A la teva ràdio local. I ara passen tres minuts a les quatre de la tarda. És el moment també de remenar entre els arxius de la comarca i veure què passava també tal dia com avui. Melina Moria, bona tarda. Hola, bona tarda, Manel. Avui què ens expliques?
Doncs avui ens endinsem al món negre del 1984, però no per fer una ruta d'aquestes agradables, sinó per recordar la problemàtica que vivien diversos municipis marasnencs, entorn als incendis i les urbanitzacions il·legals.
Era el cas d'Arenys, des d'on el seu alcalde, Fidel Soler, afirmava estar esperant que la Diputació presentés un projecte per racionalitzar tota la problemàtica del món negre. En una reunió celebrada per parlar del tema, el cap de serveis d'extinció d'incendis de la Generalitat va parlar sobre els pous d'aigua repartits pel món negre, demanant que els ajuntaments de la zona n'obrissin de nous.
Ell mateix ho explicava al Punt Diari, deia sobre el perill que representa el món negre per la seva abundant vegetació, dels nombrosos camins que s'estan obrint i dels que està previst que se n'obrin. Les seves declaracions finals van ser clares i preocupants. Quan es fa public que una determinada zona del món negre és encara verge, aquell estiu la cremen.
La premsa d'aquell dia 21 de gener del 1984 explicava també que l'altre gran problema de la serralada era les urbanitzacions, sobretot les il·legals. Afirmen que eren la majoria. Des de la Diputació permetien aquell recentment estrenat 1984 la impulsió d'un pla especial, del qual feia anys que se'n parlava per regular i normalitzar la situació.
Ho esperaven municipis com Pineda, Sant Sabrià, Sant Iscle, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Tordera i Santa Susana, així com altres del Vallès i també l'Associació d'Amics del Mont Negre. Doncs avui ho hem també recordat aquí a l'Ona Maresma. Gràcies, Melina. Fins ara. Fins ara.
La comarca del Maresme destaca sempre en el món de l'esport i, evidentment, a les competicions de futbol de la Kings League creada per Gerard Piqué, també. Avui coneixerem un torderen que ja fa temps que s'hi ha fet un nom i ara ha passat a primera plana. El coneixem amb el Mar Tres Serres.
I la Kings League, creada per l'exjugador del Barça, Gerard Piqué, ja fa temps que va a l'alça. Aquest cop s'ha dut a terme, altra vegada, perquè no és el primer, un Mundial a Brasil. En aquest torneig ha participat un torderenc i amb un càrrec molt rellevant perquè ha estat el seleccionador espanyol d'aquest equip que ha arribat a les semifinals del Mundial. S'adaludem, doncs, a Narcís Barrera. Bona tarda, Narcís i gràcies per ser l'Ona Maresma. Bona tarda.
Primer de tot, com portes la tornada a Catalunya? Perdent avions pel mig? Vols retardats? Sí, sí, típic. Els viatges amb la 15 sempre són iguals. Saps quan vas però mai quan tornes, perquè nosaltres marxem amb un bitllet i la condició és que el dia després que t'eliminin els dos dies t'emvien cap a casa. Nosaltres teníem bitllet per tornar al 18, que era la final del 17, per tornar al 18, ens vam eliminar el 15 divendres.
I vam intentar tornar el més aviat possible cap a casa, però ens van treure dos bitllets, un fins a Madrid, de Sao Paulo, i vam perdre l'avió d'enllaç cap a Barcelona. Llavors ens va tocar agafar AVE i hem arribat una mica rebentats tots, però és el que toca després de fer aquestes aventures. Sempre és agradable arribar a casa quan abans millor. Parlant d'aventures, has estat un parell de setmanes llargues a Brasil. Sao Paulo, que és on es jugava al Mundial, què tal viure aquesta experiència com a seleccionador?
Bé, diferent, n'havia viscut de semblants, com vam estar a Mèxic jugant al Mundial de clubs, en aquest cas, que vam aconseguir guanyar en Porcinos, i el 2025 a París, 15 dies també, jugant al Campionat Mundial de Clubs, també vam quedar subcampions en Porcinos, també, i aquest any em van triar a mi per portar a la selecció, i bé, molt divertit, la veritat. Ja el dia 1 de gener vam anar cap allà a la tarda,
Vam arribar el dia 2 a Sao Paulo, vam entrenar a les 5 o 6 del matí només d'arribar, i vam jugar contra Brasil, que ha acabat sent campió, vam fer el partit inaugural i els vam guanyar 7 a 4. I bé, tot apuntava que la final seria Espanya-Brasil, però Chile ens ho va impedir a nosaltres. Què va passar amb l'eliminació? Ara que ja has tingut dies per processar-ho. Tot el dolent que podia passar ens va passar. Anar com volíem, que era anar per davant al marcador i arribar amb...
En els últims minuts amb ells, havent de pressionar-nos al que és el que nosaltres ens va millor. I només de començar la segona part, els 3 segons, va agafar el seu millor jugador, en Belencoso, i la va fotre un col·lat increïble. 4-4. I a partir d'aquí, el partit va ser una mica més trebat, vam aconseguir... Nosaltres teníem una carta de sanció, ells tenien carta de gol doble, els vam trobar un jugador durant 4 minuts, vam atacar-ho molt bé, vam tenir 5-6 ocasions de gol molt clara, ens vam aconseguir fer un gol, ens vam picar 5-4...
I llavors sí que la gent ens critica una mica perquè nosaltres vam donar el penal al president, que és aquella arma que tu li dones i baixa el president de la selecció a tirar un penal. Va tirar, va fallar el penal i això va donar dret a l'altre equip a tirar... El primer que li dona és obligatori que tiri penal al president. I el segon que tira pot triar, si tira penal al president o un jugador del seu equip tira un shot-out, que són aquests penals que han de mig del camp. Ells van tirar shot-out i ens el vam fer i faltava un minut...
I vam anar a penals, i ens vam anar a penals, que és l'única cosa on crec que podíem perdre. Tens l'espineta per dir l'any que ve vull tornar a ser seleccionador? No, la veritat és que no. La veritat és que ara mateix tinc ganes de tornar a la meva rutina dels meus altres equips que tinc, que he de portar, i...
si d'aquí un any ho va tornar a ser, ho tornaré a ser encantat, o no sé on estaré, però sí que m'agradaria tornar per guanyar a Brasil el Mundial, sí que és veritat que aquest era el Mundial, perquè la final va ser increïble, en jugar a Estàdio de Palmeiras amb... Un equip de primera divisió brasileig. Sí, crec que eren 54.000 persones, totes animant al Brasil.
i bueno, que se'n va a conar allà, a xafar-se una mica la guitarra, van acabar guanyant a Xina a la final, però bueno, l'any que ve no ho sé, a veure on és i a veure si compten amb mi o amb els nostres serveis de l'entrenament a Porcinos i hi podem anar, però ja et dic, hem hagut d'aparcar projectes per anar-hi, també ha sigut, aquests 15 dies han estat una mica locura.
Ara ja t'ho has dit, tornant a la rutina, entrenes a Porcinos, equip de la Kingsley, actual campió, i a més a més, també portes el Ronin, equip que va venir a jugar a Tordera partit de pretemporada, precisament per a tu, per la teva connexió que tens amb el poble, i és l'equip del president Ibai Llanos, l'estreamer que es coneix arreu d'Espanya, que heu començat a quarta catalana, hi aneu primers, final de la primera volta, invictes. Com s'està portant aquesta experiència que jugueu i entreneu a Rubí?
Què tal això de portar un equip, altra vegada futbol tradicional, i amb un equip amb tantes expectatives com és el Ronin? Bé, la veritat és que és molt divertit perquè és tornar al futbol... O sigui, jo ja estava futbolons a Mèxic, llavors la condició era que jo venia a fer això de Ronin, i la King League era com una cosa secundària pel club, perquè tots els jugadors de Porcinos...
com ara molts de la selecció pertanyen al Ronin, llavors la condició d'entrenar a Ronin i si hi havia porcinos, l'equip de l'Eleby per llevar la Kingsley, que és porcinos, doncs sortiria tot de Ronin, i jo hauria de...
d'agafar-lo també. Llavors, la part principal de la nostra feina és Ronin, la que més ens ocupa és Ronin. Sí que és veritat que el nivell dels nostres jugadors i la nostra plantilla és bastant més alcalde de la categoria i això ens facilita molt poder combinar amb porcinos i poder combinar amb la selecció espanyola perquè els jugadors que es queden també són d'un cert nivell
però bé, és divertit, és una experiència diferent penso que del seguiment dels entrenaments sempre tenim càmeres amb nosaltres els partits tenim sempre una càmera banqueta o dues hem fet dos partits en directe crec que ha fet l'Ibai el partit del debut el va fer en directe i el partit contra el 25 de setembre que és el camp on juguem que és l'equip que va segon que havia guanyat tots els partits fins aquell dia els ha fet en directe i ha tingut un seguiment increïble crec que un el va fer pel seu canal i tenia com...
80.000 persones mirant-lo en directe, llavors les visualitzacions de després són molt, que tenir Twitch avui en dia, 80.000 persones, doncs és molt difícil, i al final, doncs és això, és diferent, és estar al món dels streamers, és estar al món aquest de l'internet, que diuen ells, i...
I és una manera diferent d'entendre el futbol a veure el futbol. Això mateix t'anava a preguntar, Narcís, perquè tu portes tota la vida amb el futbol que coneix la gent, tradicional. No et faré triar entre un i l'altre, però no sé quina gran diferència tu consideres i, a més a més, si creus que és possible que en un futur vagi més el futbol cap a la Kings que no pas amb el futbol tradicional. Jo, òbviament, prefereixo el futbol tradicional i sempre ho faré, perquè és...
És d'allà on surt la meva passió, no? Sí, que és veritat que la Kings és com molt addictiva. Un cop hi ets a dins, és com que costa molt sortir-ne, no? Per què? Perquè és tot molt imminent. O sigui, al final la Kings League és com que t'atrapen una bombolla, perquè hi ha no sé quants streamers que parlen de la Kings League sempre. Hi ha no sé quantes comptes de Twitter, d'Instagram. La gent ho sabeix molt. Tu vas a Brasil i a Brasil tothom sabeix, o en moltes parts del Brasil els taxistes parlen de la Kings League. I alguns et reconeixen. Llavors és el que et...
et fa estar com una bombolla de la qual és molt difícil separar-te. Un cop ho pots fer, jo per exemple vaig tenir la pausa que quan vaig estar a Mèxic et dones compte que tot s'ha de relativitzar una mica tot, no? I la veritat és que...
quan ets a dins ho vius molt més que quan estàs fora ara la sort que he pogut estar-hi sempre he estat com mig dint i mig fora jo a la Kings League per sort o per desgràcia he pogut estar-hi molt temps treballant i m'agrada molt treballar-hi però per la part esportiva una part de salsa que podés massa has de pensar que són jugadors de futbol que mai havien
o jugadors com el Turdera, que de cop i volta passen a tenir 50.000 serveis a Instagram. Això és la Kings League, el que ha passat a la Kings League, al principi la Kings League. Llavors la gent canvia o la gent viuen una realitat una mica...
és queixada del que és i això no t'agrada tant a tu ni a mi ni a tots els qui som també te'n dones compte que hi ha molta gent que busca això i prou a la Kings llavors necessites saber separar molt bé l'agrada de la palla dels jugadors que tens dels jugadors que no tens, de qui pots comptar precisament el projecte de l'Ibai és molt encaminat d'això la gent autèntica, la gent que anirà a futbol, que anirà a treballar, que òbviament si estàs a l'equip de l'Ibai o estàs a la Kings League doncs tindràs un augment gran de seguidors a les xarxes socials, tindràs
uns beneficis que no són normals. Nosaltres, per exemple, a Ronin, penseu que ens patrocina Nike i Nike ens dona botes, ens dona roba. De fet, ho has comentat abans a la entrevista en directe, que us van tancar fins i tot una de les botigues Nike. Dijous ens la tanquen, aquest pròxim dijous. Els jugadors, a partir d'aquell que vam jugar el 20 de setembre, van rebre botes firmades per Lewandowski, per Gabi i per Valde, tres dels nostres jugadors dedicades.
Llavors, ens dona accés a moltes coses que són molt difícils, no? I això fa que puguis canviar, però sí que és veritat que, en lloc de ser un objectiu, és una cosa que passa... Un més a més. Un més a més, doncs es pot entendre. El problema és que ho busquis contínuament, no? I això la Kings, per desgràcia, antigament, ara potser no tant, doncs passava molt i quedava una mica el mal de la Kings, i per això, doncs molta gent dels que hem estat a dins, o molta gent, n'ha pogut renegar. Jo crec que en el futur...
Conviuran molt la Kings League i el futbol, perquè al final sí que Espanya ha baixat una mica els números, o molt, però sí que... A nivell de futbol tradicional, vols dir? Sí, però la resta del món està agafant molt, per exemple, el Brasil era una autèntica bogeria els números que dona la Kings League, els patrociners que tenen allà els presidents d'allà, l'obriran als Estats Units, crec, estan obriant l'Aràbia Saudiana, ober una lliga també...
que està agafant molta força, a l'Italia també, a l'Hemanya també, llavors, què passa? Que això acabarà convisquent amb el futbol. Sí que el futbol sempre estarà per sobre, òbviament, perquè el seguidor del futbol és...
Fa més llarg gairebé, o sigui, de generacions enrere que són del Barça o del Betis o de Madrid o de l'Espanyol, i això la Kings League no ho tindrà mai, però sí que a l'hora d'entreteniment la gent ho seguirà. Ja et dic, potser a Espanya o a Catalunya no passarà tant, però sí que a fora d'aquí es veu que a la gent li agrada molt.
Narcís, no sé si tu t'hi veus una mica més amb el projecte de Ronin, que pel que veig sí que hi estàs molt bé, que t'agrada la visió que té de cara també al futur al projecte d'Ibai Llanos, o d'aquí un temps, veient tot el que m'has dit que també desgasta a nivell mental, t'agradaria dir, mira, saps què, me'n torno a separar, he estat mig dint-mig fora, i ara torno a Tordera, o encara que no sigui Tordera, a algun poble o ciutat que sigui de futbol tradicional i...
i allà em quedo. Bueno, m'ho contractes d'un any. Ells volien que jo firmes tres anys i jo, doncs, sempre... Any a any, no? Intento firmar any a any, ara, potser.
segons com, doncs ens entenem d'aquí a poc. Perquè vius exclusivament de... Sí, jo només treballo això, és la sort que tinc. També vinc de Mèxic, de segona divisió, i allà... I vinc professional, també. Sí, vull dir, al final, és això, ells sabien que si ells volien que jo em dediqués a això, m'hi havia de dedicar amb exclusiva, no? Però m'hi veig molt de temps, que no ho sé, tampoc m'ho plantejo. Sé que aquest any m'ho he passat molt bé, que m'ho estic passant molt bé, que estic viscant coses increïbles, que al final és el que...
El que ens crida la vida o el que a mi m'agrada fer allò que m'agrada i que m'omple el dia a dia, de moment així ho estic sentint i això, els nanos que entrenem són increïbles i amb ells estrenya molt bé, amb l'estaf que tenim estem superbé, el dia a dia és molt amè, sí que és molt agraït anar a jugar a camps de futbol a Quarta Catalana i veure camps plens i aquestes coses són maques, venir a Tordera, per temporada i veure el camp ple, com em va veure aquell dia, són coses xules i al final fan il·lusió i sí que és veritat que
Potser el nivell de futbol no és tan alt com el que ens agradaria entrenar, però és una cosa diferent. S'haurà d'anar ascendint. Exacte. I com més amunt arribem, més nivellorà i veurem si som capaços encara d'omplenar camps. Narcís Barrera, entrenador de Porcinos i també de Ronin, i actual, de moment, oi? Seleccionador espanyol de la Kings. Moltíssimes gràcies per aquesta entrevista. A vosaltres. I que vagi molt bé els objectius d'aquest 2026. Esperem que surtin tots bé.
I ara passant tres minuts d'un quart de cinc de la tarda, els historiadors Marina Bobey i David Alvarado són els guanyadors de la setzena beca d'investigació Vila de Malgrat amb un projecte que posa el focus en el comerç local, que ha desaparegut especialment el barri antic de Malgrat. La recerca vol recuperar la memòria dels establiments que durant dècades van formar part de la vida quotidiana del municipi. Avui els entrevistem a l'Ona Maresma.
Els historiadors Marina Bové i David Alvarado són els guanyadors de la setzena beca d'investigació Vila de Magrat de Mar amb el projecte Entre paradors i records, comerç, memòria i identitat al barri antic de Magrat de Mar. Una investigació que vol analitzar l'evolució del comerç local durant gairebé tres dècades i entendre quin paper ha tingut com a espai de relació, identitat i memòria col·lectiva al barri antic.
Per parlar d'aquest projecte, avui ens acompanyen els mateixos David Avarado i Marina Bové. Bon dia a tots dos. Bon dia. En primer lloc, enhorabona per aquesta beca d'investigació. Què significa per vosaltres guanyar aquesta beca?
Jo crec que és un impuls molt gratificant per la carrera de qualsevol persona que hagi estudiat una carrera d'Humanitat, sobretot i Història en especial, perquè són molts i és difícil fer-se un camí entre tothom allà. Llavors, la veritat que és un impuls molt bo, molt bo. Jo estic molt, molt, molt contenta.
Sí, sí, jo crec que és el mateix, crec que és una empenta cap a portar la nostra carrera cap a una part més professional i tenir una oportunitat perquè se'ns faci veure tant al poble com en altres municipis o inclús a Catalunya No és la primera vegada que us presenteu, veritat? Veritat, ens vam presentar en l'última, en la de fa dos anys i en aquella vegada no vam tenir l'oportunitat de guanyar
Però aquest cop, en comptes de tirar-nos enrere i tot això, vam decidir que era el moment de presentar un projecte més important pel poble i un projecte que fos més per donar-li, com dir-ho, per donar una mica d'orgull de poble i que la gent digui, això és el que volem.
Jo crec que és un projecte més col·lectiu. De fet, també a nivell proposta tenim una part molt pràctica, que és parlar amb els comerços actuals, parlar amb la gent que ha tingut comerços. Llavors, sí que és veritat que l'altre projecte que havíem presentat era més específic. Llavors, jo crec que el que diu el David també impulsa una identitat mateixa del poble.
Bé, però també és un tema específic perquè parleu del comerç del barri antic i per què? Per què precisament el barri antic i per què us sembla un tema tan rellevant estudiar el comerç local?
Jo personalment també, és que la meva àvia tenia un comerç al barri Antic fa molts anys, llavors jo he viscut al barri Antic entre botigues i passejar ara per allà i veure locals tancats és molt trist. Sí, no, i a part que passés pel carrer Amar...
el carrer Alcarma, encara hi ha comerços, però passeges pel carrer Amar, que és el carrer principal de Magrat, i tots són locals tancats. I passeges pel barri antic, tot el que era, quan érem petits nosaltres, sempre hi havia molt d'ambient, molta gent, i ara mateix passeges i només trobes grans comerços, franquícies, no trobes comerços locals.
I què creieu que pot aportar la vostra recerca d'aquests antics comerços, tenint en compte el que dieu, que avui en dia el comerç de proximitat està canviant molt i que ens trobem amb això, amb molts comerços diferents, però també amb molts comerços que tanquen. Creieu que la vostra recerca pot aportar una visió diferent o pot ajudar a canviar aquesta perspectiva?
Ens agradaria que la gent no s'ho prengui com una, ara heu d'obrir tots els comerços, sinó com també donar-li veu a aquella gent que va tancar i mai es va arribar a fer com una mena d'homenatge o un...
mai es va tenir en compte comerços que van estar aquí durant dècades i que van tancar d'un dia per l'altre i que ja molta gent s'ha oblidat d'ells o que molta gent diu això fa molt de temps però no sé ni on està aquesta persona ni si encara hi és aquí, si ha marxat al poble jo també crec que és una manera també de dir
de recordar tota aquella gent que va dedicar la seva vida a això i que d'un dia per l'altre va haver de tancar. O sigui que funciona com una mena d'homenatge, per dir-ho així. Però si anima algú a obrir algun comerç al centre, jo crec que també tots li farem costat i tots el recolzarem, perquè fa falta, fa falta.
De fet, el projecte s'entreu en els anys 1975 i el 2002. Sí. Per què en aquests anys? Creiem que... També ens han dit que segurament ho haurem d'escurçar una mica, però el que volem és representar l'auge, no sé si es diu així, però el moment pic de quan estava el comerç aquí malgrat i també veure
què va ser el que va provocar tot el declivi d'aquests comerços, què va passar perquè de cop de tots els locals oberts comencessin a tancar tots. Per això tampoc ens hem centrat en l'última dècada, que ja va ser la dècada desastrosa que va començar a tancar molta gent, però jo crec que ens hem centrat aquí perquè és el...
el moment on hi havia més comerços oberts i en el que la majoria de gent se'n recordarà, perquè, bé, malgrat que tenim la població d'una edat mitja de 40-50 anys, que aquella gent era jove, era menor d'edat, i llavors és l'edat que se'n recorden igual que nosaltres quan érem petits, no?
També jo crec que volem... Bé, de fet, una part també interessant d'això és tot el tema del turisme, que malgrat... O sigui, tothom sap que Malgrat és un poble turístic, però el turisme no pot deixar perdre tampoc el comerç i sí que és veritat que és molt important que hi hagi hotels i que vingui gent i coneixi el poble i coneixi el que fem aquí i la identitat de Malgrat, però jo crec que també tocarem aquest tema del turisme, que ha sigut un canvi important.
Sé que m'estic avançant i que això s'haurà de veure a la investigació, però d'entrada així, per què creieu vosaltres que va haver-hi aquesta davallada del comerç? Perquè, clar, els que els negocis tanquin no té per què implicar un nivell local, pot ser també per un factor global, nacional, que pugui afectar. Per tant, aquest pic que dieu vosaltres que hi havia en aquesta època, entre 1975 i 2002, i aquesta davallada, per què creieu que va succeir?
És que els grans comerços, grans franquícies, no tenen noms, però grans supermercats, hòstia, es notava, no? I nosaltres érem petits, va obrir un gran supermercat més cap a les afores i les botigues del centre van començar a tancar perquè és més fàcil anar en cotxe a fer la gran compra que sortir amb el carro i carregar-ho tot d'una botiga a l'altra. Jo crec que això és un error. Veient-ho ara en perspectiva és un error i la gent jove, de fet, jo crec que és una cosa que hem de canviar.
i jo considero que en part també va ser això, una de les causes. Per una part van ser facilitats, però per l'altra part hem deixat enrere una cosa molt més important, que és la pròpia gent que viu aquí i que ha de viure del poble també. Quin esforç utilitzareu per donar vida a aquesta feina, a aquest treball d'investigació?
Tenim tant fonts de l'arxiu, que ja hem començat a tractar, com sobretot a mi les que m'agradaran tractar més són de cara a cara amb aquella gent que té comerços ara o gent que n'ha tingut. I també ens agradaria veure en perspectiva amb altres pobles si és una cosa només d'aquí o si és una cosa que és general.
I si per exemple algú que ens estigui escoltant vol col·laborar o potser té fotos, té imatges o vol aportar alguna coseta, ho pot fer? O us pot contactar amb vosaltres? Sí, de fet ja ho llançarem més endavant jo crec quan el projecte estigui una mica més tancat i acotat
Com he comentat al principi, hi ha tota una part d'entrevistes i de parlar amb gent del poble que volem impulsar, per tant, quan ho tinguem tancat, sigui amb l'arxiu o sigui per nosaltres mateixos, ja ho direm, i igualment si no també podem deixar un número de telèfon o un correu electrònic, cap problema, i si no, no ho sé.
No sé com podem fer-ho de moment. Llavors fem alguna mínima previsió de dates. Vosades acabareu amb aquest projecte publicant un llibre per part de l'Arxiu Municipal. Com en podrà veure la llum aquest llibre o quan podreu dir el projecte està acabat?
Tenim un any, llavors cap al desembre del 2026 pràcticament estarà acabat. Imagino que a principis de l'any següent, 2027, el llibre també ja estarà publicat. A partir que nosaltres el lliurem, aquí ja passa a mans de l'arxiu i llavors aquí ja són els seus timings.
Una, també una pregunteta, jo no soc de Malgrat, i per això també ara quan parleu del barri antic no m'ubico, llavors clar, potser també algú que m'estigui escoltant dirà jo tampoc sé on està el barri antic o no, on està el barri antic de Malgrat, on està? És a dir, ens ho podeu dir més o menys en quins carrers, quina seria la zona que analitzareu?
Pràcticament és la zona peatonal del poble, que ara mateix hi ha, des de, posem el carrer Nou, el camí Nou, fins a darrere l'església, a la plaça Pau Casals, i realment són aquests carrers de darrere de l'Ajuntament, el carrer Vallaire, el d'Escapés...
I nosaltres també li afegim el carrer de Mar, perquè és el carrer principal, i segurament també li afegirem el que és el carrer Ramon Turró, perquè tot i que no forma part del barri antic tècnicament... També és un carrer important. Creiem que és un carrer que ara ja, com vam fer aquesta part més petonal, creiem que també ha entrat dintre del barri antic.
Molt bé, doncs Màri de Bové i David Alvarado, gràcies per ser aquí amb nosaltres avui i de nou, enhorabona per aquesta beca d'investigació que heu rebut i que esperem que ens acabeu il·lustrant amb un bon projecte que de moment a mi m'interessa molt i esperem que vegi la llum i puguem saber, no?, esbrinar quants comerços teníem aquí i d'on venien i també per què van desaparèixer que també ens interessa i si trobeu algun que s'hagi mantingut
també l'impulsarem molt bé doncs gràcies per entendre's, que vagi molt bé moltes gràcies 5 segons per dos quarts de 5 de la tarda és el moment de repassar la pregunta del dia Sergi, avui què estem preguntant? us preguntàvem si preferíeu veure pel·lícules al cinema o des de casa, des del sofà
I què ens diuen els nostres oients? Doncs mira, la balança s'inclina cap al cinema. Veig que els nostres oients segueixen preferint aquesta tradicionalitat de veure pel·lícules des del cine. No sé si és el teu cas, Manel.
A mi m'agrada anar al cinema. Anava a dir que no hi vaig molt, però sí, hi vaig amb certa freqüència i m'agrada. Diferencio molt el veure una pel·lícula al cinema que veure una pel·lícula a casa que també ho faig. Sergi, tu vas al cinema o prefereixes veure una pel·lícula amb el pijama posat?
Home, jo, si és una pel·lícula nova, prefereixo veure-la en gran pantalla i amb les meves crispetes dolces, sobretot, no salades, dolces. Molt bé, clar que sí, clar que sí, dolces, molt bé. Jo soc dels que se les demana mig i mig, saps? Ara hi ha com un cartró que es posa al mig de la capsa de crispetes i pots posar, sí, sí, sí, al cinema de Mataró, sense dir la marca, tu pots posar al mig un separador que va directament allà i el poses al mig de la capseta de crispetes i pots fer la meitat salada i la meitat dolça.
Carall, hi hauràs d'anar. Hi hauràs d'anar, hi hauràs d'anar. I té el mateix preu, no has de pagar res ni cap extra. Marçal, vols aportar alguna cosa sobre el doble gust a les crispetes o sobre el cinema? Tinc un dubte sobre les crispetes dolces. No en soc especialista, però podem intentar resoldre-les. Volia preguntar-li també, Sergi, de les de color o les que són com marrons a caramelitzades? No, no, color, color.
de sac de colorins. M'has perdut. Tu, Marcel, han de ser de color marró. No és que siguin de color marró, és que n'hi ha unes que són com amb caramel per sobre, que és també dolça, però no té aquell gust artificial que a vegades tenen les de color. A veure, una crispeta... No es mantega, no es mantega. Una crispeta que sigui de color blau
no s'ha fet així, és a dir, no hi ha cap granja que facin crispetes de color blau. La vaca que treia aquesta llet, no passeu d'ella. Exacte, la vaca Vilca, ens podríem preguntar també què és el gelat de pitufo, per exemple, aquesta color blau. A veure, el nom ho diu, eh? De pitufo, realment, no? Jo n'he vengut, eh? N'has vengut. Has assat gelaté, també?
És de xutxa, com de... Com de vainilla, no? Sí, de nuve, d'alguna cosa així. N'has vengut perquè has estat gelater, Sergi? Bueno, he treballat a un bar, sí. Has treballat a un bar, molt bé, molt bé. La meva parella és gelater, també. Per tant, el tema de gelats, doncs mira, hi ha gent que menja crispetes amb gelat, que això ja és una altra cosa, que és una altra suma que es pot fer, que veig, Marçal, que en aquesta no estaries a favor. Però vols dir banyades? Sí. El gelat a dins, eh? Gelat amb crispetes, sí.
O sigui, en el cubo del cine. No, en el cinema no. Però com a postre, un gelat amb crispetes. I totes les crispetes a sobre del gelat. Però això deixem-ho perquè em sembla que estem liat de la gent. Fem una petita pausa i tornem. Fins ara. La xarxa de comunicació local. L'emissora que t'escolta.
Píndola d'opinió. Cada dia, una mirada diferent. De dilluns a divendres, a primera hora, a la revista de l'informatiu. I al vespre, després de l'informatiu, a Ràdio Tordera.
Mary, el 2026 és el meu any. Gimnàs, menjar-sai... I coneixes alguna clínica dental? Ves corrents a Dental Company Tordera. Aquest mes tenen tarifa plana d'embastaments a 39 euros i neteja gratuïta. Demana cita ara a dentalcompany.es o visita'ns al carrer del Camí RAL 133. Aquest any, sí o sí! Dental Company, porque sonreír es salud.
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera. Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram i rep les notícies sense interferències. No deixis que els algoritmes controlin què has de veure. Inscriu-te a la web de Ràdio Tordera o truca'ns al 93 764 0102 i rebràs els titulars del dia Tordera directament. Ràdio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències.
Ràdio Tordera et porta a una nova manera de gaudir dels millors moments amb la companyia d'històries i bona música. Desperta emocions i records al nostre costat. Escolta les playlists i podcasts de Ràdio Tordera a Spotify.
L'emissora que t'escolta
La xarxa de comunicació local. Ona Maresma, recorrent la comarca des de la teva ràdio local.
I com cada dimecres toca parlar de música, i ho fem amb el nostre company en Sergi Ferrer, que avui ens explica i ens parlarà més detalls sobre la Trinca, una de les bandes més influents i destacades de la dècada dels 70 i primers dels 80 als països catalans. Sergi, endavant!
Tot sí, i és que quan es parla de La Trinca, sovint es fa amb un somriure. Grup humorístic, cançons divertides, lletres absurdes... La Trinca és un dels projectes més intel·ligents, més punyents i més influents de la música catalana del segle XX. La mà de silma i ara va...
Vinga, vinga, vinga, arriba la trinca, trinca, trinca per salvar la humanitat. Hem inventat una medicina i l'aprenja està a plorar. La Marieta no, tenia raquesta, no, era més lletxa.
La trinca neix a Canet de Mar a finals dels anys 60. Els seus membres van ser Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz, qui malauradament ens va deixar l'any passat. Tres joves amb inquietuds artístiques i molt de sentit de l'humor. El context és clau. Final del franquisme, censura, llengua catalana arraconada i una joventut que busca escletxes per expressar-se. La trinca apareix dins l'òrbita de la nova cançó, però ràpidament es desmarca...
I aquí ve la genialitat. Fer humor en català, en aquell moment, ja era un acte polític. La faixa, ole, ole, ole, la faixa està de rebaix. Ole, ole, ole, no se'ls veu gaire optimistes.
aquells fabricants de faixes altrament dins.
Durant els anys 70 i 80 es fan molt populars. Omplen teatres, venen discos com xurros i arriben a un públic que potser no escoltava la nova cançó, però sí que escoltava acudits cantats. Les seves cançons juguen amb dobles sentits, personatges absurds, crítica a la política, l'església, l'exèrcit, la televisió i una capacitat brutal per colar missatges sense que semblin que en colen. Amb el temps...
La seva trajectòria evoluciona, passen a la televisió i acaben sent clau a la història dels mitjans a Catalunya, especialment amb la creació de Gets Music, que marcarà dècades de televisió. Farem una parella tan bonica, farem una parella de postal.
Binga, binga, binga
La Trinca té uns 40 discos, una autèntica bogeria. Per tant, quan parlem de la discografia, he escollit 10 discos, 10 àlbums, que crec que defineixen molt bé el que representa aquesta banda, l'evolució...
Comencem amb el Tot són pops del 1969, el començament de tot, un disc encara ingenu, però ja amb l'ADN clar, humor, ironia i ganes de tocar el voraviu. La trinca encara està buscant la seva veu, però ja sap que no vol cantar seriosament. Seguidament, festa major del 1970, aquí connecten directament amb la cultura popular, el poble, la plaça, els personatges típics, la trinca comença a fer allò que millor sap fer, retratar-nos com a societat.
I l'orga de gats, el 1971, un dels primers grans cops sobre la taula. Més surrealisme, més mala llet, disfressada de disbarat, la sàtira. Ja és molt més afinada. Avui matem el capó. Avui és festa major. Visca el pa, visca el vi, visca la mort.
que és festa major.
El 1971 publiquen Trincar i riure, i el títol ja ho diu tot, consolidació total del seu estil, humor directe, ritme àgil i cançons pensades per funcionar l'escenari. El 1973 parlem de Mort de gana, un disc amb més crítica social. L'humor continua, però el context es nota. Precarietat, classes socials, contradiccions del sistema, riure, sí, però amb dentadura.
Opus 10 del 1976, un disc especial, gairebé de celebració. La trinca, jugar en formats, amb estils i amb el seu propi personatge públic. Ja saben exactament qui són.
M'ha de dir que el cotxe li has de higó. I si li fa un pet com una glà, hace un pedo com una bellota, senyores o rai. Com que l'home és un somí a truites, senyors meus és un sueñ a tortillas. Ell es pensa que és bufa i fent polles, i se'n diu soplar i hacer botellas, senyores o rai. Pàix un embolic, jo te dic coses de l'idioma.
Seguim amb Trempera matinera el 1977, potser un dels títols més recordats. Humor més descarat, més provocador en plena transició política. La trinca es permet dir coses que altres no s'atrevirien. Al mateix any, vestits de milionaris, sàtira del poder, dels diners i de les aparences. Un mirall bastant cruel, però embolicat amb melodies enganxoses.
Paper, paper. De color gran, de color rosà, de color vermell, o de color blau a tamanet, també estimat, que sobretot sigues sualto sempre alert al servei del poble. I et fa servir l'analfabet, l'intel·lectual, el sultat ras, el general, el gran burgesi, el menestal.
Uns anys més tard. Què és que sé ser merder el 1983? I ja en democràcia. El focus canvia. Ara la crítica apunta al caos, a la desorientació i a la comèdia de la modernitat. Humor menys innocent, però més cínic. Sinànimus molestandi. Acabem en el 1985, un dels grans últims discos. El títol ja indica la intenció. Molestandi, molestar. La trinca fa d'ell mateix un instrument de provocació cultural.
en las fuentes de Versalles contempló con estupor a unos patos a rimar el culo a un surtidor. Y exclamó el señor Messier, que una calle la encontré, oh la la, oh mon dieu, lle fareu de filigrane que será una palangar y con el chorro incorporé.
Vinga, va, anem amb l'estil i les influències. En aquest cas, definir l'estil de la trinca només com a música còmica és quedar-se molt curt. L'humor és el vehicle, però el motor és la sàtira. Musicalment, juguen constantment amb la paròdia d'estils, agafen músiques reconeixibles i les deformen lleugerament. Cançons populars...
Hymnes, música clàssica, coplets, pas dobles o melodies tradicionals catalanes. El truc funciona perquè l'oient ja coneix aquell llenguatge musical i entén immediatament la broma. La música clàssica és una de les seves grans fons, no per fer-la solemne, sinó just al contrari.
utilitzar-la com a contrast. Una melodia seriosa amb una lletra absurda o mordaç genera un xoc que fa riure i alhora desacralitza allò que tradicionalment s'ha considerat intocable. La tradició catalana també hi és molt present. Formes de cançó popular, tonades de festa major, personatges de poble, expressions col·loquials... La trinca fa cultura popular sense idealitzar-la, mostrant-ne tant la tendresa com el ridícul. De l'evolució
Ja venim dels micos. Quina aberració, si és evident que l'home ve de la patata, de la patata, de la patata. I és evident que l'home ve de la patata, de la patata, de la patata.
I pel que fa a influències és fàcil veure paral·lelismes amb grups internacionals com els argentins Les Luciers, amb qui comparteixen la idea de combinar música ben construïda amb humor intel·ligent.
O fins i tot, us diré, amb l'esperit irreverent de pel·lícules, com les de Monty Python, que segurament n'haureu vist alguna, on l'absurd serveix per criticar estructures de poder. A Catalunya, a la trinca, obre un camí que després seguiran molts altres. L'humor musical, la sàtira televisiva i una manera molt concreta de fer crítica sense donar lliçons. El seu llegat no és només musical, sinó cultural.
I és que al final la trinca demostra que riure no és fugir de la realitat. Sovint és la millor manera d'aguantar-la i d'entendre-la una mica millor. Espero que hagueu gaudit molt de l'episodi d'avui i ens veiem a la propera.
El club Twirling, malgrat de mar, prepara un dels projectes més especials a la seva trajectòria. Cinc esportistes al club viatjaran a París a l'agost per participar en una competició internacional de Twirling adaptat, una iniciativa anomenada Twirling, que aposta per la inclusió de persones amb discapacitat dins l'esport de competició. En parlem amb més detall a l'Ona Maresma.
Bé, el Club Twirling Magrat de Mar ja mira cap al 2026 amb el Twirling, una iniciativa que portarà 5 esportistes del club fins a París amb un objectiu molt clar, donar visibilitat al Twirling i demostrar que l'esport és una eina real d'inclusió. Aquest projecte vol trencar barreres i mostrar que els esportistes amb i sense discapacitat poden entrenar, competir
i actuar plegades en total normalitat, compartint esforç, il·lusió i valors com el respecte a la igualtat i el treball en equip. Avui ens acompanyen totes les esportistes participants en aquest projecte, que són la Marina Mateu, la Martina Boix, la Yanira García, la Daphne i la Ivette Balbonessi. Amb elles també els acompanya la Aida Rodrigo, representant del Club Twirling Magrat de Mar,
Doncs per explicar-nos en què consisteix aquest projecte Twirling i què significa per elles. Benvolgudes noies, plaer ser aquí. Bé, en primer lloc, ens podeu explicar què és exactament el projecte Twirling i com neix aquesta idea dins del club?
Doncs a l'estiu ens va arribar la notícia que possiblement aniríem a una Copa de les Nacions, una competició a París, i que faríem un equip. I per què a París, se sap? No ho sabem. Perquè aquest any és el mundial que es celebrarà a la ciutat de París, a França. Aquest és el primer cop que es fa una exhibició d'aquesta modalitat?
És la primera vegada que es farà una presentació del que és la modalitat twirling i hem tingut la sort que la federació comptés amb nosaltres per fer nosaltres la representació conjunta amb la Marina, la Martina, la Janira, la Daphneira i Bet. I què representa això per al club i al twirling en general?
és un projecte molt important que per nosaltres volem donar molta visibilitat cada vegada tenim més participants que pateixen d'alguna discapacitat i volem fer el que és la inclusió poder competir, unificar un equip amb esportistes de modalitats diversitat amb esportistes de categories convencionals i és fer un projecte cara al futur i promoure que és un esport que es pot fer amb total normalitat
Creieu que això pot marcar un abans i un després la manera d'entendre el twirling? Sí. Sí? Per què? Perquè vosaltres alguna vegada heu participat en algun projecte similar o en gent amb alguna discapacitat?
No, no. Perquè expliqueu-nos, vosaltres, no sé quants anys porteu en el Twirling, bueno, ens ho podeu... Vinga, va, llanceu-vos una miqueta a veure quants anys porteu. Vinga, va. Jo porto 3 anys. 3 anys, val. I vosaltres 3? Jo porto 4 i mig. 4 i mig. I jo porto un any.
Un any? Jo quatre. Bé, us vam veure a la Cavalcada dels Reis, de fet, a fer un espectacle de cara al públic, i també hem parlat amb l'Aida també per parlar sobre el twirling, en què consisteix, una mica el que feu. Com penseu que això es pot adaptar a una persona que té potser una discapacitat i li pot costar més adaptar-se a aquests vais que feu?
Doncs buscar una coreografia i uns exercicis en un punt mig. És a dir, els esportistes que ja tenen unes habilitats més fortes, reduir-les, igualar-les al conjunt perquè pugui sortir el projecte, la coreografia i l'exercici cap endavant. Què és la modalitat diversity? Dues de vosaltres participeu en aquesta modalitat. Què significa?
Doncs és una modalitat que sortim a la pista, sent diversities i les famílies ens miren com ho fem i així donem visibilitat que hi hagi més noies diversity perquè hi ha molt poques.
Però quan dius noies diversity, què és exactament? Pensa que estàs parlant amb algú que no hi entenc gaire de twirling, eh? I segur que molta gent que ens està escoltant a casa doncs tampoc ho sap. Per tant, què és això? Què és ser una noia diversity? Són nenes que tenim algunes dificultats. Com podria ser? Algun exemple? El teu...
el meu no va relacionat amb el twirling però va relacionat amb les matèries que em costa entendre les matèries i entendre què estan dient i si va molt ràpid jo ja em perdo però en el twirling com que jo m'assento com a casa i m'assento superbé no m'assento nerviosa i no em costa tant i quina de vosaltres tres també fa aquesta modalitat?
Vinga Martina, explica'ns en el teu cas com és aquesta modalitat. Com la vius tu? Com la vius, sí. Doncs que no, hi ha algunes coses que no les puc fer igual que les altres.
Dit això, ja heu començat a fer els entrenaments de cara a aquesta competició a l'agost? No, ara estem programant el que és el viatge, traient el que és el projecte econòmic, mirar que es pugui assumir, que es pugui treure cap endavant aquest projecte,
I com que és un equip de cinc components, no té una gran dificultat tècnica, es podrà començar a preparar a partir de l'abril. I ara esteu, diguéssim, als preparatius per poder fer el viatge. Què és el que ara mateix, què esteu recordant? Diners, fons? Ara mateix estem amb el pressupost econòmic, volem fer arribar patrocinadors que vulguin participar en aquest projecte.
Volem veure si es podrà, a nivell econòmic, fer possible que totes les esportistes corresponents amb les seves famílies puguin viatjar. En principi, pel que hem mirat, sí que ho podrem aconseguir. I sí que estem oberts a patrocinadors que vulguin col·laborar amb nosaltres, de donar-li visibilitat mitjançant aquesta competició internacional de caràcter mundial.
Bé, gràcies per ser aquí, noies, un plaer haver-vos tingut aquí als estudis i que vagi molt bé aquesta competició a París, a veure si ens en portem algun premi, que també és la gràcia, no? Sí. Molt bé, doncs que vagi molt bé. I nosaltres ho deixem aquí, tornarem demà amb un nou Ona Maresme, a la vostra ràdio local, a partir de les 3 i 3 fins llavors, que acabeu de passar una molt bona tarda, adeu.
Grat enough to go drive there
Radio Turdera.
Si apreta la gana quan vas a la muntanya, camines, pedales o cases bolets, estàs d'enhorabona. A tocar d'Orsevinyà hem recuperat el restaurant de l'hostal Sant Llop, la cuina de Sant Llop. De divendres a dilluns trobaràs bolets, cassoles i brasa fet a casa. I les postres, també. Redescobreix la cuina de Sant Llop. Reserva al 660 230 974. Cuina autèntica al cor del món negre.
La revista de l'informatiu. Una hora per posar-te al dia. De dilluns a divendres de 9 a 10 del matí a Ràdio Tordera.
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera. Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram i rep les notícies sense interferències. No deixis que els algoritmes controlin què has de veure. Inscriu-te a la web de Ràdio Tordera o truca'ns al 93 764 0102 i rebràs els titulars del dia Tordera directament. Ràdio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències.
Ràdio Tordera et porta una nova manera de gaudir dels millors moments amb la companyia d'històries i bona música. Desperta emocions i records al nostre costat. Escolta les playlist i podcast de Ràdio Tordera a Spotify. Tengo una chica y una pistola
No esperis a Premaplay. Ràdio Tordera. La teva música, la teva ràdio. Ràdio Tordera. Ràdio Tordera. Connexió amb la xarxa de comunicació local.
Notícies en xarxa.