La veu de la parròquia. Una producció del Consell Pastoral de la Parròquia de Tordera. Notícies de la parròquia.
Bon dia, comencem la veu de la parròquia del dissabte, 20 de desembre, a les portes de Nadal, ja. Bon dia, mossèn Edwin. Bon dia, Dolors, i molt bé a tots els nostres oients. Ja som a la recta final per la celebració de la nativitat del Senyor. I en mig de tantes preparatius, de gairebé tots per a les festes entre els creients i tot el món laic, hi ha un signe que destaca, el pessebre. Per això avui tenim un convidat molt especial,
és Manel Vegid, una persona que ha tingut un amor especial a la celebració de Nadal i que des de la seva infància ho ha manifestat amb la elaboració de pessebres tradicionals. Bon dia, Manel. Bon dia, bon dia a tothom. Bon dia. Bon dia.
Manel, fa molt de temps que eres... Pessebrista. Pessebrista, això sí. Doncs jo me sembla que des que tinc ús de raó, perquè l'últim pessebre que vaig fer, jo no sóc nascut a Catalunya, però com si...
Vas venir de ben petit. De ben petit. I llavors me'n recordo que va ser l'últim Nadal que vaig estar al meu poble, on vaig néixer, que vaig fer un pessebre que la meva mare sempre em deia «Manel, és que al final es calarà foc a la casa».
Perquè se me va ocórrer que el pessebre el feia i li faltava llum. No teníem llum, estàvem en cases de camp. Sense electricitat. Sí, sense electricitat. I a mi se me va ocórrer demanar a un bar que me guardessin les tapes de les cerveses i això. I després jo li ficava oli i feia un petit bleu i cada nit anava encendent.
D'això, molt perill d'encentre la casa. Doncs mira. Manel, quina t'atens? Llavors tindria, em sembla que uns 7-8 anys, eh? Ara vaig pel 74. Ah, mira. 74. Permeteu explicar-los que el primer pessebre es va conèixer als vitrals de Santa Maria la Mallorca a Roma en el segle IV. Mhm.
Era una època en què menys del 5% de la població sabia llegir. De manera que la imatge era una forma de transmissió d'evangeli i també es va trobar vestigis de l'escena del pessebre en dibuixos de murals de les comunitats que es reunien a la clandestinitat abans de Constantí.
que va permetre que el cristianisme fos una de les religions acceptada de l'imperi romà. Manel, què ens puc explicar de com se celebrava Nadal en la teva època de la infància, aquí en el poble? Bé, jo me'n recordo d'aquí de Tordera, que érem una colla d'amiguets de l'escola,
I sí que ho celebraven molt bé. Me'n recordo un mossèn que tocava molt bé la guitarra i ens ajuntàvem amb el que és ara la capella petita, doncs era com una espècie de sala, el cine de la parròquia, i allà fèiem les nostres festes. I jo recordo que sempre, sempre aquestes festes
per mi han sigut molt especials en molts sentits. El de la diversió, el de records emocionals,
I, bueno, i que també deixàvem d'anar al col·le i tot això, no? Però bé. I el poble fèiem tot això com aquesta organització, la decoració i tot? No era tant perquè era un poble bastant, bueno...
Estàvem limitats, però ja es va després començar a alguns llocs a posar il·luminació i sí, sempre s'ha celebrat molt bé. Jo me'n recordo de petit o de jove que ho celebraven molt bé, molt bé, molt bé. Manili, com saps des de quan estàs realitzant el pessebre de la parròquia?
Doncs abans la parròquia feien coses molt maques, altres persones, i vam veure que, per el que fos, semblava que s'havia deixat de fer alguna cosa, i jo allò vaig proposar, per què no me deixeu fer un pessebre, i vaig començar...
I no sé, la veritat, la data exacta, no sé, però que fa moltíssims anys. O sigui que són molts pessebres el que has fet aquí a la parròquia. Però és que, a més a més, vaig començar a fer pessebres a l'Ajuntament. Ah...
Tu feies els de l'Ajuntament? Jo, els de dintre de l'Ajuntament, de l'Escala, allò que fèiem... Els meus companys me miraven com un bitxo raro. Per què? Perquè, bueno, jo anava al vespre, a la nit, després d'això, i me posava, doncs, a fer el pessebre. No n'hi ha ningú a les oficines. Sí, només que els companys que treballaven a la nit...
I bé, allà vaig començar a fer el Passebre d'Illà, vaig passar a la eclésia dels Pins de Blanes. Els Pins també havies fet? I dels Pins de Blanes, i aquí porto molts anys i m'agrada molt fer. I sempre, Manel, s'ha fet en el mateix espai, entrant a mà dreta, o l'has fet a... Ai, perdó, a mà esquerra, o s'ha fet en llocs diferents? En llocs diferents. Vam fer una vegada...
no, dues vegades, la vam fer a l'entrada a la dreta perquè vam construir nosaltres una porta. Sí. Una porta que vam posar un vidre, que vam pintar com si fossin totxos i tot això. Però era molt difícil perquè tenies que posar, doncs... El ser una nau tan gran quedava molt raro, no? I llavors el mossèn va dir, doncs mira,
haurem de, si tu fas o arreglant la nau de l'esquerra, l'entrada a l'esquerra, doncs la podríem fer, posarem uns vidres, oh, estupendo, estupendo, i així ja portem uns... Doncs aquella nau l'has anat arreglant tu i el teu germà. Sí, sí, sí, sí, de fa molts anys, eh? Sí, sí. I és una nau maca.
Sí, molt maco, eh? L'espai és idòni per fer el pessebre, sí. I una altra pregunta. Les figures i les cases i tot això... Les figures són meves. Són teves. Sí, que jo he anat comprant i d'això, però... De comprar sempre... Aquí a Tordera la comprava amb el Salvador, a Correus. Sí, però fa anys. Sí, però...
I després també... Bé, aquí a Tordera feia això. I les cases les faig jo. Sí? Sí. He fet cases de fang, he fet cases de... I ara les que tinc són fetes de cartró, de les caixes de cartró. Les faig, les pinto, les...
Això és un art, eh? I després poso les llums, també haig de dir que són llums amb coses aprofitades, amb carregadors de mòbils. Ah, caram! Quina traça! Llavors no gasta quasi res. Sí, sí. La llum de les casetes i això són fetes amb mòbils. Sí.
A part d'aquest pessebre de petit que la teva mare temia que calar a foc, recordes algun detall d'un pessebre que haguessis posat una atenció especial per la seva elaboració? Sí, vaig voler fer una gran muntanya que sortís a l'aigua d'allà de la muntanya, baixés per una cascada d'aigua, passés al riu i al final a una gran bassa.
doncs, me va costar moltíssim, moltíssim, perquè no dominava el tema del material. Llavors, el vaig aconseguir, doncs, avui sortia una fuita per aquí, doncs, aprofitava i el tapava amb no sé què, i així, però sí, que me va costar molt, però vaig...
I algunes inundacions, si te'n recordes, eh? Sí, sí, molt bé. Molt bé, recordeu un detall històric sobre aquest tema. El 1222, quan Sant Francesc va tornar del seu peregrinatge de Terra Santa, estava molt conmogut per la Gruta de Belém. Allà es va enamorar del misteri de la pobresa del naixement de Cris.
Aleshores va demanar als habitants de la muntanya de Grècia que la missa de Nadal d'aquell any se celebrara en una gruta. Va fer que els vialetants representessin els personatges de la Sagrada Família. Així va fer el primer pessebre en viu. Per això el pessebre se'l coneix com una tradició franciscana. Manel, què significa per tu el Nadal?
Com he dit abans, per mi el Nadal significa moltes coses. Ja començant, el tema cristià, no? Estem esperant que vingui Jesús. Estem esperant, desitgem que vingui, per moltes raons, no? Però per mi, a més a més, doncs, el ser una festa tan...
tan maca, tan especial, doncs veiem com s'ajunten les famílies. Hi ha coses que en aquell moment t'has anat repensant i deixar-ho estar. Si tens algun problemet, doncs intentar deixar-ho en banda i tot això. Per mi el Nadal són unes dates d'això.
de molt de carinyo, de molt de perdó i esperar que ens vea Jesús, que és el que hem d'estimar. Per la pau, per la unió i per la preparació per el naixement de Jesús. Com veus que es valori avui aquesta festa?
Bé, valorar la festa aquesta, jo no sé. Jo amb els... Un tema m'amoc i això, doncs, tenim uns valors. Però, esclar, tu ja veus... El consumisme, no, Manel? El consumisme. Jo vaig per aquí. El tema consumisme, que ja estan embolicant una cosa amb l'altra. I bé, cadascú que faci el que la seva consciència...
Però que veia, que jo la festa, festa, festa de Nadal no és pas anar a comprar tot el que no necessites, regalar el que l'altre tampoc necessita, que no saben què és el que han de fer amb els regals que fan...
Jo amb això ja no estic gaire d'acord. Sí, sí, ha de ser una mica més espiritual. Sí, però és el que veiem en general, no? Com se'ns ve el Nadal als mitjans, és això, consum i consum. Consum i consum. Sí, però també hi ha aquestes dates, no sé per què, també hi ha aquestes ganes de trobar-se en general, no? Sí.
Aquestes ganes, no sé què encomana el Nadal, que donen també aquestes ganes de trobada, d'estimació, com deies tu, si hi ha algun problema de suavitzar. No sé per què el Nadal té com aquest poder, no sé si seria poder o què, però a l'ambient també hi és això, no?
És com l'energia cinètica, precisament, que se celebra el nasciment de Jesús. I no és poca cosa. Fins i tot el no creient es ve envoltat per aquesta energia, si vol dir així, de l'amor de Déu. Avui dia, sota conceptes artístics, alguns fan pessebres abstractes. Quina opinió et mereix aquests pessebres?
Aviam, jo el que penso és que el que realitza el pessebre, doncs el fa amb la seva visió. Hi haurà artistes, jo no tinc com a artista ni res, jo m'atenc que sé com haig de muntar el pessebre perquè me'n vaig al naixement de Jesús. Significant naixement, sí. Naixement.
Hi ha persones que fan uns pessebres que has de ser un entès per poder mirar què és el que es vol dir. I segur que té. L'artista aquest que l'hagi fet o la persona que l'hagi fet, ell sí que sap el que és.
però que nosaltres ho veiem una cosa molt rara. Sí, sí, però no es passa. Molt bé, doncs, quasi res, a dir, res del naixement. Sí, sí, però, per exemple, amb els que fas tu, de pessebres, o amb molts dels clàssics, també trobo que té molt de mèrit amb el mateix, perquè, de fet, cada any hi poses el mateix, o vols expressar el mateix, i cada any el fas diferent, en el teu cas, no? Sí, sí. És el mateix, però...
amb algun encant diferent cada any. I això trobo que és un mèrit, eh? Sí, perquè a mi el que em passa, que sempre ho he dit, jo estic desmuntant el d'aquest any, però jo ja començo a posar les idees del que faré.
Les bases. Ja estic, això aquí no serà, seran tal, en vez de cases, no sé, posaré castells i això. O sigui que per això cada... Jo m'assembla que no he repetit mai. No, per això... Mai, cap pessebre. De casa, i mira que la de casa, doncs, quan estàvem a la casa de Can Nelu,
Doncs allà era espectacular perquè tenia un lloc... Molt d'espai. Però ara jo tinc a casa més petit i jo vaig fent el tercer Nadal que estic en aquest pis i vaig fent i no són iguals. No són iguals.
Estranyes l'espai ampli d'abans per fer el pessebre? O també aprofites la...? No, no, no, no. Tinc records molt macos de quan estàvem a aquella casa perquè l'havia fet. Hasta en el jardí l'havia fet el pessebre. Però no, no estranyo. Sé que el que tinc que centrar és la cova, on t'he...
Jesús vindrà i aquí sí que me centro, aquí sí que faig cada vegada coses molt diferents. Doncs mira, a la cova sempre trobem dos figures que comunment veiem al pessebre, som la mula i el bou.
El profeta Isaías va escriure al capítol 1, versículo 3, «El bou coneix el seu amo i l'asa el pesebre del seu senyor». Aquest verset mostra un signe de la profecía sobre el Messias. A més, simbolitzen la conversió que es duria a terme de jueus i gentils.
Així també significa el bou, el traval, i la mula, la humilitat dels que coneixen i busquen els camins de Déu. Sant Agustí també va escriure sobre el signe del pesebre. En un dels seus sermons, de Nadal va dir...
Lloc al pesebre es va convertir en aliment per nosaltres. Cristo posat en el pesebre es va convertir en nostre aliment. Recordem que el pesebre era el lloc on els animals trobaven aliment i recés.
Aleshores podem veure com també per a nosaltres aquesta imatge s'ha convertit en una expressió de l'amor de Déu, que es despossés de la seva divinitat per sustentar-nos a tots de la mateixa manera. Mira que és especial precisament l'expressió del pesebre, el signe del pesebre, perquè simbolitza això, Cristo que s'humanitza.
Bé, doncs hem parlat molt del pessebre, tot aquest sentit que ara ens ha donat emocionat, avui també és molt important de saber que tot té el seu sentit, tinguem un conte, tinguem el pessebre aquests dies de la nostra, d'aquestes diades de Nadal, i no perdem la costum ni les ganes, Manel, i la creativitat de poder-lo fer cada any, d'expressar-lo, que tots ens quedem allà embadalits mirant-lo...
Molt bé, voldria dir una coseta només. Sí, digues, digues. Aquest any jo voldria dedicar el pessebre a les persones que ja no hi són, que me les estimava molt. Que les trobes a faltar. Sí, les trobo a faltar.
I també, doncs, les persones que estan en els llocs com a Can Comte... Residències. Les residències, totes les residències que no poden venir, doncs també els hi dedico a ells. Els hi dediques i d'alguna manera també somnen al Passebre, no? Exacte, exacte. És un sentiment molt bonic. Molt bonic, sí.
Molt bé, mossèn Edwin, tenim alguna cosa més per explicar? Per terminar, recordar-li als nostres oients que la missa de Nadal serà a les 6 de la tarda. L'anticipada. L'anticipada, sí. La del Pollet. La del Pollet, sí, com diuen ara. I el 25, com si fos dominges, a dos quarts de Déu a Sant Pere i a les 11 aquí a Sant Esteban.
Molt bé, doncs moltes gràcies Manel, moltes gràcies mossèn Edwin i molt bon Nadal a tothom. Molt bon Nadal. Gràcies a vosaltres. Adeu. La veu de la parròquia. Una producció del Consell Pastoral de la Parròquia de Tordera.