Ràdio Tordera. L'emissora que t'escolta. Ràdio Tordera. Serveis informatius.
Salutacions des dels serveis informatius de Ràdio Tordera. L'alcaldessa del municipi celebra l'enduriment de les penes als multireincidents. La nova llei, acordada entre Junts i el PSOE i aprovada amb el suport també del Partit Popular, Vox i el Partit Nacionalista Basc, introdueix penes de presó en casos de forts lleus quan hi hagi reincidència reiterada. Escoltem Elisabet Mejías.
Perquè no pot ser de cap manera que els lladres que furtin, sigui pel valor que sigui, entrin per una porta del jutjat i en surtin per l'altra. Sembla que aquesta llei ajudarà a que tot això no passi i que aquests delinqüents multireincidents no converteixin finalment el furt en una forma de vida. Esperem que aquesta llei es posi a marxar el més aviat possible.
Divendres 13 de febrer de 2026, Tordera celebra demà el Carnestoltes amb més de 620 participants. Diumenge serà el torn de la Rua de Sant Pere. Entre les novetats hi haurà la instal·lació d'un petit escenari en el carrer Maragall, on el jurat avaluarà els participants, ho explica el regidor de festes, Anil Canals.
perquè així d'aquesta forma en aquell moment els participants puguin demostrar tota la greix que porten i que el jurat ho pugui veure des d'una perspectiva més elevada
Les actuacions de restitució de la mota de la Tordera començaran aquest primer trimestre de l'any. Tècnics de l'ACA de l'Agència Catalana de l'Aigua ja han valorat les actuacions a realitzar. Elisabet Mejies és l'alcaldessa del municipi. Sí que es van dir que farien una actuació d'urgència perquè no acabés de caure la mota, però en qualsevol cas el que vam demanar en aquella reunió és que més enllà d'actuar sobre l'urgència abans que ens caigui tot, és sobretot que preveiem un projecte definitiu de futur.
Ràdio Tordera commemora avui el Dia Mundial de la Ràdio. Es fa un programa especial durant aquest matí amb connexions entre les diferents emissores i durant tot el dia tenim una jornada de portes obertes. El tema d'aquesta edició 2026 és la intel·ligència artificial a la ràdio. El director d'aquesta casa, Albert Sabater, explica que la IA és molt present en el dia a dia de l'emissora.
A l'actualitat, la intel·ligència artificial és molt present, per exemple, a la nostra web, on, per exemple, permet que puguem anar en un àudio en concret en funció de la part que ens interessa. És a dir, que l'IA escolta l'àudio i en diferents punts d'aquella gravació que tenim a la carta podem anar directament al punt que ens interessa.
Es reprèn el servei en el tram Blanes, Tordera i Mecenet de la R1, però amb un tren cada 90 minuts. Continuarà també el servei per carretera entre les tres poblacions. En esports, només el CEP Tordera i l'Atlètic Club Tordera jugaran aquest cap de setmana. Jornada de descans per la resta d'equips torderencs que els servirà per agafar aire per encarar la fase decisiva de les seves respectives lligues. I parlem del temps, previsió meteorològica. Els detalls d'en Joaquim Serra.
Després de les fortes ventades que ahir afectaven a bona part del Maresme, avui la situació meteorològica ha fet un canvi, un tomb de 180 graus, de fet de ben poquet en el dia d'avui, i el que tindrem serà el pas d'una línia frontal que, com ahir ja indicàvem, deixarà precipitacions. Declàcter més aviat feble. Al llarg d'aquest mig matí, mig dia, fins a primeres hores de la tarda, de forma una mica més
i, posteriorment, cap al vespre, primer esorç de la nit d'alguns ruixats més irregulars al centre i al nord del Maresme, volem dir, amb vents que bufaran fluixos i situació marítima força remenada amb mar de fons, que continuarà també de cara demà dissabte. De tota manera, tant demà com demà passat, gaudirem d'un temps estable i a
a tota la comarca amb temperatures cada dia demà pujaran, les mínimes, però, seran més baixes i diumenge baixarien tant de dia com de nit. Serveis informatius de Ràdio Tordera.
L'alcaldessa de Tordera, Elisabet Mejías, ha rebut amb satisfacció l'aprovació al Congrés dels Diputats de la reforma del Codi Penal que endureix les penes per als delinqüents multireincidents. La nova llei acordada entre el PSOE i Junts per Catalunya i aprovada amb el suport també.
del Partit Popular, Vox i el Partit Nacionalista Basc introdueix penes de presó en casos de furts lleus quan hi hagi reincidència reiterada. L'alcaldessa ha valorat molt positivament la decisió i ha recordat que el desembre de 2023 els alcaldes de Junts del Maresme ja van alçar la veu per exigir un enduriment del codi penal davant l'augment de furts i la sensació d'impunitat.
Doncs la notícia de l'aprovació de la llei de la multireincidència la rebem evidentment amb molta satisfacció després de dos anys i mig d'insistir i de reclamar insistentment Madrid perquè s'aprovés. Recordo que va ser el desembre del 2023 que els alcaldes de Junts i concretament de la comarca del Maresme ens van plantar
reivindicant un enduriment d'aquest Codi Penal, perquè no pot ser de cap manera que els lladres que furtin, sigui pel valor que sigui, entrin per una porta del jutjat i en surtin per l'altra. Sembla que aquesta llei ajudarà a que tot això no passi i que aquests delinqüents multireincidents no converteixin finalment el furt en una forma de vida, aprofitant-se d'aquest sistema penal absolutament ineficaç. Esperem que aquesta llei es posi a marxar el més aviat possible.
La reforma estableix que si una persona acumula almenys tres condemnes, com a mínim una de lleu, els furs de menys de 400 euros podran castigar-se amb penes d'entre un i tres anys de presó i no només amb multa com fins ara. També s'introdueix un agreujant específic per furt de telèfon mòbil i es redefineix el concepte de reincidència, de manera que també computaran condemnes fermes dictades
en altres estats de la Unió Europea. A més, els ajuntaments podran exercir l'acció penal en delictes de furt, un aspecte que reforça el paper dels ajuntaments davant la multireincidència. La norma també endureix les penes per estafes de menys de 400 euros quan hi hagi reiteració delictiva.
Per a l'alcaldessa de Tordera, ha aprofitat per recordar que, paral·lelament a la multireincidència, una altra de les demandes que han defensat és la lluita contra l'ocupació il·legal d'habitatges. Ha assegurat que és una prioritat política i que continuaran reclamant mesures específiques per afrontar aquesta problemàtica. En aquest sentit, també, i una altra de les demandes que fèiem juntament amb la multireincidència era la lluita contra l'ocupació il·legal, una lluita que,
des del partit de Junts per Catalunya encara no hem deixat de banda, ni molt menys, forma part de les prioritats del partit i així es va demostrar votant en contra de la llei òmnibus fa unes setmanes en què pretenien sumar l'augment de les pensions amb aquesta lluita contra l'ocupació i que finalment s'ha de votar i s'ha votat de manera separada. Esperem també que l'ocupació i l'agal d'habitatges tingui un bon final i es prenguin mesures per erradicar aquesta problemàtica que també patim especialment al nostre poble.
Amb l'aprovació de la reforma, el consistori confia disposar de més eines jurídiques per combatre la reincidència i reforçar la seguretat al municipi.
El Carnestoltes arriba el cap de setmana a Tordera amb més de 620 participants repartits en les diferents categories. La gran rua de Carnestoltes de Tordera sortirà a dos quarts a sis de la tarda des del carrer Amistat davant del sem Tordera i recorrerà diversos carrers del nucli urbà fins a finalitzar el pavelló dels Països Catalans. El regidor de festes, Aníol Canals, anuncia com a novetats la instal·lació
d'un petit escenari en el carrer Maragall on el jurat avaluarà a tots els participants. El recorregut per nivell de quilòmetres és més o menys el mateix, però sí que implica organització en el tema que quedi l'espai lliure de vehicles. Aquest any implementarem un escenari a la zona de davant de l'institut, al carrer Maragall,
perquè així d'aquesta forma en aquest moment els participants puguin demostrar tota la greca que porten i que el jurat ho pugui veure des d'una perspectiva més elevada va ser també una cosa que vam apuntar per millorar
La celebració culminarà amb una festa de disfresses al mateix pavelló amenitzada pel DJ Víctor Time, repetint el format que ja va tenir un gran èxit i acollida l'any passat. Escutem el regidor. Sabem que l'oci a vegades ens dificulta i tenim limitacions per al cap de setmana o perquè els joves també puguin sortir una mica. Llavors, des de l'Ajuntament, el que volem impulsar és que tots els joves...
i les joves tinguin un espai, sobretot en les festivitats, per poder-se quedar al nostre poble, no haver d'agafar cotxes i tenir una festa que s'ho puguin passar d'allò més bé. La festa de carnestotes d'enguanya el que ens dona també és que no hi haurà un tancament. L'any passat vam haver de fer un tancament entre l'entrega de premis al sopar i la festa nocturna.
Aquest any, parlant amb els cors de seguretat, hem trobat la forma més adequada perquè aquesta festa pugui seguir i no hi hagi aquest tancament durant 10 minuts o un quart d'hora, però entenem que és millor no haver-ho de fer.
i la gent, un cop finalitzi la rua, es prengui la xocolata desfeta i ja entri cap a dins del pavelló, es faran les entregues de premis. La policia local farà seguiment de la rua i es restringirà l'estacionament de vehicles en alguns trams del recorregut.
Ràdio Tordera farà retransmissió en directe que podreu seguir a través del YouTube de la nostra emissora. Diumenge serà el torn de la rua del veïnat de Sant Pere a les 11 del matí i hi haurà premis per les categories d'individual, parelles, grups i comparses. Les inscripcions es faran el mateix dia de 3 quarts de 10 a 3 quarts de 11 del matí a la pista coberta de Sant Pere.
Aquesta setmana, tècnics de l'ACA de l'Agència Catalana de l'Aigua, juntament amb l'alcaldessa, regidors i els serveis tècnics de l'Ajuntament van visitar sobre el terreny l'afectació de la darrera llevantada al passeig fluvial de Tordera. La trobada va servir per determinar les actuacions que caldrà fer per restituir la mota de la Tordera i garantir la seva funcionalitat a llarg termini. Ho explicava l'alcaldessa de Tordera, Elisabet Mejies.
Sí que es van dir que farien una actuació d'urgència perquè no acabés de caure la mota, però en qualsevol cas el que vam demanar en aquella reunió és que més enllà d'actuar sobre l'urgència abans que ens caigui tot, és sobretot que preveiem un projecte definitiu de futur. I en aquesta línia esperem que ens arreglin el que hi ha de manera urgent, però sobretot que pensem de cara a futur perquè no torni a passar i es busqui una mesura que sigui més definitiva.
Les actuacions de restitució de la mota començaran aquest primer trimestre de l'any. Les actuacions d'urgència estan condicionades per diversos factors, com el pas d'aigua pel riu o les restriccions derivades de l'època de nidificació, ja que la maquinària ha d'actuar des de l'interior de la llera.
I com estem explicant, avui 13 de febrer és el Dia Mundial de la Ràdio. La ràdio, els orígens de la qual es remunten al segle XIX, segueix sent avui un dels mitjans de comunicació més fiables i àmpliament utilitzats al món, malgrat les moltes plataformes de comunicació surgides a l'empara de la innovació tecnològica, el seu futur continua sent molt viu. El tema d'aquesta edició 2026 és la intel·ligència artificial a la ràdio.
l'IA obre un nou capítol no només per innovar, sinó també per aprofundir l'enllaç amb els oients. Si és utilitzada de forma ètica, en suport del criteri, la creativitat i els valors de servei públic dels professionals de la ràdio, l'IA es pot convertir en un aliat per enfortir la confiança del gran públic. El director de Ràdio Tordera, Albert Sabater, explicava que l'intel·ligència artificial és molt present en el dia a dia de la nostra emissora.
A l'actualitat, la intel·ligència artificial és molt present, per exemple, a la nostra web, on, per exemple, permet que puguem anar en un àudio en concret en funció de la part que ens interessa. És a dir, que l'IA escolta l'àudio i en diferents punts d'aquella gravació que tenim a la carta podem anar directament al punt que ens interessa. Per tant, ara mateix, segurament, l'actualitat...
de l'ús de la IES a l'hora de transcriure àudios, d'ajudar-nos a poder situar en el temps cada un dels continguts que hi ha, o fins i tot també de saber de què tracta o de resumir alguns continguts que hi hagi en format àudio. El futur, de moment, l'estem plantejant també en la part més visual, en la part de vídeo, i estem estudiant la manera de poder incorporar també, dintre de les nostres càmeres, càmeres intel·ligents que, per exemple...
puguin seguir una pilota durant un partit de futbol, de bàsquet o d'hoquei. Ràdio Tordera presenta avui un programa especial amb la xarxa de comunicació local, programa que estem vivint en directe fins a la una del migdia amb les diferents emissores de Catalunya i des de les nou del matí fins a les sis de la tarda tenim una jornada de portes obertes per descobrir les nostres instal·lacions.
El tram de la R1 de Rodalies entre Blanes, Tordera i Mecenet-Massanes torna a funcionar avui amb un tren llançadora cada 90 minuts, cada hora i mitja. Una freqüència que es completarà amb servei de carretera entre les tres poblacions. Pel que fa a la resta de la línia entre l'Hospitalet i Blanes, els trens circulen en aquests moments amb normalitats.
Ràdio Tordera. Els esports.
Els dos únics clubs que jugaran aquest cap de setmana seran el CEP Tordera i l'Atlètic Club Tordera. A més, tots dos ho faran dissabte i fora de casa. Primer serà el torn del senyor femení del CEP Tordera que visitarà la pista de l'Igualada, cinquenes classificades a tres quarts de sis de la tarda. Les Torderenques encadenen dos partits consecutius sense trobar-se amb la victòria i, tot i que serà un partit complicat,
Les de Marc Alonso intentaran recuperar les bones sensacions i deixar enrere la mala dinàmica de les últimes jornades, tot i enfrontar-se amb la segona millor defensa de la Lliga. Actualment es troben en desena posició, amb 7 partits guanyats i 11 de perduts.
Seguidament, a un quart de set, l'Atlètic Club Tordera disputarà un derbi a la pista del Santa Susana, 200 classificats. Els locals, que només han jugat dos partits a casa, han guanyat un i han perdut l'altre, mentre que l'Atlètic ha jugat vuit de visitants, dels quals n'ha guanyat cinc i només n'ha perdut un, la setmana passada contra els Sils.
Aquesta derrota va ser dolorosa pels torderencs que veien que el seu rival els empatava punts. Malgrat això, aquesta setmana aprofitaran el fet d'enfrontar-se amb el tercer pitjor atac de la Lliga per intentar anotar els màxims gols possibles i deixar el porteria a zero.
i d'aquesta manera diferenciar-se encara més en el gol a braix. Pel que fa a la resta de conjunts torderencs, el Club Futbol Tordera i el Futsal Tordera descansaran, com també ho farà per segona setmana consecutiva el Club Petit Tordera. Finalment, recordeu que podreu seguir en directe el partit del CEP Tordera a través del canal de YouTube de la nostra emissora.
Anem per la informació del temps de la veu d'en Joaquim Serra. Després de la forta ventada que ahir va afectar el Maresme, bona part del Maresme, ja que a l'extrem nord de la comarca els béns van ser molt més discrets, la situació prevista per avui ve marcada pel pas d'una línia frontal que, com ja indicam, ahir deixarà precipitacions de caràcter feble. Al llarg d'aquest matí i migdia,
I també primeres hores de la tarda. Després hi hauria una treva en quant a precipitacions, però cap al vespre altre cop tindrem ruixats que principalment afectarien el centre i el nord.
de la comarca. Pel que fa als vents, doncs apujant molt més afablits, un vent que aquest matí serà com a molt lleugerament moderat del sud-oest del Maresme Nord, més fluix cap al sud de la comarca i aquesta tarda fluix i variable a tot el litoral Maresmenc. La situació marítima amb aquesta mar de fons, Forta Maro i Mar de Fons, que ha de continuar de cara també a demà. Pel que fa a les temperatures, amb
ha baixat una mica les mínimes, també és veritat que veníem de molt amunt perquè amb el vent ahir van quedar molt altes, en canvi avui han baixat entre 2 i 3 graus les temperatures nocturnes i el mateix esperem que facin les temperatures màximes, que siguin més raonables per l'època de l'any. Pel que fa a la previsió de cara demà dissabte, esperem un temps ja tranquil, un temps estable, de fet tant demà dissabte com demà passat diumenge ha de predominar
L'ambient assolellat amb vents fluixos com molt lleugament moderats de garbí, tant dissabte com diumenge. Hi ha unes temperatures que de nit seran més baixes, sobretot aquesta propera nit. Mentre que les màximes demà pugen una mica, diumenge tornen a baixar lleugerament. Per tant, petits als i baixos, que és el que tindrem una mica de cara a la setmana entrant. Als i baixos en quant a temperatures, hi passarem de dies premsos,
pràcticament primaverals, en un ambient força més fred. Tot això ja ho anirem veient al llarg dels pròxims dies. De moment, com dèiem, avui algunes pluges de cara a demà i demà passat, temps estable i assolellat a tot el Maresme.
Pluralitat, referència, credibilitat, confiança, proximitat, rigor, servei, tordera.
Cada día una mirada diferente.
Bon dia, Tordera. A mi m'agrada més donar bones notícies i coses bones que ens passen. Però aquest any això no és possible. El que portem del 2026 no és possible. Perquè hem tingut de tot. Hem tingut els descarrilaments, hem tingut aiguats, inundacions per aquí, per allà... I ara hem tingut un altre fenomen que no hi comptàvem, però aquest dijous...
i ve una alarma que tenim un episodi de béns molt forts que poden tombar arbres, poden trencar parets i ens poden caure a sobre qualsevol cosa.
Esclar, això fan bé d'avisar la població perquè si tenim en compte que quan no se l'ha avisat hi ha hagut morts, hi ha hagut molts ferits, doncs esclar, millor que això ho avisem i ho tinguem en compte.
Però no ens acaba de sortir aquesta espant, aquesta por al cos que tenim. Que de vegades, i aquesta vegada, tot això està justificat i és així. Hi ha una forta onada de vents que no sé d'on venen però que poden fer bastant de mal. I millor que no sortim de casa mentre aquesta alarma sigui vigent
i tinguem cura del que ens pot passar. Gràcies a les autoritats que ens han avisat aquesta vegada, amb temps, amb temps, i esperem que aquest dijous no passin aquestes males coses. Aquesta píndola la sentirem el divendres i podrem fer la valoració de com ha anat això. Vinga, fins aquí, Jordi de Diego, Ràdio Tordera.
Serveis informatius de Ràdio Tordera. La teva referència local en àudio i vídeo. Informatius, entrevistes, tertúlies i directes. Un contingut multimèdia que t'arriba amb un triple segill de qualitat.
Informació fiable. Treballem amb contingut de qualitat servit per fonts contrastades. Context acurat. Presentem la informació amb totes les referències necessàries per entendre-les. Debat plural. Acostem els nostres micròfons a totes les veus i confrontem totes les opinions.
Està tot bé Que et vagi bé
Fins demà!
Des d'amancel tampoc t'ho nego, però no m'hi sumaré mai. Tant sóc que dalt com torno a val i quan m'en surto torno al pou de la veritat.
No hi ha mai un sol camí per escapar d'aquest bany. Llences la xarxa i no dones la cara. Veus la conxorxa arreu. La terra es plana si et dóna la vana. Que et vagi bé. Està tot bé. Tot bé. Que et vagi bé. Està
Fins demà!
The girl in you
Fins demà!
Bona nit.
Pone la bala Tiro el blanco y caigo como si nada Pero si me robas dos besos Falta cero, ya ni lo pienso Beso toda la noche indecisa Y despierto con tu camisa Yo no sé si quiero parar Y me derriten tus manos Me drogan tus labios Tus bíceps me ponen 100 A ti nunca te dirijo Siempre llegas fijo Hasta mi punto G
Bona nit.
Fins demà!
Informació, innovació, participació, ruptura, emergències, educació, arrels, companyia, memòria, carrer, missatge.
I seguim, seguim plegats des de la xarxa, vivint amb vosaltres des de la vostra emissora local, el Dia Mundial de la Ràdio. Celebrem la feina, la tasca, el poder d'aquesta ràdio local. I, de fet, ho venim fent, connectant emissores, compartint experiències i descobrint històries que només són possibles i només s'expliquen des de la ràdio de proximitat. I amb qui no hem perdut connexió és amb en Guillem Soler, dona Codinenca. Cap allà i marxem, Guillem, la ràdio...
També és objecte, també és memòria i té el seu punt d'història, oi? I tant que sí. Podem dir que la tecnologia avança i no serà el primer cop que s'ha dit i encara es diu que la ràdio està tocada de mort i allò que ha quedat antiquada, però tot el contrari. Sembla que cada cop hi ha més oients i com estem veient en el dia d'avui, la ràdio està viva, està a tot el territori.
Però avui, això, el present i el futur és molt ambiciós i molt esperançador. Però m'agradaria fer un petit viatge al passat i per això tinc aquí amb mi els estudis d'Ona Codinenca, en Francesca Serratacó, que un home que té una gran col·lecció de ràdios i que ara coneixerem. Bon dia, Francesc, i gràcies per fer-nos un forat en aquest dia R. Bon dia, bon dia a tothom.
Ara ho he dit, no?, una col·lecció de ràdios antigues. Això, estem a ràdio, no tenim imatges, ens vam imaginar una mica. Dóna'ns una mica de detall d'aquesta col·lecció, quantes ràdios tens, com les has anat aconseguint, com va començar tot plegat? Va començar l'any 69, jo entrant a l'Escola Industrial de Barcelona per prendre l'ofici d'electricista.
I llavors, els ratos lliures que teníem, abans de tornar a esperar els segalers per tornar a pujar Sant Feliu i això, anava cap allà, als antiquaris que hi havien per allà. I el primer ràdio que vaig comprar l'any 69 va ser un ràdio de becalita petitet, un Bertran, de marca Bertran, i em va costar 10 pessetes.
i des del 69 fins ara n'he anat comprant, tinc gairebé uns 300, i tinc tota la història de la ràdio, des de la Galena...
fins a les últimes que es van fabricar, el 68 i el 69. Perquè el 70 i el 69 ja va sortir els transistors, ja va sortir l'EFM i ja va canviar. Ara has dit el nom aquest de la Galena. Jo, que som de generacions diferents, no em sona de res aquest nom. Explica'ns una mica, és la més antiga que tens, aquesta? Sí, és la primera ràdio que es va... Aviam, ràdio...
La ràdio galena és una bobina, una bobina, amb la pedra galena, i llavors hi ha un fil que l'has de posar en una tuberia de plom, allò on sigui de la casa, perquè et faci d'antena, i llavors, amb la resistència que hi ha a sobre, vas graduant fins a trobar la misura. I anava amb auriculars, no amb alta veu, amb auriculars.
I això és el que és la ràdio Galena. És molt senzilla. Molt bé. Clar, has dit això no ara, 300 ràdios, o potser més de 300 i tot. Una mica, com ens hem d'imaginar aquesta col·lecció? On la tens? Tens allà una sala a casa teva plena de ràdios? Com ho tens? La tinc molt ben endreçada, però no es pot veure perquè, clar, tantes estan... Ah, 300. Són unes quantes, eh? Estan amb estanteries i tapades, però no per poder-les veure bé.
Llavors, jo les he tingut desesposades a Fornols del Cadí, que és un poble que ja ha passat toixent, en direcció a la seu d'Urgell, en un restaurant a la sala de dalt, em vaig tenir 135, només 135 desposades allà, que era per 6 anys i han estat 23 anys. I ara no, ara ho he tret tot i ho tinc tot aquí a casa, a l'espera que a l'Ajuntament em trobi alguna cosa que...
Ja he passat amb tres arcaldes i encara no. Encara no, eh? L'actual em diu que la ràdio, els ràdios han d'anar on hi ha la ràdio. Ah, mira, home, aquí al nostre estudi, ara miro aquí al nostre espai, no sé si cabrien, eh?, 300 ràdios. Però jo no ho entenc això perquè, si no, jo apuesto...
Exacte, clar, jo anava a demanar ara, hi ha col·leccionistes de mil coses, sobretot abans, ara potser ja s'aprota una mica, però veus col·leccions de tota mena, i tu vas triar les ràdios, no? Una mica perquè tens alguna fascinació especial per l'objecte en si, també per la ràdio, el contingut que s'hi fa, per què vas triar la ràdio? Bueno, vaig triar la ràdio perquè ja vaig començar, ja soc radioaficionat.
O sigui, tinc llicència per operar totes les freqüències, i sóc de l'URE, de la Unió de Radioaficionats Espanyols, i d'allò. I, bueno, tinc les meves emissores, també, amb les meves antenes, i sempre anem connectant amb d'altres. És la competència una mica d'una codinenca, o què? Sí, però és diferent. És una mica diferent. Cadascú fa la seva feina. És una mica diferent, sí, sí.
Clar, per començar aquest programa nosaltres ens hem fet la pregunta també amb el Miguel de Ràdio Tarragona, de Tarragona Ràdio, de quin és el primer record que tenim de la ràdio. Jo, per exemple, he dit que quan el meu pare em portava al metge un dia d'escola, jo pujava al seu cotxe i escoltava unes veus que no sabia ben bé si eren persones reals, sinó, quin és el teu primer record que tens a la ràdio? El primer record que tinc de la ràdio de petit, ja quan escoltàvem per Ràdio Sabadell,
els cuentos que ens passaven a partir de les 7 de la tarda i anàvem escoltant això i, aviam, sempre et fa gràcia i t'hi vas aficionant. I d'aquí a tenir 300 ràdios a casa, no? Sí. Clar, diguem, quins records a tu et transmeten aquestes ràdios tan antigues que tens? No sé si et transporten a èpoques anteriors, això que has dit, has parlat de 10 pessetes...
moltíssima gent avui en dia no sap ben bé aquests refereixes, no els sonen les pessetes, però què et porten aquestes ràdios? L'any 69, jo quan agafava els segalers cada dia al dematí per anar a l'escola industrial, valia 6 pessetes o viatja.
Et porta una mica a aquesta època, eh? A la teva joventut... Quan agafava un metro valia una passeta. És que esclar, és diferent. Bastant diferent. És clar, aquestes coses... Però bueno, a mi la ràdio sempre m'ha agradat i...
I és la passió que tinc, vull dir. Clar, ara ho has dit, no? Estàvem parlant de pessetes, una cosa que ja no n'hi ha, ni tampoc costa el preu que costava abans, ara tot val una mica més, però és això, no? La tecnologia avança i les ràdios com les que tu tens, diguem que queden obsoletes, no? Ara, per exemple, amb el mòbil anem a tot arreu, pots connectar amb emisores de l'altra punta del món en un moment una mica...
Com has viscut tu aquesta transformació? I no sé si et sap greu una mica que aquestes ràdios, aquests aparells que tu tens a casa, ja no hi siguin. Sí, em sap molt greu per una senzilla raó. Perquè jo, totes les que tinc, funcionen. Sí, qualsevol que agafa... Ara podríem escoltar ara mateix una codinenca aquí. Jo n'he portat una, no.
No. No. On deconirem que no, perquè no tenen FM. Ah, els que tinguin FM, eh? No en tenen. Totes les ràdios que tinc jo no tenen FM. Va, no en tenen. Era on de curta, on de mitja i on de llarga. Que ara ens han tret aquestes freqüències i han quedat mudes. Vaja. O sigui, funcionen però no tenen que... Jo m'he gastat mils d'euros... I de pessetes. Perquè funcionin, i de pessetes, eh?
perquè funcionin i ara treuen les freqüències perquè no les poden mantenir perquè són molt cares de mantenir i ara queden mudes em puc agafar alguna d'estrangera amb l'emissora posant la ràdio buscant i ara aquí actualment em queden dues on de zero que l'agafes i l'acope que al matí fa unes hores en català i a la tarda també
I ja no se sent res més. Vull dir que, clar, això d'aquí baix a Palau ho han desmantelat tot. Ho han desmantelat tot. Sí, sí, clar, tot avança, no? Clar, per exemple, el dia de... Això no, parlem de mòbils, però el dia de la pagada general de l'abril, per exemple, que semblava que tot s'ensorrava, però les ràdios, aquestes no, perquè és això, no? Com has dit, eren mudes, però els transistors una mica més moderns eren els que van aguantar aquell dia, no? Sí, sí, això sí.
Els transistors ja van sortir tots, també amb AM i FM. Però, esclar, aquests aniran sempre, de moment, els transistors. Clar, i que duri, no? Perquè ja vam veure que dies com aquells, que a vegades les tecnologies noves són les que cauen i les que aguanten. Ja per anar acabant, Francesc, et vull demanar...
una cosa fàcil, no?, que és, què creus que té la ràdio, com a mitjà de comunicació, que no tenen, per exemple, ni la televisió, ni la premsa escrita, ni la premsa per internet? Què creus que és la màgia de la ràdio?
La màgia de la ràdio és que sense haver-hi imatge, sense haver-hi imatge com la televisió, ens puguem comunicar i s'entengui tot i sigui una bona notícia el que es doni. És que no té gaire més la ràdio. És la connexió que hi ha amb escoltar i d'allò.
Molt bé, a vegades les coses senzilles són les que funcionen. Sí, són el més senzill. Doncs Francesc Serratacova i d'aquí de Sant Feliu de Codines, amb aquesta gran col·lecció de ràdios que ara ja has explicat, moltíssimes gràcies per venir avui aquí i explicar-nos aquesta afició teva amb les ràdios, una mica un viatge que hem fet i això t'agraïm que hagis vingut aquí amb nosaltres avui. Moltes gràcies a vosaltres i a veure si podem poder trobar un local. Algo farem. I que es puguis posar.
Molt bé. Doncs, Miguel, ja has vist, a mans de les ràdios n'hi ha moltíssims i avui, que és el dia R, no?, dia internacional de la ràdio, doncs estem aquí per reivindicar-los. No sé què t'ha semblat aquesta col·lecció. Tens ganes de veure-la, tu?
Tinc ganes de veure-la i, a més, el company és radioaficionat. Vull dir que hi ha moltes maneres de fer ràdio, que això ja ens uneix i ja m'agrada. Gràcies, Guillem, i el company de recordar-nos que la ràdio també es pot tocar, mirar, conservar i fer-la de moltíssimes maneres. I, de fet, nosaltres continuem, continuem ara i ens anem cap al Tafull a ràdio, perquè allà ens espera el company Eduard Virgili per abordar el paper i els reptes de la ràdio local. Eduard Virgili, molt bon dia.
Molt bon dia, molt bon dia mundial de la ràdio. Com dius, la ràdio local ara mateix té molts reptes d'avanceu i ens acompanya una veu que coneix molt bé aquest present i aquest futur del sector. És la presidenta de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, la Raquel Martínez, que també dirigeix Ona La Torre, l'emissora municipal de Torre d'en Barra, amb qui, si m'ho permeteu, us diré que mantinc una molt bona amistat i complicitat perquè cada dia compartim micròfons al magazín matinal de les ràdios del Baix Gaià. Raquel, bon dia de la ràdio.
Molt bon dia, company. Un dels pals de paller de la Federació per enguany és afrontar la digitalització i el futur tecnològic. Quin paper ha de tenir la Ràdio Local en aquest nou escenari tecnològic, especialment en aspectes com, per exemple, de plus o també els canvis en els hàbits de consum?
La capacitat d'adaptar-nos als nous temps, a les noves tendències, i majoritàriament mantenim l'emissió lineal en l'FM, però també hem fet el salt a la ràdio, a la carta, als podcasts, a tenir webs amb portals de notícies, hem integrat el llenguatge audiovisual, hem fet el salt a les plataformes i xarxes socials, i per tant ens toca...
seguir adaptant-nos i amb aquesta capacitat de renovar-nos, un dels reptes també pot ser la inversió econòmica. Per això estem treballant a cercar recursos, sobretot per ajudar les ràdios amb menys pressupost en aquests processos de digitalització, d'integració de la IA, i en fi, hem arribat...
acords amb algunes empreses per aconseguir millors condicions. Per tant, el nostre paper ha de ser un dels que ens caracteritza a les ràdios aquesta capacitat d'adaptació. I en aquest sentit, és difícil perquè les ràdios locals siguin presents, ara que parlem de tota la feina feta, però de la que queda per fer, siguin presents en aquest de plus, que és el futur, que és el que ve?
Sí, de fet encara no tenim tota la informació de com s'ha de fer aquesta planificació territorial, perquè no s'han donat tots els detalls, però veiem dificultats tècniques i també de gestió. Per això vam presentar al·legacions, vam presentar les nostres consideracions al Ministeri de la Transformació Digital, perquè volem que tinguin en compte el panorama, l'ecosistema radiofònic català, les nostres particularitats.
Volem, bàsicament, que totes les ràdios locals tinguin garantit el seu espai de difusió i, en aquest sentit, també ens hem unit amb les associacions de ràdios de Galícia i d'Andalusia per fer força i anar tots a una perquè puguem garantir la pervivència de les ràdios locals en aquest nou salt cap a les ràdios digitals.
Ara que parlaves de l'ecosistema radiofònic, en general, quins creus que són els reptes més urgents que han de fer front les ràdios locals catalanes? Doncs seguir amb l'adaptació en aquest àmbit digital, que és molt canviant i exigent alhora, també integrar la intel·ligència artificial per fer-ho amb ètica, amb rigor,
i el finançament dels mitjans. De fet, estem treballant, per exemple, amb acords amb les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual per tenir quotes que siguin assumibles per totes les ràdios. No volem que ningú es quedi enrere.
I, en fi, amb aquest panorama de tanta sobreinformació, de soroll mediàtic, d'infoxicació, hem de demostrar que les ràdios, sobretot les ràdios de proximitat, seguim sent útils, imprescindibles i hem de ser un referent a les nostres comunitats.
I tant. Per cert, Raquel, ara mateix damunt la taula hi ha la futura llei de mitjans. Quines demandes planteja la federació perquè aquesta llei, aquesta normativa afavoreixi i reconegui de manera justa la ràdio de proximitat que és la que fem cada dia nosaltres?
Doncs que tinguin en compte les particularitats de les ràdios locals. Som, diguem que molt heterogenis com a conjunt perquè hi ha ràdios amb moltes característiques diferents, però sí que tenim algunes particularitats concretes que volem que les tinguin presents a l'hora de legislar.
perquè puguem complir la llei, no? Des de com funcionar, com organitzar els mitjans, com ens hem de finançar, com hem de retre comptes també amb la ciutadania, amb els contractes programa... En fi, bàsicament, confiem que tinguin la sensibilitat de tenir en compte com és la Ràdio Local a Catalunya.
i això, que puguem ser interlocutors per tal d'arribar a una llei de mitjans que ens pugui ser també beneficiosa, com deies tu, però també útil i que puguem complir amb els preceptes. Venim d'un 2025 que ha estat un any molt intens per la Federació. Heu renovat la Junta Directiva, teniu noves col·laboracions. Què destacaries com a més rellevant del sector?
Doncs la presentació del llibre blanc, que evidentment va ser un esforç de diagnosi molt gran. Vam tenir col·laboració de moltes entitats importants del país i vam poder fer una radiografia de com és la ràdio local a Catalunya, però també quins reptes de futur tenim. Ens vam posar deures, per dir-ho d'alguna forma.
Vam participar també al Congrés de Periodistes de Catalunya. Ens vam adherir al Pacte Nacional per la Llengua. Vam fer un conveni amb l'Arxiu Sonor de la Ràdio Catalunya. Vam seguir fomentant l'educació mediàtica en col·laboració amb el CAC. Sí, un any intens, la veritat. Per cert, ja per acabar, Raquel, la Federació posa molt d'èmfasi en l'alfabetització mediàtica. Abans parlaves de la infoxicació. S'ha de contribuir a formar aquesta ciutadania més crítica i informada.
Sí, i ens hem de posicionar les ràdios com a mitjans de referència a les nostres comunitats, que sàpiguen que existim, sobretot els més joves, i també alhora hem de donar eines perquè puguin verificar la informació. Ens ve un moment com molt complex, hem de saber destriar, no estàs que fàcil, però bé, estem elaborant molts recursos pedagògics per posar-los a disposició de les ràdios i que treballin de manera conjunta amb escoles, instituts...
En aquest sentit, també col·laborant amb la xarxa, amb la plataforma d'educació mediàtica, tenim molta feina per endavant, però crec que és una inversió que hem de fer de cara al present i al futur.
Clar que sí. Raquel Martínez, molt bon dia, molt dia de la ràdio. Igualment, bon dia mundial a tothom. Miguel, Guillem, molt bon dia, molt dia de la ràdio, també per vosaltres i molta força pel que queda de programa. Moltíssimes gràcies, Eduard. Ja ho veiem. Toca seguir adaptar-nos, toca seguir fent la nostra potència dins d'aquest panorama radiofònic.
I seguim, seguim aquesta celebració que vol compartir micròfons, que en certa manera està obrint també les portes de la ràdio. De fet, anem cap a una altra emissora que ho fa en el sentit més ampli de l'expressió. Perquè avui obre les seves portes a la ciutadania. Ens anarem cap a Ràdio Tordera i saludem l'adversa Bater. Companys, molt bon dia. Hola, bon dia, companys. Què tal, com esteu? Com esteu vivint vosaltres aquesta jornada de portes obertes de ràdio?
Doncs mira, estava plovent aquí a Tordera, la cosa pintava una miqueta malament, però realment tots hem tingut visites i estem contents de tenir-los també aquí a l'estudi. Just ara mateix hem acabat de fer la visita i els tinc aquí al meu costat a dos senyors que han vingut a visitar la ràdio. Si us sembla, els hi fem una miqueta d'entrevista. I tant i tant, endavant. Doncs vinga, els tinc aquí. A veure, deixeu-me acostar, perquè ells no sé si viuen triat mai a un estudi de ràdio.
I com és que t'has atrevit avui a venir aquí a la ràdio? Ja ho he sentit per la ràdio, que feu tanta propaganda, dic, doncs haurem de mirar d'anar-hi. I amb el company ho hem decidit. Molt bé, anem a saludar el company, també. Hola, què tal? Hola. Vine, apropeu-vos el micròfon, que no mossega. Ja sé que segurament és el primer cop que parleu davant d'un micròfon, no? Sí, no, no hi he parlat mai...
Molt bé, escolta'm, com és que heu vingut? No, perquè jo crec que és interessant conèixer-ho, ja que és una cosa que és un bé pel poble, que informa de totes les activitats que hi ha al poble, a part del que passa fora poble. Molt bé, mira que avui plovia, estàvem amb nosaltres pendents de si tindríem visites, estem molt contents que hàgiu vingut. Heu fet la visita, acabem de fer la visita ara mateix, què us ha semblat? Era com us imaginàveu que seria la ràdio? Com ha sigut això?
Jo no m'imaginava tant d'això de maquinària. Jo pensava que era un parell de metres quadrats i ja estava. Però n'hi ha uns quants metres quadrats aquí. N'hi ha molts de metres. En conjunt és grandiosa aquesta ràdio.
Què t'ha semblat a tu també? Era com t'ho imaginaves? La ràdio a Tordera, pels que ens estigueu escoltant, està a la plaça del poble. Té finestres que la gent que passa pel carrer veu o intueix una miqueta què hi pot veure a dintre. Però un cop heu entrat a dintre, què? Vull dir, és quasi una sorpresa, perquè semblava que la ràdio només era el que es veu a peu de porta...
del carrer, i vull dir que és, clar, és molt més important i es nota que, vull dir, està preparada pels temps que corrobem, que es té d'estar informat sempre al dia. De fet, tu ens explicaves que ens segueixes a Instagram. Sí. Quants anys tens si no és un discredició? Jo, 76. I ens segueixes per Instagram. Sí. I què et sembla, el fet que la ràdio estigui també a les xarxes socials?
No està molt bé perquè és una cosa que té les notícies al moment i és pràctic perquè ja tothom es regeix ja més pel mòbil que per altra cosa. De moment ja t'informes del que hi ha amb fotos. Jo crec que és molt interessant, és un gran abans. I la ràdio de tota la vida, la ràdio NFM, l'escolteu?
Jo gairebé cada dia. Cada dia l'escolto fent una feina o fent una altra, gairebé cada dia, cada dia. I el mòbil, tu també segueixes la ràdio en el mòbil? No. El mòbil el tens aparcat. Tu ets de ràdio tradicional. Ara. D'aquelles ràdios petites, o tens una ràdio grossa, l'escoltes en el cotxe... Una ràdio petita.
D'aquestes de piles o connectada a la corrent? Ara el que està fixo sempre és el de corrent, que està connectat i s'assenya tota la casa. Si vols marxar, agafes el petit i te l'emportes el portàtil. Tu me l'emporto i també si vull sentir un programa l'escolto.
Molt bé. Tu m'expliques que també suposo que escoltes la ràdio tradicional o escoltes ja directament pel mòbil? Més pel mòbil. Vull dir, faig servir bastant el mòbil la majoria d'activitats. Vull dir, soc més de mòbil. Molt bé. Penseu que, no sé, us atreviríeu a venir aquí a la ràdio a fer algun programa o no?
Bueno, això jo veig més complicat, però no ho he fet mai, vull dir, seria una gran novetat, perquè vull dir, no ho he fet mai. Depèn de la classe de programa que sigui. Quin programa us agradaria fer, eh?
No estem negociant res, no tenim aquí res sobre la taula, estem fent una entrevista. Quins temes us interessen més, per exemple, per parlar? Una cosa que me sorprengués, un programa que ens sorprengués, que sigui com se vol, però que... Que cridis l'atenció. Ara, que cridis l'atenció, sí. Els vostres programes preferits, quins són? Què és el que us agrada més escoltar?
Home, aquell d'això, que escolta tota la gent. Quin, el matí de Sardanes? El matí de Sardanes. Fem diumenge al matí amb dedicatòries de Sardanes, que truca durant tres hores la gent com desesperats encara ara. Aquest el principal, i després el de cada dia, què sé, tota la tarda...
Tota la tarda que se sent aquell que dediques. Sí, de dedicatòries. Dedicatòria. Jo sento les dedicatòries. Molt bé, doncs vinga, explica'ns tu també i anem acabant les teves... No sé si ens faries un programa de ràdio, en tens algun de preferit. No, no estic gaire format en aquest aspecte. I tens algun programa preferit, alguna cosa que t'agradi de la ràdio?
Com en general, vull dir, has d'agrair tot el que s'està fent, però, clar, una cosa molt concreta tampoc no la tinc. Molt bé, doncs acabem aquesta visita completíssima que hem fet en aquests dos torderencs que avui ens han visitat a la ràdio i que s'han prestat també que els hi fem aquesta entrevista. Tornem, doncs, la connexió és a Tordera. Estem encara amb jornada de portes obertes des de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda. Plogui, nevi o faci vent.
Doncs moltes gràcies, Albert. Una connexió molt interessant, ja que hi ha molta gent, com hem vist ara, que escolta la ràdio però mai l'ha vist per dintre, mai ha vist com la fem i queda així de sorpresa, no? És guai això de les portes obertes, eh?
M'ha agradat la de la ràdio grandiosa, Guillem, el que deia aquest senyor. La ràdio grandiosa, jo crec que és una bona paraula per definir-la. Escolta, anem arribant al final d'aquesta hora del dia R. Hem parlat de recerca, hem parlat d'educació, de patrimoni, de memòria, de futur. Hem posat reptes i encara queda, eh?
I tant, i tant. Queda dia R per estona, la ràdio mai s'acaba i avui és això que encara fem aquesta programació especial perquè la celebrem encara més. I si us creieu amb nosaltres continuarem, això com hem dit, celebrant plegats aquest dia mundial de la ràdio i després dels bolletins, que també hem d'estar informats que la ràdio és el que fem últimament.
Una de les coses que fem són aquestes, d'informar-los, doncs on tomaran el relleu els companys de Cugat Mèdia, amb la Carme Reverte, i a Ràdio Vilafant amb l'Ivan Yerpes. Així que, a tothom que ens estigui escoltant, gràcies per estar aquesta hora amb nosaltres i que segueixin gaudint de la ràdio, la propera, la ràdio que és la vostra. Feliç Dia Mundial de la Ràdio a tothom i un plaer, Miguel, també, des d'aquesta distància, doncs, haver compartit aquesta hora. Igualment, una abraçada. Feliç Dia Mundial de la Ràdio a tothom. Que vagi bé.
La xarxa de comunicació local.
L'actualitat local, els titulars de la premsa, una o dues píndoles d'opinió, informació de servei, el temps, el centural, la sort, efemèrides de Tordera i musicals, què diu la xarxa de Tordera, l'actualitat musical i els dijous les escoles a la ràdio. La revista de l'informatiu, una hora per posar-te al dia, de dilluns a divendres de 9 a 10 del matí, a Ràdio Tordera.
Escrius o llegeixes? Tant se val. A la llibreria Papereria Camiral 50 ho trobaràs tot per informar-te, entretenir-te, aprendre o treballar. Prensa diària, llibres, revistes especialitzades, papereria, material escolar i d'oficina, fotocòpies, articles de regal. On? A la llibreria Papereria Camiral 50.
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera. Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram i rep les notícies sense interferències. No deixis que els algoritmes controlin què has de veure. Inscriu-te a la web de Ràdio Tordera o truca'ns al 93 764 0102 i rebràs els titulars del dia Tordera directament. Ràdio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències.
Ràdio Tordera et porta una nova manera de gaudir dels millors moments amb la companyia d'històries i bona música. Desperta emocions i records al nostre costat.
Escolta les playlists i podcasts de Ràdio Tordera a Spotify. Tengo una chica y una pistola, un trofero de placer. No esperis a Premaplay. Ràdio Tordera, la teva música, la teva ràdio. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Ràdio Tordera. Connexió amb la xarxa de comunicació local. Notícies en xarxa. Bon dies.