24, 566
dones amb aquesta malaltia
que té una
supervivència mitjana als 5 anys del
85,5%.
I ara passen 3 minuts
de les 4 de la tarda
i com cada dia és el moment ara
de remenar entre els arxius de la comarca
i conèixer també què s'amaguen
en aquests arxius, en aquests documents.
Jordi Petsabais, bona tarda.
Molt bona tarda, Manel, què tal?
Amb ganes de que ens expliquis coses. Avui per on va la cosa?
Doncs mira, jo crec que avui podries
directament endevinar-la
perquè tal com ho comentava la Lluçara
a la part de la Maroteca és un dia
clau a la nostra
comarca i arreu de Catalunya,
sens dubte. És obligatori parlar
del que va passar a l'1 d'octubre
del 2017, la jornada
del referèndum de l'1 d'octubre
quan es vivia d'una forma molt intensa
a tot Catalunya i al Maresme
no en va ser una excepció. I volem rescatar
també, com a vegades ho hem fet,
algun arxiu sonor per il·lustrar
aquesta Maroteca.
A l'1 d'octubre el que sonava era això.
Fora! Fora! Fora!
Fora! Fora!
Fora! Fora!
Fora! Fora! Fora!itchh!
Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora!
? Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora! For! Fora! Fora! Fora! Fora! Fora!
de persones que es congregaven al pati de l'escola del Castell
per impedir l'acció policial i poder votar.
Segons Bosch, la seva intenció va ser la de dialogar amb els agents del cos
després d'haver vist com la policia carregava contra els votants a Canyamàs
una estona abans aquell matí.
El mateix alcalde va ser citat a declarar dues setmanes més tard
a la comandància de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca
per un possible delicte de desobediència i resistència greu
durant la jornada del referèndum. Escoltem-lo.
Em dic Marc Bosch i m'investiguen per desobediència i resistència greu
a la Guàrdia Civil.
Des de l'octubre del 2017 la meva causa judicial està en fase d'instrucció
i el febrer del 2021 aniré a declarar al jutjat de Mataró.
El dia 1 d'octubre al migdia a l'escola Castell de dos Rius
vaig intentar dialogar amb la Guàrdia Civil per evitar una càrrega policial
com la que havien patit a Canyamàs a primera hora del matí.
Sense amnistia no hi ha llibertat, sense llibertat no hi ha diàleg possible.
Amnistia.
Entre moltes altres imatges, una altra de les que quedaran
també per la posteritat de les hemoroteques
serà la dels agents de la policia allotjats en hotel de la nostra comarca
com va ser el cas de Pineda, com et deia,
entonant uns altres càndigs totalment diferents
als que escoltàvem al principi.
Encara escoltant precisament això, eh, i els que ho van viure ben de prop,
la veritat és que se'ns posa la pell de gallina.
Que no es dejen actuar.
L'1 d'octubre de 2017 va acabar amb un balanç de ferits,
segons Salut, de 1.066 persones ateses pel sistema sanitari
entre el mateix dia 1 i el dia 4 d'aquell mateix mes.
Manel, de fet, una hemoroteca avui necessària
per recordar una miqueta el que passava fa tan just vuit anys, eh?
Oh, i tant, i a més necessària, dèiem,
i que a més es complementa amb un munt d'activitats reivindicatives
i també de memòria i de record
que s'estan fent també en els diferents municipis del Maresme,
bé, arreu de Catalunya,
però més concretament i específicament aquí a la nostra comarca.
Gràcies, Jordi. Fins ara.
A tu, fins ara.
I li deia el Jordi fins ara de manera conscient
perquè continuem amb ell recuperant el tema
de les jornades europees de patrimoni
amb més activitats que podem sumar a l'agenda, oi?
Sí, Manel, perquè aquests dies arreu del municipi de Palafolls
i, vaja, arreu de la comarca, també es fan diferents activitats
en motiu de les jornades europees de patrimoni.
Nosaltres ja vam poder parlar amb el regidor,
Aleix Freixa, de tot el que es fa a Palafolls,
però volem destacar també l'apartat d'exposicions
perquè aquests pròxims dies tindrem diferents exposicions
al nostre municipi, interessant-se també
dins d'aquestes jornades de patrimoni.
Qui ens en parla?
Vull Alona Maresme,
és l'arxiver municipal de l'Ajuntament de Palafolls,
és amb Fèlix Bota, que ja tenim aquí a l'estudi.
Fèlix, molt bona tarda, benvingut a l'Ona Maresme.
Bona tarda, Jordi.
Gràcies per ser amb nosaltres.
Dèiem, entre totes les activitats on tu ja has estat ben present
des del nivell de l'organització d'aquestes jornades europees
de patrimoni al nostre municipi,
amb diferents activitats que, de fet, ja s'estan realitzant,
avui posem el focus en el que són les diferents exposicions.
Per començar, si et sembla,
destaquem una exposició que a partir de la setmana que ve
es podrà veure al MIT, al Música i Dansa, veritat?
Exactament, és així com diu Jordi.
La setmana que ve tindrem ja preparada l'exposició
sobre la Primera República,
en commemoració del 150 aniversari.
És una exposició molt interessant,
ja que posa en valor una època
una mica poc coneguda, potser,
i que va aportar grans canvis, grans reformes,
que alguns dels quals no es van poder arribar a realitzar,
però alguns es van realitzar a la Segona República.
i aquest fet que sí que està tan entremig de fets històrics,
tan rellevants, l'ha deixat com una mica,
com un període una mica ocult i per això és poc conegut.
D'on ve aquesta exposició?
Parlem de Diputació? Parlem d'algun fons important?
Com ha estat, doncs, el camí de portar aquesta exposició fins aquí, Fèlix?
Doncs és una exposició itinerant que ofereix la Diputació de Barcelona,
que ha estat a diferents municipis,
i vam creure que estaria molt bé portar-la
per les jornades europees de patrimoni,
ja que exposicions d'aquest tipus
crec que aporten un valor afegit al municipi
i al coneixement històric.
Deixa'm preguntar-te, per conèixer-la una miqueta més,
estem parlant de fotografies, estem parlant de textos,
estem parlant de vídeos,
a quin tipus d'exposicions trobarem un cop entrem,
recordem-ho, a la sala d'exposicions,
que és just el vestíbul del música i dansa al centre del nostre municipi.
Quin tipus d'exposició, Fèlix?
Es tractarà d'uns plafons tipus roll-up,
en el qual hi haurà els textos de l'època,
acompanyats per il·lustracions i imatges
que recolzaran el que es diuen els textos
i que seran elements gràfics rellevants
que ens portaran a conèixer més en profunditat
aquest període de la Primera República.
Una exposició que, de fet, ja has rodat per la comarca, no?
Ens deies, tu no sé si l'has pogut veure,
algú de l'equip o com a mínim tenir informació
d'altres municipis, no?
On s'ha pogut veure aquesta exposició,
per tant, una exposició itinerant, Fèlix.
Sí, exactament.
Ha estat a diferents municipis.
Em sembla recordar que el darrer és a Santa Coloma de Gramanet
i sí.
I ara ens tocarà a nosaltres,
l'hem pogut veure online,
sabem de què es tracta
i d'aquest està composada.
La setmana que ve, pendents del muntatge,
que en teoria, si no m'equivoco,
començarà dilluns,
doncs es podrà veure el mit.
Per quant de temps podem tenir aquesta exposició
per a la Folls, Fèlix? Se sap?
Sí, la previsió és que estigui apuntada el dilluns,
com dius, el dia 6 d'octubre fins al 31.
Per tant, tot un mes, eh?
Respectant una miqueta el període d'exposicions
del música i dansa,
que es va renovant també de forma mensual.
Parlant d'aquest tipus d'exposicions,
Fèlix, no em vull deixar tampoc
una altra de les exposicions que, per tant,
dins d'aquestes jornades de patrimoni europees,
de patrimoni de Palafolls,
en aquest cas és una exposició com molt concreta,
perquè crec que serà el pròxim dissabte,
aquest no l'altre, el dia 11,
en el marc de les jornades teatralitzades,
que si vols després en parlem,
però em vull centrar en aquesta exposició,
que en aquest cas parla del Vescomtat de Cabrera.
Posa'ns una miqueta en situació.
Doncs sí, aquesta exposició sobre el Vescomtat de Cabrera
és el complement ideal a les jornades teatralitzades
que realitzarem aquest any a l'Església de Sant Genís
en el marc del projecte Vescomtat de Cabrera.
Aquesta exposició tracta de recollir
la importància del Vescomtat,
els elements clau,
un d'ells és clarament el castell de Palafolls,
entre molts altres,
i posa en rellevància tots aquests elements patrimonials,
culturals d'aquest territori
territori que abasta l'actual,
doncs, òbviament,
la selva principalment,
però també gran part del Maresme,
Osona, Vallès, etcètera, etcètera.
Aquest projecte actualment
forma part d'innau municipis,
entre els quals des d'aquest any
ja és present Palafolls,
mitjançant un conveni
que hem realitzat amb el Consell Comarcal de la Selva,
i aporta aquest valor afegit,
que és aquesta exposició.
En principi està programada
per només aquest dissabte,
però...
En perspectiva poder
que en algun altre moment
la puguem veure,
en algun altre indiret de Palafolls?
Segurament l'any vinent
la sol·licitarem que torni a estar present aquí,
perquè creiem que en un sol dia
sí que està molt bé
que sigui com complement de la teatralització,
però no creiem
que ha d'arribar a més gent i com...
Posem una miqueta en context,
perquè tu mateix ja ens ho explicaves, eh?
Des de fa un anyet,
si no m'equivoco ja,
que formem part, Palafolls,
del projecte del Vescomtat de Cabrera.
De fet,
en les últimes jornades teatralitzades,
no sé si ja era
o estàvem a punt d'adarir-nos,
però en aquest cas és un complement,
com tu deies,
també al fet de repassar,
i en aquestes jornades de patrimoni
ho estem fent constantment,
la història del nostre municipi,
que necessàriament,
i parlo sobretot del castell de Palafolls,
va lligada, no?,
al Vescomtat de Cabrera.
És important aquest fet,
perquè, de fet,
el que dèiem, eh?,
aporta un valor.
La gent que vagi, per exemple,
a les jornades teatralitzades,
podrà accedir,
perquè aquesta exposició,
recordem-ho,
que és oberta a tothom,
no només a la gent
que tingui la seva inscripció
ja feta per aquestes jornades teatralitzades,
sinó que poden pujar directament
a Sant Janís
per veure aquesta exposició,
encara que no participin
de l'altra activitat.
Evidentment,
l'accés serà lliure
per a tothom,
tant per a la gent
que faci la visita teatralitzada,
que hi assisteixi,
com qualsevol persona
que hi estigui interessada.
Sabem en què consisteix
aquesta exposició?
Abans tu preguntava,
també,
amb l'exposició
de la Primera República,
de la Primera...
Ho he dit bé, no?,
de la Primera República,
disculpa'm.
Sí, sí.
Ah, no?
Doncs,
en què hi veurem?
Què hi haurà
en aquesta exposició
del Vascomtat de Cabrera?
Doncs,
hi veurem material gràfic
i textual
que ens posarà,
que posarà en rellevància
l'abast descomunal
que era
el Vascomtat
de Cabrera
i totes les seves...
És a dir,
les rutes
que es poden fer
a partir del projecte
de Vascomtat,
al qual hi ha
més de 50 elements,
tant arquitectònics,
patrimonials,
llegendaris,
dividits entre
quatre rutes
que es poden realitzar
ruta a ruta,
bé,
es pot fer
la ruta religiosa
o la ruta administrativa,
la ruta comercial,
en diferents centres,
cada ruta,
o bé,
la pots fer
per municipis,
jo vull fer aquest municipi
perquè m'interessa,
o bé,
no, no,
jo vull fer
per elements patrimonials,
doncs també es pot fer
la ruta
al teu aire
completament,
seguint,
doncs,
el teu aire
seguint
algun tipus d'element
o per municipi
o per ruta
o per què creguis convenient.
Important,
de fet,
tu com a arxivier municipal
i has estat involucrat
des del principi
en aquest projecte
d'Unió
al Vascomtat
de Cabrera,
igual que en aquestes
jornades
de patrimoni,
sobretot en aquesta part
més d'expositors,
no?,
perquè entre les diferents
activitats,
i ara en parlarem també,
ja és format part
de la comissió històrica
que ha narrat
i que ha escrit
des del principi
les diferents escenes
que es veuran
en aquestes rutes
teatralitzades
que es faran
el pròxim
11 d'octubre,
però abans de tirar
cap a aquestes escenes
teatralitzades,
Fèlix,
i a nivell una miqueta
de compendi,
què aporten
aquestes exposicions
per conèixer
el nostre territori
en unes jornades
com les que tenim
ara mateix
sobre la taula,
no?, tu que te n'has
encarregat
d'aquestes exposicions
molt diferents,
l'una de l'altra,
fins i tot separades
molt en el temps,
tot aquest apartat,
què aporta
en aquestes jornades
europees
teatralitzades
de patrimoni?
Doncs creiem que
aporta coneixement
al nostre municipi,
al nostre entorn
més proper,
a la vegada
creiem que
es tracta d'oferir
unes jornades
de patrimoni
de qualitat
en el qual
es donen
recursos,
maneres de conèixer
diferents,
fins i tot
amb les teatralitzades
que sortim
del que és freqüent,
no?,
de la visita guiada
pura i dura,
diguéssim,
i oferir un projecte
de difusió
patrimonial
que vagi
més enllà,
no?,
que enganxi
a la gent
que la faci,
que la seva història
sigui seva,
que la cara
la coneguin
i que l'estimin.
Aquells inputs,
no?,
que a vegades
nosaltres no els anem a buscar,
que també perquè accedim
a l'exposició
o el que sigui,
però que a nivell visual,
auditiu
o fins i tot documental
ens arriben
quan anem a gaudir
d'una d'aquestes
propostes.
I per acabar
entrevistar ja
Fèlix,
no volia oblidar
també una altra
de les propostes
on hi ha necessitat
100% implicat
que és aquests guions,
no?,
que s'han escrit
des de zero.
De fet,
el pròxim dia 11,
recordem-ho,
amb entrades ja
exaurides,
si més no,
amb llista d'espera,
doncs es faran
aquestes rutes
teatralitzades
per primera vegada
als voltants
de l'església
de Sant Genís,
les dues últimes vegades,
recordem-ho,
s'han fet
al castell
del nostre municipi
i vull destacar també,
igual que ho fèiem
amb el regidor
i no vull oblidar
tampoc en Xavier Salicru,
historiador local
d'aquests textos
que s'han escrit
des de zero,
que vosaltres partiu
de fets que de veritat
són històrics,
que han afectat
el nostre municipi
i això després
s'ha d'agafar,
posar en veu
de personatges
i teatralitzar-ho.
Per tant,
com ha estat
aquest procés,
Fèlix?
Crec que no és
la primera vegada,
però que volem conèixer
una miqueta més
les entranyes
d'aquest projecte.
Com ha estat
escriure aquests textos?
Doncs bé,
tal com dius,
es tracta
d'una comissió
d'un grup coral
forma per en Xavi,
l'Arnau, l'Aleix
i jo mateix,
en qual
fem un procés
creatiu,
però basat
en fets històrics
i reals.
Es tracta
d'agafar
uns fets històrics
reals
i convertir-los
en diàlegs
sempre a d'arts semblants,
sempre amb rigor,
però donant-li
aquell punt
que
permet
fer arribar
la història
a més gent.
És a dir,
transcendir
el fet històric
i comunicar-lo
de manera
versemblant,
òbviament,
sempre amb rigor,
és impapilable,
però
dotant-lo
d'una manera
que
al final
és el mateix fet,
però arribes
a més gent.
I a més,
de caire familiar,
és a dir,
jo crec que
una de les grans
complicacions
que teniu
la comissió històrica
és que el que expliqueu
a través de la veu dels personatges
sigui entendible
per la gent gran,
però també
pels més menuts.
Recordem que és una activitat familiar,
per tant,
aquí teniu un repte afegit,
eh, Fèlix?
Sí,
moltes vegades
hem de fugir
de tecnicismes,
això ho diríem així,
però és que
ho llegeixes
des del punt de vista,
fas una rellegida
i dius,
no,
és que no podem
fer servir
segons
quines paraules
perquè no
per res,
però és que
no s'utilitzen
si estem parlant
d'una paraula
que fa 500 anys
que no s'utilitza
o d'unes eines
del camp
que ningú coneix,
no,
hem de fer-ho entendible.
Imagineu-vos
la feina
que porta
darrere
i en aquest cas
també agrair-vos
la vostra participació
i ets des del primer any,
Fèlix,
de fet,
igual que
l'equip,
que no ha canviat
en aquests tres anys
de comissió històrica
que n'hi diem,
no,
d'aquells que inicien
tot plegat
aquestes jornades
teatralitzades
que veurem
el pròxim dissabte,
aquest no l'altre,
l'11 d'octubre.
A part d'això,
ja sabeu,
a partir de la setmana que ve
exposició al MIT
i aquell 11 d'octubre
també exposició,
ho hem dit,
a Sant Genís,
el que és el centre cívic,
no,
per tant,
a porta tancada
aquesta exposició
del Vescomtat de Cabrera.
Fèlix Bota,
Arxivier Municipal,
gràcies avui
per ser amb nosaltres.
Gràcies a tu, Jordi.
I ara passant 20 minuts
de les 4 de la tarda,
continuem a l'Ona Maresma,
ara parlant del Dia Mundial
contra el Càncer de Mama,
Tordera,
s'assuma la iniciativa
Corre per les Mames
amb una cursa solidària.
Escoltem un trosset
del vídeo promocional
abans de saludar
la nostra convidada.
Que no tires, no?
Sí, sí, sí,
que no pots fer-ho tothom.
Jo també deia,
bueno,
jo faré el tractament,
estaré una setmana
que no em trobaré bé,
però després tornaré
a tot.
Després,
això és que no, no?
I jo recordo molt
d'un col·leg
quan vam acabar
el tractament
i vaig dir,
bueno,
jo vull tornar
a fer esport
i em va dir,
bueno,
tu,
si vols recuperar
la teva vida normal,
diu,
si fas esport
en 6 mesos
ho tindrem.
Si no fas esport,
doncs tirarem
un anyet una miqueta més
i doncs farem esport,
no?
I tant.
I vam començar
a ser esport.
És per m'ha fet
trobar-me molt millor
del que estava abans,
o sigui,
és que amb la quimió
és com si els musclos
et quedessin
com secs,
no sé com explicar-ho.
Acabeu d'escoltar
dues de les quatre dones
que han passat
per aquest procés
que formen part
del vídeo promocional
de la cursa
Corre per les Mames
on ens expliquen
la seva relació
durant o després
de la malaltia,
sobretot amb l'esport.
Tot seguit,
el que farem
és parlar
d'aquesta cursa
que organitza
l'Oncolliga Tordera
el proper 19 d'octubre
i ho fem
amb setmanes d'antelació
perquè si us inscriviu
abans del 7 d'octubre
tindreu certs beneficis
que avui us explicarem
acompanyats
de la portaveu
de l'Oncolliga Tordera
la Judit Martín
que ja ens espera
al telèfon.
Judit,
benvinguda,
molt bona tarda.
Molt bona tarda,
què tal,
com esteu?
Molt bé,
molt agraït
de tenir-te avui
al programa
justament
per explicar-nos
aquesta propera
activitat
que fareu
aquí al nostre
municipi
el 19 d'octubre
que com deia
ja estan
les inscripcions
obertes.
Ara explicarem
com anirà
tot plegat
però amb moltes
ganes i il·lusió
de tornar
a fer una cursa
i justament
aquesta cursa
per les mames.
Doncs sí,
estem contentes
ja que aquest estiu
no hem portat
activitat
hem pensat
que estaria molt bé
portant
el nostre municipi
amb motiu
del Dia Mundial
del Càncer de Mama
aquesta campanya
que es fa
des de la Fundació
que és el
Corre per les Mames
que com
molt bé has dit
es fa
tot el dia
el 19 d'octubre
que coincideix
amb el Dia Mundial
contra el Càncer de Mama
volia dir que
sí que es diu
corre per les Mames
però
es pot ser corrents
es pot ser caminant
es pot ser
com vosaltres
us veieu més còmodes
no és obligatori
corre
vull dir que
es pot adaptar
al ritme de cadascú
molt bé
i amb la finalitat
que participi
tothom
que és apte
per tothom
i per totes les edats
sí
hem fet un recorregut
circular
que surt des de la pista
de Sant Andreu
són aproximadament
uns 9 quilòmetres i mig
i no hi ha gaire
desnivell
hi ha un desnivell
d'uns 180 metres
i hi ha un parer
de pujades
més aquí gens
la resta
és força planer
doncs més enllà
de la dificultat
que tingui
el recorregut
sobretot avui
ens fixarem
en aquest benefici
on aniran
tots aquests diners
de totes aquelles persones
que hi participin
perquè al final
la finalitat
és sempre
solidària
i a més
Judit
hem de comentar
que la Fundació
Encolliga Girona
també impulsa
24 curses més
o sigui
que no només
estarà aquí
al nostre municipi
sinó que és una iniciativa
oberta
sobretot
als municipis
de Girona
Sí
ja és una iniciativa
que fa uns anys
que es du a terme
aquest any
són 24
dels municipis
que participen
en els quals
ja Tordera
i aquest any
Tordera
ens hem volgut sumar
com tu bé dius
es destina a tot
a la causa
solidària
per tractament
per la lluita
contra el càncer de mama
més aviat
el que es fa
amb aquesta campanya
és participar
donar suport
a la campanya
que es du a terme
dins de la Fundació
que és la campanya
Guapes i Valentes
en la qual
s'inverteix
tot aquest capital
que es recull
gràcies als donatius
dels participants
en diferents serveis
que
concretament
en el que és
la campanya
Guapes i Valentes
són set
que
si vols
te'ls explico
i tant
sí sí
perquè
és important
explicar
on van
tots aquests diners
que sempre t'ho pregunto
sempre que fem
moltes activitats
aquí
a Tordera
et pregunto
Judit
però específicament
on van
tots aquests diners
per aquesta cursa
que avui
expliquem
també
podem explicar
on aniran
concretament
Sí
perquè
els donatius
que fan
els participants
es tradueixen
en una realitat
tots aquests cèntims
de tots aquests donatius
doncs
aniran destinats
a
el que són
per exemple
a la psicooncologia
on l'any passat
es van beneficiar
1.287
usuàries
de càncer de mama
aniran destinats
a l'estètica
oncològica
a la qual
es van beneficiar
185
banc de perruques
que van ser
unes 180 persones
també
l'assistència
nutricional
que van
van ser
89
els usualis
que en van fer ús
rehabilitació cognitiva
34 persones
rehabilitació
pre-radioterapia
38 persones
trenat
linfàtic
186 persones
vull dir que
que
tots aquests cèntims
que es recapten
en aquest cas
12 euros
que és el donatiu
que es fa
a la cursa
es transformen
en
que
en tots
aquests serveis
dels quals
pot fer ús
el pacient
oncològic
gràcies a les famílies
i tant
i que important
és fer aquest
petit gest
perquè al final
doncs
és essencial
poder tenir
tots aquests
tractaments
i totes aquestes
assistències
com tu
explicaves ara
d'acord
i no
sí
sí
és
el que
es tracta
és d'acompanyar
el pacient
oncològic
i millorar
la seva qualitat
de vida
i a través
de tots
aquests serveis
que gràcies
a l'ajuda
de tots els voluntaris
tots els participants
es poden tirar endavant
doncs
bé
el camí
és una miqueta
una miqueta
més plan
en el que és
el tractament
i el procés
oncològic
doncs
tornem a marcar
aquesta data
19 d'octubre
serà un recorregut
de 9 km i mig
un donatiu
de 12 euros
des de les 9 del matí
doncs
hi haurà
aquesta sortida
un recorregut circular
i dèiem a l'inici
les inscripcions
estan obertes
Judit
perquè
a més
si ho fan
també amb entelació
poden aconseguir
algunes coses
no?
Quines en concret?
Sí
mira
ara mateix
hem ampliat
la data
fins al 7 d'octubre
fins al 7
sí
perquè hi ha hagut
molt bona acollida
i aleshores
volem que
la màxima quantitat
de gent
se'n pugui
emportar
la samarreta
aleshores
si els participants
s'apunten online
a través
de la plana
3B dobles
corre per les mames
puntat
abans
del 7 d'octubre
doncs
tindran
una samarreta
de record
del que és
la marxa
i a partir
d'aquesta data
doncs
els que facin
inscripcions
online
o les facin
presencials
el dia 15
d'octubre
que estarem
a l'antic
hospital de pobres
al carrer
Sant Antoni
de 5 de la tarda
a 8
o al mateix dia
de la cursa
de 8 a 9
a la pista
de Sant Andreu
s'emportaran
una bossa
fins a
l'existència
doncs
una samarreta
i una bossa
per tots aquells
que s'apuntin
i a més també
comentar
que dins d'aquesta inscripció
també hi haurà
un entrepà
no a l'arribada
hi haurà un entrepà
hi haurà un avituallament
també
molt bé
com heu organitzat
també aquesta
cursa
totes les membres
que formeu part
de l'oncolliga
tordera
doncs
bé
amb tranquil·litat
amb ganes
de tirar endavant
d'una nova activitat
bé
al final
doncs
es tracta
d'una visibilitat
sempre ho diem
estem per
d'una visibilitat
a l'oncolliga
estem per
que la gent
de Torreba
sàpiga
coneixi
que hi ha
que existeix
la fundació
que hi ha a Girona
que hi ha uns serveis
les quals es pot beneficiar
el pacient
i tot el que sigui
portar activitats
del poble
perquè
doncs
sigui més visible
a tots aquests serveis
totes aquestes campanyes
doncs
nosaltres encantades
de tirar-ho endavant
al final
entre totes
la feina reparteix
és agraïda
perquè sempre hem tingut
molt bona resposta
de part del poble
de Torreba
Torreba
sempre ho dic
però és que d'ací
no deixa de sorprendre
és un poble
molt solidari
totes les activitats
hem rebut
molt bona resposta
no vull donar-te
xifres exactes
però avui
he consultat
les inscripcions
online
i bé
estem contentes
perquè encara queda
un mes
i hi ha hagut
una bona rebuda
aleshores
bé
contentes
i agraïdes
sempre
i tant
doncs
amb més antelació
encara
doncs
també
la gent
per que es guardi
aquesta data
i participar
el 19 d'octubre
en aquesta cursa
però que també
recordem
que la gent
ho pot fer
caminant
que no hi ha problema
i que al final
serà
per una bona
causa
aquest gest solidari
el dia mundial
contra el càncer
de mama
Judit
que vagi molt bé
aquesta activitat
i també
de les properes
que fareu
aquí a Tordera
en parlarem
segurament
també
aquí en el programa
i gràcies
com sempre
doncs
moltes gràcies
a vosaltres
per donar-nos
veu
com sempre
a cedir-nos
aquest espai
i bueno
esperem veure-us
a tots
a aquells
que veniu sempre
i a aquells
que no us heu animat mai
doncs
esperem que
us animeu
el proper
19 d'octubre
i compartiu
el matí
nosaltres
i ara
dos quarts
de cinc
de la tarda
avui us estem preguntant
a través de la xarxa
si heu notat
l'augment
dels preus
en els bitllets
del tren
i ens heu dit
entre vosaltres
el cent per cent
heu dit que sí
que heu notat
doncs
aquest augment
en els preus
dels bitllets
de tren
no marxeu
perquè ara mateix
tornem d'aquí 3 minuts
a més
Ona Maresme
acompanyant-vos en directe
fins al punt
de les 5
fins ara
La xarxa de comunicació local
Ràdio Tordera
L'emissora que t'escolta
Càpsules informatives
El matí de sardanes
amplia els canals
per demanar sardanes
els diumenges al matí
com sempre
i com és habitual
es podrà trucar en directe
però a partir d'ara
també durant la setmana
ens podreu enviar
la sardana
i la dedicatòria
per missatge
al telèfon
611
48
13
81
Apunteu
611
48
13
81
L'actualitat local
Els titulars de la premsa
Una o dues píndoles d'opinió
Informació de servei
El temps
El centural
La sort
Efemèrides de Tordera
i musicals
Què diu la xarxa de Tordera
L'actualitat musical
I els dijous
les escoles a la ràdio
La revista de l'informatiu
Una hora per posar-te al dia
De dilluns a divendres
de 9 a 10 del matí
A Ràdio Tordera
Si apreta la gana
quan vas a la muntanya
Camines
Pedales
O cases bolets
Estàs d'enhorabona
A tocar d'Urceminyà
Hem recuperat el restaurant
de l'hostal Sant Llop
La cuina de Sant Llop
Bolets
Cassoles i brasa
Fet a casa
I les postres
També
Redescobreix la cuina
de Sant Llop
Reserva el 660
230
974
Cuina autèntica
al cor del món negre
Rep el teu telèfon
les notícies de Tordera
Subscriu-te als nostres canals
de WhatsApp i Telegram
i rep les notícies
sense interferències
No deixis que els algoritmes
controlin què has de veure
Inscriu-te a la web
de Ràdio Tordera
o truca'ns al 93
764
0102
i rebràs els titulars
del dia Tordera
directament
Ràdio Tordera
L'actualitat de Tordera
sense interferències
Ràdio Tordera
Ràdio Tordera
L'emissora
L'emissora que t'escolta
107.1 FM
La xarxa de comunicació local
Ona Maresma
Des d'on vulguis
a la teva ràdio local
I ara passant quatre minuts
de dos quarts
de cinc de la tarda
a l'Ona Maresma
i un dia més
parlem de música
en clau comarcal
amb el nostre company
en Sergi Ferrer Gemma
Doncs engeguem
una nova secció
de música
en clau comarcal
amb en Sergi Ferrer
Sergi benvingut
un dimecres més
a l'Ona Maresma
Moltíssimes gràcies
A veure
què ens portes avui?
Quin grup?
Quina banda?
quin artista?
Quin cantautor?
Cantautora?
Avui anem amb un grup
que neix a Argentona
i als voltants
que es diu
Every Night
una banda que toca
folk rock
amb una mica de punk
que els podríem definir
com una banda
amb energia
amb compromís
i sobretot
festa
no?
Serien les paraules clau
d'aquesta banda
Es basa molt en el folk mediterrani
el punk
i sobretot
concepte nou
música celta
que fan referències
de bandes
doncs
de fora
com podrien ser
doncs
els Dropkick Morphys
The Pogs
o Flogging Molly
Es diuen
com bé has comentat
ens portes
Every Night
i com s'escriu?
perquè clar
la gent que ens escolta
deu entendre
Every Night
no?
cada nit
però no és així
no és
E-B-R-I
E-B-R-I
E-B-R-I
i Night
de cavaller en anglès
K-N-I-G-H-T
després aprofundirem
en el significat
del nom
que és molt curiós
si sí
tenim ganes ja
de descobrir-ho
però abans
anem a parlar
una mica més
dels seus orígens
perfecte
venen d'Argentona
veritat?
correcte
venen d'Argentona
es crena el 2004
un grup d'amics
i abans de dir
Every Night
es deien
Nota Negra
Nota Negra
és l'anagrama
de fet d'Argentona
per això van triar aquest nom
i després es van canviar
a Every Night
la formació
va variant
al llarg dels anys
al final
com cada banda
és no normal
llavors
però els fixes
són Artur Vinyes
a la veu i a la guitarra
Víctor Borràs al violí
Pep Vilaseca
a les percussions
i Jordi Torrents al baix
llavors altres músics
han passat per la banda
aportant instruments
molt utilitzats
en aquest tipus de música
com poden ser
l'acordeó
la mandolina
i el buzuki
un nom molt curiós
el buzuki
el buzuki
és un instrument
d'origen grec
és un instrument
bastant típic
del folk irlandès
és una guitarra també
semblant a la mandolina
molt bé
molt bé
una altra cosa
que aprenem
exacte
que aprenem
correcte
ara
si vols
parlem del nom
que hem fet una mica
d'espoiler
de què significa
d'on prové aquest nom
explica'ns-ho
és una barreja
entre dos conceptes
Every Night
que significa
cada nit
poder aquí una mica
bé el tema
de la festa
cada nit
i per altra banda
Every prové
de la paraula
de
Every
del col
begut
que aquí ve
de fet
d'aquí ve l'origen
de la música celta
que s'origina
a les tavernes
llavors d'aquí
agafen una part
de la música
que fan
i de l'altra part
que és
cavaller
night
en anglès
aquesta simbologia
de la música
medieval
aquestes lletres
que fan referència
una mica
en aquesta època
llavors ja veiem
que el nom
és perfecte
per la música
que fan
i comentes
que la música
celta
es va originar
a les tavernes
sí
correcte
sobretot a Europa Occidental
al nord
Irlanda
Escòcia
Gran Bretanya
músiques tradicionals
de les tavernes
que es cantaven
de fet
folk
ve d'aquesta
música
aquestes músiques
que es cantaven
a les tavernes
que no tenen
autor al final
abans de parlar
de la seva discografia
volem conèixer
una mica més
d'aquest estil
d'aquest grup
i aquesta banda
tenen una actitud
una mica punk
és possible
correcte
de fet
el punk
ja ve una mica
relacionat
amb aquest folk
i aquesta barreja
molt interessant
amb les lletres
que fan
tot fent referència
a aquesta reivindicació
al moviment obrer
fent referència
també al bàndol republicà
de la guerra civil
temes molt típics
quan fas aquest tipus
de música
tan folk
i punk
que al final
és molt reivindicatiu
com l'esca
també podria ser
l'esca
sí
ho estava pensant
ara mateix
que l'esca
també és un gènere
que és reivindicatiu
correcte
i per tant
segueixen aquesta línia
sí sí
completament
completament
pel que fa
als discos
quants entenen?
entenen 8
llavors
farem una repassada
van per feina
van per feina
farem una repassada ràpida
dels discos
llavors
primer fan una maqueta
maqueta 2.0
que es diu
que és un treball autoproduït
una mica
fent referència
que ja en van parlar
de l'efecte
de l'efecte punk
jo m'ho faig
jo mateix
que és ja un treball
fusionant
folk i punk
una mica la seva essència
el 2011
tonades de fa temps
que és el seu primer
àlbum oficial
amb sons ja
que veuen
de la tradició catalana
de fet d'aquí
el folk
i sobretot
ritmes ja irlandesos
amb instruments
típics
de la música irlandesa
música celta
que després
hi aprofundirem una mica
i amb cançons
com per exemple
després de sopar
perfecte
doncs l'escoltem una mica
així
nosaltres l'escoltem
i els oients també
a veure què en pensen
celta super celta
és això
mira que m'he volgut esperar
per sentir la cançó
per primera vegada
com moltes de les persones
que ens escoltaran
i m'agrada
quins instruments
has notat diferents
vinga va
test
test a Gemma
quins instruments
no m'ho facis això
un molt típic
que t'ha sonat
que sona una mica
de fons
la mandolina
la mandolina és una
però és que no ho sé
què és la mandolina
el que passa
que ho has dit tu
fa uns moments
la mandolina
i després l'escoltes
un moment
ja veuràs que és
un instrument
molt característic
però hi ha un
que és molt característic
d'aquesta música
que és la flauta
que no sé si l'has escoltat
una mica de fons
i els violins
ai sí
són dos instruments
mitiquíssims
d'aquesta música
música celta
de fet té un nom
aquesta flauta
no es diu flauta
es diu
es diu d'una altra manera
que no
o sigui
hi ha molts tipus
de flautes
que tenen aquest soroll
tan característic
de la música celta
que utilitzàvem
que utilitzàvem
a la primària
que tots hem tocat
i tots tocavam
el titànic
no
correcte
no és aquesta flauta
i sobretot
violins ràpids
que són els que
hem escoltat
i sobretot
ritmes que aboquen
a la dansa
aquesta festa
dansa col·lectiva
molt típic
també
d'aquelles tavernes
irlandeses
que segurament
algú
si ja ha estat
o ha vist
en algun vídeo
o pel·lícula
que ja
és una festa
constant
a la mínima que hi ha música
i gaites
sobretot
gaites
és veritat
clar
això és super celta
també les gaites
tot super celta
super celta
Sergi
fa uns moments
ens comentaves
que tenen 8 discos
pel que fa a l'estil
sempre han mantingut
la mateixa dinàmica
han variat una mica
o com ho han fet
tot plegat
al final
és inevitable
doncs
qualsevol banda
ha anat variant
la seva música
durant el temps
però ells
s'han anat mantingent
doncs
bastant
amb el seu
amb la seva música
amb la que van començar
al final
tot i això
sí que algunes cançons
toquen una mica
el que és
el castellà
al principi
sí que era tot
en català
però sí que hi ha
algunes cançons
que donen
missatges en castellà
també
per fer entendre
a més gent
aquests missatges
reivindicatius
cançons com
Campesino
per exemple
que hi ha el títol
és en castellà
de l'àlbum
Foc
si vols l'escoltem
han fet de mi
un arbre encès
he fet del silenci
una guerra
he après a viure
sense res
jo soy
Campesino
Murdo
y no empece
la pelea
reivindicatiu
total
molt
molt
i em recorda
de veritat
moltíssim
escape
moltíssim
potser menys
potent
però tenen
aquest estil
molt semblant
sí sí
el menys potent
ve del folk
òbviament
perquè el folk
al final
no deixa de ser
un gènere
molt
generalment tranquil
però sí que s'apropa a l'esca
en quant al punk
perquè són aquests
aquest gènere reivindicatius
i aquest ritme
també picat
ràpid
el que passa
que no és tan potent
com l'escape
que la gent surt allà saltant
tot i això
sí que en algunes cançons
sí que
doncs
es fa això de saltar
perquè al final
no deixa de ser
un ritme ràpid
bandes
en què s'han inspirat
Every Night
doncs
les que he comentat
Dropkick Murphys
Flogging Mall
i The Pogs
bandes
claus
del moviment
musical
irlandès
pioneres
també
doncs
d'aquest gènere
folk
punk
irlandès
i sobretot
els instruments
que ja hem comentat
violins ràpids
mandolines
com ja has comentat
Gemma
les flautes
i els ritmes
que aboquen a la dansa
i sobretot
en quant a referència
del folk
doncs
cançons de taverna
i sobretot
cançons amb melodies
de mariners
que al final
la música celta
va molt per allà
no?
la música del mar
que això també
amb el maresme
va perfecte
al final
doncs
música de mariners
fent referència
a les lletres
també de la vida
al mar
llavors
si parlem una mica
del ritme
s'apropen una mica
doncs
amb aquest folk
i amb aquest rock
doncs
una mica
es podria referenciar
molt
amb el rock
basc combatiu
que pot ser
cortato
una banda mítica
del País Basc
i doncs això
bàsicament
doncs
aquestes danses
tradicionals
fins i tot
cançons marineres
i habaneres
que les habaneres
també fan referència
al mar
totalment
Sergi
alguna curiositat
que envolti
aquesta banda?
doncs
bàsicament
han estat habituals
com han actuat
a molts llocs
com pot ser
Canet Rock
com no
acampada jove
i sobretot
festivals internacionals
de folk
punk
algú no tan típic
per una banda catalana
actuar fora del
del país
però al final
per la música
que fan
com que és una música
al final
molt bona
pel nord d'Europa
doncs han actuat
molt per allà
Sergi Ferrer
gràcies per descobrir-nos
Every Night
i tornem la setmana que ve
amb un nou artista
a banda
o el que ens vulguis portar
ja ho veurem
Tres quarts de cinc de la tarda
Antonio Turriere
és una de les veus
més reconegudes
en l'estudi
dels límits del creixement
i avui
passa per al nostre programa
ben atents
hem de parlar
del límits del creixement
avui abordem
aquesta pregunta
amb Antonio Turriel
ell és doctor
en física
investigador del CSIC
i una de les veus
més reconegudes
en l'estudi
dels límits del creixement
la crisi energètica
i també
el decreixement econòmic
a més
ha estat guardonat
amb el premi
a la difusió
del decreixement
memorial
Arcadi Oliveras
bona tarda
Antonio
en primer lloc
què vol dir exactament
quan parla
dels límits
del creixement
bé
és conegut
que viven en un planeta
que és finit
això
excepte els terraplanistes
saben que viven
en una bola rodona
que té un ràdi
d'uns 6.300 quilòmetres
això implica
lògicament
que la quantitat
de coses
que el planeta
té res
és una quantitat
molt gran
però finita
a banda
la capacitat
del planeta
per absorbir
a través
dels seus sistemes
naturals
els residus
que formem
també és limitada
aleshores
al final
quan estem parlant
dels límits
del creixement
estem parlant
tant de límits
dels recursos
que ens pot donar
el planeta
que és una quantitat
finita
perquè a més
de ser finita
que les seves
capacitats de producció
perquè al final
el que limita més
és a quin ritme
realment
els pots extreure
i també
la capacitat
d'absorció
dels residus
que creem
aleshores
aquests són
els que s'anomenen
els límits
biofísics
al creixement
després hi ha
altres límits
per exemple
socials
evidentment hi ha un límit
per la desigualtat social
que es pot suportar
diguem
d'una certa societat
una certa
civilització
i altres consideracions
però al final
són límits
que estan aquí
i el problema
d'aquests límits
és que són límits físics
són límits
que no es poden
sobrepassar
de cap de les maneres
però
el nostre sistema econòmic
està orientat
al creixement
perpètu
nosaltres estem sempre parlant
que ha de pujar
el PIB
que ha de pujar
un percentatge
i una pujada
de percentatge
és una pujada
exponencial
la qual cosa vol dir
que a mesura
que passa el temps
el que ha de creixer
és cada cop més gros
i arriba un moment
que simplement
és incompatible
amb el fet
que el planeta
és finit
de fet
no sé si
segurament
tu dominaràs
molt més que jo
vaig llegir fa temps
que la Terra
havia arribat
es parlava
que havia arribat
ja un any
on ja no
no es podia regenerar
els recursos naturals
no sé si
vaig ben encertat
o em pots aclarir
aquest aspecte
sí, sí
hi ha un dia
que s'anomena
el dia de l'extralimitació
que és el dia
en el qual
estem consumint
més recursos
del que la Terra
reposa
al cap d'un any
aquest dia
de l'extralimitació
depèn del país
i depèn del planeta
en el cas d'Espanya
és cap al mes de maig
i en el cas de tot el planeta
és cap a finals
de juliol
típicament
amb alguna data
de juliol
bàsicament
el que estàs dient
és que a partir
d'aquí dia
si continues consumint
com estem consumint
el que estem fent
és degradar
la base material
del planeta
i això a la llarga
implica que el planeta
et podrà donar
més recursos
per exemple
si tu estàs
traient més arbres
estàs fent més fusta
de la capacitat
de regeneració
dels boscos
al final
mica en mica
te vas quedant
sense boscos
i arriba un moment
que hi ha el pin de arbres
i tindrà res
doncs el mateix
per exemple
amb les pesqueries
si tu estàs pescant
de més
és un problema
per reposar
amb el tema
de les coses
que no són renovables
com els combustibles fòssils
i de més
això evidentment
tens el problema
que dius
això evidentment
el gastes
i el tornes a tenir
la qüestió aquí
és realment
si tu el pots compensar
amb altres coses
que tu puguis posar
això es fa un càlcul
i això fa molt temps
que es fa
que és el càlcul
aquest de la patxada
ecològica
i el que estem vivint
és això
que cada any
estem rebassant
aquesta capacitat
de regeneració
del planeta
sempre
cap al mes de juliol
una cosa així
a nivell de tot el planeta
i això el que implica
és que estem destruint
ecosistemes
estem degradant la base
i a mesura que passi
el temps
el que passarà
és que cada cop
tindrem menys
i arribarà un moment
que el dia de l'extraimitació
serà el de gener
perquè és que simplement
no s'haurà encarregat tot
i realment
no hi haurà possibilitat
bàsicament
per dir-ho d'una altra manera
el dia aquest de l'extraimitació
és el dia
a partir del qual
comencem a viure
a crèdit
és a dir
estem gastant
no del que és capaç
de produir el planeta
sinó dels estalvis
dels estalvis
que teníem
però aquests estalvis
bàsicament
utilitzar-los
el que implica
és una destrucció
de la base material
que fa possible
la nostra existència
i farà cada cop
més complicada
llavors
aquí entra el concepte
del decreixement econòmic
que com bé deies abans
doncs
potser no estem gaire
acostumats
a aquest concepte
i sovint
li donem un significat negatiu
és a dir
però es pot viure
avui en dia
amb aquesta nova perspectiva
el decreixement econòmic
bueno
el decreixement
no és el decreixement econòmic
sinó el decreixement
això és important
comprendre-ho
o sigui
quan se parla
de decreixement
del que s'està parlant
és d'una cosa
que és molt senzilla
ja estem arribant
al màxim
de producció
de combustibles fòssils
la producció
de petroli
ja està caient
la de gas
està a punt
de començar a caure
la durant
i fa anys
que cau
el carbó
encara aguantarà
uns anys
però després
començarà a caure
i després
estem tenint problemes
amb altres materials
com el coure
com el nit
com el coal
com la plata
etcètera
i més que en tindrem
a mesura que passi el temps
aleshores
fem el que fem
independient
del que ens agradi
o sigui d'agradar
cada cop tindrem
menys recursos
simplement
perquè hi haurà
la disponibilitat
de creixent
simplement
per un problema
de asseguriment
perquè la terra
és finita
com hem dit
d'una altra banda
tenim el problema
de la degradació ambiental
creixent
que ho fa
tot més complicat
i que també
t'ha demanat
tenir més recursos
o una cosa
encara més problemàtic
davant d'aquesta realitat
de la disminució
de la disponibilitat
de recursos
i de l'agreujament
de les condicions ambientals
el que es proposa
amb el de creixement
és adaptar-s'hi
és a dir
oblidant-nos d'aquesta idea absurda
que podem créixer
infinitament
en un planeta finit
tant econòmicament
com en qualsevol altre aspecte
i simplement
intentar viure
bé
intentar viure
a un nivell de vida bo
sense necessitat
de créixer
perquè a més
si tu pares a pensar
és com una mica absurd
és a dir
ningú no necessita
créixer
per sempre
això no és una necessitat
que sigui lògica
que sigui natural
no t'imagines
que creixessin sempre
nosaltres
el lloc de tota la nostra vida
seria terrible
que hauríem de ser
gegants
o sigui
al final
és una cosa
que és completament
antinatural
i la idea és
a veure com fem
per adaptar-nos
a un fet
d'incapacitat física
perquè és així
la capacitat física
i la capacitat física
en material
continua creixent
però mantenint
l'estàndard
i un alt nivell de vida
i de fet
tenim estudis
que ens mostren
que consumint
la de sana part
de l'energia
i els materials
que estem consumint
ara mateix
a l'estat espanyol
podríem tenir
un nivell de vida
molt semblant
a l'actual
en canvis importants
de l'estil de vida
però les coses
que defineixen
la qualitat de vida
podríem viure igual
i aquest és l'objectiu
perquè el problema
que passa
és que
fem el que fem
cada cop disposarem
de menys energia
i de menys coses
si no fa res
el que tens
és el que tenim
ara mateix
que és empobriment
o sigui
nosaltres tenim
un problema
d'energia
cada cop més cara
ho estem veient
a la factura de la llum
ho estem veient
a les problemes
de la cadena
de subministraments
que es repeteixen
contínuament
que les coses
cada cop són més cares
els pisos
també són més cars
els aliments són tot més cars
els treballs
de fet no milloren
el que no millora
és el sou
que replegem
i aleshores
el que estem observant
per exemple
en grans ciutats
com a Barcelona
i tota la metropolitana
és un procés
d'empobriment
i és que precisament
la idea absurda
de mantenir el creixement
quan ja
les coses comencen a petar
quan comencen a tenir
problemes de subministrament
quan ja
de costa realment
intentar mantenir
aquesta màquina
encegada
de créixer sempre
doncs el que tens
és destrucció
és destrucció
de la classe mitjana
simplement perquè
estàs cremant tot
en el motor
d'aquesta megamàquina
destructiva
que l'única cosa
que li importa
és com fer més punts
com el Come Cocos
o sigui
simplement tenir
més i més i més
però no saps exactament
molt bé de què
aleshores
és una idea
és una idea
evidentment
que contradiu
la manera de pensar
habitual
que contradiu
evidentment
les polítiques
econòmiques
i contradiu
la visió
que tenen
els nostres
riscos polítics
però
que de fet
és un intent
d'adaptar-se
a una realitat
que ells
es neguen a acceptar
malgrat que cada cop
és més punyent
que és aquest descens
de disponibilitat
material
i aquesta
dificultat ambiental
creixent
o sigui
no per negar
el problema
desapareix
al contrari
el problema
cada cop
està sent més greu
aquí estem visquent
com si no passés res
o sigui
hi ha un problema
amb la disminució
de la producció
de petroli del món
el que més s'està acusant
és que està faltant dièsel
dièsel
és el que està faltant
més de pressa
estem fent problemes
molt grossos
a Sud-amèrica
i a Àfrica
però aquesta falta de dièsel
i tardor
va arribar aquí
i aquí no estem adaptant-nos
ni preparant-nos
per una eventualitat
d'aquest estil
lògicament
el que es pretén
és
anticipem els problemes
com diu un amic meu
no esperem
a tenir set
per construir el pou
i adaptem-nos
a les coses de tal manera
que no hem de patir
quan arriba el moment
no deixem tot
per l'últim moment
i després allà i allà
i després ho fem
la cuita corrent
si malament
i quines reformes
Antonio proposes
que siguin imprescindibles
per fer front
precisament a aquests problemes
que ens venen
i els límits
del creixement
mira
el problema més gros
és
que s'hauria de fer
una reforma
al sistema financer
i aquí està la mà
dels sous
perquè evidentment
ningú no vol ni
en sentir a parlar
perquè al final
l'únic negoci
que realment necessita
que realment
decaleix el creixement
és el financer
és el món del banc
perquè ells bàsicament
guanyen
deixant diners
és a dir
bàsicament estan esperant
que tu les donis més diners
i de fet
aquest és el motor
que impulsa el creixement
és tot aquest sistema
les empreses productives
les empreses que fabriquen
poden perfectament funcionar
produint sempre el mateix
i de fet
fem tothom
cada cop més eficient
i consumint
menys materials
i tot
els que realment
necessiten
aquesta buxeria
del creixement infinit
és el sistema financer
i aleshores
clar
aquí és la reforma
més complicada
i més dura
i més complexa
a abordar
que també
em te diguin
per a més
relació
els meus propis coneixements
de quines coses
s'han de fer
jo tinc clar
que això és la reforma
i que s'han de canviar
els objectius
com a societat
però tinc clar
cap a on volem anar
com hi anem
és el que és
bastant més difícil
de reducir
en qualsevol cas
la recepta
les receptes
al final
són
receptes molt bàsiques
i molt conegudes
per a tots
que és la millor
de l'eficiència
és a dir
fer les coses
d'una manera
més eficient
que es fomenti
el reciclatge
ja quan es dissenyen
els productes
de tal manera
que sigui més fàcil
de reciclar
moltes vegades
les coses
no reciclen
perquè no es faciliten
més fàcil
de reparar
quantes vegades
ens trobem
que tens
alguna l'estona
domèstica a casa
que s'ha de llançar
perquè li falta
o li falla un xip
i coses així
tot el tema
de l'obsolescència programada
que tot això
són malabertament
de recursos
d'energia
i més impacte ambiental
i després
algunes reformes
en temes
de com
com es consumés
el tema
de no necessites
estar en la propietat
de tot
per gaudir
de les avantatges
jo un exemple
que sol posar
els llibres
i les explico
a les conferències
però jo crec que és
bastant entenedor
és que si tu ara
te compres una rentadora
doncs bàsicament
el fabricant
el que li interessa
és que el dia
que acaba la garantia
és d'aquí 3 anys
un dia
la rentadora peti
i així tu haies
de comprar una altra
per què?
perquè viu
de vendre rentadores
i és el que passa
les rentadores d'avui en dia
que no són com les
fa anys
que no duren pas
tant de temps
però tu imagina
que si tu en comptes
de comprar la rentadora
la lloguessis
i al contrari
el dia que no funciona
és el fabricant
el que t'ha de donar
indemnització a tu
per cada dia
que estiguis petjada
ja veuràs tu
com farà una rentadora
ferrenya
fàcil de reparar
amb peces fàcils
d'intercanviar
etcètera
etcètera
has posat
l'incentiu
en comptes
de consumir més
i gastar més recursos
més energia
en bàsicament
fer les coses
més ben fetes
i que durin més
fent aquest tipus
de coses
aquest tipus
de canvis
hi ha moltes modificacions
que realment són
cap i tant senzilles
tu de cop
pots aconseguir
guanyar molt de temps
per fer totes
les adaptacions
que necessitem
però al final
la idea de base
sempre és la mateixa
és la millora
de l'eficiència
i evitar
essencialment
el malbratament
a part
entenc que
en tot aquest procés
entra en joc
un canvi
de mentalitat
és a dir
que també
primer lloc
l'educació
deu ser fondamental
per canviar
aquest xip
això és evident
jo crec que
l'educació
en què tenim
tots
que tenim consciència
que
és important
no malbaratar
però
jo no estic
completament d'acord
que si fonamentalment
un canvi
a nivell dels ciutadans
el canvi a nivell dels ciutadans
evidentment és necessari
i és imprescindible
de fet
però el canvi
és més estructural
és un canvi
més al nivell
és un canvi
que ha d'estar
a la pròpia
organització econòmica
de la societat
el que he dit abans
també de la reforma
del sistema financer
i demés
i aleshores
són canvis estructural
molt importants
han d'anar
acompanyats
en canvis educatius
sí
però s'ha de fer
tot una repensada
com funciona
el sistema econòmic
ja ha començat
pel que et deia abans
perquè evidentment
els nostres
diters polítics
continuen pensant
el creixement
i per sempre
continuen parlant
de l'ampliació
de l'aeroport
o de l'ampliació
del port
o fer més autovies
o no sé què
i més turistes
i més tot
tot tot
i després és que això
no s'assosteix
o es caurà
és que arribarà un moment
que per exemple
el cost d'energia
dels materials
dels aliments
de l'aigua
tot això caurà
com un castell
de naipes
doncs
ha d'haver-hi
un canvi
molt estructural
en tota la societat
en l'educació
però també evidentment
la manera de gestionar
d'alt nivell
un canvi
que presenta ser tot un repte
però bueno
a poc a poc
amb el paper
que
amb aquest canvi
no?
i aquestes noves veus
que surten
com la teva
Antonio
doncs a veure
com evoluciona
tot plegat
Antonio Turiel
gràcies per atendre'ns
i que vagi molt bé
moltes gràcies
a vosaltres
i moltes gràcies
també a vosaltres
per acompanyar-nos
tornarem
demà
amb més
on a Maresme
a partir
de les 3 de la tarda
us deixem amb la proposta musical
del Xavier Masgrau
gràcies i fins amà
adeu
Hola
sóc en Xavier Masgrau
l'alcalde
d'Orrius
la meva cançó
preferida
no és només una
però la que
realment
em va
començar
la passió
per la música
em va ser
Esquí
per a la música
tenia 15 anys, ja m'ho he determinat
amb dues amigues de l'Estonac
i acabava d'arribar a Barcelona
i la meva passió per la música és aquesta
gràcies
Bona tarda, són les 5, us parla
Mercè Roura, les autoritats israelianes
han intensificat els preparatius
per a l'Estat