Salutacions des dels serveis informatius de Ràdio Tordera
en aquesta jornada d'avui dijous 1 de maig de 2025.
L'Ajuntament de Tordera ha començat els treballs de manteniment
de les franges de protecció contra incendis a les urbanitzacions
i nuclis habitats del municipi.
Aquestes tasques, que s'estendran fins a finals d'aquest mes de maig,
tenen un cost de 250.000 euros finançats entre els veïns
i la Generalitat de Catalunya.
Ens en parlava el regidor de Medi Ambient, Sergi Massó.
Serra Brava, on hem començat a fer el manteniment
de les franges de protecció contra incendis,
unes tasques que duraran aproximadament un mes i mig
i que consisteix en la neteja i la desbrossada del sotabosc
per tal de baixar la combustivitat d'aquesta franja de 25 metres
i d'aquesta manera protegir els vents i les persones de Tordera.
Cada any es condicionen 360 hectàrees de zones arberades
per garantir la seguretat.
Les accions inclouen la desbrossada de franges peri-urbanes,
l'eliminació d'arbres morts o perillosos i la neteja de zones verdes.
L'objectiu no és evitar els incendis, sinó facilitar l'actuació dels bombers
en cas d'emergència, millorant l'accés i la capacitat d'extinció.
Els treballs són executats per empreses especialitzades en forestal
i es repeteixen anualment per mantenir l'efectivitat
d'aquestes zones estratègiques.
D'altra banda, us expliquem que aquesta setmana
s'ha rebut una resolució favorable per una subvenció
destinada a la construcció d'un dipòsit de recollida d'aigües
al parc d'Altenatori, al veïnat de Sant Andreu.
Aquesta infraestructura permetrà amagatzemar
una part important de l'aigua que baixa de la part alta del municipi,
evitant que es perdi i facilitat-ne la reutilització.
El projecte, plantejat l'any passat en plena sequera,
té com a objectiu aprofitar millors recursos hídrics,
especialment durant episodis de pluja.
El dipòsit situat a l'alçada del parc de Sant Andreu
interceptarà l'aigua de pluja abans que arribi als carrers,
reduint així el seu desaprofitament.
Ho explicava l'alcaldessa del municipi, Elisabet Mejies.
Què ens permetrà això?
Que tota l'aigua que baixa de la banda dalt de Sant Andreu
es quedi una part important en aquest dipòsit
que volem posar a l'alçada del parc de Sant Andreu
per poder reutilitzar les aigües.
És un projecte que vam posar damunt la taula l'any passat,
en plena sequera,
de com podíem aprofitar tota la poca aigua que aleshores que hi ha
i ens han concedit aquesta subvenció,
per tant podrem fer un dipòsit a la part alta.
Amb aquesta subvenció es dona un pas important
cap a la gestió més sostenible de l'aigua al municipi
en línia amb les necessitats ecològiques
i de conservació de recursos.
I bones sensacions amb la utilització de l'app Tràmit de l'Ajuntament.
Segons el consistori, més de 1.200 usuaris
ja disposen d'aquesta aplicació.
Una aplicació que permet gestionar tràmits de l'Ajuntament
des de qualsevol lloc amb el dispositiu mòbil.
Es tracta d'una aplicació per a dispositiu mòbil
destinada a facilitar i agilitzar la relació
entre la ciutadania i l'Ajuntament.
Entre els seus avantatges destaca l'estalvi de temps i recursos,
notificacions en temps real,
així com també es registra de tots els tràmits.
Rafa Delgado és regidor de promoció de l'activitat econòmica.
És molt útil per als ciutadans
perquè simplifica molt els tràmits,
estan molt adequats.
És el mòbil, amb la qual cosa és una eina
que pràcticament tothom en té.
I després de cara a l'Ajuntament també
perquè agilitza molt tota la gestió burocràtica.
L'aplicació facilita el pagament en línia de diversos tràmits
i permet obtenir immediatament el volant de padró.
És gratuïta per als ciutadans,
està disponible tant per Apple com per Android.
I el Servei Català del Trànsit i Mossos d'Esquadra
han posat en marxa el dispositiu especial
d'ordenació, regulació i control de trànsit
amb motiu del pont d'aquest 1 de maig.
L'operació va començar ja ahir a la tarda,
s'allargarà fins aquest diumenge 4 de maig.
Com és habitual en aquest tipus de ponts,
l'objectiu és reduir les afectacions viàries
i garantir la seguretat a les carreteres.
El dispositiu comptarà amb un total
de 1.800 efectius de Mossos
que faran 429 controls d'alcohol i drogues,
254 de distraccions i 218 de seguretat passiva,
202 controls de velocitat
i 191 centrats en motocicletes
i 112 específics de transport.
Una de les diferències respecte a la Setmana Santa
és que les estacions d'esquí ja estan tancades
i, per tant, es preveu una mobilitat
més concentrada cap al litoral.
L'AP7 tornarà a ser una de les vies
amb més densitat de trànsit.
També es podrien registrar retencions
a la C65 i a la C31 a l'altura de Santa Cristina.
D'Aro també s'esperen retencions
aquí a la zona del terme municipal de Tordera,
sobretot a la sortida de la C32 a Sant Daniel,
així com també a la Girona 600 entre Tordera i Blanès.
I acabem, ho fem parlant de la previsió meteorològica.
Avui esperem un dia assolellat.
De cara a demà s'espera alguna precipitació
de caràcter feble.
Al llarg del dia, un sol que tornarà a ser protagonista
de cara ja al cap de setmana.
Ho deixem aquí, actualitzant notícies,
amb propers punts horaris.
Serveis informatius de Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Ràdio Tordera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Punxa de temps!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Primer de mas, ma mare i jo, cantàvem en veu baixa aquesta lletra de la Internacional.
Arriba los de la cuchara, abajo los del tenedor.
Que mueran todos los fascistas, visca el braz, treballador, oh sí.
Rellotge d'emocions que no s'esborren, martell de llum, fals de treball, punxa de temps.
Branca i llavor d'un temple antic, desades a l'oblit que ja ens espera.
Oh sí, punxa de temps.
Visc el braz, treballador.
Visc el braz, treballador, oh sí.
Però ben segur que la lluita no es va acabar aquí i la classe treballadora va haver de continuar reivindicant els seus drets.
A inicis del segle XX, de la mà de Joey Hills, sindicalista suec, instal·lat a Estats Units d'Amèrica, va néixer la cançó Protesta.
Una cançó associada amb un moviment que defensi un canvi social amb finalitat de persuasió i propaganda.
pot ser folclòrica, clàssica o còmica, entre altres, com, per exemple, aquesta cançó de La Trinca.
Com una blanca puncella, com la flor del llesamí,
El nostre infant surt de casa, un diumenge al dematí.
Amb els ulls negats de llàgrimes, el mirem des del portal.
Surt de casa el fillet nostre, amb un aire gelical.
perquè avui és un gran dia, sempre en tindrà un bon record.
Rebarà la primera hòstia, l'angelet del nostre cor.
Per un pare i una mare, és l'alegria millor.
Veure un fill fer la primera.
Ai, manifestació.
Ja hi ha pollona palaio, va corrents cap al merder.
Ai, si el veiés el seu iaio, que era de la CNT.
Pantxa l'aire estan les ramles, cotxes, cadires i bancs.
Giulen les bales de goma, tot és ple de núvols blancs.
Colls corrents a la fumera, el nostre fill estimat.
I allà rep la primera hòstia, sense haver-la demanat.
i amb el cor tot ple de joia, torna a casa ben calent.
Mentre tal, del cel, els àngels, canten solidàriament.
Baixant de la font del gat, estatut d'autonomia,
Baixant de la font del gat, amnistia i llibertat.
Baixant de la font del gat, estatut d'autonomia.
Baixant de la font del gat, amnistia i llibertat.
Per un pare i una mare, des de l'alegria millor.
Veure el fill fer la primera.
Ai, la manifestació.
Alguns moviments socials que han promogut cançons protesta
han estat el moviment evolucionista, el sufragi femení,
el moviment anticomunista, el moviment obrer,
els drets civils, el pacifisme, el moviment feminista,
els drets dels animals i ecologisme.
Però no va ser fins als anys 40 i 50
que va convertir-se en una realitat cultural de masses
en diferents països d'Amèrica i d'Europa.
Alguns dels primers autors més importants
foren els estadounidens Woody Gurtier, Peter Sigil, Bob Dylan, Joan Baix,
els francesos Edith Piaf i Jacques Brel o el xilè Víctor Jara.
Robert Hallen Zimmerman, conegut amb el nom artístic de Bob Dylan,
és un compositor i cantant estadounidense,
considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX,
i ho ha donat el 2016 amb el Premi Nobel de la Literatura,
interessat en la poesia de la dècada del 1960.
Suposarà una inflexió en la seva vida artística i personal.
Canviant-se el nom pel pseudònim de Bob Dylan,
probablement inspirat en el poeta Dylan Thomas
i interessant-se pels moviments dels drets dels treballadors
i del discurs sobre la pau,
la seva cançó,
«Blowing in the wine»,
«Bufant el vent», és el títol així en català,
és una cançó que parla de l'operació a la guerra,
la indiferència del món davant del sofriment
i la necessitat d'acció social.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan i Joan Baix.
Una especial amiga de mine,
que ha estat una amiga de mine throughout the years,
es Joan Baix,
and she is great.
We want to dedicate this to all the people in Hibbing, Minnesota.
Duluth, Minnesota.

L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
L'escoltarem amb les veus de Bob Dylan.
And pretend that he just doesn't see
The answer, my friends
Is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind
How many times
Must a man look good
Before he sees the sky
How many years
Must a one man have
Before he can hear
People cry
How many years
Well, I take what he knows
Too many people are dying
The answer, my friend
Is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind
The answer, my friend
Is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind
The answer, my friend
Is blowing in the wind
The answer, my friend
Víctor Lídio Jara Martínez
Més conegut amb el nom artístic de Víctor Jara
Fó un director teatral, poeta, cantant i compositor xilè
Va morir assassinat per militars xilèns la matinada del 16 de setembre de 1973
A l'edat de 40 anys
Víctor Jara ha esdevingut un símbol de la lluita de Xile i de tots els altres pobles oprimits d'Amèrica
La seva cançó, Te Recuerdo, Amanda
Desgraciadament premonitòria
Ha esdevingut un cant a la llibertat
I ha estat versionada en català per Raimon
Amb el nom d'Amanda
Te recuerdo, Amanda
La calle mojada
Corriendo a la fábrica
Donde trabajaba Manuel
La sonrisa ancha
La lluvia en el pelo
No importaba nada
Ibas a encontrarte
Con él, con él, con él, con él, con él
Son cinco minutos
La vida es eterna en cinco minutos
Suena la sirena
De vuelta al trabajo
Y tú, caminando
Lo iluminas todo
Los cinco minutos
Te hacen florecer
Te recuerdo, Amanda
La calle mojada
Corriendo a la fábrica
Donde trabajaba Manuel
La sonrisa ancha
La lluvia en el pelo
No importaba nada
Ibas a encontrarte con él
Con él, con él, con él, con él
Con él
Que partió a la sierra
Que nunca hizo daño
Que partió a la sierra
Y en cinco minutos
Quedó destrozado
Suena la sirena
De vuelta al trabajo
De vuelta al trabajo
Muchos no volvieron
Tampoco Manuel
Te recuerdo, Amanda
La calle mojada
Corriendo a la fábrica
Donde trabajaba
Manuel
Fó durant els anys 60 i 70
Però, quan aquest gènere de cançó
Va tenir major difusió
En el nostre país
En alguns dels cantants
Sovint cantautors
Que feien cançons
Protesta
Van ser
Raimon
País de Valencià
José Antonio
La bordeta
A l'Aragó
Ovidi Montlló
Lluís Llach
Qui copia de la serra
I els components
Dels 16 jutges
Instigadors
De la nova cançó
Que va reivindicar
La normalització
De la llengua catalana
Damunt dels escenaris
I clamava
En contra de la dictadura
Tenim tants cantants
I tan bons
Que és pràcticament impossible
En un sót programa
Mostrar-los tots
Comencem amb en Lluís Llach
Músic, cantautor
Escriptor
I polític català
Va ser l'últim component
Del grup
Dels 16 jutges
I se'l considera
Un dels capdavanters
Del fenomen
De la nova cançó
En el seu debut
El van fer
El 22 de març
Del 1967
A Terrassa
Perseguit
Pel franquisme
A la dècada
Del 1970
Va haver d'exiliar-se
Un temps a París
D'ell
Hem escollit
El tema
D'una
Una il·lusió
Que parla
D'una esclau
Que trenca
Les seves cadenes
I que pel que sembla
Va ser la primera cançó
Va ser la primera cançó
Que va composar
D'una esclau
I apareix la lluna
D'una esclau
D'una esclau
D'una esclau
D'una esclau
D'una esclau
D'una esclau
D'una esclau
D'una esclau
D'una esclau
D'una esclau
Murmura un cap d'il·lusió perduda.
Potser sigui aquest el darrer, el que escolti el vell.
Pateix les clau, pren les seves eines, trepitja el foc.
Trenca les cadenes i amb aquestes, les mateixes, enfons el veixir.
Les ombres s'esborren d'allà a la mar.
Mil gadines volen mostrant-li el pas.
Caldura la terra que espera somriu la nit.
Mentre veu que avança l'esclau ferit.
Deslliurat descansa, tot sovint escolto històries
que em parlen d'esclau.
Mentre veu que avança l'esclau ferit.
Quico Pidalacerra és un guitarrista i cantautor català
considerat un dels representants històrics de la nova cançó.
El 1964, mentre estava fent la mili a Ceuta,
li comuniquen que ha guanyat el gran premio del disco espanyol
pel seu segon disc.
L'home del carrer, gravat amb el guitarrista belga René Tomàs.
L'any 1967 presenta el seu primer LP, Francesc Pidalacerra,
i actua al Palau de la Música Catalana,
on tornarà a actuar l'any següent amb Raimon Llovidi Montllor.
Es converteix en un referent de l'oposició al franquisme.
d'ell us oferim la cançó El Burgès.
Es lleva dos quarts d'una, es baixa i es perfuma i amb l'aigua nou que té,
corra a firmar una estona a un banc de Barcelona on fot de conseller.
Fini de l'ardua tasca i per no caure en basca es pren un vermut complet.
a un club de senyorassos,
estibats, lluens i grassos, que ja ho tenen tot fet.
Allà mateix el metre, vinclant l'esquena dreta,
li cantarà el menú i ell triarà una truita
de llagostins poc cuita i un polpissàs mig cru.
És l'ofici del Burgès.
Menjar, geure i no fer res.
Un cop llesta la teca, se'n va a la biblioteca, s'enfonsa en el sofà.
I dorm la migdiada, l'armilla descordada i un ròtal paladar.
Després de gran sapastre, s'arribarà cal sastre per emprovar-se un tern.
La ruga de l'espatlla, dels pantalons la ratlla, l'emplada de l'infern.
Més tard, com cada dia, s'haurà la barberia on el perfilaran.
L'altre vermut, la cita, que avui toca l'olita i cap al restaurant.
És l'ofici del Burgès.
Menjar, geure i no fer res.
Endrapen tres passades, tan densament cuinades que ja no poden més.
Amb el que els mosso els cobra, a casa d'un manobra viurien tot un mes.
Mata llavors tres hores, a un fosc bar dels afores, es prenen molts ginfis.
Amb la saliva amarga, fent una cara llarga, pugen tots dos al pis.
Al pis de l'amigueta, que li farà pobreta, l'amor sense perills.
I a casa, a darrera hora, on vella i potser plora.
La mare dels seus fills és l'ofici del Burgès.
Menjar, geure i no fer res.
José Antonio Labordeta fue un escritor saragossá,
conegut simplement com Labordeta, en la seva faceta de cantautor.
Tot un personatge popular, símbol d'Aragó contemporani,
és considerat el més important cantautor aragonès
i una de les persones més decisives en la recuperació de la consciència regional aragonesa.
Guardonat l'any 1991, amb la medalla de Juan de la Nuza,
va ser diputat a les Corts d'Aragó i al Congrés dels Diputats per Junta Aragonesista entre 1999 i 2008.
D'ell us oferim la cançó «Companyeros».
Compañeros, compañeros, hasta aquí ya hemos llegado.
que no han podido seguir.
Atrás dejamos la noche, con la violencia y el miedo.
Dejamos en los caminos, compañeros que no han vuelto, que no han podido seguir.
Contra este brutal esfuerzo, que larga ha sido la noche, y el alba que tanto tarda.
salida al camino, hermano, que no amanece por nada.
Y en nombre de los decaídos, de los que nunca llegaron, hagamos de sus esperanzas.
TIEMPOS DE HOMBRES RENOVADOS
¡Vamos ahora, compañeros, a defender lo alcanzado!
Seguirá hacia adelante, la lucha no ha terminado.
Defendamos los salarios, los panitos y los ríos, la igualdad entre los hombres, las montañas y los frigos.
Que larga ha sido la noche, y el alba que tanto tarda.
Salida al camino, hermano, que no amanece por nada.
Ovidi Montlló fue un actor y cantautor al collar, pertanyant al movimiento de la nueva canción.
Amb una extensa trajectòria professional de més de 10 álbums editats en vida.
I una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.
Per combatre les desigualtats que havia observat quan estrellà de Barcelona el 1959 s'integrà al Partit Socialista Unificat de Catalunya.
I després al Partit dels Comunistes de Catalunya.
La divulgació de l'obra de poetes catalans va ser una de les constants de la seva vida.
I juntament amb Raimon, Francesc Pidal Serra i Lluís Llach, les seves cançons van ser referents de l'antifranquisme.
Fora de l'àmbit catalano parlant.
D'ell escoltarem Carta a casa.
Estimada Antonia, t'escric des de si, molt lluny a casa.
La pluja va mullant els vidres bruts del bar estrany, on ara en troba esperant un got de vi i un poc d'enganya.
No tinc més solució.
Ja ho saps.
L'enganya.
I m'ompliré tot d'ell.
Per anar vivint.
Per anar aguantant.
Per anar estimant.
T'he enviat els diners, com tots els mesos.
Però ara no hi ha augment.
Paciència.
Tot arriba.
Me n'he guardat uns quants per comprar-me un abric.
L'hivern sense el teu cos.
És molt més cru.
Diuen que em passaran a una secció més descansada.
I si Déu vol, molt prompte.
Trobaré casa i vindreu tu i la nena.
El company del meu quarto ha estat malalt.
La grip, coses molt d'ara, ja saps.
L'hivern.
Fa més d'una setmana que espera carta.
Esteu malalts.
Em feu patir moltíssim.
Tan lluny de casa.
L'any que ve pot ser.
L'any que ve pot ser.
Tindrem un cotxe.
Qui ho havia de dir?
L'any que ve pot ser.
Tindrem un cotxe.
I escola per la nena sense pagar.
I diners suficients per no plorar.
L'any que ve pot ser.
Tindrem un cotxe.
Qui ho havia de dir?
I escola per la nena sense pagar.
I diners suficients per no plorar.
Tot això, però, ja saps, lluny de la casa.
Allò que no s'oblida, ni tan sols amb el vi.
Aquest que tinc jo ara, posat a taula.
A la taula.
No s'oblida, ni tan sols amb el vi.
Aquest que tinc jo ara, posat a taula.
No s'oblida, ni tan sols amb el vi.
No s'oblida, ni tan sols amb el vi.
Aquest que tinc jo ara, posat a taula.
Encara plou, Antoni.
Demà serà diumenge.
I no passejarem tots tres junts per la plaça del poble.
Cuideu-vos molt.
Besades.
Escriu-me més sovint.
Unesul.
Unesul.
Unesul.
Unesul.
Unesul.
En el panorama internacional
cal parlar també de Facundo Cabral
cantautor, poeta, escriptor
i filòsof argentí
que combina elements literaris
com la sàtira, la ironia
i l'humor, juntament amb fonaments
religiosos com l'autorealització
morals com el lliure pensament
i la tolerància social
polítics com la transversalitat
i filosòfics com l'adonisme
El 1970 va gravar
No soy de aquí ni soy de allà
que va consagrar el seu èxit
Va començar a ser
conegut en el món
Va gravar en nou llengües
amb cantants de la talla
d'Alberto Cortez
Julio Iglesias
Pedro Vargas
o Neil Diamond
Entre d'altres
Una de les seves cançons molt populars
va ser
Pobrecito mi patrón
El diablo fue al mar
a escribir la historia del mundo
Pero no había agua
Dios la había bebido
Juan Comodoro
buscando agua
encontró petróleo
pero se murió de sed
Yo no sé quién va más lejos
La montaña o el cangrejo
Pobrecito mi patrón
Piensa que el pobre soy yo
La, la, la, la, la, la, la
La, la, la, la
La, la, la, la, la, la
La, la, la, la
Quién sabe si el apoyarse
es mejor que el deslizarse
Pobrecito mi patrón
Pobrecito mi patrón
Piensa que el pobre soy yo
La, la, la, la, la, la
La, la, la, la
La, la, la, la, la, la
La, la, la
Más que el oro
Es la pobreza
Lo más caro
En la existencia
Pobrecito mi patrón
Piensa que el pobre soy yo
La, la, la, la, la, la
La, la, la, la
La, la, la, la, la, la
La, la, la, la
Solamente lo barato
Se compra con el dinero
Pobrecito mi patrón
Pobrecito mi patrón
Piensa que el pobre soy yo
La, la, la, la, la, la
La, la, la, la
La, la, la, la, la
La, la, la, la
La, la, la, la, la
Lo importante no es el precio
La, la, la, la, la, la
La, la, la, la, la, la, la
Aquel pobre soy yo.
Dominar es humanera
y así nadie se libera.
Pobrecito mi patrón
piensa que el pobre soy yo.
¿Qué me importa ganar diez
si se contara hasta seis?
Pobrecito mi patrón
piensa que el pobre soy yo.
La, la, la, la, la, la,...
La justícia social
La justícia social està directament lligada
amb els drets humans.
L'any 1948,
l'Organització de les Nacions Unides
va crear la Declaració Universal de Drets Humans
que englobava els 30 drets humans
reconeguts a totes les persones del planeta.
Una guia que des de llavors
ha servit de base en la protecció dels drets civils,
de justícia, polítics, econòmics, educatius,
laborals i socials,
de les dones, homes i criatures.
30 drets universals,
30 drets comuns per reduir
les desigualtats,
les injustícies socials,
encara que sovint els governs de tot el món
i també la pròpia societat,
obliden que aquests drets existeixen.
Els cantants,
cadascú dins del seu estil,
han posat en relleu
aquestes mancances.
Joan Cullell i Girau,
més conegut com el nom artístic
de Pere Tàpies,
va ser un advocat,
cantautor, gastronòmic,
locutor i presentador
de ràdio i televisió en català.
Va exercir com a defensor
de la ciutadania
de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Des del primer moment,
el seu estil irònic i informal
contrastava amb la seriositat
dels altres cantants
de la mateixa generació,
la nova cançó.
De fet,
no va ser acceptat
als 16 jutges
i el seu primer
long play
no va aparèixer fins al 1973.
La cançó,
el progressista,
té aquest estil
tan humorístic
tan propi
de Pere Tàpies.
Va missa cada diumenge
Es fa dia anticlerical
Salut els conservadors
Saluten els liberals
Té un reguit
ell de paraules
És un polític concís
Es fan tots els grups
que lluiten
pel demà del seu país
Som fill estudiat pocat
I l'altre
tampoc fa res
La nena ens estudia idiomes
Va al liceu francès