I ara passen 3 minuts a les 4 de la tarda
i, com cada dia, és el moment de remenar
entre els arxius de la comarca.
Jordi Percebaix, bona tarda.
Molt bona tarda, Manel.
Què ens expliques avui?
Doncs mira, avui ens traslladem al 1997,
concretament a la Pineda del 1997,
aquest municipi maresmenc,
i és que aquell any la Biblioteca de Pineda de Mar
celebrava el seu 75è aniversari.
Aquest centre, que actualment forma part
de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona,
es va construir gràcies a la voluntat
de la Mancomunitat de Catalunya,
que va crear el Pla de Biblioteques Populars
a principis de segle.
La construcció es va apropar, de fet,
quan es va presentar el segon any
durant un dels mandats de Manuel Serra i Moret
com a alcalde de la vila,
i per aquesta raó, de fet,
dona nom a la mateixa biblioteca.
En el transcurs de l'acte de celebració,
es va humanatjar les biblioteques
que han tingut cura del centre,
les bibliotecàries, de fet,
que van tenir cura del centre
durant els anys d'existència,
i es va comptar amb l'especial, també,
presència de Maria Teresa Boada,
que era responsable de la posada
en funcionament de la biblioteca
un cop finalitzada la Guerra Civil.
Durant l'acte de celebració
d'aquest 75è aniversari,
l'alcalde de Pineda,
que llavors era Salvador Llorenç,
va anunciar les negociacions
que s'estaven duent a terme
amb el consistori
per adquirir uns terrenys anexos
a la biblioteca
per fer-ne una ampliació.
Aquesta possibilitat,
necessària per incorporar
fons audiovisuals al centre,
estava sobre la taula
des de feia diversos anys,
quan l'Ajuntament governava el PSC.
D'altra banda,
continuaven també figurant
com a temes pendents de la biblioteca
la informatització del fons
i de la seva gestió
i altres parts de titularitats
de la Diputació de Barcelona,
també a l'Ajuntament,
cosa que, amb el pas dels anys,
i actualment segueix dient-se
a Biblioteca Manuel Serra i Moret,
han aconseguit.
Doncs avui també ho hem pogut recordar
aquí a l'Ona Maresma.
Gràcies, Jordi. Fins aquí una estona.
A tu. Fins ara.
Històries de Rodalies,
un llibre que l'han escrit
tres passatgers habituals
de la línia R1 de Rodalies,
on han volgut plasmar
les seves aventures
i el dia a dia d'anar amb tren.
Ben atents.
Doncs sí, Manel,
avui parlarem de Rodalies,
d'aquest sistema de trens
de Rodalies i Regionals de Catalunya.
És conegut per les seves històries,
tant les que succeeixen
en els seus trens
com també les que expliquen
als seus usuaris.
I avui ho volem fer
d'un llibre
que han escrit
tres persones.
Un d'ells,
doncs el coneixem molt bé
perquè forma part
de l'Ona Maresma
i avui el tenim també
amb nosaltres
fent aquesta entrevista triple.
Estem parlant
d'en Javier Méndez.
Javier, què tal?
Bona tarda.
Bona tarda,
Jonsara.
Bona tarda a tothom.
De nou, eh?
Bona tarda,
perquè ja t'hem escoltat
l'Ona Maresma,
però avui també ens fa il·lusió,
no?,
que puguis participar
d'aquesta entrevista
explicant, doncs,
totes aquestes històries
que heu plasmat
en el llibre.
Doncs sí,
un projecte
que ens fa molta il·lusió
tant a mi
com a les meves companyes
de compartir amb tothom
i que esperem
que us agradi.
Doncs vinga,
les teves companyes
que avui també
les tenim al programa
en aquesta trucada.
Per un costat
tenim també
la Susana Solans.
Susana,
Bona tarda.
Bona tarda a tothom.
Gràcies per la invitació.
A vosaltres, eh?
A vosaltres també
per explicar-nos
aquest llibre.
També tenim amb nosaltres
a la Nieves Martínez.
Nieves,
bona tarda,
benvinguda.
Hola,
bona tarda,
què tal?
Bé,
molt bé,
molt contents avui
de tenir-vos
a l'Ona Maresme
perquè ens expliqueu
aquest llibre,
Històries de Rodalies.
Començo, nois,
preguntant-vos
quina relació teniu
per ajuntar, no?,
totes aquestes històries
en un llibre,
perquè són històries
personals de cadascun
però que al final
les heu ajuntat
en un mateix llibre.
Com neix aquesta idea?
Bé,
una mica,
potser hauria de ser
Susana
perquè va ser
la primera
en donar aquest pas
dintre del programa
que tenim
però que en el seu moment
tenia una secció
que feia ella
que es deia
Històries de Rodalies
i jo crec que va ser
una mica també
el detonant,
no, Javi?
Correcte, a veure,
jo aquí vaig ser
un afegit,
jo realment feia
tècnic de so
i bé,
jo era el tècnic
del programa
de ser la VIP
que feien,
bueno,
que encara fan
la Nieves i la Susana
i llavors
una secció
del programa
que la Susana feia
era explicar
anècdotes de Rodalies,
coses que li passaven
a Rodalies
però d'una manera diferent,
no?,
i ens feia molta gràcia
i sempre li deia
has de fer un llibre,
has de,
això ho has d'explotar,
has de fer alguna cosa
amb això
i bueno,
la Susana estava com que
bueno, sí,
ja mirem,
no sé què
i aquí la Nieves i jo
vam fer de Tio Gilito
i vam dir
vinga,
va,
anem a explotar-ho
i anem a fer
un recopilatori
i fem un llibre
i així va ser,
la veritat,
no,
així va ser la història.
Doncs Susana,
com ho vas viure tu
perquè,
com deia en Javi,
la Nieves van ser
qui et van donar
aquesta empenta.
Sí, bueno,
la veritat és que
en aquell moment
jo treballava a Barcelona
i era la víctima
de la companyia,
no?,
per dir-ho d'alguna manera
i llavors ells dos,
els meus compis,
en aquell moment
no patien
les incidències diàries
en la línia.
Llavors,
bueno,
jo vaig voler
utilitzar,
doncs,
tot aquest cúmul
d'històries
per,
per,
doncs,
regirar una miqueta
l'experiència
i fer-ho amb clau d'humor
i aquesta era
com la meva secció.
Quan ells van començar,
eh,
saps que
destins que canvien,
van començar
a ser usuaris
de la línia 1,
doncs,
van no només
empatitzar
de manera
virtual,
sinó
que van,
van començar
a recopilar
les seves pròpies històries
i aquí va ser
quan,
quan ells van dir
doncs,
ara ja no ets
tu sola
la que pateix,
ara patim tots,
doncs,
anem a ajuntar
aquestes històries
i així va néixer
una mica.
Que de fet,
en el llibre
s'estructura d'aquesta manera,
no?,
el format són
aquestes històries
personals
que expliqueu cadascú
però que també
a vegades
les vostres històries
també entren
en les línies
de l'altre company.
És una miqueta
aquest format,
no?,
el que trobem
en el llibre?
Sí,
a veure,
cadascú,
des del principi
vam decidir així,
cadascú era
totalment lliure
per fer les històries
com ho veies necessari.
Sí que és cert
que hi ha algunes històries
que es solapen
perquè es connecten.
De fet,
hi ha una concreta
que la Nieves
agafava el tren
va ser un...
va ser quan va haver-hi
el problema de l'arbre,
un arbre que es va
caure a la via,
a Barcelona,
no sé on va ser,
que la Nieves
plegava pel matí
i tornaven per la tarda
i va arribar com a les 5 de la tarda
o a les 6.
I jo,
justament a aquella hora,
era quan plegava
de la feina a Barna.
Llavors,
va ser com...
vam decidir,
ostres,
mira,
això ho hem de connectar
i fer una història conjunta.
Però sí,
realment,
cadascú era lliure
per fer les històries
que volguéssim.
Des d'així
vam decidir
cadascú té el seu estil
ben marcat
i ho vam decidir
fer així,
bàsicament,
compartir cadascú
les nostres experiències
amb el seu propi punt de vista.
I tot passa,
nois,
a la línia
nostra,
eh,
del Maresme.
Correcte.
Correcte,
la R1
perquè és la que utilitzàvem
i, de fet,
la foto de portada
del llibre,
tot i que està
feta amb un programa
d'intel·ligència artificial
que està fet
com amb aquarela,
és una foto del tren
passant per Canet.
O sigui que,
sí, sí,
és R1 completament.
I a més,
us uneix, no,
Canet?
O sigui que és tot
molt significatiu vostre,
de la vostra història.
No,
dic que sí,
que és a l'inici
del patiment,
per dir-ho d'alguna manera.
Sí,
tot,
tot,
parteix de,
bueno,
de Radio Canet
i a partir d'aquí
baixem una miqueta
a la Riera
i llavors pugem
a l'aventura diària
Camí de Barcelona
als tres,
també,
sí.
Nieves,
quina és la història
que es plasmatarà
en aquest llibre
que vols explicar-nos
o que més t'ha marcat,
no?
Ja sigui negativament,
perquè al final
sempre hi ha inconvenients,
no?,
a Rodalies
i més
aquests últims mesos
que hi ha
tants problemes,
però també,
no sé,
si vosaltres heu viscut alguna història
així d'amor
que heu conegut a persones,
o sigui,
que també hi ha històries
positives dins dels trens,
però amb quina història
et quedaries?
Bé,
jo primer de tot
dic que no només
és una crítica
a Rodalies,
sinó que hem intentat
treure el que tu dius,
no?,
també aquesta vessant positiva
o que a vegades
no mirem
el que ens envolta
i que estem envoltades
de moltes coses,
de sentiments,
de tristor,
fins i tot,
no sé,
hi ha diferents factors
aquí que també
és vida,
no?
Jo si he de triar
una
de les que jo,
no sé,
de les que jo he escrit,
que potser seria
una que és
Moriremos Todos,
perquè ara
em sento molt reflectida
amb la calor,
amb la onada de calor,
amb com van
els trens de plens,
fins i tot,
em sembla que era ahir
o abans,
ahir,
aquesta setmana,
una persona
que ens segueix
una mica
a la xarxa
del llibre,
d'Històries de Rodalies,
ens enviava fotografies
de com anava el tren
a primera hora
que no podien entrar
a l'arreu
i jo crec
que aquesta
de Moriremos Todos
ara mateix,
en aquest estiu,
seria la que triaria.
Potser en un altre moment
trio un altre,
eh?
Doncs,
em quedo també
amb això que has dit,
no?,
que al final
teniu aquest feedback
de totes les persones
que llegeixen el llibre,
que també són usuàries
de Rodalies
o que en algun moment
han agafat algun tren
perquè podeu empatitzar,
no?,
perquè són històries
molt comunes.
Sí, exacte.
Susana,
endavant,
Susana.
No, no, no,
volia dir que,
que clar,
part també
de viure
com aquesta experiència
del transport
per anar
normalment
a la feina,
doncs,
la pots fer
amb aquesta mena
d'inquietud,
aviam si arribo a temps,
o pots obrir els ulls
de manera,
no?,
de manera curiosa
i utilitzar-lo
també
com una mena
d'estudi sociològic
de la gent
que t'envolta,
no?, i abans
quan tens com la missió,
no?, de veure
quina cosa extraordinària
passa amb una cosa
aparentment rutinària,
que és el desplacament
d'una localització
amb una altra,
i ho fas amb la intenció
d'estar desperta,
aixeques la vista
de la pantalla
per mirar el teu voltant
i abans passen coses
extraordinàries,
el que deia la nieves,
no?,
a vegades
no només
ens enfadem
perquè n'hi ha incidències,
sinó que
connectes
amb la humanitat
que,
en aquell moment,
està coincidint
fent la mateixa activitat
que és anar
d'un punt
amb un altre,
no?,
i això és maco
perquè,
bueno,
a vegades
passen per la vida
quasi sense fixar-nos,
no?,
amb el nostre entorn,
i escriure el llibre
també ens ha ajudat
a, hosti,
a connectar,
a mirar,
a estar presents,
no?,
amb allò que fem,
o sigui que
recomano a tothom
que miri al voltant
i aixequi
els ulls de la pantalla
per una estoneta.
Quin capítol
ens recomanaries,
Susana,
del que has escrit?
Bé,
jo tinc dos favorits,
un que ho trobo
molt graciós
perquè,
perquè veritablement
va ser així,
que era
un personatge
que,
cridant,
saps,
aquestes converses
que té la gent
amb veu molt alta,
doncs,
estava dient
que li tenia
que comunicar
una notícia
increïble,
doncs,
a algú,
eh?,
amb la persona
amb la qual estava parlant.
I tothom,
estàvem superatents,
rotllo molt cotilles
a veure
quina era la notícia,
no?
I es va allargar,
estació,
reestació,
no sé com dir-t'ho,
és que em sap molt de greu,
i era com,
va, va, va,
que arribo a la meva parada
i no m'enteraré
de la història.
I finalment
vaig baixar
i no em vaig entrar
de la història
i em vaig empenedir
perquè tindria
que haver seguit
fins que el bon home
acabés d'explicar
la narració.
I l'altre,
que és amb tot positiu,
que això sembla
una inventada,
però us asseguro
que és veritat,
que era un senyor conductor
que anava dient
missatges
de...
de vinga, va,
que arribarem,
perquè no...
perquè era un dia
d'aquests incidències
que parava molta estona
en cada estació
i el senyor anava dient
jo us recomano,
senyors passagers,
que canviïn,
que ara deixin seure
amb altres persones.
Vinga, va,
anim,
que això ja s'acaba.
Vull dir,
van anar
com un cheerleader
motivadíssim,
animant el trajecte
i estàvem tots flipant
perquè, clar,
quan sentim el tindong
és que
alguna cosa dolent passarà.
En canvi,
aquest senyor
va fer que el trajecte
fos increïblement
flipant, no?
I, bueno,
sempre em vaig quedar
amb les ganes
de veure
que era aquest senyor humà
que tan extraordinari.
Aquestes són
les més dues favorites.
Potser tornes
a trobar amb ell, eh?
No sé,
les històries del tren.
Mai més, eh?
Mai més m'ha patat.
Perquè al final
hi ha aquest punt, no?,
que quan agafes el tren
a una hora
sempre veus
a les mateixes persones
i potser quan tornes
també les tornes a veure
perquè tornen de la feina
o del que estiguin fent
en aquella localitat.
Javi,
quin capítol
és el teu preferit?
Amb quina et quedes
o quina és la història
que t'ha marcat
dins de Rodalies?
Jo crec que
si hi ha moltes, eh?
Perquè com
hi ha una petita...
La selecció
de les històries
són selectes
jo crec que em quedaríem totes.
Però si hauria
de decidir-me
per alguna
jo crec que agafaria
la de Moulin Rouge
perquè és la primera
que vaig escriure
i de fet
em va fer molta gràcia
perquè
jo tornava dels trens
per la nit
i llavors
la nit a Rodalies
és completament diferent
és a dir
més un divendres
al vespre, no?
És a dir, llavors
jo vaig veure
doncs bueno
què veus
quan tornes de nit
des de Barcelona
esgotant?
Doncs veus la gent
que se'n va a bateró
a la discoteca
amb la música
veus el vagó
de la gent fumant
inclús em vaig trobar
amb gent
canviant-se
als vestidors
o sigui
com si fossin vestidors
em vaig trobar
gent canviant-se
entre vagó i vagó
saps?
Llavors doncs
jo vaig fer com
la metàfora
de dir
ostres
em sento com en un cabaret
no?
És a dir
la part de fumadors
la gent ballant
amb la música
i després la gent
la gent canviant-se
i clar
i la
i diguéssim
la gota
que col molt basso
per dir-ho així
és que quan
anava a canviar-me
de vagó
per baixar
em diuen
dels que estaven canviant
em diuen
deje pasar
a este senyor
o sigui
a sobre
em vaig
condenar
aquell dia
M'agraden molt
aquests noms
també que els hi poseu
als capítols
la xica del pantaló
nadida
sin frenos
no hi paraíso
és que són
molt bons
molt en ruix
o sigui
heu agafat també
aquest to
per poder
fer més atractiu
aquest llibre
ja sabeu
que a la ràdio
el temps és limitat
però
nois
també vull que
recomaneu
on pot
llegir la gent
aquestes històries
i si teniu pensat
fer alguna segona part
mira
així
ràpid
perquè sé
que el temps és limitat
el llibre
el podeu aconseguir
per Amazon
és un llibre autopublicat
no val ni 10 euros
o sigui
a preu
excel·lent
el teniu en català
i en castellà
buscant històries de rodalies
el trobareu
i també
ens podeu seguir
al nostre canal d'Instagram
que és
històries de rodalies
tal qual sona
on allà
publiquem
també
coses que ens van passant
la gent
de fotos
de com van viatjant
i tal
i també cosetes
pròpies
és a dir
algun monòleg
algun vídeo així
graciós promocional
o sigui
tenim algunes cosetes
i després
de cara a futur
el que ens agradaria
és que la gent
s'animés
és a dir
la gent que en segueixi
o la gent
inclús que utilitza
altres línies de rodalies
s'animés
i escrivissin
els seus propis
històries de rodalies
i al final
poguessin fer
com una espècie
de recopilatori
de totes les línies
de rodalies
seria molt interessant
perquè cada línia
és diferent
personatges diferents
anècdotes diferents
i per tant
jo crec que
és una manera
de veure el servei
d'una manera
diferent
divertida
també crítica
però sense atacar ningú
saps
o sigui
que sigui una manera
diferent
de viure l'experiència
que és viatjar
per rodalies
o sigui
teniu la idea
d'obrir-ho
a tots els usuaris
que agafen
el tren
només de la R1
no no
o sigui
de la R1
de la R2
de la R1
de qualsevol
qualsevol línia
de rodalies
ens val
molt bé
doncs Susana
Nieves
esperem que es faci realitat
aquesta segona part
que serà molt interessant
doncs
a descobrir
totes aquestes històries
doncs sí
ens faria moltíssima il·lusió
i bueno
afegir el que ha dit
en Javi
doncs això
que ja tenim gent
que no acaba d'animar-se
a escriure com tal
però sí que ens passa
anècdotes
que li estan passant
a altres línies
i a mi
em fa moltíssima il·lusió
perquè evidentment
tenim
els amics
coneguts
d'aquí
de Canet
o d'aquests coneguts
que pateixen
la R1
amb nosaltres
però clar
ens estan escrivint
d'altres línies
doncs una mica
empatitzant
o estàs a la meva línia
també em passa
aquí també
això
ho recordo
i llavors
una mica
animem això
a aquestes persones
doncs que ja
fan aquest
aquest
contacte
amb nosaltres
doncs de dir
vinga va
doncs escriu això
no
i enviarem-ho
i farem
una mica
doncs aquesta feina
de recopilar-ho tot
ens faria moltíssima il·lusió
la veritat
i tant
és molt interessant
eh Susana
acabo
amb tu
tot i totes aquestes històries
algunes negatives
recomaneu agafar
els trens
i aquest servei
de rodalies
home
és que
moltes vegades
no queda més remei
no
a més és sostenible
és relativament
més econòmic
que altres mitjans
de transport
i tant que sí
no
i ja sabem
que bueno
que és imperfecte
no
aquest servei
i tenim dues opcions
no
o
o començar la jornada
doncs amb aquesta amargó
no
i amb aquesta
incertesa
de què passarà
o
el que deia abans
no
o intentar
que l'experiència
serveixi
per alguna cosa
no
i bueno
i podem
ens
podem fer un relat
de les experiències
més mundanes
i convertir-les
en extraordinàries
i és una mica
doncs
l'espírit
i l'ànima
d'aquest llibre
no
això mateix
convertir
ordinari
en extraordinari
i esperem
que la gent
s'animi
i pensi
que ells també
poden participar
en aquesta aventura
que és
viatjar
per Catalunya
doncs
ens quedem
amb aquest missatge
que tothom
llegeixi
aquest llibre
històries
de Rodalies
de la Susana
la Nieves
i en Javi
que avui
els hem tingut
a l'Una Maresme
per explicar-nos
aquests petits secrets
hi ha molts més capítols
i això
doncs
no deixeu de
comprar aquest llibre
per conèixer
aquestes històries
i també per escriure-les
si viatgeu en tren
apunteu aquestes històries
per després
una segona part
poder-les ajuntar
nois
moltes gràcies
avui per ser amb nosaltres
gràcies
gràcies
gràcies a tu
seguim endavant
set minuts
per arribar
a dos quarts
de cinc
de la tarda
tenim una
pregunta
del dia
a les xarxes
de l'Una Maresme
la recordem
una vegada més
Gemma
avui què estem preguntant
si heu deixat
de fer
apats
a fora
a fora de casa
per exemple
a la terrassa
per culpa dels insectes
alguna vegada
molt bé
tu ja ens has dit
que sí
jo dic que també
i què diuen
els nostres oients
que no
diuen que no
que continuen
sortint a la terrassa
que continuen
sortint al carrer
doncs escolta
anem a veure
una mica el debat
amb el Jordi
i el Javier
jo vull saber
més si han hagut
de suspendre
apats
Jordi
si tens
algun remei
infal·lible
perquè no et piquin
els mosquits
no
i el necessitaria
perquè soc dels
que entren
al mania
persecutòria
no sé si us ha passat
mai
que quan veig
un mosquit
surt la part
més assassina
i més visceral
meva
i no puc parar
fins que
ho sento
pel senyor mosquit
l'esclafi
contra la pare
o contra algun lloc
per tant
canvio
saps
doctor Jekyll
i Mr Hyde
és a dir
t'obsessiones
t'obsessiones
en poder-lo matar
i això
quan passa la nit
quan estàs dormint
és molt perillós
perquè no tornes a dormir
fins que no mates
aquell mosquit
sobretot el sorollet
Jordi
perquè és el silenci
absolut
això
és massa
és una guerra
entre el mosquit
i jo
directament
total
un tu a tu
directament
a veure
Javier
en el teu cas
et piquen molt
els mosquits
saps què fer
perquè no et piquin


que hagis de ser creient
no és una creu
no
no
no
no
dic
potser si
romànica
si soc musulmà
no he de fer una lluna
no
no
és una creu
una creu
sense més
una creu
sense més
curativa
sí
ja quan veieu
que està sortint sang
ja heu de parar
amb aquesta creu
exacte
no tica
però fa mal
suposo
exacte
Jordi
la cosa seria
que pari de fer mal
la picada
si ens estem començant
a fer mal
nosaltres
ja la solució
no ens valdria
tampoc
no val
no val
potser és per això
que no
ens molesta
la picada
perquè si ens fem
molt de mal
amb la punxada
amb la unga
és aquest el secret
no cal punxar tan fort
però la gent
que tinc al meu entorn
quan els hi veig
que els hi ha picat un mosquit
és el primer que els hi faig
directament
Marçal
tu tens alguna solució
per les picades
dels mosquits
jo
la meva solució
és una cosa molt rara
un antimosquit
en format rolón
val
que no sé per què
un dia em vaig comprar
però que funciona molt bé
sí
i si això no funciona
el que faig
és dormir amb el ventilador
diguem-ne
que vagi escombrant
el meu cos
esquerra-dreta
llavors el mosquit
no pot aterrar
això durant la nit
mentre dormo
és a dir
et poses el ventilador
al revés
no no no
el poso
allò que es va movent
diguem
el flux d'aire
amunt i avall
bueno
esquerra-dreta
amb l'aire
el mosquit
surt expulsat
diguéssim
bàsicament
no té
exacte
és tot
l'aeroport
no li donen pista
no Marçal
està sobrevolat
durant tota la nit
sense tenir pista
i Marçal
ara que ens explicaves això
aquesta solució
perquè no aterri
el mosquit
en tens una altra
per quan fa molta calor
per les nits
que em vas explicar
l'altre dia
ah sí
bueno
seguim
mira
és un dos per un
perquè el mateix ventilador
el deixes fent el mateix
i quan et vingui un pic de calor molt extrema
agafes un esprai
amb aigua
o el típic flus-flus aquest
correcte
el típic flus-flus
que estigui en moda d'espersor extrem
val
que et faci moltes gotes petites
i t'ho tires per sobre
pulveritzar
correcte
tot i que l'aigua estigui
no estigui freda
diguem
estigui temperatura
a l'habitació
el refresc
o sigui
la sensació d'estar fresc
és instantània
per tant
et tires com el flus-flus
i et fiques davant del ventilador
i quedes com congelat gairebé
bueno
has de tapar-te llavors
has de ficar-te una hora
tant de bo
també et dic amb les nits que he passat
i que estem passant amb tantíssima calor
escolta'm Jordi
això ho hem de fer secció
perquè estic veient
que tenim com molts consells casolants
m'estàs endevinant
justament el pensament
n'ha de dir que en Marçal
faci un pas més
a part de ser el tècnic
meravellós de l'Ona Maresma
vull una secció ja
a les nits
Màriam Faro
no sé si el recordeu
de remeis casolants
cada setmana
sí, exacte
que cada setmana ens expliqui
com una solució
i que la gent en sigui
m'agradaria una solució
per solucionar tal cosa
i que el Marçal ens expliqués
com solucionar aquest problema
això seria meravellós
clar, un qüestionari
i el Marçal
benvingudes amigues
avui parlarem de
servei públic
i el que no sàpiga
m'ho inventaré
però absolutament
totalment
ara que ha estat
Xumari, Alfaro i Jordi
estava recordant també
una mica aquests consells
vinculats amb el pipí
que en vam parlar
també fa dies enrere
de les picades de medusa
o deia la llegenda
que si t'aplicaves pipí
després de la picada
doncs que calmava aquesta picada
que després vam veure
que no havia
una ciència
que demostrés realment això
però sí que vam trobar
oients
inclús locutors
d'aquest programa
que si no s'havien aplicat pipí
ho havien vist aplicar
en el seu entorn
no sé si Jordi
era per vergonya
que la gent ens va dir
jo no ho he fet
però ho he vist
pot ser
no?
el típic de
tinc una mica
i que ets tu
això sol passar
per no baixar-se
directament
de medalla
exacte
exacte
doncs gràcies a tots
va fem una petita aturada
3 minuts
i tornem
a més
on a Maresme
en directe
fins a les 5 de la tarda
no marxeu
encara tenim moltes coses
per compartir plegats
un tastet de llengua
i també parlarem
de les troballes
al castell de Palafolls
tot això passarà d'aquí
només 3 minuts
a la teva ràdio local
arribant fins al punt
de les 5 de la tarda
i acompanyant-vos
encara fins al proper divendres
no marxeu
perquè ara mateix
tornem a moltes més històries
la xarxa de comunicació local
i acompanyant-vos
acompanyant-vos
acompanyant-vos
acompanyant-vos
acompanyant-vos
acompanyant-vos
acompanyant-vos
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sembla que l'origen d'aquesta expressió prové d'antic,
de quan els conductors dels carruatges duien una gorra que els identificava.
Quan el carruatge s'aturava perquè els viatgers poguessin menjar en un hostal,
tothom havia de pagar excepte els que anaven de gorra,
és a dir, els conductors dels cavalls.
És per això que encara avui anar de gorra significa anant-hi sense pagar o pagant algú altre.
Perquè els hostalers quan feien el compte deien
hi ha tants senyors i tants van de gorra,
és a dir, els que van de gorra no paguen.
Carai, no hi havia algú que feia trampes, qui sap?
Clar, segurament, perquè sempre hi ha algú que fa trampes, Martí.
Feta la llei, feta la trampa.
Sí, sí, ens haurem d'acostumar a anar amb gorra als llocs.
I una altra de les que us porto avui, també una peça de roba que es posa al cap,
és un barret, i relacionat amb aquesta paraula tenim l'expressió
tants caps, tants barrets.
Saps què vol dir, Martí?
Ara aquesta...
Crec que l'he escoltat algun cop, però no et sé dir el significat.
Vol dir que hi ha tantes maneres de fer com persones hi ha.
Tants caps, tants barrets.
És a dir, tu ho faries així, però jo ho faria d'una altra manera,
i cadascú ho fa a la seva.
Clar.
Val?
Molt bé.
Una altra de les expressions que portem avui, o de les frases fetes que portem avui,
és no arribar a la sola de la sabata.
Val.
Que vol dir no arribar, no estar a l'altura d'algú altre.
Aquesta persona no t'arriba a la sola de les sabates.
És a dir, no és competència teva, no ho fa tan bé com tu.
Aquesta potser és més comú.
És la que em sona més.
Una altra de les expressions que us portem avui és aixecar la camisa a algú.
Ah, i què significa aquesta?
Aixecar la camisa a algú vol dir prendre-li el pèl, enredar-lo, enganyar-lo.
D'acord?
I l'última és la de ficar-se la gent a la butxaca, que vol dir guanyar-se la simpatia d'algú.
Amb aquest regal se l'ha ficat a la butxaca.
És a dir, s'ha guanyat la seva simpatia, la seva afecció.
Home, o sigui, veiem que n'hi ha moltes realment de frases fetes referides a peces de roba.
Segur que si ens fiquéssim a rascar, en trauríem moltes més.
Sí, aquestes només són una mostra.
Molt bé.
Doncs ara, Gemma, com sempre, passarem a la secció, dins de la secció,
en la que ens explica una mica què feu dins del Centre de Normalització Lingüística.
I en aquest cas, com que ja ens trobem a inicis d'estiu encara,
però parlarem ja de les inscripcions de cara al setembre.
Sí.
En relació amb això, el que us volia dir avui,
és que les inscripcions per al nou curs 25-26 seran al setembre.
Encara no sabem les dates concretes,
per això animem a tots els oients que vulguin fer un curs amb nosaltres al setembre
a anar visitant periòdicament la nostra pàgina web.
Segurament a finals d'agost ja tindrem les dates concretes.
I també a seguir-nos a les xarxes socials,
que és on anem penjant la informació més actualitzada.
D'altra banda, us volíem recordar que tots els que vulgueu fer un curs al setembre
que no sigui de nivell bàsic,
és a dir, tothom que hagi de fer un curs però que no hagi de començar des del primer nivell,
ha de sol·licitar abans una prova de nivell per saber a quin curs s'ha de matricular al setembre.
Si teniu pensat matricular-vos al setembre, no ho deixeu per l'últim dia,
perquè després les proves s'acumulen i no podem garantir que totes estiguin corregides,
i us animem a entrar a la nostra pàgina web
i buscar dins de cursos de català el botó on diu Sol·licitar prova de nivell
perquè algú dels nostres tècnics es posi en contacte amb vosaltres, d'acord?
Molt bé, doncs animem a tothom que ens escolti a inscriure's de cara a l'any que ve
i recordem, sobretot, que a vegades hi ha gent que es pensa que
si ja té un nivell que comença a ser bo del català,
potser ja no li fan falta aquests cursos,
i com tu has dit, sí, els animem també a que es presentin
i se'ls hi farà una prova, com molt bé ha explicat la Gemma,
ajustada al seu nivell perquè pugui millorar aquest ús del català
i tots aquells que sí que comencin des de zero,
doncs també benvinguts seran.
Sí, sí, al setembre farem cursos des del nivell 0,
des del nivell A1 fins al nivell C2,
per tant, tots els nivells tindran el seu curs mínim un o dos cursos,
per tant, tothom hi pot anar.
Perfecte, doncs moltes gràcies, Gemma,
com sempre, per tenir-te per aquí per l'Ona Maresma.
A vosaltres.
I aquests dies, a la part informativa de l'Ona Maresma,
destacàvem unes troballes romanes a la zona del castell de Palafolls.
De què es tracta? En parlem amb el nostre darrer convidat, Jordi.
Sí, Manel, de fet, ho hem destacat moltes vegades, eh?
Aquests dies, al castell de Palafolls es troba tancat,
no s'hi pot accedir per diferents treballs que s'estan realitzant,
entre d'altres, aquestes excavacions que ja podem dir que confirmen
la presència d'un assentament romà previ a la construcció del mateix castell.
Per parlar d'aquesta sorpresa, o no,
tenim amb nosaltres el regidor de Patrimoni a l'Ajuntament de Palafolls,
és l'Aleix Freixa.
Aleix, benvingut de nou a l'Ona Maresma.
Molt bona tarda.
Gràcies per ser amb nosaltres.
De fet, fa poc que teníem amb nosaltres parlant de l'inici de tota aquesta història,
de les excavacions que s'hi podien fer.
Hem parlat moltes vegades del que amaguen les pedres del castell de Palafolls,
però no sé si...
Vaja, jo he sentit alguna llegenda com urbana,
algú que ho podia intuir i tal,
però ara sí que ja podem confirmar que el castell
no va ser la primera construcció que hi havia precisament en aquest mateix terreny.
Parlem d'un assentament romà previ, oi?
Bé, de moment el que s'han localitzat són diverses ceràmiques
i diversos elements que es poden datar d'una època que segurament seria de l'imperi romà.
Falta acabar de confirmar-ho al 100% amb els estudis arqueològics,
però sembla ser que sí,
sembla ser que es va confirmar en aquesta hipòtesi
que sempre s'havia dit o s'havia sentit dir
que possiblement hi hauria hagut un assentament previ.
Doncs bé, ara amb aquestes excavacions el que s'està localitzant
és restes arqueològiques que són prèvies a l'edat mitjana
i per tant que apunten a aquest assentament previ.
Per tant, la història, Aleix, va molt més enrere que no pas el castell de Palafolls.
Molts de nosaltres hem crescut veient el castell de la muntanya
i ens pensàvem que amb la construcció d'aquest castell
començava la història precisament en aquest indret.
Ara aquestes excavacions demostrarien,
òbviament s'han de fer tots els treballs posteriors,
però que la història encara va molt més enrere.
Evidentment.
Hem de pensar aquests dies que he tingut l'oportunitat
de parlar sovint, pràcticament gairebé cada setmana,
amb l'equip d'arqueòlegs que està treballant i està excavant el castell.
Ells el que em comentaven és que és una qüestió bastant habitual,
que castells medievals realment se sentin sobre d'estructures
o se sentin en emplaçaments que ja havien estat construïts
o que ja havien estat ocupats prèviament per altres cultures
o per altres imperis, diguéssim, l'imperi romà
o fins i tot altres grups de població que han trepitjat el nostre país.
Si ens fixem una miqueta en l'estructura del castell,
no sé si us ha sobtat també, Aleix,
crec que la majoria d'aquestes troballes
s'han fet a la zona noble de la fortalesa,
crec que més o menys per aquí,
poder seguir una miqueta l'aspecte que tu ara mateix ens estaves indicant,
que en contra del que podem pensar,
poder era més habitual del que ens pensem
que aprofitant aquesta resta romana s'hi pogués construir el castell.
Per tant, això fa que sigui precisament
que això s'hagi trobat a la zona noble o no té per què?
Bé, segurament la zona, diguéssim, del recinte sobirà
és la més antiga i és probable que es construís
sobre d'alguna estructura prèvia que hi havia hagut anteriorment.
Per això també s'ha trobat aquí.
També és veritat que és la zona que menys s'havia intervingut
a nivell arqueològic.
Hem de pensar que, per exemple,
la recinte sobirà, Josà, perdoneu,
ja hi havia hagut intervencions,
si havien fet bastant de remenament de terres
i per això segurament es va trobar
o s'hi ha trobat menys cosa.
Però sí que és cert que en aquesta part més noble,
en aquesta part del recinte sobirà,
a part d'aquestes restes que poden datar
anteriors a l'ocupació medieval,
també s'hi han trobat troballes molt destacades
com, per exemple, alguns paviments d'algunes habitacions
que estan perfectament conservats del segle XV
o altres, XV o XVI, s'ha d'acabar d'adatar.
Però, en tot cas, paviments que delimiten espais
molt ben conservats,
doncs que han estat una sorpresa,
perquè no hi comptàvem amb restes tan ben conservades.
Ara, ens estàs explicant una miqueta
què és tot això que s'hi ha trobat.
Tu ens parlaves precisament d'aquestes sitges,
sí, parlem una miqueta de l'època romana,
però també d'aquests terres,
que què és el que pot passar?
És a dir, ara s'han trobat al castell.
De fet, recordo, segueix tancat,
segueixen aquestes excavacions,
però aquests terres també es poden extreure per analitzar.
Entenc que ara s'han trobat
i poder parlar d'un futur seria complicat, no?
Però quin serà el procediment, llavors,
amb totes aquestes troballes a l'eix?
S'està valorant.
Per exemple, en el cas d'aquests paviments,
doncs el que es planteja és,
com que són peces ceràmiques,
són peces ceràmiques,
doncs el que es planteja, per exemple,
és desmuntar-ne algunes
per poder seguir excavant
i veure si realment a sota d'aquestes peces
hi ha algun altre paviment més antic
o hi ha alguna dada que ens ajudi
a adaptar millor
totes aquestes construccions del castell.
El que segur que ens indica
aquest paviment, per exemple,
que s'ha trobat,
és una habitació que deu fer,
ara parlo de memòria,
però potser un paviment
que fa quatre metres per cinc,
per tant, una habitació
d'aquestes característiques,
doncs que des del segle XVI
segurament que és aquest paviment,
doncs no s'hi ha tocat res.
Per tant, és probable
que el que trobem a sota d'aquest paviment
doncs siguin restes molt valuoses
perquè no han estat ni expoliades
ni han estat remenades
i per tant ens ajudin
a confirmar la cronologia del castell.
Aleix, no sé si ho sabeu,
però en aquest cas,
aquestes estructures de les quals tu comentaves,
aquests terres que s'han trobat,
canvia també l'estructura del castell
tan i com el coneixem?
És a dir,
és una sala que ja es planificava
quan es pensava en el castell
amb la mateixa estructura
o el que fa és afegir
una sala més totalment desconeguda
fins ara,
el castell de Palafolls?
Bé,
El que hem de tenir en compte
és que fins ara
la gent que havia visitat
el castell de Palafolls
doncs el que estàvem trepitjant
eren unes runes,
és a dir,
trepitjant per sobre,
imagineu-nos que estem passant
per sobre d'una casa enderrocada.
Per tant,
no sabíem
quines eren les delimitacions,
quines eren les estances,
les habitacions,
quines tenien.
Al anar retirant
tot aquest enderroc,
tota aquesta pedra
acumulada al llarg de segles,
el que estan apareixent
són les delimitacions
com diguéssim
d'interiors d'una casa.
És a dir,
perquè ens entenguem,
doncs fins ara
estàvem caminant
com pràcticament
per la zona
diguéssim
d'enderrocs i taulat
i ara estem baixant
i estem trobant
doncs
quines eren
les delimitacions.
També és cert
que hem de pensar
doncs que el castell
és com qualsevol casa
si van anar fent reformes
al llarg dels segles
i més en un castell
com aquest
on va estar
doncs
habitat
molts de segles,
no?
En molts de segles
doncs
els habitants
del castell
doncs
anaven
reformant
i anaven
doncs
construint les coses
com els semblava
o segons les necessitats
de cada època.
per tant
les estructures
o les divisions
o les sales
que s'estan trobant
doncs
bàsicament
ens donen informació
del moment
que es va abandonar
quin era l'ús
que es feia.
A partir de les
excursions arqueològiques
doncs
es poden anar
de tant una mica
quines van ser
les fases constructives
i en quin moment
es van obrir habitacions
en quin moment
una sala
que actuava de cuina
doncs
potser anteriorment
feia unes altres funcions.
estem
doncs
trobant informació
molt valuosa
que ens ajuda
a descobrir
una mica
la història
i les fases
del castell.
Aleix
tu ets regidor
de patrimoni
actualment
però ets de tota la vida
de Palafolls
no sé si alguna vegada
sospitaves
que això es podia trobar
i si realment
des de l'Ajuntament
en aquest cas
ha estat una sorpresa
o ja intuïeu
que a través
d'aquestes excavacions
que de fet
aquest era un dels seus objectius
n'hi ha d'altres
òbviament
i recordem
que això és gràcies
al fons europeu
Next Generation
que d'alguna manera
ja sospitàveu
que trobaríeu
molta cosa
com s'està passant
i de fet
recordem
que aquestes excavacions
encara no han tancat
vull dir que en un futur
es poden trobar
més troballes
ho pensàveu
Aleix
abans de començar
aquestes excavacions
que trobarien tot això?
Home
sempre tens
la il·lusió
l'esperança
doncs
que surtin coses
certament
n'han sortit moltes
i és el que tu dius
segurament
n'aniran sortint
moltes més
i la veritat
és que és molt emocionant
ja no només
com a regidor
sinó com a palafollenc
doncs
crec que tots els palafollenc
tenim un vincle
molt especial
amb el castell
i hem pujat
en tota la vida
moltes vegades
ens coneixem
els racons
ens coneixem
doncs
quins són els espais
les vistes
i crec
i crec que
doncs
d'aquí
esperem
que un anyet
quan les obres
hagin acabat
no només la intervenció
arqueològica
sinó la intervenció
diguéssim
més d'obra
de consolidació
i fins i tot
potser
de recréixer
i de reconstruir
doncs
algunes parts
doncs
la gent
crec que
estarà molt contenta
i podrà descobrir
un altre castell
perquè fins ara
doncs
el que vèiem
eren unes ruïnes
que costaven
d'interpretar
i ara
doncs
el que es van definint
són els espais
i va agafant més
un aspecte
de castell
en si
no només d'unes ruïnes
sinó d'un castell
habitat
que realment
és el que era
i un castell
molt important
crec que és
una experiència
molt emocionant
i doncs
crec
que
esdevindrà
no només
un punt d'atracció
turística
molt important
sinó que
és un orgull
crec que per tots els palafollencs
doncs
poder anar descobrint
aquest monument
que sempre ha estat
molt present
en nosaltres
Aleix
et volia fer una pregunta
entenent que
és com un desig
en aquest cas
entenc que
això ha de passar
molts anys
per poder fer
una aposta
d'ensenyar
totes aquestes troballes
de fer més excavacions
etcètera
però perquè els palafollencs
en aquest cas
i òbviament
la gent que s'acosti
fins a Palafolls
entenem que el castell
també és un punt turístic
important
a la nostra zona
hi ha l'intenció
i parlo d'intenció
que ningú ho agafi ara
com que es farà això
o es farà l'altre
sinó simplement
la intenció
de l'Ajuntament
en aquest cas
de fer alguna mena
de museu
de poder veure
aquestes peces
a curt
a mig
o a llarg termini
la intenció
i és en aquest cas
a l'eix
la intenció
i si els terminis
ens ho permeten
és que d'aquí un any
tinguem reconstruïdes
algunes sales
del castell
quan parlo de reconstruïdes
evidentment
no tot el castell
ni molt menys
però
estic de cobrir
alguns espais
que ens permetin
tenir algunes sales
destinades
a la museïtzació
de tots els elements
que s'estan trobant
perdoneu
per tant
no estem parlant
d'un futur llunyani
i molt menys
estem parlant
d'aproximadament
d'aquí un any
esperem
ja tenir
alguns espais
bastant definitius
bastant acabats
per tant
crec que canviarà molt
la visió
que tenim del castell
de ser un element
una mica ruïnós
i abandonat
a ser
hem de pensar
que l'objectiu
seria una mica
que el castell
de Palafoll
esdevingui un castell
com per exemple
alguns que trobem
en el nostre àmbit
com el castell
de Montsoriu mateix
que té una part
museïtzada
i visitable
que explica la història
que explica
quins van ser
els fets més destacables
que van passar
que explica
una mica
el que s'hi ha trobat
doncs l'objectiu
és anar cap aquí
i per tant
estem parlant
doncs
que en un futur
bastant proper
perquè en un any
com dic sempre
si els terminis
ho permeten
i no passa res
extraordinari
pel que tenim previst
ara
és que sí
que en aquests mesos
doncs es vagi
ja començant
a museïtzar
una part del castell
i en aquest sentit
a l'eix
i ja per acabar
això canviarà
també la dinàmica
del castell
és a dir
ara la persona
que accedeix al castell
pot accedir
a tot el recinte
òbviament també
ha sigut
d'organitzar
com unes portes
a l'hora d'entrar
al castell
que ja podem veure
perquè no s'hi pugui
accedir
de nit
però ara que em parlaves
d'aquests plans de futur
això significa
que també un cop
accedim al castell
quan hi hagi precisament
totes aquestes sales
hi hagi fins i tot
rutes guiades
accés també
a través d'algun guia
que ens ho pugui explicar
o que la dinàmica del castell
en definitiva canviï
no?
Exactament
haurem de veure
exactament
quines parts
seran visitables
i quines no
i quines parts
s'haurà de limitar
l'accés
segons quins horaris
però anem cap aquí
evidentment
hem de pensar
que el castell
és un monument
històric
és un monument arquitectònic
doncs de primera magnitud
si en principi
l'altre dia
per anar amb els arqueòlogs
em deien
que segurament
és possible
que es confirmi
que és un dels castells
més antics
o el més antic
pràcticament
d'aquesta zona
de la zona
de la selva
de la zona
del Maresme
doncs segurament
seria el castell
pràcticament més antic
i per tant
doncs és un bé
a preservar
i això implica
doncs que
s'haurà de regular
l'accés
i s'haurà
s'haurà de limitar
d'alguna forma
hem de veure
exactament
com fem
però sí
implicarà
implicarà
unes restriccions
de cara també
a millorar
l'experiència
de cara
a poder
millorar
l'espai
Òbviament
i recordar també
que precisament
la conservació
del castell
i això ho hem parlat
moltes vegades
a l'ex
davant d'aquests micròfons
també és cosa
de tothom
no tan sols
hem de demanar
a l'Ajuntament
en aquest cas
que es conservi
aquest espai
òbviament
sinó també
quan nosaltres
el visitem
fer-vos de les papereres
no entrar
quan no ens ho permetin
i cuidar també
tot el nostre entorn
la veritat és que ens fa
molta il·lusió
com a presentadors
o com a locutors
de ràdio Palafolls
però en aquest cas
com a palafollens
de tota la vida
que aquest castell
se li hagi donat una volta més
i que s'hagin descobert
aquestes troballes
que òbviament
anirem seguint
Aleix Freixa
regidor de patrimoni
a l'Ajuntament de Palafolls
gràcies avui
per ser amb nosaltres
Moltes gràcies a vosaltres
per la cobertura que em feu
Moltes gràcies a vosaltres
per acompanyar-nos
tornarem demà
amb un nou
Ona Maresme
a partir de les 3 i 3
us deixem amb la proposta musical
d'Elisabet Segura
gràcies
i fins amà
adeu
Hola
sóc Elisabet Segura
i govern
sóc l'alcaldessa
de Caldes d'Estrac
i la meva cançó preferida
doncs mireu
avui m'he llevat pensant
en Vivir la vida
de Marc Anthony
per què?
perquè és una cançó
molt positiva
amb molta energia
i em fa despertar
amb un somriure
A veces llega la lluvia
per la lluvia
per la lluvia
per la lluvia
per la lluvia
per la lluvia
per la lluvia
per la lluvia
per la lluvia
per la lluvia
per la lluvia
per la lluvia
i barri
per la lluvia
Vinga, se unirà.
¿Y para qué?
¿Y expir? ¿Por qué?
Si hacías la vida y que viví la...
La ley, una ley, una baixa.
Vivir, vivir, la...
Aquest estiu, al mòbil, a la ràdio, al cotxe, a l'Alexa o a l'Spotify.
Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta.
Tasta el gust de la nostra terra.
Tasta la qualitat del producte de proximitat de la cooperativa agrària La Baixa Tordera.
Verdures, hortalisses, iagums, fruita, embotits, làctics, vins...
Tot directament dels pagesos i ramaders de casa nostra.
Sense intermediaris i amb el preu just per ells i per tu.
El camí ral 13 de Tordera i el telèfon 93-764-0043.
Cooperativa Agrària La Baixa Tordera.
El gust de la nostra terra.
Escola de Música Crescendo.
Un espai on poder aprendre, disfrutar i créixer amb la música.
Obert a totes les edats.
A partir del proper setembre,
vine a aprendre a tocar el teu instrument preferit.
al carrer Doctor Flamenc XXII,
davant de l'escola Serra de Miralles.
Matriculat gratuïtament fins al 30 de juny,
trucant al 611 803 882.
Escola de Música Crescendo.
Fes que la teva passió soni ben fort.
Saps quina és la xarxa social on cada vegada tenim més seguidors?
Segueix-nos.
T'explicarem què passa al teu voltant.
Et farem arribar les opinions més destacades de l'actualitat
i alguna curiositat que segur que t'agradarà.
Tot això amb un estil diferent.
Ràdio Tordera a TikTok.
Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta.
Aquest estiu, el mòbil, la ràdio, el cotxe, l'Alexa o Spotify.
Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta.
Vols fer créixer el teu negoci a internet?
A On Brava Agency t'ajudem a connectar amb el teu públic com mai abans.
Estratègia digital amb ànima mediterrània.
Creativitat, proximitat i resultats reals.
Webs, xarxes socials, publicitat i molt més.
Tot fet a mida per a tu.
Escriu-nos a info arroba onbravaagenci.com
o truca'ns al 669 83 16 84.
On Brava Agency, el teu impuls digital.
A Can Casellas hi trobaràs el sabor autèntic de la cuina catalana.
Menú de migdia, carta, esmorzars de forquilla,
vermuts i suggeriments de temporada.
I per qualsevol celebració o esdeveniment
tenim l'espai i el menú ideal.
Obert cada dia, des de l'hora d'esmorzar fins després de dinar.
I els divendres i dissabtes vine també a sopar.
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera.
Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram
i rep les notícies sense interferències.
No deixis que els algoritmes controlin què has de veure.
Inscriu-te a la web de Radio Tordera
o truca'ns al 93 764 0102
i rebràs els titulars del dia a Tordera directament.
Radio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències.
Ràdio Tordera
Ràdio Tordera et porta una nova manera de gaudir dels millors moments
amb la companyia d'històries i bona música.
Desperta emocions i records al nostre costat.
Escolta les playlists i podcasts de Radio Tordera.
Radio Tordera, connexió amb la xarxa de comunicació local.
Notícies en xarxa
Bona tarda