i al futsal Tordera, ben som a victòria vital aquest cap de setmana. Farem també avui repàs del cap de setmana esportiu i anem a fer el repàs també a la paravisió meteorològica. En Júquim Serra ens porta els detalls. De moment deixem enrere un cap de setmana amb algunes precipitacions aquí a la comarca, però la part més activa de la pertorbació està per arribar. Concretament ho farà durant aquesta tarda.
amb pluges que n'hi han guanyat protagonisme, de nord cap a sud, aquí al Maresme. Precipitacions, les més importants, el temporal més dur, el tindrem a les comarques gironines. Per tant, el nord del Maresme també es podrà veure afectat per grans quantitats de precipitació, tot i que no tant, com, per exemple, a l'alt i el Baix Empordà, on esperem registres de més de 150 litres per meter quadrat.
Aquí a la comarca, cap als 80 al Maresme Nord, cap als 40 al sud de la comarca. És el que esperem que es vagi acumulant entre avui i demà. Atenció amb el vent, que va guanyant protagonisme. Demà tindrem ràfegues fortes, de component és nord-est. La situació marítima s'anirà alterant. Aquest matí ja tindrem...
Ja fregarem la Maragassa aquest migdia, per tant, onades que fregaran els dos metres i mig d'alçada, posteriorment superen els tres metres ja aquesta propera tarda nit i de cara a demà superen els quatre metres pràcticament tot el litoral Maresmenc, a més a més amb una mar de fons molt i molt marcada. Ho deixem aquí, actualitzant notícies amb propers bolletins. Gràcies per la seva atenció.
Serveis informatius de Ràdio Tordera Els èxits de Ràdio Tordera La música que es fa escoltar
Mai t'onis per finit el temps de seduir-me allò que obtens de mi que no et conformi mai sempre hi ha un més enllà una fita més alta cap a la quassa
Els dilluns, les tardes són a tres bandes. Natura. És el temps que tothom té anys. No sé si passa tot això.
Bé, més que d'anar al bosc, potser començar a mantenir-me una mica més a casa. Lletres. La filosofia comença amb la pregunta. Llibres. Altra feina no devia tenir aquest home tampoc, però s'ha dedicat a analitzar diferents obres de la famosa escriptora i ha redogat la conclusió que algunes d'aquestes obres les hauria escrit una altra persona. Cinema.
Dilluns de 6 a 7, a Ràdio Tordera, la tarda és a tres bandes amb Dolors Pinatelli.
Bona tarda, preparats aquí l'Arnau, bona tarda Arnau, gràcies. Bona tarda. I la Dolors Pinotelli, tots dos, per començar aquesta tarda des de tres bandes. D'aquest dia, d'aquest dilluns, dia 19 de gener, molt plujós, com feia temps que no vèiem, aquestes llavantades així que no paren.
i aquest color tan fosc, tan d'hivern i tan de llevantada, doncs, un dia així, nosaltres estem aquí preparats per acompanyar-vos durant aquesta hora amb les nostres tres bandes, que esperem que trobeu ben interessants, o almenys és la nostra intenció. Pensem que és interessant tant la ciència del medi ambient com la cultura, que avui serà literatura que ens portarà la nostra col·laboradora, la Sílvia Gené,
I, per últim, la tecnologia que sempre ens portes tu, Arnau, d'una manera molt asseguible i entenedora a un nivell que se'ns fa més a l'abast, perquè a vegades llegeixes coses de tecnologia i la meitat del que expliquen ens ho perdem. Com tu ho expliques, doncs, ens arriba més i se'ns fa més pràctic i més entenedor. Doncs comencem de seguida i ho fem amb la primera banda, amb Medi Ambient.
Hem començat fa poc el 2026 i una de les coses que hem de tenir present és que hem de ser molt respectuosos amb el medi ambient i des d'aquí sempre ho anem recordant però ens imaginem que també des de cada un de vosaltres i des de casa tothom hi aporta i aportem fins allà on podem.
i el que és a les nostres mans, el que hi podem fer. Hi ha altres, molts altres temes que depenen sobretot dels polítics, de l'economia tal com està muntada, que sempre és prioritària els diners i els interessos que no pas el medi ambient, però fins on podem nosaltres, doncs sempre recordem, doncs hem de ser responsables en el consum, tant el consum d'energies, que seria...
doncs tot no malbaratar cap tipus d'energia no malbaratar l'aigua no malbaratar tampoc aliments ser responsables també amb el consum de roba que també m'ha explicat que és un conflicte ara mateix la quantitat de roba que s'acumula en el planeta de roba que no té cap altra utilitat ni tan sols es pot reciclar doncs ser també responsables amb el reciclatge amb tot tipus de reciclatge
Una altra cosa molt important, sí que al programa anterior en parlàvem, amb tot el tema dels pageses que surt, que hem de ser també, hem d'intentar consumir productes de proximitat. Amb tot això, doncs,
fem el que podem, intentem fer-ho bé, però hi ha un calendari, un calendari mediambiental, que ens recorda cada mes unes dates assenyalades perquè ens recordem de temes encara molt més concrets. Ara els repassarem. Potser no tindrem temps de fer-ho tot perquè hi ha quantitat de coses, però en uns quants mesos sí que els repassarem. Cada mes hi ha algun dia dedicat a una cosa concreta de mediambient.
És un calendari útil i pràctic i amb una visió clara de reduir residus, optimitzar recursos i avançar cap a un model sostenible. I bé, és com tenir-lo present
i anar veient durant tot l'any quins temes s'han de destacar cada mes, cada dia que hi ha un dia dedicat a alguna cosa, doncs recordar-ho. Però, com dèiem, no és un dia l'any que hem de tenir present tots aquests temes, sinó cada dia. Repassem doncs aquest calendari.
Comencem amb el gener, esclar. Doncs bé, ara ja, de seguida hem començat l'any i tenim que el dia 26 de gener és el Dia Mundial de l'Educació Ambiental. L'educació és la base de qualsevol canvi sostenible.
amb tots els àmbits, amb empresarial, amb educació, amb tots els àmbits és important l'educació. Doncs bé, el dia 26 de gener, no sé si a les escoles, instituts, se celebra o es tracta alguna cosa d'aquest tema, però és el dia de l'educació ambiental. I també el 26 és el dia internacional de l'energia neta.
Aquesta data posa el focus en la transició cap a fons d'energia renovable i sostenibles. Apostar per l'energia neta redueix emissions, però també ha d'anar acompanyada d'una gestió eficients dels residus generats als processos productius i energètics perquè l'impacte ambiental sigui realment positiu.
Bé, és un dia que també hem de tenir molt present, que és molt important l'energia neta, tot i que, com dèiem al començament, hi ha coses que estan al nostre abast i d'altres, doncs, no. Nosaltres, tret de manifestar-nos o...
donar el nostre suport en aquestes energies netes i renovables i sostenibles, tampoc està a les nostres mans produir energia o deixar de fer energies contaminants per fer energies netes. Això podem manifestar-nos en aquest sentit, això sí que ho podem fer.
I el 28 de gener, doncs, és el dia mundial de la reducció d'emissions de CO2. O sigui, que ara en pocs dies tindrem totes aquestes dates de calendari per recordar temes de medi ambient. El 28 de gener, dia mundial de la reducció d'emissions per CO2.
La gestió correcta de residus contribueix directament a la reducció d'emissions. Minimitzar residus i valoritzar materials redueix la petxada de carboni de totes les organitzacions. Bé, això una mica sí que està a la nostra base de fer la correcta separació de residus,
de fer tot el que estigui a la nostra bast per reduir les emissions de CO2. També, com dèiem, a vegades amb l'ús exagerat, no el necessari, l'ús en va de vehicles, o a vegades també, no ho recordem,
Sovint, per si que s'hauria de fer, de tampoc utilitzar les calefaccions a temperatures massa elevades, que no fa falta. Per tant, tot això seria el que està al nostre abast per reduir una mica aquestes emissions de CO2. Anem al febrer.
El febrer és el mes de recursos naturals i consum responsable. Aquest mes s'hauria de treballar això. Cada mes té alguna cosa a destacar. El febrer és recursos naturals i consum responsable. El dia 2 de febrer és el dia mundial dels aigua molls. Els aigua molls són ecosistemes clau per a la biodiversitat i per a l'equilibri climàtic. La contaminació per residus és una de les principals amenaces.
Anem al dia 14 de febrer, que per molts és el dia dels enamorats, doncs és el dia mundial de l'energia.
L'energia i els residus estan més connectats del que sembla. Reduir residus implica estalviar energies en processos de producció, transport i tractament. Doncs tinguem en compte que també una mica, no molt, però una mica la nostra part també és important aquí. I llavors hi ha tota una setmana, que és la del 27 al 23 de febrer, que és la setmana europea de la lluita contra la pobresa energètica.
La pobresa energètica és un problema social i ambiental. Millorar l'eficiència energètica, reduir el malbaratament de recursos i optimitzar els processos productius ajuda a disminuir el consum energètic i afavoreix un accés més just i sostenible a l'energia.
sí, realment sí que és un problema i també que s'ha de tractar des de diferents administracions i bé, nosaltres l'amica que podem fer també seria aquesta, de reduir el malbaratament de recursos això sí que estaria una mica al nostre abast, però sí que des de diferents administracions s'ha de tractar i
i provar o aconseguir que ningú pateixi aquesta pobresa energètica. Anem al març. El març és un mes d'aigua, clima i residus.
El març posa focus en recursos essencials i en la relació directa entre residus, clima i sostenibilitat. Com veiem, tota l'estona estem dient que tot va enllaçat. Aquí també ens diuen que residus, clima i sostenibilitat estan en relació directa. El 3 de març. El 3 de març, a part de ser Sant Madí, és el Dia Mundial de la Vida Silvestre i de la Natura.
La conservació de la fauna i la flora està estretament lligada a la reducció de residus i a la prevenció de contaminació. Els residus mal gestionats afecten directament els hàbits naturals i les espècies que en depenen. El 5 de març és el Dia Mundial de l'Eficiència Energètica. Millorar l'eficiència energètica implica consumir menys recursos per obtenir els mateixos resultats.
Una gestió correcta de residus contribueix a aquest objectiu, en reduir l'energia necessària per fabricar nous materials. El 14 de març és el Dia Internacional de l'Acció pels Rius.
Els rius, que aquí també en parlem moltes vegades, i també el tema de l'aigua, rius, oceans, mars, és el que més tracta en el CEAP-CIC, i nosaltres també ja anem informant, i sabem que els rius són especialment vulnerables a la contaminació per residus i abocaments. Separar correctament els residus i garantir-ne el tractament adequat és essencial per protegir aquests ecosistemes,
El 21 de març, que és habitualment per aquests dies comença la primavera, és el Dia Internacional dels Boscos. Els boscos actuen com a emburnals de carboni i refugi de biodiversitat. Reduir el consum innecessari de paper i gestionar correctament els residus forestals contribueix a conservar-los. També el 21 de març és el Dia Mundial de les Glaceres. El desglas accelerat és una de les conseqüències més visibles del canvi climàtic.
Reduir emissions i avançar cap a models circulars ajuda a frenar aquest procés i a protegir les reserves de l'aigua dolça. El 22 de març
és el Dia Mundial de l'Aigua. Hem passat del 21, que és el de les Glaceres, al 22, que és el Dia Mundial de l'Aigua. Una gestió inadequada de residus contamina rius i equífers, que ja ho hem comentat això. I altra vegada, evitar abocaments il·legals, intentar no contaminar ni embrutir els equífers, ni els rius, ni les rieres, doncs ajuda...
a tenir l'aigua en condicions per poder-la consumir.
I del 22 de març passem al 23, que és el Dia Meteorològic Mundial. Això normalment ens ho recorden cada any, quan ens diuen el temps, avui és el Dia Meteorològic Mundial. Els fenòmens meteorològics extrems estan cada cop més lligats al canvi climàtic. La prevenció de residus i la reducció d'emissions són accions clau per mitigar-ne els efectes. D'aquest tema també en parlem sovint. Anem al 26 de març, que és el Dia Mundial del Clima.
i d'aquesta data convida a reflexionar sobre les nostres decisions diàries i com influeixen en el clima. L'economia circular i la gestió correcta de residus, altra vegada, són eines eficaces per reduir l'impacte climàtic.
I el 28 de març és l'hora del planeta. Un gest simbòlic que recorda la importància de reduir el consum energètic i de reflexionar sobre els nostres hàbits. Petites accions col·lectives que poden generar grans canvis. Bé, i com que arribem al final de març, al 30 de març, i ja gairebé és hora d'anar cap a la banda de cultura, acabarem amb el 30 de març dient que és el dia internacional de zero deixalles.
Una data clau també per als hàbits que hem d'anar assumint i hem de mirar, reduir al màxim els residus no valoritzables, transformant els residus en recursos i tancant cicles productius. Bé, aquí a la nostra mà sí que està mirada no comparar...
productes que tinguin massa embolcall, mirar de no utilitzar masses plàstics, això també estaria a les nostres mans. Arribar a zero, el residu zero és una mica utòpic, ara mateix gairebé impossible, però bé, reduir sí que ho podem fer. I acabem, acabem al març, n'anirem parlant d'aquesta agenda, hi ha molt de tema fins... Ara hem parlat dels tres primers mesos de l'any, però vaja, com dèiem, són tots els dies de l'any que hem de tenir present el medi ambient.
Deixem aquí la primera banda i anem de seguida a la de cultura. I en cultura, com dèiem, tenim literatura i, per tant, tenim a la Sílvia Gené. Hola, Sílvia. Bona tarda. Hola. Bona tarda. Perquè estan les coses entre el tema polític mundial i l'accident d'ahir dels trens
És això, com no veure gaire clarós endavant, eh? No, no. I ens fa falta. Ell, l'autor, ens diu que afronta el repte d'escriure aquest llibre amb cura i humilitat, conscient de la dificultat del plantejament i, bé, que seran els lectors qui diran si ha reaixit en aquest tema.
El guanyador de l'altre premi que es dona la mateixa nit era el Premi Nadal, en aquest cas en castellà, i va ser David Uclés amb una... en aquest cas sí que és una novel·la que es diu La ciutat de les luces muertes, que és un homenatge a Barcelona. Hem de dir que el David Uclés porta dos anys arrasant a totes les llistes i fent una gira per Espanya per presentar encara ara, després de dos anys, el seu primer llibre que ha...
és la península de les cases vacies, que si no l'heu llegit, doncs bueno, jo us el recomano perquè ja n'hem parlat aquí també, és la guerra civil però explicada amb realisme màgic. Sí, sí, molt bé. Molt bé.
Ara anem a parlar d'una associació que ha nascut, en aquest cas, a la Catalunya Central. Es diu Narradones i és una associació, un espai literari per visibilitzar les dones creadores, especialment del Bages i el Berguedà.
Vam fer una trobada l'11 de gener, la primera trobada que feien, a una llibreria de Balsareny que es diu La Tempesta. Ens diuen que volen que esdevingui un espai de trobada per compartir experiències, generar xarxa i posar les bases de futurs projectes creatius en clau femenina. Encara que siguin del Bages i el Berguedà,
Bé, ens diuen que volen abarcar una mica tot el que és la Catalunya central, és a dir, que si sou d'algun altre lloc i us hi poseu en contacte, no crec pas que us diguin que no. M'imagino que serà obert, eh? M'imagino que serà obert.
I ara anem a per un espectacle que encara falta perquè el faran al març, que es diu Paraula Viva i que es fa al Palau de la Música. És un espectacle que fa homenatge a Maragall, Joan Maragall i la seva dona Clara Noble i el seu objectiu és acostar la poesia al públic a través d'una experiència immersiva que combinarà música, dramatúrgia i interpretació.
hi haurà una sèrie de poemes emblemàtics, La Vaca Cega, qui no coneix La Vaca Cega de Maragall, La Ginesta, Excelsior, Oda Infinitra i d'altres, que estaran musicats i dramatitzats per Fernando Trias de Vés en un estil propi al liet català. Ho diem ara, tot i que es farà el 7 de març al Petit Palau, perquè les entrades s'han posat ja a la venda. Perquè no feu tard,
Doncs que s'esgotin de pressa. Exacte, si les voleu ja comprar, doncs que sàpigueu que ja estan a la venda, són 25 euros i teniu de narradora també la Sílvia Bel, una actriu, i el piano Miquel Ortega. Pot ser molt bonic. Doncs sí, la veritat és que sí. I el preu està prou, és prou enraonat. Està prou bé, sí, sí, sí. Han fet un preu que estigui bé.
I ara anem a per la Barcelona Negra, que s'inaugurarà aviat. Hem de dir que li han donat, encara no li han entregat, però ja se sap qui és, el guanyador del 21è edició del Premi Pepe Carballo i li han donat amb un escriptor britànic que es diu Mick Herron. És una de les veus literàries més destacades del misteri i el thriller contemporani i fins i tot els seus llibres s'han portat a sèrie a la televisió, amb una
una sèrie que es diu The Slow House. Aleshores, la cerimònia del lliurament del guardó serà el proper 5 de febrer al Saló de Cent i bé, el que ens diuen d'ell és que la seva obra ofereix una mirada que s'allunya del glamour clàssic del gènere per oferir una aproximació més desencantada. Ah, no sé, no sé què deu voler dir això.
No ho sé, perquè no he llegit res des, la veritat, i tampoc he vist la sèrie. No, jo tampoc. Bé, ja... Hem de dir que el Barcelona Negre, que dura una setmana, és a dir, que hi ha temps per veure de tot, aquest any la majoria dels actes són a la sala Paral·lel 62, a la Paloma i als moviecinemes, hi ha, com sempre, moltes coses, us deixo la web per si la voleu consultar, que es pot
Es pot consultar, a més a més, per dates o es pot consultar també per llocs, el qual està molt bé. I la web és www.barcelona.cat barra bc negra, tal qual, bc negra.
Hi haurà, com sempre, molts escriptors, entre altres tenim aquí Xavier Teros, Margarida Aritzeta, Toni Guill, Elia Barceló, Toni Sala, en fi, molts d'aquí i molts de fora també. Giancarlo Carofillo, que ve convidat també per l'Institut Italià, Susana Hernández, que és d'aquí del Maresme, el Jordi Serra i Fabra, en fi, molts.
I a més a més tenen moltes activitats paral·leles. Hi ha cinema, a la filmoteca, hi ha jocs de taula, tallers d'escriptura, rutes, concerts... Per tant, jo us recomano consultar la web i veureu tot el que hi ha. Molt bé, moltes gràcies. I sense desviar-nos del tema negre, tenim els dies 23 i 24 de gener, que això com aquell que diu és ja, crec que és aquest cap de setmana vinent...
Teniu el festival Tiana Negra que inauguraran... No, inauguraran, no, perdó. Celebraran els 40 anys de La Negra i 50 de La Magrana, de la col·lecció La Negra i 50 de la col·lecció de La Magrana sobre novel·la negra. I conversaran amb Àlex Brock, Àlex Martín Escrivà i Irene Solanich
I també es posarà en valor una altra fita editorial, que són els 100 títols de la col·lecció Crims.cat. Ah.
La programació d'aquesta edició reuneix alguns dels noms més destacats del panorama actual d'aquí, com Sebastià Benassar, la Susana Hernández una altra vegada, Jordi Cervera, Laia Vilaseca, Lluís Anton Baulenas, en fi. També hi ha moltes coses, es gravarà un podcast en directe, s'explicarà també la ciència forense, com funciona, de la policia científica. Sí, sembla que també hi ha molt d'interès ara per aquest tema. Molt d'interès tot això, sí, sí, sí.
Aleshores, bé, doncs ja us recomano jo que també podeu assistir al Tiana Negra. Molt bé.
I per acabar, i ara ja us deixarem amb el podcast, explicar algunes de les efemèrides, tu que deies ara, estaves parlant del medi ambient, les efemèrides de gener, febre i març, doncs jo també us parlo primer de gener, febre i març i deixarem les altres per més endavant. Al gener tenim els 50 anys de la mort d'Agata Cristi, la dama del crim.
És una senyora que va ser capaç de vendre 2.000 milions de llibres i d'instaurar un model de misteri que encara avui atrau a les masses. També es commemora el 150 aniversari del naixement de Jack London, un escriptor i explorador de la natura que ha escrit llibres com Ullar el blanc o La crida del bosc,
També el febrer, els 175 anys de la mort de Mary Shelley, que és l'escriptora de Frankenstein, i els 50 anys de la mort de Clementina Arderiu, la poeta que va alabar la veu femenina en la lírica catalana del segle XX. I finalment...
Al març tenim el centenari del naixement de Darío Fó, Premi Nobel de Literatura, i els 30 anys de la mort de Marguerite Duras, autora que va despullar el desig i la memòria com ningú en un llibre que es diu L'amant. La resta ja els anirem desvalant més endavant. Tant en medi ambient com en literatura ens hem quedat amb les efemèries des dels tres primers mesos. Ja seguirem.
Molt bé. I ara escoltarem el podcast d'una impressora, una empresa d'impressió molt important que es diu Romanyà Valls, que si obriu molts llibres estan impresos per ells, i l'Elisenda Romanyà ens explicarà com funciona la seva feina. Doncs moltes gràcies, Sílvia, per la teva secció i pel teu podcast i per estar amb nosaltres. Gràcies. Molt bé, moltes gràcies i fins aquí 15 dies. Fins el següent. Adeu. Adeu.
Anatomia d'un llibre. Amb Sílvia Janer i Dolors Pignateli.
Tenim aquesta quinzena una persona que ens fa molta il·lusió perquè és una impressora que, si us heu fixat en la majoria de llibres, quan obriu la pàgina aquella que hi ha totes les indicacions de qui ha fet el llibre, sempre posa, o quasi sempre, Romanyà Valls, que és una empresa d'impressió molt important. Avui tenim l'Elisenda Romanyà, que ens explicarà una mica com funciona l'empresa.
Hola Elisenda, què tal? Hola, bona tarda. Bé, bé. Ens expliques una mica com va començar el tema de la vostra empresa? Això ve de lluny? Sí, de fet sí, ve dels anys 50 del segle passat. El meu avi era caixista, era aquestes persones que composen els textos i després s'imprimeix. Com es feia a l'antiga impremta, no? Exacte, un taller de tipografia, per exemple.
Ell treballava per una impremta que estava a Capellades, al meu poble, i se'n va anar aquesta impremta. Llavors, doncs, la meva avi era una persona de molta empremta i jo crec que el va animar a fer la seva impremta i va treballar amb el meu tiet i al principi feien només, imprimien esqueles o recordatoris de comunió o invitacions de boda.
I després, a poc a poc, al llarg dels anys, ja es van encarant cap a la impressió i enquadernació de llibres. Però ara és una empresa molt gran. Ara és molt gran, sí. La majoria de llibres els imprimiu vosaltres. Molt gran tampoc, però sí que és veritat que no som petits. Això va ser molt als inicis. Llavors, el meu tiet va ser qui va muntar tot el taller d'enquadernació i impressió. Es va morir molt jove.
I llavors va ser la meva mare la que va recollir el seguiment. De manera que tu ja ets la tercera generació. Sí, jo soc la tercera. La meva mare, la Gemma Romanyà, realment va fer aquesta empresa coneguda dins del sector editorial català i jo crec que va agafar un prestigi gràcies a ella i la seva manera de fer. I amb la meva etapa intento que segueixi així.
Molt bé. Perquè ara expliquem una mica com funciona. Si un editor, ara fem una mica joc de rol, m'imagino que jo soc un editor, i em poso en contacte amb vosaltres i us dic, mira, haig d'editar tal llibre, això, el procés que se segueix, com funciona?
Bé, normalment els editors et diuen com volen el llibre, o sigui, quins materials hauria de portar, i nosaltres els assessorem. Llavors, en general, els nostres editors al final són clients recurrents que ja saben més o menys com volen els llibres, però si hi ha una editorial nova, per exemple, que vol que l'assessorem, doncs evidentment també és la nostra feina.
Però amb la gran majoria de llibres que ja venen rodats, amb col·leccions ja establertes, doncs simplement t'envien un pressupost amb unes dades. Nosaltres passem el pressupost i conforme entra la comanda ens envien els documents. Llavors, en punt es dona el ok, entra dins del nostre procés de producció i hauríem d'estar entre dues i tres setmanes per poder-lo imprimir i enquadernar. Entregar acabat.
Perquè aleshores suposo que s'ha de triar el tipus de paper, el tipus de portada, el tipus d'enquadernament, tot això, no? Sí, segur, segur, segur. Sí, al final, normalment ja ve el producte molt acabat, quan arriba a nosaltres. O sigui, nosaltres no editem, nosaltres som impressors i enquadernadors. Però el producte ja et ve acabat prèviament, és a dir, l'editor s'ha encarregat d'enmaquetar, de dissenyar, de...
Nosaltres simplement donem dades al lloc de la coberta, coses molt específiques, tècniques, en funció del paper que fan servir. Però vull dir, tot el disseny ja ens ve donat.
Quina és la tirada més habitual? A mi m'havien dit que el més habitual són 3.000 llibres. És això o no? Sí, a veure, jo crec que s'ha de distingir. Nosaltres treballem amb el mercat català que potser té una tirada habitual més baixa, posem 1.500, 2.000. Sí que és veritat que la tirada en castellà pot ser 3.000, 4.000, tranquil·lament. I també depèn de la temàtica.
Si hi ha temàtiques més globals, segurament serà més. En canvi, una temàtica més d'assaig o de teologia, segurament el nombre d'exemplars serà menor. Em sabries dir la tirada més gran que heu fet d'alguna novel·la? Sí, ho he preguntat.
No, la tirada més gran, sí, hem arribat a fer lançaments de 150-200.000 exemplars. El tema és que la nostra intenta no està preparada per aquests tiratges tan llargs. Llavors, el que es feia moltes vegades era que cada setmana t'entrava un tiratge de 50.000 del mateix títol i llavors anaves fent cada setmana, no?
No sé, i podria donar, per exemple, Harry Potter, és increïble el que s'arriben a imprimir, o el que ens hi ha llevado mi queso. És una barbaritat, aquest llibre, la quantitat d'exemplars que hem fet, o sigui, n'hi ha molts, o sigui, te'n podria dir molts.
Perquè quan repetiu això que em vas dient ara, per exemple, Harry Potter, és allò que després de la portada va dient primera edició, segona edició, tercera, no? Exacte, sí. Hi ha edicions i hi ha reimpressions. Llavors, l'edició és quan hi ha un canvi una mica substancial dins del text,
I reimpressions és, si no hi ha canvi, doncs, automàticament, doncs, quan hi és la pàgina de crèdits, dient que s'ha imprès, doncs, diguem, gener 2026 i és la mateixa edició anterior. Depèn una mica, també, de l'editor. Això ho tria l'editor. I tots aquests llibres, on els emmagatzemeu? Deveu tenir un magatzem digitalitzat?
Nosaltres ens emmagatzemem un exemplar de cada llibre, però realment on va és el distribuïdor. El distribuïdor i és ell qui els emmagatzema. Exacte, vull dir, cada client té el seu distribuïdor, llavors hi ha una part que va al magatzem del client que pot ser el mateix distribuïdor o no, i llavors l'altra part del distribuïdor que aquest ja reparteix per les libreries. I és una cosa que s'estima una mica de...
de la meva experiència. I què passa amb les devolucions? Perquè vam parlar amb un distribuïdor que ens va explicar tot el tema aquest, els llibres, quan es tornen, es converteixen en pasta de paper i vam estar parlant una mica d'això. Això vosaltres també ho feu o no?
No, perquè, clar, nosaltres imprimim ja un quadernet, és a dir, nosaltres entreguem en general els llibres, llavors no tenim devolucions. El que té les devolucions és el distribuïdor. Exacte, i segurament al final els editors han de triar què fer amb cada títol, etcètera.
I quant de temps trigueu des que un editor us diu, mira, volem, o un editor o qui sigui, volem 1.500 llibres d'aquesta novel·la fins que els teniu tots fets en una quantitat com aquesta? Més o menys quant trigueu?
Doncs mira, et diré que depèn del mes, no? Vull dir, si estem en plena campanya segurament demanarem tres setmanes i fora de campanya hauria de ser dues setmanes, dues setmanes i mitja. Quan tu és campanya et refereixes, per exemple, a Sant Jordi. Sí, ara començarà la campanya de Sant Jordi, també hi ha la campanya de Nadal i fora d'aquí hauríem de ser capaços de millorar una mica els nostres plaços d'entrega.
Perquè m'imagino que quan es fa més fort, clar, tot va en anticipació, no? Encara falten quatre mesos per Sant Jordi, però com a impressiós ja comença... Això ja s'està coent, o sigui, ja hi comença que hi ha nervis, o sigui, ja es comença a notar, no? Vull dir que... Sí, sí, que l'acció comença ara, a la tornada de Reix.
I una altra cosa que et volia preguntar, que ara que m'has dit que l'empresa també va quedar a mans de la teva mare, que és, podríem dir, la que l'ha fet créixer, no? Sí, completament. Amb clientela i tot. Què n'opines que les empreses estiguin en mans de dones, ja que tu també ets una noia? Bé, crec que...
Crec que està bé, de veure, crec que depèn de cada persona, però en general diversificar lideratge crec que és una cosa positiva. Perquè hi ha tot el tema aquest del sostre de vidre, però clar, ser una empresa familiar, que t'ha vingut donat el pes de l'empresa, t'ha vingut donat de la família, doncs suposo que això del sostre de vidre no és tan complicat.
El sostre de vida què és? Que no pots arribar... Sí, que mai arribes a la part de la direcció i a portar les retes de l'empresa. No, en el meu cas és l'oposent. És evident que estic aquí perquè sóc la filla de ma mare i tenim l'empresa. Això és una cosa evident. Però ja ho has mamat de petita.
Sí, també hi ha estat altres mons, no m'hi he dedicat de petita, però som tres germans i els altres dos tenien molt clara la seva vocació. Jo era la que estava una mica més perduda i va arribar un moment a la meva vida que vaig pensar que tenia sentit provar de continuar a l'empresa de la meva mare. Molt bé.
Doncs moltes gràcies, Elisenda. Gràcies per tot això que ens has estat explicant tan interessant. Ara cada vegada que obri un llibre i vegi el de Romanyà Valls, que ho posa, doncs pensaré en tu, ara que ens hem conegut. Ara m'has posat clara. Això, diré, mira, aquest és un llibre que l'ha editat l'Elisenda. Molt bé. Doncs moltes gràcies per tot. A tu. Vinga.
Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta. 107.1 FM, radiotordera.cat i xarxes socials.
Hola, sóc l'Elisa de les Xutxes. Coneixeu les Xutxes sense sucre? Ja fa temps que en tenim a la botiga. Són perfectes per als que vulgueu un menor consum de sucre a la vostra dieta o senzillament per ampliar l'oferta dels caramels sense sucre. T'afaneja a les nostres xarxes socials d'Elisa Xutxes. Ah, i ja has vist la nostra piruleta amb el nom de Tordera?
Notícies en xarxa, edició matí. Des de cada punt del país on hi ha notícia. Amb tots els accents, totes les veus. Ningú no t'ho explicarà de més a prop. Cada dia, a primera hora, informació de servei públic a les televisions i ràdios locals de Catalunya. Notícies en xarxa, edició matí.
L'emissora que t'escolta Ràdio Tordera L'emissora que t'escolta
Mary, el 2026 és el meu any. Gimnàs, menjar-sai... Hi coneixes alguna clínica dental? Ves corrents a Dental Company Tordera. Aquest mes tenen tarifa plana d'embastaments a 39 euros i neteja gratuïta. Demana cita ara a dentalcompany.es o visita'ns al carrer del Camí RAL 133. Aquest any, sí o sí! Dental Company, porque sonreír es salud.
Ara i aquí. De dilluns a divendres, 11 a una del migdia, connecta't a Ara i aquí, amb Rosa Maria Ruscalleda. Repassa l'actualitat, opina i descobreix consells d'utilitat amb els millors professionals de cada àmbit. No et perdis el magasin que t'informa i t'ajuda en el teu dia a dia. Ara i aquí, a Ràdio Tordera. 107.1 FM
No me... No me... No me...
Molt bé, doncs estem a la tarda és a tres bandes i hem fet dos dels temes. Hem fet el de medi ambient i també el de cultura, amb literatura, amb la Sílvia Gené, amb les seves notícies, novetats, informacions i també el seu podcast. I ara ja anem a la tercera banda, que és la banda de tecnologia que ens has preparat tu, Arnau García. Tu mateix, quan vulguis,
Doncs bé, segurament quasi tots pensem que quan parlem de tecnologia sovint pensem en màquines intel·ligents, robots o sistemes automàtics que funcionen sols. Sí. Però darrere de tot això hi ha un costat que gairebé mai veiem, el costat artesanal de la tecnologia. Tota aquesta perfecció aparent depèn de persones que programen, mantenen i vigilen els sistemes perquè tot funcioni correctament.
Algú descobrirem això, un món amagat on l'enginyeria i la creativitat humana són tan importants com el hardware i el software que utilitzem cada dia. O sigui que les màquines fan molt, però no és això que a nosaltres ens sembla que, ah, mira, l'ordinador ja t'ho fa, la màquina ja t'ho fa, sinó que hi ha molt de factor humà, no? A part de qui ho ha dissenyat, qui fa el manteniment, o bé, ara ens ho expliques.
Al cor de cada sistema tecnològic hi ha persones que l'han creat i l'han donat vida. Els programadors no només escriuen el codi sinó que també construeixen eines que han de ser fiables, segures i intuïtives. És un procés que requereix paciència, habilitat i una mica de màgia. Un error petit pot provocar que tot deixi de funcionar mentre un detall ben pensat pot fer que una aplicació sigui senzilla i agradable d'utilitzar. Tot i que la majoria dels usuaris
No veiem cada clip i cada servei, i depèn d'aquest treball artesanal.
Però no només cal construir la tecnologia, sinó que també cal vigilar-la i mantenir-la. Sistemes que gestionen el transport, hospitals o serveis online necessiten un equip darrere que comprovi que tot funcioni bé. Això inclou actualitzacions, correccions, comprovació de seguretat i també adaptacions constants. Sense aquest treball humà, moltes coses que considerem automàtiques, simplement no serien possibles i no es podrien funcionar.
I el més interessant és que, tot i la tecnologia avançada, aquests processos requereixen judici i intenció humana. O sigui que aquest procés de preparar les tecnologies ha de ser sí o sí humana perquè un robot, per exemple, o una intel·ligència artificial no podria... No ho sap supervisar. No podria, no.
però també quan parlem de tecnologia artesanal, també parlem de creativitat. Enginyers i dissenyadores decideixen com presentar la informació, com fer una interfície més fàcil, com fer que un robot sembli menys fred o que un sistema sigui més proper. És aconseguir... És un treball que combina lògica i imaginació, on la tecnologia i l'art es troben per aconseguir una experiència millor.
Moltes vegades no sabem que hi ha gent treballant per solucionar problemes abans que els notem. Un servei pot caure i tornar a funcionar ràpidament gràcies als ràpids equips que detecten aquest error que fa que caigui el servei i l'hagin solucionat al moment. Aquest costat artesanal és el que fa que la tecnologia sigui resistent, flexible i confiable, encara que sembli que funcioni tot sol.
Però, clar, darrere de tot això hi ha problemes que no veiem. Coneixer aquest costat humà et fa veure que la tecnologia no només és màgia ni màquines, sinó que darrere hi ha persones que l'han creat i la mantenen amb dedicació i cura. Potser la primera vegada que un servei funcioni, ve sense problemes, o una aplicació sigui fàcil d'usar, recordarem que hi ha un treball artesanal que ho fa possible. Doncs ho hem de pensar tot això, de veritat. És clar, no ho tenim present. Clar.
Al costat artesanal de la tecnologia ens recorda que, encara que la màquina sembla perfecta, l'edat més important continua sent humà. La tecnologia no funciona sola, necessita talent, creativitat i esforç constant. I potser aquesta és una de les coses més boniques de la tecnologia, que darrere de cada pantalla, cada robot i cada sistema hi ha persones treballant per fer-nos la vida més fàcil, còmoda i al final una mica més humana.
I fins aquí la secció d'avui. Doncs molt bé. És un aspecte que, la veritat, al veure només màquines, mai et sembla. Sembla que tot ha de funcionar sol. No tens present que tot això és la tasca i...
La preparació, no? La preparació de moltes persones en tot aquest àmbit tecnològic que representa, doncs, molts estudis, a vegades. I com tu dius, també molta idea, molta creativitat per arribar, doncs, no tan sols a crear, sinó també després a millorar o només que sigui supervisar, com deies, com hi ha una caiguda, per exemple, del sistema, de tenir les coneixements i les habilitats per poder-ho reparar i
posar-ho l'altra vegada en funcionament doncs potser a partir d'ara estaríem bé que també estiguéssim com agraïts hi ha totes aquestes persones que permeten que tot això funcioni i de tota manera tu saps que aquests treballs se centren en les seus de no saps massa on treballen on es fa tota aquesta feina
Suposo que grans com potser...
No ho sé, la veritat, però deu haver edificis així que potser plantes pensades només per una part d'alguna tecnologia, coses així. Segurament, segurament deu ser. Oficines, coses així. Sí, sí, sí, que es dediquen, com deia, no?, a crear, a millorar i també... I no només és una persona potser que es dedica això, potser són tres persones que es dediquen a la mateixa cosa, unes altres tres en la mateixa cosa, perquè sempre hi hagi com un, diguem, un doble factor per... Segurament. Segurament funciona així. Doncs bé, és un...
Una idea, com dèiem, que potser no la tenim massa present, perquè sempre veiem la màquina, però que a partir d'ara, i després del que has explicat, val la pena de tenir-ho en compte. Molt bé, doncs deixem ja aquí la nostra Tardes a Tres Bandes, com dèiem al començament d'aquest dia 19...
de gener tan plujós i fosquet i ventós, també, i a més que també han avisat, han alertat aquí Tordera, no, perquè no tenim mar, i la Riera sembla que de moment tampoc baixa d'una manera massa intensa, però sí, els pobles que tenen platja, d'aquí a la vora, de Maresme, a la selva...
han sonat les alarmes aquelles, avisant que la gent no s'hi acostés massa. O sigui que aquesta nit esperem que tothom tingui seny, que ningú se li acudeixi fer alguna d'aquestes imprudències i bé, deixem que l'aigua caigui però que siguin seny. Molt bé, doncs deixem aquí el nostre programa i d'aquí a les set sonarà l'informatiu de les set de la tarda i nosaltres ens tornem a trobar dilluns que ve. Adeu-siau. Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Ràdio Tordera Serveis informatius