El tren de la vida. I quan la nit cau tothom a dormir.
que cal agafar forces per seguir el camí. Pugem tots a dalt del tren, perquè ens volem divertir. Si molt bé tu vols passar, el tren hem de pujar. I pugem tots a dalt del tren, perquè ens volem divertir. Si molt bé tu vols passar, el tren hem de pujar. Benvinguts a la sintonia de Ràdio Tordera i esteu escoltant Això és el tren de la vida.
Un nou dia posem el nostre trenc en marxa, tot a punt per fer la maniobra i sortir de l'estació de Can Conte, guiats per les zones de Ràdio Tordena. On ens portaran avui?
Farem el recorregut amb els nostres passatgers, amb les seves vivències, memòries i gustos musicals. I un bon dinar que ens prepara el nostre xef. Tot amb el vistiplau de la directora del centre, la Carmina Sants. Ens acompanya la psicòloga del centre, la Gemma Centelles. Visitem el vagó restaurant i saludem a la cap d'estació que ens dirà si tenen alguna novetat i el tema del dia.
que tocarem amb els passatgers i que ens doni també el xiulet de sortida. I avui tenim la Gemma Santilla. Gemma, molt bon dia. Hola, bon dia, Dolors. Avui te toca cap d'estació i toca el xiulet i tot, no? A mi et toca. Què dius?
Escolta, com a camp d'estació i diguem, no sé, hi ha algunes novetats a la residència aquests dies? Sí, estem amb la incorporació de cobrir algunes baixes de personal, sobretot de tècnics, i s'ha incorporat perquè l'Ester, la dinamitzadora, ha plegat per circumstàncies d'una altra feina, tal, i...
hem incorporat des de, mira, el dimarts, un nou dinamitzador, en Pol, molt jove, i amb moltes ganes. I ja l'he vist jo per aquí, després parlaré d'on vell, no? Sí, sí, sí, la veritat és que els residents estan contents, el veuen molt, molt, molt jove, perquè ho és, però té moltes ganes i moltes idees, i doncs a poc a poc es va integrant ja en l'equip.
que ja has vist que ja està tot i molt bé, la veritat, amb ell, molt, molt. Això és important perquè, esclar, mica en mica, com tu dius, s'haurà d'anar concentrant, a seguir la mateixa línia que hi havia i ja està. Evidentment, no es pot treballar sense tot el personal tècnic i, evidentment, el cuidador, que aquests ja hi són.
Tema del dia que tocarà avui pel tren? Avui volíem parlar, com que estem a les portes de la tardor, de les activitats de la tardor, i justament aquests dies amb els residents anàvem parlant, perquè ara s'ha incorporat en Pol, però aquests dies que hem estat sense, doncs pensàvem tot el que sí que es voldria fer, els panellets que s'han fet cada any,
si es podien fer castanyes... Clar, tot això ho hem deixat una mica en stand-by, perquè necessitàvem que vingués una persona que ho pogués gestionar, i ho farem. Potser no serà ben bé pel voltant, però també tenim present una col·laboració amb els nens de la guarderia, el 31, que s'acostaran aquí en el pati, i sempre...
Els residents, qualsevol cosa, amb els aners de la guarderia ja... Sempre, i tant, que fa molta il·lusió de veure els menuts per aquí. Sí, molta, molta. Després ja s'ha tornat a començar amb el grup d'harmonia, que ens venen a ballar i a cantar d'una manera voluntària i que els residents passen un matí fantàstic, ja van començar a venir.
I ara ja vindran un cop al mes, de manera fixa. És com si haguéssim començat el curs... Exacte, com si haguéssim començat el curs de col·legi, doncs aquí també el curs de les activitats. I ja dic, quan puguem, sí que fem coses ara orientades al temps de la tardor, però ara ja entrarem en...
en aspectes més així, parellets, castanyes, no? Si podem fer, encara que sigui una sortideta, re aquí mateix, agafar quatre fulles. Bé, doncs, coses en funció de l'estació de l'any que estem, que, i aquí ara ja vaig a la meva de psicòloga,
Encara que sembli, ah, les fulles, això també ajuda a que l'orientació de la persona vagi millor. Quan sabem que fent activitats, doncs estem ara de tardor, després vindrà l'hivern, ara doncs si estem fent això de tots, és perquè ara seran tots anys. També són, també té una funció, no?, d'orientar la persona en el...
en el temps, que a vegades costa. A part de les fulles, llavors les fruites, perquè ara mateix aquí darrere hi ha uns lladoners amb els lladons a terra. Sí, hem tingut figues a la figuera,
Abans que s'estava més lligat a la terra, jo crec que tot era com molt més... Clar, esmagranes ara també vénen, vull dir que ara són coses que, clar, molts dels avis tot això ho havien, se suposa, viscut. Sí, sí, sí. Bueno, després quan parleu amb ells... Sí, ja veurem, hem de parlar de la tardor. Doncs ui, sortiran moltes coses, m'imagino. Sí, perquè ara costa que estiguin orientats en aquest aspecte. L'altre dia li passava el test a una senyora que té un cert deteriorament i em deia
Estamos en verano. Jo pensava, clar, és que de fet no s'equivoca en el sentit que fa calor. I el sol pica rabiant, a més que sortir aquí al pati ja pica molt. Aquests dies hem sortit i seguim amb els barretts de palla com si estiguéssim a la gos.
Per això la pobra pues això, estàvem a verano. Clar, vull dir que sí, que tot això ho parlem molt, perquè ells ho diuen, però si per aquest temps ja anàvem superabrigats i... Ha canviat, ha canviat molt tot. Ha canviat. Molt bé, doncs ja no sé si ens ha quedat alguna cosa més.
Crec que de novetats ni aniran a vent, però ara de moment... Ens apuntarem pel mes que ve quan tornem amb el trenc, perquè penso que el trenc després, ja ho saps, que cada mes nosaltres el posem en marxa. Doncs aquí estarem encantats de pujar a vosaltres. De moment, si t'assembla, ens anem al vagó restaurant a veure el xef que ens prepara. Perfecte, som-hi.
Cucinero, cocinero, enciende bien la candela y prepara con esmero un arroz con una bichuela. Cocinero, cocinero, aprovecha la oración trabando en el carbón.
Gemma, doncs ja ens trobem aquí a la cuina del vagó restaurant del nostre tren i digue'm el xef que tenim. Avui en Munir. Munir! Muy buenas, que tal? Hola, pues mira, aquí estem, a veure que ens prepares pel viatge d'avui. Que me dius? Pues mira, hoy tenemos de primero crema de champiñones y de segundo, pues mira, aquí estamos preparando la lasaña de segundo. Això t'anava a dir, això és per fer la lasaña, no? Sí, esta la carne picada para hacer la lasaña. Carai, que bé, no?
Sí. I de postre, que ens adonaràs de postre? De postre hoy tenemos melocotón en almíbar. Mmm, que bo. Con natita, eh, con nata. Eh, hombre. Que no falte. Exacte. Escolta, doncs bueno, suposo que tindrem molt bon viatge perquè aquest dinar promet, eh. Jo estic veient tot això, prepara'm la carmanyola que jo vindré, eh. Que i tal, que sí. Tu sitio es fijo, siempre está reservado.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies i ara sí que ens anem amb els passatgers. Gràcies a vosaltres.
Doncs nosaltres acabem de sortir del vagó restaurant, ja sabem el menú que menjarem en aquest viatge, i ara ens trobem amb tots els passatgers i tenim una sorpresa, perquè la sorpresa és que l'Esther Senyer no hi és, però al seu lloc tenim en Pol. Hola, Pol. Hola, bones. Bon dia.
Escolta, quin canvi, no? Sí, sí. Què tal? Com te sents aquí a Can Conte? Pues la veritat és que molt content, porto dos dies només, però estic molt content. Dos dies, ole! Escolta, i pràcticament t'estrenes amb el trenc de la vida. Sí, sí, sí. Doncs farem ara el recorregut, i tu m'ajudes, jo t'ajudo a tu, i tots dos conduirem aquest trenc. Perfecte, perfecte. Vinga, fins ara.
Doncs ja estem aquí amb els nostres passatgers amb en Pol. Escolta, m'has de presentar els passatgers. Qui tenim aquí? Mira, aquí tenim la Violeta. Hola, Violeta. Hola, reina. Què tal? Doncs marxita. Marxita, sí, perquè te veig amb el braç enguixat. Mare meva, que vas caure.
Sí senyora, me caí en el solario. Bé, pues ja està. A mejorar sé que toquen, no? Escolta'm, el tema del dia és la tardor. Què me pots dir de la tardor? Que íbamos a buscar castañas con mi marido, con una bicicleta, claro, porque las tirábamos del árbol y las teníamos que chafar con las botas, llevábamos de goma. I en bicicleta? En bicicleta, con un saco.
lleno de castañas. Luego las poníamos en un sac otra vez, en una manta vieja en el patio para que se secaran. Sí, sí, sí. Quins records, eh, Violeta? Recuerdos de que íbamos a Can Brugada. A Can Brugada. Pues ara a Can Brugada tots aquells boscos, ja no hi ha castañers, ja no hi ha re, no queda re. No hi ha nada. Solo casas. Bueno, ni casas, no, no. Montes, pelados. Doncs vinga, després vindrem a escoltar la cançó, d'acord? Muy bien, muchas gracias.
Doncs Pol, tenim una altra passatgera, me dius qui és? Sí, aquí tenim la Conxita. Conxita, hola. Hola, bon dia. Benvinguda al nostre trenc. Dona gust, no?, de passejar amb el trenc, eh, que sí. Escolta, i ara la tardor, què és el tema del dia, què ens pots dir de la tardor? Jo a la tardor me'n recordo molt dels panellets, dels bonietos al forn i les castanyes.
Fèiem tot això. Tot això. Fèiem els panellets, els fèiem nosaltres. Vosaltres mateixos. I els pinyons, que els anàveu també a buscar al bosc, els pinyons? No, no, no. Ah, no, comprats. Però vam tot. Sí, sí, sí. I els panellets sempre els fèiem al forn. També, també. Amb el llarg del forn allà. Clar, sí. També. I tots anàvem fent així. Que sí, quins records més macos, eh? Fèiem el temps. Sí. Escolta, els panellets en fèieu molta quantitat.
No, per Benú, en venem cinc. Era-ho cinc, doncs com a mínim un parell de panellats per cada un, no? Feim bastant, sí. Molt bé Conxita, doncs després farem una volta preguntant per la cançó, d'acord? Molt bé. Vinga, fins ara. Doncs bé, Pol, ara sí que m'has de presentar, que tenim un altre passatge. Qui és? Sí, aquí tenim en Paco. Hombre, Paco, hola. Bon dia. Què tal? Molt bé. Ja estem amb el tren en marxa altre cop, eh que sí? Sí, clar. Escolta-me, quines vivències me pots dir tu de la tardor?
l'altrador, m'ha venit a buscar bolets. Ah, molt bé. I també ha agafat castanyes. També, castanyes. Moltes vegades. Escolta, a buscar bolets, els coneixies tu, els bolets? Jo no, però la gent anava així. Ah, la gent t'ensenyava a buscar bolets. I agafa sempre els peixos. Sí, exacte. Sí, sí, sí. Bueno, és que anar al bosc dóna...
Estupendo, no? Perquè a part dels bolets o les castanyes, doncs també hi ha les sideres d'arbós, hi ha moltes coses. No, i caminar. Clar, i caminar. I tant que sí, eh. Pues passa molt bé, sí. Molt bé, molt bé. La tardor, a part que cauen les fulles, però és una situació molt maca i que sí. Molt bé Paco, doncs després vindrem. Volies dir alguna cosa que té tallà? No, allò que he dit de la noia, que va fer la cançó aquella i li agrada molt.
És vital la dedicatòria que vas fer el mes passat. La va escoltar i va estar de vacances. I quan va venir em va dir que hauria agradat molt la cançó. Va estar molt contenta. I tu vas fer aquesta dedicatòria. Home, clar, sí. Molt bé, després vindré esperant la cançó que me dius, d'acord? Molt bé, aquí estem esperats. Doncs anem fent el recorregut amb els nostres passatgers i ara, Pol, digue'm qui tenim. Ara ens toca la pura.
Pura. Hola, Pura. Hola. Bon dia. Benvingut al tren, que ja estem en marxa i tant que sí. A més, fa uns dies molt macos, eh que sí, i dóna gust anar al tren, a passejar. Escolta-me, el tema és de la tardor. Recuerda-me tu, en tu infància, en tu joventut, coses d'hora d'esse tempo, de la tardor.
Bellotas. Ah, sí, es verdad, las bellotas. Las bellotas de los quejigos… ¿De qué eran esas bellotas?
¿De los quejigos o de…? No, de higo no, de la… No, eso ya no lo sé yo, de dónde viene. Pues no es igual, las bellotas… De la encía, de la encía. De las encinas también. Vale, de acuerdo. Que se la comen los cerdos, ¿verdad? Sí, eso te he echado para los cerdos. Claro, por eso son los cerdos de… De bellota.
Muy buena, pura. Muy buena, muy buena. Pero aparte, ¿qué más me tienes que decir del huerto en esos tiempos que hay? Ah, del huerto teníamos de todo. Sí, pero cabía en ese... Ah, higos, ¿me has hablado de higos? De higos, cereza. ¿Teníais una higuera? Mucha.
Bueno, pues el abuelo lo tenía todo eso, pero ¿qué clase de higos teníais? Bueno, yo no sé cómo se llamaba. ¿Blancos o negros? No, blancos. ¿Todos eran blancos? Teníamos una higuera de negros. Sí, de negros. Eso, aquellos que dicen el de dama, no lo sabes cómo se llamaba. No, eso no era... Es igual, la cosa que eran buenos los higos, ¿no?
¿Y por la mañana tempranito que os ibais a comer? Íbamos a los higos, teníamos mujeres, íbamos a coger higos con las cadastres. Qué bueno, ¿no? Qué bueno es todo eso. Qué más, ¿también teníais granas? ¿Granadas teníais por ahí o no? Ciruelas. Ciruelas, porque claro, en ese tiempo, según que no hay.
Pues ya está, comeremos tu esa fruta de otoño. Exacto, que está muy buena. Pura, luego vendré a ver qué canción quieres, ¿de acuerdo? Pues ya la he dicho yo ahí, está escrita. Hasta ahora. Seguim, seguim amb els nostres pesatgers y ara tenim... A la Mari.
Hola Mari. Hola. Què tal? Bien. Bien, pues molt bé. Escúchame, què me recordes de la tardor? Digue'm coses de la tardor. Pues quan íbam a buscar castanyes, bellotas, de tot... De tot, de tot. I com menjàvo les castanyes, què feiu?
Asalas. Pero antes de asadas, de comértelas, ¿cómo las preparabas? Le cortabas un corte para que no saltara. Y ya está. Y luego a comértelas. ¿Y cómo las tostabais? ¿Qué le poníais? En las artes con agujeros. Vale. Pero esto era en casa, en el piso. Sí, sí, en el campo, ¿no? No, en el campo no. No lo he hecho nunca. A ver, en el campo... Ah, porque hay que ponerlas que se mojen un poco, que suden primero las castañas, ¿verdad? Sí, sí. ¿Cómo la hacía sudar?
¿Qué cómo? ¿La ponías en una tapa? Sí. Entonces ya sudaban y antes quedaban mejor tastadas, ¿no? Tenía agujero en el culo de la sartén, pues hacía, pues divina. ¿Y panellets? ¿Hacíais panellets o qué? No, no lo he hecho nunca. No lo has hecho nunca. Bueno, pero te gustan los panellets. Así y tanto. Me gustan.
Yo los comoraba y ya está. Y luego otras frutas de otoño no te llama la atención alguna. Cuando vas a la tienda, por ejemplo, a comprar fruta... Mira, me gustan los membrillos. El melocotón. Pero el membrillo hay que trabajarlo, ¿no? Claro, hay que pasar sal y a mí me encanta. Y crudo me lo como igual.
Pues Mari, luego vendremos a saber la canción, d'acord? Vale, gracias. Doncs Pol, l'última passagera que tenim del grup avui, com he? A la Carme.
Hola Carme, bon dia. Hola, bon dia. Benvinguda en aquest trenc de la vida, que ja saps que estem aquí sempre molt bé nosaltres aquí amb el trenc. Escolta'm, el tema d'avui és de la tardor. A la tardor ens han estat explicant que si fan panellets, que si les castanyes, que si els bolets. Llavors, tu explica'm una mica la teva vivència, Carme, aquí a Tordera, de les festes i tot això que es feia.
O sigui, a nosaltres ens agradava tan ballar que encara que fos més festa dels grans, els petits ens hi ficàvem a ballar. O sigui, ballàvem la tarda, a la nit ja no perquè...
Sí, com érem més grandetes sí que ens hi portava, perquè no podíem anar mai soles. Home normal. Sempre havíem d'anar acompanyades de la carabina que deien. Ai, la carabina! Però llavors ja era una atre edat, eh? No ero petits d'anar... No, si no te creguis, no te creguis. Teníem una edat de 8-10 anys, ja érem grans. Llavors ja ero grans i havia d'anar en carabina, eh?
Sí, sí. Però, home, déu-n'hi-do, no? Sí, sí, sí, vagilaven de totes maneres. Sí, sí, clar, exacte, vagilaven, sí que és veritat. Deu, dotze anys. Sí, sí, sí. Estrenaven algun vestit pel temps de... Cada any estrenaven quatre vestits. Sí, però ara, així, pel temps de les castanyes hi havia algun vest... Perquè, esclar, això era la tardor.
I per la tardor llavors, clar, feia fred. Ja posàvem manigueta. Exacte, havia donat màniga i llavors també s'estrenaven els abrics. Una manigueta, sí. Llavors es preparaven els abrics. Perquè això ja era el novembre i el desembre ja havíem d'estrenar l'abric. L'aire fred o fes calor havíem de posar l'abric.
Molt bé, Carme, quines virències. Cal que nosaltres cosíem. Per això. Si no te creguis començàvem a cosir a quatre i cinc anys ja. No, sí, ja, ja, ja. Començàveu a passar punts. Eh que passàveu punts? Bueno, sí, per marcar la... Sí, es marcava i llavors passàveu punts perquè sí, eh que sí. En vés de passar aquí, és que se sapia molta mía, fèiem uns flussos, obríem i tallàvem. I es tallàven els punts. Oh, hi havia molta feina.
Sí que hi havia feina. Sí, perquè llavors si cosiu amb la màquina i hi havíeu enganxat algun punt d'aquests llavors costava d'estirar, eh? Que sí, Carme. No, d'estirar no, perquè total, de cop de vista el que cosia ja feia, estiraves. Sí, perquè era en blanc, el fil de cotó blanc. Ai, Carme, quins records, eh? Ah, sembla que hem tornat al taller de les modistes.
Bueno, però jo era sastresa. I com que era sastresa les feien trajes i anava sempre molt ben vestida. I vio de picar els sastres, vio de picar les solapes.
I el coll. I el coll també. Ei, i el coll a més el viu de cargolar una mica, eh, que sí. El viuen de la sol una miqueta fluix, luix just perquè no s'aixequés. Ai, calma, és que jo també he estat a l'ofici, per això sé totes aquestes coses. Però a l'ofici no l'ensenyaven mai acabat.
I jo me'l van anar a ensenyar a posar mànigues i tot. Sí, sí, sí. Les mànigues es vien de posar bé, ben posades que mamessin la màniga. Amb una xerretera, amb una xerretera. També, també, també. Que ara diem una xerretera que diuen ara. Ara no saben lo que és. Doncs bueno. Molt bé, Carme, unes vivències molt boniques. Estrenar el vestir per posar l'abric a sobre. Sí, sí, sí. Vinga, després vindré per preguntar la cançó, val? Vale. Fins ara.
Doncs estem ara en aquesta segona volta del tren perquè ara sabem les cançons que volen tots els nostres passatgers. I tenim aquí a la Violeta, que la Violeta ens ha demanat Amapola. Violeta, que te recorda aquesta Amapola? Que havien... Eixaven una pel·lícula en el cine que se llama Amapola.
del Camino. Y mi padre quería ir a ver la película y dice pues ya no voy a la película. Amapola del Camino tu dinero me lo voy a gastar en vino y se acabó. M'ha recordado eso. Pues ahora escoltem Amapola, d'acord? Muy bien.
De amor, en los hierros de tu reja. De amor, escuché la triste queja. De amor, que sonó él.
diciéndome así con su dulce canción. Amapola, lindísima Amapola, será siempre mi alma tú.
Igual que ama la flor, la luz del dia. Amapolla, lindíssima amapolla, no seas tan grata. Amame, amapolla.
Tal vez en los hierros de tu rueja traidor el amor sintió su queja amor que mi amante corazón sintió por mi mal una dulce ilusión amor
No seas tan ingrada,
¿Cómo puedes tú vivir?
I ara tenim la Conxita, que la Conxita ens ha demanat dos gardenies d'Antonio Machín. Conxita, què recorda aquestes gardenies? Perquè m'ha agradat molt i són una mica romàntiques encara que sí. Molt romàntiques, que sí. Quins records de cor i el jugo, que ballava o què? Sí, sí, no, ballava. Ballava molt. Sí?
M'agradava, a mi m'agradava aquesta cançó. No, són cançons romàntiques que val la pena de recordar-los, eh, que sí. Sí, més abans. Sí, perquè ara a més es ballava abraçadet, eh, que sí. Sí, abraçats. Ara no, ara no, ara tot... Ah, tot es poden... Ai, Conxita, doncs vinga, escoltem ara l'Antoni Machín amb tots gardius, d'acord? Va bé, merci.
Dos gardenias para ti, con ellas quiero decir, te quiero, te adoro, mi vida. Ponle toda tu atención, porque son tu corazón y él.
Dos gardenias para ti que tendrán todo el calor de un beso. De esos besos que te di y que jamás encontrarás en el calor de otro querer. A tu lado vivirán y te hablarán como cuando estás conmigo.
Y hasta creerá que te dirán te quiero. Pero si un atardecer las carteñas de mi amor se mueren es porque han adivinado que tu amor se ha terminado porque existe otro querer.
A tu lado vivirán y te hablarán como cuando estás conmigo y hasta creerás que te dirán te quiero pero si un atardecer las gardenias de mi amor se mueren
es porque han adivinado que tu amor se ha terminado, porque existe otro querer.
I ara tenim el Paco, perquè el Paco ens ha demanat la cançó Amèrica, Amèrica del Nino Bravo. Caramba, Paco, aquest te'n recorda, el Nino Bravo. No, el noi era molt enganxós, enganxava molt. Sí, molt maco, eh? Sí, sí, la cançó que estava molt bé. Va fer moltes cançons molt boniques. I enganxava molt la gent, sí.
I ens recorda la joventut també, eh, que sí? No sé quants anys fa, ja que es va morir. La nostra joventut era molt maca, i hi havia moltes cançons, no solo aquelles, i romàntiques, i una mica de tot, eh. I en Miguel Río, hi havia molt gust. I tant, i tant, i tant. Doncs Paco, ara escoltem Amèrica, Amèrica, d'acord? Molt bé. Fins ara.
Donde brilla el tibio sol con un nuevo fulgor dorando las arenas Donde el aire es limpio aún bajo la suave luz de las estrellas Donde el fuego se hace amor, el río es hablador y el monte es el bar
Los dos en esta nueva tierra. América. Es América. Todo un inmenso jardín. Eso es América. Cuando Dios hizo el Edén.
Penso en América Cada nuevo atardecer El cielo empieza a arder Y escucha el viento Que me trae con su canción Una queja de amor
en las praderas. Danzas de guerra y paz de un pueblo que aún no ha roto sus cadenas.
Eso es América. Cuando Dios hizo el helén pensó en América.
Eso es América. Cuando Dios hizo el Edén, pensó en América.
Me recuerdo como una niña que me gustaba mucho todo.
¿Te recuerda que era canción romántica? Sí, sí. ¿La bailabais o qué? Sí. ¿La habíais bailado ese, toda una vida? ¿Sí? Total, ¿qué te gusta? Que me gusta todo. A mí la música me gusta todo. Pues ya está. Pues vamos a escuchar la música y esta vez toda una vida de Antonio Machín. Exacto. ¿De acuerdo? Venga.
Fins demà!
No me cansaría de decirte siempre, pero siempre, siempre.
que eres en mi vida, ansiedad, angustia y desesperación. Toda una vida me estaría contigo, no me importa en qué forma ni dónde ni cómo, pero junto a ti.
No me cansaría de decirte siempre, pero siempre, siempre
que eres en mi vida, ansiedad, angustia y desesperación. Toda una vida me estaría contigo, no me importa en qué forma ni dónde ni cómo, pero junto a ti.
Ràdio Can Comte, el tren de la vida. Doncs bé, ara tenim la Mari perquè la Mari ens ha demanat la cançó Adiós mi España. Sí, de Juanito Valderrama. Què te recorda aquesta cançó? Mucho, mucho. Què mucho? Sí, però què? De sentir-la siempre, de pel·lícules y de tu. Sí, sí, sí. Juanito Valderrama. A mi he fet moltes de cançons, eh, que sí? Sí.
Però aquesta d'Adiós mi Espanya, querida, aquesta... La que m'agrada és aquesta. És la que m'agrada. Doncs vinga, ara l'escoltem, d'acord? Vinga, fins ara. Música
Tengo una popla morena, esa de brisa, de brisa y de sol, usando la mar serena, con ella que vibra tu ol.
Avió mi España preciosa, la tierra donde nací. Bonita, alegre y graciosa, como una rosa de abril.
Voy a morirme de pena viviendo tan lejos de ti. Cruzando la mar serena, con ella te digo adiós.
Que le onde vas que ando España de mi querer. A Dios le pido llorando que pronto te vuelva a ver.
Com una rosa encendia, perfumant mi corazón. Adiós mi España quería, petit cantó mi canción, que al darte mi despedía.
Fins demà!
I ara tenim l'última passatgera, la Carme, perquè ens ha demanat la sardana a l'ombra del campanar, eh, Carme? Sí. I, bueno, i quins records tens de l'ombra del campanar? És que sense... Cada diumenge es trucava, Carme. Sí.
És una sardana que t'agrada molt, eh, que sí. M'agrada molt. M'agrada molt com m'agraden totes. Totes ja, sí, sí. La de les monges, que és maca també. La sardana de les monges i tant. Que sempre fem broma. Bueno, doncs Carme, moltíssim escoltarem ara aquesta, l'ombra del campanar, d'acord? Val. Vinga.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Compte, el tren de la vida. Doncs bé, hem acabat tots els passatgers, ja sabem les cançons i tenim en Pau. Hola Pau, escolta, què t'ha semblat aquest teu primer viatge? Molt bé, molt bé. Sí, tot aquest programa...
La manera de les persones que parlen de les seves vivències. És molt important que sàpiguem el nostre passat per poder seguir en el futur. Exacte, exacte. Doncs, Pau, moltíssimes gràcies. Ens veurem al proper viatge. Òbviament, ens veurem, ens veurem.
Doncs vinga, nosaltres hem d'acomiadar ja aquest viatge, aquest el trenc de la vida. Posarem la màquina ben preparada a anar a l'estació de Can Comte i nosaltres, doncs, el mes que ve hi tornem. Fins aquí aquest trenc de la vida. Us ha parlat Maria de los Oliveres. Adéu-siau.