I ara passant 3 minuts de les 4 de la tarda i tot seguit el que fem més remenar entre els arxius de la comarca. Jordi Presaballs, bona tarda de nou, què ens expliques avui? Doncs mira, avui és una d'aquelles hemoroteques que s'escriu en majúscula, la història de la nostra comarca, perquè anem enrere avui fins al segle de nou, però de fet hi anirem amb tren.
I és que avui fa 177 anys, sí, que entrava en funcionament l'estació de tren de Mataró. S'inaugurava, de fet, el ferrocarril entre Barcelona i Mataró, el primer de l'estat espanyol. Expliquen que aquell dia, a Barcelona, durant la cerimònia d'inauguració de la línia, unejaven diferents banderes amb els escuts d'armes de la capital catalana i Mataró i també les dels municipis com Badalona, Mungat, Alella, Almasnou, Vilassar i Premià.
Hi va haver també benedicció, evidentment, del prelat de la diòcesi i nou senyor bisbe de Puerto Rico, atenció, Don Gil Esteve. De fet, va venir la línia en tres llocs, a la mateixa estació de Barcelona, a la de Masnou i, finalment, a la de Mataró. A la capital del Maresme, el bisbe va entonar un te deum cantat per la capella de música i els artistes de la companyia lírica de Mataró.
Les quatre locomotores que tenien aquella recentment estrenada línia tenien els noms de Catalunya, Barcelona, Besòs i Mataró. Poc originals, digue'ls-hi, eh? Un dels impulsors de la línia va ser el mataroní Miquel Viada, n'hem parlat sovint aquí a l'Ona Maresma, que no va poder veure fet realitat el seu projecte, ja que va morir uns mesos abans aquell mateix 1.848 víctima d'una neumonia, Manel.
Doncs avui ho hem pogut també recordar, com dèiem, aquest viatge que avui hem pogut fer amb tren. Gràcies, Jordi. Fins ara. Fins ara, gràcies.
El centre Najma Dansa suma 10 anys de trajectòria i es consolida, malgrat difonent la dansa del ventre i el Bollywood. Aquest dimarts, amb motiu de la festa de Halloween, l'escola oferirà una actuació especial. Parlem amb la directora del centre, Elisa Martínez, i la professora Júlia García.
L'escola Nahma Dansa de Magrat celebrarà una gran festa de Halloween, però més enllà d'aquesta cita festiva, Nahma Dansa és un espai dedicat a la dansa oriental i al Bollywood. Per parlar-ne ens acompanya l'Elisa Martínez, que és la directora de l'escola, i també tenim la Júlia Garcia, que és també professora del centre.
I avui ens explicaran com treballen, què té d'espècil aquest tipus de dansa i com es relaciona amb la indústria cinematogràfica de la Índia. Bé, noies, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bé, en primer lloc, parlem breument d'aquesta festa de Halloween. Quines activitats es faran?
Doncs, bueno, principalment és una activitat que farem especialment per a les nenes, noies de l'escola, que han de venir una miqueta disfressades, farem un ball especial, que això ja us ho explicarà Júlia, una miqueta temàtic amb el que és la festa Halloween,
i bueno, farem una miqueta de berenar i tot això, llavors pot venir gent convidada però hem de fer una petita aportació econòmica Quina aportació? 5 euros Quina dansa ens fareu aquest dimarts?
Per la festa de Halloween el que farem és agafar una cançó típica de Halloween que tothom conec i llavors farem com una fusió de dansar el ventre. Ostres, però la música tal qual? És a dir, original, sense adaptar... No, no. La música tal qual. I agafarem passos que si coneix la gent... Coneixen. Coneix la gent...
I ja està, i agafarem passes al ventre per fer la fusió. A quina hora comença aquesta festa? Doncs a dos quarts de sis i estarem fins a les set de la tarda. Una hora i mitja, més o menys. On esteu localitzats vosaltres? Estem a l'Avinguda Mediterrània, número 14. Perfecte, doncs apuntada de cita. I dit això, com i quan neix Nahmadansa? Puf!
Com? Doncs, a veure, és que això ve... Jo porto molts anys fent dansa oriental i Bollywood i, bueno, vaig començar a Palafolls, després vaig anar a Lloret, bueno, he anat per diferents llocs d'aquí de la zona donant classes, no? I se m'ha...
A veure si ho dic bé. Se me presentó, se me va presentar l'oportunitat de poder fer aquí un espai, un lloc d'associació perquè la gent conegui la donç oriental i els seus beneficis, sobretot, perquè té molts beneficis per la dona.
I fa això, doncs, deu anys. Hem fet ara deu anys que estem com a entitat aquí a Malgrat Amar. Quanta gent teniu inscrit ara mateix? Doncs jo crec que el muntat... Clar, abans de la pandèmia, que ja ha passat, però encara fa una maqueta aquí de mal, no? Però abans de la pandèmia jo crec que van arribar 80 dones allà a l'associació.
I ara tenim al voltant d'unes 50, 60. Quin és el perfil del públic més interessat al centre? Venen nenes, dones grans... N'hi ha de tot. A veure, jo sempre convido els homes perquè la dansa oriental ja sé que és molt femenina, sí.
Però jo tinc mestres que són homes. O sigui, nosaltres tenim homes de mestres. Fora de la cultura europea, més als països com l'Índia o com països, l'home és el que balla més que les dones. A més, segons que països, per les seves religions, la dona està mal vist ballar.
Llavors aquí tenim llibertat, podem ballar tant homes com a dones, com a gent gran, com a gent jove, tenim de totes les etats. Però bueno, principalment teniu nenes, no? Nenes i dones. Sí, sí, el públic és normalment femení. Ara aquí ve la gran pregunta, no? És a dir...
Hi ha diferència entre la dansa oriental amb el Bollywood? És a dir, perquè no entenc aquesta classificació separada, perquè el Bollywood és un univers cinematogràfic, no?, de l'Índia. Per això mateix. Per què ens entenguem, no? Però, clar, com ho relacionem això amb la dansa? És a dir...
Vols explicar tu? Sí. La dansa i el ventre del Bollywood no tenen res a veure. Tot el món ho relaciona, però realment el Bollywood ve de la Índia. Bollywood és Bombay i Hollywood. És la fusió d'aquestes dues paraules, de qui surt al Bollywood, que és el que has dit de la cinematografia. Sí?
I la dansa del ventre ve d'Egipte, al Marroc, o sigui, venen de parts diferents. I l'estil, el ball, tot és diferent. I la música és totalment diferent. Perquè el Bollywood, és a dir, una part important, és la part que és molt colorida, les pel·lícules, molta música... I molt alegre. Parlem molt del ball, no? Llavors, què és el que...
Com es diferencia? És a dir, perquè parlem que són diferents, sí, però com? Doncs culturalment no tens res a veure. Per això, pel tema geogràfic, no? El tema geogràfic, diguem-ne que el ball de Bollywood
fusiona diferents estils. Després tenen els seus balls folclòrics dintre del país de l'Índia. Llavors, el Bollywood fusiona estils diferents. Dintre d'aquests danses, el Bollywood que fem nosaltres és més comercial, però pots més profunditzar i treballar el que és el folclor. Llavors, dintre del Bollywood fusionen estils diferents, inclús estils de danses més moderns, com hip-hop,
Podes fusionar, llavors n'hi ha passos de dansa del ventre que també es fiquen. Llavors el Bollywood fica molts, diguem-ne com dansa, molts estils. Aquests estils que són, hem dit el hip-hop, la mateixa dansa del ventre, hi ha algun més? Principalment venen dels seus balls de la Índia. Tradicionals, val.
principalment la base és folklore d'allà i llavors ells el que han fet és modernitzar una miqueta i han ficat de tot fins i tot una miqueta de flamenc podes veure perquè n'hi ha parts del folklore de l'Índia que estan molt en contacte amb passos de flamenc
Bé, llavors parlem d'aquest mix, no?, que és el Bollywood, amb la dansa del ventre, que també és un altre gènere a part. Clar, és a dir, ens arribeu aquí a Malgrat, quan aquí tenim patinatge, tenim danses tradicionals o sardanes i tenim tot més local,
Ostres, com impacta la dança del ventre i el boli-bud aquí a Magrat? Quina impressió ens teniu? Doncs la veritat és que la gent ens va acogir, no? Nos acogió muy bien. La veritat és que la gent li agrada.
Que passa que és molt diferent del que estem acostumats, no? Del que tu dius, el zumba, el no sé què, el no sé quant, la gimnàcia rítmica, tot això, no? Però clar, nosaltres fent una altra... És que no té res a veure amb cap d'aquestes activitats.
A més, si parlem de la dansa oriental, la dansa oriental, a més que és una dansa mil·lenària que porta molts, diguem-ne, que poden arribar a l'antiu Egipte, després ha anat evolucionant, evidentment, i la dansa oriental que coneixem avui dia és també un mix de folclor dels països àrabs
fins inclús a la dansa clàssica. Llavors, podes... I a més té una altra part que és els beneficis per a la dona. Vale, parlem d'aquests beneficis que són. Sí, bueno, doncs tens beneficis físics i beneficis emocionals. Des de corregir l'esquena, la postura, des de, no sé, sol pèlvic,
per la dona, és molt important i d'emocionals que t'eleva l'autoestima, t'ajuda a sentir-te més guapa... Sentir-te millor, generalment. Perquè la dança del ventre es caracteritza per un vaí molt exòtic, molt sensual podríem dir. Sensual, sí.
Sí, una miqueta sensual i femení, clar, te fa una miqueta sentir-se, diguem-ne, l'empoderament de la dona. Per mi és això, bàsicament. I quines activitats organitzeu al llarg de l'any? És a dir, en quines participeu?
en moltes fem diferents actuacions perquè també jo faig classes també per a Foix llavors ens anem movent per als diferents pobles que malgrat sempre fem de reis, de cabalgates hem estat molts anys fent cabalgata de reis hem estat... al decembre sempre fem una actuació especial de Nadal amb baix de dansa del ventre però amb cançons de Nadal
durant anys quan es feien els pastorets doncs aquí a Malgrat feien una miqueta d'actuació amb els col·laboració, hem col·laborat amb altres entitats d'aquí del poble inclús això que es fan a l'agost els empestats els empestats d'aquí de Malgrat i és una festa molt popular d'aquí i hem col·laborat molts anys llavors ens agrada molt col·laborar amb les entitats
i fer coses pel poble i una pregunta potser sona una mica rara però hi ha competició en el món de la dansa oriental i en el Bollywood o sigui es fan esdeveniments competitius
de fet nosaltres organitzem un a Santa Susana quan? el vam fer a l'octubre per a l'octubre proper per a l'octubre d'any que ve ho tornarem a fer sí que hi ha competicions es fan com festivals com esdeveniments on venen diferents mestres de diferents països llavors s'aprenen diferents estils dintre de dansar el ventre perquè dansar el ventre és molt gran
perquè partim que estem parlant de competicions a nivell de dansar el ventre de Bollywood no es fa gaire cosa el Bollywood és més difícil hi ha menys públic perquè és molt més específic podríem dir no?
El que passa és que la dansa del ventre arriba més públic mundialment i el Bollywood és més un ball per passar-ho bé. Per pel·lícules. I molta gent les coneix per les pel·lícules. I clar, no té tanta... Tècnica. Sí, com la dansa oriental. La dansa oriental té un treball bastant molt tècnic i has d'estar...
molt conscient i, doncs, clar, arriba a més. A més, una vegada que tu comences a fer dansa oriental, inclús t'enganxa, t'enganxa i, doncs, jo. Tenim la possibilitat de fer competicions perquè n'hi ha nenes petites, n'hi ha grans, n'hi ha grups, i llavors a nivell internacional.
I entenc que la vostra escola guanya més pes la dansa oriental, podríem dir, per interès del públic. Sí, actualment tenim més horaris al centre de dansa oriental que de Bollywood. A Bollywood tenim dos grups que estan plens, però de dansa oriental tenim nivells, diferents nivells, diferents edats...
Molt bé, doncs ha estat un plaer tenir-vos aquí a les dues, Elisa Martínez i Júlia García, que, bueno, m'ha aprofitat aquesta festa del Halloween per jo ficar-vos tota la traca. Sí, sí, perquè necessitaríem més, eh? Oh, i tant, oh, i tant. Se m'ha quedat moltes coses a l'aire, però és que el temps és molt finit aquí a la ràdio i estem molt picats. Dit això, gràcies per venir a totes dues i teniu aquí els estudis oberts per qualsevol activitat, qualsevol cosa que ens voleu explicar i estarem aquí oberts a donar-vos ressò.
Gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. I ara passen dos minuts d'un quart de cinc de la tarda. Avui a l'Ona Maresma, la mare arenaza de la llibreria La Llopa ens porta dues recomanacions perfectes per a aquests dies de misteri i carbasses.
Rebem com cada vegada Mara Arenaza de la llibreria La Llopa, que ens acompanya amb noves propostes literàries. Benvinguda. Hola, bona tarda. Què ens has portat? Avui ja, o sigui, les dates són importants, no? Cal fer-ho. I us porto dos llibres que fan referència a Halloween, i el tema aquest de l'horror i això que...
Que estem aquí ja com tant al dia, no? El primer llibre que us porto es diu Halloween, la muerte sale de fiesta, és un assaig, i és un autor que es diu David J. Scal, que és un crític cultural nord-americà molt important i molt reconegut dins els mitjans. Bueno, ara no sé com està amb el tema d'entrar en aquest home, però vull dir que en el mundillo és algú, és algú. És algú.
I és una història cultural de tot el que és el Halloween, de com nosaltres ara ho entenem.
Llavors és molt divertit quan ell parla d'aquest tema, perquè comença amb qualsevol tema random, no?, del cas d'un nen que va ser enverinat i així. I per acabar parlant del que és aquest esperit de Halloween, no?, que és com aquest tema, doncs, que et fa coseta, no?, com els llibres de l'Stiffen King, no?, vull dir, que et fan com coseta, que no vols seguir, però segueixes i tal, i ell, doncs, això ho centra en el tema del...
d'aquestes dates, que aquí ha de ser imposat tant, en lloc de la castanyera, tots sants, que sí, que no, però bueno, el trending és el Halloween. La discussió de caball. Sí, sí, però és una discussió que, bueno...
Bueno, que ja està, no? Bueno, perquè també ens agrada discutir una mica. Sí, sí, és donar-hi una miqueta de tema. Llavors, ell el que parteix d'aquest assaig sobre el Halloween és que a partir d'una tradició celta dels irlandesos, quan va haver-hi aquella migració tan massiva en els anys 40-50 del segle XIX cap als Estats Units, van portar la tradició del final de la collita dels irlandesos.
Samheim, segur que ho dic malament, i hi ha com aquest moment que entre els morts, els vius, aquestes fronteres es fan com primetes i pots contactar amb uns, o sigui, o tu els pots anar a veure o ells et venen a veure tu, em refereixo als morts, que ja...
I és com impactant, no? I tot aquest tema de la mort. És una tradició que és com un sostrat que passa als Estats Units i a partir d'aquí es van afegint diverses tradicions que es van fent a mesura que va créixer als Estats Units i es va construint com a nació i tal, doncs es van com construint i arriba el Halloween d'avui en dia, que és com una cosa molt loca perquè aquí, per exemple, té molta influència tot el tema del cine, del Hollywood...
I amb això també introdueixo un altre llibre del mateix autor que es diu Monster Show, que és tot el tema de l'horror en les pel·lícules de Hollywood. Aquí a mi el que m'interessa d'aquest home i el que em crida l'atenció és que són temes aquests que semblen com molt bojos, com molt estranys, però que realment traspassen una situació de la societat
que és real, saps? Vull dir que realment les angoixes que tenim ara, tot aquest tema dels monstres, dels assassins en sèrie, del Halloween, del Viernes 13, i realment sembla com una cosa molt anecdòtica per espantar els nens o per espantar-nos a nosaltres i en realitat transpura totes unes pors socials que hi analitzen aquests dos llibres que jo trobo que són com molt reals.
des de les guerres bacteriològiques a la guerra freda en el seu moment i aquesta inquietud que tu tens a la manera de viure i realment amb aquestes dates amb aquest tema de l'horror i de la por i que fa coseta transpuen coses que són molt reals que són les pors socials que tenim ara mateix
és que estàs descrivint perfectament el que deies dels llibres aquests de por que no vols seguir els llibres perquè realment quan ho estàs explicant dones la mateixa sensació no sé si vull llegir aquesta temàtica però sembla interessant i sobretot si ho llegeixes de nit que és quan tens llegir i clar tot es va multiplicant perquè jo crec que quan ho pots llegir i ho pots viure d'alguna manera tens com una sensació de control
I llavors no serà tan greu, saps? Jo si ens expressem tots de coses com molt monstruoses, potser els monstres, els que realment ens espanten, potser no són tan grans. I jo crec que va per aquí. I ell fa una anàlisi exactament cap a aquesta direcció, des de...
No sé, des de qualsevol detall, i la suma de tradicions, de tradició irlandesa, que és la bàsica, la tradició anglesa, la tradició que ells es troben als colons en els Estats Units, i com tot això va creixent, va creixent, llavors apareixen les pel·lícules, apareix la televisió, llavors es crea aquest substrat que és com molt estrany, que és el que nosaltres estem vivint ara. I no sé, em sembla com molt interessant i m'ha donat molt que pensar.
i està molt, molt bé i sobretot el de Monster Show que aquí sí que van com per pel·lícules hi ha pel·lícules que tots hem vist des de l'evolució de Dràcula o l'evolució de Frankenstein que precisament aquest any torna a haver-hi una pel·lícula nova de Frankenstein una pel·lícula nova de Dràcula i que veus realment de la manera que ho estan enfocant quines són les nostres aversions o les nostres pors o les nostres aspiracions perquè precisament
les pel·lícules que s'estan estrenant, tant de Frankenstein com de Dràcula, clar, donen una altra visió del monstre en si, no? I llavors és com molt interessant veure-ho, però molt interessant per què ens agrada veure-ho d'aquesta manera, no? Quan abans era el pitjor del món, no? I s'havia d'anar en contra d'ell, no? No sé, em dona molt que pensar i dona moltes eines per veure'ns també nosaltres mateixos com estem vivint.
I a quin tipus de lector li recomanaries? Perquè potser, de primera, a l'hora d'imaginar-los, una temàtica de Halloween, potser ens la imaginaríem, potser més infantil, més juvenil, però realment, de la manera que ho expliques... Sí, és més, és totalment d'adult. El primer llibre, el de Halloween, La muerte sale de fiesta, aquest sí que és un assaig molt antropològic i social d'ara.
Vull dir que ens està passant que estiguem fent aquestes coses, no? I en canvi l'altre, el de Monster Show, sí que és molt cinematogràfic i és per gent molt amant del cinema en general i de les pel·lícules de terror o que fan coseta en concret.
Vull dir, perquè són estudis realment molt intel·ligents, i la gràcia que té aquest autor és que ho lliga tot, saps? Així que segurament ens agrada molt el cinema, ens pot portar... És molt divertit, que dius, ostres, és veritat, però si abans era així i ara ho estem fent...
No sé, jo ho he disfrutat molt i són llibres d'anar llegint, vull dir que no són novel·les que comences i acabes, saps? Vull dir que ho pots anar llegint i disfrutant i ara que hi ha aquest ambient així...
de Halloween, doncs, ajuda. Es fa d'hora... Ai, que es fa fos més d'hora... Sí, la sugestió... Sí, funciona. Comença a arribar teòricament al fred... Sí, costa una mica, però sí. I com dius, no són novel·les primetes, sinó que tranquil·lament ho podem anar fent. I tant, amb el gat al costat, un gat negre al costat, i la llar de foc, així, sí, sí, clar...
Clarament, ja ho hem ambientat perfectament. Posem-li les castanyes també. També, també. I tant. Recorda'ns els noms dels llibres i de l'autor, per si algú no ha més nota, que segur que en escoltar-ho els hi ha creat de la sensació. Sí.
Estan molt bé, són molt xulos. El primer és Halloween, la muerte sale de fiesta, l'autor es diu David J. Scal, no sé la J de què és, però es diu Scal, tal qual, i és de l'editorial Es Pop, que és una editorial molt loca, vull dir que fa coses així com molt especials. I l'altre llibre que us recomano és Monster Show, una història cultural de l'horror,
basat en el cinema, del mateix autor, el David J., que no sé què és, es cal, i també del mateix editorial, és pop, tal qual. Que dius que fan coses molt loques, també les portades són... Són fantàstiques, no? Sí. Ara, perquè no les poden veure, sí, les penjarem en imatge, però realment són també molt boniques de veure. Sí, o sigui, són els caients. Exactament el que veus és el que trobaràs.
Una amb un color més verd, més... que ens porta el monstre, aquest Frankenstein, i l'altra a la carbassa. Exacte. El Jack o l'Anter, no? Sí, és així. Està molt bé. Moltes gràcies per aquestes dues recomanacions. T'esperem, com sempre. Sí, tornaré. A la propera. Gràcies. Fins aviat. Rebem com cada vegada la mare arenaza de la llibreria La Llosa, que...
I ara falta un minut i mig per arribar a dos quarts de cinc de la tarda. Repassem la pregunta del dia avui des de... Malgrat que estem preguntant a les xarxes.
Doncs avui estem preguntant quin artista musical preferiu, si Rosalía o Mónica Naranjo. Molt bé. I hi ha resultats. I què diuen? A Instagram estem en 50-50, el 50% cap a Rosalía i Mónica Naranjo, l'altre 50%. I a X sí que és veritat que la balança s'ha inclinat a favor amb Mónica Naranjo amb un aplastant 100%.
Molt bé, és a dir, de moment Mónica Naranjo, eh? Mónica Naranjo, si miréssim on queda desempatat, Mónica Naranjo X seria on ara mateix aniria sonant aquesta Mónica Naranjo. No sé si es premia d'alguna manera, no ho sé, l'experiència o els anys d'experiència musical o un component nostàlgic, no sé, no en tinc ni idea. Tu amb quina et quedaries de les dues?
Doncs no ho tinc clar, eh? La veritat, jo potser tiraria per Mónica Naranjo, perquè, bueno, amb algunes cançons clàssiques del 2000 i tal, que van marcar la infància, però no ho sé, eh? No ho tinc clar. Sí, sí, sí. Jo et diria que les dues, en diferents èpoques, han estat igual de pioneres, per tant, escolliu el que escolliu estar bé. Va, doncs gràcies. No marxeu d'aquí tres minuts. Tornem amb més Ona Maresma. Fins ara mateix. La xarxa de comunicació local.
Senset.u FM.
Quan va ser l'última vegada que vas pensar en tu? A Tordera Essentials et convidem a reconnectar amb el teu benestar. Gaudeix de massatges terapèutics, spa japonès, aromateràpia, flors de bac i productes naturals que equilibren cos i ment. Visita'ns al carrer Sant Ramon número 2 de Tordera o reserva còmodament per WhatsApp al 611 505 729 o segueix-nos a Instagram i Facebook. Tordera Essentials. Més que relax, equilibri per la teva vida.
La revista de l'informatiu. Una hora per posar-te al dia. De dilluns a divendres de 9 a 10 del matí a Ràdio Tordera.
Si apreta la gana quan vas a la muntanya, camines, pedales o cases bolets, estàs d'enhorabona. A tocar d'Orsavinyà hem recuperat el restaurant de l'hostal Sant Llop, la cuina de Sant Llop. De divendres a dilluns trobaràs bolets, cassoles i brasa fet a casa. I les postres, també. Redescobreix la cuina de Sant Llop. Reserva al 660 230 974. Cuina autèntica al cor del món negre.
Saps quina és la xarxa social on cada vegada tenim més seguidors? Segueix-nos, t'explicarem què passa al teu voltant, et farem arribar les opinions més destacades de l'actualitat i alguna curiositat que segur que t'agradarà. Tot això amb un estil diferent. Ràdio Tordera a TikTok. Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta.
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera. Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram i rep les notícies sense interferències. No deixis que els algoritmes controlin què has de veure. Inscriu-te a la web de Ràdio Tordera o truca'ns al 93 764 0102 i rebràs els titulars del dia Tordera directament. Ràdio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències.
Ràdio Tordera. L'emissora que t'escolta. La xarxa de comunicació local. No perdis cap detall de la comarca a l'Ona Maresme.
I ara passant 3 minuts de dos quarts a 5 de la tarda, avui als testets de llengua de l'Ona Maresma, parlem de dites i refranys relacionats amb els Sants. Avui, aquest espai que fem com sempre, amb el Sena i la Maresma.
Doncs, Simanel, avui és dimarts i, com cada dimarts, tenim una nova secció del Testets de Llengua amb la Gemma Martínez del Centre de Normalització Lingüística. Avui, en concret, ens vindrà a parlar de dites i refranys relacionades amb els sants, coincidint amb tots sants que queden només tres dies. Així que, bona tarda, Gemma. Bona tarda, Martí. Què ens tens preparat, avui?
Doncs sí, ara que ve tot sants, que recordem que és el dia 1 de novembre, porto un recull de frases fetes i refranys amb sants diversos o amb la paraula sants. Perfecte. Vivim en una terra de tradició cristiana, no cal dir-ho, eh?
I la nostra llengua és plena, avassada de referències a la religió. Si et sembla bé, comencem, en repassem algunes. I tant, comencem quan vulguis. Doncs mira, la primera és Santa Llucia et conservi la vista. Quan a vegades estàs buscant una cosa, la tens davant dels nassos i no la trobes...
L'altra persona et diu, Santa Llucia et conservi la vista, que no ho veus que és aquí. Ja, és quan ho tens als morros, no? Exacte. Santa Llucia se celebra el dia 13 de desembre i és la patrona de tots els oficis que estan relacionats amb l'agudesa visual. I és que Santa Llucia, a causa d'algunes escenes del seu martiri, és una santa invocada per guarir tota mena de mals relacionats amb la vista.
Molt bé. I això fa que per extensió també sigui la patrona d'oculistes, cosidores, matalassers, espertanyers, estudiants, rellotgers i d'un bon, etcètera, d'oficis que només es poden exercir si tens bona vista. Tradicionalment eren modistes, puntaires i brodadores, per exemple. Molt bé.
Perfecte, doncs tenim la Santa Llúcia, de moment, que ho dediquem a la part ocular, visual. Molt bé, passem a la segona, doncs. El segon és ser alt com un Sant Pau.
Aquesta sí que l'he escoltat. Que vol dir ser molt alt. Correcte. La dita, però, no es refereix al Sant Pau evangèlic, a Sant Pau, sinó a un personatge de l'antic gremi barceloní d'espasers que tenia Sant Pau com a patró. Aquest personatge havia d'estar en consonància amb la gran espasa que havia de brandar en processó. I aquesta informació...
la trobem recollida en un llibre d'en Toni Bertran del 2018, que es diu Ensenya amb la llengua, vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remells i les malalties, que jo recomano moltíssim. Molt bé, doncs ja sabem el motiu de per què el Sant Pau era tan alt. Sí, i com a sinònims, a més a més, potser hi ha gent que ens escolta que ha sentit també alt com un Sant Gem. Ah...
o més alt que Sant Cristòfol. Sant Pau no és l'únic que té l'atribut de ser alt. Jo coneixia el Sant Pau només, però ara ja en conèixeré tres. Perfecte. En tenim algun altre? Sí, en tenim uns quants més. Doncs som-hi, tot teu. Aquest que ve ara m'agrada molt, especialment a mi, perquè a casa m'ho deien molt, i ara veuràs per què. A veure. És semblar Sant Roc i la Carveseta.
A veure, ens ho has de descobrir, què vol dir? Bueno, a mi si més no. És una expressió que s'utilitza quan dues persones que van plegades, que van juntes, tenen alçades molt diferents. És a dir, una és molt alta i l'altra és molt baixa. Hosti, que bo. I llavors es diu, aquests dos o aquestes dues semblen Sant Roc i la Carbaceta.
Tu què eres? Jo era la Carleseta, Martí. Bueno, jo també ho he sigut tota la vida.
Per exemple, trobem en el diccionari dos exemples i un diu no fan gaire bona parella, són com Sant Roc i la Carbaceta. Bé, o aquests dos germans semblen Sant Roc i la Carbaceta. Molt bé. I a casa meva m'ho vaig sentir a dir molt perquè una de les meves millors amigues era molt alta, jo era molt baixa i sempre anàvem juntes i semblàvem Sant Roc i la Carbaceta. Molt bona aquesta, a mi també m'ha agradat molt, veus? Perfecte, doncs anem a la següent.
Sí, aquesta no fa referència a un sant concret, però m'agrada també perquè trobo que cada cop es diu menys. I l'expressió és a bon sant encomanes. És una expressió emprada per indicar que algú, perdó, per indicar a algú que no es refiï d'algú altre, per prevenir-lo. Exemple.
Li has preguntat l'adreça a la meva germana? Ah, a bon sant encomanes. Ella no té gaire memòria. És a dir, no tan refis del que t'ha dit. Com ironitzant, ironitza una mica amb aquesta dita. És per avisar, prevenir de... Una mica de... Vas bé, ciraré. Si has de fer cas del que et diu aquesta o aquest, o te n'has de refiar, vigila. Alerta. A bon sant encomanes. Ella també té una bona utilitat. Molt bé.
I l'última és no és sant de la meva devoció o no ser sant de la meva devoció. Què significa? Vol dir no ser simpàtic, no inspirar confiança a algú.
Vindria a ser un sinònim de no fer el pes. Això no em fa el pes. Ai, perdona, aquesta persona no em fa el pes, no és sant de la meva devoció. No em cau bé, bàsicament. Aquell escriptor tan polèmic no és sant de la meva devoció.
Aquell cantant no és sant de la meva devoció. El seu estil no m'agrada. No em fa el pes, no m'agrada. Que no vol dir que sigui dolent, sinó que no concorda amb els teus gustos, no? Exactament, correcte. No em fa el pes, no m'agrada, no em cau bé. No és sant de la meva devoció. Perfecte. N'hi ha molts més...
però me'ls guardo, Martí, per un altre dia a fer una segona part. Molt bé, així fem com a les sèries, eh? Així que qui els vulgui escoltar ens haurà d'escoltar tots els dimarts, aquí. Sí, i m'acomiado avui, Martí, recordant que avui és 28 d'octubre, i és Sant Simó.
Molt bé, eh? Que per això parlàvem també una miqueta de sants. Sant Simó és un sant important a Mataró, hi ha l'ermita de Sant Simó, és una festa, doncs, assenyalada, i el més bo de tot de Sant Simó és que és tradició menjar el sabre, un sabre de Sant Simó, que per qui no sàpiga què és, és un tortell,
en forma de sabre, d'espasa, elaborat amb pasta de brioix i farcit de maçapà o de cabell d'àngel. La raó de la forma és que fa referència a l'espasa que portava Sant Simó quan els mariners de la ciutat l'invocaven perquè els protegís dels atacs dels pirates que arribaven a la costa del Maresme.
i durant uns anys penso que es va perdre una mica la tradició de menjar el sabre, però em sembla que els últims temps s'està recuperant i m'agrada molt. Molt bé, doncs ara que s'acosten les 5 de la tarda i és l'hora de berenar, potser quan acabem el programa m'aniré a comprar un sabre i per acabar de la millor manera el dia. I tant que sí. Així que moltes gràcies Gemma per la secció d'avui i ens escoltem la setmana vinent. Perfecte.
L'Ajuntament de Tordera organitza una primera trobada amb empreses de logística del Nord Maresme, on el futur de la logística serà la protagonista.
Doncs, Simanel, com bé dius, es tracta d'una trobada per impulsar un nou cicle superior, un projecte que connecta innovació, empresa i educació, i per això avui hem vingut fins l'Institut Lluís Companys per explicar-vos aquest projecte, acompanyats del director, en Carles Carré. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. I també avui ens acompanya en Jaume Iglesias, que és el coordinador de cicles i també de PFI. Jaume, bona tarda. Bona tarda.
Gràcies als dos. Avui parlem d'aquest futur de la logística. Primer de tot ens agradaria saber com neix aquesta iniciativa, aquest projecte, que també des de l'Ajuntament i des de promoció econòmica es col·labora, però Carles, com neix?
Doncs mira, d'entrada, si faig una mica d'història diré que ja fa més de sis anys que portem funcionant amb el cicle del grau mig dels sistemes microinformàtics i xarxes i la veritat és que és un cicle que vam començar amb dues línies, ha anat creixent, ara ja són quatre perquè són dos grups de primer i dos grups de segon el que tenim i la veritat és que ha estat molt ben adaptat a les necessitats de l'entorn del municipi i una mica el que les empreses necessiten.
Aleshores, de manera natural, veiem la necessitat de continuar creixent i vist el territori on vivim nosaltres, que és una zona on la logística està a l'abast de totes les empreses, tenim una gran quantitat d'empreses precisament de logística o relacionades en aquest àmbit, veiem una manera natural de continuar creixent poder oferir el cicle formatiu de grau superior especialitzat precisament en logística.
i una mica la idea que surt és aquesta aleshores parlant-ho amb l'Ajuntament també sempre han estat molt interessats i predisposats en que els cicles puguin continuar creixent a Tordera perquè també el que fem és facilitar també les opcions d'estudis de l'alumnat del municipi i la veritat és que ara ens falta això últim fer aquesta promoció a nivell de les empreses i que després des de la Generalitat ens puguin donar també el vistiplau per tirar-lo endavant
Doncs aquest cicle que començarà d'aquí uns mesos, però sí que és cert que hi ha una primera trobada amb les empreses, no?, per explicar com serà aquest cicle. Jaume, en aquest cas una trobada que serà la setmana vinent, divendres 7 de novembre, que és el que també explicareu en aquesta primera trobada amb les empreses.
Sí, bé, això és una oportunitat que se'ns ha brindat des de l'Ajuntament, que com bé deia en Carles, sempre s'ha mostrat predisposat a tirar endavant el cicle, a enfortir-lo, i sobretot, primer de tot, consolidar el grau mitjà, que com deia ja fa vuit anys que el tenim arrencat i ja consolidat en dues línies de primer i dues línies de segon, també l'estem millorant, intentant buscar col·laboració amb les empreses, encara que no siguin del sector de la informàtica, amb petites empreses,
ajudant-nos a la digitalització i demés i ara amb el nou projecte aquest del grau superior que se'ns ha plantejat més que res com a resposta a la necessitat dels alumnes tenim unes promocions de 40-50 alumnes cada curs i són alumnes que tenen
dificultats personals, econòmiques i de més, i és una oportunitat per ells de seguir estudiant, i seguir estudiant aquí a la seva població, a Tordera, a prop de casa. I bé, doncs, buscant la sortida aquesta per l'alumnat i també buscant les necessitats de les empreses, doncs,
Neix el grau superior aquest d'especialitat en logística. I a la jornada aquesta el que buscarem nosaltres serà explicar una mica aquest projecte en què consisteix, quins objectius tenim nosaltres de cares a tirar endavant aquest projecte, com podem ajudar...
en el teixit empresarial d'aquí del territori del Maresme i com li podem donar a nosaltres una sortida d'alumnat d'aquí i sobretot això intentar enfortir el talent local que tenim aquí a la població i a la província i això, buscar una mica aquestes sinergies entre el sector empresarial i el sector educatiu.
Avui en dia els joves aposten per aquest futur professional en el sector de la logística. O heu trobat que en els últims anys hi ha hagut aquest increment?
Sí, el que veiem és que aquí les empreses que obren i les empreses que donen més feina, tot i que no siguin les que facturen més, però sí les que donen més feina i les que donen més sortida laboral són empreses del sector de logística i és un sector en què realment tot el que és la part de la informàtica té una necessitat molt important.
Tot el que és transport, logística i a més requereix d'uns sistemes informàtics que necessiten de personal qualificat i si pot ser qualificat específicament en el sector de la logística per les empreses és un punt a favor i a més és una necessitat que realment tenen empreses que
han obert recentment com Cave Home o com altres empreses que estan aquí ja presents en el territori, que necessiten realment un personal qualificat i, a més a més, si és d'aquí, doncs sempre suma. Un sector també, imagino que s'han d'anar actualitzant, no?, pel que ara comentaves, per la tecnologia i això és bo per les empreses perquè el personal està...
més preparat i també aquesta sortida per als joves. Vosaltres també des del cicle imagino que intenteu adaptar-vos i actualitzar-vos. Correcte. Des del cicle, si nosaltres el que intentem és oferir a l'alumnat aplicacions dintre del sistema logístic de les empreses, o sigui, aplicacions que s'estiguin utilitzant actualment en les empreses i donar-los un coneixement bàsic a través del qual ells ja puguin anar a l'empresa i ser productius des del minut 1.
Si algú dona en els cicles formatius, tant els de grau mitjà com els de grau superior, són una aplicació directa a les empreses, o sigui, tenen un contingut altament pràctic, molt atractiu pels alumnes, i els alumnes surten del cicle i són capaços ja de ser productius per a les empreses, que és una cosa que realment els interessa molt i són com petites relíquies que tenen les empreses d'alumnes de cicles formatius que des del minut 1 són ja productius.
Clar, parlem d'un cicle superior, Carles, que és molt pioner, que abans de l'entrevista em comentau que serà el primer que hi haurà a Catalunya, que suposa també per l'Institut tenir aquest cicle també entre la vostra oferta. Bé, d'entrada buscàvem una cosa que realment s'adaptés a les necessitats del territori. I després, bé, el que estem fent ara, de fet, és tot el treball previ
perquè la Generalitat ens el concedeixi. És a dir, no és que ja el tinguem assignat. Nosaltres vam anar a parlar amb el Departament i ens van dir que prèviament per fer l'assignació d'un cicle formatiu es necessita aquest estudi sobre el territori i que es vegi aquesta necessitat.
El que estem fent ara és això, precisament. Estem veient que la necessitat hi és i, aleshores, a veure si després, a partir d'aquest punt, des del Departament, des de la Generalitat, ens poden concedir el cicle. Però, realment, és el que molt bé explicava en Jaume, és aquestes...
sinergies que hi ha entre els estudis que nosaltres podem proporcionar i realment les necessitats del municipi i sobretot la comarca, que està molt tirada cap a la logística, perquè tenim grans empreses aquí, Inditex, o ha dit en Jaume, hi ha moltes, i aleshores seria precisament això, és afavorir aquesta mà d'obra altament qualificada a les empreses i a part també poder oferir aquesta oferta formativa a l'alumnat
tant del nostre municipi com de fora, perquè quan són graus superiors també hi ha molta mobilitat amb l'alumnat, i és com quan vas a la universitat o vas a fer cicles formatius de grau superior, la gent es desplaça per poder fer aquests estudis.
Llavors estem en aquest punt, que la setmana que ve serà aquesta primera trobada, que de fet el formulari d'inscripció ja està obert a la pàgina de l'Ajuntament, que es poden inscriure. Hi ha algun requisit també per tal d'inscriure's en aquesta primera trobada o no?
No, no, nosaltres en principi animem a totes les empreses del sector logístic i de qualsevol altre sector que estiguin interessades en col·laborar que es tirin davant aquest cicle. És un cicle, com deia en Carles, que encara no està adjudicat i que estem lluitant perquè se'ns adjudiqui.
I la idea d'aquesta jornada és també que les empreses ens donin un cop de mà per confirmar la necessitat que realment aquí es necessita aquest cicle i també la necessitat que les empreses necessiten alumnes en pràctiques, que la part de les pràctiques és un...
un component important també del cicle de grau superior, que és una estada que realitzen les runes a les empreses i és explicar una mica el funcionament del cicle, però també el funcionament de l'estada a l'empresa de l'alumnat del grau superior i en què poden ajudar les empreses i en què les empreses ens poden ajudar a nosaltres i buscar una mica això que comentàvem, aquestes ajudes mútues.
Una trobada que serà, com dèiem, divendres 7 de novembre, de 10 a 11 del matí, a promoció econòmica, i sereu vosaltres també, personalment, per fer aquesta trobada i aquesta xerrada? Sí, estarem explicant això mateix presencialment i disposats a resoldre tots els dubtes que puguin sorgir per part d'empreses, per part d'Ajuntament i de qui vulgui acostar-se el dia 7 de novembre a les 10 del matí.
Sí, exactament. És a dir, em ratifico amb el que ha dit en Jaume. La finalitat és aquesta, realment. Quin missatge també voleu transmetre a tots els joves, no només de Tordera, sinó que del Maresme, per poder estudiar o que es plantegin també estudiar aquest cicle?
Bàsicament, el que es planteja a nivell de cicles formatius, o sigui, una inserció laboral molt elevada i, sobretot, que l'accés a un grau superior es pot arribar des d'un grau mitjà, però també des de segon de vegerat, que és una formació molt pràctica i és una formació que realment et dona una productivitat des del minut 1 a nivell d'empresa i una inserció, un cop acabes a grau superior, molt elevada.
Quan s'aprovi aquest projecte, com seran també els terminis perquè la gent es faci una idea de quan començaria el cicle o de quan es podria apuntar si està interessat?
Si al final se'ns adjudica el cicle, els terminis, quan surti l'oferta educativa del curs vinent, del curs 26-27, en aquell moment ja l'alumnat podrà inscriure's en la modalitat que sigui. De cara al curs vinent o curs 26-27 seria la idea ja començar el primer curs del cicle fonatiu de grau superior. El segon seria el curs següent.
Carles, quina és l'oferta també ara més enllà d'aquest nou cicle que es pot presentar des de l'Institut Lluís Companys? De fet, el cicle que tenim és el d'informàtic, el de grau mig, i després també tenim el PFI, que per la part del PFI, com que és de la branca administrativa, també la idea era intentar créixer, és a dir, poder obrir un cicle formatiu de grau mig per la branca administrativa. Això també és un dels temes que parlarem.
Però això s'ha de treballar prèviament també amb el departament. És a dir, la idea és que Tordera sigui un referent educatiu, malgrat el mares medal de tot, que sembla que som terra de ningú, doncs fer que en el mapa se'ns vegi, siguem visibles i realment pugui ser un referent per estudiar. I més ara, que ara hi ha molt bones comunicacions, el darrer any, amb la millora dels busos de segalès, etcètera, hi ha molt bona combinació per venir a Tordera. Per tant, doncs, és potenciar-ho al màxim.
Ja per acabar, Jaume, ara el jovent aposta més per aquests cicles formatius, més enllà d'anar a la universitat, que potser tots els estudiants tenen aquest objectiu, però heu vist aquest canvi potser de mentalitat del jovent, d'apostar pels cicles formatius per arribar allà on volen?
Sí, sí, sí, bueno, s'està trencant una mica l'estigma que hi havia envers els cicles formatius i el que passa és que encara ens queda molta feina per fer i ens queda molta pedagogia i realment no veure com una pèrdua de dos anys sinó veure com una oportunitat.
una oportunitat de creixement i una oportunitat per estudiar realment el que tu escollis que vols estudiar i que et dona una sortida laboral en què tu hauràs de fer durant 8-10 hores diàries durant cada dia i que al final has de tenir clar a què et vols dedicar i anar-hi. I sí, sí, està canviant una mica la tendència però encara ens queda una mica de feina per fer encara.
Doncs Jaume, moltes gràcies avui per explicar-nos aquesta primera trobada, també la idea que teniu amb aquest cicle superior i que vagi molt bé. Estarem molt atents a veure també si realment aproven aquest projecte que seria, com dèiem, pioner a Catalunya. Moltes gràcies i ens veiem el 7 de novembre a les 10 del matí a Promoció Econòmica. Doncs Carles, també el mateix, moltes gràcies i convidem a tothom a participar-hi a la trobada i també al cicle.
Perfecte. Moltes gràcies a vosaltres també per atendre'ns. Gràcies a vosaltres per acompanyar-nos. Marxem amb la proposta musical de la Judit Puig. Que passeu una bona tarda i tornem demà. Que vagi bé. Adeu.
Hola, sóc la Judith Puig, tècnica de Serveis Socials de l'Ajuntament de Parafolls, i la cançó que voldria escoltar, coincidint amb que fa un any del Dana, la cançó que es diu Llatres de sobretaula, que han fet juntament La Raïza i Zoo, entre d'altres artistes. Allà on el camp mord de penes,
i no es sente el so del llamp. Heu ensat on a l'esquena s'han mesclat l'aigua i l'arena i baixa un monstre fe de fang. Hi ha una taula que d'avi diuen que és la sang de Déu. Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard, ja hi ha ningú diuen.
L'emissora que t'escolta.
A Pony Pujol Empresistes trobaràs assessorament, especialitat i dedicació amb més de 50 anys d'experiència perquè les teves obligacions tributàries estiguin degudament presentades i t'oblidis determinis, recàrrecs i errors. Som la solució als teus problemes. Pony Pujol Empresistes. Ens trobaràs al camí RAL 35 de Tordera o al telèfon 93 764 04 69.
Escrius o llegeixes? Tant se val. A la llibreria Papereria Camiral 50 ho trobaràs tot per informar-te, entretenir-te, aprendre o treballar. Prensa diària, llibres, revistes especialitzades, papereria, material escolar i d'oficina, fotocòpies, articles de regal. On? A la llibreria Papereria Camiral 50.
Procrastinar. Procrastir què? Tasca important que no pares d'ajornar. Ah, el que fas per no anar al dentista. Ara, a Dental Company, 20% de descompte en tractaments d'ortodòncia i implants. Demana la teva cita gratuïta a Dental Company PONES o al 900 926 900. I de procrastinar, res de res. Dental Company, porque sonreír es salud.
Saps quina és la xarxa social on cada vegada tenim més seguidors? Segueix-nos, t'explicarem què passa al teu voltant, et farem arribar les opinions més destacades de l'actualitat i alguna curiositat que segur que t'agradarà. Tot això amb un estil diferent. Ràdio Tordera a TikTok. Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta. Ràdio Tordera et porta a una nova manera de gaudir dels millors moments amb la companyia d'històries i bona música. Mas!
Desperta emocions i records al nostre costat. Escolta les playlists i podcasts de Ràdio Tordera a Spotify. No esperis a Premaplay. Ràdio Tordera. La teva música. La teva ràdio. La teva ràdio.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. El nou acord d'energies renovables aprovat avui pel govern català pot afectar i molt a comarques com la Conca de Barberà en el nombre de projectes presentats anualment.