Estàs escoltant
Ona Maresma, a la teva ràdio local.
I ara passen 3 minuts
de les 4 de la tarda. És el moment
de remenar entre els arxius de la comarca.
Jordi Percevalls, bona tarda.
Què ens expliques avui? Bona tarda de nou,
Manel. Doncs mira, avui ens traslladem
a l'any 2000 i, de fet, marxem cap
al municipi Maresmenc de Malgrat
de Mar perquè els representants
polítics d'aquell any van convertir-se
en actors per un dia.
L'objectiu, de fet, era solidari,
era recollir diners a Parc Càrdenas,
un municipi de Nicaragua agermenat
amb la vila. Els regidors
de l'Ajuntament i l'alcaldessa, la mítica
Conxita Campoi, s'enfrontaven
als malgratencs des de dalt d'un
escenari. L'obra es titulava
Dins d'un gruix de vellut
del mallorquí Alexandre Ballester
i estava dirigida per l'actriu
malgratenca Teresa Jalpí.
Els diferents regidors que participaven
en aquest projecte solidari van
afegir-s'hi amb il·lusió, però també
amb un cert amor, òbviament, a la
proposta de l'alcaldessa de pujar dalt
de l'escenari a representar per primera
vegada una obra teatral. Els primers
contactes, de Malgrat amb Càrdenas,
es van tenir l'any 1996,
en què els aleshores regidors
Lluís Llerinos i Jordi Medina,
i també Teresa Verdaguer,
de Malgrat Solidari, van visitar
la població nicaragüenca
com a observadors internacionals
durant les eleccions generals del país.
L'agermanament es va formalitzar
el dia 11 de febrer de
1999, quan l'alcalde
de Càrdenas, llavors era
Lluís Armando Torrentes, va visitar
Malgrat i es va ratificar amb
l'estada de l'alcaldessa de Malgrat de Mar,
Conxita Campoi, a principis d'aquell
mateix any. Dits d'un gruix de
vellut, era una obra de fet
amb un significat moral. Es tractava
d'una crítica politico-social
d'un règim autoritari amb
abundants connotacions sobre les dictadures
feixistes, franquistes i hitlerianes.
El protagonista era
el rei Adalgot,
interpretat, de fet, per Josep Sousa,
que va compartir protagonisme
amb Elòdia, paper que
protagonitzava la mateixa alcaldessa,
Conxita Campoi, juntament amb el
de Colàgula. També hi van intervenir
Mateo Ribas, Josep Maria Coromina,
Gabriel Collado, Antoni
Guirado, Manel Morago,
Carme Torrelles, Pepi Sánchez,
Conxi Martín, Anna Raja,
així com també Josep Maria Alaceres,
i Carles Taua, membres de l'antic
Consistori.
Doncs això avui també ho hem pogut
recordar aquí a l'Ona
Marés. Gràcies, Jordi.
A tu, fins ara.
I avui us volem parlar de gossos i cops de calor,
dels consells per prevenir-los i què fer en cas que es produeixin.
Doncs, Manel, com bé dius,
venim d'unes setmanes de molta calor i també tenim per endavant un estiu amb temperatures molt altes i no només les persones patim per aquests efectes, sinó també els nostres animals de companyia. Avui hem convidat a l'Ona Marésma, en Ricard Adán, que és veterinari i també col·laborador del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, perquè ens doni un seguit de consells. Així que anem a saludar-lo, que ja ens espera el telèfon.
Ricard, benvingut. Bona tarda.
Hola, hola, bona tarda.
Gràcies per atendre la nostra trucada, sobretot perquè estem en setmanes amb temperatures molt altes. Imagino que temperatures que no estem acostumats a aquesta època de l'any s'han avançat una miqueta més i vosaltres us esteu focalitzant, no?, en donar aquests consells per les nostres mascotes, pels nostres animals, perquè no pateixin tant aquests efectes que s'han avançat.
Sí, sí, perquè a vegades ens oblidem que els gossos i els gats, sobretot els gossos que són els que surten de casa, no tenen la mateixa forma de controlar la seva temperatura corporal que nosaltres.
Nosaltres, el suar, encara que no ens ho creguem, ens permet estar en temperatures més altes que els gossos. En canvi, els gossos transpiren sobretot amb el penteig, respirant ràpidament i fent evaporar l'aigua a la llengua.
I tenen algunes gràndules sudorípares a les potetes i a les orelles, de manera que la seva capacitat per mantindre la temperatura corporal és més baixa que la nostra.
I ara, amb aquestes temperatures, tot i que la seva temperatura dalt del cos pot arribar a 39, poden arribar a patir cops de calor més fàcilment que nosaltres, sobretot si estan en llocs poc ventilats.
Us arriben moltes consultes, Ricard, aquestes últimes setmanes?
Sí, la gent ens ho pregunta molt, però els propietaris de gossos ja fa temps que els anem aconsellant i jo crec que ho controlen bastant bé.
El tema de no treure'ls a passejar a ple sol, potser els mateixos consells que donem amb la gent que pot ser sensible o que vol fer exercici,
no deixar-los al sol, no deixar-los sobretot en lloc tancat.
Recordar que amb un cotxe tancat, ja sabem que un esser viu amb un cotxe tancat pot patir un cop de calor,
però és que els gossos el poden patir molt abans que nosaltres.
Nosaltres podem estar dintre d'un cotxe tancat i mantenir encara una mica l'estabilitat tèrmica,
però el gos ja comença a patir un cop de calor.
Som molt sensibles a això, per tant no hem deixat mai el gos tancat dintre d'un lloc com un cotxe.
I una altra cosa que ens oblidem és que no porten sabates i a vegades podem sortir a unes hores
i que realment pateixin cremades a les potes degut al calent que està a l'asfalt.
Doncs ara avui ens donaràs uns consells per prevenir-ho, també per veure aquests símptomes
que si els nostres animals, els gossos, els gats estan patint aquest cop de calor,
com actuar, on hem d'anar i què és el que hem de fer.
Però abans em sento també en una dada que és interessant,
que un increment de només dos graus en la temperatura corporal d'un gos
pot provocar conseqüències fatals, no?, en el 50% dels casos.
Sí, perquè...
Explica'ns aquesta dada.
Mira, els humans tenen una temperatura corporal de 36, mig i mig o 37.
En cap, els gossos són 138 i 39.
De manera que nosaltres, quan tenim febre i tenim molta febre, estem a 40, 41,
doncs ja estem bastant alterats, però ells enseguida poden arribar a 41.
Llavors, si arribem a 42-43 graus, els efectes de la temperatura sobre el metabolismo del cos
és la mateixa que en els humans.
De manera que tenim un marge d'un rang de graus molt més baix que en el nostre cas.
I això, junt amb el tema que els costa molt controlar la temperatura corporal d'aquesta manera,
com he comentat, doncs això fa que tinguem molt poc marge.
i que ràpidament puguin començar a presentar símptomes de cops de calor.
Doncs, quins consells tindríem davant d'aquestes situacions que poden patir els animals de companyia?
Quins són els consells principals que hem d'explicar a la població perquè això no els hi passi?
Primer, recordar evitar treure'ls quan la calor està en ple augre al migdia.
Portar-los sempre a llocs ventilats, poder-li donar aigua mentre es camina.
Li podem posar aigua a la boca, mullar-lo una miqueta, no anar per llocs on ja així es fa un.
I després, ja la segona part i més important, que és allò que ens ha de començar a dir que no anem bé.
Quan el gos comença a pentejar molt, de manera que el ritme respiratòria és molt alt,
i fins i tot li posem la malcòria i bé que té una taquicàrdia, que el ritme cardíac és alt.
I això s'acompanya d'apatia, que no es vol moure, compte, això és el primer símptoma del cop de calor.
Ràpidament l'hem de traslladar en un lloc ventilat, a l'ombra, facilitar-li aigua a la llengua
i anar controlant la temperatura, que li baixi la temperatura i que el veiem més espavilat.
Si no estem molt segurs i no podem prendre-li a temperatura, aconsello que si el gos continua apàtic
i pentejant molt ràpidament i no sembla que s'animi, portar-lo al veterinari.
Per poder baixar-li la temperatura no hem de fer un atac directe amb aigua freda o coses d'aquestes
perquè llavors descontrolem la capacitat de mantindre la temperatura.
Hem de posar aigua a la cara, pel cos, però aigua a temperatura normal
o agafar un drap mullat i posar-li pel coll i per la cara i sobretot a la llengua.
No intentar mai baixar la temperatura de cop.
Nosaltres ho podem controlar d'aquesta manera.
El posem a un lloc ventilat, a l'ombra, i comencem amb un drap mullat,
li mullem el cap, li posem aigua a la llengua i podem veure que es recupera fàcilment.
Si no, sabem que llavors és una urgència veterinària.
Això, Ricard, sí, que vagin al veterinari, no?, directament.
Sí, correcte.
Clar, això, imagino que aquests consells són per a aquelles persones que treuen els seus gossos a passejar,
en hores puntes, amb molta calor, o que el gos ha fet exercici per casa,
però si està el gos tranquil a casa també li pot donar aquest cop de calor?
Sí, sí, perquè a vegades és el que jo deia,
a nosaltres ens pot semblar que fa molta calor però que podem suportar-ho
i ells no poden suportar-ho.
Per tant, sempre a casa hem de deixar un lloc que no li arribi la llum del sol,
que estigui més arracerat i que estigui ventilat per deixar que el gos reposi en aquell lloc.
A vegades els gossos els hi valen molt prendre el sol i es descontrolen.
I amb una temperatura molt alta que es posi a prendre el sol,
doncs podem acabar tenint un cop de calor.
Per tant, no li deixem fer això.
Deixem-ho que reposi sempre en llocs que no toqui el sol directe i que estiguin ventilats.
Molta hidratació també, sempre que tinguin aigua, eh?
Sempre que tinguin aigua i podem posar fins i tot un glaçonet a l'aigua,
que juguen amb el glaçó i a més alimentar l'aigua més fresca
i ajudar a controlar la temperatura.
Mira, això t'ho anava a preguntar, eh?
Si els glaçons també anaven bé perquè l'aigua estigués més fresqueta
i amb ells també els ajudés per hidratar-se millor.
Sí, sí, però a l'aigua, eh?
Perquè si no li passaria com els dibuixos animats aquells,
que li expliqui el glaçó enganxat a la llengua.
Doncs aquests són alguns dels consells.
Com podem reconèixer també un cop de calor,
més enllà d'aquests símptomes que ens has explicat?
Sí, doncs quan ja no pot transpirar suficient,
la llengua comença a agafar una coloració blava.
Excepte, ja ho saben, els que en tenen races com el xou-xou,
ja ho sap, que ells sempre tenen la llengua blava, no ens espantem.
Però tots els gossos tenen una coloració rosada a la llengua,
si veiem que es comença a agafar un color blavós,
vol dir que no s'està agafant prou oxigen,
ja és una urgència per anar al veterinari ràpidament.
si et planteja molt de pressa i està apàtic,
posem-lo en lloc fresc i mullem-lo una miqueta.
Però si veiem que la llengua està molt blava
i que realment està perdent una mica el coneixement,
és una urgència.
Recordeu que, com hem dit,
el 50% dels que arriben a tindre un cop de calor de veritat
poden no superar-ho.
El tema de tallar els cabells, Ricard,
això s'ha de fer, no s'ha de fer, sobretot en algunes races,
que els seus propietaris, quan ara arriba l'època d'estiu,
el que fa és rapar-los, portar-los a la perruqueria
i treure'ls al cabell.
Això s'ha de fer o no?
No és aconsellable.
El cabell s'ha de raspallar i s'ha de guidar el pèl mort
per poder permetre que hi hagi una càmera d'aire
entre la pell i tota la cabellera que porten els animals.
Aquesta càmera d'aire ajuda a mantindre la temperatura.
I, a més, si el rapem,
els ratxos solars s'incideixen directament sobre la pell,
provocant cremades i possibles càncers,
igual que ens passa a nosaltres
quan sortim a prendre el sol sense vestir.
Llavors, no és aconsellable rapar i deixar zones de pell a l'aire
i no deixar que el cabell s'acumuli,
sinó raspallar-lo.
O sigui, no tallar, però sí raspallar.
I és molt important, això.
En aquest cas hem parlat dels gossos,
sobretot de com els pot afectar aquests cops de calor.
És diferent en els gats, per exemple?
No.
No, curiosament, a vegades ens oblidem,
és fàcil de preguntar-ho perquè
ens pot passar exactament el mateix.
No estem acostumats a veure pantejar un gat.
Quan veiem que un gat panteja, compte.
Això vol dir que no ha sigut capaç de controlar la seva temperatura
perquè ells sí que són més avispats que els gossos
i en contribuen a refugiar-se.
Però quan es refugien massa en llocs tancats
i hi ha massa calor, també poden patir un cop de calor.
Per tant, si veiem el gat pantejar,
ajudem-li de la mateixa manera que ajudaria amb el gos.
Amb una mica d'espralls amb aigua,
aigua directament a la llengua,
deixar que hi hagi un lloc ventilat
i que es pugui posar en un lloc arrecerat.
Aneu molt de compte amb això.
Tovalloles, no? També amb aigua fresca, no?
Que es puguin posar o aplicar en el coll, en la panxa...
Sí.
És recomanable fer-ho.
Tot i que no els hi agrada l'aigua, no?
Amb ells.
Ja, però t'asseguro que si estan en un cop de calor,
ho agrairan.
No immerxar-los dintre de l'aigua,
que això no els agrada
i tampoc és adequat en un cop de calor.
Però sí, el que dius,
tovallola amb aigua mullada
i posada a la panxa i al coll
i mullar la llengua,
això és essencial i ho agraeixen.
Aquestes últimes setmanes que ha fet tanta calor
us han arribat molts animals
amb un cop de calor a la consulta?
Val a dir que no ha arribat més que altres vegades.
O sigui que la gent està bastant conscienciada,
gràcies a Déu,
i això els hi ha agraïts
als tots els gossos i els gats.
Tricarà algun consell més
que podríem donar a la població?
No, la veritat
és que jo crec que amb això ja el teniu més clar,
però sobretot passejar els gossos
ja sé que és molt engurrós,
però al matí,
just quan acaba de sortir el sol
o al vespre quan s'està ponent
i intentar evitar
de treure-la a passejar
a les hores del migdia.
Si cal sortir,
surt per fer el que ha de fer i tornar,
però no fer grans passejades
perquè també el posem en perill.
Com deies també,
les potes,
no sé si hi ha pomades o cremes
per evitar cremades.
Més que pomades hi ha sabatetes,
però no molts gossos toleren les sabates,
però hi ha unes sabates específiques
per sortir a passejar
quan hi ha molta escalfó a l'asfalt.
Funcionen bé,
però a vegades
els molesta més la sabates
que no no sortir a passejar.
O sigui que depèn del nostre animal.
Depèn, eh?
Depèn de l'animal,
pot ser que l'hi posis i no es mogui.
o que comenci a caminar com un soldat.
Sí, sí, sí.
Doncs, Ricard,
moltes gràcies avui
per atendre la nostra trucada
per aquests consells
que hem de tenir en compte
en aquests dies de màxima calor
amb els nostres animals de companyia
i esperem que no us arribin
ni gossos ni gats
amb aquests cops de calor,
que això significarà
que també els seus amors
estan fent bé la feina.
Molt agraïts avui.
Molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres.
I ara passant 3 minuts
d'un quart de 5 de la tarda
tenim amb nosaltres
en Joan Pallàs
del Centre Excursionista de Sant Vicenç
Montaltrec
en què els detallarà
com afrontar una excursió
amb les millors condicions
i parlarem
del Centre d'Excursionisme de Sant Vicenç.
Doncs, Simanel,
avui tenim amb nosaltres
a l'Ona Maresma
el Joan Pallàs
de l'Associació Excursionista
de Montaltrec
de Sant Vicenç de Montal.
Bona tarda, Joan.
Hola, Martí.
Bona tarda.
Bé, començar
amb que ens expliquis una mica
quin és el teu origen
en aquesta associació excursionista
i també si ens pots dir
l'origen
de la pròpia associació.
Sí, bé,
l'associació es va muntar
els orígens
són 5 de Sant Vicenç
com poden ser
el Sisko Calopa,
en Josep Grau,
en Josep Bellong,
en Robert Sobirón
i en Joan,
no sé el seu cognom,
que es van decidir un dia
perquè en Sisko Calopa
i era del centre
de l'Argentona com jo,
fer un centre
de Sant Vicenç de Montal.
Bé, i em van dir
quan van fer la primera marxa
si els voldria
apujar una miqueta,
ajudar-los a assessorar-los
una mica
i jo vaig fer-ho
i llavors ja em vaig fer soci d'aquí
i llavors ja porto
em sembla que són 15 anys
a Sant Vicenç.
I amb quines coses
et van demanar
aquest consell
o que els ajudessis?
No, sobretot a muntar
la marxa dels Tres Turons
perquè ells no m'havien fet mai cap
i jo els vaig dir
algunes coses
que feia a Argentona,
per exemple,
va semblar bé
i jo vaig venir també
a ajudar-los
i des de llavors
que cada any
l'estem fent,
sembla que n'he fet 15 ja,
portem 15 anys,
diria jo.
Molt bé.
Com a associació,
quina missió
o objectius
diríeu que teniu?
Bé,
la missió
jo crec que és
ensenyar a la gent
la muntanya,
tot i que ara
des del Covid
a la muntanya
no s'hi pot anar
de la gent que hi ha,
però bé,
nosaltres el que fem
és muntar sortides
quasi cada setmana
o 15 dies
perquè la gent
que vulgui sortir
i que no tingui experiència
pugui sortir amb nosaltres
i gaudir de la muntanya.
Ens has dit ara
una cosa molt interessant
que des del Covid
et dóna la sensació
que s'ha augmentat
aquest sector?
Però molt.
Sí?
Molt, molt, molt.
Que molts llocs
ja estan tancant
de no deixar entrar més gent
com podrien ser
la Vall d'Ordesa
i altres valls
ja tanquen
quan hi ha una sèrie de gent
perquè no volen
que entri més gent.
Ostres, Déu-n'hi-do.
Suposo que aquestes activitats
també l'aire lliure,
la gent ara
doncs s'ha conscienciat
i estan agafant embrancida.
Joan,
algú que es vol fer soci,
com si jo, per exemple,
em volgués fer soci,
què hauria de fer
i quins avantatges
podrien trobar-hi?
Bé, fer-te soci
és molt senzill.
O trucar-me a mi,
no en s'hi escoc a l'Opa,
cap dels dos,
no hi ha cap problema.
I llavors
nosaltres li portem un paper,
ells l'omplen
i, bueno,
avantatges de soci.
Primer,
que et pots fer
la llicència federativa
que si no ets soci
d'una entitat
no la pots fer
i a la muntanya
s'han assegurat.
Jo si porto
porto gent a la muntanya,
si no estan assegurats
no els vull.
Això primer.
I després,
si necessiten assessorament,
d'algun punt
on vulguin anar,
els podem assessorar.
Si necessiten material,
com pot ser tendes,
grampons,
piolets,
raquetes,
tot això tenim material
nosaltres,
que el cedim als soci
sense cap preu.
Ah,
gratuïtament.
Sí,
i la quota són 22 euros
a l'any.
Està tirat de preu.
Molt bé.
Quin tipus d'activitats
feu
o com trieu
els tipus de rutes,
amb quin criteri
us baseu,
bàsicament?
Bueno,
hi ha bastanta gent.
Llavors hi ha gent
que, per exemple,
anar a caminar
en una matinal
en tenen prou.
Llavors aquestes matinals
són bastant suaus,
com la ruta
que després t'explicaré
i, bueno,
i la gent s'ho passa bé.
Són 10, 12 quilòmetres,
200, 300 desnivell,
llavors hi ha gent
més exigenta
que vol anar a Pirineu,
volen anar a fer 3.000.
I llavors els portem
a fer 3.000
i, bueno,
i disfrutem tots.
Clar,
depèn també,
suposo,
del tipus de,
com tu ens has dit,
d'activitat,
doncs,
poder organitzar coses
més fàcils
o més lleugeres
o també...
Sí.
Sí,
i durant l'any,
bueno,
també,
per exemple,
hem vingut
de la part
de Montcayo,
ha estat una setmana
a una casa rural
i, bueno,
hem fet molta activitat
allà a Cadí,
hem fet una activitat,
sortides molt maques.
Ara en tenim un altre,
a l'agost,
que anem a Bora Jaca,
Castillo de Caca,
no sé,
una setmana també,
en una casa rural
i també se farem
muntanya cada dia,
o sigui,
cada dia,
quan anem als mallos de Riglos,
a L'Igurito,
a L'Igurito,
a Valladeixo,
bueno,
hi ha molts macos,
molts llocs molt macos
per aquí.
Te'n quedaries
amb algun en concret?
Jo no.
No, no.
El meu objectiu
és que he fet
tres sancions a la vida
de petit
i els he fet
i ja estic content.
Molt bé.
Teniu algun lloc
recurrent
que a l'hora
d'organitzar
el freqüenteu
amb més normalitat
o intenteu variar?
Bueno,
sí,
hi ha un lloc,
per exemple,
que ho fem un cap de setmana,
sobretot a l'hivern,
que anem a fer raquetes,
solem anar cap a la Cerdanya
i llavors anem a un albergue
de Vallve de Cerdanya
que es diu La Bruna,
que ens atenen molt bé.
Ens atenen molt bé
i ens sentim molt bé també allà.
Una persona
que vol anar
a fer una excursió,
crec que hi ha cert
desconeixement
sobre aquest tema,
ja que
abans ens has parlat
del tema
de la seguretat,
que necessiteu
que la gent vagi assegurada,
per garantir
aquesta seguretat,
com recomanaries
a algú
anar a la muntanya?
Amb quins materials?
alts o...?
Bé,
sobretot hi ha la gent
que vol fer de pèl
la muntanya.
Si vols fer senderisme
és una cosa més tranquil·la
i tampoc necessites
gaire experiència,
però sempre s'hi porta
algú que sàpiga
on te vas.
Ara,
si vas a fer alta muntanya,
jo aconsello
que agafin un guia.
Abans no ho fèiem,
això nosaltres,
però ara jo aconsello
que facin guies.
Si us hi fixés,
jo miro cada dia
a les notícies
per internet
i cada setmana
10,
12 rescats
a Òscar,
6,
7 aquí a Catalunya,
és horrorós.
O sigui,
el guia
és imprescindible,
diries.
Jo crec que és imprescindible
quan no coneixes el terreny
i el que vas a fer.
Sobretot pel tema
de la seguretat
o també potser
perquè t'expliqui
una mica...
Sí,
perquè trobes que la gent
agafa la motxilla
i es l'estiu,
va,
anem amb samarreta,
una mica d'aigua,
una mica de bocata
i marxem.
No,
a la muntanya,
Pirineu sobretot,
parlant d'aquí,
ja no parlo dels Alps,
s'ha de portar
sempre roba a la motxilla.
Oh,
Ja.
Hi ha algun tipus
de roba en especial
o els bastons
típics per anar a la muntanya
o algun tipus
de calçat?
Sí,
bueno,
jo els bastons
aconsello portar-ne sempre.
Hi ha gent,
ah, bastons,
que molesta,
molesta molt.
Jo em porto
des de l'any 91
de bastons
i són fondamentals,
van molt bé.
I després la roba,
doncs hi ha roba adequada,
tècnica,
el bocatex,
les sabates
de sol a vibram.
Vull dir,
és molt fondamental
anar ben equipat,
sempre a la muntanya.
Teniu algun projecte
de futur
que tingueu
pendent
o que us facis
especial,
especial il·lusió?
No,
jo ja no.
He corregut
per tants llocs
que jo ja
he estat,
no sé,
al Nepal,
Bolívia,
Perú,
a l'Àfrica,
aquí diuen Jaro,
als Alps,
he fet tot el que volia fer,
quasi.
I sé que aniria,
però són molts calers
i llavors ja
un jubilat
no pot anar-hi tant,
tampoc.
perquè abans
ens has comentat
quants anys fa,
tu i Joan,
que fas
excursions
i tot això?
De l'any 60,
tenia 14 anys,
vaig començar.
Clar,
imagina't.
I aquestes experiències
pel Nepal o això,
clar,
deuen haver sigut
un somni pràcticament,
com les qualificaries tu?
Sí,
jo prefereixo,
sempre m'he dit
que m'agrada més
anar als Andes
que al Nepal,
senzillament
perquè jo m'entero
amb la gent allà,
puc parlar,
i llavors,
com que puc parlar
amb la gent,
puc preguntar,
puc explicar
i m'agrada molt
xerrar amb la gent.
En canvi,
si vaig al Nepal
quan he de parlar
amb anglès,
jo anijota,
doncs no,
però bueno,
per les muntanyes
el Nepal és fantàstic.
O sigui,
a nivell de paisatge
et quedaries
amb el Nepal?
No, perdona,
sí,
amb el Nepal,
sí.
Les muntanyes
són més altes,
més farestes,
són més maques.
Però a nivell
de potser
l'experiència complerta
dius que els Alps,
eh?
Els Alps
i els Andes,
sobretot.
I els Andes.
Molt bé.
Alguna muntanya,
la més alta,
que recordis?
Que jo hagi fet?
Sí.
Bueno,
he estat a vàries.
Jo el que recordo
i que he fet més il·lusió
sempre ha sigut
tres ascensions
que t'he dit abans,
que seria fer
el Cavall Bernat,
escalal,
escalat per diversos llocs.
La segona era
anar al Melanjo de Bulnes,
que ho vaig aconseguir,
i la tercera
anar al Serví,
a Itàlia.
M'hem fet
aquestes tres ascensions
i vaig quedar content
i ara ja vaig a fer
senderisme
i el que m'agradi
i disfrutar.
I el que vingui
i benvingut sigui.
Molt bé.
Una persona,
Joan,
com jo,
per exemple,
que sóc inexperta,
no...
sóc un principiant
per complert
amb aquesta disciplina,
què em recomanaries
per començar
de ser-ho
o si vull fer
una primera excursió,
què em diries?
Bueno,
anar a un centre,
anar a un centre,
per exemple,
el de Sant Vicenç mateix,
vull dir,
nosaltres no obliguem
la gent que es faci soci,
això que és baratíssim,
la gent vol venir,
pot venir,
ara sí,
si no estan assegurats,
els cobrem 5 euros
perquè tenim
una assegurança
per la gent
que no està assegurada.
M'entén?
I llavors la gent,
nosaltres,
sobretot nosaltres,
anem més tranquils
pel que pugui passar.
Clar.
I aquí a Catalunya
suposo que
podem trobar
molts llocs,
no cal anar-se'n
tan lluny
com el Nepal
o això, oi?
Tenim llocs preciosos,
llocs que la gent
no s'imagina
anar tan lluny.
L'únic problema
és que són
coses més baixes,
tant al Pirineu
com per aquí
són coses més baixes
però són precioses,
fantàstiques.
Doncs, perfecte, Joan.
Ha sigut un plaer
tenir-te aquí
a l'Ona Maresme
i poder
descobrir una miqueta més
sobre aquest món
de l'excursionisme
i de com
afrontar
aquestes excursions
i tothom
que ens estigui
escoltant
des de l'Ona Maresme
recomanem,
si vol viure
aquesta experiència,
passar-se per
l'associació
Excursionista
Montaltrec
de Sant Vicenç de Montal
i res més,
moltes gràcies
per estar aquí
amb nosaltres.
Gràcies a tu, Martí.
Un minut i mig
per arribar
a dos quarts
de cinc de la tarda.
La pregunta
que us estem fent
avui a les xarxes socials
és si us agradaria
anar a una festa
amb famosos
o a l'aniversari
d'un famós
o d'una famosa.
Ens esteu dient
ara mateix
el 50%
que sí
i l'altre 50%
que no.
podeu seguir votant
fins al punt
de les cinc de la tarda
a les xarxes
de l'Ona Maresme.
I no marxeu
perquè ara mateix
tornem
amb moltes més coses
per explicar-vos.
Fins ara.
La xarxa
de comunicació
local.
de l'Ona Maresme.
de l'Ona Maresme.
de l'Ona Maresme.
de l'Ona Maresme.
d'aquest estiu
al mòbil,
a la ràdio,
al cotxe,
a l'Alexa,
a l'Spotify.
Ràdio Tordera,
l'emissora
que t'escolta.
Com està el pati?
Escola de la Música Crescendo
Fes que la teva passió soli ben fort
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera
Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram
i rep les notícies sense interferències
No deixis que els algoritmes controlin què has de veure
Inscriu-te a la web de Ràdio Tordera
o truque'ns al 93-764-0102
i rebràs els titulars del dia a Tordera directament
Ràdio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències
La xarxa de comunicació local
Ona Maresme, recorrent la comarca des de la teva ràdio local
Avui a l'Ona Maresme us portem una d'aquelles històries
que ens connecten amb la natura del nostre territori
Fa només unes setmanes, a Malgrat es va localitzar un repenat
que havia estat marcat fa 18 anys al Parc de Sant Llorenç
Una troballa que confirma la longevitat d'aquests animals
i que permet avançar molt en el seu estudi
Per entendre millor què implica tot això
ens desplacem a Malgrat amb el nostre company Javier Méndez
que parlarà amb un dels autors d'aquest descobriment
Bona tarda de nou Javier
Doncs sí Manel, avui tenim estudis del doctor Jordi Serracobo
de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona
que ha estat el capdavant del descobriment d'aquest repenat
marcat fa 18 anys al Parc de Sant Llorenç
Jordi Serra, bona tarda
Bona tarda
Jordi, explica'ns en primer lloc en quin punt de Malgrat
es va trobar exactament el repenat
i com va ser el procés per trobar-lo
A veure, primer de tot m'agradaria puntualitzar una cosa
Hem tornat a revisar les dades i de fet fa com a mínim 19 anys
que aquest animal viu
Per tant, el vam anellar fa 19 anys de fet
Aleshores, el que podem dir és que com a mínim té 19 anys
19 anys, deu-n'hi-do
Sí, sí, és tot un rècord
Aleshores, això ho hem trobat precisament aquí a les mines de Camp Palomeres
que amb el Gran Demar
I amb un treball, amb uns seguiments que estem fent periòdicament
des de fa molts anys
I en aquest cas, concretament, el seguiment
o sigui, concretament la tasca que estàvem fent en aquell moment
era un projecte europeu
i és un projecte europeu que sigui OneBat
O sigui, OneBat, un repenat traduït al...
Exactament
I en què consisteix aquest projecte?
És a dir, com és que està enmarcat aquest projecte?
A veure, aquest projecte és un projecte internacional
per tant, doncs, un projecte europeu internacional
al qual hi participen diversos països
per exemple, doncs, França, diversos instituts
entre ells l'Institut Paster de París
i hi participen, doncs, d'Itàlia
que en fet són els coordinadors
d'un centre de recerca de Pàdova
després hi participen també d'Anglaterra
diferents universitats angleses
i participen de Xipre
i participen també, fins i tot, gent d'Ucraïna
o sigui, és un projecte, doncs, això
multidisciplinari
i que el que mirem és diverses coses
per un costat, doncs, ecologia d'aquestes espècies
i concretament de l'espècie del rat panant de cova
però a més a més estem mirant
temes de salut, reservori de virus
i estem mirant diferents virus
i quina salut tenen aquests rat panants
Ah, val.
Bé, tornem una mica al que et preguntàvem abans
aquest animal que està marcat des de...
ja té 19... o sigui, des de 19 anys
que es va marcar al Parc de Sant Llorenç
com va ser el procés per identificar-lo i trobar-lo a malgrat?
és a dir, com vas rebre l'avís que estava a malgrat?
No, el que sabíem és que aquests animals a Sant Llorenç del Munt
un cop acaba l'hivern, acabant la hivernació
es desplacen, migren
i bona part dels rat panants que estan a Sant Llorenç del Munt
passen per malgrat de mar
i molts d'ells es queden a malgrat de mar
altres continuen i es reparteixen
per fent colònies per la Costa Brava
aleshores sabíem que ara a la primavera
a finals de primavera
podíem trobar animals de Sant Llorenç del Munt
i per això hem vingut també a malgrat de mar
I què té malgrat que fa que sigui un punt d'interès
per aquests rat panats?
A veure, malgrat de mar té una joia ecològica
en fi, increïble
que són les vines de Campolomeres
és una construcció que es va fer pensar en treure ferro
però que a l'hora de la veritat
ha servit després de l'abandonament
per colonitzar una quantitat impressionant
d'espècies diferents també
i d'animals de rat panants
I és un lloc estratègic
és un lloc estratègic perquè les migracions estan a la vora del mar
això vol dir que els proporciona molt aliment
perquè troben molts insectes
i també els serveix això
en la ruta migratòria d'alguns
que continuen cap al nord
fins i tot arriben al sud de França
Bé, aquest rat panat
si no m'equivoco
a veure si ho dic bé
és un Minoteros schreibersi
Molt bé, és un nom una mica així en alemany
Schreibersi
Schreibersi, ja
el que nosaltres diríem més comúment
com rat panat de cola
És més fàcil
Sí, sí
Per posar una mica en context
quines característiques té aquest animal
que el fa diferent de la resta de rat panats
A veure, aquest animal el que té
és que forma grans agrupacions
primer de tot
Grans agrupacions vol dir que a Sant Llorenç del Munt
s'hi han arribat a reunir a l'hivern
17.000 animals aproximadament
per tant són molts
També és una de les característiques que fa migracions
per tant es mou
entre els recursos d'hivern i d'estiu es mou
Té molta memòria
és un animal que té força memòria
i que consumeix una gran quantitat d'insectes
i aquesta gran quantitat d'insectes
això és fonamental també
per nosaltres
i de cara a Malgrat de Mar
per protegir-nos d'insectes
com mosquits tigres
que ens poden transmetre malalties
això és fonamental
la conservació d'aquests animals
Aquesta troballa
que s'ha fet a Malgrat
què ens revela exactament
i quina importància té
a l'hora del que parlàvem
del desenvolupament científic o natural
A veure, té importància
perquè ens dona molta més informació
sobre l'esperança de vida
la longevitat d'aquesta espècie
se'n tenen poques dades
i 19 anys és que és moltíssim
també ens dona informació
que s'han fet bé les coses
a nivell de conservació
perquè vol dir que les colònies
i sobretot a nivell tant de Campolomeres
com de la Diputació de Barcelona
tot el que és la xarxa de parcs
s'estan fent bé des de fa anys
aquestes coses
o sigui, les mesures
per protegir aquesta espècie
per tant, això
si no, no el recobraríem
després de 19 anys
no viuríem tant
per tant, això és una informació
interessant també
i, clar, ens dona
molta més informació
també després
a l'hora d'interpretar
el que en diem
dinàmica de poblacions
o sigui, tot el que és
com es mouen aquests animals
quan viuen
quantes cries tenen
com es reprodueixen
etcètera
per tant, ens donen
és difícil d'explicar-ho
en un minut
però ens dona informació
que sí
que ens és útil
destaquem
bé, aquests 19 anys
de la vida d'un ratpenat
o sigui
una longevitat
molt elevada
fins a quants anys
podria veure un ratpenat
i quines són precisament
aquestes causes
de la seva longevitat
a veure
fins quants anys
és molt difícil de saber
perquè a més
això depèn de cada espècie
i cada espècie
ha de tenir una longevitat
una mica de diferent
el rècord
però des d'una espècie
que no és d'aquí
per tant, vull dir
no és significatiu
són 41 anys
però
això no és
el normal
ni molt menys
aleshores
la diferència
és que aquests animals
tenen
una protecció genètica
que en telòmers
que això
es troba
al final
dels cromosomes
o sigui
al final de l'ADN
dels cromosomes
hi ha un trosset d'ADN
que fa uns anys
no se sabia massa
per què servia
i
deien
però si això
no porta informació
això no serveix
per res
doncs aquests telòmers
el que fan
és que protegeixen
l'ADN
quan la cèl·lula
es divideix
i el protegeixen
en cada
diguem-ne
divisió celular
cada vegada
que es reprodueix
la cèl·lula
resulta que
es perda un trosset
de telòmer
clar
els que tenen
el telòmer
relativament grans
llargs
resulta
potser que tenen
una esperança
de vida major
i s'ha vist
que els telòmers
tenen uns telòmers
relativament llargs
si comparem
altres mamífers
de la mateixa mida
d'un telòmer
un retolí
una mosseranya
viuen molt poc
viuen un any i mig
alguns uns quants anys
però molt pocs
en canvi
un telòmer
s'escapa
de tota aquesta norma
i és fonamentalment
perquè tenen
telòmers llargs
també la hibernació
intervé
però
els telòmers
sens dubte
és un dels factors
que fa que visqui
molts anys
Quines
bé
o sigui
del que podem treure
de la retpenat
de la seva investigació
quines investigacions
ara mateix
s'estan duent
a terme
amb aquests animals
i
de quina manera
pot repercutir
en l'evolució
de la nostra societat
A veure
n'estem fent
molts de treballs
molts diferents
molts projectes diferents
hi ha
per un costat
hi ha projectes
encaminats
a la conservació
o sigui
a donar
pautes
de com
conservar-los
per altra banda
hi ha
treballs
encaminats
doncs
saber
la circulació
dels virus
en aquests retpenats
en els retpenats
hi circulen
forces virus
tot i que
és molt difícil
almenys
en els europeus
que ens transmetin
a nosaltres
aquestes malalties
però per exemple
portem
el nostre equip
porta 14 anys
treballant amb coronavirus
molt abans
molt abans
de la pandèmia
per tant
això ens dona
una informació
d'aquests virus
que circulen
a la natura
com circulen
i quines
barreres
podem
posar
a baixar
perquè no ens arribin
a nosaltres
aquesta és una altra
de les línies
importants
que estem duent
a terme
i finalment
una altra
de les coses
que estem duent
a terme
és saber
com ho fan
aquests animals
perquè
bé
tenen virus
no només els d'aquí
sinó arreu del món
tenen virus
que són
molt perillosos
i en canvi
ells no em malalteixen
per tant
i això
té una repercussió
pot tenir una repercussió
a nivell mèdic
importantíssima
i estem treballant
i estem avançant força
és a dir
que els retpenats
podrien ser
molt útils
a l'hora
d'elaborar
perdó
futures vacunes
o
remedis
per aplicar-nos
als essers humans
sí, sí
evidentment
i estem treballant fort
molt bé
doncs
hauríem d'anar acabant
en primer lloc
moltes gràcies
Jordi
per atendre'ns avui
a l'hora maresma
per estar aquí
amb nosaltres
i de debò
un plaer
haver parlat
d'aquest estudi
del retpenatge
i sobretot
d'aquest retpenat
aquesta descoberta
de 19 anys
corregim
d'aquest retpenat
que s'ha trobat a Malgrat
i que va sortir
del parc de Sant Llorenç
molt bé
doncs gràcies
és un plaer
parlar amb vosaltres
com sempre
gràcies
gràcies Jordi
que vagi molt bé
adeu
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
ens apropem
a tres quarts
a cinc de la tarda
avui tenim el plaer
de presentar-vos
a Carina Tur
fundadora
de Concede
de Seos
una agència
de viatges
única a Calella
dedicada exclusivament
a crear experiències
pensades
per a dones
amb la seva passió
per l'aventura
i l'empoderament femení
Carina ha creat
un espai
on les dones
poden viatjar juntes
descobrir món
i gaudir
d'una comunitat
que comparteix
els seus desitjos
i somnis
així és Manel
ja tenim amb nosaltres
la Carina Tur
fundadora
de l'agència
de viatges
per a dones
Concede
de Seos
Carina
gràcies per atendre'ns
i participar
a l'Ona Maresma
gràcies a vosaltres
Emma
la primera pregunta
que et volem fer
és com va néixer
aquesta agència
Concede
de Seos
què et va inspirar
a crear una agència
de viatges
només per a dones
bueno
em va inspirar
dues coses
la primera
la meva passió
per viatjar
bueno
no sé
si la primera
o la segona
i l'altra
és
el record
de la meva iaia
com a monatge
a ella
que era molt viatgera
la meva iaia
era de Calella
i una persona
molt viatgera
que no va poder
viatjar mai
per degut a l'època
les circumstàncies
que va viure
la guerra
la postguerra
llavors
les dones
no viatjaven
soles
no hi havia
recursos
tampoc
per viatjar
i tampoc
estava ben vist
que viatgessin
sense la família
per tot plegat
no va poder
viatjar mai
llavors
la meva passió
per viatjar
el que li va passar
a la meva iaia
no vull que li passi a ningú
tot i que és una altra època
però encara hi ha moltes dones
que es deixen
per l'última
o sigui
no es posen en primer lloc
sinó que es posen a l'últim
tothom
tothom va per davant
i això és una cosa
que tenim
els genes
ja posat
i és una cosa
que t'anar canviant
a poc a poc
perquè si nosaltres estem bé
i ens prioritzem
a menys una mica
ens prioritzem una mica
doncs
serem més feliços
nosaltres també
tota la raó
i la gent del voltant
tens
completament
completament d'acord
Carina
quin tipus
de dones
solen apuntar-se
en els vostres viatges
hi ha perfils comuns
o hi ha perfils diversos
doncs mira
te diré que
el 2018
quan vaig començar
la gran majoria
eren totes
separades
viudes
o solteres
al cap del temps
a cap de dos o tres anyets
ja va començar
a venir moltes dones
que estan casades
que estan en parella
o casades
o en parella estable
perquè he trobat
bueno
tenim unes estadístiques
en l'agència
que
hi ha molta dona casada
que el seu home
arriba un moment
en el que
no té ganes de viatjar
o no té ganes de viatjar
segons o on
llavors
van començar
a viatjar
moltes dones
amb parella
a països
on els seus homes
no els fa gràcia
que normalment
són Turquia
Marroc
la Índia
llocs així
que no sé
per quin motiu
els homes
no els fa gaire gràcia
i ara ja
viatgen a tot arreu
les que surten
moltes
són les escapades
de tres nits
que són quatre dies
en algunes ciutats
europees
aquestes surten
moltíssim
i a vegades
hi ha quasi més dones
casades
que solteres
i viudes
i separades
però vull dir
ara ja és
tot tipus de dona
sempre és
la majoria
sí que són
de 55-60
cap amunt
tot i que a vegades
venen alguna més jove
però la gran majoria
són dones madures
ja que estem parlant
dels viatges
com escolliu
les destinacions
i ara sobretot
també tenint en compte
una mica
l'escenari
polític actual
i les tensions
polítiques
que hi ha arreu del món
hi ha algunes zones
o alguns territoris
que preferiu
no incloure
en els vostres viatges
evidentment
qualsevol zona
que sigui
que tingui
algun conflicte
bèl·lic
o circundants
perquè ja
no només
és aquell país
sinó que és
el circundant
els extrems
que diguem
ja els traiem totalment
inclús
destins
que tenen
que la gent no ho sap
perquè no surten els medis
per exemple
a Tanzània
hi ha un virus
que és bastant
xungo
no hi ha cura
es pot transmetre
pel contacte
si toques alguna cosa
que aquella persona ha educat
i aquest virus
està a uns mil quilòmetres
de la zona
on nosaltres anem
però ja només
per aquest risc
ja és que
no vull anar-hi
i això no surt
pels medis
això surt
en el Ministeri d'Exteriors
d'Espanya
quan entrem a revisar
a veure com està la situació
que això sempre ho fem
abans d'una destinació
i veiem que hi ha aquest virus
que ho van anunciant
el gener del 2025
doncs els dos viatges
que teníem aquest any
preparats per fer
aquesta destinació
Tanzània i Santíbar
els hem tret
perquè no creiem
que sigui bona idea anar-hi
tot i que
hi ha moltes agències
que ho estan fent
però no ha hagut
un clic
en la gent
que ho surti
per la tele
que ho surti
pels medis
no surt
però nosaltres ho sabem
i amb això és suficient
i després altres
altres destinacions
ai perdona
és curiós
perquè tens tota la raó
que per exemple
jo mateixa no sabia
que hi havia ara mateix
aquesta situació
a Tanzània
tot i que sí que els mitjans
es fan ressò
de les guerres actuals
que hi ha arreu del món
però sí que
si no
hi entens una mica
s'ha d'anar amb compte
clar
és que a veure
abans de fer un viatge
hem de revisar
tots els punts
llavors
la web del Ministeri d'Espanya
molta gent no hi entra
inclús sempre
aconsellem a les persones
les persones
dic
homes, dones
qui sigui
que viatgi
que sempre que facin un viatge
es registrin
com que fan aquest viatge
això ho fem
amb les nostres clientes
que ho facin
de manera individual
perquè un cop
surt d'aquí del país
si passa
qualsevol concepte
qualsevol tipus
catastròfic
de clima
temes bèl·lics
o el que sigui
els primers
que aniran a rescatar
amb un jet privat
o el que sigui
serà tota la gent
que està a la llista
de persones
que han sortit
de vacances
o sigui
en allà
està tota la informació
de tot
tot
tot
tot el que
té a veure
amb qualsevol destinació
sí que és cert
que a vegades
quan planegem
fer un viatge
tota la part
d'il·lusió
de ganes d'anar
de passar-ho bé
pesa molt
però tota aquesta part
de seguretat
que comentes
es queda una mica
més aparcada
sí
és com les assegurances
per exemple
molta gent
recebe un viatge
sí que hi ha
una part mínima
de persones
que es preocupen
i pregunten
escolta
si passa algú
el seguro
mentre això
mentre l'altre
quan hi ha un tema
personal
saps
pregunten
però la gran majoria
no pregunta res
de l'assegurança
perquè veu que inclou
l'assegurança
i llestos
però és que clar
l'assegurança
hi ha molts tipus
d'assegurances
nosaltres per exemple
incluïm una assegurança
amb unes cobertures
molt àmplies
que ens donen
la completa tranquil·litat
que si passa qualsevol cosa
estem cobertes
llavors
si no mirem bé
aquests temes
doncs sí
t'entra l'assegurança
però aquella assegurança
és una bàsica
que a l'hora de la veritat
si et passa alguna cosa
no et saps per res
llavors
és important
tenir una assegurança
i que algú
s'empreocupi
que tu no t'hi està preocupant
sinó que sàpies
que
i t'ho està fent
l'agència
que t'ho està tramitant
ja bastant s'ha preocupat
que l'assegurança
sigui ben bona
tot i que el viatge
sigui més car
però val la pena
i Carina
una pregunta
els viatges
els organitzeu
durant tot l'any
només a l'estiu
o com
quina dinàmica teniu?
tot l'any
tot l'any
de vegades hi ha més viatges
fora de temporada
per dir-ho d'alguna manera
que no pas a l'estiu
perquè és que
el nostre perfil de clienta
normalment
a veure
si està jubilada
o prejubilada
evidentment
de tot el temps del món
i l'època que menys li agrada
és la d'agost
a no ser que sigui
jure i l'agost
per anar a Islàndia
i llocs més frescos
després tenim el perfil
de clienta
que també
té un negoci propi
i s'ho pot manegar
deixa algun al negoci
o pot dir
agafo vacances
i pot fer el que vulgui
també està molt bé
i les que treballen encara
que també hi ha
que estan treballant
aquestes sí que viatgen
quan poden
però tenim molt de perfil
de professora
llavors tenen més vacances
o sigui
nosaltres
tot l'any
tenim viatges
sabem que
aquests viatges
són per a dones
exclusivament
hi ha alguna
energia
que es creï
en aquests viatges
com definiries
que només hi hagi dones
en les vostres sortides
l'acció
que fos una agència
de viatges per a dones
va ser meva
des d'un començament
degut a la meva
experiència personal
jo sóc una persona
que quan faig les coses
no miro
ara ho miro una mica
però fa anys
enrere
sóc d'aquestes
que va del dret
i no mira
si això existeix
si no existeix
hi ha competència
qui fan els altres
vaig del dret
llavors degut a les meves
circumstàncies personals
quan em vaig divorciar
que buscava amigues
perquè les meves
al meu entorn
no podia
jo volia viatjar
fer coses
conèixer gent
i tal
vaig veure que havia
de mancança d'això
de poder viatjar
i de fer amistats
també
perquè al final
nosaltres som agència
de viatges
però un dels meus objectius
importants
és que les persones
tinguin relacions socials
en el viatge
i els serveixi
per crear vincles
amb les altres dones
i quan tornin cap aquí
encara els continuïn
i facin amistats
de fet això
és una de les coses
que més
m'adona satisfacció
facilitar les relacions personals
perquè hi ha una època
que és molt fàcil fer amics
quan vas al col·legi
però això fa molts anys
però a partir de certes coses
que et passen a la vida
quant a casa
o tens fills
és més difícil
fer amistats
de veritat
i compartim
encara que siguin
tres o quatre dies
en un viatge
o una setmana
o dues setmanes
o tres setmanes
sempre surten amistats
d'allà
sempre
sempre surten amigues
i amigues
que duren
que són de
que duren
amb el temps
de fet
hi ha dones
que encara m'envien fotos
de quan queden
unes quantes
d'un grup
d'un viatge
del 2018
del 2019
que van quedant
i això
és una passada
m'encanta
això és fantàstic
anem finalitzant
l'entrevista
quin consell
donaries a una dona
que vol viatjar
sola
però que no s'hi atreveix
és a dir
sola en el sentit
amb altres dones
que no coneix
sí
a veure
totes les coses
que no estem habituades
a fer
són un gran pas
i normalment
costa molt
de decidir
perquè fa por
tot el que no coneixem
fa por
llavors
viatjar sola
per mi
és viatjar
absolutament sola
que això ho he fet jo
i també tinc les meves pors
en el seu moment
agafar-me la maleta
i anar-me sola
un mes a Tailàndia
sense ningú
jo sola
llavors
viatjar sola
amb altres dones
com tu
i amb un suport
un respaldo
d'una agència
que se cuida
que se preocupa
de cuidar-te
i que te sentis
com a casa
encara que estiguis
a 10.000 km
això
ja no és viatjar sola
o sigui
i a més a més
tornes
amb
noves energies
amb
noves amistats
jo diria
que no s'ho pensin tant
que se tira a la piscina
i tant
que tot aquest temps
que passen
dedicant-se a pensar-s'ho
és temps que estan perdent
perquè quan ho provin
voldran repetir
això segur
completament
doncs
Carina Tur
fundadora de
Confe de TDC
és aquesta agència
exclusiva
per a dones de Calella
gràcies pel teu temps
i esperem que
vagin molt bé
els viatges
i que gaudiu molt
moltes gràcies
a tu Gemma
gràcies a vosaltres
i gràcies a vosaltres
per acompanyar-nos
us deixem amb la proposta musical
de l'Albert Muñoz
tornem demà
a partir de les 3 i 3
amb un nou
on a maresma
gràcies
adéu
hola
soc l'Albert Muñoz
tècnic de joventut
de l'Ajuntament de Palafolls
i m'agradia escoltar
una cançó
d'Àlex Sambustó
Més que la meva sang
Més que tot l'or d'un banc
Més que poder cridar
Més que poder plorar
Tu ets molt més important
Més que poder somiar
Més que saber oblidar
No et canviaria res
per poder despertar
i que me siguis mirant
No, no, no, no
No, no
No tinguis por
De si Gemma no és dolent
No cal que diguis res
Que el que vulgui ja ho faré
Ja ho sé
Més que la meva sang
Més que poder saber
El que hi ha més enllà
dels amics fantasies
El que passi demà
Si ets tinc el meu debat
La res no m'importarà
I és que la veritat
Que mai no existirà
No m'importa ja tant
Com tenir-te al costat
Mai vaig saber esperar
I és que no em sé aguantar
Si tu vols això avui
No has de fer-me patir
No ho deixem resgredar
No, no, no, no
No, no, no
No, no, no
No, no, no
No, no, no
No, no, no
No, no, no, no
Aquest estiu
Al mòbil
A la ràdio
Al cotxe
A l'Alexa
O a l'Spotify
Ràdio Tordera
L'emissora
Que t'escolta
Ai, quin tip de menjar
Me'n vaig a la piscina
No
Primer has de fer la digestió
Ai, coi
Venim al restaurant
Les Ferreres
Perquè tenen piscina
I pots d'anar
Prenent la fresca
A les seves terrasses
I ara no m'ho deixes aprofitar
Primer la digestió
Després
Et podràs banyar
Fins a l'hora de sopar
Perquè jo
D'aquí
No em moc
Un estiu més
Obrim per vacances
Dues hores de directe
De dilluns a divendres
Us esperen per estar
El dia de tota l'actualitat
A l'Obert per vacances
Us esperen les entrevistes
Més refrescants
I els protagonistes de l'estiu
Recorrerem Catalunya
Per descobrir-vos
Els millors racons
Obert per vacances
El teu programa d'estiu
Fet en xarxa
A la teva ràdio local
Saps quina és la xarxa social
On cada vegada
Teniu més seguidors?
Segueix-nos
T'explicarem
Què passa al teu voltant
Et farem arribar
Les opinions
Més destacades
De l'actualitat
I alguna curiositat
Que segur que t'agradarà
Tot això
Amb un estil
Diferent
Ràdio Tordera
A TikTok
Ràdio Tordera
L'emissora que t'escolta
Ràdio Tordera
Et porta una nova manera
De gaudir dels millors moments
Amb la companyia d'històries
I bona música
Desperta emocions i records
Al nostre costat
Escolta les playlists i podcasts
De Ràdio Tordera
A Spotify
Tengo una chica
Y una pistola
Un trofero
De placer
No esperis
A Premaplay
Ràdio Tordera
La teva música
La teva ràdio
Ràdio Tordera
L'emissora que t'escolta
Ràdio Tordera
Connexió
Amb la xarxa
De comunicació local
Notícies en xarxa
Bona tarda
Són les 5
Us parla
Marce Roura
Són pendents
De com evoluciona
L'incendi