tinguem.
Doncs acabem de sortir del Bagot Restaurant.
Ja sabem el menú que tenim pel viatge d'avui
i tenim ara l'Esther Senyester.
Hola!
Què tal?
Bona nit.
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
estem aquí amb tots els passatgers
alguns parlaran i altres no
Sí, bueno, ja se sap, eh
els vagons al tren a l'estiu van molt plens
has de vigilar molt
perquè entre les ombreles
els inflables, els gossos
els turistes, quasi bé no s'hi cap
Sí, perquè el tema d'avui
són vacances, no? Justament
Esclar, hem de preparar-ho tot per marxar
I tant
Digue'm els passatgers que tenim avui
amb qui parlem ara? Doncs mira, la primera
passatgera és la Conxita
Hola Conxita, bon dia
Bé, el tema d'avui
benvinguda al nostre tren
ja veiem que hi ha moltes coses aquí perquè ens anem
de vacances, no? Sí, ui, sí
S'han d'aprofitar
És que sí
Quan toca, toca
Avui he anat de vacances
de més jove
Jo de vacances, de vacances
no, però amb excursions avui dies
i així m'he fet moltes
Ai, se'n recorda? Digui'm algun lloc
castat
Sí, perquè n'he fet moltes
Algun poest, tu, per exemple?
El que me'n recordo molt és la que vaig anar a París
Ah!
Que vam anar, sí, vam anar a la...
Allà on hi ha el...
Al Torre Eiffel
Sí, vam anar a Torre Eiffel
Vam anar al...
Al pont
Ah, al pont
Ja ens ajudarà l'Estera a veure quin pont és aquest
No, allà on s'ha posat la gent que miren des de dalt i veuen les quatre entrades a París
Ah, que maco
Quins records més macos
Després van s'empagar el dia que feien la festa dels soldats que portaven una corona, tots els de la guerra, d'Espanya i de tot el món diríem que van estant allà
Sí
I portaven la corona i després hi havia els més grans, després hi havia el desfilet dels soldats allà
Clar, tots els soldats, sí
Que serà molt maco allò
Ja que sí
Doncs se'n pagàvem molts dies
Són records, són records molt macos, eh?
Llavors, esclar, sempre havia d'anar amb la maleta, preparant la maleta
Què hi posava més o menys a la maleta?
Pues lo necessari
Lo justet, eh?
Perquè a vegades comencem a parlar
A veure, un parell de vestits, no portaven molta roba, no, perquè llavors s'apartava poses
Sí, sí
Portava més just
I després, lo de netejar, netejar-nos, rentar-nos i tot això
Conxita, doncs felicitats, eh?
Perquè no tothom ha pogut fer viatges, eh?
No
Doncs ara, després passarem preguntant per la cançó, d'acord?
Ah, d'acord
Fins ara
Doncs després d'aquesta sortida que hem fet amb la Conxita, tenim ara?
A la Pura, que és una, una passatgera habitual, també
Hola, Pura
Hola
Benvinguda al nostre tren, ja fa molt temps, eh?
Que viatgem al nostre tren
Que més volia, sí
Estàvem parlant que toca vacances
Recorda un lloc que hagi anat de vacances, si les havia fet o què?
Ahora me voy
Ah, ara se'n va de vacances?
Bueno, el mes que viene
Molt bé
Porque me voy a comprar una casa
Sí
En Granada
Sí
Y vamos a verla
Que bé, no?
No? Li fa il·lusió
A Napuri
Escolta, com fa que no hi ha estat a Granada? A Granada, no? Me diu?
En Granada
A Granada, i com fa que no hi ha estat?
Sí
En un poble de Granada
Sí
Pero mostrequita de Granada
Vale
Però vostè, vostè és d'allà, però vostè normalment no hi ha
Jo soc d'allà
Sí
I com fa que no hi ha estat en aquest poble?
De Granada
Que moriu mi mario
Que fa anys, fa anys d'això, no?
Sí
Li fa il·lusió, no? D'emprendre viatge
Té que anar pensant en la maleta, què hi posarà la maleta?
Mira, és cosa de risa, però llegó anoche, abrió l'armario
Estàvem amb aquella senyora i jo en la cama
Sí
I otro, i otro, i otro, i llevo així
Unes veces de vestido
Dice, esto lo laboro yo, y lo tocó, y lo plancho
I lo llevo tú
Tants vestidos, perquè quants dies estareu?
Sí, tengo
Quanta temps estareu?
No, jo no, jo...
Quatro
No, siete días
Un set días?
Doncs tant vestidos no fa falta, eh?
Però com allí se suda tanto
Això sí que és veritat, eh?
Doncs pura, molt bon viatge
Ens veiem a la tornada?
Gràcies
Ombra, claro
Però abans, ara, farem després la volta preguntant per la cançó, d'acord?
Fins ara
Molt bé
Doncs seguim, seguim amb els nostres passatgers
I ara, Esther, diguem qui tenim aquí
A la Mari
Hola, Mari
Hola
Hola
El tema d'avui són vacances
Sí
La Mari fa vacances?
No
No?
En el moment no
Però sí que les ha fet
Sí, no, no, ho havia fet després
No, però ha fet altres anys, ha anat a algun lloc?
No
Ah, sí
Sí
O jo estava en casa
i vaig a llevo i bo
Expliqui'm algun viatge que havia fet
He hecho tantos
Bueno, mujer, tantos no
A Santiago de Compostela
Ah, molt bé
És el primero que estuve, dos veces
Sí
Però anavo caminant?
No
A fer el camino no
No, no, no, jo, en coche
En coche, sí, sí
Sí
I aquello és precioso
Sí
I luego fuimos a...
Es que estan en tantos llocs que no me acuerdo de ninguno
En Santiago de Compostela, la catedral
Sí, sí, sí
Subió arriba a abrazar al santo
Sí, sí
Qué sensación, no?
Sí, muy bonito
Qué sensación y se ve abajo todo
Y me dice, me mete, había como un agujero así
Dice, mete la cabeza ahí que da suerte
La cabeza de allí
Y como pega en un tortado, ¿verdad?
Mari, vio como el bote fumeiro?
¿Eh?
El bote fumeiro allí, sí?
Sí, sí
¿Y cuántos hombres lo estiraban?
Cuatro o cinco
Ocho
Yo compré así, más o menos, pero...
Porque claro, la gente así, pues no puede...
Sí, sí, sí, sí
Claro, sí, sí
Bueno, pues...
Y ahora se va de vacaciones, Diu?
Sí, me voy a...
Pero yo aquí, cerca
Aquí, cerquita
Bueno, pues ya está
Sí, con vieja
I que va a poner la maleta
Pues no lo sé
No lo sabe
Rompa
El bañador, que te va a la piscina
Ah, sí, el bañador, sí
Pues ya está, el bañador, una tovallola
Sí, sí
No xancletes
Sí, sí, sí
I ya está
Pues Mari, a gaudir de les vacances
I tant
Després vindrem, se piga la cançó, ¿verdad?
Vale, muy bien
Doncs sembla que gaudirem tots plegats molt d'aquestes vacances, ¿verdad?
Sí, ben variades
Ben variades, a diferents llocs que aniran
Digue'm, ara, qui tenim aquí?
El Paco
En Paco, hola Paco
Hola
En Paco, anirà de vacances, les ha fet algun any?
Algun any sí que havia fet vacances
Vale, ha fet, no
Bueno, però a tres anys sí que havia fet
Sí, clar, sí
I viatjava molt?
Anava de viatge a algun lloc?
No, bé, per aquí, per Catalunya
Per Catalunya?
Sí, per aquí
A Catalunya hi han puestos molt macos per visitar
Sí, a tot arreu, sí
¿Se'n recorda d'algun lloc que hagi anat?
Aquí?
Sí
Home, he anat a...
Ixtra de la bañola
Ixtra de...
Ah, maco
A de Salut també
També
Que ja pot crear molt maco
Sí, sí, sí
I també a la costa de...
I vaig sentar un...
Andesa de l'I
Sí, a Figueres
Però clar, a la costa l'he fet també
Caramba, molt bé, no?
Sí
Molt bé, molt bé
Sí
La maleta
La maleta, qui la preparava la maleta a casa, quan anàveu de viatge?
La maleta?
Sí
La dona, la dona era la que s'encarregava de portar la maleta. I què hi posàveu la maleta? Perquè si anàveu a la platja havíeu de posar penyador, tovallola...
Bueno, però ho diré a la casa aquí, d'aquí no li posava altra, volien. No feia falta. Sí. I jo alguna vegada veien anar també aquí a... a Rosas. A Rosas també. Ah!
Sí, molt bé, molt bé, a Rosas. Sí, a Palau de Saberdera. A Palau de Saberdera. Ah, és més a la vora, més cap a la muntanya, eh? Sí, a Palau de Saberdera. Està a la vora de Rosas, però una mica pujat a la muntanya. Sí, una mica dintre, sí. Ah!
I ja estava allà, com jo quins avui dia, i ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. Molt bé, Paco, doncs bones vacances. Sí.
I aquesta, i ara aquesta, sí, aquí. Després vindré per sapiguer la cançó. Ah, bueno. Fins ara. Vale. Carbioli.
I tenim Esther. Digue'm, qui tenim ara aquí? A la Violeta. Hola, Violeta. Hola.
Estàvem parlant de vacances, la Violeta. Sí. Que no n'ha fet de vacances. No. No, però sí que en el càmping la gent feia vacances i la Violeta...
I jo estava sirviéndolo. Sirviéndolo a los turistas. El pa, a los turistas, le vendía el pa, la leche, la cerveza. Claro. Pues ja està.
Le hacía los pasaportes, le escogía los pasaportes. Pues mira sí. Hacía de secretaria, de vendedora de lechuga, de vendedora de leche...
Caray. De todo. De todo. Para todo servía. Y a las ocho de la tarde, cuando ya estaba todo tranquilo, me iba a bañar. Sí.
Como yo no sabía nadar, pues me ponía en la orilla. Claro. Y dice mi marido, ya cuando yo tenga tiempo te iré a enseñar a nadar.
Y viene un día y se pone para allá a enseñarme a nadar. Digo, a mí, dice, me subió encima de él y me tiró. Digo, mira, su burro, a mí no me va enseñar más a nadar que ya he nado yo sola.
Aquí se quedó las vacaciones, ¿vale? Aquí se quedaron.
D'acord. Doncs seguim ara i ara tenim l'última de les passatgeres. Digue'm qui és, Estia?
La Carme Ruscalleda. Carme, hola. Hola.
Benvinguda al nostre tren novament. Gràcies.
Estem parlant de les vacances, gent que anava a la platja, a la muntanya...
I a la Carme normalment li agradava, estàvem parlant als balnearis.
Als balnearis. Sí.
Cada any anàvem a un balneari si podíem fer-ne dos, dos.
Ah, recorda alguns d'ells que hi anàvem a llocs?
Bé, tots són prou macos. Sí.
A Caldes mateix. Ah, ah, ah.
Era la vora i era molt maco. Sí.
O sigui que t'atendríem molt bé.
Sí. No sé.
Què recorda? Perquè en un balneari, esclar...
La piscina. La piscina, sí.
La piscina.
Els xulros que hi ha a la piscina.
Els nars. I després és que hi ha moltes coses per triar.
Ah, ah.
O sigui, córrer...
No sé, aigua freda, aigua calenta...
Sí, sí, sí.
Depèn del que et queixaves.
Exacte.
Eh.
Quins records, eh, Carme?
Molt.
Per anar al balneari a altre cop.
Al balneari, oh, i tant.
Seria ideal, eh.
Mare meva.
Però bé, després vindrem sapiguent la cançó, d'acord, Carme?
Molt bé.
Vinga, fins ara.
Fins ara.
Ràdio Can Comte.
El tren de la vida.
Ràdio Can Comte.
El tren de la vida.
Doncs ara farem la segona volta i tenim la Conxita, que la Conxita ens ha demanat la vella Lola.
Sí.
Conxita, la vella Lola.
Què us recorda, aquesta?
A mi, eh, que amb les havaneres...
Sí.
Que sempre la canten i m'agrada molt.
Eh, que sí?
És que sembla que ens està...
Sí, sí, sí.
Que ens tornem joves i tot, eh, que sí?
A mi m'agrada molt, sí.
D'acord, doncs ara l'escoltarem.
Molt bé.
Després de un anyo de no ver tierra, porque la guerra me lo impidió,
me fui al puerto donde se hallaba, la que adoraba mi corazón.
Ay, qué placer sentía yo, cuando en la playa saltó el pañuelo y me saludó.
Luego, después, se acercó a mí, me dio un abrazo y en aquel lado creí morir.
Cuando en la playa la bella Lola, sola en la cola luciendo va.
Los marineros se vuelven locos, y hasta el piloto pierde el compás.
Ay, qué placer sentía yo, cuando en la playa saltó el pañuelo y me saludó.
Luego, después, se acercó a mí, me dio un abrazo y en aquel lado creí morir.
La cubanita lloraba triste al verse sola y en alta mar.
Los marineros se acercó a mí, me dio un abrazo y en aquel lado creí morir.
Los marineros la consolaban, no llores Lola, no te has de ahogar.
Ay, qué placer sentía yo, cuando en la playa saltó el pañuelo y me saludó.
Luego, después, se acercó a mí, me dio un abrazo y en aquel lado creí morir.
Y ahora tenemos la Pura, la Pura que nos ha demandado la canción Mirando al mar.
¿Sí?
Pura, ¿a qué le recuerda esta canción?
Pues eso.
¿A qué?
De Mirando al mar.
Lo que te he dicho.
¿El qué era?
¿Que las niñas iban a medio del agua?
Puri, ¿y la sabes cantar esa canción de Mirando al mar?
Yo no me bajo de ahí, no me mirando al mar soñé, que estaba junto a ti.
¡Qué emoción, no?
¡Qué romántico!
¡Qué romántico!
¡Molt bé!
Doncs ara l'escoltem.
Bajo el palio de la luz crepúscula,
cuando el cielo va perdiendo su color.
Quedo a solas con las olas espumosas que me manchan su frescor.
Ni un lejano marquichuelo que mira, ni una blanca gaviota sobre el mar.
Yo tan solo recordando la aventura que se fue,
la aventura que en tus brazos amorosos yo encontré.
Bajo el palio sonrosado de la luz crepuscular.
Mirando al mar soñé que estabas junto a mí.
Mirando al mar solo sé que sentí que acordándome de ti lloré, lloré.
La dicha que perdí yo sé que ha de tornar y sé que ha de volver a mí cuando yo esté mirando al mar.
Ni un lejano barquichuelo que mira, ni una blanca gaviota sobre el mar.
Yo tan solo recordando la aventura que se fue, la aventura que en tus brazos amorosos yo encontré.
Bajo el palio sonrosado de la luz crepuscular.
Bajo el palio sonrosado de la luz crepuscular.
Bajo el palio sonrosado de la luz crepuscular.
.
Bajo el palio sonrosado de la luz crepuscular.
Bajo el palio sonroso de la luz crepuscular.
Bajo el palio sonroso de la luz crepuscular.
Fui sentir que acordándome de ti lloré, la dicha que perdí, yo sé que ha de tornar
y sé que haré volver a mí cuando yo esté mirando al mar.
I ara tenim la Mari, la Mari ens ha demanat la cançó de l'immigrante.
Què te recorda aquesta cançó?
Pues muchas cosas.
Muchas cosas, ¿y esta? Nada más?
Nada más.
Sí, ya está.
¿Tiene nada más que decir?
No.
Pues ahora la escuchamos, ¿vale?
Vale.
Tengo que hacer un rosario con tus dientes de marfil
para que pueda besarlo cuando esté lejos de ti.
Sobre su cuenta divina hecha con ardo y jazmín
rezaré pa' que me ampare aquella que está en San Gil.
Adiós, mi España querida, dentro de mi alma te llevo metida.
Aunque soy un emigrante, jamás en la vía yo podré olvidarte.
Cuando salí de mi tierra volví la cara llorando
porque lo que más quería atrás me lo iba adeando.
Llevaba por compañera a mi virgen de San Gil.
Un recuerdo y un recuerdo y una pena y un rosario de marfil.
adiós, mi España querida, dentro de mi alma te llevo metida.
Y aunque soy un emigrante, jamás en la vía yo podré olvidarte.
Yo soy un pobre emigrante y traigo a esta tierra extraña
En mi pechón estantarte con la alegría de España
Con mi patria y con mi novia
Y mi virgen de San Gil
Y mi rosario de cuentas
Yo me quisiera morir
Y ahora tenemos el Paco.
El Paco nos ha demandado una canción que se nos dice
Ay, pena, penita.
Y eso porque...
Una canción también maca, también.
Sí, sí, sí.
Recuerdo a veces allo que has estado una mica triste,
que has tingut pena, de veritat.
Sí, sí.
Bueno, pues ahora lo escuchamos y se te va la pena.
Muy bien.
Sí, sí.
Si en el filmamento
Poder yo tuviera esta noche negra
Lo mismo que un pozo
Con un cuchillito de luna lunera
Cortarán los hierros de tu calabozo
Si yo fuera reina de la luz del día
Del viento y del mar
Corteles de esclava
Yo me ceñiría por tu libertad
Ay, pena, penita, pena, pena
Pena de mi corazón
Que me corre por la feina, pena
Con la fuerza de un ciclón
Es lo mismo que un nublao
De tiniebla y pedesna
Es un potro desbocado
Que no sabe dónde va
Es un desierto de arena
Peina
Es mi gloria no pena
Ay, pena, ay, pena
Ay, pena, penita, pena
Yo no quiero flores
Dinero ni palmas
Quiero que me dejen
Llorados pesares
Y estar a tu vera
Cariño del alma
Bebiendo mergianto
De tus soleares
Me duelen los ojos
De mi ira sin verte
Reniando de mí
Que tienen la culpa
De tu mala suerte
Mi rosa de abril
Ay, pena
Pena, penita, pena, pena
Pena, pena de mi corazón
Que me corre por la feina, pena
Con la fuerza de un ciclón
Es lo mismo que un nublao
De tiniebla y pedesna
Es un potro desbocado
Que no sabe dónde va
Es un desierto de arena
Pena, pena
Es mi gloria no pena
Ay, pena, ay, pena
Ay, pena, penita, pena
Pena
Ràdio Can Comte
El tren de la vida
Tenim ara la Violeta
Que tenim ara la Violeta
Que ens ha demanat
Venècia sin ti
I mi ha tia sin ti
Violeta
Què te recuerda?
Es que
Tengo un bisnieto
Que
Que
Italiano
Italiano
Ah
Que entonces ha nacido
Día de San Juan
Si
Y está en Florencia
Y yo, claro, me recuerda
Venecia
Porque digo
Por lo menos Venecia
Me recuerda a mi bisnieto
Muy gasto
Y se la dedico a él
Y ya está
Pues muy bien
Pues ahora lo escuchamos
Pues ya está
Ok
Que profunda emoción
Recordar el ayer
Cuando todo en Venecia
Me hablaba de amor
Ante mi soledad
En el atardecer
Tu lejano recuerdo
Me viene a buscar
Qué callada quietud
Qué tristeza sin fin
Qué distinta Venecia
Si me faltas tú
Una góndola va
Cobijando un amor
El que yo te entregué
Dime tú
Dónde estás
Qué tristeza hay en ti
No pareces igual
Eres otra Venecia
Más fría y más gris
El sereno canal
De romántica luz
Ya no tiene el encanto
Que hacía soñar
Qué callada quietud
Qué tristeza sin fin
Qué distinta Venecia
Si me faltas tú
Ni la luna al pasar
Tiene el mismo fulgor
Qué triste y sola
Está Venecia
Sin tu amor
Cómo sufro al pensar
Que en Venecia
Que en Venecia murió
El amor que jurabas
Eterno guardar
Sólo queda un adiós
Que no puedo olvidar
Hoy Venecia sin ti
Qué triste y sola
Está
I l'últim passatger
tenim la Carme Ruscalleda
que ens ha demanat
una nana
Una nana, sí, sí
Ai, i com és això, Carme?
La infància, noia, la infància
Ah, la infància
Aquest temps no teníem gaire temps
per les coses
I jo sempre li deia a la mama
Que vols que canti?
La mama no sap de cançons
La mama no en sap
I jo sí, sí, una nana
Una nana, una nana
I ja estava
Carme, doncs ara l'escoltarem
Molt bé, eh?
Dorm, princesa, dorm
Dorm, no, no
Que la bruixa escombri el plom
Anirem on viu la sol
Amb la barca i la cançó
Amb la rosa del rosí
Fem la vela del balé
Travassant el mar del drac
Trovarem el cel calma
El sol s'ha menjat la nit
La princesa s'ha dormit
Tanca els ulls el seu joier
Les estrelles
Arracé
Destruct gymios
Torter
Oh ew
Qu'estime
Qu'estime
Qu'estime
Qu'estime
Qu'estime
Qu'estime
Qu'estime
Qu'estime
Qu'estime
Qu'estime
Qu'estime
Ràdio Can Comte, el tren de la vida.
Ester, quin viatge que hem fet avui, no?
Sí, sí, sí, hem anat a molts llocs amb el mateix tren.
Sí, sí, sí, sí, molts postos, la veritat és que molta il·lusió els passatgers
i nosaltres haurem de deixar ja aquest tren preparat, guardat a la via pel mes que ve.
Exacte, fins al proper viatge.
Fins al proper viatge, doncs ha conduït aquesta vegada aquest tren,
Maria Dolors Oliveres, com Ester, feia temps que sí.
Ben trobada.
Gràcies, adéu-siau.
Adéu.
Ràdio Can Comte, el tren de la vida.
Ràdio Can Comte
Ràdio Can Comte
Ràdio Can Comte
Ràdio Can Quer
Ràdio Can Comte
Ràdio Can Comte