.
Sabíeu que a Tordera hi ha un parc infantil
molt concorregut, ple de gronxadors,
que, en el seu moment, atenció,
no va costar ni un duro a l'Ajuntament Albert Sabater.
Bon dia, des de Tordera.
Bon dia, Manel. Doncs sí, precisament, ara hi soc.
El parc es diu el parc del Gran Prix,
i es diu així perquè l'any 1998
Tordera va guanyar aquest famós concurs televisiu estiueng.
I els diners que van aconseguir
els van invertir aquí.
I per parlar d'aquell concurs i d'aquella experiència
tinc al meu costat, aquí estem asseguts en un banc,
a l'ombra, en David Campal,
membre d'aquella expedició d'intrèpids Torderencs.
Bon dia, David, com estàs?
Bon dia, bon dia, molt bé, molt bé.
Encantat d'estar aquí.
Fent una mica de context,
perquè el proper dilluns, dia 25,
és la gran final del Gran Prix d'aquest estiu,
vosaltres vau tenir-hi la sort de participar.
A quin any?
I explica'ns una mica com vau arribar-hi a participar
i després a guanyar, eh?
Però com va sorgir la idea d'anar al Gran Prix
i el que després es va convertir també en una victòria per a vosaltres?
Doncs mira, jo la idea ben bé, no sé de qui va ser,
si va ser de l'Ajuntament o d'algun regidor en aquell moment,
no sé ben bé, no et sabria dir ara mateix de qui va ser.
Però sí que es van anar com agafant diferents persones,
en el meu cas de l'àmbit esportiu,
n'hi havia gent que jugava a futbol sala com jo,
n'hi havia algú de futbol, del hockey, de molts esports,
gent que tampoc jugava a esports però estava molt involucrada en el poble,
i es va anar fent com un equip de gent jove
per poder anar a participar en aquest programa.
David, no sé, suposo que aquell estiu del 1998 no l'oblidaràs, no?
Doncs no, és difícil d'oblidar perquè, clar,
el fet d'haver pogut guanyar la final
vol dir que hi vàrem anar dues vegades a Madrid.
Clar.
Una que era el primer programa, que era...
O sigui, el format del programa,
hi havia diferents concursos en dos pobles cada programa,
i tothom feia una puntuació.
Les dues millors puntuacions de l'estiu
eren les que jugaven a la final.
I nosaltres vàrem tenir la sort,
en el programa que vam fer, de fer una puntuació molt alta,
que en aquell moment era la millor,
i, clar, vàrem estar esperant,
mentre vèiem passar l'estiu els programes que es feien,
a veure si es feien puntuacions més altes que la nostra, saps?
I sí que ja va arribar el moment, com que tot això està gravat,
ens van confirmar que sí, que la nostra havia sigut la millor,
i ens va donar l'oportunitat de tornar a pujar a Madrid.
David, dues preguntes.
Éreu blaus o grocs? Aquesta és la primera.
I la segona, no sé si tota aquesta aventura
forma part també de les batalletes
que a dia d'avui encara expliqueu a família i coneguts,
o això ja ha quedat potser una mica més en el passat?
Mira, la primera pregunta, sí,
vam anar de blau el primer programa,
i a la final la vam jugar com a grocs,
que inclús aquí li he portat a l'Albert una samarreta
que guardo com un tresor d'aquell estiu.
I sí, sí, això forma part de les batalletes,
o sigui, quan se'm parla de Gran Prix recordem,
i inclús hi ha vídeos, hem recuperat la final d'en vídeo,
i és un espectacle a vegades una mica vergonyós,
però fa molta gràcia.
I sí, sí, seguim recordant-ho.
Et sorprèn que encara avui estiguem aquí parlant d'aquest concurs,
d'aquesta experiència?
Una mica potser sí, no?
Perquè jo en aquella època ho veia un concurs amb les vaquilles,
tot una mica molt arcaic, diríem, no?
I ara ho han recuperat a la tele,
variant els formats una mica,
perquè òbviament no pots portar animals ni maltratar-los
d'aquella manera que es maltrataven,
perquè es maltrataven.
I em sorprèn, bueno, em sorprèn una mica,
però, bueno, crec que és un programa que a molta gent li agradava,
la gent reia, és un programa familiar,
que podia permetre als avis i els nets
estar una estona junts i rient,
i, bueno, si s'ha canviat el format
i segueix amb aquest nou format,
que algun cop li he fet una ullada,
bueno, crec que està bé,
que és una manera que també la gent jove
conegui aquests antics programes
de quan els pares i avis d'alguns eren joves.
De fet, David, et volia preguntar,
perquè ara mateix esteu en aquest parc
que, si no vaig errar, porta el nom del Gran Prix,
en homenatge a aquesta fita històrica ja també de Tordera,
però no sé si en el dia a dia del municipi
en queda alguna cosa més
i si en alguns moments puntuals
també es fan actes o festes
que recorden també aquella efemèrida.
En el dia a dia, bueno,
no vull dir que sí ni que no.
Hi ha la part de Gran Prix,
que la gent que queda aquí anem a la part de Gran Prix,
ni que sigui d'anomenar-lo,
doncs es va recordant, no?
Sí que a l'Ajuntament, com vàrem fer 25 anys,
crec que va ser, vàrem fer una trobada al poble,
va muntar un escenari, van pujar allà dalt,
i crec que fa...
No sé si va ser el mateix any o fa...
Un any després va venir a la Festa Major
un grup musical, els Guassa,
i ens vàrem fer pujar a dalt l'escenari alguns integrants que vàrem...
Bueno, tot això molt improvisat, eh?
Van treure la bandera que devia estar a l'Ajuntament, suposo,
una bandera de Gran Prix que hi ha,
i van treure la bandera i van fer pujar tothom que havia participat
i que estava per allà i volia pujar a l'escenari i van pujar-hi.
I es van fent cosetes una mica improvisades, eh?
Però no és una cosa que diguis, ah, tal dia fem alguna cosa del Gran Prix.
No, és molt puntual.
David, ens portes aquí aquesta samarreta groga,
que és la que vas fer servir a la final, entenc, eh?
És la que portàveu.
A part d'això, conserves alguna cosa més?
Estem parlant de molts anys, ja no sé si la samarreta
és la que conserves així com a la vitrina de records,
o hi ha alguna cosa més.
Mira, quan vàrem tornar a Gran Prix teníem el Xandai,
el pantaló de Xandai, unes bambes, crec recordar,
i una sudadera.
Les bambes les vaig fer servir una mica per...
m'ha coincidit que vaig fer obres a casa.
Però tot això us ho va donar el programa, eh?
Sí, sí, sí, sí, tot això ens ho va donar...
El blau, no sé si...
No recordo haver-ne tenit per casa.
Podria ser que sí, eh?
Però de blau no conservo res.
Però el groc sí que ens el van...
ens el van emportar.
I ja t'ho dic.
Ja va haver coses que les vaig fer servir per...
I clar, se'n van fer molt bé per la samarreta,
vaig pensar, hòstia, intenta guardar-la a veure si la puc observar.
I, de fet, porta tots aquests anys a casa amb un calaix guardada.
De fet, David, les proves que veiem al programa,
és veritat que tu ho explicaves molt bé,
doncs que s'han anat modificant
i adaptant també en el context de cada moment,
però és veritat que són proves que tu a casa,
en principi, a priori, no pots assajar.
Per exemple, estic pensant en la cocaña
o en los troncos locos, no?
Per exemple, per anir d'endugues a les més mítiques.
Com us preparàveu per aquestes proves
i per després anar allà?
No sé si abans de la gravació del programa
també us deixàvem provar les proves
o com era una mica la preparació, el que no es veu, del programa?
El que no es veu...
Les proves s'havien una mica les que hi havien
perquè havies pogut veure anys anteriors al concurs
i moltes eren les mateixes, no?
I sí que hi havia gent, hi havia...
Recordo la prova que era de pujar amb una barra de fusta
com una rampa.
Doncs aquella barba, òbviament, la feien gent
que estava molt forts de braços,
que feien gimnars, que eren potents.
Però després, com ho recordo,
perquè quan anàvem cap a tocar cap a Madrid,
ens van repartir les proves allà una mica...
A veure, qui vols fer això? Qui vols fer l'altre?
I va ser una mica repartint-se les proves així a lo...
A voleu, saps?
Doncs els més atrevits o els més inconscients
vàrem anar a fer la vaquilla
perquè jo vaig amb ells
i, bueno, altres feien altres proves
i repeties, eh?
Hi havia proves que eren més conjuntes,
que hi havia molts participants
i podies repetir.
Va, explica'ns les proves que vas participar tu.
Explica'ns primer de tot
perquè ens situem com era la prova
i després com et va anar.
Bé, us explico primer una cosa
que ha quedat pendent de l'anterior pregunta, crec,
que m'explicava ahir com anava tot.
O sigui, quan arribàvem a Madrid
el que fèiem era el programa.
El programa feia com...
El fèiem un programa gravat,
com si el gravessin,
sense interrupcions,
perquè servia com de prova.
I l'endemà fèiem el programa bo.
O sigui, ja valia.
I tu, bueno, recordo que...
Els primers programes no ens anaven gaire bé.
Sempre sortíem a...
Ai, sembla que els hem perdut.
Anem a intentar recuperar aquesta connexió.
ens estaven explicant justament
com va ser aquesta victòria
de l'any 98 de Tordera
al programa Grand Prix.
Ja estàvem justament parlant
amb un dels participants
d'aquesta comitiva torderenca,
en David Campal,
que en dues ocasions
van viatjar fins a Madrid.
Una primera, doncs,
per participar d'aquest concurs
i després també a la gran final
d'aquell estiu
que els va fer també mereixedors
d'aquesta victòria
en aquest programa de televisió espanyola
que, com us explicava al principi,
el dilluns que ve,
dilluns dia 25,
viurà la seva gran final
de l'estiu.
Ens explicàvem això,
les proves,
com s'havien preparat,
com s'havia format aquesta comitiva,
com l'Ajuntament
havia cercat també
tots aquests esportistes
del municipi
que s'havien preparat
i com també ell,
en primera persona,
a l'autocar,
en aquell moment,
es va arriscar
a dir, va,
doncs seré dels que es posarà
davant d'aquesta vaqueta,
d'aquest petit toro
per participar
d'aquestes proves
i ens deia,
doncs, això,
que abans de gravar l'episodi,
el dia abans
s'en gravava
un altre de prova
i que aquest, justament,
no els hi funcionava
del tot bé,
però després, fixeu,
doncs,
que el resultat
els va anar molt bé
i van aconseguir, doncs,
aquesta victòria
que s'ha traduït
en un parc
que és on estem fent avui
aquesta connexió.
Ara podem recuperar
aquesta connexió
amb l'Albert
i amb el David.
David,
ens explicaves
justament això,
que aquests programes
previs,
en els quals es gravaven
abans del programa
que després
s'emetia
per la televisió,
doncs,
que no se us donava
especialment bé
i que,
després,
el que vèiem a casa
era segurament
un resultat
una miqueta més
òptim.
A veure si tenim
aquesta conversa
amb el
Albert
i el David
per poder,
si més no saber,
com van arribar
aquesta gran victòria
final
al Grand Prix,
com dèiem,
de l'estiu
de l'any 98
amb Paloma Lago,
crec,
de Madrina,
que va exercir
de Madrina
en aquest concurs
i va padrinar també,
o va a madrinar,
potser dir-ho millor,
el programa
de Televisió Espanyola
amb aquesta victòria
que es va traduir
en un premi
i que,
en aquest cas,
van invertir
també en aquest parc.
que a dia d'avui
segueix tenint vigència.
Ara sí,
podem recuperar
aquesta conversa
amb l'Albert
i el David.
David,
ens explicaves
que abans
del programa
que es veia
des de casa
se'n feia un de prova
i que aquest
no acaba de sortir
sempre com voldríeu,
no?
Sí, sí,
tal qual.
En el nostre cas
no sortia gaire bé,
però va ser
el que ens va ajudar
a guanyar-lo,
perquè potser també
els altres es refiaven,
no ho sé,
però resulta que,
bueno,
el dia següent
quan es feia
la gravació ja bona,
doncs en aquells dies
sempre ens va anar
molt bé.
Escolta'm,
no sé si ho tinc mal entès
o si això és així,
la vostra madrina
va ser Paloma Lago
en les dues ocasions,
només en la primera
i a la final
era una altra persona,
o també repetia
la madrina
o el padri que us toqués?
No,
els padrins
no repetien.
Val.
I crec que la Paloma
va ser a la final,
i en el primer programa
no recordo
ben bé qui va ser,
si et dic la veritat,
no me'n recordo.
És que el primer programa
l'hi explicava a l'Albert
una mica abans
fora de micro
que, clar,
nosaltres en tenim
molt de record
perquè van poder pujar
a Madrid dues vegades,
i a més a més
perquè van guanyar,
segurament si haguessin perdut,
bueno,
si haguessin anat
a Gran Prix
i moltes coses
haguessin quedat oblidades,
però el fet
de poder tornar
a la final
i recuperar-la
i poder veure el vídeo,
doncs clar,
ho tens tot
molt més recent,
però del primer programa
sí que recordo coses,
però no tantes
com així és la final
que la tenim
molt viscuda
i molt present.
Et deia abans,
David,
jo he recuperat
el vídeo de la final
i he vist el vídeo
on surts tu,
explica'ns a l'audiència
quina prova
vas participar
i com te vas preparar
per aquesta prova,
per què doni do.
la prova va sortir
de la primera prova
que era la de la vaquilla
i a mi,
bueno,
em tenien vestit
com de beja maia,
vestit de bella
i tenia un ernest
i una politxa
a sobre la plaça
i des de fora
de la plaça
hi havia quatre companys
que van podien
o estirar munt
o deixar caure
dintre la plaça
i el que havíem de fer
és que no tenien
que aixecar
per jo agafar
des d'un
com un penal
de flors
que hi havia
agafar flors,
deixar-me caure a terra
i enganxar-les
en un altre penal
de penal de flors
amb la vaca
per allà mig
i clar,
jo havies de jugar
amb la vaca,
t'havies d'enrafiar
de quan t'abaixaven,
quan t'apujaven
i va ser una mica
divertit i caòtic
i acollonant
una mica a la vegada
perquè les vaquilles
semblen una cosa
però quan les veus
allà en directe
i en aquella època
sortien molt empipades
a la plaça.
Hi ha una imatge
que se't veu a tu
que se't veu la vaquilla
cap a tu
i que tu vas dir
als companys
pugeu-me cap a tu
i ja ja
Aquesta imatge
me la recordo
com si fos allà
la veig al vídeo
i encara me n'enric
perquè venia la vaquilla
i la veritat
que feien impressió
i fotien mala
si t'enganxaven
el cop era molt fort.
Escolta,
David,
per acabar,
és veritat que ara
molts concursos
o realitzis de televisió
estan fent edicions
all-stars
amb les estrelles
de totes les edicions,
els guanyadors,
guanyadores
de totes les edicions.
Tu creus que si
Televisió Espanyola
i el Gran Prix
ara oferissin fer
una edició
o un estiu
o en qualsevol altre moment
de l'any
amb guanyadors
els diferents anys
hi hauria prou gruix
a Tordera
perquè us animéssiu
a participar-hi o què?
Jo crec que a Tordera
sí,
perquè jo que segueixo
fent esport
i veig una mica
la gent que va estar,
n'hi ha molts
que seguim...
estem en forma
tot i tenir 50
i passats
50 estem
estem en forma
crec que estem en forma
i crec que estaria divertit.
M'estaria greu
que la gent jove
d'ara
no pogués disfrutar
això
perquè és una
experiència de vida.
Doncs avui hem conegut
aquesta història
i hem recuperat
recordat
aquesta victòria
també de Tordera
al Gran Prix
des del parc
justament que porta
aquest mateix nom.
David, Albert,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui a l'Obert
per Vacances.
Adéu, moltes gràcies.