Benvinguts i benvingudes a la Taranyina, el programa on parlem amb les entitats de la Tordera.
Avui tenim aquí l'Albert Sabaté, el director de Ràdio Tordera.
Hola, Genís.
Bé, és una mica estrany perquè normalment potser estàs acostumat a estar a l'altra banda dels micròfons,
però avui venim a parlar una miqueta de com va anar la temporada passada,
ara comencem un nou curs, per dir-ho d'alguna manera,
i això, preguntar-te una mica com ha acabat l'any,
fer una mica de valoracions, no sé com ho has dit.
Bé, home, sí que se'm fa una mica estrany fer unes respostes i no preguntes,
però bé, sí que és habitual també que expliquem des de la direcció de l'emissora una miqueta com ha anat tot, no?
Sí que a la ràdio seguim un curs diferent del que és l'any,
sinó que tenim les nostres pròpies temporades.
Tenim una temporada més llarga, que és la programació de tardor d'hivern,
i una de curta, que és la d'estiu, que més o menys duren dos mesos mal comptats,
són 10 o 11 setmanes, i ara just hem tancat la programació de tardor d'estiu,
i engeguem la temporada llarga, tardor d'hivern, que agafa aquest tram final del 2025,
i que agafarà bona part del 2026 ben bé fins l'estiu, fins Sant Joan,
que és quan començarà aquesta nova temporada.
Per tant, ara hem tancat la d'estiu, són 10 setmanes,
relativament és poc temps, però és molt intens, tenim molta feina durant aquest temps,
sobretot perquè hi ha festa major, i també perquè és una programació una mica diferent,
on aprofitem per provar coses, perquè també gent que habitualment l'estiu té lliure,
doncs ve a la ràdio i prova, no?
I una, segurament, de les bones notícies d'aquesta temporada d'estiu,
doncs ha sigut el grup de gent jove que hem tingut per aquí a la ràdio,
que han estat provant, han estat fent coses, han estat experimentant,
i aquest és un luxe que nosaltres tenim, que potser no poden tenir altres mitjans de comunicació,
que és, un, tenir persones joves que venen espontàniament aquí,
i segona, de poder-nos equivocar.
Jo sempre dic que potser un gran mitjà això no ho pot fer,
perquè apreta molt l'audiència, apreta molt les passions,
però en el nostre cas som conscients del paper que juguem,
i també ens agrada donar oportunitats, i té aquest risc, no?,
que és que a vegades les persones, quan estan experimentant per primera vegada,
o estan fent, doncs no ho fan tot el bé que segurament d'aquí un temps ho faran, no?
Per tant, doncs, té aquesta part negativa,
però que ja et dic, contents, conscients i feliços de poder-ho tenir, no?
Perquè, clar, tota aquesta unada de gent jove que sol venir,
hi ha alguna manera de cridar-los, o venen ells,
o no sé ben bé com s'atreu aquest públic, sobretot.
Doncs, bàsicament, bé, ell, que aquest és el gran, també el luxe, insisteixo,
en el fet de tenir la possibilitat que la gent vingui, no?
Evidentment fem crides, normalment, o sovint l'emissora directament no farà una crida,
però sí que a través dels que ja hi són,
moltes vegades expliquen als altres què s'hi dona,
i acaba sent el reclam definitiu perquè la gent vingui.
No estem parlant d'un volum molt gran de gent,
perquè tampoc el podríem assumir,
però aquest estiu estaríem al voltant de les 6-7 persones
que s'han anat repartint durant la grella, fent coses diferents.
Doncs, bé, deixant una miqueta aquest tema a banda,
ara sí, un nou curs, podem dir-ho així,
aquesta temporada de tardor i vent, ja fins a Sant Joan, que comentaves,
com es planteja?
Perquè sí que és veritat que la d'estiu és una mica més intensa, com deies,
però de cara a una temporada més llarga, no sé com ho planteja.
Sí, com tu deies, la de l'estiu és més intensa,
jo penso, per exemple, les setmanes de festa major,
que hi ha les retransmissions de festa major.
L'esclafit.
Clar, l'esclafit hem tingut recent,
és a dir, que s'han ajuntat moltes coses de cop i volta, no?
En som conscients, però realment a vegades això ens supera, no?
De cara a l'hivern,
també tenim molts objectius pendents,
però ja ens ho prenem amb més calma,
o com a mínim ho fem amb una miqueta més de previsió, no?
Sí que podem atendre habitualment tot el que se'ns demana
durant la programació de tardor-hivern,
però aquí en aquest cas parlaríem, entre cometes, de desgast, no?
Que són moltes setmanes, són gairebé 50 setmanes,
que es van repetint cap de setmana, entre setmana,
les mateixes situacions,
i llavors es tracta de tenir preparada la ràdio
per poder atendre tot el que passa al nostre poble
o tot el que volem explicar,
que són moltes coses i ho volem fer de moltes maneres,
i llavors es tracta d'organitzar tots els engranatges de la ràdio
per poder atendre el ciutadal, l'oient,
el seguidor de xarxes socials,
perquè pugui veure o pugui escoltar allò que espera de nosaltres.
Clar, ara parlant d'aquesta previsió i organització sobretot,
parlem que potser treballen no hi ha tanta gent,
però de voluntaris n'hi ha molts,
i per tant organitzar entenc que no deu ser fàcil.
No, no ho és.
Sí que jo sempre dic que, a vegades, fent en broma,
a casa meva em diuen, bueno, la ràdio deu anar sola,
perquè ets força desorganitzat,
i és veritat, jo mentalment soc una mica caòtic,
i també jo crec que realment la ràdio,
d'alguna manera, també funciona sola.
És a dir, la gent que ve aquí s'ho pren molt seriosament,
jo n'he d'estar molt agraït,
que la gent ve aquí per gust,
ve aquí amb un ànim de voler fer les coses ben fetes,
penso que també la professió, no?,
el periodista, el comunicador,
té com una responsabilitat respecte a la societat,
i quan ve aquí també ho té molt clar,
i llavors, doncs, realment,
a mi personalment m'ho posen molt fàcil,
però clar, estem parlant d'un volum de 60 i escaig persones,
que s'han distribuït de dilluns a diumenge,
amb diferents hores,
cadascú amb programes diferents,
amb necessitats diferents,
tant de contingut com tècnicament, no?,
vull dir, un necessitarà un micròfon,
l'altre necessitarà un càmera,
un farà servir més la tele de mescles,
un farà el programa en directe,
l'altre el farà enregistrat,
un està pensat més per xarxes socials,
l'altre segurament per la ràdio més clàssica,
llavors es tracta de distribuir bé els recursos
que disposem a la ràdio,
que són limitats,
i cada vegada s'assemblen més a televisió,
i també a ràdio,
però és a dir que toquem moltes tecles
i llavors es tracta de que tothom
pugui tenir més o menys les eines a punt,
tingui el seu espai a punt,
tingui els seus objectius,
i llavors al llarg d'aquestes setmanes,
d'aquests mesos,
els pugui fer,
els pugui desenvolupar,
el gust, ja dir que,
de la pròpia persona,
que ja ve aquí moltes vegades
amb uns objectius
i unes expectatives,
però també des de la ràdio,
des de la direcció,
des de l'assemblea,
des del Consell d'Administració,
que són òrgans que d'alguna manera
vellen pel bon funcionament de la ràdio,
que tenen previstos uns objectius,
tot plegat s'acabi complint.
Això, parlant de la nova temporada,
també, novetats,
no sé si n'hi ha alguna,
però suposo que,
a part de seguir en la mateixa línia
que els anys anteriors,
amb tota aquesta era digital,
alguna cosa així,
doncs s'ha d'anar renovant,
que diguéssim, la ràdio.
Sí, clar,
d'alguna manera,
penso que un dels punts forts
que tenim com a ràdio
és que constantment
estem en evolució,
no ens hem aturat,
no som aquella ràdio
clàssica
que només és àudio,
que
no pensa més enllà d'això,
sinó que sempre,
ja no és ara,
sinó de sempre.
Sense anar més enllà amb el vídeo.
Clar,
per exemple,
aquesta entrevista
l'estem fent amb àudio,
l'estem fent amb vídeo,
hi haurà extractes
per xarxes socials,
vull dir que
d'una sola peça
té moltes més sortides,
sí que estem fent segurament
un treball
molt més intensiu
en el sentit
que de cada cosa
a darrere
hi ha molta més feina,
hi ha una postproducció
que potser
temps enrere no hi era,
que abans potser
era la ràdio del directe
del moment
que de cop i volta
allò ja havia desaparegut
i ara tot el que es fa
evidentment té
un procés
de després
que permet
que la gent
la pugui escoltar
a la carta,
que el pugui veure
en vídeo,
que tingui un reclam
a xarxes socials,
a les diferents xarxes socials,
perquè si allò li interessa
pugui recuperar-ho
d'alguna manera
i poder ampliar
la informació,
no?
D'alguna manera
el que intentem
com a mitjà públic
és que tothom,
tots els ciutadans
de Tordera
siguin
quina sigui
la seva condició,
la seva edat,
si hi ha
alguna escletxa
digital pel mig
o no,
pugui tenir informació
sobre el seu poble,
no?
Que és la nostra
missió principal,
no?
Explicar
als propis torderencs
o a les persones
que s'interessen
pel nostre poble
què passa,
no?
I explicat
de la veu
dels seus propis veïns
amb un rigor periodístic,
però també incorporant
doncs la part més d'opinió,
la part més d'entreteniment,
que d'alguna manera
també estan explicant,
no?
Què passa al nostre poble.
Per tant,
el repte
és gran,
les tecles que es toquen
com dic
són moltes
i tenim uns objectius
que més o menys
genèrics
englobem
amb un lema
aquest any,
més o menys
cada temporada
tenim un lema,
aquest any
parlem de menys audiència
i més comunitat.
Pot semblar un contrasentit
perquè un mitjà de comunicació
se suposa
que l'objectiu principal
és tenir més audiència,
però hem de tenir en compte
que parlem
d'un mitjà local
i parlem d'un mitjà públic.
Això condiciona
també,
no?
L'aspecte
que potser
a nivell general
podríem pensar
d'un mitjà de comunicació
que ho faci allò tot
per l'audiència,
cada oient
buscar sumar,
sumar,
sumar,
sumar,
evidentment
que volem tenir audiència,
però el matisem,
no?
Nosaltres
valorem més la comunitat
en el sentit
que aquell oient
que sumem,
aquell oient que tenim,
el volem cuidar
i sobretot
volem estar en contacte
amb ell,
no?
Perquè
tingui un lligam
molt directe
amb la ràdio
i també
la ràdio
tingui a través
d'aquesta persona
un lligam
amb la societat
i la societat
d'alguna manera
també
a través d'aquesta persona
a través de la ràdio
faci xarxa
que vol dir
que no tot
necessàriament
ha de passar
per la ràdio
però
com a mitjà de comunicació
com a grup de persones
que està en contacte
amb altres persones
també volem propiciar coses
volem propiciar contactes
que la gent
arran de la ràdio
es pugui conèixer
i puguin néixer
altres projectes
no?
En aquest sentit
sí que volem
per exemple
donar molta més veu
que ja ho fem
però a persones
entre cometes
anònimes
a veïns de Tordera
que siguin
ells que ens expliquin
què està passant
no?
No recórrer sempre
a les mateixes fons
que no vol dir
que hàgim de prescindir
de la font igual
de la font oficial
però a més a més
que complementi
aquesta explicació
persones anònimes
veïns que han viscut
aquella situació
persones que reclamin
persones anònimes
que donin també
més veracitat
al que estem explicant
no és el mateix
que t'expliqui
una notícia
a un portaveu oficial
que també
t'ho expliquin
moltes de les parts
afectades
amb el risc
això sí que a vegades
doncs aquestes
fons no oficials
et donin
una imatge
o una visió
una miqueta subjectiva
no?
que això
a vegades
fa una mica
de contrapunt
del que pugui dir
la font oficial
però nosaltres
intentarem
evidentment
posar-hi context
perquè es pugui
entendre
totes les opinions
no?
les oficials
i les no oficials
i en aquest sentit
això de buscar
la comunitat
de trepitjar
el carrer
de sortir
de parlar
amb el màxim
de gent possible
i renunciar
una miqueta
doncs al que seria
això
no?
de més
de més audiència
de vegades
treure continguts
per treure'ls
sinó buscar
doncs això
no?
tenir el risc
a vegades
no?
d'experimentar
i que això
pugui restar audiència
que algú
vegi que aquella persona
no és l'estàndard
que podria trobar
RAC1
o podria trobar
TV3
perquè no ho serà
però per contra
que sigui una persona
propera
una persona que coneix
perquè és amic
del seu amic
perquè se'l troba
pel carrer
o perquè havia sigut
veí seu
no?
és a dir
tenir una audiència
entre cometes
reduïda
però a la vegada
molt compacta
no?
que la gent
quan veu les notícies
doncs reconeixerà
aquell veí
que també ha ajudat
a explicar la notícia
o reconeixerà
el propi locutor
perquè és amic seu
no?
i això
d'alguna manera
ja et dic
dona força
en el projecte
de mitjà de comunicació
local
no venim a explicar
què està passant a Israel
o què està passant a Gaza
o què està passant als Estats Units
segurament donarem un punt de vista
tornarem del que està passant a Gaza
o de la victòria del Barça
o del que sigui
però amb una etiqueta
tornaremca
que ens diferenciarà
de tots els altres
doncs
molt bé
no sé si hi ha alguna cosa
més a afegir
que tinguis per aquí
però
bàsicament
el que t'explicava
és el lema
que són aquests
de menys audiència
més
més comunitat
i això
evidentment
podem parlar
de moltes novetats
de programes
que d'alguna manera
es reconfiguren
sí que voldria destacar
que aquesta temporada
en molts programes
hem buscat també
que l'audiència
participi directament
del programa
per exemple
programes històrics
que semblava
que no es podien moure
que eren com megalítics
com ara
jo què sé
el Matí de Sardanes
que porta mil anys
fent-se quarantena
doncs incorpora
aquesta temporada
el WhatsApp
com a mitjà
per enviar dedicatòries
durant la setmana
és un programa
que es fa en directe
que normalment
la gent dedica
la sardana
en directe
trucant en directe
i ens havíem trobat
casos
que diem
de comunitat
de gent jove
que volia dedicar
una sardana
als seus avis
i llavors
gent jove
que el diumenge
al matí dorm
o fa altres coses
i que no trucaria
en directe
però que ens deixava
pel WhatsApp
una nota de veu
demanant una sardana
a la seva àvia
perquè era el seu aniversari
etc.
i hem començat a fer això
i la veritat és que
ja hem començat
i ens ha anat molt bé
hem detectat
que hem obert
un nou camí
que és una miqueta
el que estàvem dient
d'experimentar
de provar coses
hi ha algunes que surten bé
altres que no surten tan bé
però sobretot
la filosofia és aquesta
d'anar sempre
contínuament
avançant
oferint
i obrint finestres
al ciutadà de Tordera
Potser és una mica això
que comentaves
d'evolucionar
potser agafar
el que ja hi havia
i transformar-ho
perquè tothom
pugui arribar-hi
no?
No és això
Sí
sobretot
la ràdio
sempre està molt relacionada
a vegades
amb gent gran
que és una cosa
que jo crec
que hem aconseguit
trencar a través
de les xarxes socials
d'accedir
a aquest món digital
però a la vegada
també
no perquè sigui
una cosa
analògica
com seria la ràdio
no pugui tenir
també la seva vessant digital
com és el cas
del Matías Sardanes
que a vegades
ens pensem
que la gent gran
no toca el tema digital
i realment
a vegades
es tracta de donar
l'oportunitat
de fer-ho fàcil
i també
poden participar
evidentment
d'aquesta altra via
de comunicació
Doncs ara
no sé si hi ha
alguna cosa més a afegir
Ui no que varia
suposo que el temps
és veritat
Doncs ho deixem aquí
moltes gràcies
Albert Sabater
i doncs
encantat de tenir-te per aquí
i de poder entrevistar
jo mateix
Encantat de ser aquí
d'avui