A veure.
El Ministeri d'Economia ha decidit no incloure en l'agenda de la pròxima reunió el decret sobre permisos de conciliació laboral que preveia ampliar el permís de naixement fins a 20 setmanes i reconèixer nous drets a les famílies monoparentals.
Aquesta decisió crea fricció en el govern que es juga a sancions a la Unió Europea de fins a 43.000 euros diaris per incomplir la normativa europea.
La vicepresidenta Iolanda Díaz reclama un gir social urgent per recalcar l'urgència d'aquestes reformes.
També s'ha confirmat que la jutja de Mataró ha enviat a presó provisional sense fiança.
El líder extremista de Deport, Dave Nau, ho ha acusat d'instigar una caçeria contra migrants magrebins de Torre Pacheco.
La mesura respon al risc de reiteració dels delictes d'odi i la manipulació de proves i representa un pas ferm per combatre l'extrema dreta organitzada.
I avui també hem conegut una preocupant tendència juvenil que creix amb força aquest estiu.
Molts adolescents consulten l'índex de radiació solar no per evitar-se cremades sinó per exposar-se intencionadament a les hores de radiació màxima amb l'objectiu de broncejar-se.
Influenciats per xarxes socials i ideals de bellesa poc saludables obrien l'ús de protector solar i posen en risc la salut de la pell segons alerten dermatòlegs i marques com Nivea que treballen per revertir aquesta desinformació.
En el programa d'avui ens preguntarem si està canviant la tendència entre viatjar sols o si preferim fer-ho acompanyats.
També ens interessarem en el canvi del funcionament del sistema sanitari i que està començant a aplicar canvis en alguns centres de salut catalans.
I avui també estrenarem el podcast La Casa Bernoulli i descobrirem cançons i paraules de l'any 2003.
I també marxarem de cap de setmana amb els millors plans. Som-hi!
I aquest cap de setmana som divendres, per tant ja amb les portes posades el dissabte i el diumenge.
I de l'equip de l'Obert de Premià hem decidit fer ruta i visitar així simplement fàcil les emissores de la xarxa que participen al programa.
Res, un tomb per 65 ràdios que venen a ser 65 municipis.
I per tant li hem de demanar l'ajuda a la Núria de Tarragona Ràdio perquè ens prepari la logística.
Núria Cartanyà, bon dia, és possible això que vull fer?
Home, i tant, és que cada dia em demana les coses més fàcils, Manels.
Mira, cap problema. A veure, us preparo, faig llista, eh?
Entrepenets, túpers pel camí, crema solar, cantimplores d'aigua fresqueta, potser unes mantes per ser fresca a la nit també.
Però escolta, com voleu fer la ruta? Per terra, mar o aire? Et dono opcions?
Vinga.
Mira, des de Tarragona puc reservar seients premium, el primer vol que surti, saps allò, last minute, el primer que surti.
Exacte. A la bogeria, no? A la bogeria, sí, el primer que surtis hi pugem, molt bé.
Sí, ara, no sé si hi ha aeroports a totes les 65 municipis de Catalunya, però bueno, per a mi ho podem anar, podem intentar.
Per a mar, si vols, agafo passatges amb camarot, amb algun creuer, d'aquests que tenim per aquí.
Home, a la zona de la costa seria possible i en altres municipis, per exemple, arribar a Lleida?
Home, per mar, ho tindria una mica més complicat, segurament.
No sé, bueno, bueno. I si no, doncs mira, aflatem una furgó-caravana.
Mira.
Si tens allò, amb cuina, amb allò que baixes a les lliteres i pots dormir dintre, furgó-caravana.
Home.
Terra, mar o aire? Jo crec que els oients poden triar, també.
Jo crec que poden triar i amb els nostres comentaris els hi hem donat potser alguna pista.
Potser. Però potser ens sorprenem. Això ho hem de veure d'aquí una estona.
Doncs, Núria, d'aquí una estona sortim de dubtes. Vosaltres, els oients, podeu participar a través de les xarxes de l'Obert per Vacances
i dir com creieu que arribarem a aquesta superruta de cap de setmana. Gràcies, Núria. Fins aquí una estona.
Fins ara.
L'Obert per Vacances, ara també a les xarxes socials.
Segueix-nos a X i a Instagram amb l'usuari arrobaobertvacances.
I trobaràs els millors moments de l'Obert i podràs dir-hi la teva amb tot el que estigui passant.
I ara passant set minuts de les nou del matí, segurament molts de vosaltres esteu a punt de marxar de vacances
amb la família o els amics un any més visitar aquell racó del món que us fa tanta il·lusió
i que porteu mesos planificant.
Però també n'estic segur que molts de vosaltres us heu plantejat com seria viatjar tot sol.
No tothom s'atreveix a fer aquest pas.
No ho sabem, potser per por, perquè pensem que no ens ho passaríem bé
o que potser no és tan divertit com si ho féssim amb els amics, amb la parella, amb els familiars.
Doncs avui volem saber quina part, és a dir, els contres i els pros de viatjar sols, de viatjar acompanyats.
I avui volem parlar justament de l'altra cara de la moneda, de viatjar sol.
Tina Forés, des de Cugat Media, bon dia, com estàs?
Bon dia, Manel, com estàs?
Bé, amb una primera pregunta que et vull fer.
Ets de viatjar sola o en algun moment has fet un viatge d'aquests de marxar sola,
encara que sigui un cap de setmana, potser?
A veure, jo sola sola només he fet l'Erasmus, però em sembla que no es considera viatjar sola.
També t'he de dir que m'ho he plantejat més d'una vegada, eh?
Jo m'ho he plantejat, però justament per fer el dilema que fèiem al principi del programa,
que no sé si en seria capaç, perquè potser com de sempre he viatjat amb la família
i ja de més gran amb la parella, doncs no sé si m'hi veuria
viatjant sol.
Clar, en tot cas, és una opció per la qual també opta molta gent,
o bé perquè no han aconseguit coincidir amb ningú en dates,
o bé simplement perquè en tenen ganes,
i un d'ells és en Sergi Baixes, que avui ens acompanya.
Bon dia, Sergi.
Hola, molt bon dia.
Tu ets periodista, abans treballaves a la Nació, que és un diari digital.
Quan vas marxar d'allà, vas decidir anar-te'n sol de viatge?
On vas anar? Per què vas decidir marxar sol?
O no sé si ja n'havies fet abans algun mes?
Sí, n'havia fet uns quants.
I vaig acabar una temporada a la Nació i vaig decidir agafar-me un any sabàtic,
i en aquest any sabàtic tenia molt de temps.
evidentment que algú m'acompanyi en un viatge tan llarg com el que volia fer
era bastant incompatible,
i per tant, bé, vaig preparar-me una motxilla,
la vaig emplanar de coses i vaig llançar-me a les Amèriques.
Escolta'm, Sergi, et volia preguntar bon dia, eh?
Bon dia.
Era el primer viatge que feies sol,
o ja tenies alguna experiència prèvia, com li deia abans a la Tina,
no sé, algun cap de setmana, o potser un viatge més curtet,
que ja haguessis provat l'experiència d'estar sol?
Sí, sí, sí, ja havia viatjat sol altres vegades,
és una cosa que m'apassiona, m'encanta,
i és una cosa que intento sempre compaginar amb viatges acompanyats,
és a dir, no és una cosa que hagi deixat de fer,
però sí que és veritat que intento dividir-me'ls,
és a dir, la meitat dels viatges acompanyats amb amistats, família, etc.,
i l'altra part dels viatges deixeu-me'ls fer sol, els implos.
I quines diferències diries que hi ha?
És a dir, què diferencia viatjar amb companyia de fer un viatge a tu sol?
Bàsicament, la principal diferència és la llibertat,
és a dir, pots fer absolutament el que queda potser una mica així,
però el que et ve en gana, completament.
I jo què sé, per exemple, pot ser tan tonto com estar a París
i de sobte dir, bueno, escolta'm, vull fotre'm un pa o xocolat jo sol
i em ve de gust fotre'm-l'hi, paro en una cafeteria i me'l menjo.
Mentre que, si per exemple m'has acompanyat, que m'ha passat,
hi ha algú del grup que diu, escolta'm, jo vull veure el Louvre.
Ja, però és que jo ja l'he vist, jo no vull tornar-lo...
I llavors, bueno, doncs hi ha una mica de discussió.
En cas que viatgi sol, això no passa.
Escolta'm, amb això que ens explicava, Sergi,
m'has fet encendre el xip d'alguns viatges no tan en parella,
perquè al final sent dos més o menys,
i si sou parella, doncs podeu arribar a acords.
Però clar, quan fem viatges amb amics, que potser som cinc o sis,
això és la gran discussió, perquè com deies,
un vol anar a veure ara un museu, l'altre vol anar a berenar,
l'altre vol anar a fer-se uns banys, l'altre...
Clar, és molt complicat posar-se d'acord.
No sé si ara que ja has provat i experimentat,
i amb èxit pel que ens expliques, el fet de viatjar sol,
si en algun moment que has fet potser algun viatge, doncs,
amb companyia, amb més gent,
t'està potser més complicat justament això,
perquè ja estàs com habituat a fer les teves pròpies rutines,
els teus propis plànings, i a viure una mica el teu propi dia a dia.
Ha passat, ha passat, i jo des de fa uns anys
estic completament en contra de fer viatges de més de quatre persones,
perquè quatre persones hi és multitud,
i aleshores sí que trobes aquestes diferents ànimes,
i que acaba passant, i amb tota la pau del món es pot dir,
però que es divideix el grup.
I aleshores això sap greu també,
perquè hi ha una part del grup que vol anar a fer alguna activitat,
i l'altra part del grup vol anar a fer una altra.
I aleshores, clar, arribar al punt de...
Bueno, escolta'm, doncs, ens allibarem cadascú tres hores,
i tornem a quedar en aquest punt d'aquí per la tarda.
Sap una mica de greu.
Prefereixo fer les coses.
Si viatjo junt, prefereixo fer les coses junts.
Ara bé, costa molt compaginar totes les necessitats i voluntats.
I escolta'm, quins consells li donaries a una persona
que s'està plantejant, no?, potser fer un viatge sol,
perquè és el que dèiem, potser no s'acaba de decidir
perquè té por o perquè li fa respecte, no?
Quins consells li donaries, què hem de tenir en compte?
Bueno, en primer lloc voldria dir que no hi ha una forma correcta de viatjar,
és a dir, viatjar sol o acompanyat no té res a veure una cosa amb l'altra,
i que també no està fet per tothom.
És a dir, igual que, per exemple, per mi, viatge sol m'encanta
i li trobo un puntet que li fa ser molt atractiu aquesta forma de viatge,
altra gent que he conegut, que ho han intentat i ho han provat,
no ha sortit bé.
És una cosa que, a més a més, et pot ser molt solitària.
Si no saps com compaginar-t'ho o com tractar aquesta independència,
a l'hora de viatge es pot fer molt dur
i tothom ha tingut moments low i baixos.
Consells, llançar-se a la piscina, és provar-ho,
i sobretot provar-ho en ambients més segurs.
És a dir, jo no recomanaria per res el primer viatge solo bolo que facis
anar-te'n a Egipte, per exemple.
Egipte és durito.
Però sí que, per exemple, pots anar a països d'Europa
o, si vols una mica més d'aventura,
a altres països més amables,
com, per exemple, són els països del sud-est asiàtic
o amb una cultura més budista,
que ja et fiquen moltes facilitats,
tot i no compartir idioma, no compartir res de moneda,
no compartir molts dels aspectes que tenim aquí garantits.
Clar, és que, Sergi, estava pensant en això
que ens deies d'escollir bé la destinació d'aquest primer viatge
que fem sols, però no sé si també és un error comú
que potser ens aventurem a fer un viatge sols,
però és que ja a casa nostra, quilòmetre zero,
no estem acostumats a fer plans sols.
Per tant, si a casa teva o al teu poble
no tens moments teus íntims per estar tu sol
o no has aconseguit tenir-los,
home, potser s'ha atrevit a pensar
que a 3.000 o 4.000 o 5.000 quilòmetres
a casa teva podràs fer-ho, no?
Correcte, correcte.
És molt, molt, molt diferent.
I, a més a més, també hi ha una qüestió de distància geogràfica
que no és com, per exemple, anar a qualsevol altre punt de la península
i dius, bueno, doncs escolta'm, si va malament,
en zero coma t'agafes un vol o un tren d'alta velocitat
i tornes a casa.
Encara que potser després no acabis tornant, no, Sergi?
Perquè només que en el cap tinguis aquesta sensació
que és fàcil tornar, no?,
i que al cap d'una hora pots estar a casa teva,
que potser després no vol dir que ho facis.
Però, clar, si estàs potser a l'altra punta del món,
home, tornar al cap de dos dies és una logística important
que et costarà potser el doble o el triple de tot el viatge.
Absolutament, absolutament.
Hi ha una cosa, una activitat que jo recomano molt
per a gent que vulgui tenir com una primera experiència
de forma sola, que és fer el Camino de Santiago.
El tenim aquí al costat de casa, és molt xulo,
té la seva part d'aventura de, bueno, camines cada dia
i cada dia trobes gent nova d'arreu del món,
pots fer amistats, pots trencar, no?, aquesta closca,
que és veure algú que saps que està en solitari igual que tu
i decidir apropar-te per establir una relació,
cosa que això és una cosa que hauràs de fer sí o sí
quan estiguis de viatge més enllà.
Així que, bueno, és una oportunitat
i és una bona activitat, penso.
Què no pot faltar a la teva maleta quan viatges sol?
És a dir, canvia la maleta que fas quan viatges acompanyat
o quan et plantejes fer un viatge en solitari?
Saps què passa? És que quan viatjo sol, jo viatjo molt tirat.
És a dir, és l'única forma...
Motxilla i vinga, no?
És l'única forma que tinc de poder permetre-m'ho també, no?,
al viatjar, perquè viatjar és carete.
L'únic que, clar, jo soc capaç de dormir a qualsevol lloc.
I això, per exemple, implica no tenir endolls.
Per tant, una bateria portàtil és indispensable.
Portar un llibre pels moments de més solitud.
No sé, al final també, clar, això passa, no?,
que quan viatges acompanyat intentes arribar
com a un punt de negociació comuna, no?,
que la majoria dels meus amics no estan disposats
a anar tan arrossegats com hi vaig jo
i, per tant, em dona certes més comoditats
que ara, per exemple, que ara me'n vaig una altra vegada,
no tindré.
A Mèxic no marxes?
Ara me'n vaig a Mèxic, Guatemala i Belize, sí.
Molt bé.
Per primera vegada en aquests tres llocs o no?
Sí, sí, sí, per primera vegada.
Ah, doncs mira, de Mèxic et puc donar tips, si vols.
La resta no hi ha estat, però a Mèxic hi vaig ser fa dos anys,
per tant, ho tinc fresc encara.
Vale, doncs fora d'antena em passes tot.
Perfecte.
No, no, és una cosa que em crida molt l'atenció
i, a part, viatjo d'una forma,
perquè m'encanta viatjar, no?,
és la meva petita passió i sempre que tinc l'oportunitat
intento muntar-me una escapada
i és que no puc permetre'm el luxe, no?,
de repetir països.
És a dir, com que vull descobrir-ho tot
i descobrir noves cultures, etcètera,
que després tens països en els quals tu passes teta
i en altres països que acaben sent un flop absolut
i que no dius, ostres,
m'hagués pogut quedar a casa per això.
Però és la voluntat aquesta, no?,
d'anar descobrint nous horitzons
que em fa tirar endavant
i, per tant, doncs això,
cada cop que tinc l'oportunitat
no repeteixo zones del mapa.
Escolta'm, Sergi, tinc curiositat,
perquè, clar, vas al final
d'alguna manera conquerint tot el mapa
i algú té algun país o algun lloc
que hagi dit, ostres, aquí fins i tot
podria viure-ho?
Hi ha algú que t'hagi fet canviar com el xip de dir?
Per què no? Potser podria provar-ho.
Països on poder viure...
No, perquè és que sóc molt de la terra, jo.
A mi m'agrada molt Sant Cugat
i m'agrada molt Catalunya.
Però sí que és veritat que hi haurien ciutats
on dic, escolta'm,
aquí, per exemple, sí que em podria viure,
veure, visc en una temporada.
Per exemple, l'última vegada que em va passar això
va ser a Cusco, a Perú,
que està al costat del Machu Picchu
i és una passada ubicació superrecomanable
i que si algú té l'oportunitat per anar-hi
que no s'ho perdi.
Molt bé.
Doncs tu, Tina, de moment,
no marxis de vacances
perquè ja saps que nosaltres obrim
tot el juliol i tot l'agost per vacances,
per tant, aquí, eh?
Et volem al programa.
No, no, a mi en tindreu aquí tot l'estiu també,
amb ganes d'explicar-mi la història, és xula.
Doncs compartim també aquest estiu.
Gràcies també, Sergi Baixes,
per compartir aquesta experiència amb nosaltres
i que vagi molt bé aquest viatge triple
que tens previst pels propers mesos.
Moltes gràcies.
Jo us portaré alguna coseta.
Molt bé, gràcies.
I és que a Calella,
la Carina Tur,
fundadora de l'Agència de Viatges per a Dones,
concede te deseos,
aposta per un turisme femení,
segur i de confiança
per trencar barreres socials i emocionals.
Emocional, Gemma Palet des de Ràdio Calella Televisió.
Carina Tur ha creat un projecte que va més d'enllà del turisme.
Ofereix experiències pensades per a dones
que volen viatjar amb seguretat,
llibertat i amb bona companyia.
Inspirada pel record de la seva àvia,
una dona amb esperit viatger que mai va poder sortir del seu entorn,
Tur treballa per trencar barreres socials i emocionals
que encara frenen moltes dones a viatjar soles.
Encara hi ha moltes dones que es deixen per l'última,
o sigui, no es posen en primer lloc,
sinó que es posen a l'últim,
tothom va per davant d'elles
i això és una cosa que tenim els genes ja posat
i és una cosa que t'anarà canviant a poc a poc
perquè si nosaltres estem bé i ens prioritzem,
a menys una mica,
ens prioritzem una mica,
doncs serem més felices nosaltres també.
Des del 2018,
concede te deseos,
ha anat creixent i adaptant-se a les necessitats
de moltes dones que volen viure noves experiències.
Tot i que al principi la majoria eren solteres,
separades o vídues,
avui en dia moltes viatgeres estan casades o tenen parella,
però decideixen fer un viatge per elles mateixes
sense esperar a ningú.
La seguretat és un dels aspectes claus de l'agència
que analitza en detall cada destinació abans de proposar-la.
Aquest any, per exemple,
s'han cancel·lat dos viatges a Tanzània i Sant Zíbar
pel risc d'un virus poc conegut però greu
detectat pel Ministeri d'Exteriors.
I ara passen o falten 9 minuts per dos quarts a 10 del matí.
El maig del 1989 es va normalitzar el terme tren d'alta velocitat.
La mateixa administració havia demanat
que el Consell Supervisor del Termcat s'hi pronunciés
perquè havia vist la necessitat de tenir un terme
per anomenar aquest tipus de tren
que semblava que aviat s'havia d'implantar a Catalunya.
Com se n'havia de dir tren d'alta velocitat
o tren de gran velocitat?
Avui sortim de dubtes.
El Diccionari Termcat.
40 anys, 40 paraules.
2003.
Tren d'alta velocitat.
Tren dissenyat per circular a velocitats molt superiors
a les dels trens convencionals,
normalment per sobre dels 250 km hora,
en línies específicament construïdes per aquest propòsit,
o, com a mínim, a 200 km hora, en línies adaptades.
Maria Navas.
El maig de 1989 es va normalitzar el terme tren d'alta velocitat.
La mateixa administració havia demanat
que el Consell Supervisor del Termcat s'hi pronunciés
perquè havia vist la necessitat de tenir un terme
per anomenar aquest tipus de tren
que semblava que aviat s'havia d'implantar a Catalunya.
Com se n'havia de dir?
D'alta velocitat o de gran velocitat?
En la fixació del nou terme
es va optar per l'ús de l'adjectiu
l'alta,
l'ús freqüent en els lèxics tècnics
per indicar alguna cosa
que passa del nivell ordinari,
com ara alta freqüència,
el voltatge,
alta tensió,
alta definició,
alta fidelitat.
L'abril de 1992
es va inaugurar la línia Madrid-Sevilla,
el primer tren d'alta velocitat d'Espanya.
Però Catalunya no va ser una realitat
fins al 2003,
quan es va inaugurar el tram Madrid-Lleira.
A Barcelona,
l'alta velocitat va arribar finalment el 2008.
Si les paraules noves t'agraden,
no et pots perdre el podcast
Paraules Evitables.
A la xarxa a més.
Una producció de la xarxa i el TermCat.
6 minuts i ens plantem a dos quarts de 10 del matí.
La setmana passada,
el govern de Catalunya va donar l'impuls definitiu
a la transformació de l'atenció primària de salut
amb l'aprovació d'un acord
pel qual s'autoritzen les mesures necessàries
per la seva reforma operativa
que s'inicia aquest desplegament dels CECIR.
Alhora,
l'acord estableix els criteris generals
per a la seva implantació en el territori
i la posterior avaluació.
Durant els propers mesos,
els CECIR desplegaran els seus projectes,
els quals seran avaluats
per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries,
a l'AQUES,
amb la coordinació del Comitè d'Avaluació,
Innovació, Reforma Operativa
del Sistema de Salut al CAIROS.
L'espai impulsat pel govern
per repensar el sistema de salut
de cada CECIR
se'n farà un seguiment trimestral
durant un any
amb l'objectiu de determinar
si les mesures testades
poden estendre's
a la resta del sistema sanitari.
La nomenclatura CAP,
al Centre d'Atenció Primària,
serà substituïda per la nova CECIR.
Avui en parlem precisament
amb el president d'aquest comitè d'avaluació,
en Manel del Castillo.
Bon dia, com estàs?
Hola, molt bon dia.
I també ens acompanya l'Albert Sabater
de Ràdio Tordera.
Bon dia, Albert.
Hola, bon dia.
Doncs per fer una mica de context,
explica'ns una mica, senyor Castillo,
quins són els canvis
que s'estan introduint
o que es volen introduir
i suposo que, clar,
per petits que siguin,
que ja té que serà de gran magnitud,
és tot un repte posar-ho en marxa.
Bé, és un repte
i per això precisament comencem
per una prova pilot,
que són 27 centres,
perquè creiem
que els canvis, diguem, radicals,
s'han de fer en un entorn controlat,
que es pugui avaluar
i que les coses que surtin bé
les puguem després escalar
i les que no surtin bé,
perquè algunes igual no funcionen
o funcionen de forma insuficient,
doncs les tinguem que repensar
per poder-les aplicar a tot el sistema.
O sigui, realment,
el que fem ara
és un banc de proves,
un banc de proves,
diguem que els pacients
no es veuran afectats,
lògicament,
tot al contrari,
esperem que comencin a veure
els resultats positius,
no?,
però un banc de proves
en el sentit,
perquè el que fem,
sobretot,
són canvis de tipus organitzatiu.
No estem parlant
de posar més recursos,
algun es posarà,
però no de forma
molt rellevant,
sinó de canviar
les formes
en què fem les coses
i, sobretot,
basant-se en una idea
que és recuperar
el concepte més
de professionalisme,
és a dir,
donar autonomia
als professionals
perquè puguin adaptar
l'organització dels centres
a les realitats
de cada lloc,
que no és el mateix
Trem que Tordera
o que Santa Coloma,
per tant,
que els professionals
tinguin autonomia
i capacitat
per organitzar les coses,
que les traiem
molta burocràcia,
que són de les coses
que més dificulten
el funcionament
del sistema
en aquest moment
i, per tant,
que puguin estar
més orientats
a donar
la millor atenció
als ciutadans.
Senyor Castillo,
bon dia.
Sobretot,
com diferenciaríem
aquest canvi
de sigles
del CSIR
al CAP
per entendre'ns
i a nivell,
potser,
més de població?
Bé,
o sigui,
no és només
un canvi de nom,
el canvi de nom,
diguem,
seria la part
menys,
més anecdòtica,
o sigui,
és veritat
que l'hem volgut
posar un nom diferent
perquè creiem
que també és important,
el nom de vegades
també fa que la gent
entengui
que està passant
alguna cosa,
però al final,
què és el que notarà
un ciutadà,
que és el que al final
suposo que els oients
volen saber,
nosaltres,
nosaltres el que diem
és que al final
tindrem una més,
major accessibilitat,
o sigui,
disminució d'esperes,
tant per el que és
la primària
com per el que és
la consulta especialitzada
i les proves complementàries,
o sigui,
el que és la consulta
del cardiòleg
o del neumòleg,
o quan t'has de fer
un TAC,
una ECO,
el que sigui,
no?
Primera cosa,
disminuir les esperes.
Segon,
millorar,
diguem,
el que és la integració
entre l'hospital
i la primària
i entre la primària
o el sistema sanitari
i el sistema social.
Hem de saber
que Catalunya
i Espanya
i tota Europa
està cada vegada
tenint més persones
envellides,
més gent gran,
la gent gran
normalment té
patologies cròniques
i a vegades més d'una
i per tant té necessitats
que en molts casos
no només són sanitàries
sinó també socials.
O sigui,
la persona gran
acaba convertint
en una persona
dependent
per la malaltia que té
i aquesta dependència,
això ara mateix
està molt fragmentat
entre el que és
el sistema sanitari
i el sistema social.
Per tant,
aquí les propostes,
després entrarem
una mica més en detall,
però les propostes
que fem
són de millorar
la integració
entre el sistema sanitari
i el sistema social.
L'entrecel,
sí,
no digui,
digui.
No, no,
justament anava
a fer-te aquesta pregunta
per entrar una mica més
en detall
quins són aquests
principals objectius.
Ens deies fa uns minuts
que no és
servir de més recursos,
alguns sí,
amb alguns petits canvis
i tampoc és un tema
de nomenclatura.
Quins són els objectius
que perseguiu
i què hauria d'acabar
sent aquest nou sistema?
Bàsicament és això,
fer el sistema
més accessible,
més integrat,
que tingui més característica
que nosaltres posem
dins del marc de l'eficiència
i sobretot
més orientat
a resultats,
o sigui,
a resultats
de satisfacció
del pacient,
satisfacció
del professional,
accessibilitat
i resultats clínics,
el que nosaltres
mesurem, diguem,
de la qualitat tècnica.
Aquestes són
els quatre
grans objectius
i això
per aconseguir-ho,
que és molt fàcil de dir,
però no és tan fàcil
de fer,
hem proposat
25 mesures
després d'haver analitzat
tots els informes
que s'havien fet,
que s'han fet
en els últims 30 anys
s'han fet 51 informes
de reformes,
que després
no hem estat capaços
de posar-los en pràctica,
per tant,
mirant el que s'havia escrit,
mirant experiències internacionals,
tot Europa
està en processos
de reforma,
està Portugal,
Dinamarca,
Holanda,
Alemanya,
França,
hi ha moltes reformes
en marxa,
Europa,
Gran Bretanya,
per tant,
mirant aquestes dues coses
i escoltant
amb molta gent,
perquè m'he entrevistat
a més de 300 entitats
i, per tant,
hem vist amb molta,
molta gent,
hem aconseguit fer
una llista
de les 25 mesures
que creiem entre tots,
els professionals
que hem escoltat,
que serien les més adequades
per intentar millorar
el funcionament dels centres.
Aquestes mesures
les dividim
o les agurvim
en tres àrees.
Unes són mesures
de tipus organitzatiu,
altres són de tipus
de desenvolupament professional
i altres,
que és la més important,
és de reorientació
del model.
I llavors,
les de tipus organitzatiu,
bàsicament,
és una gestió més àgil,
treure molta burocràcia
que tenim,
donar-li més autonomia,
segon,
incorporació
d'intel·ligència artificial
de forma massiva
i en dos tipologies.
una és un assistent virtual,
una és un assistent virtual
que li diem àxia,
que ja està posat
en els centres,
que ajuda,
és un assistent virtual
en intel·ligència artificial
que se li ha donat,
diguem,
informació
de no només
la que ja té,
sinó de tots els protocols,
les guies clíniques,
tot el coneixement
que tenim
al sistema sanitari català,
de tal manera
que aquest agent virtual
ajuda en el diagnòstic,
en la interpretació
de proves,
etcètera,
als professionals,
ajuda,
no vol dir que faci la feina,
però sí que dona
resposta,
diguem,
a temes de
diagnòstic diferencial,
interpretació
d'algunes proves,
etcètera,
i la segona part
d'intel·ligència artificial
que utilitzarem
serà la que ja està en marxa,
incorporació
d'un reconeixement de veu,
diguem,
que el que fa és
permetre
que el metge
o l'enfermera
quan estiguin
amb el pacient
no tinguin
que estar permanentment
mirant a la pantalla
i escrivint
i que perdin
el contacte
inclús visual
amb el pacient,
sinó que aquest
reconeixement de veu
grava la conversa
i la converteix
en una petita nota clínica
que després
el metge
o l'enfermera
han de validar
i si estan d'acord
la incorpora.
Realment,
les proves
que hem fet
ja en diversos hospitals
i ara la primària
són molt prometedores,
no,
no,
encara estem començant,
però sí que realment
sembla que treu
molta feina
als professionals.
El tercer aspecte,
diguem,
del tipus organitzatiu
és tots els temes
d'innovació,
de donar
suport en hores,
els metges,
les infermeres
perquè puguin
posar en marxa
tots aquests projectes
d'innovació.
Això seria
la part organitzativa,
per tant,
una organització
més àgil,
més digitalitzada
i més orientada
i més orientada
a la innovació.
Des del punt de vista
dels professionals,
què diem?
Incorporar
o incrementar
les capacitats
dels professionals.
Ara tenim
molts tipus
de professionals
en els centres
i el que hem de fer
és que tots
puguin desenvolupar
les seves competències
fins al màxim
de la seva titulació.
Això és molt rellevant
i això ho posem
molt especialment
en el que és
l'administratiu.
L'administratiu
dels centres
ha de jugar
un rol molt més actiu.
Ha de fer,
diguem,
ha de ser el front office,
el que veu el pacient
quan arriba
i tindre
un sistema
que hem posat en marxa
de programació
per motius
que li diem
que és que
amb una sèrie
de professionals,
300 professionals
que han pactat
una sèrie de motius
de consulta,
l'administratiu
pot canalitzar
més bé
el pacient.
Algunes coses
les pot resoldre
directament,
si és una renovació
d'una recepta
de bolquets,
per exemple,
altres les pot
o les ha de canalitzar
cap a l'infermera
i altres
directament cap al metge.
Ara mateix
les coses
no estan així.
Ara mateix
tothom demana visita,
ho veu el metge
i en funció
del que sigui
acaba derivant
a l'infermera
o a l'administratiu
i això realment
no és el més raonable.
El recurs
més escàs
i més car
no l'hem de posar
a filtrar,
sinó que això
ho ha de fer
l'administratiu.
Per exemple,
li poso un exemple,
una persona
que vingui
una molèstia urinària,
que és un motiu
molt freqüent
de consulta,
el que s'ha pactat
és que la molèstia urinària,
una vegada
ho diu
amb el taulell,
l'envien directament
a l'enfermera.
L'enfermera
què farà?
La tira de reactiva
per veure si és una infecció
o no,
en funció del que hagi
l'enfermera ja resolt
el problema
o en funció del que sigui
l'enviarà al metge
perquè l'acabi de visitar.
Però ens evitem
en molts casos
una visita d'un metge
ja la fa l'enfermera,
de l'altra manera
repetint les coses.
Per tant,
és molt important
fer l'increment
de competències
dels professionals.
El segon tema
seria tot el tema
d'incorbrar
el que diuen
la UBA3
que és que treballin
conjuntament
d'una forma més coordinada
i per últim
hi ha tot un tema
de reconeixement econòmic
retributiu
diguem
als professionals
que tinguin
més activitat,
que tinguin més
targetes
apuntades
en el seu cupo
o que facin
activitats extres
per la tarda,
etcètera.
Ara mateix
això no està ben resolt
i ho resoldrem
amb la idea
que el que fa més
tingui també
un cert reconeixement.
I per últim
i acabo
que m'estic allargant molt
seria el model assistencial
que volem
un model més orientat
a la salut
i no només
a l'enfermetat
i a l'enfermetat
i per tant
moltes activitats preventives
un model més integrat
que el que deia abans
integrar sanitari i social
i per últim
un model més orientat
al valor
no tant a l'activitat
a fer més actes
sinó a fer actes
que aportin un valor
per al pacient
i això tenim
una sèrie d'indicadors.
Què seria l'esquema?
Organització
Professionals
Model Assistencial
Molt bé
Manel
formes part
d'aquest comitè
que ha de fer
l'avaluació
d'aquesta instauració
de tot aquest canvi
s'han triat
dos localitzacions
Calella i Canet
com a proves pilot
imagino que ja han començat
primer
per una banda
per què s'han escollit
aquestes dues poblacions
i com estan anant?
Nosaltres vam fer una proposta
a tot el sistema
de primària
de Catalunya
que són més de 300 centres
vam fer una proposta
a veure qui volia
quins centres
volien voluntàriament
entrar
en un projecte pilot
en el qual
canviarien
aquesta forma
de treballar
es van presentar
nosaltres necessitàvem 20
es van presentar 152
clarament va ser
un éxit de convocatòria
molt important
ens van presentar
després 120 memòries
molt detallades
etcètera
i a final
d'aquestes memòries
van elegir 27
inicialment
tenien que ser 20
però al final
per diverses raons
que ara no cal entrar
es van decidir
que tenien que ser 27
per tant
els dos centres
que vostè fa esment
són dos centres
que voluntàriament
han volgut
i que han presentat
una memòria
d'alta qualitat
motiu
pel que han estat
seleccionats
perquè això
ha estat un procés
competitiu
un comitè
que ha avaluat
les memòries
i ens ha semblat
que eren dos memòries
molt ben plantejades
i per tant
són dos centres
seleccionats
dins d'aquest grup
de CSIR
de fet
senyor Castillo
ens preguntava
i ens explicava
una mica també
el paper
o el joc
que tindran cadascun
d'aquests professionals
els metges
infermers
infermeres
personal administratiu
de moment
en aquesta
primera fase
en aquests primers instants
d'aquest projecte
com està calant
el sistema
entre els professionals
sanitaris
Bé, nosaltres
el que ens arriba
són notícies positives
de fet
el que inclús
ens va sorprendre
és que quan necessitàvem
20
es presentessin
més de 7
per cada
plaça
que en tenien
per tant
això vol dir
que la gent
té ganes
de canviar
tots veiem
que el sistema sanitari
té grans fortaleses
i això
no hem de
posar en dubte
si vostè
si vostè
té una malaltia greu
tothom sap
que el sistema sanitari
li donarà una bona atenció
tens un càncer
un trasplantament
una cirurgia cardíaca
jo crec que tots
en general
les enquestes
ho diuen
a Catalunya
tenim bona opinió
del sistema sanitari
per les patologies greus
però també és veritat
que hi ha molta gent
que opina
que l'accessibilitat
o sigui
que les esperes
no són les adequades
i creiem que és així
per tant
tothom veu
que això és així
que tenim moltes fortaleses
però que també tenim
algunes coses
que hem de canviar
i bàsicament
el que hem de canviar
és l'organització
i per tant
es demostra
que quan es
quan es
fan propostes
que
els professionals
veuen
que tindran
la possibilitat
d'organitzar-se
d'una forma més
autònoma
no només
per l'autonomia
sinó perquè
nosaltres estem convençuts
que qui
nosaltres
i molta gent
qui millor coneix
les solucions
són la gent
que està en el dia a dia
per tant
el que hem de fer
és disminuir
la burocràcia
disminuir
a vegades
moltes normes
rígides
que dificulten
molt la vida
dels centres
i que es puguin
organitzar
d'una forma
més adaptada
a les reals necessitats
dels pacients
que tenen
allà davant
perquè ells són
els que saben
com s'han de fer
les coses
nosaltres
el que al final
va ser en tota la reforma
és en la confiança
i la responsabilitat
i a canvi
d'aquesta confiança
òbviament
resultats
al final
més que està
en com s'han de fer
cada cosa
nosaltres creiem
que el sistema
el que ha de demanar
ha de donar confiança
i demanar canvi
resultats
resultats
en més satisfacció
més accessibilitat
més integració
doncs ho deixarem
aquí
gràcies
Manel del Castillo
per passar
avui també
per l'Obert
per Vacances
estarem ben pendents
de veure com evoluciona
també aquest sistema
i la seva implementació
moltíssimes gràcies
gràcies Albert Sabater
fins la propera
fins la propera
i ara arriba el moment
de conèixer
una nova veu
indispensable
recordeu
que estem d'estrena
amb aquest Bosques
a l'Obert
per Vacances
però que a partir
de la tardor
el podreu trobar
també a la xarxa
més
avui coneixem
el llegat literari
de Caterina Albert
Víctor Català
que ens deixa
grans obres
avui en destaquem
un film
3.000 metres
Veus indispensables
Víctor Català
Una altra obra cap dalt
i potser més desconeguda
de Víctor Català
és
un film
3.000 metres
Falta una obra
fonamental
també
que és un film
3.000 metres
és una obra
molt interessant
és una obra
que ella escriu
l'any 1918
per una revista
d'en Francesc Mateu
que es titula
Catalana
i no sortirà editada
en forma de llibre
fins al 1926
és una novel·la
moderníssima
és una novel·la
que construeix
un personatge masculí
i que
és la
diguem-ne
representació
del mal
però sobretot
és una novel·la
antinouscentista
en el moment
en què el nouscentisme
està construint
la idea
de la Catalunya
ciutat
i la Barcelona
ideal
el que fa
és
focalitzar
el mal
a la ciutat
ja no com a drama rural
sinó
com a
en el món
urbà
i per tant
està donant la volta
a un discurs
que és el discurs
del nouscentisme
per tant aquí
rep
de tots cantons
i un film
igual com
La infanticida
ella
no els posa
a les primeres
obres completes
que se li dediquen
al 1951
no els hi posa
no és fins al 1972
que
Maria Aurelia
Campmany
ella ja és morta
col·loca aquestes dues
últimes peces
publicada en fulletons
a la revista
catalana
entre l'abril
de 1918
i el juny
de 1921
té com a protagonista
en
una aventura
un fill bastard
que for abandonat
en un hospici
i que viu
obsessionat
en descobrir
els seus orígens
per fer-se justícia
les enraonies
diuen que els seus pares
són rics
i temps li falta
per abandonar
Girona
i instal·lar-se
a Barcelona
el seu objectiu
trobar els seus
progenitors
i abandonar
una vida de pobresa
una fita
que l'acabarà
convertint
en un lladre
ben refinat
anomenat
El Senyoret
ambientada
en el cinemut
i amb un llenguatge
molt viu
l'autora surt
dels ambients rurals
i ens mostra
una Barcelona
plena de personatges
peculiars
que ens endinsaran
en els baixos fons
de la ciutat
prostitutes i lladres
burgesos
i menestrals
ens obren les portes
de la Barcelona
de la Belle Époque
des dels carrers foscos
fins les cases
de la burgesia
llums i ombres
a les que dóna forma
amb el seu segell particular
entre la brutalitat
i la meravella
sense filtres
de les hores
de Navall
han no anat
a esperar el seu papà
milionari
que anés a recollir-lo
també
li semblava
que seria
d'avui a demà
d'avui a demà
sempre
però com passessin
dies i mesos
i anys
sense que realitzés
tan natural
esdeveniment
es decidia
preguntar
a una monja
quan vindrà
a buscar-me
el papà
quin papà
havia fet la monja
amb un pam d'ulls
el meu
i ara
i qui és el teu papà
un papà
com el d'en Jordiet
la monja
tingui una mirada maternal
d'infinida compassió
ai sagrat cor de Jesús
tu no en tens cap
de papà
fillet
tu t'has d'estar
amb nosaltres
en nonat
sofrí un tal
rampell d'ira
que pensaven
que es tornava boig
tardaren hores
en poder apaivagar-lo
després no lograven
fer-li prendre res
desvariajava
volia fugir
del llit
passada la crisi
mudà
enterament de geni
es tornà
taciturn
concentrat
recelós
esquerp
odiava
les monges
l'havien enganyat
ell tenia papà
el tenia ben cert
però no sabia on
i si no anava a buscar-lo
el seu papà
a l'hospici
ell fugiria de l'hospici
i aniria a buscar
el seu papà
i projectar
i intentar l'evasió
diverses vegades
les monges
tingueren que vigilar-lo
especialment
i ell
es venjava de les monges
fent tantes
dolenteries
com podia
veus indispensables
Catalina Albert
és un personatge
brutal
escrivia
d'una manera
bueno
escrivia sempre
i escrivia
cartes
i escrivia
ficció
i
feia de tot
és que és impressionant
l'arxiu
que
en aquests moments
és dipositat
a l'escala
a l'arxiu
de l'escala
bé
és un
és un pou
sense fons
soc
capaç
dir una cosa
que potser
és una mica
agosarada
però
jo posaria
en el mateix nivell
Josep Pla
ningú no el qüestiona
i
Víctor Català
en aquest sentit
també des del punt de vista
de la capacitat
que té
de guardar
tots els seus documents
de ser perfectament
conscient
de qui és
com a escriptora
i com a artista
i el que està fent
i amb una
capacitat
de saber
que
tard o d'hora
tard o d'hora
hi haurà gent
que acabarà posant
les peces que falten
en el seu mosaic
Caterina Albert
i la seva màscara
Víctor Català
ens han deixat
un llegant literari
encara vigent
actualment
l'infanticida
drama rurals
local dels mesos
i un film
3.000 metres
no són
les seves úniques
obres
Enric Casasses
ha recuperat
18 poemes
de Caterina Albert
a Bèsties 18
català
publicat
per edicions
punzianes
a Club Editor
hi trobareu
mosaic
process literàries
i l'únic llibre
escrit
en primera persona
i també els seus contes
nosaltres
us animem
a descobrir
una autora
amb un caràcter
ferm
intel·ligent
divertida
i amb un domini
meravellós
de la llengua
Víctor Català
veus indispensables
7 escriptores
que tenen
molt a dir
i encetem
un nou podcast
a l'Obert per Vacances
La Casa Bernoulli
és un podcast
de ficció
de ràdio
televisió
de Cardedeu
sobre l'atzar
a la vida
el podeu trobar
sencer
a la xarxa
més en aquest primer episodi
descobrim com una jove
apareix desorientada
en una casa aïllada
un lloc estrany
atrapat en el temps
què és aquest lloc
com ha arribat
fins aquí
ben atents
aquest podcast
de ràdio
televisió
de Cardedeu
una intensa llum
ataronjada
empèn des de l'exterior

descansa
descansa un vell
veus
descansa un vell rellotge
trencat
sense agulles
i amb les eines
a punt
per ser reparat
una feina inacabada
que descriu a la perfecció
aquest lloc atemporal
que tot i que en algun moment
va viure èpoques més luxoses
ara
s'ha convertit
en un espai
lié al món
dins la sala
distribuïts en unitats
de treball simètriques
com vells pupitres
d'escola
els operaris
analitzen els números
que arriben
als receptors
de cada taula
com a resposta
a cada enamoració
els operaris
mouen mecànicament
una palanca
situada a l'extrem
de l'aparell
amunt
o avall
amunt
o avall
de tant en tant
la llum
d'una bombeta
s'encén
des de la part superior
d'alguns dels receptors
llavors
els operaris
fan sonar
una campaneta
de lleutor
i el doctor Risc
que es passeja
d'una banda
a l'altra
de la sala
s'acosta
a cada operari
i dona
la resposta adequada
zero
un
zero
zero
zero
el doctor
és un home gran
de cabells blancs
i barba blanca
i amb unes petites ulleres rodones
que recolza sobre la punta del nas
manté l'elegància del que ha crescut educat en les bones formes
sota la mata blanca
llueixen un corbatí
i una armilla
impecables
un
zero
un
amb un
amb un o avall
zero a un
els operaris
repeteixen els mateixos moviments
abans de rebre una nova sèrie numèrica
amb un o avall
amb un o avall
bombeta encesa
campaneta
i la resposta del doctor Risc
ningú sabria dir
quant de temps fa
que els operaris
repeteixen cada dia
aquesta mateixa rutina
dia i nit
entorns incansables
amb un o avall
zero a un
sense cometre mai cap error
mai
o
gairebé mai
un dels operaris més joves
observa com la seva bombeta
s'encén i s'apaga
de manera intermitent
igual que la numeració
de la petita pantalla
l'operari dubta
agira buscant el doctor Risc
que està a l'altra punta de la sala
però només calen
uns segons d'indecisió
per desencadenar
la teoria del caos
i de cop
tot torna a funcionar
la bombeta es manté apagada
una nova sèrie numèrica
apareix perfectament definida
a la pantalla del receptor
l'operari dubta
si en realitat
no ha estat només
producte de la seva imaginació
no cal destorbar el doctor
per una cosa així
un
zero
un
l'aïda
la jove ajudant del doctor
i mestressa de la casa
apareix amb urgència a la sala
és important
seguiu amb el sistema
de probabilitats exactes
si teniu dubtes
consulteu els històrics
ens trobem al despatx
del doctor Risc
quadres davantpassats
inunden les parets
de l'estança
sobre la llar de foc
amb més protagonisme
que cap altre quadre
la deessa de la fortuna
presideix la sala
i just a sota
sobre la lleixa
descansa una petita balança
de pes
amb perfecte equilibri
al centre de la sala
davant d'un escriptori
de fusta
ple d'expedients
espera asseguda
una noia jove
sembla espantada
fa cara de cansada
porta els cabells recollits
una desuadora desgastada
texans
i sabatilles esportives
la seva indumentària
d'adolescent dels 2000
resulta totalment
descontextualitzada
en aquell entorn
el doctor Risc
i l'aïda
observen des d'un extrem
del despatx
fa quant que està aquí?
només un segon
i no a d'erre?
no
està desorientada
busca l'expedient
el doctor Risc
s'apropa a l'escriptori
i ocupa el seu lloc
davant de la noia
benvinguda
senyoreta
d'àlia
d'àlia
no sé on sóc
ho sé
em pot dir
què és aquest lloc?
jo li diré
on som
i després vostè
em dirà
per què està aquí
no és que jo no sé
què hi faig aquí
en Risc
es posa còmode
a la seva cadira
observa-la
d'àlia amb interès
fa tants anys
que no veia
ningú nou
no sap ben bé
quin ha estat
l'error aquest cop
però alguna cosa
no ha funcionat
a la recepció
d'expedients
perquè la normalitat
dels 30 anys
s'hagi trencat
de cop
amb aquella visita
inesperada
com explicar-li
la veritat?
se la veu espantada
en Risc
es treu les ulleres
i mentre les neteja
amb un mocador
comença seriós
estem a la secció
territorial executiva
d'esdeveniments aleatoris
número 13.865
aquí decidim
sobre fets contingents
fets que ni són impossibles
ni són inevitables
d'alguna manera
podríem dir
que som
amb una mena
d'oficina
de l'etzer
millor dit
el que la humanitat
percep
com l'etzer
ah
miri
potser sóc jo
que no l'estic entenent
però
la vida
la vida
és un conjunt infinit
d'experiments aleatoris
a cada moment
a cada mil·lèsima de segon
passen milions
de coses
que podrien passar
o no passar
en Risc
parla
mirant fixament
a l'infinit
donant voltes
sense parar
una moneda
amb la seva mà dreta
si llenço
una moneda
a l'aire
tinc un 50%
de possibilitats
de tenir
cara
la Dalia
el mira fixament
fa que sí
amb el cap
tot i que encara
no acaba de comprendre
què fa en aquell lloc estrany
com pot ser
que es trobi asseguda
en un despatx
que sembla
que hagi travessat
un túnel del temps
asseguda davant
d'un professor boig
que encara
la confon més
i que no deixa
de donar voltes
a una maleïda moneda
que la posa nerviosa
com pot ser
que hi sigui allà
si només
uns segons abans
estava
però si llenço
la moneda
a l'aire
deu vegades
en risc
llença la moneda
a l'aire
i em surt
cara
res ni ningú
em pot assegurar
que el primer cop
em surti creu
en risc
atrapa la moneda
i apreta
fortament
fortament el puny
segons
segons després
obre la mà
mostrant
a la dàlia
la moneda
el signa
cada cop
en risc
together
El doctor no té temps d'escoltar.
El seu passat d'un professor universitari
queda palès mentre es passeja amb les mans a l'esquena
d'un costat a l'altre del despatx,
com quan impartia aquelles classes magistrals
a la Facultat de Ciències.
S'apropa una toleta petita situada al costat d'una finestra,
per on encara es cola algun raig de sol, sense pressa.
Es serveix té en una tassa de porcellana.
I molta més Casa Bernoulli a la xarxa.
Més, és el moment de descobrir les nostres cançons de l'estiu.
Anem avui, el 2003.
Sergi López, bon dia.
Què tal, Manel?
Vinc a guanyar-te i em diràs amb què.
Doncs avui et porto un Tamás de Beyoncé amb Jaycee.
Directament.
Però és una cançó superidentificable.
D'estiu, sí.
De tot, és de tot.
I que tots hem ballat en algun moment.
Estaria bé que defensessis tu la teva, no la meva,
perquè, clar, si no les pots fer la meva...
Jo sóc una persona honesta, s'ha de ser honest en aquesta vida.
Si portes un Tamás...
Aquest moment, mira això.
Només amb això ja justifica la cançó que dura 5 minuts.
És brutal, molta coreografia, molts cops de maluc, no?
Billion C.
Billion C.
Home, és una referent, una diva de la música.
No sé què em portaràs a la segona hora,
però ho tens complicat, eh?
2003, hem dit.
2003.
Imagina't si porta anys Billion C,
que acaba de treure l'àlbum també de country.
És bona la teva cançó després?
És molt bona.
Català, castellà o anglès?
Castellà.
Castellà.
Avui castellà.
Val, doncs aquí una estona ho descobrirem.
Vosaltres no marxeu, gràcies Sergi,
perquè notícies i torrem a més obert per vacances.
Tenim moltes coses, concursos, jocs, música, informació, entrevistes,
tot plegat d'aquí uns minuts a la teva ràdio local.
Fins ara mateix.
La xarxa de comunicació local.
9 de cada 10 incendis són causats per persones.
Al bosc, al camp o a les urbanitzacions,
tota imprudència és fatal.
Si llences una vorilla, fas una barbacó en zones de risc
o no et desfàs de les restes vegetals amb precaució,
pots provocar un incendi.
Evitar-ho i protegir-te comença amb tu.
Informa't a incendis.gencat.cat.
Si veus foc o fum, truca al 112.
Diputació de Barcelona.
Generalitat de Catalunya.
El govern de tothom.
Aquesta setmana s'estrena
Voy a pasarme lo mejor,
una comèdia musical juvenil
secuela de Voy a pasarme lo bien.
També arriba un like de Bob Trevino,
una noia abandonada pel seu pare
que inicia una relació d'amistat amb un home
que coneix a Facebook.
I Jennifer Love Hewitt
recupera el seu paper del clàssic
Ser lo que hicisteis l'último verano.
Bienvenidos al Valle Secreto.
Paquito, cuatro ojos.
Este campamento está pensado
para que aprendáis inglés.
And now Miguel is going to tell you
what to do next.
Eh, que un tal Miguel viene después.
Voy a pasarme lo mejor
ens porta al 1991.
Els pitus, protagonistes de l'exitosa
Voy a pasarme lo bien,
marxen de campament d'estiu.
Al ritme de les cançons
més populars d'aquell any,
tots s'enamoraran amb la il·lusió
que només es té als 14 anys.
En cuanto llegue el autobús,
nosotros nos vamos.
¿Tú también vienes?
No os dejo solos ni loca.
Papá, ¿has hecho una lista detallada
de los gastos que te ha supuesto ser mi padre?
Sí.
Papá, ¿has apuntado los potitos?
¿Sabes cómo estarías ahora
si no fuera por mí?
La protagonista d'un like
de Bob Trevino
és la Lili,
una noia a la vintena
insegura i solitària
que acaba de ser abandonada
pel seu pare.
Quan busca el seu rastre
a Facebook,
troba un perfil
amb el mateix nom que ell.
És en Bob Trevino,
un home afligit
que ha perdut recentment el fill
i amb qui inicia
una relació d'amistat
que podria canviar
la seva vida per sempre.
ai, por Dious,
lo siento.
No hay de qué preocuparse.
No es tan grave,
tranquila.