Idíl·lic, el pot que s'itineran del gènere fantàstic, amb Karen Madrid.
Benvinguts a l'Idíl·lic.
En el programa d'avui tenim dos convidats, autors de gènere fantàstic,
que es coneixen molt bé entre ells, que s'han llegit mútuament,
que tenen bromes internes fins i tot,
però que tenen estils molt diferents a l'hora de plantejar les històries.
El primer en què ens asseurem a conversar serà Martín Pinyol,
autor de la saga de Ciutat de Vampirs,
una saga on s'enfoca des d'un punt de vista juvenil, humorístic
i actualitzat la llegenda de la vampira de Barcelona.
Com a tal, també fa referència en algun moment a La mala dona, de Marc Pastor,
que plantejava aquesta figura d'Enriqueta Martí d'una manera més realista,
amb una trama de novel·la negra.
Pastor també ens acompanya avui, però no per parlar de la novel·la
amb què va saltar la fama, sinó del seu últim títol, Riu de Safirs.
És un programa que en la nostra itinerància hem gravat
des de la llibreria Gigamés de Barcelona,
situada al Triangle Friki, a tocar d'art de triomf
i especialitzada en el gènere fantàstic.
Una llibreria que els amants de la fantasia, terror i ciència-ficció
anomenem El Temple,
i que aquest mes de juny ha complert els seus 40 anys de vida.
Comencem!
I ho fem amb l'escriptor, guionista i humorista Martín Pinyol.
Ell és un gran fan de Vampirs i ho ha demostrat escrivint tres llibres d'aquesta temàtica.
Una de Vampirs, Ciutat de Vampirs, el Club de les Ombres,
i Ciutat de Vampirs, la Lliga de la Llum.
Miro perquè jo sempre em confongué,
si no canviaria l'ordre dels tres.
Jo m'ho sé perquè els he escrit, però si no també hauria de mirar.
La Lliga de la Llum el vas publicar a finals de l'any passat, del 24,
i tanca aquesta mena de trilogia, o almenys la biologia.
No sé si ja comentaves que potser no l'havies pensat com a trilogia,
però que al final tot encaixa molt bé, no?
Quan comença la teva fascinació pels Vampirs?
Típica pregunta oberta.
Podem estar tres hores, però...
Des que tinc memòria.
Des que tinc memòria,
perquè el Vampir és el típic monstre que li agrada a tothom.
Perquè fa por, relativament,
és una persona,
tu el mires i dius, sembla persona,
normalment és una persona adinerada,
després han vingut els típics Vampirs cutres, pobres,
més ocupes,
però d'entrada hi havia el Vampir aristocràtic
que tenia un castell,
i qui no vol tenir un castell quan ets petit?
Llavors...
I de gran també, eh?
De gran també, però...
Si algú el neteja, si algú altre el neteja...
De gran ja, potser dius, ui, això,
pagar l'IBI és molt car,
però de petit, dius,
un castell aniria bé.
De gran ja, dius,
uns pàrquings em donarien més rendiment,
no tinc problemes amb els llogaters,
però bueno, la qüestió és que
tu ets petit i t'arriba un llibre
com el pequeño vampiro,
i dius,
jo veig xulo,
tenir el típic amic que vola,
que té capa,
que pot viure molts anys,
que quan ets petit també hi ha la típica angoixa,
ai, si em moriré,
i hauré passat tota la meva infantesa estudiant mates,
que no em serviran per res,
llavors,
ja vaig dir,
els vampirs m'agraden,
i després de gran,
vaig, bueno, de gran,
jo què sé,
15, 16 anys,
com la gran majoria de públic que estem aquí,
tots hem llegit Stephen King
quan no ens tocava,
i llavors,
bueno,
doncs arriba Salem Sloth,
i dius,
oh,
m'encanten aquests vampirs,
fan molta por,
però alhora és un monstre
amb el que pots parlar,
pots negociar,
i és un monstre que s'alimenta,
també,
que hi ha,
pels que hem sigut gordos tota la vida,
dius,
un monstre que menja,
malcrec,
un monstre que,
ai, quiero conquistar el mundo,
pa què?
Per un altre que diu,
quina mandra, no?
Quina mandra,
i després què fas amb el món conquerit?
En canvi,
un monstre que el que vol és menjar,
perquè ja té quartos,
ja la vida la té solucionada,
l'únic que ha de fer
és fotre's cada dia el batut de sang,
doncs amb aquest monstre
tu hi pots trobar
com una mena d'identificació,
una mena de comunió,
i fins i tot,
en els últims anys,
ja ha sortit també aquesta mena de,
no entrarem en crepuscle,
perquè això ni som vampir ni res,
però hi ha hagut aquesta adoració
cap al vampir,
de jo vull ser vampir,
i, bueno,
aquestes tendències.
Però vull dir,
el vampir,
com a monstre,
jo crec que és el més admirat
i que tots el voldrien de veïr.
Un zombi fa molt soroll i fa peste.
La mòmia...
És una mica més agressiu, no?
Sí, vull dir,
al final,
i l'home allò,
també entre les pusses,
i li has de posar cullars,
tot,
és el vampir.
Com a resposta seria,
el vampir és el millor monstre
que podem llegir,
consumir,
o admirar.
i has dit referents
que potser giren una mica
fora del que és
el mapa mainstream,
perquè una generació important
va estar molt marcada
per entrevista
con el vampiro.
Sí.
Gent que potser no havia llegit
res de vampirs,
i que amb aquella mítica peli
va entrar en el món dels vampirs,
a tu va tenir alguna manera d'impacte,
o ja venies
de l'altra ruta alternativa
de l'entrada dels vampirs?
Jo era més
del vampir bo,
del vampir que espanta,
jo crec que,
evidentment com molts de vosaltres,
la vaig veure d'adolescent,
però a mi ni Brad Pitt ni Tom Cruise
em van dir res,
vaig pensar,
aquí poca sang,
poca lluita,
poca decapitació.
Llavors aquí,
els vampirs tormentats,
la nena aquella,
és que seré niña toda la vida,
i bueno,
madura,
o sigui,
estudia i ves a l'institut,
jo què sé,
llavors per mi,
em sembla que l'he vist un cop
i em va avorrir molt.
Potser ara tornar de veure
amb 46 anys,
diria,
oi,
el pes de l'existència i tal,
però quan el vaig veure,
vaig pensar aquí,
molt millor va fer caça vampiros,
que ja han acudit
i van per feina.
Sí, sí,
realment són públics diferents.
Sí, sí, sí.
En el teu cas,
la ciutat de vampirs,
potser el tret distintiu
és l'humor.
Sí.
En el primer llibre,
o sigui,
el del Costales,
diguéssim,
el que era el protagonista de Costales,
que després apareix en el tercer,
és un protagonista
que és molt descarat,
que li va molt la broma,
que es pren la vida
d'una manera molt desenfadada,
volies fer la teva pròpia aportació
de dir,
doncs mira,
el gènere de vampirs,
ja he vist això,
això i això,
però li faltava aquest puntet
de poder riure's una mica
de si mateix.
Sí,
mira,
ho faig,
aquesta és pregunta també
molt llarga de la resposta,
però així tothom a situar.
El 2007-2009,
jo vaig estar vivint a Los Angeles
amb la meva nòvia llavors,
que ara és dona,
perquè a ella li van donar una beca
per estudiar cinema.
I llavors,
jo acabava de publicar
la meva primera novel·la
i igual que el meu amic,
Marc Pastor,
acabava de publicar la primera
i ens trobàvem els dos
amb l'angoixa de
què farem de segona.
I llavors,
jo vaig pensar,
haig de fer una cosa
totalment diferent
i estant a Los Angeles
vaig dir,
hauria de fer la típica novel·la
de Los Angeles,
de cine i tal,
però dic,
ah,
quina mandra.
I alhora,
sí que vaig pensar,
l'experiència
d'un català
lluny de Barcelona,
ara en diuen expats
i ens pujen els lloguers,
però llavors no està de moda,
vaig pensar,
això és molt xulo,
llavors vaig pensar,
i si
el somni d'un tio
que fos vampir
no fos
ni ser immortal
ni xupar molta sang,
sinó fer una pel·li.
Llavors,
en aquesta novel·la
que es deia
una de vampiros
que es va vendre fatal
i la van editar
a un editorial
que,
bé,
he editat
unes quantes novel·les
que han acabat
aquí a GigaMex,
diguéssim,
una secció
més al final
que els que sou aquí
habituals,
ja sabeu quina és,
doncs,
es deia
una de vampiros
i era
un tio de Catalunya
matant vampiros
als Àngeles
i era una mena
com de
Punisher
com de
Forfac Lane,
us en recordeu?
Mítica pel·li
d'un tio
pagant a gent,
disparant
i fent acudits.
Llavors,
es va vendre tan malament,
jo volia fer una saga
amb aquest home
perquè l'última frase
de la pila
que era
si queréis
Costa les volverà.
Igual que la pel·li
de Màsters de l'Universo
sortia al final,
l'última imatge
era
Esqueletos sortint
i dient
volveré,
em passa 40 anys
i no he vuelto.
Però bé,
jo tenia esperances
llavors.
Però el fas tornant
al tercer llibre.
Sí,
perquè molts anys després
amb el Marc
també tenim
moltes inquietuds
en comú,
llavors,
jo,
igual que ell,
però ell se'm va
adalentar
amb la mala dona,
jo em portava
20 anys
volem fer un llibre
de la vampira a Barcelona.
Llavors,
quan ell va fer el seu
que era tan bo
és com,
ja està fet,
ja tema muerto.
Però jo tenia el ronron
i vaig pensar
i si fem un Dràcula
a Barcelona
ara?
Llavors,
el tema de...
però és que jo
tampoc me'l sé,
el primer que es deia
el Club de les Ombres,
la Ciutat de Vampirs 1,
era una noia
de Barcelona
que anava a l'institut
i feia un treball
de recerca
sobre la vampira a Barcelona
i descobria
que era vampira
de veritat,
que encara estava viva
i que controlava
Barcelona des de les Ombres.
Llavors era com,
ah,
amiga,
tenim noia de Barcelona
lluitant contra una vampira
a Barcelona
i tio de Los Ángeles
feia anys
lluitant contra vampirs
i llavors
a l'última pàgina
del Club de les Ombres
sortia el Costales
que era el d'una de vampiros
recollint-la
a la prota
i dient
una té la resistència
i jo vaig dir
mira,
si no en fem més
això està ja
aquí tancat
pensant
algú ho entendrà
i llavors l'editora,
la Pema Maimó
va dir
és que vull saber
com acaba això
i vaig dir
jo també
i llavors va dir
va,
fes la següent
i llavors a la següent
tipus
el que va fer
el Shyamalan
amb El Protegido
i la de Split
que són dos pel·líics
independents
però al final de Split
surt Bruce Willis
en un bar
dient
a veure si ho fem
una tercera
era el mateix
era el mateix
i a la tercera
tercera barra segona
això
quan ho explico
sense powerpoints
no s'entén
però bueno
bàsicament
la lliga de la llum
és com un bafi
cazavampiros
a Barcelona
amb la noia
d'institut
i al costal
llavors tenim
una noia
de 17 anys
emplanada a colau
ben pensant
valenta
decidida
molt feminista
i tenim un tio
de 40 i picos
que fa totes les bromes
que no ha de fer
que és una mica boomer
no?
amb el seu humor
però té bon cor
és el típic gilipolles
que ens cau bé
llavors tenim
aquests dos
contra una invasió
de vampirs a Barcelona
aquesta és la resposta curta
però
jo com
quan vaig veure el costales
quan vaig llegir
el segon
que és tercer
i vaig veure el costales
vaig dir
aquest tio de venir
d'un altre lloc
i m'estic perdent
algú
perquè realment
té massa personalitat
per ser un personatge
que apareix així ràndom
aquest tio
està currat
també podria donar-se el cas
que escrigui molt bé
i dius
però
es notava que tenia una història
i que jo no
pel que sigui
no havia arribat allà
després quan vaig llegir
el teu apíleg
que explicaves tot això
o era el pròleg
perquè és que jo els pròlegs
no els llegeixo mai abans
no vull que em condicionin
la lectura
llavors
va ser com posar-se
la típica samarreta
que tens a casa
dels teus pares
que un dia vas per Nadal
dius
ai m'he tacat
em poso
i dius
oh que bé que em queda
i que xula que era
doncs era això
era recuperar
un personatge
que m'encantava
i que
si aquests
dos llibres
van molt bé
en podíem fer més
perquè tipus
si recordeu
Bafi
la primera temporada
era rodona
tancada
i era com
vale
ja hem salvat
el poble dels vampirs
i després vam fer
no sé si 7 o 8 més
temporades
que ja al final
és com
anem a un tancany
a la paradeta
es pot fer això
es pot degradar
la franquicia
encara
amb 5 o 6 llibres més
si la gent respon
si acaba sent
el típic llibre
oculta
com el primer
i acaba la secció
de Saldur
doncs
doncs
mira
els que l'hagin
llegit els tres
dirà
si hubiera
nacido en Los Ángeles
este hombre
en inglés
lo petaria
però sí que és cert
que el Costales
per una banda
i la protagonista
del primer llibre
per l'altre
apel·len a públics
a lectors
diferents
perquè clar
jo quan llegia
a l'adolescent
em sentia anys llum
dels seus complexos
de com pensava
i després
quan retrobo el Costales
era com amigo
saps?
llavors clar
per edat
però realment
no sé si també volies això
que tot i que és un llibre juvenil
pogués entrar a altres públics
sí sí
perquè a part
o sigui
ara
no és un premi Nobel
i em fa com vergonya
parlar de
de les tècniques
i l'ambició narrativa
i tot això
però això és un novellón
i aquí
perquè encara hem parlat
de l'altre trama
que és
Jacint Verdaguer
Casa Vampirs
que això també té la
és una de les preguntes
que te'n fas
sí
jo espero que després
d'aquest podcast
el compreu tots
i digueu
mare meva
com hem
hem deixat passar aquest llibre
no sabíem que existia
és boníssim
jo
ja us dic
l'està escrivint
i pensava
és complicat fer això
perquè
val
hi ha vampirs
i cachondeo
i duro
però
aquí hi ha feina
és un llibre
que ha de funcionar
perquè s'obre
amb una col·lecció juvenil
ha de funcionar
pels joves
ha de funcionar
pels no tan joves
ha de funcionar
pels meus amics friquis
que seguim llegint
coses de totes les edats
ha de funcionar
pels que fa 15 anys
es van llegir un llibre
que eren pocs
però fidels
ha de funcionar
pels que han llegit
només la primera part
pels que han llegit
els tres
pels que agafen
aquesta segona
tercera part
que no entenen
les altres dos
però
tot ha de funcionar
i tothom ha d'estar content
perquè si no
la gent
mentre Goodreads
ja em fot dues estrelles
llavors
que no m'ho miro
perquè penso
tinc raó jo
i van l'edès
va fent que sí
amb el cap
perquè ell també
ho ha patit
llavors
el que sí
deixo clar
en els epílacs
és
no
hi ha històries de mort
perquè soc un tio
molt carinyós i tal
però no són vampirs romàntics
aquí són vampirs
que se'ls mata
ja està
llavors
les noies
jo reconec
que el desenllaç
de la història d'amor
m'ha frustrat una mica
de quin?
dels tres
del tercer
ah però és maco
al final
sí
ah
hi ha frases
tu volies més
mira
jo no soc
de romàntica
la meva germana
Besson
escriu romàntica
i jo
és com
no
jo decapitacions
i morts
però
quan hi ha una història
d'amor
espero que acabi
com jo vull
i és
o que morin
un dels dos
o que acabin junts
a veure
però també
pensa que
jo soc de l'Eixample
i l'has fet un terme
mig molt estrany
jo com a persona
de l'Eixample
soc una persona
ordenada
i serena
llavors
en el fons
la meva protagonista
té 16-17 anys
i el nòvio
que li agrada
és vampir
vull dir
aquí
és com
ojo
és vampir a la segona
clar
clar
la primera
és una mica cràpula
llavors
ja tenia caràcter de vampir
sense ser-ho
clar
perquè a més
a mi m'agradava tenir
una protagonista
que podia tenir
una certa afinitat
un cert enamorament
amb un altre personatge
però que no sigui
oi és que me miró
con su mirada
penetrante
i ja caia
sus pies
aquestes merdes
o sigui
és una noia
amb caràcter
ja m'agrada
però no sé si en convé
que això també
clarament no
no ho sé
perquè entre això
o un tio que vulgui anar
d'Erasmus
no sé
que és pitjor
llavors
els lectors
decidiran
hi ha hagut
somriures còmplices
en el públic
perquè hi ha molt vampir
entre el públic
també
aquí ja se sap
el llenguatge
del primer llibre
sobretot
és el més adolescent
perquè
els protagonistes
són adolescents
a més està
fet amb una tècnica
que en el cinema
seria fer un fotatge
o sigui
capturats
de missatges
de whatsapp
àudios de whatsapp
vídeos de youtube
això t'ha estat difícil
o estàs molt en contacte
amb adolescents
en el dia a dia
i estàs dintre
em pensava
estàs a punt de jubilar-te
Martín Pinyol
ets viejo
que va
el que penses
ho hagués d'escriure
jo tindria un problema
sí
jo em vaig documentar
perquè tinc amics
amb filles
amb nebodes
i tinc amigues joves
llavors els hi
els hi vaig deixar llegir
o els hi feia preguntes
tipus
com us comuniqueu
i em deien
no per DM
d'insta
i dic
però no és instagram
insta
llavors
dic vale
quita el gram
quita el gram
que se'm vegi jove
els hi preguntava
què feu vosaltres
no
doncs anem a mirar botigues
i dic
què marques
diguem discoteques
com feu per colar-vos
a la discoteca
sense carnet
llavors tot això
ho posava
i la gent
mare meva
però és que
pareces joven
pinyol
el cutis
ja no
ja no
ho sembla
però sí
sí
llavors
abans ho parlaves
Jacín Verdaguer
és un superpersonatge
a mi m'ha encantat
que el reflotis
i li donis
aquest carisma
que
com expliques
en l'epíleg
els que l'hem estudiat
pel ràmbit literari
de poesia
doncs
no li veiem cap
de carisma
i tenim aquella idea
doncs
del mossèn
i tot com molt
encursetat
i aquí veiem
un mossèn
que fa exorcismes
que és boxejador
que el tio
és la canya
i que després
dius que hi ha
que en veritat
tenia
aquesta faceta
vull dir
no tot és aportació
fictícia
per al teu personatge
no no
m'he llegit
totes les biografies
de Bardaguer
que són moltes
i molt llargues
i no serien trepidants
llavors
perquè diguéssim
que
hi ha gent
que és molt bona
fent recerca
però potser
no és molt bona
retallant
llavors
és com si agafessis
tota l'avantguàrdia
de dos segles
i diguéssim
vaig a documentar-me
per un tema
que es podia llegir
a la wikipèdia
en dues pàgines
doncs
això és el mateix
llavors
jo
igual que el Marc
també està
des de fa molts anys
pensant
com és que ningú
a Catalunya
ha fet una història
de Bardaguer
exorcista
perquè era exorcista
perquè ningú ho sabia
sí
però tot és com
prefereixen
el dilema
d'un home
atrapat
entre el poder
i els pobres
és com
ai
per favor
era exorcista
o sigui
què més vols
és com
tens dimoni
i tens avorriment
quines pel·lis han fet
quines sèries han fet
Bardaguer morint
ahi és que
m'han traïsionat
llavors
em ho deia en castellà
també
llavors
vaig dir
això fem-ho
i llegint
les biografies
veia que hi havia
com allò
vacíos legales
que és com
aquí
qui diu exorcista
podria ser
caçar vampirs
i bueno
quadra tot
no ho he enviat
tampoc
a la Fundació
Bardaguer
perquè potser
em bloquegen
del Facebook
però
jo crec
que en el fons
si ho llegeixen
diran
en un segle
d'estudiosos
de Bardaguer
Pinyol
ets l'única persona
que ha dit
fem-ho divertit
perquè al final
clar
tu pots estudiar
l'obra d'algú
fer
grans assajos
sobre
l'Atlàntida
però si
els xavals
no ho agafen
de què serveix
perquè al final
és com
gigamets
ja ha d'haver-hi
un relleu
de públic
sinó
els friquis
que compraven
20
ja tenim
40 i pico
i d'aquí uns anys
tindrem 60 i pico
i al final
a la residència
no et pots endur
els llibres de Martin
perquè no tens lloc
llavors
ha d'haver-hi
un relleu
també
amb Bardaguer
i s'ha de dir
aquest home
no només feia poesia
expulsava dimonis
llavors
tu dius això
i els xavals
ho volen estudiar
es farien tesis
es farien doctorats
es faria de tot
però què tenim
de Bardaguer
una plaça
que sempre està
en obres
al costat
del mussol
aquell
de Passeig
de Sant Joan
i ja està
si fan any
Bardaguer
vull ser el comissari
ara que té una mica
de recorregut
el segon llibre
ara és quan hem de
començar a estar pendents
de treballs de recerca
i tesis doctorals
i tesis doctorals
de Jacín Bardaguer
en els pròxims 10 anys
i llavors veurem
la influència
de la teva novel·la
segurament
o sigui
estaran fets
pel xar GPT
però
hi haurà
hi haurà xavals
que diran
gràcies
em van obligar
a llegir al col·le
un llibre de merda
i després mira
vaig llegir a Del Pinyol
i em va agradar
i a partir d'aquí
tot
Bardaguer
endavant
i ho deies al principi
i és obvi
no?
aquesta biologia
almenys
aquestes dues
no existiria
sense el personatge
d'Enriqueta Martí
no?
sí
Enriqueta Martí
la vampira de Barcelona
tu converteixes
la vampira de Barcelona
en literal
de dir
ostres
s'ha parlat
de vampira de Barcelona
si és que ho deia el nom
doncs anem a fer-la
de veritat
i clar
tu li dones un caràcter
una fortalesa
li dones també
l'altra part
la part que no es veu
de per què és així
no?
no sé si era un
necessitem reinventar
o resignificar
el que ha estat
Enriqueta Martí
per Catalunya
o per Barcelona
sí
ara ha sigut
Ted Chiang
ara vindria
en 15 minuts
de justificació
has vist
quina fluidesa
quan preguntes
a la gent en català
ell només ha fet
Ted Chiang
pels que no veu
estar el 42
va ser
l'entrevistat
de la Karen
i diguéssim
que es prenia
el seu temps
el temps que
George R. R. Martin
es pren entre llibres
Ted Chiang
se'l prenia
entre respostes
ho veu passar
pitjor vosaltres
que jo
la veritat
que jo estava
molt còmode
escoltant
el que em tenia
de dir
ja està
jo vaig anar
amb una mica
d'autor
el Martí
nen
pensàvem
ens l'hem perdut
arribem super tard
portau ja una hora i quart
vam aguantar
les últimes mitja hora
els últims 30
menys mal
que hem arribat tard
o sigui
perquè reproduïa
reproduïda
a 2,5
el YouTube
ja es feia lenta
però bueno
total
Enriqueta Martí
sí
Enriqueta Martí
si ara tingués LinkedIn
posaria
professió
vampira Barcelona
vull dir
feo
ja ho deia
llavors
el llibre del Marc Pastor
la mala dona
aprofitava el mite
la llegenda negra
o sigui
era com el suny i tot
català
però clar
després
arrel del seu èxit
van començar a sortir
molts assajos
era buena persona
era
reciclava
i tal
llavors
llavors
jo m'ho vaig llegir tot
també
i hi havia
unes corrents
que era com
era una víctima
del patriarcat
del seu temps
era una dona pobre
de fet la peli
va anar per aquí
sí
llavors
jo en el llibre
que com bé deies tu
el primer
el club de les ombres
Ciutat de Vampirs 1
l'estic books
per si algú diu
tinc pasta
i vull gastar-la
el que ja
és una investigació
de la noia aquesta
la Sol
que fa un treball
de recerca
llavors
ella el que fa
és contrastar versions
i per exemple
surt el Marc Pastor
entrevistat
però surt també
l'Elsa Plaza
que és una assajista
que va fer
dos llibres
molt extensos
molt ben documentats
sobre
la vida real
de l'Enriqueta
amb documents
clar
hi havia versions
que per exemple
va tenir un fill
se li va morir
i per això
estava trista
bueno trista
i segrestava nens
va segrestar molts nens
quants nens
a partir de quants nens
ets segrestadora
o només
era un desliz
en pla
de dir
mira
tenia aquí un abric
ai una nena
venga pa casa
saps
llavors
tot això
volia que fos
al públic
i decidís
doncs mira
m'inclino
més per aquí
per allà
però al final
el tercer acte
doncs és Vampira
aquí sí que és una aposta
clarament
perquè és ficció
llavors
no sé com era
l'Enriqueta Martí Real
no la vam conèixer
perquè som grans
però no tant
llavors
el que sí és
és un llibre de ficció
i aprofitar
la llegenda negra
i a la
segona
tercera part
a la lliga de llum
també surt la Vampira
molt més Vampira
o sigui
com més sangre
com més colmillo
clar
tu aprofites
per fer diferents cameos
apareixent com el Salvador Massip
que per cert
el Salvador Massip
tal com el pintes tu
aquí em cau fatal
i en persona
el cau molt bé
però aquí és una mica pedant
no el pobre
perquè som un científic
que investiga
llavors vaig pensar
per què m'has inventat un científic
si tenim un Salvador Massip
el posem
i després
Marc Pastor
que precisament
suposo que sabeu
que l'expressió de fer un pisuerga
en periodisme el fem servir molt
avui que parlem d'ous de Pasqua
anem a trucar
al xocolater centenari
de la Rambla
perquè ens faci
no sé què
doncs per això
avui hem portat
de Marc Pastor
Marc vine va
jo feia 20 anys
que volia escriure
sobre Jacín Verdaguer
exorcista
llavors ens hem trepitjat
les mangueres mutuals
però bueno
senyal que era interessant
que
potser som amics
jo he sabut fa poc
que teniu una relació d'amistat
però llegia el primer llibre
i veia Marc Pastor
i sentia la veu de Marc Pastor
si realment era Marc Pastor parlant
i vaig pensar
l'ha escrit Marc Pastor
aquesta degradació
i llavors pensava
t'ha agradat la mala dona
què n'opines de la mala dona
a mi
a mi em sembla un llibre meravellós
i alhora
em va matar molt
perquè clar
jo el vaig conèixer
a la presentació de la mala dona
en realitat
quasi t'atropelló abans
sí
és el que em va dir
jo anava en plan
mira li diré
jo volia fer això i tal
i em va dir
hombre Martín Pinyol
de poc t'atropello un dia
i ens ve fer amics
perquè
home clar
algú tan sincer
sí perquè podent atropellar-me
no ho va fer
he estat a punt d'atropellar
dues persones a la vida
una és Martín Pinyol
l'altra Carle Alejalde
un dels dos tenia pinta
de pidulaire
i no era Martín Pinyol
llavors bueno
ja ens vam fer amics
i això era
2008
2008
2008
i des de llavors
a la negra i criminal
sí sí
la llibreria ja no existeix
nosaltres sí
i la nostra amistat també
el que passa és que
des que tenim fills
hem acabat sent
ell és dels que ve a gigameix
amb els fills
jo m'espero que creixin
perquè no trenquin coses
i haver-les de pagar
com em va passar a mi
quan tenia meu fill
tres anys
llavors
em fa molta il·lusió
no només ser els teus primers convidats
sinó que
també ha vingut l'Ivan Ledesma
el Martínez
el Quim Gómez
i al final
és com una festa d'aniversari
tens d'elles
però quan vas escriure el llibre
necessitaves que hi fos
la mala dona
l'enriqueta
del Marc Pastor
sí clar
és a dir que realment
era un fruit d'admiració
perquè era el que jo no sabia
no sé quina relació
tenen ells dos
no no
l'estic sentint
a Marc Pastor
llavors dic a veure
clar tu pensa que
abans de ser amics
quan jo vaig llegir
no sé si hi ha una Contra la Vanguardia
de un mosso
d'esquadra
gana el primer premio
de los Mossos d'esquadra
dic Tongo
Tongo
m'ha robat
i és mala persona
no va ser l'únic
que ho va dir
llavors ens vam conèixer
és com
em cau molt bé
vaig començar a llegir el llibre
és una meravella
llavors és com
o li tinc mània
o ens fem amics
ens vam fer amics
aquella Contra la Vanguardia
perdona
aquella Contra la Vanguardia
que va sortir el 31 d'agost
del 2008
Víctor Amela
va decidir
titular-la
Les autopsies
no dan tanto asco
com en CSI
l'únic problema
és que
a la portada
a la primera pàgina
hi havia l'accident
d'avió d'espanera
amb no sé quants morts
sí
hi havia
una espècie
de contrast
molt bèstia
entre
la primera pàgina
i la Contra
i li dient
tampoc hi para tanto
ostres
que vas a deixar
fora de joc
però la novel·la
molt bé
o sigui
aquell exemple
d'Avantguardia
en concret
no
però la seva novel·la
sí
i a més
el senyal d'això
és que
no només ens agrada
a nosaltres
sinó que s'ha traduit
a 15 idiomes
13 o 14
sí
15 per rodonir
però 14
és més rodó
que 15
mentre que ho dius
i s'ha dit això
ja seran 15
segur
bueno
14 i mig
això demà està penjat
ja
ah doncs 14
14
14
14
que fa un any
riqueta
quantes novel·les
catalanes
dels últims anys
tenen 14 traduccions
totes sobre viudes
amb càncer
Sánchez Pinyol
Sánchez Pinyol
que en el 42
va fer la seva apologia
que mai ningú
l'han traduit tant
del català com a ell
però després véns tu
no
no
n'hi ha molts més
n'hi ha molts més
afortunadament n'hi ha molts més
però bueno
jo és que no vaig sentir
Sánchez Pinyol
però va escoltar
Martín Pinyol
en Martín Pinyol sí
va va triar
va triar
ja que no l'he atropellat
vaig i l'escolto
en la que segurament
seria la sessió més divertida
de tot el 42
de les que vaig anar jo sí
perquè la del Txang
vaja
pel club de la comèdia
no el veig
que dolents que sou
doncs gràcies Martín Pinyol
et convido a tornar
a la primera fila
però no es pot quedar aquí
també
però és perillós eh
no està bé
li dono aquest micro
no els miro
vinga va
fes un canvi
vinga
canvi
a mi fa molta por això eh
perquè això no se sap mai
com pot acabar
val
doncs ja que parlem
de la mala dona
vinga
Marc
era el teu segon llibre
però és el llibre que
One Hit Wonder
que et va llançar
no
és el llibre que et va llançar
la fama no
llavors
ara encara
li tens carinyo
o
li has acabat
que fan una mica
de rabieta
després de tot aquest temps
no no no
que va
això només ho fan
els actors dolents
que comencen fent
personatges còmics
i després renuncien
i intenten fer
papers seriosos
fins que s'enfonsen
i han de protagonitzar
un spin-off
del seu primer personatge
no és el meu cas
jo li tinc moltíssim carinyo
a la mala dona
de fet
dic que és el meu
One Hit Wonder
perquè realment
és la novel·la
que he tingut més traduccions
és segurament
la novel·la més llegida
de les que he fet
sí
estic ben a distància
és la novel·la més llegida
de les que he fet
és la que he tingut més feedback
no sé si parla millor
d'aquesta novel·la
o parla pitjor
de tota la resta
també t'ho dic
però en aquest cas
estic molt content
de la mala dona
i
em queda molt malament dir
estic molt content
de l'Enriqueta Martí
fa just un any
publicaves
Riudasafirs
4 anys després
de l'Horror de Requiem
i 5 després
dels Àngels en Miran
què t'ha passat
en tot aquest temps?
què li ha passat
a Marc Pastor
i què li ha passat
a la literatura
de Marc Pastor
perquè
als teus lectors
més fidels
se'ns ha fet molt llarg
aquest termini
entre llibres
hòstia
que m'ha llorat molt
que em faig
bé
segurament
i comencen a fallar coses
llavors
entre novel·la
i novel·la
he tingut
algunes vicissituds
que m'han fet
interrompre l'escriptura
en el cas de
l'Horror de Requiem
ja el vaig escriure
amb unes circumstàncies
personals
un mica dures
era com el típic
pallasso trist
que ha de sortir
al circo
a fer-lo de tothom
mentre plora per dintre
doncs era un mica
això
era efecte
de les drogues
no?
segurament
de la medicació
sí
drogues legals
sí
exacte
exacte
he de dir que
clar
jo drogues
consumeixo moltíssimes
aquest serà el titular
d'aquest podcast
m'ho poses molt fàcil
de les il·legals
de les il·legals
que en parlo
perquè
de fet a la meva feina
dedico a fer
moltes vegades
he de fer drogotest
i
i l'has de provar
o has de provar tu
no, no, no
que va, que va
segur que és de bona qualitat
les substàncies amagues
que fa el drogotest
són super tòxiques
i al final
o sigui
jo de les drogues
m'emporto tot el pitjor
que són uns globus
terribles
mal de cap
nàus i tal
però res de les
de la part recreativa
llavors és com
m'emporto el pitjor
de les drogues
però res de l'humor
i és per feina
no, però
riu de sa firma
o sigui
primer jo consumeixo moltes drogues
després em drogo per feina
ostres
la cosa promet
sí, sí
bueno, a veure
com el de Telecin
diguéssim que
és que
detesto
detesto
veus com s'ha de quedar
detesto
l'olor
o sigui
detesto la marihuana
tot el que fa
em produeix nàussees
però per feina
tot aquells gasos
de quan estic analitzant-les
és que em fa venir
em fa venir
nàussees
i ho diu
ho detesto
llavors és això
si almenys
agafes un globo maco
però és que
ni
ni coneixes
bueno
per què anava això
a si riu de sa firma
el cas és que
l'horror de Riqui
em dèiem
no, ja està
ja està
l'horror de Riqui
ja l'he passat
ja vull dir
ho vaig escriure
com un palaço trist
després vaig tenir
una sèrie
de problemes de salut
que em van deixar
psicològicament devastat
vull dir
aquí s'ha de un mica
aquest és mi problema
Patrícia
també t'ha vist
bueno, cap problema
aquí
el Martín li donarà
una mica
de cera després
saps?
passem
d'idílic
al diari de Karen
bueno
has portat radiografies
hòstia
doncs les tinc escanejades
que si vols
hi ha dipositives?
no
el cas és que
vaig tenir
una sèrie
de problemes
físics
que em van deixar
psicològicament devastat
i fins a un punt
que no ho sabia
no sabia escriure
no és que no em pogués
és que no sabia escriure
és que intentava escriure
i era com
totalment incapaç
d'ajuntar dues paraules
i llavors
em vaig sentir això
tanca la mà enfonsada més
em vaig sentir una mica
jo li deia
a la meva agent
li deia
és que em sento
exescriptor
i em diu
no digues eso
Marc
no digues eso
és de Milant
aquest accent
llavors
ha sentit una mica
top secret
la meva vida
és una mica top secret
també
el cas és que
intentava escriure
i no podia
i sabia
sabia que volia fer
la novel·la sobre Madagascar
que era la següent
que escriuria
realment portava
molt de temps
pensant
no tant
quina història
volia explicar
que la sabia
sinó
amb quin to
amb quin narrador
l'havia d'explicar
no trobava
el narrador
però
alhora
quan intentava
escriure alguna cosa
realment
em quedava
molt bloquejat
i quan vaig
descobrir
que el narrador
havia de ser el Tahir
i quan vaig descobrir
que aquest narrador
que és de Madagascar
ho explica
per una persona
que és de fora
de Madagascar
que és el lector
català
diguéssim
quan vaig descobrir
aquest narrador
em vaig haver d'obligar
a aprendre
a escriure una altra vegada
llavors
en certa manera
estic molt orgullós
d'aquesta novel·la
perquè és una espècie
de segona
primera novel·la
en Lucas
he hagut de tornar
és com Robert De Niro
a despertar
és una mica
ostres
quina imatge
he passat
de Palloso Triste
a Robert De Niro
no som tan diferents
he hagut de tornar
a aprendre a escriure
i realment
em va costar
horrors
al principi
em va costar
horrors
de rèquim
tornar a escriure
passa que sí que és veritat
que és una mica
com anar amb bicicleta
és que això està ple de tòpics
és una mica
com anar amb bicicleta
que és allò
coses que tens automatitzades
que un cop
exacte
un cop
recuperes
van sortint
però
sí que és veritat
que jo crec
que hi ha hagut
un canvi
tant d'estil
com de
forma
de ser
crec que la novel·la
no és
no és el mateix autor
que ha escrit
aquesta novel·la
que el que ha escrit
totes les novel·les anteriors
coincideixo
de fet
és una novel·la
que
és com
el tercer llibre
de la saga
que vas començar
amb Ioko
que després
vas seguir
Farista
però alhora
també és un western
si té aquesta part
de Sals en el temps
i aquesta trama
que ja havies encetat
abans
però també veus
que conviuen
en aquest país
el passat
i un nou futur
que no acaba
que no acaba d'encaixar
perquè el passat
les estructures
estan molt ancorades
no sé si aquesta
és la sensació
que vas tenir
quan vas viatjar
a Madagascar
vaig tenir moltes sensacions
diferents
com vaig viatjar
a Madagascar
i sí que
la meva intenció
des del minut
tu
és escriure un western
perquè és la meva intenció
en gairebé
totes les novel·les
que faig
no és el primer western
que faig
sempre estan
més o menys
dissimulats
però a la mala dona
la mala dona
jo sempre dic
que és un western
la gent se m'enfada
l'Andreu Martín
se m'enfada
que em diu
no, no
és una nova policia
que no
Andreu
l'escriu jo
és un western
i de fet
hi ha un duel
al carrer Valmes
un duel
entre dos pistolers
tal
que vaig escriure
escoltant
vull dir
està fet
molt molt a propòsit
però aquí
així com a les altres
o Bioco
que també té
parts de western
a les altres
està més amagat
aquí ho volia fer
volia córrer
aquest risc comercial
que és
fer un western
en català
que és una espècie
de llançar-te
des d'un avió
sense apareguides
tranquil·lament
volia fer un western
volia fer una
Ferran Garcia
ho va fer amb Guilleries
i li va anar molt bé
ahi sí
volia fer
una novel·la
de l'oest
no ambientada
a l'oest
però tampoc
ambientada a Catalunya
perquè
així com m'agrada molt
ambientar moltes històries
a Barcelona
m'agrada que les meves novel·les
passin a molts jocs diferents
que siguin una mica més
globals
en aquest sentit
i ja que
tenia la meva experiència
amb el Gaix
la meva experiència
de Viola Tres Mesos
a Madagascar
i d'haver vist
de primera mà
aquest poblat
antig
del Far West
que és il·làca
volia aprofitar
sabia que
era una cosa
que havia d'explotar
un dels temes
que es nota
aquí al toc de western
és que
el protagonista
doncs
és policia
però és com si
l'encarnació
de la nova policia
la policia
que vol fer les coses bé
però
o ell ho vol veure així
però després
és més part per la joventut
i després quan s'hi troba
veu que no funciona així
i que estan untats
tots amb les màfies
i tal
llavors era un
volies ser crític
o volies ser realista
perquè clar
també tens la teva part
d'experiència aquí
de fins a on
pot fer la policia
fins a on
mana un altre
i fins a on
has de negociar
amb els dolents
entre cometes
Des del moment
que escrius
una novel·la
sempre ets crític
d'alguna manera
o altra
perquè tot el que exposes
acaba criticant
alguna part
de la realitat
ara
o pots criticar
des de la ciència-ficció
i la fantasia
des del terror
des del naturalisme
des d'on vulguis
però sempre
acabes criticant
alguna cosa
perquè
amb la descripció
ja implícitament
hi ha una crítica
en aquest cas
no volia
criticar expressament
però és evident
que hi ha una
hi ha una crítica
però anàvem més cap a
cap a aquest idealisme
que et dóna la joventut
que ja hem deixat enrere
alguns
avui en dia
fins als 55
ets jove
segons internet
va pujant l'edat
a mesura que nosaltres
anem sumant anys
hi ha persones a 55 anys
que no s'haurien de vestir
com si tinguessin 17
i després físicament
potser alguns
van deixar de ser joves
fa molt de temps
però ho sé
tu compro
doncs aquest idealisme
de quan som joves
i que volem canviar el món
i tal
i quan t'adones
és que
quan vols lluitar contra el món
i el món t'esclafa
perquè el món et supera
i has d'adaptar aquest idealisme
a la realitat
i és el que li passa
en el Tahir
en aquest gendarme
que de fet
no té ni vocació
de gendarme
que l'únic que vol fer
és fugir
de la tradició familiar
d'advocats
troba aquesta sortida
que forma part
de la policia
però ja a nivell
de comandament
no de tropa
i diu
doncs ho canviaré
canviaré la realitat
del meu país
des d'aquí
i quan s'adona
que la realitat
del seu país
en realitat
aquest canvi
se n'enriu
i li escupa la cara
el que veu
és que per canviar
potser s'ha d'adaptar
a aquesta realitat
potser el que ha de fer
és fer algunes coses
que ell creia
que era el que no s'havia de fer
que estan en aquella línia
de la moralitat
que estan a l'altra banda
de la línia
que has d'ajustar
la teva moralitat
també
sí
en el seu cas
sí
i també hi ha molta crítica social
sobretot
una de les que a mi
m'ha colpit més
és el tema
de les condicions
dels treballadors
de les mines
d'aquests que busquen
els safirs
i com
com la seva esperança de vida
es redueix
com viuen aquestes famílies
també hi ha la part
de la prostitució
de com està
com funciona
i fins i tot
la part positiva
que té ser prostituta
perquè si així
no et mors
o sigui
tens una cobertura
tens una protecció
llavors clar
penses
si aquesta és la millor opció
quina és la pitjor
vull dir
que realment
és com que te'n vas molt
als extrems
i et poses
en un fangar
i penses
uau
jo no vull trepitjar
a Madagascar mai
o sigui
no al contrari
al contrari
una de les coses
que t'adones
quan visites Madagascar
és del privilegi
increïble
i superior
del que gaudim
en aquesta banda
del món
i tu estàs allà
i només
per venir
d'on vens
i per tenir la pell
del color
que la tens
tu ja
estàs per damunt
de qualsevol
classe social
estàs per damunt
de tot
i notes
tu no et pots relacionar
de tu a tu
d'igual a igual
perquè
tu ets el blanc
allà
i això és
d'una herència colonial
d'un
neocolonialisme
que hi ha
ara mateix
que és que
viuen esclafats
pel primer món
viuen esclafats
per
anava a dir per Occident
però ara també
sobretot
per
països asiàtics
com Xina
com països emergents
del sud-est asiàtic
que pràcticament
han comprat la illa
i
han anat
passant
d'una operació
a una altra
a una altra
a una altra
i no estan mai
en condicions
iguals
amb els que
venen
llavors
això sí que ho volia
fer palès
a la novel·la
això sí que ho volia
fer palès
que
una societat
tan absolutament
rica
fèrtil
és una societat
que podria ser
puntera
perquè ho tenen
tot
tot
està
oprimida
absolutament
per nosaltres
com el símil
que parlaves
de l'arròs
no també
el millor arròs
de Madagascar
i se'n va a la Xina
i tu tens l'arròs
de merda
portat de fora
això ho vam veure
allà
i això et deixa molt xocat
allà tenen
que mig país
són arrossars
i tenen
dels millors arròssos
del món
de millor qualitat
tenen una quantitat
d'arròssos
bastial
i els xinesos
que han comprat
gairebé tots els arrossars
han construït
l'única carretera
almenys
quan jo
hi vaig estar
era l'única carretera
asfaltada
en tota la illa
és la carretera
que va des de
les Terres Altes
on hi ha els arrossars
fins al port
perquè els camions
xinesos
transportin l'arròs
als vaixells
i aquest arròs
se l'emporten
cap a Xina
i a canvi
els hi porten
un arròs
de mala qualitat
des de la Xina
és que no s'entén
clar
és explotació
pura i dura
és aquest colonialisme
i això
ho conegues allà
i et quedes
a quadres
això sí que ho volia
fer
ho volia fer
per a l'és
això
el tema
de la prostitució
tres quarts del mateix
el tema
de la pedofilia
no l'he tret
a la novel·la
perquè realment
tampoc no
se m'hagués anat
la novel·la
que pot anar a altra banda
però sí que
també és un tema
ja és un tema
sí
amb les entrades
dels hotels
i en molts hotels
són ja cartells
de prohibit entrar
adult
amb un infant
o sigui adult blanc
amb un infant
del país
perquè hi ha gent
que va
igual que sabem
que van a països
tipus bàlid
a fer turisme sexual
de menors
a Madrascar
també
perquè són països
ja et dic
oprimits
pel primer món
i això
també volia
és que
un dels principals
motius
per escriure aquesta novel·la
a part d'escriure
sobre la Madrascar
és això
tenint en compte
que potser centro
focalitzo molt
en la violència
Madrascar
és un país
molt tranquil
molt tranquil
afortunadament
és dels més tranquils
del món
a nivell de seguretat
però
evidentment
si jo em centro
en una ciutat
on hi ha explotació
de safirs
on hi ha bandes
violentes
que això hi és
on hi ha màfia
on hi ha policiers
corruptes
que això hi és
evidentment
la imatge
tu extrapoles
aquesta imatge
a tota la illa
i no és així
també és veritat
que estic escrivint
una novel·la
m'interessa
que hi hagi
aquesta violència
és que si no
tampoc no volia ser
ni paternalista
ni condescendent
hi havia gent
que diuen
és que quina imatge
dones a la illa
doncs la que és
quan escric de Barcelona
també dono imatge
que deixa d'estar
a les meves novel·les
el 80% dels personatges
són uns fills de puta
siguin blancs
siguin negres
siguin on siguin
són mala gent
i els que no ho són
són grisos
bàsicament
doncs per què
si m'emporto la novel·la
a Marascar
per què deia
no, no
quina pobra gent
aquí són tot molt bons
també
fem-ho
perquè al final
és una obra de ficció
i jo crec que som
tots prou adults
com per discernir-ho
com dèiem abans
estava vinculada
a la saga
de Bioco i Farista
a Farista
els viatges en el temps
doncs són
l'eix vertebrador
és la trama
és el que
atrapa
i el que ho mou tot
aquí
també
forma part
del pinyol
de la trama
però
però
exacte
ara m'he desconcentrat
però som menys evidents
o sigui
en forma
són com més subtils
no sé si això
era pensat
també
per gent
que no hagi llegit
els llibres anteriors
i pugui entrar
per aquí
a aquestes novel·les
per no excloure gent
que
clar
que si entres
sense haver llegit
Farista
o Bioco
diguin
què?
de què va això?
perquè de fet
explico una anècdota
el club de lectura
del Fahrenheit
del Biblionauta
que vam llegir
Riu de Safirs
la gent
que havíem llegit
els teus anteriors llibres
aquí vam trobar
a faltar
més viatges en el temps
i la gent
que era el primer llibre teu
que llegia
els hi va flipar
i era com
m'ha encantat
i m'ha sorprès un munt
el viatge en el temps
i llavors era com un
clar
els que havíem llegit
Farista erau
d'anemàs de sa mierda
i els altres era com
doncs llegiré més llibres
de Mar Pastor
i llavors dic
no sé si és una estratègia
o ha funcionat
així una mica
de doble ser molt tard
la gent que ha llegit
el llibre
he de dir que més en la banda
et donarà més de sa mierda
o sigui
més de sa mierda
hay mucho
i habrá más
Farista és la pedra angular
del Corboverts
o sigui
tot gira al voltant
de Farista
tot
i evidentment
són ja més viatges
en el temps
i els que no veus
però que també hi són
perquè a partir d'allà
creixen la resta de novel·les
Farista és el rovell de l'ou
és el pinyol
a partir d'aquí
m'agrada jugar amb variacions
si sempre
totes les meves novel·les
jugués amb el mateix tipus
de viatge en el temps
o jugués amb la mateixa quantitat
o jugués amb la...
m'acabaria avorrint
i aquí a mi el que m'agrada
és anar variant
i el propòsit de Riu de Safirs
era fer una novel·la
de viatges en el temps
perquè al final tot va
un viatge en el temps
de dos de fet
un que es fa
cap al passat
però un que es fa
cap al futur
a pas de ritme natural
que és
a un minut cada 60 segons
que és el que fa el Tairi
durant 23 anys
però volia que estiguessin
que fossin més sútils
no volia que fossin tan evidents
com a Farista
volia que la novel·la fos
molt més realista que la resta
tenint en compte
que hi ha un trasfons
important
de fantàstica
i de ciència-ficció
que hi ha
o sigui
per una banda
hi ha viatges en el temps
per l'altra
hi ha esperits
en el desert
hi ha bruixeria
i tal
però tot
en el màxim
tot com encaixat
també en la mitologia
del lloc
no?
sí
és que no sé
quina seria la paraula
per dir grounded
com més
de peus a terra
com més de peus a terra
tot més
aquí he sigut
un mica
Juan
muy mejorado
eh
doncs
volia que fos
tot
molt més realista
i intentar
aconseguir
el màxim
de realisme
possible
en aquesta novel·la
i que
els que ja heu llegit
les altres novel·les
veiéssiu
els fils
que es mouen
per darrere
i els que no
acabessin sorpresos
perquè els que no han llegit
les altres novel·les
quan arriben al final
no m'esperava res
d'aviar-se en el temps
i dic
doncs mal
haver-te leído
tu no ets l'actor habitual
exacte
exacte
o sigui
m'agrada recompensar
l'actor habitual
i el que no és l'actor habitual
m'agrada sorprendre'l
i això
volia fer això
volia que hi fos
molt molt molt molt subtil
l'element fantàstic
però omnipresent
l'has publicat
en una editorial
que no és especialitzada
en el fantàstic
exacte
que ha fet una portada
molt mainstream
és molt maca
la portada
sí però jo veig aquest llibre
i no penso que sigui fantàstic
penso en National Geographic
hi ha caps que fan que sí
això ha jugat a favor teu
o en contra
a la llarga
ara que ha passat un any
això ha jugat en contra
és evident
o sigui
jo estic molt a favor
a mi
sense saber
tot el que ha passat després
a mi em dius
Sara
què tal aquesta portada
i jo tornai
i tornem a fer
a mi m'agrada molt
i
si tu no vas donar l'ok
sense pensar
això tirarà enrere
els meus lectors habituals
els meus lectors habituals
haurien d'anar prescindir
de la portada
per llegir-me
si no apenen de la portada
és que ho estic fent molt malament
jo reconec
que vaig haver de preguntar
Mar Pastor
ha tornat al no gènere
perquè dic
el no gènere
mare meva
és com
la zona fosca
i el no gènere
som uns nafis
ja
la següent novel·les
el no gènere
m'agrada graduar
i modular
la quantitat de gènere
que totes les meves novel·les
tenen gènere
totes
totes
i no penso renunciar
l'horror de Riqui
em seria com l'extrem
de gènere pur i dur
és que no és meva aquella novel·la
bueno
ja
si ens ho mirem així
sí
que hi ha una mania
en adjudicar-me-la
no és meva l'horror de Riqui
és de Víctor Negro
passa que no ve mai
és que
és molt tímid
estic parlant
no, no
és molt extrema
però és una novel·la
de Víctor Negro
no és una novel·la
de Marc Pastor
és diferent
Víctor Negro
és el Marc Pastor drogat
és el seu germà
no
vull dir
la teva germana
escriu romàntica
el Víctor Negro
és veritat
és veritat
podeu anar als quatre
a fer vol
no
ara m'hi va
no
Víctor Negro
existeix dintre d'aquest univers
d'aquest corvovers
i fa les seves novel·les
Víctor Negro i jo
ens assemblem en moltes coses
i en moltes coses
no ens assemblem
no crec que ens portéssim bé
ell i jo
no?
no crec que ens portéssim bé
no
a mi
hòstia
em passaré el dia
rajant d'ell
i te'l trucaria
dir-te
sí, sí
i la segona novel·la
serà de Marc Pastor
o serà de Víctor Negro?
és la pregunta
de Víctor
uau
de Víctor
i seran o gent
ara
això com es menja
això és l'important
a veure, no soc tonto
la cobro jo
serà musical
serà musical
ojalà
ojalà
bueno
això
suposo que tu ho saps
jo ho he parlat amb gent
i de fet
bueno
és igual
la idea
l'horror de Rèquim
és una novel·la
que quan vaig
jo la vaig proposar
mai més
directament
jo estava publicant
amb ara llibres
però l'horror de Rèquim
jo sabia que ara llibres
era una novel·la
que no hi encaixava
i mai més començava
i jo vaig anar amb el Serquio
i el Serquio m'ha dit
tindries alguna cosa
i tinc una cosa per vosaltres
i encara no estava
no estava escrita
però jo sabia que
volia fer-la més
tot i que no ens coneixem encara
però sabia que volia
publicar-la més
i llavors vaig anar a llibres
i vaig dir
escolta
tinc una novel·la
però no la publicarem
vosaltres
perquè no crec que sigui
el vostre
el vostre perfil
d'història
de fet
ni tan sols
és el seu autor
Víctor Negra
no és el seu autor
de la llibres
llavors li vaig explicar
de què anava la novel·la
amb el Joan Carles
i el Joan Carles
em va dir
t'estàs equivocant
i es va sentir
un xan xan xan xan
no no
perquè diu
no perquè ara
després dels Àngels
em miren
tu has guanyat
molt de públic
ara has d'anar més
és el moment de créixer
això jo ho pots fer
més endavant
i es deia
però més endavant
si sempre és el moment
de créixer realment
el més endavant
és no arribar mai
i jo a mi em venia
de gust escriure
a Víctor
li venia de gust
escriure
L'horror de Rèquim
hauria d'haver ficat
menys serres
aquí
doncs
aquest estàs equivocant
que després
és veritat
que la novel·la
és una novel·la
que jo acceptava
que és molt de ninxul
perquè directament
ninxul Lovecraft
ninxul
comèdia paròdica
juntes els dos
és hiperninxul
però ja
vull dir
jo ja ho acceptava això
aquest estàs equivocant
s'ha convertit en una
hòstia
anem fins al fons
en aquesta equivocació
jo
estic superorgullós
de l'horror de Rèquim
m'ho passo
m'ho vaig passar
molt bé escrivint-la
tot i que
en unes condicions
una mica estranyes
i estic superorgullós
estic molt content
i és de les novel·les
potser
de les que he treballat més
és de les més difícils d'escriure
perquè hi ha moltíssima feina allà
una altra cosa és que puguis encaixar
en aquell sentit de l'humor
no puguis encaixar
això en el sentit de l'humor
és el que és
però
n'estic molt orgullós
fins al punt d'haver fet després
un joc d'horror
a la meitat d'aquell món
fins al punt que si
pogués fer un musical
de l'horror de Rèquim
faria un puto musical
de l'horror de Rèquim
perquè
vas a veure musicals
al teatre
i són un horror
i són un horror
per trobar en català
ja costa
ja costa
perquè és tot
tot s'en castellà
però
però a sobre
dius
hòstia
aquesta merda
segur l'horror de Rèquim
seria molt més divertit
segur
llavors
no descarto
que alguna vegada
fem el musical
i un cop fem el musical
que hi tenim
ara per l'aniversari
del Dagoll de Gomi
igual
res broma
a veure
jo em conformo
en petit format
en tres sectors
això és per la manja
el llàsser
i ja ho tens
gràcies Mar Pastor
ja està
gràcies Martín Pinyol
sí, sí
no ho tinc que dir
fins aquí
aquest idíl·lic
des de Gigamés
un programa
que està possible
gràcies
als nostres
mecenes
de l'aixeta
en Colton
en Josep Massanes
en Fran Millán
l'Alfons Mallol
en Josep Call
i en Nico Díaz
si ens voleu ajudar
també us hi podeu sumar
i també ens podeu seguir
a Instagram
Twitter i Blue Sky
per saber tot el que anem fent
adeu-siau
idíl·lic
idíl·lic
el podcast
que s'itineran
del gènere fantàstic
encara en Madrid
i