En total ha programat una quinzena d'espectacles. Recorrem la comarca de nord a sud i de mar a muntanya. Som Ona Maresma. I ara passant 3 minuts a les 4 de la tarda, és el moment de remenar entre els arxius de la comarca i conèixer què passava tal dia com avui d'anys enrere al Maresma. Melina, bona tarda.
Soc en Jordi Manel, però cap problema, que t'ho explico igual de bé. És tremendo això, Jordi. M'ho porteu explicant des d'ahir, si no us he preguntat deu vegades, no m'heu respost ninguna, per tant, perdona, Jordi, avui què ens expliques? Tots som companys aquí, ho expliquem la mar de bé, la intenció és fer aquest viatge enrere i pensar en el passat de la nostra comarca, mira, Manel.
Avui tirem enrere i anem cap a Tordera, cap al municipi veí de Palafolls, perquè aquests dies, fa 39 anys, que s'anunciava que la masia de Can Comte de Tordera seria una residència geriàtrica. Ho seria després d'una inversió de 10 milions de pessetes provenients d'un crèdit demanat per l'Ajuntament de Tordera.
i que servirien per cobrir una part del cost necessari per adaptar l'espai on les obres per adequar-lo costarien 20 milions de les antigues pessetes amb l'ajuda del 50% de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. Amb el remodelatge de la Masia, heredada pel consistori, aquest es convertiria en propietari de ple dret de l'immoble. De fet, el seu antic propietari, que era Joan Casellas, va cedir la casa a l'Ajuntament amb la condició que aquesta es convertís en residència geriàtrica.
Això ho explicava la premsa l'any 1986, quan es coneixien aquests passos per convertir Can Comte en un geriàtric, però la cessió es produïa sis anys abans, a principis dels anys 80. De fet, el punt diari d'on hem tret la notícia ho explicaven així.
El compromís de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials de finançar la meitat del cos de les seves obres va donar l'empenta definitiva a un projecte que perillava. La subvenció, però, no es pot fer efectiva fins que la casa de Can Comte sigui de total propietat de l'Ajuntament, cosa que succeirà en el moment que s'hagin acabat les obres. Fins a aquests moments, l'Ajuntament ha invertit 6 milions de pessetes en el condicionament de la masia per a la futura residència de gent gran que ara sí sembla definitivament encarrilada.
4 milions de pessetes més seran aportats pel consistori en un futur immediat, mentre que els 10 milions restants es podran invertir mercès a un crèdit. Actualment, Can Comte continua sent una residència de titularitat municipal i va acabar obrint les portes al maig de l'any 1989, dos anys i mig després del que us estem explicant, Manel.
Doncs avui ho hem pogut recordar amb el Jordi Pratsavalls. Gràcies, Jordi. Fins ara i fins amà. Fins amà. Adéu.
Rem Premià es troba en plena celebració després d'estrenar un nou llagut i per això, Marc, avui no podíem deixar de convidar-los. I no podem deixar de convidar-los perquè vinguin i ens posin al dia a veure com estan. Avui parlem amb l'Olga Salom. Què tal, Olga? Com estàs? Hola, bon dia. Molt bé, Marc. Moltes gràcies. Benvinguda a la ràdio.
Moltes gràcies. Ens encanta saber de vosaltres perquè, a més, des que es va crear arran de la pandèmia aquesta entitat, que no pareu de créixer, que teniu molt d'èxit, que a més a més fomenteu la pràctica de l'esport i un esport que tot i començar sent minoritari cada vegada té més adeptes.
Cada cop es formen més clubs, ara Vila s'ha format un altre club, avui he estat veient a xarxes que a l'escala s'està formant un altre club, cada cop està tenint més repercussió i està tenint més seguidors. I a més aneu a voltar per la geografia catalana, també feu amics i hi ha gent que diu, mira que interessant, depèn de les regates, depèn de les diferents...
anava a dir regates, però és que també es van inventant com diferents fórmules per anar recorrent al Mediterrani. Sí, sí, i a més a més és un esport que m'agrada molt perquè aquí no veus ni tothom, tothom molt prim, tothom molt ben muscular, tothom aquí hi ha gent de tota manera, de tota classe, de totes les edats, i és molt xulo per això, perquè no hi ha un estereotip de persones, sinó que som tots persones que gaudim d'aquest esport. És molt xulo per això.
Però esport sí que es fa, eh? És exigent, eh, el rem? Me lo dices o me lo cuentas? Sí, sí, sí. Es fa molt d'esport, és un esport molt exclusiu i has d'estar preparat perquè si no, la barca no tira, vull dir que no podries aguantar el ritme d'una competició si no estàs ben preparat.
Que bé. Olga, aquesta secció la tindrem un cop al mes perquè volem conèixer l'actualitat del RIM Premià i avui ens volies proposar parlar de la Garota, que és una novetat que teniu, no? Sí. Estem superil·lusionats. Ja tenim la tercera barca que estàvem esperant, la Garota,
I ha sigut molt xulo perquè nosaltres, la Ona i la Cisa, quan les vam batejar, vam convidar a la gent de l'Ajuntament, al regidor d'Esports, a l'alcalde... I aquesta vegada vam dir que potser seria bo...
Potser buscar alguna cosa com més íntim, amb més col·laboració. Llavors ens vam enterar que Equipremia, ja ho sabíem, però ens vam posar en contacte amb Equipremia amb una ONG, Sant Prem, que està... Equipremia està... Des del 2004 es va fundar amb gent... Que miro la xuleta, que no em vull equivocar, eh?
amb gent del poble de Sant Núnding a Gàmbia van formar aquesta ONG aquí a Premiar llavors ells el que fan és col·laboracions, estan fent pols d'aigua estan formant escoles dintre d'aquella petita població i a més a més tot això després es va engrandint conforme la ONG pot anar treballant
I llavors els vam convidar amb ells i vam convidar també a Baruma, que és una altra ONG també molt important. Aquesta ONG està aquí a Catalunya, està també a Suècia, a Suïssa, perdó. I també desenvolupen també temes socials també, sobretot de que ells...
La base de les ONGs aquestes és que la gent d'allà pugui tenir els recursos per autogestionar-se ells mateixos. I bueno, i vam dir, bueno, que seria més xulo, no?, de fer el bateig amb ells. I això ho van fer, es van convidar, van vindre i llavors es va fer el bateig. El van fer ells dos amb... Ara no me'n recordo com és l'idioma d'ells, espera, eh? Que... Bueno, ara me'n recordaré... Perdoneu, eh?
No, no passa res. En tot cas... En Mandinga. En Mandinga i en català. Sí que ens sona, sí, el Mandinga. En Mandinga i en català. I llavors vam posar els dos logos a la barca de la Garota. Vull dir que portem a Sant Premi i a Baruma a totes poblacions de Catalunya que anem a competir. Molt bé. El fet de tenir una tercera embarcació vol dir que, el que dic a mi, hi ha molta activitat i creixeu i hi ha necessitats, no? Perquè imagino que, evidentment, aquesta tercera embarcació ens ha donat també alegries, no?
Sí, la tercera embarcació, perquè per nosaltres és molt important que el tema, tenim dues seccions, el tema de competició i el tema de lúdics. Llavors per nosaltres era important que per més que fossin lúdics tinguessin les mateixes prestacions que tenim els de competició.
Llavors, era una de les propostes que anàvem treballant i al final ho hem aconseguit. Ara tenim dues barques lúdiques perquè podrien ser de competició tranquil·lament perquè són amb les que hem competit i la garota ja que és només exclusivament per competició però que és igual que l'Ona i que la Sisa.
Llavors està com molt equilibrat el tema d'embarcacions, tant per a lúdics com per a competició. Ara et parlo des del coneixement, però les tres són lleut mediterrani? Són diferents? Són diferents. Les tres són lleut català. Lleut català. Sí, i després tenim el lleut mediterrani, que aquest sí que és exclusivament per competició, perquè és un lleut molt delicat...
no se li pot donar cap cop, ara mateix està en el pantalà guardadet, tot tapat, amb una lona especial, perquè està fet amb una fibra que de seguida dones un copet i de seguida es trenca, i aquest sí que és exclusivament només per competició. Aquest està reservat. Reservadíssim, a més a més és un lleut que cada vegada que surt a l'aigua, o sigui, surt a l'aigua, tal com surt, torna a entrar sempre, entrem i sortim al lleut de l'aigua, s'ha de rentar, s'ha de guardar, vull dir que...
Si entrenem una hora, necessitem com 20 minuts llargs, un altre cop per posar el lleut, un altre cop en condicions per guardar-lo. Molt bé, doncs tercera embarcació per REN Premià, les dues ONGs, imagino, Olga, encantades. Jo crec que sí que estarà molt contenta, sobretot la d'aquí. Mira que jo aquí a Premià, jo no sabia que estava aquesta. Mira, des del 2004 que estan, i me'n vaig entrar al dia del bateig.
I gent que jo conec de Premià, clar, jo he tingut botiga Premià, amb la qual conec molta gent, gent que jo coneixia de feia molts anys, els vaig veure allà, i gent resident d'aquí Premià de sempre, que són els que han muntat l'ONG. I molt contents, home, i tant, ells i nosaltres, també per poder col·laborar, perquè sigui, a part d'algú esportiu, que també pugui ser algú col·laboratiu, i poder donar...
Donar una miqueta de veu, d'altaveu, a aquestes ONGs petitetes que els costa molt d'arrencar. I tant, que sí, molt bé. Volies posar sobre la taula també, Olga, els equipaments que teniu, equipaments tècnics nous? Sí, també, també hem avançat en això. Esteu a tope, eh? No us falta detall. Estem a tope.
Sí, vam poder comprar al final els dos contenidors, no sé si això us ho havia explicat, vam poder comprar dos contenidors per tenir-los allà en el pantalà zero. Llavors, ara ja vam comprar també una remesa de rems nous, que cada rem, perquè us sàpiga que és com una cosa important, cada rem val de 500 a 600 euros cada rem, vull dir que quan els defenem inversió de caixa és una inversió potent.
Són rems bons, que no pesen, de fibra, vull dir que són rems específics per competició. I després ara ja hem comprat quatre ergos més, que són les màquines de rem. Nosaltres les diem les màquines de hierro, la mujer de hierro, perquè són horribles.
I després hem comprat peses, hem comprat bancs per fer gimnàs, hem comprat molt d'equipament de gimnàs per poder ja...
No professionalitzar, perquè no és la paraula, però per poder anar un punt més enllà en els equips de competició per poder estar una mica més enllà. Més preparats. Més preparats, sí, que no em sortia la paraula. Fantàstic. Evidentment, tenint en compte que és una entitat que està celebrant els seus 5 anys,
tot aquest pressuposti, com us ho feu, Olga? D'on surt tota aquesta massa per poder fer aquestes compres, per poder tenir aquests equipaments al dia, i per poder, evidentment, seguir invertint, perquè també hi ha molta gent que ve a les instal·lacions i que vol tenir, doncs això, justament, el material el millor possible.
Bé, tot es fa amb les aportacions dels socis. Nosaltres, en el club ningú cobra, tot és voluntariat, i les aportacions dels socis, quan hi ha una quantitat de diners, intentem sempre...
les invertim sempre en el club, bé sigui comprant una barca, bé sigui comprant rents, bé sigui comprant equipacions, després també hem de pensar que les regates, cada regata, millor anem quatre equips, sempre són quatre equips, després tenim els gafarrons que encara estan allà i de mica en mica s'estan formant
I tot això té un cost, perquè cada abogador hem de pagar 8 euros per cada abogador, si comptem que són 8 abogadors més timoners, vull dir que tot té un cost, té el cost de benzines, té...
quan anem a regates lúdiques també tenen cost, i tot això ho sofreu al club, amb les aportacions dels socis. Molt bé. Volíem saber com estava tant la vessant lúdica com competitiva, com també tenim els batels, els més petits que també gaudeixen, en aquest cas, del REM. Ja us veiem molt actius, en moltes competicions i gaudint molt del mar. Perquè ens expliquis una mica, Olga, com esteu, quin és el dia a dia i per què us esteu preparant.
Ara el batel el tenim en reparació perquè estava el pobret ja que estava dient, per favor... M'heu fet servir molt, no? Sí, i ara el tenim en reparació. Primer vam haver de esperar tenir el pressupost per poder-lo fer, ja ho tenim, ja el tenim allà.
Els gafarrons aquest any, la cosa que tenen és que els gafarrons creixen, llavors quan creixen, doncs clar, ja les categories salten, llavors queden com una miqueta descompensats. Estem treballant amb ells, aviam si la Maria està allà treballant, aviam si podem fer un grupet per poder anar a competicions. Aquest any estan allà, allà.
Però jo crec que al final també saltaran també perquè els encanta competir i fan el possible. La temporada passada va ser fantàstica, no? Fantàstica, sí. Boníssima, molt bona, molt bona. Per això aquest any com salten d'edats, de cadets salten a juvenils, llavors queda com una mica descompensat. I aquest any estem intentant, la Maria està intentant reorganitzar-ho, que està fent una feina fantàstica. Olga, gràcies i fins la propera.
I ara passen dos minuts, un quart de cinc de la tarda i arriba el moment de relaxar-nos una mica i parlar de llibres d'aquells que et fan riure, sorprenen i sobretot et fan passar una bona estona.
Rebem com cada setmana Mara Arenaza de la llibreria La Llopa, que ens acompanya amb les noves propostes literàries. Benvinguda. Hola, què tal? Què ens portes aquesta setmana? Us porto un llibre per riure, perquè ja després de la castanyada, el Halloween, el canvi d'hora, tota la situació, ara un per...
No sé, per desamposar una miqueta el tema. Per passar de la por al riure. Al riure, sí. És un llibre d'en Tom Sharp, que és un autor conegut, ja sabeu que és el de Wilt, i que va fer com 3.000 llibres sobre aquest personatge que es diu Wilt, que és com molt desastrós, però com que se n'en van sortint, no? No se sap exactament cop i...
I aquest és un títol que és una de mena puros, és a part de la sèrie Wild, que en té molts, i també és de riure. Llavors, a mi el que m'agrada molt d'aquest llibre i que el recomano és que rius molt, perquè és aquest tema...
britànic, very polite, very cute, no? Tot està així i tot es comença a embolicar. I ho complicar d'una manera que és que no pot ser, no pot ser, no? És el nova mas de la mala sort i una cosa rere d'una altra, no? Que ni t'ho imagines el que et pot passar.
No, és més, arribes cap al final i tot està tan, tan liat, tan embrullat, tant, tot, tant, que dius, i això, com ho solucionem? Se soluciona, però, bueno, clar, no sé, t'ho passes molt bé. En aquest cas, és sobretot, bueno, hi ha diversos protagonistes, però hi ha un protagonista que és el que et mola de veritat, que és un nano que és literal. Ja saps que hi ha com diferents tipus de persones, llavors hi ha la gent que s'ho pren en sèrio.
Val, el que sigui. Llavors la gent que s'ho pren molt en sèrio, no? Molt, molt. I llavors hi ha la gent literal, no? I llavors aquí tenim una persona literal, no? Que a un li diu, ai, pèrde't per la muntanya, doncs el tio agafa i espera per la muntanya, llavors anem a buscar gent per anar-lo a buscar i tal.
És el personatge que ens farà riure, diguem. Sí, clar, perquè no pot ser això. Llavors, clar, li diuen i ell ho fa i això fa molta por. Fa molta por, no? I comença explicant ell quan està al col·le amb els seus pares, que els professors ja veuen que aquí hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar.
I llavors els pares, que són gent molt ben situada, amb diners, i teniu en compte que és un retat molt d'aquesta societat britànica, que tot té ordre, que les escoles on vas són superimportants, i tot està molt estratificant, molt...
socialment com molt rígid, no? I, bueno, és una família benestant, i llavors, doncs, clar, els hi surt aquest tio, que al final diu, l'hem d'apuntar a la gent, perquè és que no hi ha una altra sortida. I això, bueno. I llavors, doncs, el teu, el nus, és que ell està en un internat, en un internat, en un internat, aquests molt estrictes i tal, per intentar conduir-lo. I en aquest internat hi ha un professor,
Un professor que intenta fer-ho el millor que pot, però a tothom li té molta mania, i és un romàntic. No ho vol indicar, però ell és un romàntic. I llavors, doncs, hi ha com tot un liu que li fan creure en aquest professor que ha d'anar a rescatar una dama inapuros, no? Que ha d'anar a França, que està en un castell allà presonera, que l'han segrestat, tal, tal, tal, i ell hi va, i amb qui hi va?
amb l'alumne, a sobre l'alumne, amb unes vacances d'estiu que aquest alumne li van dir fes no sé què i es va quedar com tancat en l'internat i llavors ella agafa l'alumne i se'n va anar a França a rescatar
aquesta senyora. Mira que no m'ho esperava, això, eh? M'estava imaginant ara un altre drama i de cop... Clar, no, no, aquest és el tema, no? Però clar, vull dir, tot això és un engany que li munten i a partir d'aquí a veure com s'apanya, no? I la veritat és que és molt divertit, és molt divertit, no? Perquè llavors el professor que ho intenta fer-ho tot...
de la millor manera possible, però clar, tens una personalitat al costat. Hem de passar per aquí i el tio passa. I jo m'ho he passat superbé, he rigut moltíssim en situacions que aparentment són molt lògiques però acaben sent molt absurdes i la veritat és que és per deixar-se anar i que ja trobaran la sortida d'alguna manera. I al final el trobo que és molt divertit i molt adequat.
Per tant, com deies a l'inici, no és un llibre de por, no és un llibre que convidi tampoc a la reflexió, és un llibre per passar l'estona per divertir-nos i per riure molt. Sí, tot i que aquest autor fa molta risa i està molt bé, però sempre hi ha molta crítica social a la societat anglesa d'aquesta...
rigidesa, aquest very polite, però la de veritat tothom és un xungo de molt de cuidado, i està molt bé, perquè aquesta lectura hi és, però diguéssim que no ho arrossega tota la narració, sinó que la narració ben bé és passar-s'ho bé i veure totes aquestes contradiccions.
I està molt bé. Com una segona trama que també ens explica altres cosetes, altres pinzellades que també poden ser interessants. Sí, sí. O sigui que sí, us el recomano per trencar aquesta dinàmica de tardor que comencem a entrar, només recolliment, no? I està bé, et fas...
Un dels quants, sí, rialles importants aquí. I el recomanaries a tothom, també? Sí, sí, perquè no n'has de saber molt ni de la societat britànica ni de res del que on estàs situant, no? Simplement són situacions absurdes.
que no saps com... Tu vas llegint i no saps com hem arribat aquí. I això és divertit. I perquè se'l puguin imaginar, perquè es puguin fer una idea, la setmana passada en veiem un que era una miqueta amplet, i aquest cas és molt gran, passa ràpid... Passa molt ràpid, sí, sí, perquè és que no t'ho expliques. No saps com hem arribat aquí. I clar, tot cada vegada arriba com a més absurditat.
I clar, no saps pisar on pot arribar. I la veritat és que sí, et deixes portar molt fàcilment i t'ho passes molt bé. D'aquests que no pots deixar deixar i segueixes un dia rere l'altre. Clar, perquè és que et deixen que dius no pot ser.
No pot ser, però està molt bé, sí. Doncs sabem que val la pena llegir-lo perquè almenys passarem una bona estona. Sí. I aprofitant també, que segurament la setmana que ve tornarem a tenir aquí, vols que fem una pinzelladeta del que ens espera la setmana que ve? Bé, podríem parlar d'uns animalons, uns insectes interessants que encara n'hi ha, però que aviat...
desapareixeran perquè els hi toquen, bàsicament. I sí, podríem parlar de la natura també i de papallones. De papallones. Perquè ho estàvem deixant molt a l'aire, sabíem de què parlàvem de papallones. No concretàvem. Doncs a qualsevol persona també que li agradin les papallones saben que la setmana que ve han de ser aquí. Sí. Almenys parlarem i descobrirem algunes guies per...
que segur em faran de profit. Segur. Moltes gràcies. Gràcies.
I ara falten cinc minuts per dos quarts de cinc de la tarda a l'Ona Maresma. Nosaltres repassem la nostra pregunta del dia i a la tornada tenim encara moltes més coses per explicar-vos. Per tant, no marxeu fins a cinc. Estarem acompanyant-vos. Avui us estem preguntant si heu anat o si teniu intenció d'anar
a algun restaurant amb estrella Michelin. Ens deia el Dani al principi que no, que encara no havia provat aquesta experiència. I de moment, entre tots vosaltres, el 60% ens heu dit que no, que encara no heu viscut aquesta experiència. Si teniu intenció de fer-ho i ens voleu recomanar algun restaurant, doncs també estem oberts a escoltar-vos i que ens expliqueu aquestes propostes. Ara sí, fem una aturada a 3 minuts i tornem amb més Ona Maresme a la vostra ràdio local. Fins ara mateix. La xarxa de comunicació local.
107.1 FM Ràdio Tordera L'actualitat local Els titulars de la premsa Una o dues píndoles d'opinió Informació de servei El temps, el centural, la sort Efemèrides de Tordera i musicals Què diu la xarxa de Tordera L'actualitat musical I els dijous les escoles a la ràdio
La revista de l'informatiu. Una hora per posar-te al dia. De dilluns a divendres de 9 a 10 del matí a Ràdio Tordera.
Quan va ser l'última vegada que vas pensar en tu? A Tordera Essentials et convidem a reconnectar amb el teu benestar. Gaudeix de massatges terapèutics, spa japonès, aromateràpia, flors de bac i productes naturals que equilibren cos i ment. Visita'ns al carrer Sant Ramon número 2 de Tordera o reserva còmodament per WhatsApp al 611 505 729 o segueix-nos a Instagram i Facebook. Tordera Essentials. Més que relax, equilibri per la teva vida.
Si apreta la gana quan vas a la muntanya, camines, pedales o cases bolets, estàs d'enhorabona. A tocar d'Orsavinyà hem recuperat el restaurant de l'hostal Sant Llop, la cuina de Sant Llop. De divendres a dilluns trobaràs bolets, cassoles i brasa fet a casa. I les postres, també. Redescobreix la cuina de Sant Llop. Reserva al 660 230 974. Cuina autèntica al cor del món negre.
Ràdio Tordera et porta a una nova manera de gaudir dels millors moments amb la companyia d'històries i bona música. Desperta emocions i records al nostre costat. Escolta les playlists i podcasts de Ràdio Tordera a Spotify. Tengo una chica y una pistola
No esperis a PremaPlay. Ràdio Tordera. La teva música, la teva ràdio. Ràdio Tordera. L'emissora que t'escolta.
La xarxa de comunicació local.
Continuem en directe quan falta un minut per dos quarts de cinc de la tarda. És el moment d'encetar un nou tastet de llengua avui dedicat, atents a personatges històrics i de les proves de nivell per als cursos del gener, ja centrats en el nou any, en el 2026, del Centre de Normalització Lingüística del Maresme.
Així és, Manel, avui estem aquí de nou amb els testets de llengua i el programa d'avui el dedicarem a parlar de personatges històrics que donen nom a una paraula d'ús habitual. I després, a la segona part, parlarem que ja estan obertes les proves de nivell per tot aquell o aquella que vulgui fer un curs al gener. En parlem avui amb la Gemma del Centre de Normalització Lingüística. Bona tarda, Gemma. Bona tarda, Martí. Doncs explica'ns què ens tens preparat.
Doncs com tu deies, avui parlarem d'algunes paraules habituals avui dia que provenen d'un nom propi d'un personatge històric. I si et sembla bé, comencem amb la paraula xovinisme. Som-hi. Doncs la paraula xovinisme prové del nom Nicolas Chauvin.
Jovent era nascut a França i va ser un soldat que va servir l'exèrcit de Napoleó Bonaparte. El seu nom ha durat origen en aquest terme. Jovent es va llistar als 18 anys a l'exèrcit i va ser conegut, va ser famós, perquè va ser ferit 17 vegades en servei a la seva nació.
Per aquesta fidelitat i aquesta dedicació, Napoleó li va atorgar una gran distinció i una pensió vitalícia. Es diu que la seva heroïcitat també era proporcional al seu exhibicionisme i a la seva falta de modestia. Carai! Sí, és per això que actualment el terme xovinisme, la paraula xovinisme, s'associa al sentiment ultranacionalista de certs grups que els porta fins i tot a odiar unes determinades minories i a la xenofòbia.
Doncs que sapigueu que ve d'un cognom francès, que és Chauvin. Doncs ja tenim la primera paraula, Chauvinisme, que ens l'ha explicat la Gemma. Anem amb la segona. Sí, tampoc és gaire millor, perquè Chauvinisme, en teoria, no és un sentiment, diguéssim, gaire ben valorat. I ara també anem a una altra paraula que tampoc és gaire bona. És el terme Linxà.
Linxar és un acte totalment reprobable i horrorós i significa prendre's la justícia pel propi compte, ajusticiant una persona que es considera culpable d'un crim sense que es pugui defensar. És a dir, és prendre's la justícia de la teva part sense que hi hagi hagut un judici abans. És totalment un acte unilateral, d'acord?
I aquesta paraula prové també d'un cognom, igual que abans, en aquest cas del cognom Lynch. I el personatge que hi va donar nom va ser William Lynch. No sé si el coneixes. Aquest el conec més que l'altre, però ja està bé que ens... Doncs expliquem als oients qui era. William Lynch era un jutge de l'estat de Virginia, dels Estats Units,
que considerava que la llei vigent d'aleshores contra els bandits, el bandidatge, era massa tova i penjava de la forca els acusats que detenia sense donar-los temps ni ocasió per defensar-se. I d'aquest cognom Lynch, que evidentment s'escrivia a l'anglesa amb Y i CH, ha passat al mot lynxar, que s'escriu a la catalana amb una I llatina i una X.
Perfecte. I ara anem a l'última, si no m'equivoco, Gemma. Sí, tampoc no acabem de millorar, eh? Carai, avui... La paraula de la qual parlarem avui és guillotina.
Aquesta és la més comú, potser. Sí, aquesta és la més famosa, jo penso, de les tres. La guillotina és una màquina, i ara faig així aquell gest que fa la gent quan parla amb els ditets per assenyalar les cometes volades, una màquina humanitària d'executar condemnats a mort, que va ser proposada, en aquest cas, per el seu inventor, Ignace Guillotin, francès,
que la va aplicar a partir de l'any 1792. Es va considerar humanitària, com dèiem abans, perquè provocava una mort ràpida, comparada amb altres instruments de tortura de l'època. Una guillotina, doncs ja sabeu què és, eh? És una màquina que talla caps. Exacte. També es va considerar igualitària perquè...
Indistintament dels usos anteriors a la Revolució Francesa, passaven per ella, sense cap distinció, tots els condemnats, rics, pobres, nobles, plebeus... Tot i que el metge Guillotin no la va inventar, se la va anomenar amb el seu nom a partir de l'aplicació general durant i després de la Revolució Francesa. Així que, bé, de Guillotin, la paraula Guillotina. I tenim Guillotina...
linxa i xovinisme. No sé, no m'agrada cap de les tres. No, però està bé que ens haguis explicat el seu origen. Avui els testets venen de la manera més aportant-nos cultura i personatges que segur que molta gent li coneixia, potser.
Perfecte Gemma, doncs ara com sempre dediquem la segona part a un espai al centre de normalització lingüística en aquest cas d'aquí del Maresme i com ja hem dit al principi del programa parlarem que ja estan obertes les proves de nivell per tot aquell que vulgui venir a fer el curs. Sí, efectivament. Qui vulgui venir a fer un curs de català amb nosaltres al gener i no hagi estat alumna nostra prèviament
i té uns mínims coneixements de català, si no tens cap coneixement de català sempre ja sabem que has de començar pel principi, això és obvi, però si algú creu que té una mica més de nivell i vol fer un curs amb nosaltres ha de fer prèviament a les inscripcions una prova de nivell. Per sol·licitar aquesta prova de nivell s'ha d'entrar a la pàgina web
cpnl.cat barra inscripcions i seguir les instruccions que hi trobarà. És molt important fer aquesta prova de nivell perquè si no el dia 16 de desembre, que serà quan s'obrin les inscripcions, el programa no el reconeixerà i per tant no el deixarà inscriure's en un curs. I més val fer-ho ara que hi ha temps de sobres que esperar a l'últim moment.
Home, clar, que sempre a vegades ho fem tot a últim moment i ja està bé recordar-ho. També és important això que ens dius Gemma d'aquestes proves de nivell perquè això significa que aquests cursos que es pugui apuntar la gent seran adaptats a la seva base que ja tinguin del català.
Sí, esclar, nosaltres per poder posar als alumnes el nivell que els pertoca intentem fer una prova de nivell tan acurada com sigui possible. Primer fem una prova de nivell escrita i llavors després la complementem amb una petita entrevista oral per veure si el nivell escrit i el nivell oral estan...
equiparats, diguéssim. Perfecte. I quants nivells teniu? O sigui, quants cursos teniu, depenent del nivell de les persones que s'hi apunta?
Vols dir quants nombres? El nombre de cursos? Sí, correcte. Doncs el nombre més alt que tenim és el dels cursos bàsics, d'acord? Que és gairebé 60%, 70% de l'oferta que tenim i a partir d'aquí anem obrint o oferint cursos en funció de la demanda.
Perfecte, doncs animem a tothom que s'hi apunti, tots aquells o aquelles que potser pensaven de dir, és que jo potser ja tinc un nivell més alt per anar a un curs, o bé el contrari, jo és que tinc un nivell molt baix. Cap problema, aquí al CNL Maresme amb aquestes proves s'ajustaran al vostre nivell i estarem i estaran encantadíssims d'ajudar-vos. Així que moltes gràcies Gemma i ens escoltem la setmana que ve. De res a vosaltres.
Continuem en directe a l'Una Marés Mare quan passen vuit minuts a dos quarts de cinc de la tarda. Us recordem una vegada més la pregunta del dia. Avui estem parlant sobre restaurants amb reconeixements amb estrelles Michelin. Jo crec que podem afegir també, no ho sé, Sols et Repsol i altres reconeixements. Hem preguntat abans, el Dani Grau ens deia que encara no ha viscut aquesta experiència. Dani, per por que siguin plats potser massa minimalistes, no?
No, és que jo he vist amics meus a les xarxes socials que han anat a aquests restaurants i tinc un amic molt amic, que és un fanàtic, que ha anat a molts, no sé si a tots, però a molts, i veig allò, diguéssim, aquelles poses al plat i dic, bueno, aquí has de menjar 32 plats per tenir, bueno, per rematar la gana, no? A veure...
A veure què ens diuen la resta de companys. Jordi, tu has viscut alguna experiència gastronòmica d'aquestes o no? No, no. D'aquí faig una crida si companys de l'Ona Maresme em vi voleu convidar, algun oient que digui, mira, sapiari de mi, que us porto al celler de Can Roca, no ho sé. Jo deixo clar una cosa, eh? No discuteixo el preu i la qualitat i la feina d'aquesta gent dels xefs, eh? Això no ho discuteixo, eh? No ho discuteixo.
Aquí, nois, se m'acut un concepte que és l'instagrameable, no? No sé si en català seria això. Però jo crec que molta gent que va a aquests tipus de restaurants, perquè més et venen l'experiència, pel que tinc entès, més que el menjar, que òbviament també ara està bo, perquè és producte de primera qualitat. Però això serveix molt perquè tu puguis penjar-ho a les xarxes socials i perquè en facis gala una miqueta de tot això, no? Perquè tothom sàpiga que has anat a un restaurant d'aquestes característiques i t'has deixat els quartos.
Jordi, si aquesta és la finalitat, és de burros. Ho sento molt. Home, Dani, tu aniries un restaurant d'aquests i no ho faries saber? Tu quedaries marco? Jo també ho compartiria. Jo també ho compartiria, però hi vaig per l'experiència, no perquè em vegin ni per fardat aquí i allà.
Clar, clar. No sé si està per aquí també la Jonsara o el Martí i la Mar, si volen contribuir, algú que hagi anat a algun d'aquests restaurants i ens pugui explicar també aquesta experiència, però és veritat, Jordi, això que ens deies, que al final és un fil argumental, és a dir, quan vas a aquests restaurants no tiren el plat allà sobre la taula i se'n van, sinó que és com tot, és com veure gairebé una... Ara te'n tiraràs pel cap, però és com veure una obra de teatre, realment, perquè...
Té com tota una experiència que et porta... Jo crec que si anés a un lloc d'aquests, Manel i Dani, no sé si heu pensat en el nom de la carta, quan més llarg sigui el nom del plat, sembla que més estrelles Michelin ha de tenir el restaurant, no? Perquè sí que és veritat que són noms que tu dius, vale, però explica'm el que porta, perquè...
delícies de mar acompanyades de, no sé, m'ho invento, i al final dius, vaja, i l'entrecot quan ve, saps el que et vull dir? Sí, sí, sí. Totalment que segurament, a vegades, a vegades, justament, amb un nom molt llarg que el plat, però és veritat que al final, quan porten el plat, moltes vegades és alguna cosa que has provat segurament, potser no amb aquella presentació, però és veritat que, i és el que deia abans el Dani, també una mica, que al final és un negoci que mou moltíssima gent i fa treballar també a moltíssima gent, és a dir, que escolta, cadascú
Doncs mira, és lliure. Igual que hi ha gent que li encanta viatjar, doncs hi ha gent que li agrada anar a restaurants a viure aquestes experiències. I mira, jo crec que, no ho sé, són experiències que potser hi ha un cop a la vida, no? El mateix passa amb, diguéssim, vins i amb cabres i tal. Jo tinc una mica que és...
que ha treballat en restaurants de luxe que és sommelier i que m'ha explicat moltíssimes coses. I és tot un art i tota una experiència i tota una vida i tot el que vulgueu. Això és indiscutible. Ara que dius això, Dani, sí que és veritat que existeixen, abans ho comparàvem amb una obra de teatre, diferents actors en un sopa d'aquestes característiques que no te'ls esperes. Mai tindràs la copa buida perquè hi ha algú darrere que sempre ve amb la...
casaments, que sempre te l'omple i dius d'on ha sortit aquesta persona? Igual qui et llegeix la carta que et porta el pa, que hi ha no sé quants tipus de pa sobre la taula també, que no saps quin escollir, experiència ho és, però sí que és veritat que jo no hi estaria acostumat si més no, però escolta, ho diria, clar que sí. Total, total.
I a més també jo, vaja, per els cops que he viscut alguna experiència similar, és veritat que tota l'estona estàs com acompanyat. És a dir, sempre hi ha algú que t'està explicant una mica els plats, el vi i tot, no? I al final, home, íntim, íntim, l'experiència no és íntim. No, no, però això no és, diguéssim, evidentment no tothom hi va, ni tot el que... No, clar. Però això, vull dir...
Això, vull dir, per amics que hi han anat i tal, jo sé que hi ha gent que hi ha llistes d'espera i que els donen hora per, jo què sé, el 28 de maig de 2027. M'entens? Sí, sí, sí. Home, tot plegat, que a més aquesta és una de les grans pors que tinc, Dani. Imagina't tu que encarregues per anar a dinar al celler de Can Roca, o que el dia aquell tens un mal de panxa tremendo que no t'entra res a l'estómac, que això és també una cosa que et pot passar.
Clar, clar, clar, no sé si en aquestes ocasions passa alguna cosa. Això s'ho desconec, eh? Allò pagar alguna cosa, per si acaso, o què? Justament, ara ho estic buscant a internet, vaig a fer una reserva. Mira, ara mateix, si volguéssim, ara mateix diguéssim, volem anar al cellar de Can Roca, no hi ha taula fins l'octubre del 2026. Un any? Un any, un any exacte. Un any exacte, fins al dia 14 d'octubre no podríem seure-hi.
Sí, a veure, per, mira, comptant que siguéssim nosaltres tres, a l'hora, mira, a la una del migdia, va, per exemple, per dir alguna cosa, a la una, home... Si tenim l'esmorzar encara... Pensa que és molta estona, és molta estona el restaurant aquest, és molta estona, mira. Mira, has de pagar, Jordi, responent a la teva pregunta, has de pagar per persona 50 euros de reserva, que en el cas que hi haguessis els perdries, prèvia, sí. 150. 150 euros pagaria'm ara.
Ho veig bé, perquè després de tanta feina que hi ha darrere, imagina't que per qualsevol cosa no ho facis. No hi acabéssim. Va, doncs ho deixem aquí. De moment deixo... Em penso, si us convido a dinar, ja ho veurem. Tinc temps per pensar-ho fins l'octubre del 2026. Per tant, poteu-vos bé. Exacte, això és així. Va, gràcies als dos. Fins ara, nosaltres continuem. Alona Maresma, fins ara.
La companyia de teatre La Cràpola, formada pel tur d'Areny Jordi Siurana, juntament amb la Montse Puga i l'Albert Martí, presenten demà a la Sala Fènix de Barcelona l'espectacle Ulisses Infernal. Aquesta hora de la tarda el tenim al telèfon, Jonsara. Doncs anem a parlar amb en Jordi. Molt bona tarda, com estàs? Molt bé, bona tarda, Jonsara, què tal? Moltes gràcies, eh, Jordi, per estar amb nosaltres a l'Una Maresme. A punt per demà, com van aquests nervis, també?
Doncs mira, m'enganxes justament que acabem d'acabar ara mateix l'assaig general, o sigui que superbé. Sí, molt bé, molt bé. La veritat que ja t'ha dit que això acabant els últims arrells, però sí, sí, ja ho tenim tot a punt perquè demà a les 8 obrim sala i som-hi. Bones sensacions també després d'aquest essaig últim. Sí, sí, sí, molt bones sensacions, la veritat. Són processos així normalment una mica complicats a nivell d'estrès perquè hi ha com poc marge per entrar a les sales.
i llavors ha d'estar tot molt mil·limetrat, però sí, sí, supercontents i ja te dic, tot el procés molt xulo. Doncs Jordi, com neix també, Ulisses Infernal, què et va portar també a voler fer aquesta Odissea d'Homer des d'una mirada més contemporània?
Doncs mira, tot plegat comença en època de pandèmia, quan vam estar enclaustrats a casa aquells mesos, que per casualitats de la vida em vaig apuntar a un club d'escriptura online amb una sèrie de desconeguts que han acabat convertint-se en molts d'ells en amics, i arrel d'uns exercicis que ens anàvem proposant setmanalment, doncs vam...
Vaig començar a detectar que hi havia una certa tendència a parlar sempre des del punt de vista d'aquest heroi patètic que viu l'absurditat de l'existència en la vida contemporània. I això va sorgir una mica així. El procés no va ser tinc una gran idea, vaig desenvolupar-la, sinó va ser com al revés. I per això l'obra també té aquesta estructura fragmentada.
sobretot perquè aborda aquesta qüestió de l'heroi tràgic des del punt de vista patètic i aborda com els grans temes, la relació de l'home contemporani amb la seva feina, amb les seves relacions afectives, amb les seves relacions familiars...
Neix una mica d'aquest exercici mig lúdic, mig d'investigació literària i d'un procés final d'ajuntar tots aquests escrits i acabar confeccionant l'Ulisses infernal que ha acabat sent aquesta peça que presentem demà.
Clar, també el títol és molt potent, com deies ara, infernal, o sigui que això també simbolitza aquest infern per al teu Ulisses perquè precisament l'interpretes tu, t'has hagut de posar també en el seu personatge i en la seva personalitat, no sé si t'ha costat.
No, perquè crec que... Sí, evidentment m'ha costat perquè hi ha com tot un procés de treball, però sí que és veritat que crec que al final parla molt de... Té com un discurs molt propi de la meva generació, de la generació millenial al final...
que hem viscut totes aquestes crisis mundials, i crec que és un tipus de temàtica amb la qual pot empatitzar molta gent que ara mateix està als 35 anys, però també jo crec que s'ha fet extensible a generacions més joves, potser des d'una altra perspectiva, però al final parla d'aquest buit existencial i d'aquesta manca de rumb,
que té en aquest cas l'Ulisses, que torna a aquesta Ítaca que no existeix i una mica parla d'això, de com s'invalida totes les peripècies que passa l'heroi si no té on tornar, si no té un lloc on tornar, que un lloc en aquest cas pot ser una casa, pot ser una persona, pot ser una família, pot ser un amor i una mica aquest és el rerefons que hi ha.
Aquesta transformació d'adaptar aquest personatge també al món actual i tampoc sense perdre aquest mite original, no? Imagino. Sí, hi ha referències bastant directes, diguéssim, als episodis més pop de l'Odissea, la maga Circe i els anys que passa allà, l'episodi de les sirenes, que d'alguna manera estan dintre de l'obra simbolitzades per tot el que és el...
el món digital, la trampa de les xarxes socials, de tot aquest discurs que s'amaga darrere de les xarxes socials i d'aquesta necessitat de mostrar la vida constantment, seria una mica com aquestes sirenes que ens atrapen i que ens deixen atrapats i ens perjudiquen. Hem avançat, Jordi, que el teu personatge serà el principal, el de l'Ulisses, però qui t'acompanya també sobre de l'escenari?
Doncs mira, estic acompanyat a dalt de l'escenari per els intèrprets, la Montse Puga. Al final, tot plegat ve a ser com una mena de món oníric. Llavors hi ha com diferents figures que van apareixent de forma repetitiva. En aquest cas, la Montse fa com les figures de la mare, on entren com alguns records i té aquest paper, sobretot, de la figura de l'eix familiar i tal. I de l'altra banda hi ha...
l'Albert Martí, que en aquest cas, a més a més, s'encarrega de fer tot l'espai sonor de la peça, amb una guitarra elèctrica que va tocar en directe, i ell és una mena com de desdoblament del personatge, seria com el poli bueno, poli malo, llavors ve a representar una mica com aquesta veu interior que a vegades reforça i a vegades saboteja una mica el viatge vital de l'Ulisses. I estreneu demà, eh, Jordi? Demà estreneu fins quan us podran veure també a la Sala Fènix?
Doncs estarem aquí tres setmanes. Llavors, em sembla que l'últim dia és el diumenge 23 de novembre. I això, estem aquí cada dia de dimecres a diumenge. Molt bé. La sala Fènix també, que té d'especial, perquè aquesta obra també la vau representar a principis d'any, no? Si no vaig mal encaminada, uns dies ja vau representar-la. Aquesta sala Fènix també que té d'especial.
Bé, és una sala que té un caràcter molt familiar. Llavors, una mica el procés va ser que vam convidar el Felipe, que és un dels programadors de la sala, el vam convidar com a aquesta estrena que tu comentaves que vam fer a finals de gener, que va ser fruit d'una altra residència a la Sala Melmac.
que va estar allà treballant i al final va acabar tot en un procés com de preestrena diguéssim i això va venir a veure una funció li va encantar la peça i res, de seguida ja vam tancar la temporada de 3 setmanes perquè en aquesta ocasió com tu comentaves allò va ser tot just, van fer dues funcions I quina va ser també la resposta que vau tenir a aquesta primera estrena que vau tenir de l'obra?
Doncs la veritat que va ser molt positiva, perquè és una obra que tot i que pot semblar com una... que té com un nom molt gros, això d'Ulisses i de l'Odissea i tal, que pot semblar una cosa com molt erudita, però al final està molt aterrada i és una cosa... Jo dic sempre que és una comèdia, llavors la gent no m'acaba de creure, però sí que és veritat que té moments força còmics. La veritat és que és un viatge entre aquestes dues polaritats, allò tràgic i allò més còmic.
La tragèdia i la comèdia, no? Que es conviden, es combinen... Exacte. Doncs un missatge... Exacte, es conviden com a la vida mateix, no? Al final un dia pot començar com una comèdia i acabar com una tragèdia i viceversa, no? Dintre d'un mateix dia pots viure tres comèdies i quatre tragèdies. Llavors una mica també hi ha com aquest esperit d'anar fluctuant fins al més fons del més fons i fins al més amunt del més amunt.
Doncs això és el que es trobaran a partir de demà tots els que vagin a veure la vostra obra. Un missatge final per tots aquells que ens estan escoltant i volen anar a veure-us o els hi hem obert la boca també per anar a Barcelona i veure aquest Ulisses infernal. Què els hi diries? Home, doncs això, que vinguin amb la ment oberta, perquè és un viatge que...
que s'ha de fer. Vull dir, que vinguin aquí, que obrin els braços i els deixin portar per aquests tres personatges que els acabaran tocant la patata que diem nosaltres aquí. Faran reflexionar al públic. Sí, reflexionaran una mica, s'ho passaran bé, riuran, s'emocionaran. Jo crec que hi ha bastant de tot. I això. Bé, crec que és una experiència xulíssima.
Quantes emocions, eh, Jordi, a partir de demà, aquesta sala Fènix, aquest Ulisses Infernal, que esperem que vagi molt bé i res, ja parlarem més endavant perquè tens molts més projectes, no? Fas moltes més coses. Tants com molts més no, algun més. Sí, tinc cosetes, però ja t'he dit que són projectes que normalment van molt a llarg termini i ja t'he dit que amb això portem al final dos anys i mig.
treballant entre el que és la concepció del text fins al que acaba sent la posada en escena, hem passat per una lectura dramatitzada, un work in progress una preestrena i ara finalment estem a l'estrena, o sigui que són coses que requereixen temps, sobretot temps Moltes hores, eh? Moltes hores de dedicació i per això també aquesta obra veu la llum i esperem que sigui tot un èxit Jordi, molta merda com diríeu vosaltres, no sé si ho dieu també
Sí, sí, sí, ho diem, ho diem sempre. Abans de començar? Abans de començar i quan calgui. Doncs que vagi molt bé, molt agraïts avui de tenir-te aquí a l'Ona Maresma. Una abraçada. Gràcies a vosaltres, adeu-siau. Gràcies a vosaltres també, als nostres oients, per acompanyar-nos una tarda més a l'Ona Maresma. Tornarem demà
Quan faltin o quan passin, millor dir 3 minuts de les 3 del migdia. I avui marxem escoltant els Beatles perquè avui s'ha publicat, ha publicat de fet El Mundo, que segueixen sent una de les empreses com a tal, com a empresa, que més factura durant l'any. De fet es calcula que anualment segueixen facturant prop d'uns 55 milions d'euros de la indústria musical i que encara que molts d'aquests membres ja no hi són, segueix repartint...
El 25% dels ingressos per cadascú i per les seves famílies, doncs aquesta és la xifra que avui aportem en aquesta història de la música, d'algun d'ells encara, música viva dels Beatles. Gràcies per acompanyar-nos, que passeu una bona tarda i tornem demà amb un nou Ona Maresme. Que vagi molt bé, adeu.
Radio Turdera.
Escrius o llegeixes? Tant se val. A la llibreria Papereria Camiral 50 ho trobaràs tot per informar-te, entretenir-te, aprendre o treballar. Prensa diària, llibres, revistes especialitzades, papereria, material escolar i d'oficina, fotocòpies, articles de regal. On? A la llibreria Papereria Camiral 50.
És el moment de tramitar renda i patrimoni o societats. A Ponipujol Empresistes trobaràs assessorament, especialitat i dedicació. Amb més de 50 anys d'experiència perquè les teves obligacions tributàries estiguin degudament presentades i t'oblidis de terminis, recàrrecs i errors. Som la solució als teus problemes. Ponipujol Empresistes. Ens trobaràs al camí RAL 35 de Tordera o al telèfon 93 764 04 69.
Procrastinar. Procrastir què? Tasca important que no pares d'ajornar. Ah, el que fas per no anar al dentista. Ara, a Dental Company, 20% de descompte en tractaments d'ortodòncia i implants. Demana la teva cita gratuïta a Dental Company PONES o al 900 926 900. I de procrastinar, res de res. Dental Company, porque sonreír es salud.
Saps quina és la xarxa social on cada vegada tenim més seguidors? Segueix-nos, t'explicarem què passa al teu voltant, et farem arribar les opinions més destacades de l'actualitat i alguna curiositat que segur que t'agradarà. Tot això amb un estil diferent. Ràdio Tordera a TikTok. Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta.
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera. Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram i rep les notícies sense interferències. No deixis que els algoritmes controlin què has de veure. Inscriu-te a la web de Ràdio Tordera o truca'ns al 93 764 0102 i rebràs els titulars del dia Tordera directament. Ràdio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències.
Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta. Ràdio Tordera, connexió amb la xarxa de comunicació local.
Notícies en xarxa.