una producció de Ràdio a l'Escala
per a la xarxa de comunicació local.
Ràdio Tordera.
Serveis informatius.
Bon dia, benvinguts i benvingudes.
Són les 9 del matí.
Tordera dóna el tret de sortir de la Setmana Europea
de la lactància materna amb un mural participatiu.
El mural es farà demà al matí a la paret situada davant del cap.
Visibilitzar el natural que és alletar els infants
perquè sabem que és el millor per a ells.
Llavors, la Setmana Mundial ens diu
que hem d'informar dels beneficis de la lactància a tothom
perquè quan sabem els beneficis tenim el poder
per lluitar allò que sabem que és bo.
I és important mantenir la lactància materna exclusiva
almenys els sis primers mesos de vida de l'infant
i complement d'altres aliments
fins almenys dos anys o fins que mare i bebè vulguin.
Arriba la quarta edició de la Fira Medieval de Tordera.
L'Associació Hortesanes i la FET posen en marxa una nova fira aquest dissabte.
El Teatre Clavé acull diumenge al Concert Dos Mons.
Una fusió entre clàssic i flamenc amb els torderencs Diego Gortés i Rafa Martín.
La proposta serà diumenge, demà, a les 6 de la tarda
i les entrades estan disponibles a la web del Teatre Clavé.
I en esports, el senyor del futsal Tordera i de l'Atlètic Club Tordera arrenca en diumenge a la Lliga Casa.
La resta d'equips que ja estaven en marxa també juguen a Tordera avui dissabte.
El futsal Tordera entra contra el casà, el femení del set Tordera,
contra l'Igualadà i el masculí contra el Sant Narcís.
La verdad es que, por lo visto hasta ahora, lo he trabajado hasta ahora promete.
La mitad de la plantilla es de la cura del futsal de toda la vida.
Luego tenemos un par de incorporaciones nuevas
y luego algo que me alegra profundamente
son incorporaciones de chicos que han estado toda la vida en el futsal
y han vuelto a casa para jugar en el senyor en primera división.
Y la verdad es que las expectativas son muy buenas.
I fins aquí als serveis informatius.
Ens veiem en el següent punt horari.
Serveis informatius de Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Comença ara Església Viva,
un programa per aprofundir la fe cristiana.
Dirigeix i presenta Àngel Rodríguez.
Hola, amics, què tal?
Diferents temes tindrem avui.
Per una banda, el pare Bernat Juliol ens parlarà del mil·lenari de Montserrat.
El monjo gironí va estar fa poc amb nosaltres
inaugurant el curs d'enguany de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona.
També coneixerem el nou llibre que als 98 anys ha escrit mossèn Àngel Caldes.
I el nostre company, Josep Víctor Gall, ens recomanarà llibres.
Amics i amigues, benvinguts en una nova edició d'Església Viva.
Benvolguts i benvolgudes.
Doneu-nos més fe, demanen el Senyor.
Quan emprem l'expressió tenir fe,
ho fem habitualment per expressar confiança,
més que no pas per referir-nos a creure en quelcom
que no podem comprovar o demostrar amb la nostra raó
o amb mètodes científics,
tal com els entenem habitualment.
I la confiança genera esperança.
Per a nosaltres, creients,
la fe és el nucli de la nostra relació amb Déu.
A Déu ningú no l'ha vist mai.
El seu fill únic és Déu
i està en el si del Pare.
És qui l'ha revelat.
Ens diu l'Evangeli, segons Sant Joan,
en el seu pròleg.
A partir de l'encarnació del fill de Déu,
la fe en Déu,
adquireix una nova dimensió.
Déu es fa home
per tal de revelar-se a la humanitat.
El mateix Déu que s'ha revelat
a través de la seva obra, la creació.
Així, el Déu creador,
vinculat al poble escollit
i que ha promès una aliança escatològica
amb tota la creació
que vincula la seva divinitat
a la història de la humanitat
creada per ell,
es fa present de manera definitiva
a la persona humana,
concreta i singular,
és a dir, única,
que és un home amb nom i cognoms.
Jesús de Nazaret,
el fill de Déu fet home
per acció de l'Esperit Sant.
És el Déu proper,
el Déu que comparteix il·lusions,
esperances,
sofriments
i fins i tot la mort.
La fe es concreta
en aquell que morir i ressuscitar
perquè compartint la nostra mort
nosaltres puguem compartir
la seva resurrecció.
La fe adquireix en Crist
tota la seva plenitud
i així nosaltres
en podem experimentar
la seva força.
Ens diu Sant Pau.
Et recomano que procuris
revifar la flama
del do de Déu que portes.
Aquest do que portem
en el nostre cor
és la fe.
però si la fe
no es demostra
amb les obres,
la fe tota sola
és morta.
l'acolliment
l'acolliment
no és el que truca
a la porta
de casa nostra,
aquell que fuig
de la fam,
de la guerra,
de la manca
d'atenció sanitària,
educativa
o econòmica,
que és tan
fill de Déu
com nosaltres
i tan imatge
seva
com ho som nosaltres.
bé es mereix
que aquesta fe
nostra
do de Déu
es tradueixi
per ell
en caritat,
en amor,
en llavor
d'esperança.
Com ens diu
el Papa Lleó XIV,
la connexió
entre migració
i esperança
es manifesta
clarament
en moltes
de les experiències
migratòries
dels nostres dies.
Nombrosos migrants,
refugiats
i desplaçats
són testimonis
privilegiats
de l'esperança
viscuda
en la quotidianitat
a través
de la seva
confiança en Déu
i la seva
resistència
a les adversitats
en vista
a un futur
en el qual
el viren
l'arribada
de la felicitat
i el desenvolupament
humà integral.
Fins la setmana que ve,
si Déu vol.
Hem començat
un nou curs
i res millor
que llegir llibres
i qui ens recomana
llibres sempre
de forma periòdica
en el nostre programa
és el nostre company
Josep Víctor Gai.
Benvingut, Víctor.
Ben trobats.
Gràcies per estar
amb nosaltres
un cop més.
Bé,
sempre és un plaer
i sempre és el plaer
d'informar
sobre lectures.
Quan vulguis,
Víctor.
Comencem pel primer llibre.
Hem escollit
un parell
de títols
relacionats
amb el nou papa
i en el Vaticà.
Primer, precisament,
es titula
Primer llibre
sobre León XIV.
Es va publicar
quan en prou feina
es feia 100 dies
que el primer papa
nascut als Estats Units
es va demanar
l'opinió
a deu cronistes
de casa nostra
per que ofereixin
les seves respectives visions.
La major part
en base, precisament,
també als primers textes
que es coneixien
del nou papa.
Tot plegat
era una novetat.
El primer
dels textos
precisament
correspon
als anàlisis
de les primeres homilies,
precisament
en aquest sentit
d'universalitat
que ell mateix
personalment
representa.
Si comencem
pel seu nom
i cognoms,
ja ens crida l'atenció
que es diu
Francis
Prevost
Martínez.
El llibre
conté
també un seguit
de detalls
i fins curiositats,
no només
sobre les seves persones,
sinó també
sobre el procés
d'elecció
més enllà
del conclau.
i pel que
tot plegat
fa que sigui
un llibre
de fàcil
i fins diria
amable
lectura.
Doncs molt bé,
Víctor es diu
primer libro
sobre
León XIV,
10 cròniques
d'Urgències
sobre
el Nuevo Papa,
és d'edicions
Sevilla
Press,
214 pàgines
i costa
25 euros.
Anem pel següent.
El següent també
d'aquesta temàtica,
però amb una
assignatura
molt prestigiosa,
del periodista
italià
Giovanni
Maria Vian.
Qui és
el
gigant
Giovanni
Maria Vian?
Doncs l'autor
és un periodista
italià
reconegut
i prestigiós,
que també
fou catedràtic
de la Universitat
de la Sapiencia
de Roma
i entre els anys
2007 i 2018
i fins que
gairebé fa
5 anys
director
del diari
Vaticà
L'Osservatore
Romano
i que
planteja
i planeja
amb total
coneixement
de causa
i
ens presenta
les grans
problemàtiques
a que està
submès
al Vaticà
i al món
catòlic
per extensió.
El títol
s'ha escollit
doncs
d'una forma
atractiva
que sembla
que la
pervivència
al Vaticà
estigui
en qüestió.
Bé,
el que és cert
és que el llibre
no amaga els problemes
que els que s'haurà
de cercar
solució,
no sols pel Papa
actual,
possiblement els successius,
malgrat,
insisteixo,
que el títol
de l'obra
és molt comercial,
dóna la impressió
que la cosa
s'acabi,
la cosa,
vull dir,
si ho minem
des del punt de vista civil,
doncs,
l'entitat més antiga
del món
i que ha superat
precisament
totes les proves
que ens podem imaginar
en aquests dos mil anys.
Doncs,
l'último Papa,
aquest segon llibre,
l'último Papa,
Retos presentes
i futuros
de la Iglesia Catòlica,
és d'ediciones
Deusto,
2025,
té 252 pàgines
i val uns 21 euros.
I ara anem
a un tercer,
no?,
que aquest és sobre
el que els agrada...
Aquest és molt més proper,
es titula
l'art del vitrall,
que assignen
un col·lectiu
de cinc especialistes
en aquesta tècnica.
Es tracta
del número
221
de la col·lecció
Quaderns
de la revista de Girona
en la seva sèrie Guies,
que estudia,
analitza
i informa
d'aquesta tècnica artística
a les comarques
de la nostra demarcació.
Recordem-ho,
doncs,
que la demarcació
de Girona,
la província de Girona,
inclou
territoris
també
de la demarcació
de Barcelona
i eclesiàsticament
es reparteix
amb tres
bisbats,
a part del de Girona,
tenim el de Vic
i el d'Urgell.
Bé,
la major part
de les obres
accedelades
són,
com és fàcil
d'entendre,
en edificacions,
en edificis
religiosos,
des de la catedral,
ermites senzilles,
escampades
arreu de les nostres
comarques
i amb tots els estils
artístics,
des del primer gòtic
fins al gran vitrall
de l'irlandès
Seen Skåle,
de la nostra seu
instal·lat
no fa pas gaire,
el 2011.
Tampoc s'obliden
les tècniques creatives,
els treballs
de restauració,
el valor patrimonial
de certes peces.
Cal dir
que des del Bisbat
de Girona
s'ha mantingut
i es manté
una tasca
de valoració
i recuperació
d'aquestes obres d'art
que no sempre
s'havia tingut
i que,
en definitiva,
donen testimoni
de la nostra fe,
de la fe cristiana
i de la fe catòlica.
L'art del vitrall
d'un col·lectiu
d'especialistes,
és d'un conjunt
de gent
que l'ha escrit,
és el número
221
de la col·lecció
Quaderns
de la revista
de Girona
que ha dit
que la Diputació
de Girona
té 96 pàgines
i costa
14 euros
que, per cert,
Víctor,
aquest passat dimarts
es van celebrar
els 40 anys
dels quaderns
de la revista
de Girona.
Exacte,
sí,
la seva té dues,
és una col·lecció
que té dues vertents,
la sèrie aquí
vol dir,
això,
l'Àngel
és també
un dels autors
d'algunes,
dels títols
de temàtica
general,
com seria el cas
aquest
que hem comentat
de l'art del vitrall.
Després hi ha una altra sèrie
de la mateixa col·lecció,
amb el mateix tamany,
el mateix número
de pàgines,
etcètera,
que es diu,
es titula
Monografies local,
que estan dedicades,
doncs,
als diferents municipis
de la demarcació.
Gràcies,
Víctor,
bona lectura,
que vagi molt bé.
Igualment.
El sotsperió
del monestir
benedicti
de Montserrat,
el pare gironí
Bernat Juliol,
va inaugurar
ara fa pocs dies
el curs
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
de Girona,
amb una conferència
sobre els mil anys
de la fundació
del monestir
de Montserrat.
A preguntes
de la nostra companya,
Aida Fuentes,
ens feia un balanç
de com anaven
els actes
del mil·lenari.
Sí,
durant aquest any 2025
estem salvant
els mil anys
de la fundació
de Montserrat,
el monestir
de Montserrat.
Ara que ja ens estem
apropant
aquest 8 de desembre,
que és el dia final,
em sembla que podem dir
que totes les celebracions
podem fer una valoració
molt positiva.
Molta gent
ha vingut
per fer-se seu
aquesta celebració,
molta gent
que tenia ganes
de venir a Montserrat
o fora de Montserrat
per celebrar
aquests mil anys,
perquè,
com sempre hem dit,
ha sigut una mica
el leitmotiv
d'aquest mil·lenari,
els mil anys
de Montserrat
no només són
els mil anys
del monestir
o dels monjos,
sinó que és
la festa de tothom.
Jo crec que tothom
s'ha volgut fer
aquesta festa
i en aquest sentit
en fem una valoració
molt positiva.
Quins seran
els propers actes?
El proper gran acte
previst,
que és un dels més importants
que farem,
aquest mil·lenari,
que serà
les properes setmanes,
serà la primera setmana
d'octubre,
que inaugurarem
una exposició
a Palatso de la Cançeleria
de Roma,
que durant 15 dies
donarà a conèixer
la història
de Montserrat,
la vida benedictina
a Montserrat
en el cor
de la Cristiandat,
que és Roma
i a més en aquest any
que és l'any
de jubilar
de l'esperança
i a més que també
hi haurà
un concert
de l'escolonia
el mateix dia 3
que hi haurà
al matí
la inauguració
de l'exposició
a la tarda
un concert
de l'escolonia
de Montserrat
que potser és
un dels actes
més importants
dels que venen
i la clausura
del mil·lenari
tindrà lloc
el dia 8
de desembre,
el dia de la
immaculada
amb les celebracions
litúrgiques
pròpies d'aquest dia
i que a més
després de les vespres
solemnes
que presidirà
el Parabat
es cantarà
un gran Té Déum
que serà el Té Déum
del mil·lenari
de Montserrat
que s'ha composat
especialment
per l'ocasió
i que d'aquesta manera
donem gràcies
per tots aquests mesos
de celebració
del mil·lenari
de Montserrat.
Bernat Julió
ens comentava també
quina era
l'aportació
del monestir
de Montserrat
a la nostra societat.
Una mica
si haguéssim de resumir
quina és l'aportació
del monestir
a l'església
jo diria que és
que d'alguna manera
treballem
una petita parcel·la
de l'església
que és aquesta
de Montserrat
i que l'hem volgut
sintetitzar
amb aquest treball
que fem des de Montserrat
l'hem volgut
sintetitzar
amb el lema
del mil·lenari
aquest lema
que és
L'hora
l'eix
i la vora
regite ips
un comunitate
que en el fons
és la vida
benedictina
com a proposta
de viure l'Evangeli
ja no només
per als monjos
sinó per a tothom.
En el fons
jo diria que
allò que pot aportar
Montserrat
a l'església catalana
i a l'església universal
és aquesta
vida benedictina
que a través
de la pregària
a través
de l'evangelització
doncs pot apropar
el Crist
a tantes persones.
El Conjunt del País
Montserrat
és un monestir benedictic
com tots els monestirs
benedictins
una de les característiques
que tenen
és l'arrelament
els monjos
fem el vot
d'estabilitat
és a dir que
nosaltres professem
per un monestir
en concret
això també lliga molt
el que és
el monestir
amb la terra
on viu
el dia de la inauguració
del mil·lenari
vaig dir que
Catalunya i Montserrat
han caminat junts
i no s'entendria
la història de Montserrat
sense la història de Catalunya
i la història de Catalunya
segurament quedaria
molt mancada
sense la història
de Montserrat
però jo crec que
Montserrat
és aquest lloc
arrelat
a Catalunya
que sempre ha defensat
la cultura
la llengua
catalanes
centrant-nos en els joves
què ofereix
l'espiritualitat
benedictina
als joves d'avui
l'espiritualitat
benedictina
als joves d'avui
jo crec que ofereix
un camí
un camí
de vida
de l'Evangeli
enmig d'un món
d'incerteses
crec que
crec que
cada vegada
les veritats
estan més diluïdes
cada vegada
els camins
estan més
destiluixats
i la vida monàstica
crec que
ensenya
mostra
ofereix
proposa
un camí
de viure
l'Evangeli
i de seguiment
de Jesucrist
que dona la felicitat
que dona la plenitud
de vida
i que jo crec
que és engrescador
per joves
i per no tan joves
Estem en el temps
de l'esperança
el jubileu
de l'esperança
que ofereix
en Montserrat
com a esperança
a la nostra societat
en el jubileu
que estem vivint
on hi ha guerres
injustícies
M'agrada parlar
dels monestirs
com a llocs d'esperança
no només
en aquest any jubilar
sinó
els monestirs
com a aquests llocs
que dèiem
que són llocs arrelats
en un indret
en aquest cas
Montserrat
a dalt d'una
monestir
a dalt d'una muntanya
però que són llocs
com oasis
on es pot viure
la fe
i on es pot viure
l'esperança
llocs que d'alguna manera
ens recondueixen
ens porten
allò que és important
de la vida
potser de vegades
ens poden fer
eliminar
aquestes coses
que ens sembla
que són els més importants
i no ho són
és a dir
d'alguna manera
jo crec que els monestirs
són llocs
que ens centren
en Jesucrist
i centrant-nos en Jesucrist
ens fan
diguem-ne
revaloritzar coses
que potser no són
tan importants
i en canvi
posen al centre
aquelles coses
que són més importants
jo crec que
aquesta és una
una de les fonts
d'esperança
més importants
que podem oferir
als monestirs
Aquestes eren les declaracions
del pare Bernat Juliol
recordem
fins al 8 de desembre
se celebra a Montserrat
els seus mil anys
d'existència
moltes felicitats
l'emissora que t'escolta
Ràdio Tordera
Anem a buscar bolets demà al matí
o a castanyes
o castanyes
o castanyes si vols
ja
bolets o castanyes
tu no saps ni on trobar-los
tu el que vols
és anar a esmorzar
a les ferreres
bé
si no vols anar a esmorzar
anem a dinar
un dels seus guisats
tradicionals
o castanyes
al gas
restaurant les ferreres
per reserves
truqueu al 93764 0607
Milar Tordera
sempre a prop teu
electrodomèstics
telefonia
televisió
informàtica
cada més
amb noves ofertes
i grans descomptes
sempre
amb el millor servei
i atenció postventa
Milar Tordera
el camí ral
182
Càpsules informatives
El matí de sardanes
amplia els canals
per demanar sardanes
els diumenges al matí
com sempre
i com és habitual
es podrà trucar en directe
però a partir d'ara
també durant la setmana
ens podreu enviar
la sardana
i la dedicatòria
per missatge
al telèfon
611
48
13
81
apunteu
611
48
13
81
esteu escoltant
Església Viva
el magazin de la nostra diòcesi
la comissió permanent
de la conferència episcopal espanyola
en la seva darrera reunió
que va finalitzar
aquest passat 1 d'octubre
ha fet pública
una declaració institucional
sobre la massacre a Gaza
diu així
unint-nos
unint-nos al papa
lleó XIV
en les víctimes
de la violència
i a tants homes
i dones
de bona voluntat
clament
per la pau
a Gaza
així com a Ucraïna
el Sudán
Myanmar
la regió del Sahel
Haití
Nigèria
i altres països
i zones del món
que estan en guerra
és urgent
com a creients
continuar pregant
i com a ciutadans
mantenir un posicionament
moral i polític
que s'uneix
a la paraula
del mateix Déu
per cridar
no mataràs
cap fi
no justifica mai
la utilització
de mitjans perversos
com el terrorisme
de Hamas
o la massacre
resposta desproporcionada
i inhumana
a la que el govern
d'Israel
està sotmetent
la població civil
de Gaza
pels crims
adsecrables
comesos
el 7 d'octubre
és imprescindible
aturar la guerra
allibrar els hostatges
condemnar el terrorisme
i edificar
unes relacions
entre les persones
i els pobles
des del respecte
a la dignitat sagrada
de la vida humana
la legalitat internacional
i la recerca
del bé comú
benvingudes siguin
les iniciatives
per assolir la pau
davant de tant patiment
provocat injustament
no podem romandre
indiferents
aquest és el comunicat
de la comissió permanent
de la conferència
episcopal espanyola
reunida
ara fa pocs dies
sobre
la guerra
a Gaza
avui
saludem
mossèn Àngel Caldes
que el tenim aquí
al nostre estudi
que ens ha vingut
a presentar
el llibre
ser prudent
saps què vol dir?
bon dia
bon dia
bon dia
gràcies
gràcies per estar
amb nosaltres
home
és que us ho dec
és que us ho dec
és que sou gent
que esteu
escampant arreu
un do molt gros
que és el to de la veritat
i jo us ho estic
molt a dir
de tots tres
bé
mossèn Àngel
quina edat té vostè?
97
gràcies a Déu
97
i vostè segueix escrivint?
bueno
bastones
va a rampells
això
vostè?
quan és una cosa petita
una cosa senzilla
sí
vostè està ara
a la residència
a les Betes
de Salt
sí
ha estat molts d'anys
de rector
a Sant Jaume de Salt
quants anys?
30 i pico
30 i pico
molt bé
del 65
al 2003
molt bé
molt bé
i ha escrit molts de llibres
vostè escrivia
una columna setmanal
al diari de Girona
això sí
durant 22
anys
durant 22 anys
he escrit un article
al diari de Girona
i n'he publicat
la meitat
sí, sí
ho va fer a través
d'un llibre
sí
i ha tret diversos llibres
aquest es diu
ser prudent
saps què vol dir
per què ha escrit
aquest llibre
mossèn Àngel?
perquè
a veure
jo tinc
una devoció especial
a Sant Tomàs
me la va provocar
un professor
de teologia
del seminari de Girona
que era el doctor Calçada
que era un gran tomista
era un home
molt intel·ligent
i recordo que
en un examen
em va preguntar
sobre les virtuts
aleshores
sempre he tingut
una defició
i ara
tot escrivint
n'ha fet un article
un altre
m'ha semblat
que podia sortir
una cosa
interessant
i he agafat
Sant Tomàs
el text
de la secunda
i he llegit
he interpretat
i traduït
diguem
el pensament bàsic
de Sant Tomàs
i aleshores
Sant Tomàs
és ja
del coneixement
de la prudència
i l'he escrit
tot el que fa referència
a Sant Tomàs
del seu llibre
que en diuen
la secunda
i després
hi he afegit
una cosa
que també
no és usual
però
que és públic
que és
el valor
de les virtuts
les virtuts
dintre
del creixement
cristià
humà i cristià
explicat
per Sant Josep Maria
Escrivà de Balaguer
els he juntat
diguem
al final
a la segona part
hi ha
només 10 folis
però
els dos
són un descobriment
immens
d'una cosa
tan important
com és
el creixement
interior
vostè parla
de la prudència
què és la prudència?
què és ser prudent?
La prudència
el concepte
de prudència
és un concepte
clàssic
de llatí
grec
no ho sé
i la prudència
és
la racionabilitat
de l'acte
és
quan un acte
és racional
és prudent
quan és racional
racional vol dir
no en si
en tot plegat
la prudència
és
la regulació
de les coses
normals
per exemple
el nen
ha d'anar a col·legi
on ha d'anar a col·legi
el nen
ha d'estudiar
on ha d'estudiar
el nen
ha de fer la comunió
on ha de fer la comunió
el nen
la prudència
inunda
la conversió ordinària
de veritat
aporta
l'alliberament
de la veritat
la veritat
de Déu
i la veritat
dels homes
i què és el que
a vegades
impossibilita
la prudència
vostè parla
de les crosses
de la prudència
què és el que
impossibilita
la prudència
la prudència
la impossibilita
el mal raonament
la mentida
diguem
el cap
és la font
de la prudència
l'enteniament humà
que és prudent
i
quan està d'acord
amb la veritat
per exemple
un noi
que es vol casar
amb una noia
i pregunta
la seva mare
et sembla bé
no et sembla bé
la mare
li diu
una veritat
és un servei
que fan
a la intel·ligència humana
perquè
el serveixi
la prudència
és sempre
anar
a buscar
un consell
real
d'una veritat
manifesta
mossèn Àngel
a qui interessa
aquest llibre
aquest llibre
m'interessa a mi
però interessa
a tothom
a tothom
perquè tothom
s'ha de plantejar
el problema
per exemple
el comportament humà
sempre està
mediatitzat
per la prudència
imagina't
per exemple
una persona
que vol fer un negoci
i que és un negoci brut
que és un negoci
que no està bé
que no és correcte
i va pensant
i aleshores
sant Tomàs
diu
per alliberar-se
de l'esclavatge
de les passions
el que s'ha de fer
és
és
destriar les coses
i quedar-nos
amb allò que és bo
que és la veritat
si és veritat
és bo
si no és veritat
no és bo
de cara
a una decisió
completa
aquest llibre
el poden trobar
a la llibreria
Diusesana
Casa Carles
també a la llibreria
Empúries
es diu
Ser prudent
saps què vol dir
aquestes dues llibreries
a la ciutat de Girona
i també
en altres llibreries
Mossèn Àngel
no ho sé
no ho porto jo
no m'ho porto
m'ho porten
perquè ja estic jubilat
molt bé
doncs
moltes gràcies
Mossèn Àngel Caldes
el llibre es diu
Ser prudent
saps què vol dir
molt bé
gràcies a vosaltres
serà un èxit
Mossèn Àngel
una abraçada
finalitzem l'església viva
però abans
anem a escoltar
quin és el significat
de l'Evangeli
per aquest diumenge
5 d'octubre
amb nosaltres
Mònica Tomàs
doctora en psicologia
bon dia
molt bon dia
Mònica
que tal
molt bé
gràcies
quan vulguis
Jesús planteja
la vitalitat
de la nostra fe
no la seva mesura
no vol
grandiloquència
ni pompa
ni autopredicació
vol una fe senzilla
carregada
de dubtes
signes inequívocs
de dolors
de creixement
capaç de remoure
i provocar
canvis radicals
en la nostra persona
i en aquest nostre
món comú
què fem créixer
per nosaltres mateixos
no es tracta
de ser només
cordials
o cooperatius
som animadors
d'un món més humà
som prou crítics
i reflexius
o aparentem fe
esperant recompenses
som uns petits
però valuosos
i actius jardiners
de la creació
o esperem
un cuit
procuo
per tot allò
que fem
l'amor cristià
ha de ser gratuït
i desinteressat
no cal
tenir una fe
sense dubtes
cal actuar
el servei
de la pau
i de la justícia
i així
la mateixa fe
es farà
sòlida
i adulta
en consonància
amb el que som
capaços
de construir
I fins aquí
Església Viva
Aquesta ha estat
una producció
del Bisbat de Girona
per aquesta emissora
Ens tornem a escoltar
la setmana que ve
Sigueu feliços
Notícies en xarxa
Edició Matí
Des de cada punt del país
on hi ha notícia
Amb tots els accents
totes les veus
Ningú no t'ho explicarà
de més a prop
Cada dia
a primera hora
Informació de servei pública
a les televisions
i ràdios locals
de Catalunya
Notícies en xarxa
Edició Matí
És el moment
de tramitar
renda i patrimoni
o societats
A Ponipujol
Empresistes
trobaràs
assessorament
especialitat
i dedicació
amb més de 50 anys
d'experiència
perquè les teves
obligacions
tributàries
estiguin
degudament
presentades
i t'oblidis
determinis
recàrrecs
i errors
Som la solució
als teus problemes
Ponipujol
Empresistes
Ens trobaràs
al camí RAL
35 de Tordera
o al telèfon
93
764
0469
Si apreta la gana
quan vas a la muntanya
camines
pedales
o cases bolets
estàs d'enhorabona
A tocar d'Urseminyà
hem recuperat
el restaurant
de l'hostal Sant Llop
la cuina de Sant Llop
Bolets
cassoles
i brasa
fet a casa
i les postres
també
Redescobreix
la cuina de Sant Llop
Reserva
al 660
230
974
cuina autèntica
al cor del món negre
Ràdio Tordera
La veu de la parròquia
Una producció
del Consell Pastoral
de la parròquia de Tordera
Notícies de la parròquia
Bon dia
Benvinguts a la veu de la parròquia
del dissabte
dia 4 d'octubre
ja canviem de més
el calendari va endavant
i també les activitats
de la parròquia
i aquí tenim preparat
el mossèn Edwin
molt bon dia
Hola bon dia Dolors
Bon dia
doncs això que ja
anem agafant pràctica
no?
aquí a Tordera
ja estem una mica més coneguts
i cada dia més
Sí, sí
i començant també activitats
ara mateix
no?
Ah, sí, clar
aquesta setmana
han estat fent
les inscripcions
dels nens de primera comunió
que aunque han acabat
ahir
tenim encara la possibilitat
que algú
s'acerca el despatx parroquial
i fa alguna inscripció nova
Sí, sí
o sigui que si algú
aquesta setmana
no ha estat el cas
o pel que sigui
sí, sí
encara hi ha temps
estem oberts
clar que sí
sí
fins l'últim moment
sí
doncs continuarem informant
del tema
i també ja després
comentarem
quan comenci
i tot
no?
i tant
sí
molt bé
de moment
hi ha alguna altra informació
o tot segueix
amb els mateixos horaris
sí
els horaris no canvien
encara que tinc
que comentar amb la gent
si vol canviar una mica
la missa de setmana
sí
que pot ser
mitja hora
abans
fer-ho abans
a veure
sí, sí
quan tinguem ja
l'hivern
a sota
sí, sí
quan ja llavors
el vespre és molt fosc
i tot
doncs a veure
a veure
què es decideix
sí, sí
que la gent decideix
molt bé
mossèn Edwin
ja ens va dir
la setmana passada
que
el que es portaria
aquí al programa
són temes
per comentar
sí
i avui
quin tema ha triat
doncs bé
resulta que
el papa
Llo
ha tingut la primera entrevista
ah
però la gent pensarà
però ha tingut moltes entrevistes
però aquesta és diferent
perquè és
una entrevista
en torn
a temes
específics
de l'església
que s'estan afrontant
en aquest moment
i que serà també
com part
de la seva tasca
pontifical
com la fulla de ruta
del papa
en aquest temps
la guia
que tindrà
molt bé
no sé si en castellà
no sé si en castellà no se dice
hoja de ruta
sí
pot ser
és el mateix
el traduït és full de ruta
o sigui que
full de ruta
s'entén perfectament
sí
i és molt interessant
perquè
la gent esperava
coses diferents
contràries
al papa francès
o al papa
benedicta
o què sé jo
com un canvi
com un canvi
molt radical
o que s'acostaria
a novetats
ideològiques
de l'època
però no
ha estat molt bé
molt molt clar
i ja ho veurem
sí
doncs si ens ho explica
molt bé
ha tingut
la seva primera entrevista
estesa
a prop de diversos temes
de molt interès
al món actual
va durar
tres hores
es va dividir
en dues sessions
el seu contingut
forma part
del llibre biogràfic
sobre ell
que ara està
en edició
en Perú
i després ja arribarà
al resta del món
com ho sabem
Perú
està d'ell
havia fet la seva tasta
mitja vida
sí
clar
va tocar temes
molt sensibles
com l'acollida
a persones
LGBT
el matrimoni
entre parelles
del mateix sexe
la participació
de la dona
en oficis
dins
de l'església
i la missa
en latí
que em sembla
que de tots els temes
aquest últim
té una certa
importància
la missa
la missa
la missa
en latí
sí
qui en diria
fa molts anys
que almenys aquí
no tenim missa
en latí
no sé
altres països
molt bé
ja ho verem
escoltem
comentaris
de diversos mitjans
i vas trobar
per en molts grups
de dins i fora
de l'església
diverses afirmacions
van resultar diferents
del que esperaven
alguns creien
que contradiria
afirmacions
doctrinals
del papa francès
en altres temes
que contradiria
Joan Pau II
o que donaria
carta oberta
als grups
més conservadors
esperant
que es tornin
enrere
propostes
del concili
Vaticà II
la gent
dona
por sentar
el temps
de l'església
però no se
no se adona
que
estem precisament
posant en pràctica
el concili
Vaticà II
és clar
sí
sí
molts recordessin
la carta pastoral
del papa francès
fiducia suplicans
que està
de les benediccions
sobre la qual
bàsicament va dir
per descomptat
que podem
benedir
totes les persones
però no buscar
una manera
de ritualitzar
alguns tipus
de benedicció
per això
no és que l'església
ensenyi
que es benedixin
les parelles
en condicions
diferents
això no vol dir
que aquestes persones
siguin dolentes
però crec que és
molt important
de nou
entendre
com acceptar
els que són
diferents de nosaltres
com acceptar
les persones
que prenen
decisions
a la seva vida
i respectar-les
aquesta afirmació
ha estat molt
semblant
a la del papa francès
sí
precisament
sí
plantejó que
sobre el matrimoni
entre parelles
del mateix sexe
i les persones trans
la doctrina
de l'església
continuarà
com fins ara
o sigui que la gent
estava pensant
que faria una
contemporalització
del tema
sí
i de moment
ho ha deixat
tal com
el papa francès
tot inclús
ha utilitzat
una expressió
molt molt clara
i al mateix temps
una mica
oberta
no com una
moletilla
sinó com una
una constante
de búsqueda
de reflexió
sí
por ahora
deia
por ahora
sí
o sigui que
hauran
estudis
observacions
cerrades
amb la gent
sí
sí
precisament
aquesta cosa
està en el context
de la sinodalidad
que estem
precisament
buscant
en aquest moment
en condicions
en aquest moment
en totes
les diòcesis
sí
m'agrada
que aquest aclariment
es va referir
al document
del papa francès
perquè
va ser molt mal rebut
i mal entès
per molt
dins la església
tant que avui
al nord d'Europa
se celebren
benediccions
de parelles
de forma ritual
no pel que diu
el document
fiducian suplicant
sinó
malgrat
el que aquesta carta
diu
no sé si s'entès
aquesta circumstància
sí
sí
Francisco Moné
no va voler
equiparar
aquesta benedicció
a un matrimoni
perquè el plantejó
que
ja coneguem
que les persones
se les beneixi
com a individus
i no
per una condició
particular
a més
molt desconeixen
que aquesta carta pastoral
ha estat
com la recerca
de desactivar
un sisma
que pren
com a excusa
la idea
que el matrimoni
entre parelles
del mateix sexe
ha de ser equiparada
al matrimoni sacramental
que passa
entre un home
i una dona
no sé si penses
alguna cosa
acerca
d'aquesta situació
sí
sí
doncs bé
això
pel que està dient
podria portar
a un sisma
sí
sí
precisament
la circumstància
en Alemanya
que fa
uns 4 anys
5 anys
precisament
d'abans
de la carta
fiducia suplicans
era que
en algunes diòcesis
algunes parròquies
estaven fent
estan fent
encara
ritus
semblants
al matrimoni
entre parelles
del mateix sexe
i dins
de l'esglés
això podia portar
una divisió
sí
sí
precisament
una divisió
forta
el que dèiem
un sisma
sí, sí, sí
precisament
és dir
que una facció
de l'església
es va separar
per diferències
de pensament
sí
pel que fa
al plantejament
dels acerdots
femenins
va expressar
una idea
molt interessant
va dir
clericaritzant
la dona
no està d'acord
amb el feminisme
la validació
de la dona
en l'església
no depèn
que faci
el mateix
que els homes
que és
una cosa
molt
semblant
també
al que deia
el papa
francès
sí
sí
o sigui
que
d'alguna manera
es podria
fer
gradualment
anar entrant
a tasques
dins de l'església
exactament
que és el que ha estat
passant
sense tancar-se
que potser
algun dia
fins de
Benedicta XVII
a K
i també
amb el papa
Joan Pau II
sí
una mica menys
però més notori
en Benedicta
i també
en francès
que ha tingut
la porta molt oberta
a que dones
tinguin càrrecs
de lideratge
precisament
i va manifestar
també
que abans
d'arribar
a una idea
conclusiva
sobre les possibilitats
cal primer
resoldre
moltes preguntes
teològiques
una altra cosa
seria
el diaconat femení
perquè recordem
que el diaca
no és un prevera
sinó
que està
al servei
del pastoral
ja
tot i que aquí
per exemple
se les anomena
també
mossenes
a les diac
sí
el diaca aquí
a molts
es diuen
mossèn
i la gent pensa
que és igual
que un prevera
però no és
el mateix
el diaca
no és un pastor
sense deixar de reconeixer
que per la necessitat
mateixa
de moltes comunitats
on hi ha manca
de sacerdots
ells
compleixen
aquesta missió
així que el papa
no va tancar
la porta
en aquest aspecte
però sí que va dir
que per ara
la doctrina
per això
seguirà com està
tot
tot i això
va manifestar
que continuarà
la línia
del papa francès
buscant que les dones
tinguin càrrecs
visibles
en la visió
de l'Església
perquè la visió
de la dona
és clau
per als temps
que tenim
precisament
sí
o sigui que
el papa Lleó
està donant
continuïtat
a la línia
dels papes
anteriors
que és donar
a la dona
dins l'Església
participació
en càrrecs
de lideratge
de manera
que pugui
contribuir
com a la resta
de la societat
amb els seus
dons particulars
i dels propis
ser femení
cristià
una visió
i una guia
cap a les noves
dinàmiques
d'evangelització
a la nostra època
anar incorporant
càrrecs
de direcció
i responsabilitat
sí
ara tenim
diverses dones
en càrrecs
que abans
eren solament
d'homes
de bisbes
i no
fent
de bisbes
no vol dir això
sinó que abans
aquells càrrecs
l'ocupaven
gent
del clero
sí
sí
sí
és com
és com
si
tinguéssim
la idea
de
d'esclericalització
càrrecs
portar
tots els càrrecs
perquè
les dones
que tenen la formació
que tenen la visió
que tenen la capacitat
puguin fer
aquest lideratge
precisament
vol dir alguna cosa
seguim
seguim
molt bé
pel que fa a les preguntes
sobre la missa en latí
això sí
tot i que a mi
tot i que a mi
aquest tema
és el que més
m'he cridat
l'atenció
els altres
estan molt visibles
aquest no és tan visible
i té
una profunditat
molt
subterrània
sí
no estoy
haciendo una hipèrbole
sinó que
és
és una cosa
que està sucediendo
molt calladament
i té una importància
fonamental
perquè
d'aquesta circumstància
pot sortir
moltes divisions
i ara
tenim coses
que
semblen fenòmens
momentanis
però que
són símptomes
ja ho veràs
pel que fa a les preguntes
sobre la missa en latí
el papa va advertir
reconeixer
en aquesta inquietud
de moltes persones
una circumstància
de fons
que és com
una desconfiança
sembrada
pels que ha utilitzat
la qüestió
per polititzar
l'assumpte
de la fe
es va referir
fins i tot
que s'ha fet servir
com una excusa
de part dels grups
que estan
rebels
al Consell
Vaticà II
recordem una cosa
la missa en latí
mai no es va excloure
tampoc
tampoc es va prohibir
n'hi hauria prou
que mirem
les diferents edicions
del missal
romà
durant els darrers 50 anys
i puguin constatar
que segueixen
fent part
de la litúrgia
a més
la missa
continua
sent la transmissió
de la tradició
apostòlica
una altra cosa
és voler
que tornem
al rito
tridentino
o sigui
com es va
imposar
el concili
de Trento
en 1545
aquesta data
ens deixa veure
que no s'ha considerat
com el rito original
o únic
a veure
què vol dir
doncs això
que com
em volen reivindicar
un concili
que fa 500
o 600 anys
d'altra banda
el Vaticà II
és també
un concili
que no és per recent
deu fer
uns 60 anys
60 anys
una mica més
i que molta gent
però ha costat molt
perquè
la gent
acostumada
a una forma
a una tradició
a les formes
oblida que
són més importants
que els continguts
arriben a la gent
a la gent comú
sí, sí, sí
reivindiquen aquestes formes
més rituals
més tancades
més
fins i tot del llatí
que la majoria de gent
recorda
era petita
o desquen al poble
exactament
desquen al poble
en llatí
en un idioma
que no és de domini públic
sí
o aprenies així
memoritzat
però sense
sí, però sense
sàpigar
el que estés dient
sí
i no té sentit
o apenes
alguna cosa
alguna cosa
i sense participar
amb l'almissar d'abans
és
la participació
el concili
bàtic
a segó
ha estat
precisament
interessat
en això
en què reconeixem
que tots som
celebrants
sí, sí
que hi ha un
que és el cap
de la celebració
però que tots som celebrants
i la gent
no ho podia celebrar
precisament
per això han aparegut
les pietats populars
les novenes
les oracions
els rosaris
que no s'acaben mai
perquè la gent
en missa
feia tot això
sí, sí, sí
mentre el
el
el sacerdot
el celebrant
anava fent
sí, anava fent
d'esquena
una cosa que no
que jo no veia
doncs la gent
mentrestant
i va resant
la novena
feia la seva
pregària alternativa
exactament
el
el
el
el
libre del
del bon
cristià
i tot això
la gent
es pregunta
perquè en algunes parts
sona la campanita
i altres no
sona la campanita
precisament la campanita
tenia aquesta funció
que la gent
s'adonara
que ja era la
consegració
perquè la gent
hi va a la seva
i el
sacerdot
en el ritu
sí, sí
no anava
conjunt
sinó
cadascú
pel seu costat
exactament
cadascú anava
pel seu costat
Sí que hi havia gent que estava
molt atenta, però era menys
la que estava amb els ulls
posats en l'altar.
Ademà, què veies?
L'esquena del Prevera.
Mientras que ara
el foco està
a l'altar,
a la mesa de l'altar.
El que està ocorre...
Exactament, l'altar del sopar.
A mi em sembla molt curiós
que la gent tingui una nostàlgia
precisament per aquestes
formes. Sí, però esclar,
encara em sembla més sorprenent que només
poca gent que tenim molts anys
ens recordem d'això, d'aquest tipus de...
Exactament. I, sin embargo,
hoy hay una inquietud entre
gente joven por la mesa
así.
Sí, sí, sí.
A veure,
hi ha un moviment que
poca gent ha sentit, però que
està fent lo seu, que és
el sedevacantismo.
Sede vacante.
Sedevacantismo.
Sedevacantismo.
Sedevacantismo.
Sedevacantismo.
Sí, de la sede, sí, papal,
vacante.
O sea, que no hay nadie allí.
Ah.
Què vol dir?
Que no es válida
el nombrament
dels últims papas
després del concili
Vaticà II.
No els han agradat.
No, no és que no les han agradat,
és que diuen que ni siquiera
els sacerdots
actuals
som de veritat
sacerdots.
Caram.
quin moviment més radical, no?
Que perquè s'ha trencat
la comunió
amb l'Església
veritable.
Això
diuen.
I precisament
aquest
assumpte
de la missa en latí
és el que ha donat
part
a la gent
que està
en contra
del concili
Vaticà II.
Doncs llavors
entenc que
el Sant Pare
es preocupi
per tot això
perquè són motius
de divisió.
Recordem també
que aquesta melancòlia
per la gran dilòquència
de les celebracions
preconciliars
que distanciaven
els feligressos
del celebrant
és la mateixa
que ha
encerclat
la base
de
fonaments
de fenòmens
perdó
com el lefebrisme
i altres
que plantejen
que el concili
no és legítim
i que per donar prevalència
a aquestes formes
mistèriques
no és fidel.
recordem
circumstàncies
recents
com les
monges
de Belorado
has sentit
això?
Em sona, sí.
A les carmelites
descalces
de Belorado
que han
decidit
que ja no són
de l'Església
catòlica
i que ja són
de l'Església
veritable
i han cridat
a personatges
especials
precisament
mira
l'aparició
de personatges
que estan
fora de l'Església
que es proclamen
la veritable
Església
el Papa
va fer al·lusió
de com és delicat
tractar aquest tema
i que
segueix escoltant
els creients
en les seves cartes
i comunicats
sobre això
però ens crida
a mirar
amb com
tallo
que es pretén
moure
sota
aquests reclams
de la ximitat
precisament
clar
sí
bé
doncs
sembla que
és una persona
amb molt de seny
no?
i tant
i tant
té una visió
molt global
en temes
és un matemàtic
abans de
abans de ser
un sacerdot
ha estudiat
matemàtiques
pures
així és que té
la seva ment
la seva estructura
té una estructura
d'anàlisi
una mica més diferent
que si fos
simplement
un home de letres
bé
el que avui
hem pretès
no és resumir
no és fer un resum
de l'entrevista
al Papa Leó
sinó un comentari
somers
dels temes principals
sobre els quals
a donar resposta
per això
els convidem
a que
vegin
els diferents
bijans
l'entrevista
complerta
o parts
del seu contingut
o tinguin
una opinió
pròpia
de les seves
respostes
jo
concluiria
dient que
en cap aspecte
donen
mostres
de deixar
la continuïtat
de la doctrina
de l'Església
o la intenció
de contradir
cap dels
Papes
anteriors
i en certs
aspectes
deixa oberta
la possibilitat
d'estudiar
nous desenvolupaments
de l'evangelització
comptant amb personatges
diverses
d'aquesta
societat actual
la cultura
que som
diversa
i l'Església
doncs també
amb diversos continents
amb cultures
costums
i maneres
de veure el món
diferents
i maneres
de celebrar
també
perquè la gent
pensa que la celebració
de l'Església
catòlica
és estàndard
és una sola
però tenim
22 ritus
reconeguts
l'Església
té
22 formes
de celebrar
l'Eucaristia
l'Eucaristia
és el mateix
sacrifici de Crist
i no ha perdut
aquest sentit
però té
segons la cultura
segons el poble
sí
maneres diferents
una forma
és celebrar
l'Eucaristia
a l'Àfrica
o a l'Àsia
o a l'Àsia
o a l'Àsia
o a l'Àsia
que no sé jo
imagina't
adaptada a la seva cultura
exactament
que el Conselli Vaticà II
el que ha buscat
és que precisament
en l'apropament
a la gent
la celebració
tingui
primer
com
com punt de referència
i a llengua local
que la gent
escolta
la missa
en la seva llengua
que és important
si tornéssim
a que el latí
fosera general
imagina't
ara
ara
menys que abans
la gent
conec
alguna paraula
en latí
sí
sí
hauríem de tornar
al latí
a les escoles
i
a fer canvis
moltes
mira
al seminari
precisament
el latí
dona uns
dolors de cabeça
mal de cap
el latí
com dir-te
que
no és perquè
sigui difícil
sinó perquè
és molt estens
sí
molt estens
les conjugacions
les formes
les declinacions
tot això
ara perquè la gent
comú
es posa
a
aprendre latí
esperem que no sigui així
sí
molta gent pensa
que és que
el misteri
o celebrado
en latí
té més
profunditat
però
és que
és la mateixa
missa
és la mateixa
sense el boato
sense la grandiloquència
sense la notorietat
els draps
les coses
sí
doncs
encara l'església
oriental
conserva
moltes coses
d'aquestes
sí
però no som
orientals
molt bé
moltes gràcies
està molt interessant
conèixer
tot això
que ha manifestat
el Sant Pare
més endavant
podem
desenvolupar
algun tema
d'això
sí
podem anar tractant
temes
si
això
si li sembla bé
també perfecte
i suposo que
tot el dia
i confiem que la gent
l'agradi
escoltar aquestes coses
i esperem que
algú tinga
algun
algun feedback
que diuen
que
que ens diuen
si ens agradaria
escoltar coses
d'aquí
ah doncs està bé
a veure
obrirem també una mica
cap a la parroquia
cap a la gent del poble
a veure
si hi ha coses
que interessa
o a veure
què els ha semblat
el que hem dit
això estaria molt bé
a veure
gràcies doncs
i fins la setmana que ve
si Déu vol
fins la setmana que ve
que tot vagi bé
adeu
igualment
la veu de la parròquia
una producció
del Consell Pastoral
de la Parròquia de Tordera
Grans Mestres
una selecció equilibrada
entre música sinfònica
música sacra
i música de cambra
Grans Mestres
els dissabtes
a les 12 del migdia
i en reemissió
els dimecres
a la nit
quan va ser
l'última vegada
que vas pensar en tu
a Tordera Essentials
et convidem a reconnectar
amb el teu benestar
gaudeix de massatges
terapèutics
spa japonès
aromateràpia
flors de bac
i productes naturals
que equilibren
cos i ment
visita'ns al carrer
Sant Ramon
número 2
de Tordera
o reserva còmodament
per WhatsApp
al 611
505
729
o segueix-nos
a Instagram
i Facebook
Tordera Essentials
Més que relax
equilibri
per la teva vida
Aquest curs
preparat amb la llibreria
Papereria Camilal
Reserva els teus llibres
de text
amb antelació
i oblida't de preocupacions
També hi trobaràs
motxilles
agendes
llibretes
bolígrafs
Tot de la millor qualitat
i el millor preu
per començar el curs
amb bon peu
llibreria
papereria Camilal
perquè tornar a l'escola
sigui un plaer
senset.ufm
Radio Tordera
Limpi
Tambéi
Ос
de est
Fins demà!