logo

L'Informatiu

Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal. Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.

Transcribed podcasts: 3
Time transcribed: 2h 53m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ràdio Tordera
Serveis informatius
Salutacions des dels serveis informatius de Ràdio Tordera.
El casal de joves de Tordera surt al carrer per apropar-se als joves.
Avui seran presents a la plaça de la Concòrdia a partir de dos quarts de sis de la tarda
una iniciativa que pretén fomentar la participació i donar a conèixer les activitats que realitza el casal.
Carme Lopé, Fes Tècnica de Joventuts.
No oblidem que el casal de joves és el punt d'informació juvenil del municipi
i que qualsevol jove que pugui venir aquí, que tingui qualsevol inquietud,
nosaltres intentarem assessorar-lo i adequar-lo i assessorar-lo de la millor manera possible.
Dimarts 3 de juny de 2025, l'Ajuntament denuncia les dificultats en l'accés a medicaments veterinaris
i reclama canvis normatius.
La iniciativa presentada per En Comú Podem i Esquerra Republicana
pretén pressionar per simplificar la normativa actual
considerada excessivament restrictiva i burocràtica.
Salvador Geral, regidor d'En Comú Podem, Tordera.
Aquest text denuncia les dificultats que afronten veterinaris i responsables d'animals
per accedir i dispensar a medicaments
degut a una normativa que cada cop és més burocràtica i més restrictiva.
En resum, el que reclama és simplificar tots els tràmits que gestionen el sector.
Tanca el cicle Eduquem en Família amb una xerrada
sobre la dificultat d'acompanyar els adolescents.
Un taller que donarà eines per ajudar els fills i filles a créixer
serà avui a la biblioteca a partir de dos quarts a sis de la tarda.
Avui, darrer dia, també per presentar sol·licituds a les 14 places per la brigada jove
durant els mesos d'estiu.
Es tracta d'una oferta laboral adreçada a joves d'entre 16 i 19 anys
en règim laboral temporal per dos mesos.
Hi haurà vuit places per al mes de juliol, sis per al mes d'agost.
Bàrbara Vergés, regidora d'Obres i Serveis.
És una manera de conèixer el seu poble des d'un altre vessant
i conèixer una mica el dia a dia d'administració
i la feina que comporta qualsevol demanda, qualsevol queixa.
I, bé, és molt gratificant, tots venen amb moltes ganes.
Setmana de controls policials, autocars de transport escolar i de viatgers,
els Mossos d'Esquadra i les policies locals faran inspeccions als vehicles.
En esports, Tordera serà seu de campionats d'hockey patins
durant els propers tres anys.
Un acord que es va fer oficial amb la signatura del conveni
entre l'Ajuntament de Tordera i el Club Petit Tordera
amb la Federació Catalana de Patinatge.
El president de la Federació, Benjamí Pons,
detalla beneficis que obtindran les tres parts.
Perquè és un conveni que no només és anual,
serà per tres anys, i per tant ens assegura
que allò que necessitem per fer uns campionats de Catalunya
ho tinguem.
Aquest nou format ens demana 5-6 pistes
i les tenim amb la col·laboració de tots els ajuntaments
del Marès Menor, que ja em deien que per nosaltres
és com si fos la selva,
Tordera entre ells, Lloret, Blanes i Malgrat.
Previsió del temps per aquest dimarts
al primer apunt d'en Joaquim Serra.
Avui hem començat aquesta jornada de dimarts
amb un temps completament estable,
amb alguns núvols alts, núvols mitjans,
que han d'anar disminuint cap al migdia
i a la tarda tindrem el procés invers.
La núvolositat s'anirà incrementant
amb el pas de les hores.
De tota manera, avui no s'esperen precipitacions
amb vents que bufaran fluixos en general,
vent que bufaran aquest matí més aviat del nord-est,
aquesta tarda de l'est,
la situació marítima dominada per la Maró.
En Mar de Fons, la Maró una mica alterada,
avui també, de cara a demà,
mentre que pel que fa a les temperatures,
avui pujaran els ois centres del dia,
després que hagin baixat una mica
les temperatures nocturnes.
de cara a demà, petit canvi de temps,
poc important,
al matí a primeres hores,
possibilitat alguna gutallada d'algun petit ruixat,
a la tarda podríem tenir algun xàfec,
cap a l'interior del Maresme,
la serrada litoral,
poca cosa, tot plegat.
Les temperatures demà que baixarà una mica,
de cara a dijous es mantindran sense grans canvis,
fins i tot baixarà una mica les temperatures nocturnes,
però a partir de divendres
la temperatura tornara a anar cap amunt
i això ho notarem més de cara al cap de setmana
i sobretot a principis de la setmana vinent.
Una jornada on connectarem amb colònies,
amb alumnes de sisè de l'escola La Raureda
que estan passant uns dies a cal a Canyelles.
També tindrem les càpsules de salut
amb la col·laboració dels professionals
de la Corporació de Salut del Maresme i de la Selva,
avui parlant de la salut comunitària,
amb les dues membres del CAP Tordera,
la Xènia Martí i l'Anna Pol.
Comencem l'informatiu de Ràdio Tordera
d'aquest dimarts 3 de juny.
Serveis informatius de Ràdio Tordera
El Casal de Joves de Tordera ha organitzat
una sèrie de sortides al carrer durant el mes de juny
amb l'objectiu de fer-se més visible
i apropar-se als joves de la localitat.
Sota el lema El Casal de Joves surt al carrer.
Aquesta iniciativa pretén fomentar la participació
i donar a conèixer les activitats que s'hi realitzen.
Carme López és tècnica de joventut aquí a Tordera.
No oblidem que el Casal de Joves és el punt d'informació juvenil
del municipi i que qualsevol jove que pugui venir aquí
que tingui qualsevol inquietud, nosaltres intentarem assessorar-lo
i adequar-lo i assessorar-lo de la millor manera possible.
Siguin en temes de formació, de garantia juvenil,
de mobilitat internacional, d'activitats que es fan al municipi,
fins i tot a les beques que hi ha ara que es poden demanar
als joves estudiants de batxillerat que ara van a la universitat,
o ens trobem demandes de diferents tipus.
Intentem sempre, com a punt d'informació, assessorar-los
i acompanyar-los en el seu procés de desenvolupament vital.
Les sortides tindran lloc en tres ubicacions diferents
avui 3 de juny a la plaça de la Concòrdia
de dos quarts de 6 a dos quarts de 7 de la tarda.
El proper 10 de juny al carrer Maragall
entre la biblioteca i l'Institut Lluís Companys en el mateix horari
i el 17 de juny estaran situats al pavelló dels Països Catalans
també de dos quarts de 6 a dos quarts de 7 de la tarda.
Amb aquesta iniciativa, el Casal de Joves
vol crear un espai de trobada i diversió per als joves,
animant-los a participar i a compartir les seves idees.
L'esdeveniment compta amb el suport de les xarxes socials,
on es pot seguir tota la informació
sota l'etiqueta arroba Casal de Joves Tordera.
I l'Ajuntament va aprovar dijous
una moció per denunciar les dificultats en l'accés
i la dispensió de medicaments veterinaris,
un problema que afecta tant els professionals del sector
com els responsables d'animals.
La iniciativa defensada per en Comú Podem i Esquerra Republicana
busca pressionar perquè se simplifiqui la normativa actual,
que es considera excessivament burocràtica.
És una moció que arriba a través del col·lectiu de veterinaris
Bed Warriors.
Els veterinaris asseguren que hi ha diversos obstacles
en la seva pràctica diària.
Burocràcia excessiva en la prescripció i gestió dels medicaments,
prohibició de venda directa dels fàrmacs
als propietaris d'animals,
regulacions que dificulten l'accés a medicaments necessaris
o augment dels costos de tractaments.
Els regidors d'en Comú Podem i Esquerra Republicana,
Salvador Giral i Marta Pazet,
defensen una reducció de l'IVA en aquests casos
i reclamen un millor tracte al sector.
Aquest text denuncia les dificultats
que afronten veterinaris i responsables d'animals
per accedir i dispensar a medicaments
degut a una normativa que cada cop és més burocràtica
i més restrictiva.
En resum, el que reclama és simplificar
tots els tràmits que es gestionen al sector,
permetre la venda directa dels medicaments
per part dels veterinaris,
simplificar tots els processos,
reconèixer el paper dels veterinaris
com a professionals del sector sanitari
i finalment reduir l'IVA dels medicaments
del 10% al 4%,
igual que a la resta de medicaments,
amb el fet, amb el sentit,
amb l'objectiu de facilitar-ne l'accés.
Igual que al grup d'en Comú Podem,
també demanem el vot favorable
per tal que els professionals veterinaris
també siguin considerats professionals
els de la salut com els altres,
els que s'ocupen de les persones en aquest cas.
Nadia Cantero i Sergi Massó,
dels grups de Junts i Més Torderes,
argumentaven així el seu vot favorable.
En aquests últims anys,
en els que hi ha importants canvis
en les interaccions entre les persones i animals,
és més important que mai tenir en compte aquest concepte,
tenir-lo en ment,
i reconèixer la importància del paper
dels veterinaris en la salut pública.
Tota aquesta burocràcia que imposa aquest real decret,
els problemes per la llibertat de prescripció,
la falta de flexibilitat en la prescripció excepcional,
la categorització obligatòria dels antibiòtics,
La problemàtica amb la cascada de prescripció
només provoca malestar en el sector,
risc d'augment de les malalties infeccioses,
mal ús dels medicaments
per part dels propietaris dels animals
i el que és més important,
un augment del risc en la transmissió
de malalties infeccioses d'animals a humans.
La normativa a la qual ens estem referint
té un objectiu lluitar contra les resistències antimicrobianes
i reduir la necessitat de l'ús
dels medicaments antimicrobians,
és a dir, el que ho coneixem com a antibiòtics.
En aquest sentit, el 2 de gener de 2026,
en referència als animals de companyia,
va entrar en vigor la notificació electrònica
de prescripcions dels antibiòtics
per part de veterinaris.
Vox es va abstenir,
el regidor Eric Pérez retreua en Comú Podem
que quan Podemos estava al govern d'Espanya
van aprovar una llei perjudicial
per al gremi veterinari
que ara s'ha de fer marxa enrere.
La pregunta del millón és
¿saben por qué hemos llegado a este punto?
La respuesta es sencilla.
por culpa del Real Decreto 666 barra 2023,
també conocida com la Ley de Medicaments Veterinarios.
Ese Real Decreto fue aprobado
por el Consejo de Ministros
en el que en aquel entonces
estaba presente tanto en Comú Podem
como Podemos.
Es por eso que nos resulta sorprendente
que un partido político
que estaba presente en el gobierno
en aquel momento
que aprobó dicho Real Decreto
vengan hoy a decirnos
lo perjudicial que es
algo que ellos mismos han aprobado.
El PSC també es va abstenir
assegurant que hi ha coses
en les quals estaven d'acord
però d'altres encara
s'hi podien fer esmenes.
Escutem Rafa Delgado.
La moció presenta
alguns aspectes
que nosaltres sí que considerem
que potser s'han de revisar,
d'altres que només es pot donar resposta
després d'una avaluació
de la posada en marxa del sistema
i el que sí que nosaltres tenim molt clar
i penso que tothom
és que els veterinaris i veterinàries
són garants de la salut pública
i ho demostren
amb el seu compromís
i professionalitat.
Donant tots aquests elements
el nostre vot serà d'abstenció.
El punt es va aprovar
amb els 13 punts.
Vots a favor d'Esquerra
en Comú Podem més tordir-hi junts
i les 5 excepcions del PSC
i també de Vox.
El cicle de tallers
Eduquem amb Família
arriba avui al seu punt i final.
Aquesta iniciativa adreçada a les famílies
vol oferir eines i estratègies pràctiques
davant els reptes de la criança i l'educació.
Les sessions es realitzen
a la Biblioteca Municipal
a dos quarts a sis de la tarda.
El cicle ens proposa avui
una sessió titulada
La dificultat d'acompanyar els adolescents
eines per ajudar els fills i filles a créixer.
A més, gràcies al programa Temps per Cures
s'ofereix un servei gratuït de canguratge
perquè totes les famílies
puguin participar-hi sense dificultats.
Escoltem el regidor d'Educació, Pere Garcià.
Llavors, aquestes sessions es faran a la biblioteca
i, a més a més, aquest any també comptem
amb un servei de canguratge
gràcies al programa de Temps per Cures
que, mentre es realitzin les sessions
a la sala polivalent de la biblioteca,
a la sala infantil hi haurà una dinamitzadora
o un dinamitzador
que ajudarà en aquest servei de canguratge.
Contents de poder engegar de nou aquest cicle
i esperem que aquesta iniciativa
ens serveixi a tots per créixer com a poble.
El cicle es presenta com un espai pensat
per reforçar el vincle familiar
i encarar en confiança
els desafiaments educatius actuals.
I l'Ajuntament impulsa un any més
l'aposta per a la formació i la inserció laboral juvenil
amb la publicació de la convocatòria
de selecció per a la Brigada Jove 2025.
Fins avui dimarts 3 de juny
es podran presentar les sol·licituds.
Es tracta d'una oferta laboral
de 14 places adreçada a joves
d'entre 16 i 19 anys
en règim laboral temporal per dos mesos.
S'ofereixen 8 places pel mes de juliol
i 6 per al mes d'agost.
La convocatòria vol possibilitar
l'accés a l'ocupació dels joves
amb la voluntat que durant el període de vacances
s'inicien en el món laboral
i percebin uns ingressos.
Ho explica la regidora d'Obras i Serveis,
Bàrbara Vergés.
La veritat és que és una iniciativa
i un projecte ja consolidat
perquè ja fa molt de temps que es fa
i des de la Brigada estem molt contents
tant com nosaltres
el rebre el jove
que vol viure la seva primera experiència laboral
a l'administració i a més a més a la Brigada
com al revés
totes les persones que han passat
estan contentes.
És una manera de conèixer
el seu poble des d'un altre vessant
i conèixer una mica
el dia a dia de l'administració
i la feina que comporta qualsevol demanda
qualsevol queixa
i és molt gratificant
tots venen amb moltes ganes
la veritat que sí que són
que tiren, que tiren
i bé, i ara el juliol i agost
en tindrem uns quants més
a diferents seccions
aprenent del que hagin escollit
dins de la Brigada
però la veritat que estem molt agraïts
i que molt contents
que hi hagi tanta demanda
en aquest projecte.
La convocatòria de la Brigada Jove
compta amb el suport
de la Direcció General de Joventut
i també de la Diputació de Barcelona.
Setmana de controls policials
autocars de transport escolar
i de viatgers
els Mossos d'Esquadra
i policies locals
faran inspeccions als vehicles
fins diumenge
tant en zona interurbana
com a zona urbana.
El Servei Català del Trànsit
coordina aquesta campanya intensiva
de controls de transport escolar
de menors i viatgers.
Les inspeccions tenen com a objectiu
garantir i augmentar
la seguretat viària
dels desplaçaments col·lectius
que es fan amb autocars
tant de transport escolar
i menors
com de la resta de viatgers.
Els Mossos d'Esquadra
vigilaran sobretot
les condicions administratives
del servei dels vehicles.
Entre altres aspectes
controlaran
si disposen
d'una autorització administrativa
específica
per realitzar el servei
l'ús dels sistemes
de seguretat passiva
com el cinturó de seguretat
o els sistemes de retenció infantil
o el compliment
de les parades
itineraris fixats.
Pel que fa a les condicions
del vehicle
se'n supervisarà l'Estat
i també el servei
no es faci
amb un vehicle
de més antiguitat
de la màxima permesa.
En la darrera campanya
d'inspecció
del transport escolar
i de viatgers
el gener d'aquest any
en unes setmanes
van sancionar
més de 240 vehicles
a tot Catalunya.
La majoria
d'autocars
i autobusos denunciats
va ser per les condicions
del vehicle
i també per incomplir
les condicions
administratives.
Ràdio Tordera
Els esports
Tordera serà
seu de múltiples
campionats
d'hoquei patins
durant els propers
tres anys.
El mes passat
es va oficialitzar
la signatura
del conveni
entre l'Ajuntament
de Tordera
i el Club Petit Tordera
amb la Federació Catalana
de Patinatge.
L'alcaldessa del municipi
Elisabet Mejías
acompanyada
per la regidora
d'Esports
Tony Garcià
i la Sílvia González
membre
de la Junta
del Club
van signar
el compromís
juntament
amb el president
de la Federació
Benjamí Pons.
Pons detalla
quins beneficis
obtindran
les tres parts.
Per la Federació
que és la primera
entitat
que m'has anomenat
és tranquil·litat
perquè és un conveni
que no només és anual
serà per tres anys
i per tant
ens assegura
que allò que necessitem
per fer uns campionats
de Catalunya
ho tinguem.
Aquest nou format
ens demana
cinc-six pistes
i les tenim
amb la col·laboració
de tots els ajuntaments
del Marès Menor
que ja em deien
que per nosaltres
és com si fos la selva
Tordera entre ells
Lloret, Blanes
i Malgrat
i fa que
sigui possible
assegurar
aquests campionats
de Catalunya
durant
aquests tres anys.
L'Ajuntament
es compromet
a deixar-nos
les instal·lacions
la cessió
de les instal·lacions
que és imprescindible
òbviament
per poder fer
el campionat
i el club
agafa el compromís
de tenir els voluntaris
que facin falta
perquè el desenvolupament
del campionat
es pugui fer
amb normalitat.
Els campionats
de Catalunya
mobilitzen
a molts equips
i moltes persones
tal com explica
el president
de la Federació Catalana
de Patinatge
Benjamí Pons.
Exacte
el que hem fet
amb aquests campionats
de Catalunya
que ja hi afegim
a més a més
una nova competició
que és la Copa Elite
fa que tinguem
48 equips
en aquí
de no tants clubs
però sí
de molts clubs
això fa que
moltíssima gent
es traslladi
en aquestes poblacions
en les quals
hi ha
aquests campionats
estem calculant
que es poden moure
entre 2.000
i 2.500 persones
entre aquestes poblacions
jo estic segur
que Tordero notarà
tenir tota aquesta gent aquí
i això
feia falta
per fer això
que tinguéssim
aquesta oportunitat
de col·laborar
amb l'Ajuntament
i amb el club.
Aquesta temporada
el pavelló parroquial
ja va acollir
els campionats
de Catalunya
base
d'Hockey Patins
2025
juntament amb
les ciutats
de Blanes
Lloret de Mar
Massanet de la Selva
i Malgrat de Mar
Ampliam la informació
Ampliam la informació
meteorològica
amb en Joaquim Serra
Comencem aquesta jornada
de Dimarts
de Dimarts
de Dimarts
amb un temps tranquil
temps stable
pla i ambient assolellat, tot i la presència d'alguns núvols
prims i mitjans que han d'anar disminuint
a mesura que s'acosti al migdia, per tant, a mesura
que avancin les hores. De tota manera, aquesta tarda
el procés serà invers. Augmentarà la nuvolositat
a mesura que avanci la tarda, sense precipitacions
en el dia d'avui, amb vents que bufaran de flujos
a lleugerament moderats aquesta tarda, sobretot
de component est, mentre que la situació marítima
continuarà com fins ara, amb una maró de fons
a tota la costa maresmenca. De cara a demà,
dimecres, petit canvi de temps.
Els models cada cop donen menys precipitació
per demà. Durant el matí, a primeres hores,
no descartem algun ruixat puntual i després a la tarda
creixement de nuvolades que cap a l'interior
de la comarca, sobretot a la serrada litoral,
podrien també deixar algun xàfec, en aquest cas una mica
intens, però de curta durada i, per tant, amb poca quantitat
de precipitació. Demà les temperatures baixen una mica,
tampoc no massa, i aquest descens el notarem més la nit de demà
a demà passat, amb unes temperatures que seran, doncs això,
més baixes. Dijous, valors semblants als de demà pel que fa
a les temperatures, però a partir de divendres el termòmetre es torna
enfilar i de forma clara. Una pujada de temperatures que notarem
també dissabte. Sembla que diumenge es mantindria, no podrien
recolar una mica, però després, cap a principis de la setmana vinent,
tornarem a tenir una bombolladera càlid que farà que novament
haguem de parlar de temperatures de ple estiu, dilluns i sobretot
dimarts de la setmana vinent.
Tordera en directe. Allà on es produeix la notícia.
De dilluns a divendres, després dels informatius de les 10 del matí
i les 7 de la tarda.
Avui visitem el Cercle Astronòmic de la Tordera i parlem amb el seu
president, en Josep Pujol. Josep, bona tarda.
Bona tarda.
Jo m'agradaria que m'adessis què prepareu per aquest dijous 5 de juny.
Uf, correm les notícies, no?
A veure, el dia 5 de juny s'ha de celebrar el Dia Internacional
del Medi Ambient, em sembla que és, o de la natura, o una cosa d'aquestes.
I nosaltres hem intentat col·laborar amb una cosa que ja l'any passat
ens va fallar una mica i aquest any a veure si ens funciona una mica més bé.
I es tracta que intentarem fer una xerrada divulgativa
per intentar conèixer una mica el que és la problemàtica de la contaminació lumínica.
A on es farà? I horaris?
Sí, a veure, això es farà... No serà això només, eh?
Hi ha més coses, a veure.
Hi ha alguna cosa més.
Comencem pel principi.
No, no, no, serà una mica de contaminació lumínica, parlarem una mica,
i llavors també situarem una mica la gent amb el que farem quan sortim d'aquí.
Això es farà a l'antic hospital de pobres.
Sí.
Començarà a dos quarts de nou, aproximadament.
I llavors, bueno, farem aquesta petita introducció, orientació al que és la contaminació lumínica,
com ens afecta a nosaltres i a la fauna,
i a més a més, a nosaltres com a persones, eh?
Com a persones, com a seres vivos.
I per molts anys.
Esperem.
I llavors, bueno, un cop farem una mica d'introducció del que faríem a fora,
amb uns telescopis que plantarem a dalt al mirador, de la plaça de l'1 d'Octubre,
i allà hi haurà una mica de pica-pica, jo que sé, una cosa d'aquestes, no?
I això, no ho sé, té previst començar a les dos quarts de nou,
i suposo, entre fet i futut, les deu quarts de onze.
Què es podrà veure amb els telescopis?
Què es podrà veure?
Estels, intentarem veure alguns estels, que són difícils de veure,
intentarem veure alguna nebulosa, intentarem veure alguna galàxia,
que ara és mal temps per mirar planetes,
per mirar planetes.
No me'n recordo la Lluna, ara si la veurem o no la veurem.
No me'n recordo, ho sento.
Però bueno, intentarem de transmetre una mica el que és el canvi de tenir un llum,
o un excés de llum, amb un llum una mica més coherent.
Sí, perquè, esclar, allà a la plaça hi ha les faroles, hi ha llum a la plaça.
Sí, el que passa és que...
Llavors s'apagarà...
Sí, sí, sí, s'apagarà els llums d'aquella zona d'allà,
i llavors intentarem veure el que tenim a sobre,
a veure si ho veiem una mica més bé o una mica més malament,
depèn si teníem els llums encesos o els llums apagats.
A qui va dirigir tot aquest programa que fas?
A tothom. És obert a tots els públics,
els manors acompanyats, com és lògic,
i a tota persona interessada,
no tan sols amb el que és la il·luminació del poble,
sinó amb aquelles persones que, a més a més,
tenen unes inquietuds envers la fauna i la flora,
i de rebot nosaltres mateixos com a individus,
com a persones, com a sers vius, no?
Perquè l'accés de llum,
i depèn de quins colors de llum,
ens afecten i molt.
Parla'm d'aquests colors de llum.
Com més blaus, pitjor.
Blaus?
Com més blaus, pitjor.
Els blancs tenen una tendència a blavosa,
i llavors això és el que fa més mal
el que és els bioritmes interns de les persones,
i tot això ho crem una mica de passada,
perquè no som experts en això.
Nosaltres farem una petita pinzellada
sobre el tema de la contaminació urbínica.
L'expert va venir l'any passat.
Sí, tinc present que vam estar allà amb una xerrada.
El que passa és que sembla ser que no va interessar.
Va venir molt poca gent, eh?
Va venir molt poca gent, sí.
Va saber molt de greu,
perquè aquell home va agafar, va sacrificar,
no va cobrar,
va agafar el seu cotxe,
va venir,
ens va fotre una xerrada
amb tota la il·lusió del món,
i va marxar, suposo que bastant decepcionat,
que la gent no estigués interessada en un tema
que cada dia és més important
i que té una legislació
i que es va començar a treballar el 1998.
Imagineu-vos-ho.
Si fa anys que es treballa el tema,
el que passa és que és un tema allò que...
Sí, és que és clar,
el llum, necessitem llum,
perquè els carrers han d'estar il·luminats.
Sí, i tant.
Vagis allà, o vagis...
A veure, ningú diu que s'ha de treure llum.
El que passa és que s'ha d'optimitzar la llum.
Com?
Amb la potència i els llums adequats.
O sigui, hi ha llums que, teòricament,
fan molt de mal.
Teòricament i pràcticament estan provats.
Està provat tot això.
Hi ha llums que són més adients.
Nosaltres no podem prescindir de llum.
Això és evident a la nit.
Passa que cal optimitzar-lo.
O sigui, no per tenir més llum tenim més seguretat.
Clar.
Això, aquí hi ha Rússia i a tot arreu.
I a tot arreu.
I a tot arreu.
Si et vol atrecar, et atrecaran o t'assassinaran
o te faran el que vulguin.
Esperem que no passi això.
No, home, no, esperem que no.
Doncs, Josep, esperem que vingui força gent,
que s'interessi per tot això.
I anem-nos-en ja més endavant.
Què teniu previst de fer?
Mira, nosaltres aquí a Torredera
farem dues activitats principalment.
i l'una és el 19 de juliol,
que començarà a les 22, a les 10,
i és a dalt de la Orsavinyà,
que és la que fem ja cada any,
des de fa 15 anys i tal.
Allà a dalt s'està molt bé, eh?
S'està més bé, s'està més bé.
Allà no hi ha massa llum.
No, encara que ens puja una mica des de la costa,
però bueno.
Aquesta és una,
que és una que la tenim molt feta nostra
i molt especial.
I després, això és el dia...
Espera-te, el dia 19 de juliol.
Sí.
I després, el dia 9 d'agost, a les 10,
per la gent que no hagi pogut pujar a dalt de la Orsavinyà,
el que passa que a la Orsavinyà hi haurà xerrada
i aquí no hi haurà xerrada,
serà una plantada de telescopis
en el parc Prudència Bertrana,
a darrere de la zona de l'aparcament.
Per tant, esteu tots convidats a venir,
o les dues?
O les tres, perdó.
Les del dia 5, les del dia 19 i les del dia 9.
Esperem primer, o sigui,
aquest dijous que vingui molta gent que s'interessi.
A veure, perquè és clar,
això de la llum és molt important.
El que passa és que ja et dic,
nosaltres no som experts,
nosaltres us explicarem una mica
on es pot consultar tot això
i quatre pinzelletes.
Després parlarem una mica
del que podríem veure que hi ha.
D'acord, doncs esperem que tinguis èxit
i nosaltres, doncs,
moltíssimes gràcies,
estarem pendents
de les teves activitats.
Acomiadem aquest ordre en directe.
Us hem parlat.
Maria de les Oliveres.
Adéu-siau.
Anem a conèixer com han passat aquesta primera nit de colònies
els alumnes de sisè de la Raureda
que estan aquests dies fent moltes activitats a Calacanyelles.
Bé, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Com et dius?
John.
John, com ha anat aquesta primera nit de colònies?
Bastant, no?
Sí?
Heu dormit gaire o no?
Bé, no molt, és la veritat.
Bé, John, explica'ns una miqueta què vau fer ahir.
Doncs, vam anar...
Bé, primer vam anar al camp de futbol,
vam menjar a l'esmorzar,
després vam anar a la piscina
i, bé, vam estar a la piscina fent algunes coses
i vam fer immersió, també.
Molt bé.
I ho havies fet alguna vegada, tu?
És la primera vegada que ho vas colònies?
És la primera vegada que ho faig.
Et va agradar?
Sí.
I aquest espai on esteu allotjats,
aquí a Calacanelles, com és?
Ens podries descriure una miqueta com són les habitacions
o com és l'entorn?
Bé, és com...
Són com...
És com una casa de bosc
i les habitacions, la veritat,
que, bé, hi ha de vuit i de quatre
i a mi m'agrada, la veritat,
les lliteres estan bé
i la primera nit la vam passar bé.
Molt bé, Joan, doncs moltes gràcies.
No sé si tens algun company o companya
que ens pugui explicar més coses.
Sí.
Hola.
Hola.
Com et dius?
Janet.
Janet, i tu, de les activitats d'ahir,
què ens podries destacar?
Què és el que més et va agradar?
Bueno, doncs, la immersió va estar xula
i, bueno, i també jo tampoc ho havia fet mai.
I també, bueno, vam bursar ja,
havíem d'agafar aros al fons de la cocina
i va estar guai.
Molt bé, i a la nit vau fer alguna activitat?
Sí, vam fer una discoteca
i avui, doncs, tenim piscina.
Molt bé.
Sí, ja sé.
I t'ha costat a tu dormir avui
o vas anar a dormir aviat?
No, bueno, vam anar a dormir a les 10.
Ah, no, bueno, a les 11 o a les 5
i la veritat que vam estar bé a dormir.
I de menjar em sembla que teniu bufet, no?
Sí, el menjar està molt bo, hi ha molt menjar
i està molt bo.
Molt bé.
Janet, moltes gràcies.
De res.
No sé si tens alguna cosa més per aquí.
Sí, l'últim.
Vinga, anem a escoltar l'últim.
Bon dia.
Bon dia.
Com et dius?
Em dic Gabriel.
Gabriel, i tu què ens destacaries de moment
del que heu fet?
Bé, m'ha agradat molt la piscina
que hem estat fent immersió
i també vam fer com
passar de costat a costat de la piscina nedant
i va estar guai
i també la discoteca d'ahir.
Molt bé.
I sabeu, i us han dit ja aquest matí o avui,
què fareu?
Avui farem snorkel
a la platja
i així aquàtic.
Molt bé.
El dia s'ha aixecat, entenc, amb sol.
Vull dir, teniu bon temps, eh?
Sí, ja està fent bon temps.
Molt bé.
Doncs que vagi molt bé el dia
i bé a la tarda ja parlarem
per veure com ha anat.
Moltes gràcies, Gabriel.
Gràcies.
Bé, no sé si tenim
a la Maria aquí.
Adéu.
Hola.
Hola, Maria.
Bé, doncs,
sembla que arrenca el dia
amb forces
i bé,
un nou dia ple d'activitats, no?
Els hi esperen aquests alumnes, no?
Molt, molt ple.
Sí, sí, sí.
Estan encantats.
Hi ha moltes ganes.
D'acord, doncs,
que vagi molt bé,
que el dia us acompanyi,
que sembla que sí,
i a la tarda tornem a parlar.
Perfecte.
Moltes gràcies.
Adéu, que vagi molt bé.
Adéu.
Càpsules de salut.
Via directa amb els sanitaris que ens cuiden.
Càpsules de salut a Ràdio Tordera.
Instagram i TikTok.
Comencem nova edició del programa Càpsules de Salut.
Avui som al cap de Tordera
i estem en un dels despatjos del CAP
per parlar de salut comunitària.
I tenim aquí dues referents.
Per una banda tenim l'Anna Pol,
que és la referent de salut comunitària.
Què tal, Anna?
Com estem?
Bon dia.
Moltes gràcies.
Bé.
I tenim la Xènia Martí,
que ella és la referenda van estar emocional
també dintre de l'àmbit,
entenc, de la salut comunitària.
Què tal, Xènia?
Hola, bon dia.
Ja n'hem parlat alguna vegada
amb diferents activitats,
però mai està de més explicar
que en el CAP es parla de la salut en general
i segurament aquí,
quan es parla d'aquest general,
és quan entra la salut comunitària.
Expliqueu-me-ho,
expliqueu-nos,
recordeu-nos una miqueta
què significa salut comunitària,
què és exactament
i com es treballa des del CAP de Tordera.
Bé, la salut primer de tot,
la salut com a tal,
hem de recordar que no és absència de malaltia,
sinó que,
si preguntéssim aquí a tots els oients,
seria, doncs,
què és la salut per tu?
És benestar, no?
I aquest benestar implica una part comunitària.
No és aïllat, no és individual,
sinó com estic amb els altres,
amb qui visc,
quina xarxa de suport tinc,
si treballo,
si no treballo,
on visc,
com és la meva vivenda,
tot això ens influeix,
no?
Ja ho he dit,
si treballo,
no treballo,
tot això ens influeix en el nivell de salut.
Per tant,
des d'aquí sempre fem aquest èmfasi,
no?
Que la salut no és només l'absència de malaltia,
que evidentment és una part important a tenir en compte,
no?,
aquest benestar físic,
sinó que engloba molt més enllà.
Com podeu, però,
arribant aquí?
Perquè, clar,
quan hi ha una malaltia,
sí que és bastant mecànic,
no?,
el fet que si et trobes malament,
vas en el CAP,
però, segurament,
el que m'esteu explicant,
aquestes qüestions més de relació,
normalment la gent no vindrà,
no ho ve en el CAP,
no?,
com vosaltres podeu detectar
i com hi podeu actuar.
Bé,
des del CAP,
el primer de tot és tenir aquesta mirada,
la mirada del centre d'atenció primària,
de tots els professionals que hi treballem,
és,
i nosaltres,
de fet,
treballem per formar a tot l'equip
en una mirada comunitària.
Què vol dir?
Que des de l'atenció individual,
que pot ser a la consulta,
ja tenim aquesta mirada.
El bo que tenim a l'atenció primària
és que ens coneixem,
ens coneixeu
i podem mantenir un lligam
molts d'anys.
Llavors,
a poc a poc,
no es fa amb una visita,
però sí que vas coneixent
aquella persona
i també us preguntem,
no?,
amb qui vius,
com estàs,
com està la teva mare que viu
i que és depenent,
per exemple,
no?,
la càrrega de tenir cura d'algú.
Totes aquestes coses,
nosaltres les anem preguntant,
les anem abordant,
des de la consulta
i tot això ens ajuda
a acompanyar millor
les persones
per trobar el seu benestar.
i aquí tenim diferents eines,
no?,
per exemple,
potser la Xeni
ens pot explicar
la prescripció social.
Sí,
per exemple,
una,
com deia l'Anna,
una de les eines que tenim
és un programa
que se li diu
prescripció social,
que és això,
quan el professional,
tot i que la consulta
de l'usuari
sigui un malestar
més físic,
és explorar una miqueta
més enllà,
veure una miqueta més enllà
quins altres malestars
poden haver-hi
que estiguin relacionats
amb aquest malestar.
És a dir,
per exemple,
poden un exemple
que pot ser més fàcil
d'entendre.
Si una persona
ve amb l'insomni
i la seva petició
és l'insomni,
poder,
si segueixes explorant,
poder que aquesta persona
no té xarxa,
no té família,
no té companys,
no té amb qui compartir
el seu dia a dia
i poder,
la problemàtica,
entre cometes,
estar més en això,
en aquesta falta de xarxa
que no tant
amb l'insomni,
llavors és posar remei
en aquesta falta de xarxa
i no tant
en la medicalització
de l'insomni.
Llavors,
ostres,
el programa de prescripció social
el que fa és vincular
aquestes persones
amb tots els recursos existents
que ja tenim a Tordera
i hi ha gent
que potser no va per si sola
picar a la porta
d'una entitat,
d'una associació
i des d'aquí
fem aquest acompanyament
en funció dels teus interesses,
en funció del que a tu t'agrada,
de les teves necessitats,
ostres,
doncs saps,
coneixes que aquí a Tordera
tenim l'associació tal
que fan això,
què et semblaria anar-hi?
Com ho veuries?
Clar,
això és una feina complexa
i el que explicava,
difícil a priori,
sembla,
de poder endevinar
el que hi ha darrere
i imagino també
que ja teniu una formació,
que teniu també
una experiència
i també un coneixement
del poble,
el que ens explicaves tu
per saber també
recomanar
què és el que pot anar bé
en aquestes situacions.
Sí,
pel que fa al coneixement
del poble,
sí que aquest programa,
quan el vam iniciar,
el que vam fer,
va ser posar-nos en contacte
amb totes les entitats
i associacions del municipi
per donar-lo a conèixer
i per nosaltres
també tenir tota la informació
de què fan,
on ho fan,
quan ho fan,
inclús si té un cost econòmic,
si no...
Llavors,
des d'aquí al cap
tenim tota aquesta informació
de tots aquests recursos
d'entitats
que s'han volgut adherir
en el programa
per poder-ne després
també fer la difusió
oportuna als usuaris.
De fet,
afegeixo
que aquest programa
específic
de prescripció social
és un programa
de la Generalitat de Catalunya
que a tot Catalunya
s'està portant a terme
i s'impulsa
des de salut pública
perquè ja està estudiat
en altres llocs
els seus beneficis.
I això,
aquí Tordera,
evidentment,
aquest treball nostre
en salut comunitària
no el fem sols
des del CAP,
que nosaltres som
una part de la comunitat
i treballem
a la taula de salut
i des de la taula de salut
és on ens hem coordinat
també amb tècnics
de l'Ajuntament,
amb les entitats,
amb altres persones
i intentem treballar
la prescripció social
i altres temes
d'àmbit més comunitari.
I això es fa a poc a poc,
no?,
anar a coneixement
i anar fent vincles
entre tots.
En aquest àmbit,
ara ho deies,
quins són els riscos
que hi hagi
una mala, diguéssim,
salut comunitària
i quins són els beneficis
que suposa treballar
dintre de la salut comunitària?
Bé,
una mala salut comunitària
per mi seria
seria sinònim
d'aïllament,
no?,
una xarxa forta,
això ho vam veure
com va venir la Covid,
les poblacions
on hi havia més xarxa,
més voluntariat,
més coneixement
dels veïns
que es cuidaven
els uns dels altres,
que tens una persona
que viu sola,
que el veí ho sap,
tot això
crea salut comunitària.
i nosaltres,
com a CAP,
és molt important
que coneixem
aquestes xarxes.
També Tordera
és complexa,
és una població
molt gran,
amb molts barris
diferents,
amb molts
urbanitzacions,
no?,
llavors,
sí que és una feina
important
d'anar coneixent
totes aquestes xarxes
i com anar-les
posant en contacte
també a través
de la taula de salut,
no?,
perquè una millor
salut comunitària,
segur,
que millora també
el benestar
del poble,
no?,
i salut física
també.
Sí,
totalment.
Sí, exacte,
al final
el que treballem
és per millorar
el benestar
de la població
de Tordera,
en aquest sentit,
no?,
és millorar
evidentment
la salut física,
millorar la salut
emocional,
millorar la salut
social,
millorar la salut
espiritual
també,
és a dir,
fer aquesta millora
del benestar
complet
de la persona.
la gent
és receptiva
quan es fa
aquest treball,
entenc que transversal,
per part de tots els professionals
que esteu aquí
en el cap d'això,
de buscar una miqueta
darrere
d'aquella patologia
concreta
que hi pot haver-hi,
costa fer
aquesta tasca
d'endevinar
aquest factor,
diguéssim,
comunitari?
Evidentment,
aquí tenim moltes persones
i cada persona
té les seves resistències
més o menys.
Sí que a vegades
poder no t'ho esperes
aquesta mirada
des del cap,
a vegades tenim la concepció
que venim buscant
un medicament
o venim buscant
una cosa concreta
i quan et diuen
ostres,
i si vas a aquesta associació
poder sorprèn
i hi ha gent
evidentment
que ho agafa millor,
que ho agafa pitjor,
penso que hi ha una bona recepció,
però que sí que és veritat
que estem també treballant
per intentar desmedicalitzar,
que moltes vegades
volem una pastilla
que ens ajudi
i en canvi
si fem un treball de fons
aconseguirem
no haver de necessitar
aquesta pastilla.
Expliqueu-me una miqueta
la vostra experiència
en aquest àmbit,
que ja en porteu, suposo,
temps,
casos,
potser les situacions
més comuns
que us trobeu
i els remeis més habituals
que soleu donar.
Clar,
jo el que volia dir
responent a això
i una mica lligant
amb el que deia ara la Xènia,
que tampoc s'entengui,
que ara es tracta
que tot és social
i comunitari,
vull dir que hi ha malalties,
però el mateix fet,
un exemple podria ser,
per exemple,
de malalties.
Aquí tenim un agrupal
de persones
que tenen diabetis
i tenen una malaltia física
i tenen una dolència,
però aquesta mirada comunitària
què ens fa?
Ens fa fer un grup
portat per professionals
en el que s'aborda molt bé
què he de menjar,
si m'he de posar insulina,
com me l'he de posar,
si he de prendre medicació
de pastilles,
el que he de fer,
però també
com ho porto jo,
com estic,
amb qui compto,
on vaig a comprar,
com cuino,
no?
Tot això
ens ajudarà
a portar millor
també la malaltia
i a tenir més benestar.
És a dir,
és integrar aquests factors,
no és anul·lar
la part física.
Totalment.
M'agradaria que això també
poguéssim explicar-ho bé,
no?
Llavors,
experiències a nivell individual
en tenim,
perquè,
a veure,
el primer de tot,
i els usuaris
que tenen un bon vincle
amb el seu professional
de referència,
hi ha un coneixement
i això ja és una mirada
comunitària
i això ajuda,
no?
Des d'elaborar un dol,
per exemple,
una persona que se li ha mort
la parella
i que està fent un dol
i que s'acompanya,
a un problema,
doncs això,
d'un insomni,
un problema
que té dolor,
una persona gran
que li costa caminar,
però en canvi,
doncs,
si està només a casa
tancat,
no?
Cada vegada té més dolor.
Si podem activar
aquelles coses
que li agraden
i fer-ho en xarxa,
segurament podrà suportar millor.
No és que no mediquem el dolor,
no és que...
Però fem altres coses
que ajuden,
no sé si...
I després també...
El més habitual,
que feu,
per exemple,
aquí en el CAP?
De què?
De treball en comunitat,
que m'explicaves el cas dels diabètics,
no sé si és el grup més habitual
que soleu tenir,
el que treballeu més,
on hi ha d'altres?
Molt.
Ara mateix aquí al CAP
estem fent bastants grups.
Un d'ells sí que és el de diabetes,
com comentava l'Anna.
Ara,
des de...
Recentment,
igual que va incorporar-se a la meva figura,
també s'ha incorporat la figura
de la nutricionista
i la fisioterapeuta.
l'afició,
en aquest cas,
també fa molts grups
per diferents...
diferents...
Patologies.
Malestà, sí.
Patologies,
més de dolor,
de dificultats...
De moviments.
De moviments,
de les articulacions.
I això també es fa comunitàriament?
Es fa en grup,
que és una part de la comunitària.
O sigui,
la comunitària,
de fet,
és aquesta mirada,
tant des de la consulta individual,
en els grups,
com quan ja sortim
i anem a la Fira del Ram,
que també hi hem sigut
i hem fet...
No?
I fa un parell d'anys
vam estar allà amb un mapa
i tothom que passava per allà
us preguntàvem, no?
Què et genera benestar?
Què et genera malestar de Tordera?
Nosaltres saber aquestes coses,
les podem utilitzar.
Perquè si sabem
que aquí al costat
hi ha un banc meravellós
amb unes vistes meravelloses
i tenim una persona
que diu allà,
escolta,
per què comptes d'estar
tancat tot el dia a casa,
te'n vas allà,
que hi ha molta gent
que ens ha dit
que allà li dona benestar?
Doncs conèixer aquestes coses,
ens dona eines per la consulta,
però després també les treballem en grup.
I en grup,
com deia la Xènia,
tots aquests que has dit
i afegiríem a altres grups,
com per exemple
el taller de lactància
que fa molts anys també que funciona,
que també crea molta tribu
entre les dones lactants
o a nivell de comunitat
tenim l'espai nadó,
tenim, no?
Per tant,
anem creant aquests espais
que s'afegeixen, no?
I que les persones
tenen més recursos
a disposició, no?
D'alguna manera.
I des d'aquí
els hem de conèixer
per poder-los recomanar.
I tenim,
tenim el que dèiem,
tenim moltes grupals,
és a dir,
amb l'anotacionista
també fem millora d'hàbits,
tenim grups de criança,
de benestar emocional,
hi ha moltes grupals,
per exemple,
el que dèiem ara
amb l'aficio,
com incorporar
la mirada comunitària.
Al final,
és molt diferent
quedar-te fent un exercici
de dir,
mira,
per el mal que tens a l'ombra
has de fer aquest tipus d'exercici,
aquest moviment,
amb aquesta força,
amb aquest material,
per exemple,
a, ostres,
i a casa teva,
tens les olles a dalt de tot,
poder tenir en compte
tot el context
d'aquesta persona,
l'ajudarà segurament
a millorar molt més
el seu benestar.
El teu fet,
de fet,
Xènia,
com a psicòloga
que estiguis en el cap,
que et vas incorporar,
no sé ara quan deu fer,
fa tres anys,
entenc que respon
a una evolució
de la medicina,
del concepte de la medicina,
i cap on es va,
quina és la tendència?
Ara has vingut tu,
no sé si hi ha un recorregut,
a altres llocs
s'està avançant també
amb altres figures,
amb altres maneres
de treballar?
Jo crec,
penso que la nostra incorporació,
és a dir,
ens hem incorporat
com a referència
a benestar emocional comunitari,
és a dir,
anem cap a tenir més en compte
tot el tema comunitari,
com ara dèiem,
a tenir tot en compte
la mirada biopsicossocial,
que nosaltres diem,
és a dir,
tenir en compte
la part biomèdica,
però també la part psicològica
i la part social
de les persones en tot moment.
Què vol dir biomèdica?
Què vol dir biomèdica?
Què vol dir la part més física,
biològica,
vol dir física,
eh?
D'acord?
Que jo és el que anava a dir,
s'han incorporat
i molt benvingudes
totes aquestes figures,
però també
vull fer una llança a favor
de metges infermeres
de comunitària,
que tenim
una especialitat
que és familiar
i comunitària,
d'acord?
I som especialistes,
eh?
A vegades sembla
que l'especialista
només és el metge
o la infermera
que està en una UCI
o a l'hospital.
No, no.
A l'atenció primària
i a Catalunya
tenim molt bons especialistes
i les persones formades
com a especialistes
en medicina familiar
o en infermeria familiar
i comunitària
incorporem aquesta mirada.
Això, perdona,
anava a dir,
abans ho hem parlat
també com a Funtacat
abans de començar.
Això segurament
només es pot fer
des d'un CAP
on la proximitat
és total.
Des d'un hospital
molt més gran
això és gairebé impossible.
O no?
A veure,
la mirada comunitària
l'han de tenir
també a l'hospital
però és diferent.
No tenen la continuïtat.
Tu en un hospital
o en un especialista
hi vas un dia
i ja està.
Aquí teniu
la proximitat
que es diu, no?
L'accessibilitat
a nosaltres
és molt més fàcil
i hi ha un coneixement mútu
dels professionals
amb la població
o la població
amb els professionals
i penso que això
de fet
hi ha estudis
que diuen
que el fet de mantenir
el mateix metge
o la mateixa infermera
no sé si és més de 15 anys
dona més salut
perquè hi ha aquesta continuïtat
llavors
aquests nous professionals
ens han vingut
a donar impuls
en aquesta mirada
perquè també és veritat
que els recursos
són limitats
i que
no?
i bueno
que està molt bé
que sumem
i quan més multidisciplinar
més professionals
de mirades diferents
sumem
però que l'essència
de l'atenció primària
és aquesta
per mi
és important
deixar això
i hem quedat a mitges
no sé
no sé
t'han aprodat
també cap on anem
pel que fa
aquesta tensió
diguéssim
més global
de la salut
bueno
jo penso
que anem cap aquí
anem que cada vegada
surt més present
el tema
de la comunitària
sí que és veritat
que és una cosa
que sempre hi ha estat
sempre ha sigut
l'especialitat familiar
i comunitària
però penso que anem
cada vegada més
a creure-nos-ho de veritat
a portar-la al dia a dia
tot i que ja es feia
i a donar-li més força
més impulsos
més recursos
i penso que anem cap aquí
molt bé
ens estem quedant sense temps
no sé
ara dies digues
no no
perquè
per sostenibilitat del sistema
o també
empoderem
perquè això també
d'alguna manera
és posar
la responsabilitat
en les persones
col·lectivament
però en les persones
no tot m'ho ha d'arreglar
el metge o la infermera
sinó que
també és aprendre
autocura
i col·lectivament
i això és molt important
també
i també per sostenibilitat
del sistema
fa uns anys
sembla
tot ves al cap
i t'ho arreglaran
no no no
conjuntament
anem a buscar propostes
és molt diferent
que tu vinguis
dona'm una pastilla
perquè no puc dormir
o dir
i tu què pots fer
perquè puguis dormir millor
que et facin aquesta pregunta
i et facin pensar
jo si vols
et puc ajudar
a buscar altres recursos
però
també anem cap aquí
empoderar més
la població
perquè la cura
de la salut
és pròpia
i comunitària
però no és
dels professionals sanitaris
nosaltres
acompanyem
no?

d'autoestima
que el farem
davant del local
de l'associació
de veïns
de Sant Andreu
allà en el parc
que hi ha just davant
i el següent dijous
tenim un altre
i durant tres dijous
encara tindrem
aquests
tallers de l'espai salut
a les 5.30
que per cert
els aneu fent
a llocs diferents

aquesta programació
hem volgut fer-la
a llocs diferents
amb l'objectiu
de poder arribar
a més població
fent també
una anàlisi
de tot el que hem fet
fins ara
els hem fet tots
a la biblioteca
la biblioteca
és un gran actiu
de salut
del municipi
és un espai
magnífic
penso
però sí que és veritat
que potser
fent-los tots
a la biblioteca
no arribem
a totes les persones
i el que hem volgut fer
és descentralitzar-los
portar-los a altres llocs
i també inclús
treure'ls una mica més
del nucli
i que inclús
la gent del nucli
de Tordera
pugui desplaçar-se
a altres zones
i digui
ostres, això també és Tordera
no només és el nucli
Molt bé
doncs ho deixem ara sí aquí
gràcies a totes dues
per atendre'ns
Molt bé
gràcies
bon dia
Moltes gràcies
Fins demà
Fons contrastades
Context acurat
Presentem la informació
amb totes les referències
necessàries
per entendre-les
Debat plural
Acostem els nostres micròfons
a totes les veus
i confrontem
totes les opinions
El nostre compromís
amb tu
es basa
fer-te arribar
totes les notícies
de Tordera
les bones
i les dolentes
però també
amb el desit
d'històries
que inspirin
i portin esperança
d'un millor demà
Serveis informatius
de Ràdio Tordera
Compromesos amb tu
i portes a totes les veus
i portes a totes les veus
i portes a totes les veus