Ràdio Cancomte, el tren de la vida.
Que cal agafar forces per seguir el camí.
Pugem tots a dalt del tren, perquè ens volem divertir.
Si molt bé tu vols passar, el tren hem de pujar.
I pugem tots a dalt del tren, perquè ens volem divertir.
Si molt bé tu vols passar, el tren hem de pujar.
I pugem tots a dalt del tren.
Bon dia, Dolors. Benvinguts al tren.
Doncs avui, Gemma, estem ja en plena primavera,
ja gairebé final, el tram final de la primavera.
El mes passat ja vam dir això, que hi havia molt de sol,
que s'havia de fer activitats a fora,
que potser faria falta un tal d'oci,
que tot això ja en vam parlar el mes passat.
Però la primavera segueix endavant ara, eh?
Sí, i tant, i tant.
Mira, ara mirem de tenir també molt obert,
perquè, doncs, si no fa calor aquí dintre.
I també ja hem començat a introduir els menús d'estiu, no?
Perquè aquí es canvia de menú en funció de l'estació de l'any.
A l'hivern, evidentment, tot és molt més...
copiós, molt més...
Bé, que aporti un alt contingut calòric, no?
Més dens, no?
Més dens.
I, de cara a l'estiu, doncs, és més tipus gazpatxos, amanides,
amanides de llenties, amanides del que sigui.
El que sí que no canviem,
això és per desig express dels residents,
és l'escudella dels divendres.
Els hi agrada molt l'escudella,
amb cardolla dels divendres,
i van decidir que l'estiu volien seguir amb escudella.
A ple estiu també?
Sí.
Potser és una cosa que, de cara a aquest any,
intentarem a veure si es pot canviar per alguna altra cosa,
però ara els tinc més dividits, no?
Hi ha una part que sí que volen mantenir-se amb l'escudella tot l'any,
i l'altra ja estan una miqueta més cansats.
Llavors, això poder canviarà.
Però fins ara volien mantenir l'escudella del divendres.
També hem de pensar que aquí, a l'estiu-estiu,
ja era condicionat a dintre,
llavors tampoc és que notin una alta temperatura
com podem trobar nosaltres quan anem al carrer, no?
Llavors, per això, un plat d'escudella no ve tant a disgust,
perquè estan fresquets aquí.
Bé, bé, doncs si ells ho volen així, no?
Sí, o això ho dic,
mira, fem unes reunions de residents
en les que parlem d'aspectes com si una família
s'hagués de reunir per coses organitzatives de la casa.
i en aquestes reunions,
un cop fem el canvi de menú,
doncs parlem d'això.
Jo els llegeixo els menús nous
que ens han portat els de la cuina
i si, per exemple, hi ha algun plat que no ha agradat,
en general,
perquè sempre hi ha algú que aquest no m'agrada l'altre,
però si és una cosa general,
mirem de treure-ho del menú
perquè no els hi repeteixi.
I adaptar-ho, no?, als seus gustos.
Sí, exacte.
Ja que és una casa petita,
perquè Coranta és una residència molt petita,
es poden fer una miqueta a gust d'ells,
que és com ha de ser,
perquè al final això és casa seva, no?
Esclar, i tant, i tant.
Ho han de decidir,
poden opinar i això és molt positiu.
Sí, a vegades hi ha hagut un tipus de peix,
me'n recordo, que no els hi agradava
i era la majoria que no els hi agradava.
Van provar a la cuina de fer-ho d'una altra manera,
però tampoc.
Llavors, aquest peix s'ha de treure, no?
S'intenta, vaja.
Es canvia i ja està.
Sí, sí, i tant.
Gemma, i de cara a la primavera,
avui parlarem d'ennamoraments,
dels primers amors.
Això, els primers,
però també n'hi ha amb persones residents, no?,
d'amors.
Sí, i tant, i tant,
que potser no són els primers,
però no per això,
no són importants, també, no?
I és un tema que costa,
perquè costa pensar
que potser una persona de 85 anys
s'ha enamorat d'una altra, no?
o que potser té unes necessitats, no?,
efectives, o el que sigui,
doncs,
envers una altra persona.
I passa aquí, eh?
Perquè,
com en tot cas on hi ha convivència,
doncs,
poden sortir aquests lligams.
Afinitats,
o ganes de companyia.
Sí, exacte.
I aquí n'han sortit.
jo ara fa 22 anys que treballo
i he vist moltes relacions
d'amistat, per suposat,
moltes i profundes
i molt riques.
I també he vist relacions
afectives en el sentit d'algú,
que ha conegut algú
i que després han mantingut una relació
que això els ha portat
un motiu per viure
molt important, no?
Alguna parella
que s'ha fet aquí
i que fins i tot
han volgut fer
una cerimònia, no?,
per poder-ho
d'alguna manera
fer públic, no?
Estorionitzar-ho, no?
Sí, sí, sí.
I gent que ha retrobat,
doncs,
a vegades,
jo que m'explica, no?,
alguna resident,
no em puc creure, no?
No em podia creure
que als 90 anys
em passaria això
i ara, mira,
semblo un adolescent.
Bé,
si això els fa feliços,
evidentment,
hi ha endavant, no?
Endavant
i a cuidar-ho.
Sí, sí, sí.
He de dir que a vegades
hi ha famílies
que això ho porten molt bé
i hi ha famílies
que els hi costa més, no?
A vegades ens pot costar
imaginant-nos el nostre pare
o la nostra mare
amb 90 anys
o amb 80 no sé què
que ara s'ha enamorat
d'un senyor
que no coneixia, no?
El tema de la sexualitat
allà, bueno,
no en volem ni sentir
ni sentir-ho parlant
ni veure-ho,
però costa una mica,
però també és veritat
que el que jo he viscut
és que si
després la família,
els fills,
han anat veient
que aquesta relació
els aporta benestar
i felicitat
i se senten
acompanyats
doncs això els
ja han estat a favor
vull dir
ho valoren
ho valoren, sí, sí
molt bé, Gemma
doncs avui amb ells
també parlem d'aquest tema
però sobretot
dels primers
amors
i ara, si et sembla
ja ens pots donar
la sortida, no?
del tren
i passejarem pel tren
primer de tot
al restaurant
a veure si
ja hi ha aquests
canvis de menús
o no encara
a veure què ens explica
en Munir.
Cucinero, cocinero
enciende bien la candela
y prepara con esmero
un arroz
con una bichuela
Cocinero, cocinero
aprobecia la oración
trabando en el carbón
Bé, doncs hem arribat
al Vagor Restaurant
i aquí ja veiem
molt de moviment
molt de trecíper
d'olles i cassoles
i tenim la Raquel
que ens explicarà
quin menú hi ha avui
bon dia Raquel
Bon dia
doncs avui
tenim
de primer
gazpacho
que els hi ha
agradat molt
ben fresquet
i de segon
lasanya
lasanya
ben gratinada
molt bona
a dintre de lasanya
què hi ha
carn
és de carn
i amb a gemel
a sobre
molta a gemel
i els altres
envies que els hi porteu
aquest menú
els porteu aquí
al Vagor Restaurant
estan contents
amb la lasanya
i el gazpacho
sí
sobretot
el gazpacho
s'hi agrada molt
i a fi hi ha temps
que demanaven
durant l'hivern
no n'heu fet
no?
no
l'hivern no
clar
temporada
el que deia
la Gemma
que ara ja
de mica en mica
es devran anar canviant
els menús
i de moment
ja heu introduït
el gazpacho
sí
si ara ja anem
quasi gazpacho
més ensalades
més amanides
més
sí
i de postres?
de postres
tenim fruita
fruita del temps
o iogurt
si algú no vol fruita
iogurt
llavors es pot triar
no?
sí
sí
molt bé
doncs Raquel
moltes gràcies
per explicar el menú d'avui
i que tinguem molt bon viatge
molt bé
moltes gràcies a vostès
comencem la passejada pels vagons
i aquí ja comencem a tenir
uns quants viatgers
ben posats
en els seus vagons
viatjant
i mentrestant
doncs anirem parlant
i com dèiem
primavera
sang altera
primers amors
com es vivia
comencem amb la Conxita
hola Conxita
bon dia
bon dia
quins records té
dels primers
enamoraments
els primers
enamoraments
cap
perquè només
em vaig sentir
un amor
i per tota la vida
per tota la vida
vaig conèixer
que tenia 14 anys
vam festejar
9 anys
i als 23 anys
em vaig casar
i fins avui
doncs Déu-n'hi-do
no?
tota la vida
tota la vida
i n'està contenta?
sí
i aquells primers anys
de 14 anys
conèixer
aquest amor
com va ser això?
jo vaig conèixer
a la plec de Calella
i allà
em anava buscant
amb una noia
i em va tornant a mi
a la plec de Sardanes?
a la plec de Sardanes
i ballava-vos Sardanes?
si jo sí
ell no
però buscava una noia?
sí
però esclar
em mirava
com ballava jo Sardanes
perquè ell no en sabia
i no em va prendre mai?
sí
sí
però no
no es posava gaire
a la plec de Sardanes
perquè
li feia vergonya
o no sé
que com no sabia
però bé
doncs no
no s'hi va posar mai
de ple no?
no
però a vosaltres sí?
sí sí
nosaltres anàvem als a plec
i anàvem a la plec de Sardanes
i ell venia
i els festejos
d'aquella època
eren molt llars
doncs 9 anys
Déu-n'hi-do
9 anys
vaig festejar
i per festejar
la meva germana
estava a un costat
i l'altre
sempre vigilats
la germana també es va
no
els va ser també
molt jove
sí
ella tenia el seu promès
de tenir el meu
i anàvem junts
anàvem junts
sí
molt bé doncs
un amor molt maco
i ben encertat
tota la vida junts
sí sí sí
molt bé conchita
doncs una experiència
molt bonica
seguim amb més viatges
ara tenim aquí a la Mari
hola Mari
bon dia
bon dia
bon dia
ja veus
Mari
estem parlant
d'aquests primers amors
com ho vas viure tu
jo com a ella
el primer
el primer
el primer
el primer
el primer
el primer
el primer
sí
des de molt joveneta
sí
on va ser això
aquí en el barrio San Pedro
ah sí
explica explica
perquè quan íbamos al cine
en vez de irnos solos
pues llevamos siempre compañía
no es podia anar una parella sola
és que
o bien la suegra
o mi hermana
pero nunca solos
ben vigilats
uff
durant molts anys
sí
porque tuve 6 o 7 años
novia
i
i es veien
cada dia o no
sí
eso sí
perquè tots dos
cada mañana esperaba
en el autobús
con un ramo de rosas
cada dia
cada dia
això és que l'estimava molt
i tant
i tota la vida
de tota la vida
doncs una altra història
d'amor molt maca
no Mari
sí
sí
ho diu amb cara
d'ennamorada encara
sí
pues sí
pero ya no está aquí
ya se fue
ja
però vaja
segueix estimant
no
no
no
no
sempre al cor
molt bé
això és emocionant
eh
Mari
doncs seguim
seguim
ara anirem
amb la pura
que també ens explicarà
aquests primers amors
bon dia pura
bon dia
doncs quins records
en té vostè
ara tenim la Mari
emocionada
parlant del seu amor
que
com veiem
el porta al cor
i ara
pura
quina experiència
en va tenir vostè
molt bonita
estàvem en una
allí
se pedía la novia
i en todo el pueblo
íbamos
y estaba sentado
al lado de una
que esa una
quería
al que tenía
al lado
y mi
mario
era la que
quería
y nada más
unos colotazos
y le digo yo
a mi compañera
¿cómo se llama?
dice Paco
Paco
vente aquí
que tengo una silla
hombre
esto estaba muy feo
lo que le estaba haciendo
y es por querer
aquí
y de ahí ya nos enganchamos
y ya nos perdimos
ya nos separamos
ya nos hemos separado
o sea que desde bien jove
y toda la vida
también
toda la vida
me lo han quitado
me salió
y aquí estamos
sí sí
pero vaja
la seva experiencia
d'ennamorament
i d'amor
es muy dolce
y entrañable
era un
un
me quería mucho
también van estar
molt temps de novio
iba a Granada
andando
porque me venía
a llevar a Barcelona
con una hermana
mía
para despedirme
en el tren
fue andando
desde mi pueblo
a Granada
digo pero mujer
hombre
a ver
pedí una bicicleta
y por lo menos
hubiera venido
y
anda
pues vale
digo desde luego
me voy para allá
en los coches
pues sí
así me lo he dicho
lastimaba
me quería mucho
mucho
mucho
y de casado
si te digo
más
que de soltero
mi marido
me ha querido mucho
quina història més maca també
eh
una història molt maca
mucho
molt bé
doncs
gràcies per explicar-ho pura
i seguim
amb més passatgers
ara trobem la Carme
la Carme Roscalleda
hola
bon dia
bon dia
bon dia Carme
estem preguntant
per les experiències
dels primers amors
i els records
quins en té vostè
jo
els primers amors
vull dir que
no agafo
com a primers amors
sempre he estat
amb les mateixes
persones
amb els mateixos
nois
el ball
molt maco
tot era
molt maco
el que nos podíem
era ni agafar
de la mà
molt vigilats
sí
i com que sempre
ens acompanyava
la mare
doncs
jo no tinc cap problema
dels primers amors
o sigui
que sempre
va ser igual
ens estimàvem
com a nens
com a joves
i tot va anar
molt bé
vaig casar
blanca
que llavors
era difícil
ja pensava
que volem dir
casar blanca
però vostè sí
que s'ha de vestir
blanc
blanca
blanca
blanca
i de blanca
i té bons records
de tota aquesta època
d'aquest prometatge
ah sí
bons records
tots els que vulguis
perquè érem feliços
érem feliços
no ens faltava res
estàvem junts
sempre
una història
que ara
no és tan habitual
no?
entesos
ara es canvia
en cada moment
però vostè
n'està contenta
de com ho va viure?
ah sí
sí
molt
doncs Carme
m'agradava molt ballar
i ballàvem tots els ballos
ens els apuntàvem
i no tenia més ballos
apuntats
que en tocaven
anava amb la llibreta
ballar no?
sí
exacte
quins costums
més macos
i quines vivències
eh Carme?
sí
molt maques
en aquell temps
hi havia gelpí
a Tordera
no hi havia cap més ballos
que no fos gelpí
la festa de gelpí
no la festa de gelpí
tot l'any
ah tot l'any
sí
tots els diumenges
anàvem a gelpí
quan vàrem fer la pista
a Tordera
es va acabar a gelpí
i llavors ja va allà a Tordera
va allà a Tordera
Carme
doncs moltes gràcies
per explicar
i tenim més passagers
tenim aquí en Paco
hola
bon dia
bon dia
Paco
el seu primer amor
se'n recorda?
jo no sé
i no deixem la rava
jo però no la tinc mai
no?
no
de tenir nòvies
i tant al centre
amb un grup de nòvies i nòvies
i tinc un bonit display
sempre arrodesat de nòvies
però no
sempre hi havia alguna nòvies
que t'agradava més
però no
sempre en grup
en grup no pas en parella
sempre en parella
no
és que l'ambient tampoc
l'ambient a casa
tampoc m'acompanyava
no
tenia mal ambient
però vaja
aquesta amistat
aquests grups
també el van fer viure bé
no?
sí
el van fer viure bé
sí
tot sí
hasta
la vera dona
la veu
la veu
la veu
la veu
la veu
la veu
la veu
la veu
la veu
la veu
la veu
ja tenia 32 anys
i bueno
ara ho tinc que fer alguna cosa
però quan se va enterar
la meva mare
la mare
la vida que m'ho va donar
i se va enterar
de la mare llena
però bé
es va casar
si me'n vas casar
i un fill
es farà 43 anys
molt bé
molt bé
sí
doncs
així també va trobar l'amor
no?
sí
però després ja
van partir
no va anar bé
després
bé
hi ha experiències
que no subten
com un voldria
sí
totes compliquen
bé
les compliquen una mica
sí
sí
però no
no
però sé que
l'estat
jo m'està bé
i tot
i amb el meu fill
m'emporto molt bé
i tot
molt bé
i sempre bé
doncs bé
l'experiència
de en Paco
que no va ser per sempre
però també se l'ha explicat
sí
ja
tranquilo
molt bé
gràcies Paco
anem a l'última viatxera
que tenim aquí al vagó
que és la Violeta
bon dia Violeta
bon dia
ja veu
estem parlant
dels primers amors
dels primers enamoraments
de joventut
què n'explica vostè
jo que mi padre
era músico
dava solfeo
i venia un chico
que se llamava Mariano
quan se enterò
que mi padre
dava música
vino
a que le enseñara
solfeo
i jo quan venia
me escondia
detrás de la puerta
perquè me dava vergüenza
de verlo
i quan me veia
per la calle
Violeta
por què estàs escondido
me dava la màu
i jo
no ets escondido
a que emblà
me ets escondido
a que emblà
i no ho estic
luego hi havia
altre chico
que també venia
detrás de mi
que vendia
tela
vendia tela
sin robes
no?
sí
y dice
que me gustaría
salir contigo
y digo
pero yo no salgo
con nadie
y entonces
el chico
cuando me veía
que yo iba
para la escuela
ya se venía
detrás de mí
y así estuve
un tiempo
y después
ya venía conmigo
se ponía a mi lado
pero no le decíamos
nada
dice
espérate
que además
desabrochado
zapatos
pero no
es que eran
unas amores
muy inocentes
no
solo nos dava
la mano
y ya está
y res más
y nada más
has cambiat
molt tot
madre mía
cuando íbamos
a bailar
teníamos que
nos tenían
que sacar a bailar
y yo decía
prima con ese
no
con ese no
que no nos gusta
y dice
pero a mí me gusta
él
y digo
pues tú baila con él
yo me voy
y yo me iba
y me sentaba
en la silla
porque no quería
bailar con él
y no sabía
com dir que no
no
le dije que no
y me fui
a sentarme
en una silla
ya ya
mi prima
seguía bailando
con el otro
porque venían todos emparejados
para sacarnos a bailar

viscut a los amores
y ahora
tenemos aquí a l'Esther
que también está
en el vagón
la dinamizadora
de aquí
Can Conte
hola bon dia
hola bon dia
doncs molt interessant
el que ens han explicat
avui aquests viatgers
sí
i t'ho deia abans
a tu Dolors
que quan preparem
una mica el tema
així com
parlar-ne obertament
diguéssim
un per un
que surten moltes coses
i moltes vivències
i sí
realment et fan plantejar
clar
com
ja no només
les experiències
aquestes individuals
que t'expliquen
sinó també
com es vivia d'entorn
ells abans
parlaven
d'això
de la censura
que hi havia
que molta gent
per veure
les primeres pel·lícules
havien de travessar
frontera
i anar fins a França
bueno
han sortit coses
molt interessants
la veritat
sí sí sí
i a més
que se'n recorden
molt bé
moltíssim
totes aquestes experiències
molt present
i pensava també
que clar
que d'alguna manera
per exemple
el Paco deia
que sempre estava
rodejat de gent
més en grup
com vivint els efectes
des d'una manera
no tan íntima
sinó més
i clar
que de fet
ell té aquesta capacitat
encara ara
perquè
quan fem activitats aquí
s'asseu a l'amuna taula
i està rodejat
de senyores
atreu gent
i es porta molt bé
o sigui que
encara ara
continua tenint
aquesta dinàmica
així més de
relacionar-se
amb grup
sí sí
molt bé Esther
doncs
moltes gràcies
d'aquí un moment
tornarem
a passejar pel vagó
i a preguntar
quines cançons
volen escoltar
i quines cançons
els hi porten records
ràdio cancomte
el tren de la vida
ràdio cancomte
el tren de la vida
cada dia
quan surt el sol
anem d'excursió
resseguim les costes
amb il·lusió
i quan la nit
cau tothom a dormir
que cal agafar
forces
per seguir el camí
pugem tots
a dalt del tren
perquè ens volem divertir
si molt bé
t'ho vols passar
el tren
hem de pujar
i pugem tots
a dalt del tren
perquè ens volem divertir
si molt bé
t'ho vols passar
el tren
hem de pujar
Preguntem primer
a la Conxita
Conxita
quina cançó
triem avui?
A mi, al meu avi
el meu avi va anar a Cuba
l'habanera
l'habanera
per quin motiu?
perquè sempre m'agrada molt
sí?
el meu avi
ja és una
ja molt tradicional
no?
sempre que hi ha avaneres
sempre se canta
i m'agrada
molt bé
doncs escoltarem
el meu avi va anar a Cuba
que demana
la Conxita
el meu avi va anar a Cuba
a Bord d'on el català
a Bord d'on el català
el millor barco de llena
de la flota d'ultramar
el timorell i el nostre barco de l'estat
i el cator de mariner
eren els tots a Calella
eren els tots a Palafuger
quan el català
sortia a la mà
els nois de Calella
feien un cremant
mans a la guitarra
solien cantar
solien cantar
visca Catalunya
visca la Català
arribar en temps de guerres
de perfilies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons
els mariners de Calella
i el meu avi a vida
a tots
varen morir
i el Roberta
van morir
al pèl del canó
quan el català
sortia a la mà
cridava
al meu avi
al meu avi
al meu avi
ara no és
t'hi he estat
però els устройs de bordo
no varen turnar
no varen Tornan
Tinguérem la culpa els americans quan el català sortia a la mar
Els nois de Calella veien un cremant, mans de la guitarra solien cantar, solien cantar, viscà Catalunya, viscà el català.
Màri, quina cançó has triat?
El Manojo de Rosas.
El Manojo de Rosas. Per quin motiu?
Perquè m'agrada molt.
I també abans has explicat una anècdota d'un ram de roses.
Sí, sí, sí.
Que et portava el teu enamorat.
Sí.
Molt bé, doncs gràcies, Màri, i escoltem El Manojo de Rosas.
Poca cosa, casi n'aba,
Vivo delante la gente
Que no has urlado de mí
Yo te curo por mi madre
Que mi cariño no menti
Por tu madre
No lo jures
¿Por qué la ofrendes al cuore
Y no me enrolo yo?
Que mi portan joramentos
Ni pretextos, ni scolpas
Ni pamplinas, ni lamentos
Para qué
Si ya se acabó
Pero si es que
Bien contestao
Tú te callas
Ya me he callao
Que obediente
Y usted también
Soy un cero
La que se ha armao
Si él lo ve
Me dice usted
Lo que quiero
Así es
Y�on
La que se aquí
El que se cambió de roba
para cuidar de su intención,
solamente deslevió
porque se inició su corazón
que en la ropa del obrero
se hizo para trabajar
y no debe un señorito
mancharla para conquistar.
Que la ropa del obrero
se hizo para trabajar
y no debe un señorito
mancharla para conquistar.
El que nos ha dado la mujer
hasta el vuelo hasta el tren.
Cariño, como el que yo siento,
no ha habido ni habrá en la vida.
Es placería ser viviendo
y es voluntad de mi vida
de probar lo que yo te creo
por aquí me muero.
No es el que tú no me quieras
en la casa de mi amargura
es que sin saber quién era
cometí la locura
de que te veas.
abrí mi pecho un cariño
de pecho de mi amargura
y no tengo más que pena
y rencor y toque
de entrepacar.
¡Váyase, váyase y no vuelva!
¡Que no ha nacido el que se burle
de la del manojo de rosas!
¡Váyase, váyase y no vuelva!
¡Váyase y no vuelva!
¡Váyase y no vuelva!
La pura tiene carita de pena, la del manojo de rosas.
La del manojo de rosas.
La pura tiene carita de pena, la del manojo de rosas.
La pura tiene carita de pena, la del manojo de rosas.
La pura tiene carita de pena, la del manojo de rosas.
La pura tiene carita de pena, la del manojo de rosas.
La pura tiene carita de pena, la del manojo de rosas.
Ay, carita, no me dejes ir, porque después te vas a arrepentir y va a ser muy tarde ya.
Manicero se va.


Ven comerme un cucurruxo de maní.
Me voy.
Me voy.
Me voy.
Seguim ara amb la Carme.
A veure, qui ens demana, Carme, quina cançó vols escoltar?
El Bolero de Rebel.
T'agrada el Bolero de Rebel?
Sí.
I per què l'has triat?
Per què m'adona molt de record de quan jo era jove, amb aquestes pel·lícules, amb aquesta cançó i amb aquestes pel·lícules que feien, que eren pecat.
Miralsa. Jo escoltava sempre, però no els entenia, però escoltava perquè veia que veia molt i explicaven coses.
Tota la setmana teníem feina a explicar la pel·lícula i jo escoltava.
I de la veritat, allà aprenien, vam aprendre una mica de picardier.
Amb aquestes pel·lícules?
Sí.
Molt bé, doncs, Carme, i el Bolero de Rebel li porta aquests records?
Doncs sí, me'n recordo molt d'ell.
Esclar, jo l'escoltava perquè era el que feia tanta gràcia.
Esclar.
Encara que no ho entenia més tard, ja va ser una altra cosa.
Molt bé, doncs gràcies, Carme, i escoltem el Bolero de Rebel.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I en Paco, a veure què ens demana?
Sí
Quina cançó?
La cançó era la de Luis Aguilé
Quan vaig sortir de Cuba
Se'n recorda d'aquesta cançó, no?
Sí, me'n recordo
De les anys 70 i 80
Hi havia cançons
Hi havia cançons moltes
I se sentia molt aquesta
La d'en Luis Aguilé
Molt, molt, molt, sí
I quan vaig sortir de Cuba va
Deixei mi vida, deixei mi amor
Molt bé, doncs Paco, escoltem-la
Molt bé, gràcies
Nunca podré morir
Mi corazón no lo tengo aquí
Allí me està esperando
Allí me està esperando
Me està aguardando
Que vuelva allí
Cuando salí de Cuba
Deixei mi vida, deixei mi amor
Cuando salí de Cuba
Cuando salí de Cuba
Deixei enterrado mi corazón
Late y sigue latiendo
Porque mi tierra vida le da
Pero llegará
Deixei mi vida, deixei mi amor
Deixei mi vida, deixei mi amor
Cuando salí de Cuba
Cuando salí de Cuba
Deixei mi vida, deixei mi amor
Cuando salí de Cuba
Deixei enterrado mi corazón
Deixei mi vida, deixei mi vida
Deixei mi vida, deixei mi amor
Deixei mi vida, deixei mi vida
Deixei mi vida, deixei mi vida
Fins demà!
Dejé mi vida, dejé mi amor
Cuando salí de Cuba
Dejé enterrado mi corazón
Cuando salí de Cuba
Dejé mi vida, dejé mi amor
Cuando salí de Cuba
Dejé enterrado mi corazón
Nunca podré morirme
Mi corazón no lo tengo aquí
Allí me está esperando
Me está guardando que vuelvo aquí
I ara la Violeta
Violeta, quina cançó has triat?
Amapola
Lindíssima Amapola
Eso sí
I aquesta li agrada?
Sí, porque cuando éramos jóvenes
Nos íbamos por los campos con las amigas
Y buscábamos amapola en los trigales
Y salíamos con las amapolas
Y nos comíamos también
Una cosa que salía en los trigos
Que le decían pan de pastor
Y nos lo comíamos
Porque como eran los tiempos del hambre
Nos lo comíamos todos
I buscaven herbes que es poguessin menjar
Si pudiéramos comer
I al costat hi havia els gallarets
Les amapolas
Las amapolas
Y los amargos
Que eran amarillos
Quina memòria que té
Doncs moltes gràcies Violeta
Escoltem ara l'amapola
Quina memòria que té
B дв repo
Que eran lositution give
Quina memòria que té
Quina memòria que té
Quina memòria que té
Con um miniler
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
gràcies!
Fins demà!