Són sis.
Qui són les sis de Ravensbrück?
La primera vegada que vaig sentir a parlar d'aquestes dones
va ser a la presentació del llibre de la Míriam Roma,
la historiadora del meu poble, d'Almenar.
Com molta gent, sabia que molts catalans havien mort a Matausen,
però no sabia que moltes catalanes
havien estat deportades a Ravensbrück.
En la memòria col·lectiva tenim la Neus Català
i no en totes les memòries.
Escoltar aquelles biografies em va provocar
la necessitat de fer d'altaveu.
Al projecte s'hi han sumat l'Anna Canyi,
la Míriam Roma, la Laia Manresa,
l'Abel Porroi i tot d'altres persones
que s'hi han anat involucrant.
Som l'Anna Gasol i la Pili García
i aquesta és la història de la Coloma Ceró.
Nom.
Coloma Ceró.
Dia d'entrada al camp de concentració.
Camp de concentració de Ravensbrück.
3 de febrer de 1944.
Matrícula.
Matrícula.
27.037.
Capítol 1.
Coloma Ceró Costa,
la primera regidora de Vilafranca.
Ravensbrück, literalment de l'alemany Pont de Corps,
situat a 90 quilòmetres al nord de Berlín,
va ser construït l'any 39
amb mà d'obra esclava
provinent del camp de concentració de Sachsenhausen.
Ravensbrück va ser l'únic camp
del sistema concentracionari nazi
per a dones i infants.
Partint de l'estudi en perspectiva de gènere
de la Míriam Roma de Pagès Editors,
us explicarem la trajectòria vital d'aquestes sis dones
que comparteixen l'haver estat deportades a Ravensbrück
i l'haver estat invisibilitzades durant moltes dècades.
Nosaltres els farem aquest petit homenatge
perquè, com diu la Neus Català,
la memòria no és venjança,
és justícia.
Som a l'Albagès,
un poble de les Garrigues
a la segona dècada del segle XX.
La Coloma Seró neix en una família humil de pagesos,
a Calcavaler Seró.
En l'actualitat, a l'Albagès
ja no queda ni la casa que van habitar.
El Josep Rubió Sobrepere,
garriguent historiador especialitzat
en recuperar la història de les Garrigues,
ens acompanya al llarg d'aquest episodi
per donar veu a la Coloma.
Traçar o reconstruir encara avui
la trajectòria vital de la Coloma a Seró Costa
continua sent tot un repte.
Les dates de naixement fluctuen
segons la font que es pugui consultar,
o el 12 de juny de 1912,
o el 12 de juny de 1914.
La localització de la partida de naixement
en el Registe Civil de la Població de l'Albagès
va ser clau per tal de certificar
les dades donades anteriorment.
La Coloma és una dona valenta
i avançada als seus temps,
perquè amb 20 anys deixa el poble
per anar a viure i estudiar a Lleida.
De ben jove, la Coloma marxà cap a Lleida
i es va presentar el llistat de mestres
que havien de fer el curset de selecció
per a l'ingrés a Magisteri.
Era l'any 1933.
Paral·lelament a la seva tasca d'estudiant
i posteriorment docent,
la Coloma s'involucrà també
en l'esfera política a la ciutat de Lleida.
D'aquesta manera s'afilia al PSUC
i es dedica a fer xerrades i actes de propaganda,
organitzats conjuntament amb la UGT,
per diferents pobles de les Garrigues,
però també del Segrià.
Som a l'any 36
i està a punt d'esclatar la guerra
i la Coloma comença a exercir de mestre
a l'escola de Montpol, al Solsonès.
Allí s'hi està un parell d'anys,
fins que les tropes franquistes
van guanyant territori i ocupen Lleida.
És llavors que es trasllada a Vilafranca del Penedès,
on hi deixa petjada.
Salvador Campamà és vilafranquí historiador.
La Coloma Saró va arribar a Vilafranca
fugint de l'ocupació franquista de Lleida.
Ella va arribar, de fet,
en una plaça de mestre,
en una de les escoles públiques de Vilafranca
que s'havien creat durant la república
i va prendre possessió d'aquesta plaça de mestre
el maig del 38.
Concretament, la Coloma
va aconseguir la plaça
en una antiga escola religiosa
que havia estat incautada per la república
mesos abans d'esclatar la guerra.
Es tractava del grup escolar Francesc Macià.
Recordeu que la Coloma,
quan van a estudiar a Lleida,
entra en política i milita al PSUC.
Aquesta militància,
el constant degoteig de regidors que són cridats a files
i les tensions al consistori,
faciliten que la Coloma
entre a formar part de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Vilafranca
i esdevingui la primera regidora
de la història de la ciutat.
A l'últim estiu de la guerra
hi havia greus tensions
en el govern municipal de Vilafranca
entre d'una banda Esquerra Republicana,
que era el partit que ostentava l'alcaldia,
l'alcalde era Fèlix Malaguer,
i el partit de la Coloma,
el SUC.
Unes tensions que van provocar
un trencament de l'equip del govern
i una crisi que va presenciar la Coloma.
Aquests fets, indirectament,
van permetre
que la Coloma fes un pas més
al consistori
i l'agost
et cedís
a la regidoria de la cultura.
La Coloma sovint envia cartes a l'Albagès
a casa dels seus pares.
Ho fa des de Vilafranca
i més tard des de França.
Els pares de la Coloma
són analfabets
i és el mestre republicà del poble
qui els llegeix les cartes,
el pare del Josep Maria Alventosa Quadrat.
Això és el que recorda el Josep Maria.
Resulta que, d'amagat,
pujaven a casa
i portaven les cartes de la Coloma 0
perquè el meu pare els llegeix.
Estaven fetes en castellà, eh?
S'assentaven allí,
els llegeixia
i llavors li contrastaven a la Coloma
i ho feia el meu pare.
Aquesta bona gent,
per què els llegeixia les cartes?
Perquè aquesta gent,
amb la guerra i tot això,
la filla va marxar pel que es veu,
doncs era molt llesta
i va marxar cap a Lleida
i va estudiar la normal
i es va fer mestre.
Ells van arribar molt a la misèria,
la casa la tenien la part de dalt esfonçada
i gairebé vivien baix a l'entrada
i vivien de manera molt precària.
El ser la Coloma a fora
i no sabíem d'anar-les,
llavors què van fer?
Va haver una família del poble
que els van cuidar fins que es van morir,
a canvi de les terres i la casa.
Els pares de la Coloma
moren a l'Albagès,
a la misèria,
a la mateixa casa
on van veure néixer la seva filla.
Sabem pel testimoni del pare
del Josep Maria Alventosa
que la Coloma
és una dona molt alta,
rosa i atractiva.
És una llàstima
que aquesta sigui
l'única imatge
que ens puguem fer
perquè no queda
cap testimoni gràfic d'ella.
Ens quedem momentàniament
al municipi de l'Albagès
perquè la sort
que va tenir la Coloma
de mantenir correspondència
amb els seus pares
no la van tenir
molts altres veïns del municipi.
L'any 2019,
quan el Miquel Àngel Llimós,
exalcalde de l'Ajuntament
de l'Albagès,
buscava fotos antigues
a l'arxiu històric
i va trobar una carpeta
on estaven classificades
unes cartes escrites
entre el 39 i el 41
que mai no van arribar
als seus destinataris.
I li vaig comentar
de poder anar a l'arxiu
a donar un cop d'ull
per si podíem trobar
fotos antigues del poble
perquè m'interessava
aquest tema
de poder trobar
material antic.
La sorpresa és que
el primer que havia trobat
és aquesta carpeta
molt ben classificada,
un total de 39 carpetes
de 42 persones
que se'ls havien cautat
correspondència
que corresponia
des de l'any 39 al 41.
L'Albagès
és un dels pobles
amb el nombre
d'executats
més alt per càpita
de la postgarra franquista
a les Garrigues
i té una de les ràtios
més elevades
de tot Catalunya.
S'hi van executar
11 persones
durant aquell període
de la postgarra.
En aquella carpeta
a l'antic arxiu
de l'Ajuntament,
classificades
i oblidades,
s'hi van trobar
la correspondència
de 8 d'aquestes
11 persones
executades.
Són les cartes
de comiat a la família
o demanant clemència
a les autoritats
que van enviar
els empresonats
i represaliats
des de la presó de Lleida.
Les últimes cartes
que van escriure
els executats
i que el consistori
franquista
havia retingut.
Tenint en compte
que se'n van executar
11 persones
durant aquell període,
ens trobem
que hi ha correspondència
de 8 de les 11
d'aquelles persones
en aquestes cartes
i moltes
van ser
les últimes lletres
que van escriure.
Els afectats
per la repressió
van ser principalment
homes
d'entre els 20
i 40 anys,
casats
amb l'ofici de pagès
de tradició política
catalanista
i republicana,
anarquista
o comunista.
Els índecs repressius
més elevats
es troben
a les comarques agràries
i més concretament
als pobles
d'en menys
de 5.000 habitants.
Les condemnes
s'aplicaven
de manera arbitrària,
tal i com va passar
a l'Albagès.
Hi ha gent
que potser
va ser executada
i no hi ha cap informe,
no tenim constància
que hi hagués res.
I d'altres,
llegies l'informe,
hi havia unes acusacions
tan fortes
com les que la gent
que van executar,
la mateixa,
però van quedar
amb llibertat
i van fer vida
normal al poble.
Vull dir que
les acusacions polítiques
eren una cosa
i a l'hora
de les execucions
van comptar molt
rencilles entre veïns,
enveges
i ajustament de comptes.
Previament
s'havien fet
un consell de guerra
a 7 veïns del poble
de caire de dretes,
pròxims més
a la lligésia,
però se'ls va condonar
la pena.
Llavors,
quan va ser
la postguerra,
va ser al revés,
però
llavors no hi va haver
clemencia.
Les cartes
van ser retornades
als familiars
80 anys després
d'haver estat escrites.
Va ser difícil
retornar-les
perquè la majoria
dels remitents
havien mort
i els descendants
ja no vivien
a l'Albagès.
De fet,
avui,
a l'Albagès,
només hi queden
300 persones
d'aquells 1.000 habitants
als anys 30.
Ni la Coloma,
que ja no tornarà
mai més
a l'Albagès.
Com a mestra
i regidora
de cultura
a Vilafranca,
té un objectiu clar,
intentar que tot
i el context bèl·lic
es respiri
la màxima normalitat
dins de les escoles.
Salvador Campamà,
historiador vilafranquí,
ens explica
algunes de les decisions
que va prendre la Coloma
com a membre
del govern
de Vilafranca.
La Coloma,
es va marcar
un objectiu molt clar,
que era
mantenir les classes
amb màxima normalitat,
cosa que era molt difícil
en aquell tram final
de la guerra.
Feia mesos i mesos
que s'arrossegava
una greu carestia
de tot,
alimentària,
energètica.
Aquesta carestia
arribava a les famílies
que tenien infants
escolaritzats.
Aquesta carestia
arribava a les escoles.
Però, a més a més,
Vilafranca patia
un constant risc
d'ombardetge aèri
de l'aviació feixista,
perquè Vilafranca
estava molt a prop
del que s'adomena
el vesper de la Gloriosa.
El vesper de la Gloriosa
era en un seguit
de camps aèris,
republicans,
ubicats al voltant
de Vilafranca.
De fet,
un dels principals refugis
antiàiris de la ciutat
estava construït
a prop de
dos centres educatius
que hi havia
a Vilafranca.
Estava construït
a la Rambla
on,
en una banda,
hi havia
el nou institut
d'educació secundària
que ocupava els locals
que fins a la República
havien allotjat
un col·legi
de primària
de monges
i, d'altra banda,
cap damunt de la Rambla
hi havia
les escoles graduades
que havia creat
la República
en substitució
d'antiga
caserna militar.
Per tant,
la Coloma
es faró
ho té molt difícil
per mantenir
aquella normalitat
que ella
tan desitjava.
la Coloma
fa mans i mànigues
per mantenir
una mínima normalitat
a les aules
malgrat que la por
i la misèria
s'estenen
a la mateixa velocitat
i en la mateixa direcció
amb què ho fa la guerra.
Un entrebany dur
com a regidora
de cultura
li va arribar
al setembre
de l'any
38
quan
en plena
batalla
de l'Ebre
l'institut
aquell institut
que es trobava
a la Rambla
va convertir-se
en un hospital
militar
en un hospital
de sang
per acollir
els soldats
aferits
a la batalla
de l'Ebre.
La Coloma
va haver d'organitzar
el trasllat
de l'institut
cap a unes noves
instal·lacions
menys adequades
a les que ocupava
fins a aquest moment.
amb tot
la Coloma
Saró
regidora
de cultura
va actuar
amb normalitat
pel que fa
a signar places
d'escolarització
pel curs
38-39
ella va signar
aquí
de les diferents
escoles
de la ciutat
havia d'anar
cada infant
va organitzar
colònies
escolars
amb intenció
de dur res a terme
aquella mateixa
tardor i hivern
per tant
a les acaballes
de la guerra
però
va topar
amb un altre
escull
un ordre
de la Generalitat
de Catalunya
del 7 de novembre
del 38
establint
que es tanquessin
les escoles
de Vilafranca
degut
a una epidèmia
de diftèria.
L'anal
de la Coloma
és aconseguir
que els infants
notin
el menys possible
els estrells
de la guerra
tot i tenir
el vespe
de la Gloriosa
els camps aèris
republicans
al costat
i les tropes
franquistes
apropant-se.
Organitza
les colònies
per mantenir
allunyada
la canalla
dels bombardejos.
Com a republicana
aspira a fer laic
a la societat
i per tant
també l'escola
plena de sotanes.
L'última activitat
que organitza
és la setmana
de l'infant
l'equivalent
laic
dels reis.
Durant la república
la diada
de reis
s'havia substituït
per una setmana
de l'infant
amb ànim
que aquella celebració
tingués
un contingut
absolutament
laic
alliberat
del contingut
religiós
que té
la diada
de reis.
Doncs
la Coloma
Saró
amb vigílies
de l'ocupació
feixista
de Vilafranca
va preparar
amb un gran
detallisme
la que seria
l'última setmana
de l'infant
de la república
i de la història
de Vilafranca.
De fet,
una setmana
de l'infant
que ocupava
tota la primera
setmana
de l'any 1939.
Hem de pensar
que les tropes
feixistes
van entrar a Vilafranca
el 21 de gener
de 1939.
Doncs
per exemple
el 7 de gener
és a dir
15 dies
abans
de l'entrada
de l'exèrcit
de Franco
Vilafranca
la Coloma
al marc
de la
sermana
de l'infant
havia organitzat
una sessió
de cinema
infantil
el programa
de la qual
prometia
obsequiar
amb un
berenar
tots aquests
infants
que anessin
a veure
la pel·lícula.
Clar,
és molt important
aquest detall.
Un berenar
en temps
de caràstia
en temps
de misèria
en temps
en què
els aliments
més bàsics
eren racionats
és un gran
reclam
per atreure
els infants
al cinema.
Deixeu les armes!
El caudillo
perdona
i redime!
Seguid
l'exemple
de vostres
camarades
basados
a nostres
línies!
Tot aquí
lograréis
la victòria!
Alegría
en el hogar
i paz
en el alma!
Pocs dies
després
de celebrar
la setmana
de l'infant
la Coloma
Seró
mestra
comunista
ha de fugir.
El 21 de gener
les tropes
franquistes
entren a
Vilafranca.
A partir
de la setmana
de l'infant
es perd
el restre
de la Coloma
Seró
de Vilafranca
de fet
es perd
el restre
de moltes
persones
a Vilafranca
perquè la ciutat
estava a punt
de caure
en mans
de les tropes
feixistes
i la Coloma
va ser
una
de les
desenes
de vilafranquins
i vilafranquines
que van
decidir
emprendre
el camí
de l'exili
d'un exili
que per ella
seria definitiu.
Amb veu de dona
a Lleida
al Pirineu
i Aran
les 6
de Ravensbrück
T'ha agradat
aquest podcast?
Recorda que el tens
aquest i d'altres
a la xarxa
més.
Ràdio Tordera
L'emissora
que t'escolta
107.1 FM
I've lost the use of my heart
I've lost the use of my heart
But I'm still alive
Still looking for the light
The endless pool
on the other side
It's wild, wild west
I'm doing my best
I'm at the borderline
I'm at the borderline of my fate
I'm at the hinterland
of my devotion
I'm in the front line
of this battle of mine
But I'm still alive
I'm a soldier of love
I'm a soldier of love
Every day and night
I'm a soldier of love
All the days of my life
I've been torn up inside
I've been left behind
Oh, it's all I ride
I've been willing to survive
In the wild, wild west
Trying my hardest
Doing my best
To stay alive
I'm a soldier of love
I am a soldier of love
I'm a soldier of love
I'm a soldier of love
Every day and night
Every day and night
I'm a soldier of love
All the days of my life
I am loved but I don't doubt
Oh, it's all I ride
I have a will to survive
In the wild, wild west
Trying my hardest
Doing my best
To stay alive
I am a soldier
I'm a soldier of love
I'm a soldier of love
I'm a soldier of love
I'm all that love will come
I'm all that love will come
Turn it all around
I'm a soldier of love
I'm a soldier
I'm a soldier
I'm a soldier
I'm a soldier
I'm a soldier
I'm a soldier
I'm a soldier
I'm a soldier
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara que ja sigui, lluny, molt lluny.
Podràs pensar en passat,
però de res et servirà.
Records que es fan ara, estem a veure.
Lluny, molt lluny.
Adéu, adéu, adéu.
Adéu, adéu, adéu.
No esperen més.
No et giris cap enrere, adéu, adéu.
I tot és molt senzill.
Basta creure que estàs viu.
Ciutats plenes de llum encara m'esperen.
Molt lluny.
Molt lluny.
Si no arribem a destí.
Aquest serà el nostre camí.
Pensar que sempre esperen coses bones.
lluny, molt lluny.
Adéu, adéu.
Adéu.
Adéu, adéu.
No esperen més.
No et giris cap enrere, adéu, adéu.
No et giris cap enrere, adéu, adéu.
No et giris cap enrere, adéu, adéu.
No et giris cap enrere, adéu, adéu, adéu.
My love must be a kind of blind love.
I can't see anyone but you.
Sh built up!
Dibub sh built up!
Fins demà!
Fins demà!
I only have eyes for you
I don't know if
We're in a garden
Are on the crowded avenue
You are here
And so am I
Maybe millions of people
Go by
But they all disappear
From view
And I only have eyes for you
And so am I
And so am I
And so am I
And so am I
L'emissora que t'escolta
Radio Torrera.cat
I xarxes socials
When I became of age
My mother called
To her side
She said
Son, you're growing up now
Pretty soon you'll take a bride
And then she said
Just because you've become a young man
There's still some things that you don't understand
Before you ask some girl for a handbound
Keep your freedom for as long as you can
My mama told me
My mama told me
You better shop around
Oh yeah
You better shop around
There's some things that I want you to know now
I'm just as sure
And the wind's gonna blow now
The women come
And the women gonna go now
Before you tell them that you love them
So now
My mama told me
You better shop around
Oh yeah
You better shop around
Shop around
I try to get yourself a bargain son
Don't be sold on the very first one
A pretty girl
Come a dime a dozen
I try to find one
Who's gonna give you true love
And before you take the girl and say
I do now
I make sure she's in love with you now
My mama told me
You better shop around
I make sure she's in love with you now
To get yourself a bargain son
To get yourself a bargain son
Oh hey
Try to get yourself a bargain son
Don't be sold on the very first one
A pretty girl's come a dime a dozen
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Voy haciendo mis planes
Voy sabiendo quién soy
Voy buscando mi parte
Voy logrando el control
Van jugando contigo
Van rompiendo tu amor
Van dejándote solo
No sé si vives solo
No sé si vives solo
No sé si vives solo
Algo puede mejorar
Algo que pueda encontrar
Algo que me des aliento
Que me ayude a imaginar
Y yo lo quiero lograr
Ya no quiero recordar
Y darle tiempo a este momento
Que me ayude a hacer
Radio Turdera
Radio Turdera