Ràdio Tordera. Serveis informatius. Salutacions des dels serveis informatius de Ràdio Tordera. Aquesta jornada d'avui dilluns, 8 de desembre, l'Ajuntament amb la col·laboració d'entitats i comerç local ha impulsat per tercer any consecutiu la promoció un Nadal d'Emocions, una agenda festiva que inclou més de 60 activitats durant 30 dies i que s'allargarà fins al 8 de gener.
La proposta convida a combinar actes culturals, musicals, artesans i familiars, tots amb ambientació nadalenca. La programació ja es pot consultar en línia o recollir en format físic a l'OAC de l'Ajuntament. Ho detallava el regidor de Cultura, Pere García.
Comencem amb un any més, amb aquesta campanya del Nadal d'Emocions, que el que busca és d'entrada oferir una programació conjunta de tot el que passa durant aquest mes de Nadal a Tordera, perquè ens semblava que era important que qualsevol ciutat de Tordera o de fora que ens vulgui visitar...
pugui tenir a mà un programa d'activitats complet que ens serveixi també per visibilitzar tot allò que fan les entitats, que s'impulsa també des de l'Ajuntament i d'aquesta manera ens semblava que tenir una programació única facilitava l'accés a la informació.
alhora que ens permet fer una campanya que comparteix el missatge al llarg de totes aquestes festes que engloben des de principis de desembre amb les activitats de l'encesa de llums o com també pot ser la fira de Nadal, la campanya de Reis. Per tant, unificar totes aquestes activitats que es treballen des de l'Ajuntament de manera transversal, demostrar-ho també amb una programació.
Un dels primers actes serà l'encesa simbòlica de llums prevista per al divendres 12 de desembre que comptarà amb una xocolatada popular i nova decoració als carrers. També es confirma el retorn del campament reial que ses majestats instal·laran el 3 de gener al nucli urbà transformat en un espai nadalenc amb actuacions i activitats per a les famílies. L'horari serà de dos quarts a sis a vuit de la tarda. El campament servirà de punt de sortida de la cavalcada de Reis el 5 de gener
i la programació inclou la tradicional carta per entregar el Reismax. El regidor de festes, Daniel Canals, avançava també novetats en aquesta proposta. El campament és de les poques coses bones que va portar el Covid, per dir-ho així. Vam fer la primera edició en plen moment de la crisi de la Covid,
i vam veure que va ser una activitat que va agradar molt. Llavors ja vam començar a impulsar les dues coses, tant el campament com la cavalcada. I aquest any volíem fer un passet més i creiem que l'entorn del nucli antic i de l'església, l'Ajuntament, és un entorn molt maco, màgic fins i tot, i li volem donar aquest toc fent el campament reial aquest any aquí.
La Fira de Nadal creix i estrena ubicació al Parc de la Sardana on se celebrarà el 13 i 14 de desembre de 10 del matí a 8 de la tarda. El Mercat de Tordera s'ambientarà novament per Nadal mentre que tornen clàssics com els Pastorets, el Teatre Clavé i el Passebre Vivent de Sant Pere al voltant de l'Ermita.
Pel que fa al cap d'any, Tordera manté la seva aposta per unes celebracions més destacades. La festa celebrarà el pavelló pels països catalans amb entrada lliure després de les campanades. L'aforament s'ha limitat i els menors de 16 anys hauran de presentar autorització d'un adult.
El Departament de Salut ha decidit obrir la vacunació contra la grip a tota la població que ho desitgi, tenint en compte que es preveu que s'ho deixi al nivell moderat en uns 15 dies. Ara mateix està en un nivell baix, però l'incidència ha començat a créixer abans del que és habitual. És per això que es fa una crida a vacunar-se abans que arribi al pic de circulació del virus que es preveu de cara a Nadal.
La campanya de vacunació s'allargarà fins al març, ho explica la infermera responsable de vacunació del cap Tordera Txell Pérez. Estan fent una estratègia semblant a la de l'any passat. S'allarga tot el que és la campanya de l'àgrip perquè l'any passat va aparèixer l'àgrip que em sembla que era cap a finals de desembre.
I es va anar allargant. I tenim molta gent que no estava vacunada i llavors es va poder anar vacunant conforme va haver-hi l'epidèmia de grip. I aquest any fan el mateix, allargant la campanya fins al mes de març. Les persones interessades en vacunar-se han de demanar hora al cap de Tordera.
La gent pot demanar hora pel seu compte. Truquen al centre, truquen al CAP, i si venen amb el seu metge o el seu infermer, han de sortir de la consulta amb la visita programada, perquè tots podem donar cites. Si venen al centre massiu els dilluns, si nosaltres disposem de vacunes, els vacunarem al mateix moment. I si no, els donarem cita pel següent dilluns que estiguem allà. Des de la meva salut, també poden demanar cita a ells. I... I truquen per telèfon, com sempre, com tota la vida.
Segons les dades del Sistema de Vigilància d'Infeccions de Catalunya, la incidència s'estima en els 164 casos per 100.000 habitants, quan la setmana prèvia era de 82. I la regidora d'Hisenda, Jennifer Jansa, ha anunciat que l'Ajuntament està treballant per reduir encara més l'endeutament municipal, que actualment es situa gairebé en un 40%. Segons ha explicat, el govern fa anys que manté una línia constant de disminució del deute.
Aquesta operació correspon a un dels préstecs que el consistori va demanar per fer front als nous contenidors soterrats. En concret, es preveu una amortització anticipada de 800.000 euros. Ho explicava la mateixa regidora.
Estem treballant en l'amortització anticipada d'un dels préstecs que vam demanar precisament per la compra dels contenidors. Vam demanar dos préstecs fins a una totalitat de 3 milions i mig. En aquest cas amortitzarem un que tenim de 800.000 euros.
Aprofitarem el romanent de tresoreria que tenim de l'any passat per aquest romanent. També hem de fer una previsió de tresoreria per saber amb quina tresoreria hem de comptar en els propers mesos i, per tant, el que veiem viable ara mateix és reduir aquest de 800.000 euros, que és una operació que volem tancar abans que acabi l'any.
La regidora ha explicat que l'Ajuntament ja està en converses amb l'entitat pencària per completar aquesta amortització avançada que tindrà impacte directe amb la taxa d'escombraries. I aquesta setmana han finalitzat també els treballs de pintat de dos murals a la plaça de la Concòrdia que estaven englobats dins els pressupostos participats.
després que aquesta proposta destinada a la zona centre va resultar la més votada. Un dels murals de la Concòrdia, orientat cap a l'antic espai de Cat Nassos, gira entorn al producte de proximitat i reivindica la figura de la dona catalana, ho explica l'alcaldessa Elisabet Mejies.
El mural que queda a la plaça de la Concòrdia, diguéssim el que mira cap allà on hi havia Can Nassos, allà es dedica al producte de proximitat i se li dona molta importància a la dona de casa, a la dona catalana, aquella que ven o que compra producte de proximitat amb la voluntat de reivindicar també la figura de la dona catalana la que ens ha cuidat. En aquest cas serien les nostres àvies, per tant és una mena d'homenatge a les àvies valentes i guerrilleres d'aquesta època.
En un altre punt destacat, a la façana que dóna el camí rali proper a l'entrada al sindicat... s'hi pot veure un mural inspirat en la tradicional cursa del cos... situat just en l'espai on històricament s'iniciava la prova. La imatge vol recuperar un dels elements festius identitaris més arrelats del municipi. Sí, finalment s'ha fet un altre mural en el parc del Gran Prix... en una de les parets de 50 metres que quedava lliure en aquella mateixa zona...
En aquest cas, l'obra reflexiona sobre les diferents etapes d'aprenentatge representant la infantesa, l'adolescència i l'etapa adulta en un recorregut visual que simbolitza el creixement personal al llarg de la vida. Ho deixem aquí, els emplaçem amb més notícies. Gràcies per la seva atenció. Fins una altra. Serveis informatius de Ràdio Tordera.
Ets a punt d'escoltar un capítol especial del podcast Paraules Habitables, enregistrat el 29 d'octubre de 2025 al Palau de Pedralbes de Barcelona. Aquell dia, el TermCat va celebrar el seu 40è aniversari amb una exposició que recollia termes il·lustratius de cadascun d'aquests anys i una nova col·laboració sonora amb la xarxa.
Què tal? Bona tarda. Era per provar el micròfon només.
Anna, si et sembla et donaré el cul. No passa res. Tinc tot el teu permís per fer-ho. Aquí l'Anna i jo estarem de copresentadors de l'acte. Jo donaré la benvinguda i després ja li donaré el pas a ella amb aquests set d'informatius que t'han muntat. Quina meravella. Molt bé, doncs escolta, molt bona tarda a tothom. Gràcies per ser aquí. Jo soc el Marc Andreu i és un plaer donar-vos la benvinguda a aquests 40 anys del TermCat. Aplaudiments, sisplau. Per favor. Quatre dècades.
40 anys ben portats. Sense crisi, eh? Jo els veig a prop i jo crec que patiré crisi. Al termcat no, segur que no. Abans que res, permeteu-me saludar a les autoritats, conseller Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística. Què tal? Tot bé? Sí, tot en ordre? Molt bé. Hi ha la presidenta de l'Institut d'Estudis. Ara estic mirant cap a l'altre cantó.
Aquí, aquí, aquí. És que no m'ho han indicat abans. Estàveu per allà de Xerrameca i jo us havia d'ubicar. I ara he vist aquella senyora allà, algun dia potser ets presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, quasi ho ets avui per uns segons, la senyora Teresa Cabré, ja em disculparà, eh? Benvinguda també. Tot en ordre, m'ha encantat, m'ha fet així senyals, dient, cap aquí, cap aquí.
Molt bé. I després també dono la benvinguda a tots els professionals, que aquí n'hi ha uns quants i em teniu una mica tens, eh? Que aquí hi ha un deixa anar castellanà des de tant en tant, o anglicismes, que soc millenial...
I clar, ara és com a veure què passarà després. Que no sigui un examen, sisplau. Doncs aquests professionals que, sobretot, treballeu dia a dia i piqueu pedra per la bona salut del català. I estem parlant de professors, de lingüistes, de terminòlegs, de creadors de continguts, de la Montse, la meva professora de gimnàs, que està allí, que l'he convidat, m'he pres aquesta llicència, del Pere, que està a l'altra sala, que és el cambrer de sota casa. Sí, molt maco.
Per què no veniu? Si total, vosaltres també esteu a la trinxera, a la primera línia, cada dia, utilitzant, militant en català, i això té molt mèrit, perquè al final, com deia aquella campanya de fa molts anys, el català és cosa de tots, i això ho té molt clar el TermCat, des del 85, no sé si em recorda, que són quatre dècades,
que fa com més importància quan dius quatre dècades, i que des del principi tenia l'objectiu que fos de tots i per a tots, per tant, que arribés a tots els territoris, a tots els àmbits, i que tothom es pogués expressar en català i no hagués de renunciar a la llengua perquè no hi ha aquell tecnicisme exacte o aquella paraula que ve d'un altre idioma. Que no calgui recórrer altres idiomes, que el català les té totes,
I per anar acabant aquesta benvinguda, m'agradaria fer èmfasi en aquesta exposició, que ja ho he estat força estona, no sé si regalaven alguna cosa, ha costat una mica. Som catalans però no som britànics, no som puntuals, però en tot cas és maca, si no ho heu pogut veure, mireu-la. I m'he quedat amb alguna paraula que destacava que va fer gràcia.
Per exemple, al principi, el 85 han destacat peeling, que no és una senyora, no és la senyora peeling. No sé exactament per què van destacar peeling aquells anys. Després ho preguntem. Després ho preguntes, oi? Doncs el peeling. D'aquell peeling del 85 ha plogut moltíssim, tant i tant malament, que inclús recentment es va incloure la paraula d'Anna, que avui, deixeu-me també, té un recordatori per a totes aquestes víctimes, que avui fa un any d'aquella tragèdia...
Sempre a prop del carrer, el dia de l'actualitat, el Termcap també va incloure i batejar, diguéssim, paraules com teletreball, ens en recordem tots del teletreball, malaurat, i que encara segueix, ja, i consentiment, també. Ja us dic, com sempre, el Termcap, amb un peu al carrer, per estar al dia del que hi passa i de les necessitats que la gent demana. Després, lluny queden aquelles paraules que s'acceptaven i que no eren d'èpoques...
distòpiques i històriques, que n'estem acumulant unes quantes, on s'aprovaven paraules tan banals com cinta adhesiva. Sushi, cookie, sushi, ara ja la tenim cada dia. Cushi de seguretat, què és cushi de seguretat? Què és? A veure, aquests professionals? No ho sento.
Herba, que... Molt bé. Herba, coixí de seguretat. Bé, ho vaig aprendre-hi. També, ara he anat aquí de sobre, però ho vaig aprendre-hi. I després hi ha algunes altres que també segueixen preocupant, com persones sense llar, assetjament escolar, que no vulguin, o zona euro. També fa patir, a vegades. Tampoc cal...
Cal no dir-ho. I ara, doncs, ens trobem amb una altra que lliga molt bé amb el que farem avui, que és podcast. Però he al·lucinat perquè la van aprovar el 2008. Eh? I sembla d'abans de dir el podcast. Sembla que una cosa com molt del 2020 cap aquí. I no, el 2008. O sigui, estàveu avançadíssims, Termcat. Em feu com a por i tot. Sí, clar, és que... La paraula que em posareu enguany... De fet, enguany heu destacat vespreig, que m'agrada molt. I a veure si complint-se això del podcast es posa de moda.
De veritat, no cal esperar deu anys, però està molt bé el vespreig, perquè el de Tardeu és lleigíssim. Vull dir-ho així, també podem treure uns les caretes, és lleigíssim el de Tardeu. Sí que posem de moda el vespreig, i avui posarem de moda les dues paraules. Heu vist que ho he lligat? Les dues paraules de vespreig, perquè ja es fa fos, perquè ja hem canviat d'hora, m'estic redactant encara, i el podcast. I ho farem amb tu, Anna, i el teu fantàstic podcast,
que és una caseta moníssima, un habitacle on cuideu la llengua com enlloc. I em refereixo a aquest podcast del TermCat. I de la xarxa, a més, i que vull que rebeu amb un fort aplaudiment, que després, quan us senti, quedi bonic. Paraules habitables d'Anna Morgades. Paraules habitables. De cadar-s'hi a viure no pel novi.
Gràcies, Marc Andreu. No marxis lluny, que després necessitaré suport. Bona tarda i benvinguts a un capítol especial, especial del Paraules Habitables. És una versió molt diferent del que fem habitualment i en què tinc el plaer de compartir el suport al volant amb el Marc Andreu Rossic.
Efectivament, aquest és un podcast per un vespreig, on celebrem l'aniversari del Terncat. El que poca gent sap és que va sorgir de la sororitat, que és una altra d'aquestes paraules ben bonica i ben necessària.
Quan vam parlar de fer-lo amb la Sandra Quadrada del TermCat, que tenia claríssim el nom que havia de ser aquesta referència o homenatge a Joan Brossa, que ha resultat un gran encert, pensàvem en una manera desenfadada de donar a conèixer la feinada que fan sense fer massa soroll des del carrer Mallorca de Barcelona, una pila de terminòlegs i no terminòlegs que ens cuiden els mots i, a més a més, com diria aquell, són molt bona gent.
Deixeu-me que avui aprofiti que els tinc a tots aquí per agrair-los públicament la paciència, els coneixements i l'amor per la llengua. Gràcies per acollir-nos sempre també i per tot el que els oients del Paraules i Servidora hem après amb vosaltres en mil àmbits terminològics. Hem parlat d'ocells, de música, de noves tecnologies, de bolets, de feminisme, de castells, d'un munt de coses. Avui mateix hem publicat l'últim capítol del Paraules sobre gastronomia amb el títol de restaurant.
Si teniu curiositat, que espero que sí, aquest vespre quan arribeu a casa o demà, el trobareu a l'apartat de podcast de la plataforma La Xarxa Més. Només heu de baixar-vos l'aplicació, registrar-vos i ja està. És com si fos Netflix o això que diuen Disney Plus, però sense quota i íntegrament en català.
I abans d'endinsar-nos en els 40 anys del TermCat, prometeu-me un darrer agraïment molt ràpid i molt intern. Altres tres persones que no són lingüistes, avui no han pogut ser aquí, però que són essencials, perquè cada mes fem el Paraules Habitables. Són el dissenyador sonor, l'Ivan López, la magnífica veu que acabeu d'escoltar dels títols i les definicions, el Joan Pau Inarejos, i el dissenyador gràfic d'aquesta fantàstica portala, el Joan Lluís Llampies.
I ara sí, doncs ja tanco el capítol d'agraïments a tothom. Si m'he deixat algú, disculpes. I anem per feina. Ens volem situar d'entrada en aquest inici, el 1985, que és l'any que va començar tot. I per fer-ho demano que m'acompanyin aquí a la presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, la Teresa Cabré, i al director del Termcat, el Jordi Bober. Un aplaudiment per totes.
Bueno, ha arribat el dia, fem 40 anys per molts anys, a tots dos, per la part que us toca, que és molta, eh? Teresa, 85. Si parlem del naixement del TermCat, he de començar amb tu perquè estaves a la sala de parts. Com va anar la criatura? Com ho vam gestar, això, i com va sortir? Explica'ns una miqueta. Home, va començar... L'embaràs va començar gairebé un any abans.
un any abans, en què es vam reunir una sèrie de persones de diverses institucions, revistes científiques, aleshores i tal, i van començar a parlar, perquè aleshores... Jo era monjou encara. I aleshores van començar a parlar sobre com podríem posar dintre del que podia ser el procés de normalització lingüística el món de la ciència. És a dir, la comunicació en català, en tots els àmbits en què es feia referència temàticament
que es feia referència a la ciència temàticament, ciència, tecnologia, etcètera. I aleshores hi havia una certa inspiració en el Quebec, això és veritat, i es va decidir finalment muntar un centre que estava consorciat només per tots organismes, la Generalitat de Catalunya i el Tremcat. I vam dir, mira, la Generalitat de Catalunya ens assegurarà la política, l'execució política, es podrà tirar endavant plans de normalització...
I l'Institut d'Estudis Catalats ens garantirà que, com que té la perspectiva sempre de totes les serres de llengua catalana, per tant, no cobria només la qüestió de Catalunya, encara que la Generalitat només és la Generalitat de Catalunya en aquest moment, sinó que ens cobrirà tot el vessant lingüístic del territori. I així va començar el termcat i el parc va ser això. Jo em sap molt greu, molt greu, que hem perdut l'AUCA.
Gidor, hem perdut l'auca. Si us ho recordeu, al naixement del termcat, teníem una auca que parlava de tot això. Els antecedents, els precedents, com naixia... Era una auca preciosa, l'hem perduda. No sabem si, de quan vam passar d'un local a l'altre o no sé, però tot això s'ha perdut. Perquè aquella auca hauria estat la síntesi exactament... L'hauríem posat aquí darrere i m'hauria estalviat una pregunta.
I, Teresa, per què termcat i no un altre nom? Sembla molt òbvi, però és una pregunta que he de fer. Sí, ja sé, perquè és una mica difícil de pronunciar, de tal manera que fins i tot hi ha molts membres... Hi ha membres de l'Institut d'Estudis Catalans, alguns que ja són molt il·lustres, que diuen trencat.
O deien trencat. Trencat perquè realment termcat és una paraula difícil de pronunciar i no és una seqüència. Jo recordo que fins i tot unes companyes que estan aquí, en una llibreta, anaven apuntant tots els noms, els nous batejos que tenia, el trempat, el trencat, i hi havia una llarga llista. Per què? Doncs mira, perquè estava de moda...
en aquests àmbits publicitaris, etcètera, fer paraules d'aquesta manera, amb troncaments de dues paraules, terminologia catalana, termcat. I això d'aquí ve el termcat. No hi ha més misteri. Tinc un encàrrec del marc d'abans, que és aquest primer terme que veiem a l'exposició i que vau tractar, que és peeling. Per què va ser aquest primer terme? O sigui, per què li vau dir peeling i per què vau triar aquest terme? Perquè el primer vocabulari que vam...
El primer vocabulari que vam confegir, que ens el van demanar, perquè nosaltres ens pensàvem que obriríem la... Com que no veig a la Diana, no puc mirar-la. Ah, allà al darrere. Que vam ser totes dues, vam entrar en aquella porta de l'institut, aquella porteta que dintre hi havia el termcat, i aleshores nosaltres ens pensàvem que pujaríem la persiana i ens caurien moltes comandes. És a dir, que el govern ens diria per demà, per demà passat, per d'aquí tres mesos necessitem un vocabulari perquè volem intervenir, etcètera.
Nosaltres ens vam instal·lar, vam començar, hauríem de treballar sobre terminologia, però ningú ens donava cap pla de treball. Nosaltres ens pensàvem que érem al servei d'un pla de normalització lingüística, però això no va passar. I aleshores va sorgir la possibilitat de fer un diccionari de bellesa, era de perruqueria i bellesa, es deia, que era el primer que vam publicar després, i aquí van sortir aquestes paraules.
I aquí vam començar a veure la necessitat que teníem d'establir criteris. Per exemple, tu has parlat de peeling. Esclar, peeling és una paraula del món de l'estètica. Peeling era l'eglicisme. I aleshores, una de les possibilitats que teníem era de posar-li una paraula catalana. Però, esclar, de capatge de pell quedava fatal, horrible. En aquest món encara quedava molt. I d'aquí que vam començar a arbitrar tota una sèrie de criteris d'adaptació
de l'anglicisme o substitució de l'anglicisme o adopció de l'anglicisme, que són les tres possibilitats que teníem segons cada un dels casos. I a l'hora de donar-los a conèixer, com ho fèieu? Com us relacionàveu amb els mitjans de comunicació? Perquè aleshores l'ecosistema mediàtic no té res a veure amb el d'avui en dia. No, no, clarament...
Ha abriat molt en aquella època, no sé. A veure, avui dia, evidentment, tenim moltes més opcions de difusió de les que hi havia en aquell moment.
però clarament hem evolucionat molt. Ara és més fàcil, no? Ara és molt més fàcil, sí, sí. Però això no sé si ens ho vam plantejar tant, això de la difusió d'entrada, eh? No ho sé, clar, és que el Jordi és més jove, eh? Però en aquell moment el que més ens interessava era anar recopilant paraules que ja havien sortit en tots els diccionaris, etcètera, fer una gran base de dades en què poguéssim agafar-nos
Perquè, per exemple, els cabequesos es pensaven que nosaltres, quan fèiem terminologia, fèiem invencions, fèiem neologia, ells deien. Jo deia, no, no, no, no. Si nosaltres, moltes de les paraules que formen part del vocabulari científico-tècnic ja les tenim en els diccionaris. I tenim una enciclopèdia catalana que ens recollia moltes, moltíssimes. Que ens recorria moltes, moltíssimes. Per tant, la primera obsessió nostra va ser recopilar paraules que ja eren en els diccionaris i, per tant, eren paraules catalanes.
Després jo penso que ja va ser posteriorment quan vam començar a pensar en el tema dels cartells. Recordeu? Sí, sí, sí. Però més aviat els sistemes de difusió de la terminologia els pensaven més a la Direcció General de Política Ligüística que no pas nosaltres directament des del Termgat, que fèiem una feina més tècnica en aquell moment i ens ocupàvem menys de la difusió. Com ha canviat el panorama.
Digues, digues. Ara va, interrompo la senyora Teresa Cabré, que ja li he caigut malament d'entrada. Se'n recordarà de tu, eh? Se'n recordarà de mi, eh? Mira, jo estic aquí amb la veu del bàsquet català, que és el senyor Ernest Macià. Ernest, aixecat, aixecat, per favor. Un fort aplaudiment per l'Ernest. L'Ernest és tot un professional dels mitjans. T'encarregues de totes les transmissions de bàsquet de televisió de Catalunya. De Catalunya Ràdio. De Catalunya Ràdio, veus, eh?
Teresa, et poso la pota també amb altres, també, veus? Doncs escolta'm, Ernest, jo sé que tens un lligam molt estret amb el TermCat i que ets una mica el pont entre les demandes que vas veient en l'àmbit de l'esport i la llengua o què hi falta. Com ha anat aquesta relació vostra? Doncs mira, tots, bona tarda a tothom i felicitats al TermCat perquè jo vaig néixer amb el TermCat, vull dir que pràcticament tenim la mateixa edat.
Tot va néixer d'una reunió de feina que vam fer a principi de la temporada de fa 3 anys amb la meva col·laboradora, la Carme Lloberes, que segurament la coneixeu, que comenta els partits, i vam dir que hem de fer alguna cosa diferent perquè les transmissions nostres siguin diferents. Aleshores...
jo de seguida, que tenia una mica d'inclinació per la llengua, dic fem alguna cosa amb la llengua. I el que vam fer va ser intentar, ja que el bàsquet té molts anglicismes, de buscar alternatives en català per poder dir alguns dels termes que molts narradors de bàsquet fan servir perquè en anglès, perquè s'ha dit tota la vida o perquè queda bé, perquè dir-ho en anglès també té aquell punt de prestigi. Llavors vam dir anem a prestigiar el català
No volíem substituir, perquè estaven molt consolidats, els termes que s'han dit tota la vida, Ali Hub o Instant Replay, però anem a buscar alternatives en català que quedin bé, que a part de la paraula i el contingut estèticament sonin bé, perquè un dels èxits, jo crec, de la llengua és aconseguir trobar maneres de dir que siguin fàcils, que sonin bé, que siguin, en el nostre cas, al ser radiocortetes, que no siguin paraules de moltes síl·labes,
És a dir, buscar una forma aerodinàmica, com si fos un cotxe, perquè això tingui més recorregut i sigui més eficient. I vam dir, fem un concurs. Sortejarem la samarreta de Catalunya entre tots els oients que ens ajudin a... Cada transmissió fèiem una paraula. La primera va ser l'IUP.
Una liup és una acció atacant del bàsquet. Si voleu, us ho explico. Dos jugadors es passen la bola amb l'objectiu d'esmetxar, de notar, per sobre la cistella i per evitar tots els defensors que hi ha entre mig. Se la passen per dalt, la pilota sobrebola els defensors i a terra, a l'altra banda, el receptor la fica a dins. Va ser un oient que ens va dir «mata el bol».
I de seguida vam dir, clar, vam tenir la sort que va ser la primera i ens vam enamorar d'aquesta paraula perquè ens va semblar molt gràfica. I a partir d'aquí cada setmana ho vam fer amb diverses paraules. En tenim un centenar llarg, fins i tot el termcat i ha dit, bueno, ara pareu un moment perquè necessitem digerir això perquè hi ha molt material. Llavors, la nostra estratègia és...
Hi ha unes paraules que estan a l'abast de tothom. No ser indolents, no ser apalancats, no ser passius, i dir, agafem la primera paraula que se'ns ocorri en català o en anglès, perquè totalment és el que es fa servir, sentit comú, tal. No, anem a treballar, anem a inventar, si cal, un neologisme, i si no, resignifiquem paraules que en altres àmbits es fan servir, però que aquí les podem aplicar. L'instant replay, no? La revisió instantània. Instant replay, en futbol en diuen bar, el bar, no?
D'acord. Nosaltres en bàsquet intentem dir, a part d'instant replay, perquè no sembli que vivim a un altre planeta, de vegades en diem revisió instantània i ho fem conviure. I l'objectiu és que el català soni bé, soni actualitzat, no confrontar-nos amb els que ho han dit en anglès o en castellà, una altra paraula, palomero, la persona que es queda allà esperant que li passin la pilota sense baixar o defensar per anotar fàcil, no?
doncs no enfrontar-nos a les llengües, cal audàcia, intel·ligència emocional, no renyar, intentar de vegades donar una petada al diccionari perquè sembli que no passa res, juguem-hi. Perquè si anem massa acadèmics i massa correctes, al final això et desconnecta de la gent. Per tant, la nostra estratègia és creatius, divertits, audàcia...
respectar tothom i, bé, doncs, esperar que es vagin generant aquestes noves paraules, que les puguem fer servir assaig-error, algunes fora, perquè no ens han servit, i algunes han quedat, doncs, això. Ina, s'ha quedat, ha fet un triple. Bé, jo l'he vist allà fora, mata el vol. Mata el vol, el que ha fet més fortuna, no?, la paraula que ha triomfat bé. Sí, sí, sí. Mas el vol.
Sí, perquè és molt gràfica. Doncs el jugador bola per rebre la pilota i esmatxar-la. Però bé, en tenim d'altres, doncs, box out, no? Què és un box out? Veu, la gent del bàsquet ho saben, però el gran públic al que ens adrecem, no. Llavors, doncs, en diem un forallat o un tancat o fer una trampa, no? El trap, no? En diuen en anglès quan vas a presionar amb dos jugadors sobre un que es queda tancat allà a la línia de banda, no? Li tanquen totes les sortides. Paren una trampa, és a dir, anem provant, anem provant. Assatge-error...
i al final no és nostre, són els oients. Nosaltres simplement canalitzem, i en aquesta era de la intel·ligència artificial, en què si fas les coses de manera automàtica i ja t'ho farà una màquina, anem a crear vincles amb la gent, que els nostres oients connectin emocionalment amb nosaltres, i això ens farà sobreviure i ser insuficient. Vaja rotllo t'estic fotent. No, no, no, en sèrio. No, no, està molt bé, un fort aplaudiment. Per la veu, eh? Crec que la veu de Catalunya Ràdio, he tingut aquesta confusió.
Doncs no sé, Ernest, si amb un mata el vol, li puc tornar la paraula, eh? Mata el vol, et torno la pilota tu, Anna. Gràcies, Marc, gràcies, Ernest. També seguim amb aquests 40 anys del termcat, que, com estem veient, estan donant per moltíssim. I parlem de fites, de fites aconseguides. Ara que tractàvem el món del bàsquet, se m'acudeix, per exemple, tota la terminologia d'esports olímpics que es va posar en marxa quan es va sentir allò de la...
Tenir tot aquest àmbit olímpic cobert, tots aquests esports coberts, ha estat clau pels que han vingut després, però també ha estat clau pels Jocs Olímpics que han vingut després. Sí, sí, realment. Després, tots els Jocs de Sydney, Atlanta, Pequín, tots ells ens van anar demanant després la terminologia que havíem treballat, perquè era una referència importantíssima. Vam fer 28 diccionaris olímpics, un per cada un dels esports.
que hi havia i realment ha estat una terminologia absolutament pionera dins de tot el món esportiu, ja us dic. Això ha anat evolucionant, tenim el diccionari general de l'esport, s'ha anat afegint la resta d'esports i tenim crec que uns 11.000 termes i diversos diccionaris, és a dir, realment la terminologia esportiva la tenim molt ben endreçada.
Doncs una de les fites, els esports. Una altra fita, el fet d'haver posat tota la terminologia, això que ens deia la Teresa, que al principi obsessionava amb tenir un corpus a l'abast de tothom a través d'internet.
Jo realment també crec que posar, com es va fer l'any 1999, la Neuloteca, i al cap d'un any el cerc etern, és a dir, recollir tota la terminologia que teníem, primer la normalitzada i després la resta, disponible en línia i gratuïtament, va ser també absolutament pioner en aquell moment. Després va ser una cosa que es va anar seguint per altres llengües, però realment en el català va ser capdavanter. Després ho hem ampliat amb diccionaris en línia, ara tenim uns 180 diccionaris en línia,
I fins i tot més endavant, i això ja devia ser el 2005, vam obrir aquesta terminologia, el que en diem la terminologia oberta també, perquè retornar a la societat aquests termes perquè la gent pogués aprofitar-ho per fer altres diccionaris, per fer eines de traducció assistida. És a dir, que realment ha hagut una evolució important, però ja dic, tot va començar en aquell moment.
Molt bé. I no sé si trobarem aquesta auca que la Teresa enyora tant, però volia preguntar per la imatge. Com i quan neixen aquestes infografies terminològiques que feu? Jo sempre us faig la mateixa broma, no sé si tothom ho sap. La més consultada de carrer és la que il·lustra les parts del llibre, que jo sempre dic que és com la seva Rosalia.
Això, quan va començar, com s'ho va acudir i com està funcionant. Això és més recent dels darrers anys, però no és més que una evolució dels cartells que dèiem clàssics. Els vam passar al format que seria audiovisual, llavors hi vam posar termes, i llavors a partir d'aquí, realment penso que han tingut molta sortida i ens ha permès també acostar la terminologia a un públic més ampli, una terminologia més de divulgació. I efectivament, com la dels parts del llibre...
Té molt d'èxit, és una cosa que té molt d'èxit de tot arreu, cada vegada que parlem d'això té molt d'èxit. I volia, m'has explicat que a nivell del públic intern dels parlants del català us utilitzem, però a nivell de projecció internacional el TermCat també és un organisme important i amb això no només esteu representant el centre, sinó que també esteu representant la llengua.
Sí, sí, a veure, des del primer moment, primer sí que és veritat, com deia, nosaltres ens vam emmirellar amb el que feien al Quebec, però penso que després hem esdevingut referència per la resta de les llengües, i hem participat, ja dic, inicialment hi havia les xarxes, ja encara hi som, xarxa Realiter,
o la xarxa RITERM de llengües romàniques, de llengües europees, o, de fet, des de fa gairebé 20 anys, també estem a la secretaria o dins de l'equip directiu de l'Associació Europea de Terminologia.
I penso que tot això contribueix a donar aquesta referència de la terminologia catalana arreu del món, no només del trencat, la referència jo crec que també ve de tota la feina que s'ha fet a les universitats catalanes, no només el trencat, que penso que situen el trencat, la terminologia catalana, en un punt capdavanter també. Teresa, te l'imaginaves així, la criatura amb 40 anys?
Sí, sí, és que, a veure, som ambiciosos, jo penso que els catalans som ambiciosos, i quan fem una cosa la fem singular. Al començament, quan vam començar a anar a congressos, perquè és veritat que una de les metes era internacionalitzar, és projectar-nos cap a l'exterior, i vam llegir molt, i nosaltres ens pensàvem que tot allò que deien els articles que tenien, els centres que deien que ho tenien, era veritat.
I a l'hora de passejar ens vam trobar que de bancs de dades terminològiques no n'hi havia al món, n'hi havia molt sobre el paper, però realitats no n'hi havia. N'hi havia el govern del Quebec, n'hi havia el govern del Canadà, n'hi havia un als països escandinaus,
però para de comptar ja no n'hi havia més de bancs de dades terminològics. Per tant, nosaltres havíem començat a muntar un banc de dades terminològics i hi havíem sortit del no res i en poc temps vam tenir molts termes. Per tant, aquesta projecció terminològica. I el Jordi acaba de dir una cosa que jo trobo que és molt important. Jo sempre dic que la terminologia catalana va més enllà del que és el termitat. Alerta! La terminologia catalana és un conjunt de centres de serveis d'organismes dintre de la Generalitat en les diverses conselleries
en les conselleries, que han participat de tot aquest projecte. Això és el que ens dona valor. És a dir, aquesta col·laboració, aquest ensemblatge de tots, això és el que dona valor a la terminologia catalana. I la segona cosa que també ens dona valor, perdoneu-me, ja per això acabo, que ens dona valor, és que jo penso que vam ser pioners a dir no podem copiar els models dels altres perquè les realitats són diferents. Al començament els vam copiar.
Però ens en vam donar de seguida que hi havia coses que no podíem copiar perquè nosaltres teníem unes altres necessitats d'un altre context. Penseu que en aquell moment hi havia una doctrina terminològica que ens posava de cara a la normalització internacional en què les paraules no eren elements a les llengües naturals.
Nosaltres no ho sabíem al començament, quan vam començar el termcat, això, fins que ens vam adonar que nosaltres no podíem seguir això. Per què? Perquè la nostra aproximació terminològica era la promoció d'una llengua, era la normalització d'una llengua. Això també ho havia fet el Quebec, però en canvi el Quebec no va reflexionar en cap moment que allò que deia que eren els seus principis i la pràctica social que feia,
Hi havia una contradicció. I jo penso que nosaltres, en aquest sentit, vam ser els primers que vam fer veure aquesta contradicció. I vam dir, molt bé, hi ha moltes aproximacions a la terminologia. La nostra és el servei de les llengües. Per tant, una aproximació sociolingüística, social de la terminologia, de cara a la normalització d'una llengua. Doncs jo crec que això sí que som pioners.
Doncs aprovats. I un apunt. Més enllà de tota la cosa més densa, a mi, a la gent de ràdio, ens agrada molt recopilar els moments de relliscades o d'anècdotes. Jo explicava abans que avui publiquem un capítol gastronòmic del Paraules, però ens hi hem deixat una cosa, no, Jordi? Ens hi hem deixat una anècdota important. Allò que comentava abans, que...
Era una anècdota que realment la terminologia es treballa amb els àmbits d'especialitat, amb els experts, a vegades et fan demostracions d'allò que fan. Comentava que recordava que quan normalitzaven termes pel diccionari de procediments culinaris, hi havia terme que era tallar a la Bornesa, tallar a la Julián...
vam fer una sessió de normalització prèvia amb experts, i llavors un expert va venir amb tot ple de verdures, tallades d'aquella manera, ens ho va ensenyar perfecte. El problema és que llavors el Consell Supervisor ho havia de ratificar al cap de tres setmanes, i llavors al cap de tres setmanes, tot i que va estar a la nevera, tot aquell determinat...
Un d'haver de llançar no vam poder tenir aquest tema pràctic, sí. Doncs recollim aquesta anècdota en aquest capítol especial i la tornarem a recollir quan tornem a parlar de menjar, que segur que ho farem, perquè ja en portem tres. En un primer vam repassar plats com el gaspatxo, que ja tenim del tot incorporat al corpus de la cuina catalana, i en el segon vam descobrir que hi ha coses que es poden fer tant en uns fogons de cuina molecular com en laboratori. Sí, el capítol de mayonesa. Sí.
Més que me'ls he repassat tots, eh? Has fet els deures, eh? Jo no m'afoderé. Els deures i qui hi era en aquell capítol és el nostre company Òscar. Com estàs? Òscar Aznar, ell és expert i divulgador. Un fort aplaudiment per ell. Flau, donem un aplaudiment per a tothom.
Òscar, aixeca't. Ell, com bé, és expert, divulgador, científic, i vas estar en aquest capítol. I, escolta'm, explica'ns com és important comptar amb terminologia en català, també en la recerca. El que passa en el món de la recerca és que, per obligació o per necessitat, com que sempre es treballa en entorns internacionals, vas a congressos a altres països i fins i tot dins del laboratori que tens aquí,
hi ha gent de fora, llavors molta cosa es fa en anglès constantment i acaba sent una mica la llengua vehicular, no? Però clar, també hi ha gent que després, jo què sé, que ha d'escriure les seves tesis o que està parlant amb els companys d'aquí de les coses que fa i això s'ha de poder comunicar en català. I hi ha aquest puntet una mica de l'anglès llengua de cultura i el català és el folclòric, no? I que a vegades dir els termes en català com que sembla que no és tan seriós.
Però vaja, que és una cosa que es pot fer i que és necessària, perquè a més, en ciència, que de cromatografia a cromatografia, tampoc no és que diguis que la paraula ens canvia tant, no? Llavors, clar, jo m'he trobat al laboratori que la gent, per exemple, quan posava uns compostos extra com de referència a dins de les mostres, ells deien que estaven espicant, perquè en anglès es diu spike, i jo els deia, però aviam si podeu dur pa, no? Perquè estem espicant, que no esteu parlant ni anglès ni català, no? Ara mateix...
I quan els deies aquestes coses, la veritat és que diuen, ah, doncs és veritat. I al final no és tampoc que hi hagi falta de ganes, no? Perquè quan els ensenyes que hi ha recursos, els parles del termcat, o en química, per exemple, per la nomenclatura de compostos,
Hi ha els llibres de colors de la IUPAC, els va traduir l'Institut d'Estudis Catalans, també. Però, esclar, és que això dins dels entorns científics no se sap. Jo estic de professor de traducció i també de comunicació científica en universitats i jo veig que la gent que està ensenyant, gent de química que està ensenyant nomenclatura de compostos a les universitats, no saben que existeixen d'aquests llibres de la IUPAC
I fins i tot no saben que ja fa 15 anys hi ha versions noves i estan ensenyant la nomenclatura antiga. I clar, jo passo pel llast i dic als meus alumnes que això ja no es diu així. Llavors, això és important perquè és una cosa que realment és fàcil de fer
que no és tan diferent de les paraules que ja estan dient en anglès, i que la gent té ganes de poder-se expressar en català, i hi ha aquest... Com per acabar, ja tancar-ho, maco. Hi ha aquest projecte d'Alterncal, que a mi m'agrada molt, que es diu Guaita Terminològica, que agafem com...
es fa un buidatge de terminologia de l'última edició d'algun llibre especialitzat de bioquímica o química molecular o el que sigui, i s'agafen ja aquests nous termes, aquests nous termes que comencen, que encara no són populars i no ens han arribat tant i no es coneixen tant, i ja els estem buscant, la versió en català. I llavors, així ja assegurem que quan arribi el terme en anglès,
la gent ja té l'alternativa en català i no tenim això de ja m'he acostumat 10 anys a dir-ho així i ara em costa canviar-ho llavors és una bona manera de fer això, d'oferir la versió tan bon punt sobre el terme per ja poder fer-ho tot en català avançar-se diguéssim i escolta, si haguessis d'escollir una paraula
Una paraula. Sí, gràcia. N'hi ha moltes, eh? En recordo una, que de fet jo no vaig participar gaire en aquesta, però la recordo, que és el temps de residència, que es deia abans, que en anglès és «resident star», que és el temps que una partícula passa en algun lloc, però en català «residència» és on tu vius. I això, llavors van dir, no, no, però si és una cosa que es queda en un lloc, doncs temps de permanència.
I a vegades són coses així, són petits detalls que li donen aquest toc més genuí de la llengua. Molt bé. Doncs, fort aplaudiment per l'Òscar. Gràcies. Anna, veus? Hem vingut a aprendre, també. Temps de permanència. Sí, sí. Estem entrant a la recta final de la vostra conversa. Em diuen que anem una mica passats de temps. Molt ràpid. Com que volem estar aquí o volem tornar a estar aquí d'aquí 10 anys, reptes de futur.
Bé, jo crec que el gran repte que tenim és que els termes els puguem posar no només als diccionaris, que als diccionaris costa molt que els consulti la gent, sinó que realment la terminologia pugui estar allà, en l'hàbitat natural, on les persones o els experts ho consulten. En els manuals, en els llibres de text, en tot aquest àmbit, aquests àmbits que ells no han de fer un esforç per arribar-hi, sinó que la terminologia vagi allà.
De fet, probablement, fins i tot amb les noves tecnologies, també caldrà que la intel·ligència artificial generativa tingui la terminologia del trencat allà i que l'eduquem perquè ben aviat la batalla es jugarà allà. És a dir, els nous termes ja es crearan directament amb xats GPT i així. Per tant, és important educar el xat GPT amb terminologia bona nostra per assegurar la qualitat
d'aquesta terminologia. Crec que és el doble repte que tenim. Tu ets tecno-optimista, entenc. No sé si la Teresa també. Creieu que ens ajuden o creieu que hi haurà coses que... Atenció, perquè tu em deies, crearà paraules, chat GPT, en català. Qui té bones fonts, les crearà bé. Per tant, ens hem d'assegurar que les fonts que tingui siguin les nostres. Llavors, jo crec que sí, que funcionarà.
Doncs ens quedem amb aquest optimisme de cara a mirar endavant, amb aquests reptes de futur. Gràcies, Teresa. Gràcies, Jordi. Un aplaudiment per tots dos. I abans no em torni a tallar. Sí.
Marc, et passo la paraula. Ah, no me la passes? Sí, clar, te la passes. Mira, torno a la pilota. Va, te tornen a la pilota. Perquè tens una altra col·laboradora del casat amb qui volíem parlar. Sí. Doncs vinga. Sí, que no hem topat amb l'església, hem topat amb el món dels jutges, eh? Que el català no és que abundi. Aixeca-te, Anna. Ella és l'Anna Arnall. Fort aplaudiment per ella.
Ella forma part, és coordinadora del portal Compendium del Consell de l'Advocacia Catalana, que recolliu tots els recursos que poden utilitzar tots els professionals del dret per utilitzar en la mesura que es pugui el català. Com està la cosa? Ens hem de preocupar o no?
Sí, no. En català a l'àmbit del dret va coix, però sempre tendim a posar el focus a l'administració de justícia, que és on va més coix. Amb una dada, intentaré resumir-ho, documents com sentències, els documents notarials o mercantils no superen el 10% en català. No superen, algun d'ells fins i tot està en un 5%, és poquíssim l'ús del català.
Però deixa'm remarcar que també l'àmbit del dret és molt complex, és molt gran, i també hi ha un sector jurídic molt ampli que treballa normalment en català, com són les administracions públiques, ja no només Generalitat, els gabinets jurídics de la Generalitat i de les conselleries, diputacions, ajuntaments, també hi ha un món que es desenvolupa plenament en català, Andorra, i a vegades no hi pensem, i també el govern de les Ligues Balears, sobretot.
Però, en tot cas, jo ara, si m'hagués de trobar amb algun tràmit legal, ho podria fer completament en català tot? Ho pots fer completament en català, sí, sí. En termes jurídics, diem que hi ha el dret d'opció lingüística, que és el dret que té el ciutadà a escollir la llengua que vol, amb la qual dirigir-se a l'administració pública, i ho pot fer en català o en castellà. I no només el dret d'utilitzar-lo per dirigir-s'hi, sinó també el dret de rebre tota la informació en la llengua que escollir.
Molt bé, l'Anna és lingüista, que ha de dir clar que al principi li dic, ah, però tu et dediques al dret. I ella, no, no, no, no. Estic rodejada de jutges i advocats, però jo no em toca aquest tapé. Molt bé, doncs molt bona feina, Anna, un fort aplaudiment per ella. Feu el micròfon. I ara sí, Anna.
Crec que has d'anar tancant la paradeta del podcast, ja, o... No, encara no. Ah, no, no, encara no, encara no. Voldria fer una observació. No, aquí interrompia només jo, eh? Ah, doncs mira, igual ara en som tres, ja. Ah, també voleu interrompre? Va, sí, doncs sí. Si mos que ens ha posat el micròfon per aprofitar-lo. No, no, sí. Ah, voleu el micròfon també, el meu? Ah, sí, te l'agafaran. Ah, sí, sí, vosaltres mateixes. Hola, bona tarda, bon vespre. Bon vespre. Bon vespre, tothom, molt bon vespre. Benvinguts i benvingudes al Vespretx.
que és una paraula que m'ha pres avui. Moltes gràcies. Un fort aplaudiment per l'Anna.
Què, ara què, no? Què ha passat aquí, no? Què ha passat? Què ha passat? Bueno... Que estem aquí. Està bé. Igual el que hauríem de fer és presentar-nos, no? Correcte. Ja que estem aquí, ens presentarem. Jo soc la Sam, la Sam Gutiérrez. I jo soc la Mireia Escati, d'acord? I som d'Impro Barcelona. Sí. Ara ja us va donant pistes, això? Impro Barcelona... No, anem fent aquests enllaços, no?
Nosaltres no enganyem. Si fica improvar-se no, no és perquè fem impro. Ja està, punto pelota. I això és el que han vingut a fer. Correcte. Ens metrem una miqueta això perquè fa una amqueta de caloreta aquí dins. En elegants que anem. En elegants que anem, volia veure que portem una corbata.
Bé, som aquí perquè ens han demanat de jugar una mica amb les paraules, d'acord? Aquí es creen paraules, nosaltres improvisem, i vist que hi havia això, hem dit, ens aprofitem una miqueta per fer una miqueta el que sabem fer nosaltres. Aleshores, necessitaríem una persona de vosaltres que ens ajudés a llegir paraules. Només ha de llegir, ha de llegir les paraules, i a més les portem escrites, o sigui que només ha de llegir.
Gràcies. Mira, el teu nom? Sandra. Molt bé, Sandra. Molt bé, Sandra, moltíssimes gràcies per aquesta... Deixarem aquest micròfon? Per presentar-me a voluntària, oi? Sí. Per presentar-me a voluntària, sí, i aixeca la mà. Mira, nosaltres hem escrit aquí les paraules, algunes de les paraules que hi havia a l'exposició, una de les 40 representatives d'aquests 40 anys.
Aleshores, el que et demanarem, Sandra, és que tu llegeixis una. Pots barrejar, pots fer el que vulguis. Aleshores, tu llegiràs una i la Sam i jo farem una mini-història amb aquesta paraula. Quan piquem de mans, et mirarem i tu canvies i ens dius una altra paraula.
I aleshores, per les persones que no han vist mai què és això d'improvisar, el que farem és una sèrie de mini-històries amb diverses paraules, d'acord? I així anem una miqueta veient com funcionem. Sí? Sí. Mira, com això és molt menys. Gràcies. Ajuda molt els caps quan es mouen, quan hi ha una resposta. Està molt bé, està molt bé. Mira, vosaltres també poden riure. També podeu riure, sí, aquestes coses que es fan normalment. Molt bé.
Molt bé, i com això és molt petit, demanarem, Sandra, si et pots ficar una miqueta més cap aquí, cap al cantó. Sí, correcte. Aquí està, aquí estàs molt bé. Perfecte.
I necessitem una mica d'energia, que aquí n'hi ha molta. Està una miqueta dins, però n'hi ha molta. Aleshores farem un compte enrere. Aquí farem un 3, 2, 1... I ja sé el que direm. Sí, perquè abans la Teresa i el Jordi han dit que hi ha una paraula que és molt difícil de dir, que és termcat. Farem 3, 2, 1, termcat, i així anirem practicant, per després dir-ho millor. Us sembla bé o què? Sí. Fem això.
Sandra, quina és la primera paraula? Mira, m'ha sortit peeling. Actualment he sortit peeling, molt bé. Doncs fem un 3, 2, 1, i aquí dieu, així amb energia, termcat, sí? Convicció. Som-hi? Vocalitzant, eh? Per favor. Som-hi? 3, 2, 1, termcat! Perdó, no, no. Ah, no? Però a mi m'ha semblat bé, eh? No, no estem a l'escola. Si pot ser una mica més de... Sí? Som-hi? Els de la sala del costat també, eh? Sí, sisplau. També ens arriba. Som-hi?
3, 2, 1, termcat! Ja sé que estàs amb la criatura, que tens totes aquestes coses ara de la... Però és que tinc una cosa que si no la dic exploto. Què et passa, Joan? Estat veient?
Jo ja saps que la geminada m'agrada massa. Sí? Pensava que quan tornis de la baixa maternal pots proposar... Digue'm. ...que Piling vagi amb la geminada.
Piling. Trobo que fa com més... treu més pell seca, no? Piling. Què et sembla? Em sembla perfecte, Joan. Moltes gràcies. Ho aniré a notar a la pissarra. Porto molts dies preciosa, aquesta criatura, eh? Li volia posar piling, també. Com la seva àvia. La seva àvia era de Saragossa. Ah, doncs mirem. Serà piling, potser, una geminada, no? Estaria tan bé. I tant.
Molt bé, canvia't de paraula. Aliment transgènic. Aliment transgènic. Aliment transgènic. Doctora. Sí? He descobert una nova cosa. És un aliment. És un aliment que canvia. Tanqui la porta ara mateix. Que canvia? Sí. Mare meva. L'he posat en aquest armari.
Ossipugón! Com grignola, tot! És el de posoli! Mire!
Aquest aliment, que de cop... Perdoni, un moment. Què? Aquest aliment ha estat tallat a la Juliana. La Juliana, mala geminada, també. Podríem fer una N, geminada, Juliana. Doncs aquest aliment, que de cop, que detecta que algú s'apropa, amb l'alé que envia. Veu que és una postanaga, oi? Sí. Home.
Ara és un bistec. És transgènic. Perfecte. Nomofòbia. Nomofòbia. Nomofòbia. Escolta, has sentit parlar de la nomofòbia?
El bosc està ple de noms. Ho sé. Però... Cada dia i cada cop en som més. Correm molt de perill. La nomofòbia s'està escampant per tot arreu. Hauríem de compensar fer campanyes i parlar amb la gent. Què et sembla? Els noms són bones persones. I tant que sí. Mira, comencem així, organitzem-nos. Jo faré la part nord i tu fes la part sud. Ja anirem fins, ja anirem escampant.
A les pel·lícules de terror sempre que se paren en algú li passa alguna cosa. Doncs anem juntes, no passa res. Trigarem més, però escolta, temps n'hi ha. Hi ha qui ha trigat 40 anys... Som noms i som bons. Un altre? Has pagat. Has pagat. Has pagat.
Li he portat un nou plat. És una nova pasta. Estic una mica avorrida, ja sabeu. Espero que sigui una cosa diferent. No serà un bistec alguna cosa d'aquestes? No, no són aliments transgènics. És una altra cosa completament diferent. De què estic parlant, doncs? De l'esperat. Mostri'm això ara mateix.
Espaguetis obrint-se. Els tinc domesticats. Són uns espaguetis que s'espatarren. Deixeu això ara mateix. Un altre més? Deslocalització. Deslocalització. Molt bé.
Esteve deslocalitzada. És aquí. És molt maco, oi? Sí. Però esperava una altra cosa. Jo també. Les fotografies eren una mica diferents, no? Potser haurien de baixar i...
Un moment, quan hem vingut t'he dit de girar a la dreta, oi? He girat a la dreta i hem entrat cap aquí. Però ara està allà. Està deslocalitzat el lloc. És a dir, va canviant. Ara hauríem de tornar a pujar el cotxe i anar cap a l'esquerra. Doncs provem-ho. Està bé. Està bé. Està bé.
He posat el fre de mà aquí. S'ha deslocalitzat, també. Mare meva... No està, s'ha tornat a moure. Digues que s'ha tornat a moure, s'ha deslocalitzat una altra vegada. Mare meva, això comença a ser una mica malson, no? Oh, Déu meu, sí, no arribarem mai. Potser, potser en aquest lloc és on està l'auca.
Sandra! Moltíssimes gràcies, fort aplaudiment. Moltes gràcies, Sandra. Molt bé. Tenim temps, no? Hi ha temps de fer alguna altra història? Sí, sí, hi ha temps.
Doncs, visc que hi ha tanta gent també aquí, tantes persones, necessitaríem ara algú altre que ens volgués ajudar. Sí, també hi ha una altra sala allà, eh? Vull dir, sabem que esteu aquí. Potser, si triga molt a sortir algú, ens anem menjant temps. Però no passa res, de vegades les coses necessiten un temps, no? Hi ha algú que vulgui venir a ajudar-nos, un voluntari, una voluntària...
Així com a la Sandra, no li ha passat res. Haurà de dir coses però que no estiguin escrites. Com som, eh, aquí? Si no tenim totes les premises... Sí? Jo veig un somriure allà. Mira, dir, t'aniré. Home! Mira! Uf, un aplaudiment! Com et dius? M'ha fet de sorpresa! Cèlia. Mira, posa les escales. Com et dius? Cèlia. Molt bé, Cèlia. Mira, et deixarem un micròfon. Hola. Hola.
Estàs contenta, Cèlia? Sí, perquè fa 40 anys que... Ah, que estàs per aquí. Molt bé, molt bé. Doncs, mira, Cèlia, farem una cosa. Farem ara una altra història, aquest cop una miqueta més llarga, d'acord? I a tu, ja que et tenim aquí i has sortit voluntària,
Doncs nosaltres, la Sam i jo, anirem improvisant. Si en algun moment que no sabem què dir, et mirarem a tu i tu acabes la frase o dius una paraula. El primer que et passi pel cap. Sí, no et preocupis si té sentit o no. Ja ens preocuparem nosaltres. Sí, ja ens encarregarem nosaltres de definir. Molt bé. Doncs vols que aprofitem una de les paraules que hi ha aquí? Vols triar-ne una? Mira, traurem les...
Si vols que fem així... Sí, no? Mira, amb aquestes hem començat... Mira. Ai, espera. Un home innocent. Ui. Nimfa-dorment. Caramba. Home, té nom de compte, eh? Tot s'ha de dir. Sí, sí. Nimfa-dorment. Vols demanar alguna cosa més, Sam? Vinga, us venim.