Estàs escoltant Ona Maresme, a la teva ràdio local. I ara passen 3 minuts a les 4 de la tarda i el que ens toca fer ara és remenar entre els arxius de la comarca. Marina, bona tarda. Bona tarda, Manel. Avui què ens expliques?
Doncs mira, tal dia com avui, però del 2023, la ciutat de Mataró feia un pas endavant en innovació mèdica. El tractament de lesions amb plasma començava a consolidar-se als serveis sanitaris del municipi, incorporant-se progressivament com a opció terapèutica per a determinats tipus de patologies. La notícia evidenciava l'aposta del territori per tècniques avançades en l'àmbit de la salut.
El procediment, basat en l'ús de plasma ric en factors de greixament, s'utilitza per afavorir la regeneració de teixits i accelerar la recuperació en lesions musculars, tendinoses o articulars. El fet que aquest tractament s'anés implantant de manera estable als centres sanitaris de la ciutat representava un avenç significatiu en l'oferta assistencial pública i concertada del Maresme.
Des del sector sanitari es destacava que aquesta tècnica permet en molts casos reduir el temps de recuperació i evitar intervencions més invasives. La seva consolidació a Mataró situava la ciutat en línia amb altres centres hospitalaris que ja aplicaven aquesta metodologia, reforçant la qualitat i modernització dels serveis mèdics locals.
La notícia també posava en relleu la importància de la inversió en tecnologia i formació especialitzada per part dels equips professionals, així com la voluntat de continuar ampliant opcions terapèutiques per millorar l'atenció als pacients de la comarca. Així, el 3 de març d'aquest 2023 queda registrat a la Maroteca com una jornada que reflectia l'evolució constant del sistema sanitari al Maresme.
Doncs avui ho hem explicat i ho hem recordat aquí a l'Ona Maresma. Gràcies, Marina. Fins ara. Fins ara. I ara passant 5 minuts a les 4 de la tarda, com bé sabeu, aquest diumenge es viurà el Dia Internacional de la Dona i a Tordera celebraran un acte diferent i molt interessant, ens ho explica en Marc Treserres.
Doncs sí, Manel, aquest diumenge se celebrarà, com bé sabem, a tot arreu el Dia Internacional de la Dona i avui tenim el plaer de parlar amb Martí Pere Ferrer, Baireda, reconegut actor, director i dramaturg català amb una llarga trajectòria en el món del teatre i de la creació escènica. De fet, Martí Pere Ferrer ha treballat en diverses companyies teatrals, també ha sortit a la televisió,
en el programa musical Sputnik i també d'actor a sèries com El Cor de la Ciutat. A més, des de fa anys té la seva pròpia companyia Teatre Blau, amb qui ha realitzat diverses obres. Pere Ferrer s'ha sabut també transmetre emocions i reflexions intenses al públic al llarg de dècades de carrera i no només com a intèrpret, sinó també com a creador. Aquest divendres, en el marc del Dia Internacional de la Dona, serà l'actor protagonista de l'espectacle literari Rosa Leveroni a les meves estimades bibliotecàries, que es durà a terme
a la Biblioteca de Tordera per homenatjar justament les bibliotecàries de tot arreu. Martí, bona tarda i gràcies per atendre'ns. Hola, bona tarda, companys. Com esteu? Molt bé. Escolta'm, primer de tot, explica'ns en què consistirà aquest espectacle teatral literari que es dura a terme divendres.
Sí, doncs primer m'he espantat una mica amb tota la presentació perquè jo sé que tinc una edat però dic ni un i dos les coses que fem. I ho hem resumit, eh? Quan us deixeu anar amb el currículum m'espanto, però bé, en tot cas sempre els actors som l'última cosa que estem fent i a part n'estic fent dos o tres ara, però en aquest concretament...
Aquest espectacle que es veurà el divendres a les quarts de set a la biblioteca és un espectacle que em fa molta il·lusió perquè jo des de la pandèmia vaig recuperar una mica, potser per necessitat, la idea d'entendre que el teatre era com buscar la proximitat de la gent i buscar l'escalfor, i jo que feia teatre quasi al menjador de casa, vaig recuperar aquest gènere del petit format,
i també d'entrar en contacte amb la gent de tu a tu i la gent de vas i la gent del carrer. Per tant, vaig idear aquest espectacle per a biblioteques. És un espectacle que ens parla de Rosa Leveroni. Rosa Leveroni és una poetessa nascuda a Cadaqués, que va acabar la seva vida a Cadaqués, però que és una mica desconeguda i en el fons no deixa de ser un homenatge a totes aquelles dones
artistes però que la guerra civil les va silenciar i que sempre pensem que hagués estat de les nostres vides i d'aquest país que es diu Espanya que si no hagués passat per una guerra i sobretot el tema de raconar totes aquestes dones que tenien uns inquietuds i un talent artístic com quan serà un home de la seva generació i per tant és això, redescobrir la poesia de Rosa Leveroni, explicar la seva vida però sobretot fer un homenatge
aquestes artistes oblidades. Has comentat que has volgut recuperar una miqueta aquest teatre més proper, més pròxim, de tu a tu, amb l'espectador, i a més a més va lligat amb un dia molt important, que és comemorar també el 8M. Creus que aquest és l'objectiu final, que la gent que s'hi apropi a la Biblioteca de Tordera pugui encara sentir de més a prop la vida de Rosa Leveroni?
Sí, en el fons té aquesta vessant també en un punt feminista, l'espectacle, en el sentit que, i ella ho va repetint, era una dona superdiscreta, però que va fer molta cosa pel país. Ella va ser una, durant la Guerra Civil, va actuar de contacte entre els intel·lectuals de l'exili i els de l'interior, jugant-s'hi la pell. I és una dona que, petitoneta, rodoneta i molt simpàtica, però que sempre va viure...
Amb un dolor interior, ella es va enamorar d'un senyor 18 anys més gran que ella, un intel·lectual reconegut, però mai va ser corresposta. Llavors, ella el que fa és dedicar tota la seva poesia a aquest amor impossible. Però sí que és cert que, en el fons, no deixa ser el retrat d'aquestes dones silenciades.
I sobretot, jo crec que una mica l'objectiu de l'espectacle també és entrar en el món de la poesia a través d'una manera amable. Jo fa molts anys que col·laboro, més de 25, fent l'acte important de nit de poetes a Girona, on la segona part sempre hi ha una part a través del teatre que expliquem la vida d'algun poeta una mica apartat o oblidat. I en aquest cas vaig conèixer Rosa Leveroni també perquè se li va dedicar un homenatge d'aquests anys, d'aquests actes de nit de poetes,
i el que m'agrada és sobretot desempolsegar la gent que es mereix tornar a ser revisitat. Aquest format, a més a més, ara comentaves que toqueu actors i poetes, més ben dit també, aquest espectacle justament és teatral literari, és a dir, com ens hem d'imaginar el format de Divendres? Hi haurà una part d'actuació, una part de lectura...
No, jo surto com a actor a explicar la vida de la Rosa, ho faig en un marc escenogràfic, és a dir, jo sóc un actor que no accepto amb càmera negra, tothom m'ho diu, has de portar tantes coses per explicar això, jo encara sóc de la vella escola, necessito crear-me un petit espai escenogràfic, llavors hi ha una petita escenografia on allà vaig transitat per diferents plans de la vida de la Rosa Leveroni, perquè no oblidem també que un dels objectius que tu em demanaves també és
fer un homenatge a les bibliotecàries. Rosalie Veroni va formar part de l'Escola de Bibliotecàries de Catalunya, que havia fundat Eugeni d'Ors abans de la Guerra Civil.
I ella va fer les pràctiques a la Biblioteca de Figueres. Recordem que abans de la Guerra Civil la Mancomunitat de Catalunya havia fet una xarxa de biblioteques molt important al nostre país i, per tant, després de la guerra tot això es va perdre. Però ella ens explica a través d'un dietari la seva experiència com els primers dies de bibliotecària. Llavors es va intercalar la vida de la bibliotecària, els seus poemes i la seva vida més personal i vaig transitant per aquests espais diferents tot dins una petita caixa
que m'he creat jo. Per tant, té una voluntat de ser un espectacle amè, que vagi sorprenent, i escoltarem els seus poemes, intentarem explicar la seva vida i també, sobretot, aquest homenatge a les bibliotecàries d'aquest moment, que vam fer una gran feina de recollir, de treballar pel país, en un projecte que se'n va anar al risc per culpa d'una guerra.
Aquest espectacle s'engloba dins del Dia Internacional de la Dona i ara, Martí, et voldria preguntar per què és important que el teatre es faci seu també a aquest Dia Internacional de la Dona. Home, perquè...
Perquè crec que estem fent passos enrere. Jo ho comentava fa poc, jo tinc una edat, i als anys 80, als 90, quan jo estava estudiant a l'Institut del Teatre, a finals dels 80, primers dels 90, semblava que tot estava... estàvem aconseguint coses tan importants, i no només a nivell de dones, sinó en general de drets. I ara, més que mai, tinc la sensació que s'està fent passos enrere. I ara, més que mai, cal tornar a posar-se al davant i dir, escolta,
Les igualtats, els drets que havíem aconseguit, no els podem perdre i vivim moments complicats. Més que mai ara els artistes ens hi hem de posar una mica al davant i crear aquest tipus d'espectacles reivindicatius, una mica, no?, de posar en valor tota una gent que va tirar endavant el país, que semblava que les coses estaven normalitzant i que tinc la sensació...
que vivim temps foscos i que tirem enrere amb alguns drets, sobretot també de les dones. Per tant, més que mai, cal que posem la lupa creativa en posar miralls, que en el fons el teatre no deixa de ser, posar un mirall a l'espectador i que ell mateix s'autonalitzi, de dir, escolta, a aquesta dona li va passar això, no podem permetre que això continuï passant. Evidentment que...
que no passarà d'aquella manera, però hi ha altres maneres també de discriminar i d'apartar les dones en la vida quotidiana, per tant, no deixem que això passi. Justament et volia preguntar sobre aquest tema, que a més a més tu ho has dit, que s'estan fent passes enrere, per què creus que és així en el món del teatre? I evidentment això afecta també la visibilitat que tenen les dones que són actrius, directores, per exemple.
Sí, no ho sé, eh? Jo no soc un analista del món del teatre, però jo crec que nosaltres, tota la nostra generació es va formar en unes ànsies de llibertat. Veníem de... Clar, jo tenia 10 anys, pensava de morir en Franco, no? Però vull dir, tot estava per fer, llavors hi havia... Llavors crec que les generacions d'ara d'actors potser estan en un punt, no ho sé, hi ha una...
Potser no han viscut aquesta necessitat d'explicar coses noles. Sembla que tot està per fer, hi ha com un cansament, i en aquest cansament anem perdent llençols a cada vegada. Potser falta un revulsiu creatiu una altra cosa, que per nosaltres era...
tornar a crear una societat nova, no? I no ho sé, jo no vull parlar com una bolsa bolleta pensant que les noves gestacions ara no tenen objectius, però sí que potser hem de tornar a creure més en l'home, en la persona i deixar-nos la tècnica per un altre lloc. També penso que en aquests moments on la IA ens pot fer pel·lícula sense comptar amb els actors, que ja passarà, el teatre...
És una cosa que ens anirà a favor, al final, perquè el teatre serà l'últim reducte creatiu d'humanitat, on ningú ens podrà substituir. I, per tant, es crearan aquestes catacombes culturals, com jo les vaig crear a casa meva per la pandèmia, que érem cinc persones i jo feia una obra de teatre, a nosaltres ningú ens podrà substituir. Per tant, aquest també és un objectiu per a les noves generacions, no?,
apuntalar-nos en el món de l'escena, de l'art en viu, i a partir d'aquí tornar a créixer una societat una mica més humana. Perquè tenim, no vull semblar pessimista, però tenim mala peça al taler.
quin exemple d'artistes o dones no és que clar jo t'escolto i al final tu hi ets molt posat dins d'aquest món des de fa dècades i clar que un mateix que sap com funciona tot plegat ho digui obertament doncs ostres colpeix i evidentment jo parlo des d'un punt de privilegi tot i les dificultats sobretot en el meu cas concret perquè sou un actor gironí però les veus tot i així tot i tenir privilegis
Sí, sí, les veig i sobretot em sap greu pels que vindran, no? Però en aquesta idea de... Jo sempre dic que el nostre ofici és una baula, no? I per tant, si la gent pot redescobrir que hi ha un ofici que és humà i que és proper i que és real i que és mirall, doncs penso que les noves generacions haurien de...
de tornar a enganxar-se aquí. Però ja et dic, si algú tingués el secret de la creació i de com funciona tot això, no ho sé, és victòria. No ho sé. El que no podem fer és deixar-nos arrossegar per la onada de les inèrcies,
I és cert que ara hi ha una inèrcia molt pessimista, perquè la societat és tan difícil trobar un pis i tan difícil, sobretot pels actors d'escoles de teatre, trobar un espectacle. Nosaltres, jo sortia d'Institut del Teatre i tenia tres ofertes sobre la taula, teatre, televisió, ràdio, doblatge, i ara ho veig tan complicat. Ja està, el meu ja està viscut. L'important és treballar perquè aquestes noves generacions no es fustrin, no?
No ho sé, si això hauria de ser un programa de Ràdio Alegre, em sembla que jo ho estic espatllant una mica. No, no, de fet, no, no, està bé, perquè volíem parlar d'una mica l'obra i, com veies tu, el món del teatre, el món cultural, a través d'aquesta mirada d'actor. Tu no sé si, Martí, has tingut també exemples d'artistes o dones en aquest món cultural, teatral, que t'hagin influït a llarg de la teva carrera.
Sí, jo he tingut la sort de treballar amb grans actrius, no?
I sobretot el que passa és que en el món del teatre és un àmbit molt humà. He treballat amb la Silvia Munt o amb la Marta Angelat o fins i tot puja més comèdia l'Emparo Moreno. He fet gires i sobretot a Madrid amb l'Esperanza Roy. Jo he après molt de la sensibilitat també de les dones actrius. I sobretot hi ha una qüestió de mestratge. Més que home o dona,
Jo, per exemple, una de les coses que diria ara, en aquell moment, és que jo, quan era jove, amb què ja lavava, veient els actors grans, les dones grans, els homes grans, quan jo estava al companyi a flotats, o que sigui, sempre hi havia una varietat d'edats, jo em quedava envaladit escoltant, encara que fossin les anècdotes del teatre d'abans, no? I, per exemple, ara això, per exemple, en els actors joves...
Tinc la sensació que no els interessa els que ja tenim un bagatge, que tot és nou, emergent, creatiu, contemporani, quan en el fons no deixem de ser un riu que va creixent i va fent el seu curs tots plegats. Algunes gotes d'aigua ens hem quedat pel marge i les altres continuen.
Però bé, sí que és cert que la sensibilitat de la dona en el món del teatre és molt necessària i a mi m'encanta treballar amb dones perquè em fan veure. La vida és un altre aspecte, nosaltres som molt xulos, però en el meu cas potser no tant, jo tinc una certa sensibilitat femenina, però bé, que...
que hem de lluitar per anar tots junts i fent el camí plegats. Molt bé, Martí, doncs aquest ha estat un bon tancament aquest divendres. Gràcies. A dos quarts de set a la Biblioteca de Tordera, recordem, espectacle teatral literari Rosa Leveroni a les meves estimades bibliotecàries. Entrada gratuïta, no que la inscripció, així que aneu-hi. I Martí Pere Ferrer, moltíssimes gràcies per ser l'Ona Maresma i posar la mirada en aquest aspecte clau que esperem que millori. Molta merda pel divendres. Gràcies a vosaltres. Gràcies per...
I avui a l'Ona Maresma tornem a parlar de llibres amb la Mar Arenaza. Parlem de salut a partir de Cuéntame tus males i te diré cómo sanarlos, una lectura que ens convida a entendre el cos d'una manera més global, connectant símptomes, emocions i hàbits quotidiens. Sergi, endavant.
Doncs sí, tornem a parlar de llibres, com cada dimarts, i ho fem amb la Mara Arenaza. Mar, què tal, com estàs? Molt bé, i vosaltres? Molt bé. Feia temps que no ho fèiem, de fet, de parlar d'un sol llibre. Sí, sí, perquè jo crec que pot donar bastant de sí. Aquest sí que dona joc, i parlarem de coses, bueno, sèries, avui. Sí, potser més del que a vegades ens adonem, no?
De quin llibre, va, parlarem. És un llibre d'una doctora que és americana, que es diu Cuéntame tus males y te diré cómo sanarlos. Així tal qual no està traduït al català. I el subtítol és Com interpretar los mensajes del cuerpo para cuidar tu salud física, psicològica i emocional. La doctora és la Débora Deb Shafiro i l'editorial és Robin Book.
Llavors, nosaltres a la llibreria, aquesta secció de cosment i a part de l'autoajuda i creixement personal i a més, és una de les més visitades, i trobo que cada vegada se li dona més importància a aquesta medicina així com més integrativa, més en sèrio cosment, que no només és el cos, que és com una màquina, com un motor i com unes peces que s'han d'anar reparant i xim-pum,
i que realment està molt relacionat també amb com nosaltres vivim les nostres vides, o a què estem exposats. És una de les coses que està més de moda, llegir aquest tipus de llibres, de fet. Sí, també aquí entrem, aquí hi ha com diverses vessants, tot aquest tema de la biodescodificació, hi ha gent que també li fa molt de cas a les dents, depèn de com tinguis la dentadura, vol dir una cosa o una altra.
I jo vull dir, des de la distància, jo el que crec és que són temes interessants de tenir en compte i que jo crec que realment, de la manera que nosaltres tenim de pensar, influeix.
en el nostre cos. I al revés, no? I el nostre cos influeix amb la nostra ment. Bueno, està connectat, sí, d'alguna manera. Sí, sí, no? I que igual abans no se li donava tanta importància, jo crec que ara cada vegada se li dona més importància i que realment cada vegada hi ha més proves que sí que estan relacionats, no? Bueno, abans parlàvem que tu feies esport, no? Jo faig bàsquet, jugo bàsquet, sí.
I que clar, que és molt diferent quan passes una temporada que no fas esport. O... Vull dir que realment treballar el cos i així et influeix en la ment, com estàs, com dorms, com veus les coses.
Sí, el de com dorms sí que ho he vist, que és una cosa que dona molta importància, perquè dormir poques hores provoca estrès, i aquest estrès també provoca aquesta connexió cos-ment, que hi hagi com problemes de salut, en aquest cas. Sí, sí, perquè hi ha moltes coses que realment se't passen desapercebudes, però que veiem els efectes, tota la gent que té el bruxisme, que apretes les mandibles quan dorms i tot això...
Vull dir, en si és estrès, no? És una resposta d'estrès que és realment reacció davant del perill, no? I coses per solucionar-ho. L'esport, de fet, és una de les que més... De fet, avui, mentre esmorzava veia un vídeo, que parlava d'això, no? De solucionar o d'eliminar l'estrès. Amb l'esport, per exemple, o amb l'oci, en aquest cas, en general. Sobretot l'oci passiu, que l'oci passiu és aquest oci que...
Cada vegada practiquem més. Llegir, per exemple, jugar a jocs de taula, jugar a videojocs, aquestes coses. Que va molt bé per l'estrès. I suposo que aquest llibre també dona solucions per solucionar aquest estrès que devem viure avui en dia moltes persones.
Sí, sí, perquè parla molt també de tot el que és el sistema immunitari, i això realment ens passa, no?, quan estem en èpoques així de més estrès, o sigui, sense ser gran especialista sobre el tema, després estem més vulnerables, i és més fàcil que ens acostipem o que tinguem, saps allò, segons quin tipus de dolències. I, veus, mira, casualment he anat a parar al capítol 10, que és El protector del castillo sistema immunitario.
que és un sistema molt complex i tot, i que al cap i al fi el que també vas entenir és que tot forma part d'un equilibri. Llavors quan hi ha algun element, alguna cosa que passa, el que sigui que això desequilibra, doncs té unes conseqüències reals. Com en una màquina si un engranatge falla, en aquest cas. Clar, llavors tot el de més queda ressentint, i és com un...
Com un dominó, no? I llavors, no sé, a mi són llibres que jo consulto i a mi em donen eines, no? Coses que a mi se m'havien passat com molt desapercebudes, no? Com aquest tema de l'estrès. Jo aparentment no tinc estrès, però me n'adono, però és que... Això, estic més vulnerable de salut, no? Me'n constipo més, o em fa mal la panxa... Mal de cap. Mal de cap, no? Jo últimament tinc, sí, com aquesta... Migranya, però sí, exacte. Aquesta cosa estranya.
Anem a indinsar-nos una mica més al llibre, si et sembla. Podem anar a l'índex mateix, si vols, i comentar alguns dels capítols que pot arribar a tenir aquest llibre i comentar, doncs, i relacionar-ho també amb... Mira, migranya, aneta per aquí. Sí, sí, no? Vull dir, causes de les migranyes. Començo així a los salvats, eh? Aquesta autora presenta por al fracàs.
Deut a grans expectatives i depositades en tu mateix i de més. Problemes de control i de poder, d'aquesta rigidesa i de més, que a vegades ens prenem les coses. Això ha de ser així, només pot ser així. I va una mica relacionat amb el fracàs, també. I sentiments reprimits.
No? Saps jo que estàs allà sempre... I clar, al final, si penses una mica, dius, sí, clar, això està creant aquí com una mena d'olla pressió, no? I no només tens mal de cap, sinó que tens la migranya aquestes que són molt doloroses, no sé si tu entens. Jo n'he tingut alguna vegada i sí, eh? És bastant horrible, eh? D'estar al llit i no moure't. Ostres!
Déu-n'hi-do. I, de fet, això que comenta de la migranya són petits... són coses que poder, a simple vista, no percebem. No. Allò del fracàs, no? Clar. Però que, gràcies a aquest llibre, poder, doncs, et donaries compte de... Ostres, aquí poder no hi he atinat massa i... Pum, migranya, saps?
Sí, a vegades, o quan ho tens, te n'adones. Exacte. Hi ha algú que no em quadra. Exacte. No he fet res dolent per tenir migranya o tenir mal de panxa, tenir mal de genoll, no he fet cap mal gesto, però de cop i volta... Allà està. Per què? Per què tinc això? Doncs poder, per aquesta raó, aquest llibre dona aquestes solucions, no? Sí. A mi el que em sembla interessant és que t'ajuden a descobrir-te tu mateix en aquest sentit i de prendre mesures per poder, al cap i a la fi, viure millor.
viure sense migranyes o tenir-les controlades, o viure sense segons quines dolències i tenir-ho controlat, sense entrar en coses massa esotèriques, coses pràctiques. Com els llibres d'aquest estil, que ja vam parlar en un altre episodi de llibres com El monje que vendió su Ferrari, llibres d'aquest estil, que t'ajuden a tu mateix, no a tothom, eh?
No, però a vegades et fan canviar una miqueta la mirada damunt de les coses. O a vegades també el que em trobo, el que em fa pensar aquests llibres, és que funcionem molt en pilota automàtic. I llavors no te n'adones com acabes amb segons quins llocs o amb segons quines situacions. És com quan descanvies un bitllet de 50 que dius, ostres, amb què m'ho he gastat? T'atures un moment a pensar i dius, sí, és normal...
que hagi arribat fins aquí. Bueno, hi ha gent que li va bé aquests llibres, hi ha gent que s'obre amb unes altres coses, d'oci, que hem comentat abans, però principalment aquests llibres, ja que has comentat que és una de les seccions de la vostra llibreria que la gent visita més, en aquest cas, suposo que és per una mostra de com està la societat avui en dia, estressada...
Sí, agobiada i buscant solucions que no siguin massa agressives, que no et facin perdre més el control del que ja poc el tens, o que no siguin uns resultats tan químics que...
I jo trobo que és una bona manera d'entendre el nostre cos. M'agradaria preguntar-te, jo crec que és molt interessant, quin rang d'edat de gent compra aquests llibres, tu ho sabràs perfectament, perquè generalment és gent adolescent, gent gran, una barreja... Mitjana edat, saps-ho? Mitjana edat cap amunt. Sí, i sobretot dones.
Sí, sí, sí, perquè jo crec que cada vegada ets més conscient del teu propi cos, que tu pots fer alguna cosa, més enllà de dolències concretes, i que llavors sí que has d'anar al metge, una cosa no treu una altra, però que pots tenir també aquest punt de control, no? I que també hi ha com franxes d'edat, no? Per exemple, tots els llibres sobre la menopàusia i tal, estan... A part que abans no n'hi havia, no? Eren coses molt mèdiques, molt...
molt concretes, ara hi ha llibres que parlen sobre experiències, sobre els tipus de menopaus, abans, després... Sí, sí, no? Jo pensava, quan t'he fet la pregunta, jo pensava que diries adolescents, perquè al final els adolescents són els que, a priori, tenen més estrès, ja sigui pels estudis, ja sigui per la Renfe, que això és un tema...
per les notícies en general, per, vull dir, relacions amoroses també, no? Són coses que poder els joves, els adolescents, no saben portar tan bé com un adult. Llavors, he pensat, hòstia, aquest llibre serà molt visitat, el voldrà molts joves.
No, jo crec que és a mesura que et vas fent gran i et vas adonant que et fan mal les coses, llavors vas intentar posar una solució i ja et dic també, sobretot, perquè ara hi ha aquest canvi a la medicina que tot és com més integratiu, no? O sigui, has de modificar l'alimentació, has de modificar la manera que tu penses, has de modificar la manera de...
saps, on et mous, no?, que sigui un lloc més amable i tot, i jo crec que això realment té molta influència en aquesta franja d'edat que és de mitjana d'edat, no?, de 30, 40, 50, 60, i clar, cada vegada som més joves, arribem més grans més joves, deixo com dir-ho, no?,
T'ho pregunto sempre a què recomanaries aquest llibre, però suposo que aquest està clar, no? A tothom. A tothom que tingui curiositat, perquè és que a sobre el que va dient, dius, ostres, és veritat, no hi havia pensat que això estava relacionat amb tal, i que realment quan em fa mal aquest tema, doncs jo tinc aquest tipus de preocupació, o tinc aquesta angoixa, no? Depèn del mal, també t'he de dir. Jo t'he dit, com que jo jugo a bàsquet, vull dir, que em faci una capsulitis, no sé si reservarem la migranya...
Clar, no ho crec tampoc, no? I el turmell tampoc, no? Mira, ara, precisament, avui hi ha col·lecció, no sé si és que hi ha un eclipsi. Sí, sí, dius turmell i diàlogo cuerpomente los tobillos. A veure, què em diu els turmells? Diu que són essencials a la de mantenir-te de peu i tenen tendència a bloquejar-se quan la teva...
quan la teva sensació de tenir un recolzament s'esvaeix? Mira... Quan et trobes que... Sí, la setmana passada se'm va bloquejar el tornei dret jugant a bàsquet. Ostres, ja us necessitava recolzament, no? Exacte, sí. Llavors el llibre et fa tres preguntes perquè tu t'ho contestis a la teva manera. A veure...
Em fa mal el turmell ara, si me les vols preguntar. En el cas del turmell és, s'han qüestionat les teves creences? Hòstia, religioses? Creences, en general, amb allò que tu creus. Has perdut el teu recolzament, la teva base que et recolza, i et sents com un naufra que la deriva sense terra fer-me sota els peus?
profund, no? Sí, hi ha alguna cosa que realment t'hagi trasbalsat i t'hagi fet qüestionar, ho estic fent bé? És això el que jo vull, on jo vull anar? I això té a veure amb el mal de turmell? Aquí sembla que sí. De cop i bo, vull dir, és un mal sobtat, no un mal degut a un esforç físic, no?
I aquí diu, els turmells et permeten també moure't amb més flexibilitat, però igual que els genolls són punts que aguanten pes. I tant. Raó per la qual els problemes localitzats aquí es deuen a sobreportar un excés de pes. En aquest cas seria mental, no? O psicoemocional.
Jo crec que això va més cap a un mal que et ve d'aquí a... Que no és lesió, vols dir, no? Perquè si una lesió és una lesió. Una lesió, això del nàufra... Clar, això deuen ser coses així com més latents, no? Aquelles molèsties, que no he fet res especial. I més mentals, també. Sí, perquè jo crec que a vegades, si són coses que ens atormenten o que ens agavien i de més...
Fem alguna cosa amb el nostre cos, no? És com el d'apretar les dents per la nit, no? O a vegades que dorms amb els punts... No sé, a mi són llibres que a mi m'interessen i em donen eines i trobo que és interessant per viure millor, que és al cap i al cap el que necessitem. Doncs gràcies per parlar de salut avui amb nosaltres amb un llibre molt interessant i ens veiem la setmana que ve. D'acord.
Nosaltres fem ara la darrera aturada del programa d'avui. Tornem d'aquí 3 minuts amb la recta final de l'Ona Maresma. D'avui tindrem un nou testet de llengua i també parlarem de la sisena edició del Forma. Tot això passarà d'aquí només 3 minuts a la vostra ràdio local amb l'Ona Maresma. Si no heu participat encara de la pregunta del dia, ho podeu fer fins al punt de les 5 de la tarda. Fins ara. La xarxa de comunicació local. L'emissora que t'escolta.
107.1 FM
Si apreta la gana quan vas a la muntanya, camines, pedales o cases bolets, estàs d'enhorabona. A tocar d'Orsabinyà hem recuperat el restaurant de l'hostal Sant Llop, la cuina de Sant Llop. De divendres a dilluns trobaràs bolets, cassoles i brasa fet a casa. I les postres, també. Redescobreix la cuina de Sant Llop. Reserva al 660 230 974. Cuina autèntica al cor del món negre.
Píndola d'opinió. Cada dia, una mirada diferent. De dilluns a divendres, a primera hora, a la revista de l'informatiu. I al vespre, després de l'informatiu, a Ràdio Tordera.
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera. Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram i rep les notícies sense interferències. No deixis que els algoritmes controlin què has de veure. Inscriu-te a la web de Ràdio Tordera o truca'ns al 93 764 0102 i rebràs els titulars del dia Tordera directament. Ràdio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències.
Ràdio Tordera et porta a una nova manera de gaudir dels millors moments amb la companyia d'històries i bona música. Desperta emocions i records al nostre costat. Escolta les playlist i podcast de Ràdio Tordera a Spotify. Tengo una chica y una pistola
No esperis a Prema Play. Ràdio Tordera. La teva música, la teva ràdio. Ràdio Tordera.
L'emissora que t'escolta.
Arriba un nou tastet de llengua amb l'oficina de normalització lingüística del Maresme avui per parlar sobre una sèrie del 3CAT i també de les proves de col·locació dels cursos del CNL.
Doncs Simanel, aquí estem com cada dimarts amb la Gemma Martínez del Centre de Normalització Lingüística amb un nou testet de llengua del qual avui parlarem que m'ha sorprès una mica però ara ens ho explicarà ella sobre la sèrie de TV3 anomenada Departament Amades i a l'acabar doncs ens farà 5 cèntims de les proves de col·locació per fer les inscripcions dels cursos d'aquí del CNL Maresme del mes d'abril així que bona tarda Gemma
Bona tarda, Martín. A veure, per què has decidit escollir aquesta sèrie de TV3 per parlar avui? Avui et tinc descol·locat, avui, eh? Sí, em tens una mica intrigat, eh? Sí, sí, sí, a veure què ens diràs. Al final tot té un sentit. Home, això espero, això espero.
Bé, avui vinc a fer de crítica de tele, que ja sé que no és el meu paper en el vostre programa, i a parlar d'una de les últimes comèdies que ha estrenat TV3, o com en diuen ara, el 3CAT, a la plataforma 3CAT. Com has dit, es tracta d'una sèrie que es diu Departament Amades, una sèrie creada per dos grans humoristes del país, com són la Júlia Cot i en Jordi López.
I per què vinc a parlar d'aquesta sèrie? Perquè penso que no se n'està parlant prou, i que bé, és una sèrie molt divertida i que té molt a veure amb el que fem aquí a vegades també, que és una mica d'exaltació de la cultura popular catalana.
A pensar que al principi, per com ens l'has presentat, pensar que ens la venies a criticar. Que deia, a veure si potser, jo què sé. Molt bé, molt bé. Doncs tu mateixa. No, no, no. Doncs això, és una sèrie creada per la Júlia Cot i en Jordi López. Deixa'm dir...
que la Júlia Cot, a més a més, és mataronina, o nascuda a Mataró. O sigui que encara amb més raó. És maresmenca. I ha treballat pel terrat, fent de guionista també per a minoria absoluta dins del Polònia. Per tant, és una persona amb una gran trajectòria dins de l'humor.
També té un llibre fet amb en Jordi López, amb aquest mateix guionista i humanista, que es diu Tria la teva crisi, que és una mena de broma en referència a aquells llibres dels anys 80 i 90 que es deia Tria la teva pròpia aventura, doncs una mica va per aquí.
Ara tornen a fer equip, aquests dos humoristes, amb la creació de la sèrie Departament Amades. És una sèrie molt curteta, de moment, de sis capítols i està gravada en format de fals documental en una mena d'homenatge encobert a la mítica The Office.
D'acord, és a dir, és com un diòfis, però catalana. Sí, sí. Perfecte. I de què va, em diràs? Sí, home, sí. De què va? Tant de misteri, tant de... A veure. Doncs l'acció passa en un departament fictici de la Generalitat, aparentment dedicat a catalogar i preservar tradicions. És la Direcció General de Folclora i Tradicions.
Carai, potser hauria d'existir la realitat, també et dic. Ja, el punt de partida ja fa una mica de gràcia. Però el que sembla una oficina grisa i sense recursos amaga una missió més delicada. Mantenia el control de l'equilibri entre les criatures mitològiques i la societat contemporània.
L'objectiu de la sèrie és reivindicar la mitologia i el folclore a catalans i cada capítol està dedicat a una llegenda o a una criatura diferent. Així doncs, al llarg dels sis capítols, els funcionaris han de tractar amb les bruixes del Montseny.
Les dones d'aigua. La pesanta, que és un animal mitològic en forma de gossa, que diu la llegenda que s'escola a les nits dins les cases i es posa sobre el pit, dificultant la respiració a les persones i fa que elles tinguin malsons. També es parla de l'angelet de les dents, de l'home del sac i del mateix diable.
La sèrie posa els personatges mitològics en situacions quotidianes del segle XXI, cosa que produeix situacions molt còmiques.
Les bruixes del Montseny, per exemple, tenen disputes amb els naturalistes perquè volen fer servir un gripau que està protegit... Clar, no podria. Clar, per fer les seves pocions. El diable és acusat d'assetjament per una noia que l'ha conegut en un bar. L'angelet de les dents està desesperada perquè el ratolí Pérez cada cop li pren més feina.
I l'home del sac està fart d'haver-se de conformar menjant nens fets d'embotit en comptes de nens de tabó. I ara ens has dit que ens parlaries una mica sobre aquestes proves de col·locació per poder fer les inscripcions al mes d'abril als vostres cursos, correcte?
Sí, simplement volia recordar com és el procés d'inscripció als nostres cursos. Cada cop estem més a prop de les inscripcions del tercer trimestre. Segurament s'obriran la primera setmana d'abril.
Però volem recordar als oients que tothom que vulgui fer un curs de català i no hagi sigut alumne nostre prèviament ha d'acreditar un nivell anterior al que vol fer. És a dir, qualsevol persona amb coneixements de català que no hagi sigut alumne nostre ha d'acreditar el nivell que té mitjançant o bé un certificat de català que hagi obtingut en una altra institució, un altre organisme,
o bé fent una prova de col·locació, és a dir, una prova de nivell amb nosaltres. Per fer les proves de nivell s'ha d'entrar a la nostra pàgina web i simplement fer la sol·licitud i esperar que algú del nostre equip es posi en contacte amb ell. A partir d'aquí es fa una prova de nivell molt còmode, tothom la pot fer en línia des de casa a l'hora que li vagi bé
i és l'única manera de saber on hem de posar a la gent que es vol inscriure en el pròxim trimestre. Si hi ha gent que ja té clar que vol fer un curs amb nosaltres, que no ho deixi per més enllà i que entri ja a la nostra pàgina web.
Doncs jo crec que ha quedat claríssim, tothom qui tenia en ment fer aquests cursos, doncs que no perdi pistonada i es vagi apuntant en aquestes proves que ens has comentat. I per avui, doncs, aquí a l'Ona Maresme ja hem acabat, però esperem escoltar-nos la setmana que ve a veure quines propostes ens portes. Perfecte, Martí. Merci.
Avui la Marina ens porta a una entrevista amb l'àrea d'educació de Palafolls per parlar d'una iniciativa molt important per als joves al municipi, la sisena edició del format que es farà del 9 al 13 de març.
Bona tarda, sí. Es tracta d'una setmana dedicada a l'orientació acadèmica i professional amb l'objectiu d'ajudar els i les joves de Palafolls. Per conèixer tots els detalls, avui ens acompanya la Mari Parra, tècnica d'educació de l'Ajuntament, i també la Sabina Guerrero, tècnica auxiliar d'educació. Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Per començar, volia preguntar-vos, per a aquelles persones que encara no coneguin el Format, ens podríeu explicar què és exactament i amb quin objectiu va néixer aquesta iniciativa? Doncs el Format són unes jornades d'orientació educativa i professional, com bé d'elles, que neix de la col·laboració amb l'Institut, del Font del Ferro, d'aquí del municipi,
i en definitiva amb tota la comunitat educativa, de detectar necessitats, de veure que els joves que es plantegen un canvi en el seu itinerari educatiu, quan acaben l'ESO, quan acaben batxillerat o quan han de passar amb una altra...
a etapa educativa, tenen dubtes, els falta informació i necessiten una miqueta d'assessorament, d'acompanyament en aquest procés. El format són unes jornades tota una setmana dedicada a donar informació o assessorament en aquest sentit. Des de l'àrea d'educació, en quin moment detecteu que cal impulsar aquest projecte? Quines necessitats hi ha?
Com et deia, en aquest cas serà la sisena edició del Format, fa sis anys enrere. Vèiem que hi havia, sobretot entre els joves, una miqueta d'angoixa en aquests processos, en aquests moments en què han de decidir i que tenen la sensació que la decisió...
que evidentment condiciona al llarg de la seva vida, però que tenen necessitat de tenir més informació, de conèixer les diferents opcions que hi ha, de veure experiències prèvies que els han pogut passar a persones que han estat com ells, una miqueta d'acompanyament. Veiem que hi ha aquesta necessitat i ens posem fa sis anys enrere en marxa en poder donar aquests recursos.
Com bé dius, és la sisena edició ja consolidada. Quin balanç en feu de les edicions anteriors?
Fem un balanç molt positiu, donat que hem continuat en aquesta línia. Sí que és cert que ens vam estrenar en plena pandèmia. Sempre recordem que aquells inicis van ser en plena pandèmia de Covid i vam haver d'adaptar-nos ràpidament a les circumstàncies i no deixar d'oferir aquests recursos, aquestes jornades.
Sí que el que hem fet és, any rere any, incorporar millores, intentar incorporar millores en funció del que hem vist que funciona millor o el que no acaba de tenir l'impacte que pretenem, que és sobretot que els joves tinguin aquesta informació. Els joves i les famílies, perquè tampoc no les hem de deixar de banda. Com bé has dit, és una nova edició. Hi ha novetats o alguna cosa especial que no hi hagués en edicions anteriors?
Continuem oferint en una mateixa línia. Les jornades del format continuen en el seu format. D'anys anteriors, com dèiem, s'han introduït millores i el que sí que hem fet és donar una miqueta més de pes a algunes de les activitats que s'han realitzat altres anys, com per exemple la fira d'ocupació que dediquem el divendres de l'últim dia de la setmana de les jornades
El divendres el dediquem a fer una fira d'ocupació, d'orientació més professional i hem volgut donar una miqueta més de pes en aquest sentit. Ara entrant més en detall, ens podeu explicar també una miqueta com heu organitzat cada dia durant tota la setmana que ve?
Doncs bé, nosaltres hem destinat aquesta setmana de jornades que anirà des del dilluns 9 de març fins al divendres 13 i el dilluns engeguem aquestes jornades amb un acte inaugural que es fa a l'Institut de la Font del Ferro
en el qual presentarem tot el que és l'itinerari d'accions i activitats que hem destinat durant la setmana i a més comptarem amb la presència de la Cristina Gutiérrez que és una educadora emocional que ens farà una petita xerrada i ens posarà en situació sobretot com tractar les pors i les emocions a l'hora d'haver de decidir en aquesta etapa que és tan important.
Dimarts dia 10 seguirem amb una de les accions que ha cobrat molta forma aquests darrers anys, que és que convidem a l'Institut de la Font del Ferro a diferents centres educatius de la zona perquè puguin venir a explicar la seva oferta formativa. En aquest cas de dimarts, venen a explicar els cicles formatius a grau mitjà.
Per la tarda també hi ha un taller que és adreçat a docents, perquè aquestes jornades estan molt orientades a l'alumnat, però també a la resta de la comunitat educativa. Docents, famílies... I aquest taller, que et dic que és un taller adreçat al professorat, també a l'institut tracta molt de les emocions.
de com viure aquesta etapa per fer l'acompanyament a l'alumnat, als adolescents. El dimecres, l'activitat que es proposa dintre d'aquest planning és una taula rodona en la qual intervenen famílies de joves i adolescents, sobretot per tractar els dubtes més recurrents respecte als itineraris formatius i a la tria i al camí al qual un es vol adreçar.
El dijous tornem a convidar els centres educatius, també de la zona, en aquest cas perquè expliquin a l'alumnat els cicles formatius de grau superior, aquella oferta i aquelles especialitats acadèmiques que desenvolupen els seus centres.
I per tancar tota aquesta setmana, en aquestes jornades, el divendres 13, últim dia, es fa la Fira d'Ocupació i Orientació, que serà el segon any que la fem.
en la qual, a més de comptar amb estants i diferents dinàmiques presencials, l'Escola de Música i Dansa, en la qual hem convidat a diferents empreses de la zona,
doncs tindrà lloc a l'acte de Cloenda, que el farem al Teatre de Palafolls. En aquest cas, la Cloenda va més destinada a l'alumnat de primer i segon de batxillerat de l'Institut de la Font del Ferro.
I aquesta és una mica, així a grans trets, la setmana que destinem per fer aquestes jornades format 2026. Jo voldria destacar que són unes jornades que ara estem aquí en representació l'àrea d'educació, però que des de l'Ajuntament treballem de manera conjunta, evidentment, amb l'àrea d'ocupació i l'àrea de joventut.
I, evidentment, amb comunicació, que també ens dona un cot de mà i que any rere any en les jornades del format ha participat activament fent accions durant les jornades. Jo penso que és important també destacar-ho perquè al final són tots els àmbits que el jove...
pot tenir contacte o pot tenir en algun moment o altre, són el nostre target. Llavors treballem de manera mano a mano aquestes àrees de l'Ajuntament, juntament amb, com deia la Sabina, amb l'Institut Font del Ferro, amb els docents, amb la direcció i dels centres educatius en general i les famílies, les AFES del municipi.
Entenc llavors que, a part del divendres que es fa aquesta fira, totes les activitats es fan en horari lectiu allà a l'institut? Doncs, mira, per exemple, la que hi ha programada per dimecres dia 11, que és la que et comentava, que és la taula rodona per a famílies i joves, aquesta serà en horari de tarda. Hi ha activitats que estan programades
per realitzar-les en el propi institut, amb el que implica que el públic és dirigit directament a l'alumnat o a l'equip docent. I n'hi ha d'altres activitats que s'organitzen durant totes aquestes jornades que són obertes a qualsevol persona que vulgui participar i adreçar-se per realitzar-la.
Per tant, aquestes activitats que ja són obertes a tothom, cal alguna inscripció prèvia o...? No, en principi no. Hem mostrat el seu interès com a internos i nosaltres estarem encantats de donar-li informació del dia a l'hora i al lloc on pot venir a participar. Perfecte. Com bé heu dit, les activitats són adreçades als alumnes però també a les famílies. Per què creieu que és tan important també que aquestes famílies s'impliquin?
Home, jo crec que, com dèiem, les jornades estan destinades perquè és un moment decisiu en la vida dels joves. Han de prendre decisions, viuen moltes emocions, moltes angoixes de vegades i nervis. I pensem que les famílies és un pilar importantíssim per acompanyar, per donar també assessorament...
i donar suport en aquest procés de decisió i de vegades, i creiem que també ha de ser així, són decisions compartides amb la família i en les que sí o sí intervenen, amb el que creiem que ells són un punt més, igual que els joves, que han de participar en aquest procés.
Heu parlat que hi ha itineraris sobre cicle mitjà i també de cicle superior. També ja es dona visibilitat a la formació professional o a itineraris no tan coneguts? Sí, intentem, com deia la Sabina, convidar centres educatius de formació professional que, evidentment, estan en un àmbit
geogràfic d'influència en què pensem que els joves del municipi de Palafolls poden després continuar els seus estudis en aquest sentit, a nivell de formació professional. I s'intenta cobrir el màxim d'especialitats per donar informació. Estem intentant també estar sempre al dia d'aquelles especialitats que puguin sorgir noves per també convidar i poder venir a l'Institut a donar la informació sobre aquests estudis.
Creieu que iniciatives com aquesta poden reduir o ajudar els alumnes en la tassa d'abandonament escolar o potser ajudar-los a prendre decisions més encertades per orientar el seu futur?
I tant, és un dels objectius d'aquestes jornades. Al final, l'orientació pensem que és una de les coses més importants que s'han de tenir en compte precisament per no prendre una decisió sense s'ho passar, sense pensar i que després pugui tenir o pugui donar lloc a la frustració, no és el que jo pensava, no és el que jo volia i haver de fer un abandonament.
o deixar davant d'aquest itinerari educatiu per assolir l'objectiu final que potser és l'entrada al mercat laboral.
Pensem que la informació és bàsica i un dels objectius, evidentment, és reduir la tassa d'abandonament escolar o de prendre una decisió potser més detallada, més pensada per precisament no córrer el risc. Tot i que hem de dir que és important de vegades equivocar-se i no passa res. Es poden...
Es poden prendre decisions. En aquell moment la decisió que es pren és de continuar un itinerari per una via, que és la que pensem que és la correcta.
i tot i així, després adonar-nos que no és el que volíem. Perfecte. Hi ha opció de recalcular i de tornar a parar i pensar, això ja sé que és el que no m'agrada, anem cap a una altra via. Però continuar, continuar amb aquest itinerari perquè pensem que la formació de base és importantíssima per poder després arribar a l'objectiu final. Moltes vegades, com dèiem,
l'accés al mercat laboral ben preparats i al lloc on volem. Perfecte, doncs fins aquí l'entrevista. Moltes gràcies a les dues per acompanyar-nos avui a Ràdio Palafolls. Molt bé, moltíssimes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies.
I nosaltres marxem escoltant la cantant i compositora cubano-americana Camila Cabello, que justament celebra el seu aniversari en un 3 de març. Gràcies per acompanyar-nos. Tornarem demà a partir de les 3 amb un nou Ona Maresma. Adeu.
Indicació local.