Molt bona tarda de nou, Manel. Avui què ens expliques? Mira, doncs avui un homenatge al que podria ser un programa de crims particular d'aquí de l'Ona Maresme, ja que el programa, per cert, deixa'm fer un petit espòiler, tornarà a començar en un no res nova temporada, doncs fem el nostre crims particular a l'Ona Maresme. Home, a mi m'encantaria, Jordi, que tinguéssim un criminòleg que ens expliqués històries fosques del Maresme, seria meravellós, això.
T'imagines? La quota al Maresme també t'haig de dir que va per dos, tres programes, si no m'equivoco, que el Maresme ha estat protagonista. Històries en tenim unes quantes al Maresme, és a dir, que si hi ha algun criminòleg de la zona que vulgui venir a explicar-ho a l'Ona Maresme històries, doncs convidadíssim fem aquesta cerca. Dit això, Jordi, avui què ens expliques?
Mira, doncs, Carles Porta, si estàs escoltant aquest programa, l'Ona Maresma, et dono una pista més per tractar un tema en aquest programa, perquè avui repassem la crònica negra de la comarca, destacant un article del diari Avui, del passat 29 d'octubre del 1981, que deia que la gent de Sant Sabrià temia el fill del marquès. La mort d'un home pel fill del marquès de Montsolís havia trasbalsat els 400 habitants de Sant Sabrià de Vallalta
que ja feia temps que havien agafat por per al comportament de l'homicida. Fins i tot se'n va tractar aquells dies al ple municipal. Aquells temes, l'agenda de Sant Sabrià estava habituada a caçar i a buscar bolets a la finca de Can Mates, que va ser heretada dels seus avantpassats per l'actual marquès, Felip Pallejà.
Però quan Guillem Pallejar va convèncer el seu pare, Felip, perquè li pagués la instal·lació d'una granja en els terrenys de la seva propietat a Sant Sabrià, és quan va acabar per al veïnat aquestes excursions perquè Guillem, el fill del marquès, els amenaçava si els trobava en els seus dominis collint bolets. Aquells dies, Rafael Castillo treballava a l'abocador de Calella, recollint papers, cartrons, plàstics i ferro vell per a un drapaire de Badalona de dilluns a divendres.
utilitzava el camí de la finca per anar a treballar. Per tant, s'endinsava el camí de la finca de Can Mates a primera hora de la tarda del dilluns 26 d'octubre. A mitja tarda, segons l'article, s'esdevingueren els fets. Diu la crònica que amb un sol tret de l'escopeta de Guillem Pallejar va aconseguir matar Rafael Castillo.
Els pocs testimonis dels fets, que no parlaven per por a represàlies, deien en petit comitè que Rafael collia castanyes prop de la finca. El fill del marquès el va veure, van acabar discutint i la disputa va acabar amb aquest tret. Tot plegat va passar al jutjat d'Arenys de Mar i el fet es va estendre ràpidament per Sant Sabrià, tant que obligats per la situació i per la por de la gent del poble, l'assumpte, com deia en Manel, també va arribar al ple municipal d'aquella setmana.
Doncs avui també ho hem recordat aquí a l'Ona Maresma. Gràcies, Jordi. Fins ara. A tu, Manel. Fins ara.
Durant aquests dies previs a l'1 d'octubre s'estan fent diverses actuacions de millora i conservació de l'enjardinament tant de l'interior com dels accessos als cementiris per deixar els espais en les millors condicions de cara a la gran afluència de persones que visitaran els seus éssers estimats els pròxims dies. Avui la Llonsara ens apropa la feina que fa la brigada de Tordera i també l'empresa Cabré Junqueras.
Doncs sí, s'apropa el dia de Tots Sants, que serà aquest dissabte, i hem volgut venir als cementiris de Tordera per parlar amb la brigada municipal, que s'encarrega de preparar els espais per tal també d'ajudar la gent i que estigui tot a punt per aquest 1 de novembre. Amb nosaltres avui està en Xavi Fernández. Molt bona tarda. Bona tarda.
Gràcies també per acompanyar-nos en aquest caminet que farem per explicar el Dia de Tots Sants. Estem al cementiri vell perquè la gent ens ubiqui. Quina és la feina principal que feu aquests dies abans del Dia de Tots Sants?
Bé, primer de tot, fem el manteniment general, que és el que fem també durant tot l'any, i és bufar tot el cementiri, tindria a ser netejar tots els passadissos, que com que està ple de xiprers, doncs cauen les fulles i s'han d'anar recollint, llavors segar els jardins i fer una mica de manteniment de la planta. Llavors, sempre hi ha els contenidors, la gent clava canviant les flors, i de tant en tant canviem els contenidors, els buidem, i això és el principal.
Perquè, Xavi, les diferències principals entre els dos cementiris que tenim aquí a Tordera, quines serien? Principalment, les diferències que jo hi veig són el tamany dels nínxols. En el cementiri vell, és el més antic, estan més junts, hi ha cinc alçades de nínxols i, clar, potser també és veritat que la gent que ve aquí és més gran i, per tant, potser necessita més ajuda per arribar als nínxols de dalt, amb les escales... Bàsicament seria aquest.
La gent, abans de tots sants, imagino que us demana més ajuda, sobretot pel que apuntaves ara, perquè necessiten pujar. Aquesta també és una feina que feu des de la brigada i que també es reforça el dia de tots sants. Sí, durant l'última setmana d'abans de tots sants, sempre ja estem aquí tots els dies,
perquè la gent últimament, jo he notat en els últims anys, que ve sobretot abans de l'1 de novembre i ja ho va deixant tot ben preparat, neteja els seus nínxols, canvia les flors i això necessita ajuda en alguns casos per moure les escales, que algunes són ja un parell d'escales bastant grosses i per moure-les és complicat. I estem ajudant en això, bàsicament.
I quin tipus de feina us requereix més temps? Per exemple, jardineria, neteja, pintura, perquè imagino que aquesta setmana és intensa per vosaltres. Sí, la principal, la que ens dona més feina és netejar-ho, abufar tot el cementiri, perquè, com hem dit, les fulles del xiprés, doncs,
En aquest cas del Xiprés, en el cementiri bé i en el cementiri nou, els pins, la pinassa, doncs se va acumulant i hem d'anar bufant i recollint-la tota i aquí el que ens dona més volum de feina. La resta, doncs, bueno, són cosetes que van sortint. Algunes claus que alguna persona no té les claus, obrim, el pany potser està encallat i ajudem amb algun lubricant a obrir i netejar una mica algun nínxol.
Hi ha algun consell ja per acabar que li donaria a totes aquestes persones que passen per aquí aquests dies, dies previs, també al mateix dia per ajudar també a la vostra feina, perquè al final també és cosa de la gent que ve deixar el cementiri en bones condicions.
Tothom, no hem tingut cap problema amb ningú, tothom ve ja més o menys preparat amb el que necessiten per netejar tot, o sigui que a vegades potser s'han deixat el netejar vidres o algun drap, però en principi cap problema, tothom ho porta bastant bé. Hi ha més escales per aquests dies?
Sí, portem 4 o 5 escales més de la brigada, però en principi sempre n'hi ha, el que passa és que com que hi ha més moviment reforcem una mica amb escales noves. I l'horari especial que serà per dissabte, quin serà? El dissabte estarem de 8 a 6 de la tarda.
Hi ha més personal, no? També de la brigada? Sí, hi haurà com a mínim dues persones a cada cementiri i també cal dir que les portes s'obren automàticament a les 7 del matí i es tanquen a les 7 de la tarda. Doncs Xavi, moltes gràcies avui per explicar-nos-ho. Et deixem que segueixis fent aquesta feina i també que el dia de tots sants que vagi bé. Gràcies a tu.
I ara passem a parlar amb en Josep Maria Mons, director general de Cabrer Junqueras, l'empresa de serveis funeraris amb seu a Mataró, que dona servei a unes 30 poblacions de la comarca del Maresme. Així que el saludem, que a aquesta hora de la tarda ja ens espera el telèfon també per parlar d'aquest dia de Tots Sants. Molt bona tarda, Josep Maria. Benvingut a l'Una Maresme. Hola, bona tarda.
Li agraïm que avui estigui amb nosaltres. Deia que Cabrés Junqueras està en molts municipis de la comarca, però exactament de quants cementiris o tonatoris estem parlant que gestiona l'empresa? Actualment Cabrés Junqueras, al Maresme...
Està gestionant 15 cementiris. Bé, més que gestionant, està fent les tasques de sepulturer. La gestió en els cementiris acostuma a ser la gestió directa dels ajuntaments, que són els titulars del cementiri. El que nosaltres fem són les tasques de sepulturer, 15 cementiris d'aquí de la comarca del Maresme.
També actualment sí que estem gestionant 7 tenitoris al Maresme i està imminent l'obertura d'un 8è que serà, a malgrat de marca, estem molt a punt de poder-lo inaugurar, de poder-lo obrir. O sigui que el futur també de l'empresa passa per seguir creixent, no?, a la comarca.
Bé, seguir donant serveis que les poblacions ens demanen i poder, doncs, que les persones puguin tenir el servei més pròxim i detectant el que ens demanen, intentant anar cobrint cada vegada que veiem necessitats a les poblacions, sí. També molts serveis que ofereixen. Aviam, des d'antigament els serveis sonaris només eren posters que prestaven un fer a través de les famílies que tenien una defunció,
Això ha anat canviant, ja no som fusters, ara som empreses de serveis funeraris, com empreses de serveis, doncs hem, com dèiem, d'oferir tots els serveis que veiem que la societat ens va demanant com tanatoris. Fa 40 anys les persones es morien a casa i per tant es quedaven a casa i fins al moment d'anar a la porròquia o al cementiri. Ara cada vegada les deponcions a casa són més difícils perquè es produeixen en hospitals o en centres geriàtrics,
També els domicilis no són els de fa molts anys, que no són més petits, i dificulten molt a poder-hi tenir un cadàver i a poder rebre visites. Per tant, els sanatoris és una cosa que a poc a poc s'ha anat estenent molt. El tipus de cerimònies que abans eren la majoria religioses, ara com més també les famílies ens demanen de poder fer celebracions no religioses,
celebracions laiques, per la qual cosa hem de nosaltres procurar disposar d'espais amb la màxima comunitat possible per a les famílies per poder celebrar aquest tipus de cerimònies d'homenatge als difunts, tot en anys adaptant el que veiem que la societat ens està canviant.
I tant, i com has preparat també, Josep Maria, Cabré Junqueras per afrontar l'augment de visites i també aquesta activitat que serà major tots aquests dies i també el dia de Tots Sants. Com preparen aquest dia i també els dies previs? Sí, com cada any el dia de Tots Sants és el dia que té més aforament als cementiris a tot Catalunya. Sincerament, Cabré Junqueras no és el propietari ni el titular d'aquest cementiri, per tant aquesta tasca
que correspon més als ajuntaments i a les guàrdies urbanes, que tenen uns dies molt més complicats perquè han de donar més cobertura en el cementiri, perquè molts ajuntaments opten per tenir l'horari hores més obert del cementiri per facilitar les famílies l'accés. Nosaltres el que sí que ens estem trobant és que hi ha moltes famílies que el que volen
setmanes abans és tenir la sopultura disponible i si tenen alguna dificultat a la làpida o qualsevol cosa que van trobant, doncs sí que tenim. Nosaltres hi ha unes setmanes abans, doncs també molta més demanda d'anar cobrint serveis que les famílies ens demanen perquè anar al cementiri han detectat coses que volen tenir-ho tot solucionat abans del dia 2 de novembre, que és el dia dels difons.
De fet, abans hem parlat també amb la brigada municipal d'aquí de Tordera i ens apuntaven que han vist aquest augment de gent en els dies previs a tots sants i això ha canviat també respecte a anys anteriors, que la gent prefereix també passar durant la setmana i no anar al dia a tots sants que potser hi ha més gent.
Cadascú té els seus motius. També el que dèieu vosaltres, que cada vegada potser el dia 1 i 2 de novembre s'acumula molta gent i és més dificultós i la gent hi preferirà anar-hi uns dies abans amb més calma. Potser també són gent que estaran fora aquests dies que també...
Pot ser un pont, que les escoles el dia 3 també fan festa, però la gent ens hem d'anar adaptant als nostres horaris, però també sí que estem detectant des d'allà fa alguns anys moltes famílies que hi van la setmana abans i es comencen a detectar més afluències cementíries. Ens fixem en el nostre municipi, en Tordera, han augmentat aquest nombre de nínxols o sepultures gestionades durant aquest any?
Tordera es va haver de construir ja fa 20 i escaig anys un nou cementiri, el cementiri de l'Estany, perquè Tordera és una població que ha crescut molt, llavors, evidentment, si creix de població també creix la necessitat de disposar de sepultures.
Llavors es va construir aquest nou cementiri de l'Estany, ja s'han fet tres mòduls i s'està ja enterrant en un quart mòdul, però la qual cosa també s'està veient, també que té un gran augment de la població viva de Tordera, també queda reflectit en el cementiri.
Evidentment també aquest augment de sepultures cada cop va decreixent perquè cada vegada les famílies ja tenen sepultura, per tant no han de tornar a adquirir una sepultura. També cada vegada hi ha més incineracions, però de qual cosa moltes famílies...
opten per tenir les cendres o bé amb colombaris, que també el cementiri de Tordera també en disposa, o bé d'enterrar els ninxos que ja tenen ells en concessió, o bé se les queden a casa seva i en disposen ells. Per tant, també el 50% actualment hi ha de les defuncions ja, en vez d'innovació, ja s'opta per incineració. Qualcosa també provoca que hi hagi menys demanda de concessions de sepultures.
El creixement és bastant lent, però cada any va creixent un punt, un 0,5, 1,5, però va creixent, estem actualment a Catalunya, ja al voltant del 52% d'ingeneracions versus el 48% d'enterraments d'innovacions.
I a nivell del Maresme, de la comarca, també aquesta tendència és així? Sí, sí, l'edat aquesta és global a tot Catalunya, sí. I al Maresme també estem a dintre de les mateixes ratios.
Els cementiris de Tordè i també altres municipis, com apuntava, tindran horaris especials d'obertures aquests dies i també alguns cementiris s'aposta per fer visites de la gent. Això és un patrimoni que també s'ha de conservar. Sí, aviam, nosaltres creiem que els cementiris és un dels llocs que...
que expliquen la història d'un poble, per tant creiem que és un dels llocs que des de tots els àmbits hauríem de fer el possible per conservar-los i fins i tot per potenciar-los. És molt trist una població amb un cementiri mal cuidat o que no se li dona la importància que pugui tenir.
Pengem aquí a Tordera, els dos cementiris que hi ha són llocs estuventius per anar-hi a passar uns moments, potser els llocs més tranquils de les poblacions són els cementiris, no tens necessitat d'anar-hi per visitar cap difunt, sinó fins i tot a vegades per estar tranquil i amb calma són els millors llocs per recórrer.
Evidentment el cementiri de l'estany que teniu aquí a Tordera és un dels llocs que realment es respira més pau del del Maresme. I tant, i tant. Sí, és així, al final som molt bonics i estan molt ben conservats, que això també es barreja amb aquesta natura.
Sí, sí, sí. També cada vegada les famílies també opten per les cendres, doncs també veuen que el lloc més natural i el lloc potser més fàcil per ells i per anar i poder anar també a les cendres és portar-les al cementiri. Per tant, també cada vegada més cementiris disposen de colombaris, que són com petits nenxos amb la capacitat per dos o quatre urnes, per depositar-les allà i no tenir l'incomoditat de tenir-les a casa, o esparcir-les, que al final li perden el rastre,
i necessiten també un punt de referència de saber on tenen els pares o on tenen els avis enterrats, necessitem els humans de saber ubicar-los en algun lloc físic. Josep Maria Mons, director general de Cabré-Jonqueras, molt agraïts avui de tenir-lo a l'Una Maresma. Moltes gràcies a vosaltres, bona tarda.
Ara passen 5 minuts d'un quart de 5 de la tarda. La sonoteràpia o teràpia del so és una pràctica que utilitza vibracions i freqüències sonores per afavorir el benestar físic, mental i emocional. S'utilitzen instruments com vols tibetans, gongs i tambors xamànics, entre d'altres, que emeten vibracions capaces d'influir en el sistema nerviós i en l'energia corporal. Avui parlem més sobre aquesta pràctica amb l'experta Maica Vélez.
Bé, avui parlem amb una magra tenca que combina art, benestar i vibració d'una manera molt especial. Es tracta de Maika Bele, terapeuta i divulgadora de la sonoterapia, una tècnica que utilitza el so i la vibració de diferents instruments per afavorir, entre altres coses, la relaxació. La Maika va participar recentment al Festival Mar, dins la narració al Cant de la Valena Blau 52, la vam entrevistar nosaltres,
I avui volem conèixer millor la seva feina, com funciona aquesta teràpia i quins beneficis pot aportar la sonoteràpia. La tenim en aquests moments a l'estudi acompanyada de la seva àvia, la Maria. Bon dia a totes dues. Bon dia. Maica, per començar, com vas descobrir la sonoteràpia i què et va portar a dedicar-t'hi?
Doncs la sonoterapia va ser curiós. Jo en aquell moment estava a diables tocant el tambor i et dones compte de l'alliberador que són els instruments, el tema de la vibració que emeten, inclús en aquest context.
I just hi havia una noia que feia teràpies i em va dir, ostres, jo crec, Maica, que tu tenia moltes ganes de començar a fer alguna teràpia per treballar amb la gent i no sabia per on. I ella em va dir, jo crec que tu amb aquesta teràpia és superpotent. I jo en aquell moment vaig pensar, a veure...
Un vol tibetà, muy místico, molt tal, però això m'ha de mi fer alguna cosa més enllà de, o sigui, relaxar-me, tal. Però jo ho deia com amb tanta, no?, que hi creia tant, i jo dic, bueno, doncs tindrem que averiguar què és això.
I quin paper juga el so i la vibració en el benestar físic i emocional en les persones? Mira, de fet, el primer que vaig començar és fent una sessió de sonateràpia jo, i al provar-ho, a mi em va obrir un camp,
dins meu o sigui, és una cosa que sent dins no és una qüestió que nosaltres estem acostumats a fer sempre a fora que si bé sigui amb esport a l'hora de la salut és com esport o prendre suplements o l'alimentació o tal molt a fora que sí que és una cosa que cuida el nostre cos
Però això treballa des d'un altre punt molt més profund, perquè entrem en un estat com de semi-hipnosis, perquè ens entenguem, i llavors fem conscient el que està en el subconscient, a través d'aquesta ignoració, a través d'aquests sons, que entren, penetren dintre del nostre cos, i llavors es mou tot un camp quàntic que nosaltres tenim.
O sigui, la sonoterapia, com la definiries exactament llavors? Bé, hi ha una part, eh? Hi ha una part que és més així, no? I també hi ha una part física. Hi ha una part física que també és real. O sigui, quan hi ha gent que té dolències cròniques o hi ha gent que té lesions, es fa servir per recuperar aquestes lesions. Llavors, jo diria que és un...
És una tècnica molt potent que entra molt profund a través de tres eixos molt importants, que és el mental, el físic i l'espiritual. L'espiritual és aquesta part que no entenem com a espiritual el fet de meditar només o com a alguna cosa...
que ara es porta molt de moda i molt... És alguna cosa més profunda. Tots tenim dintre una part que ens fa entrar amb aquesta intuïció, amb aquesta part més intuïtiva, amb aquesta part que dius, hòstia... A vegades vas a un lloc i dius, hòstia, tinc una corazonada, no sé com es diuen ara. No sé, sensacions, podríem dir. Si et digui aquesta sensació que és connectar amb aquesta part.
no sé si té resposta sí, intento posar-me en la situació perquè ara mateix em pregunto, molt bé tenim la sonoteràpia que busca la part mental espiritual i també
A la part física, no? Però ara jo pregunto. Jo vull fer sonoteràpia. Com funciona una sessió típica? Com va? Tu vindries a la sessió i llavors la gent ve pensant que ve com una classe de ioga, no? Però és el fet de no fer. El fet de no fer i donar-te aquest espai simplement per arribar amb la teva estureta, estirar-te allà amb una manteta...
És com si, en realitat, és com si t'adonguessis aquesta estona com per posar el cos en aquest stand-by i donar-te aquest espai perquè surti el que hagi de sortir, sense fer res. Això és molt bo, eh? Avui en dia no fer absolutament res i que no fem res.
estiguem fent molt més que el constant fer-fer. I requereix uns instruments específics per arribar a fer aquesta sonoteràpia o es pot fer amb qualsevol? No sé, pregunto, eh? Bueno, en aquest cas jo vaig servir els vols tibetans, serien com els primers per anar fluixant una mica, després estan els de quarts, els gongs...
Bé, hi ha molts més instruments, hi ha el tambor xamànic, que el tambor ja és molt potent, que són diferents tipus de sons i diferents coses que t'aporten cada instrument d'aquests, però tots són instruments que tenen un valor més enllà del so que fan, sinó estan pensats que aquesta vibració actua a nivell físic també.
Ara et faré una pregunta que segurament els més escèptics se'n farien. Això de la sonoterapia... M'encanten aquestes preguntes. Això realment el beneficia o no? Jo et preguntaré si hi ha alguna base científica o fisiològica que expliqui com el so pot influir en la nostra salut o si la sonoterapia de debò ens aporta algun benefici.
Home, clar, i s'han fet un munt d'estudis, un munt d'estudis. De fet, hi ha un hospital a Nova York, que no estem parlant, que ho fan servir per treballar amb malalts oncològics i que s'ha demostrat, s'ha demostrat amb aparells, on ells poden veure, els científics poden veure com es transformen les cèl·lules, com aquesta vibració. De fet, no és tan boig com que una màquina de ressonància pot fer, saps? L'únic que...
És com algú, per mi, és algú més primegène, més pur, sense tota aquesta interferència de les maquinàries. I a qui pot beneficiar la sonoterapia?
Per mi la sonoterapia és apta per tothom, però amb unes condicions. Per això els nens els trobo que estan en una altra lliga, totalment diferent, llavors els nens poden rebre sonoterapia però des d'un altre punt molt més suau, molt més sutil, no necessiten les sessions que fem els adults, no? I en canvi, per exemple, els adults...
tota franja, o sigui, des dels joves fins a partir de l'adolescència fins a l'edat més llarga, no? Hi ha molta gent gran que ho experimenta ara per primer cop i diuen, jo no sé, però jo torno paica perquè jo sé que a mi em va bé i em funciona tant físicament i tot i quan fan les sessions experimenten a vegades dolor, són crisis curatives perquè on hi ha aquestes lesions al fer aquesta vibració
Senten com un dolor a vegades a les sessions, no és un dolor molt extrem, però a vegades en el moment senten aquesta pujada i després a vegades en el mateix moment se'ls hi va o després, els dies després, se'ls hi va per complet el dolor. I diuen, ostres, però si està tota la setmana que no he tingut dolor del braç, no?
Coses així. Curiós, curiós. Molt bé. I també ens consta que, bueno, abans d'organitzar la cadada de l'entrevista vam estar parlant i vas dir que tu ara estaves en un projecte relacionat amb cavalls, si no m'equivoco, i volia preguntar-te precisament, aprofitant, si la sonoterapia també es pot aplicar a animals. És a dir, no sé si és factible, no? Nosaltres a casa tenim gats, gossos, no? I tenim molta cura dels animals.
si la sonoterapia pot tenir beneficis pels animals o si la gent es pot potenciar de la sonoterapia a més a més de també teràpies amb animals que també es porten. Clar, jo en aquest cas
Tant les dues coses que acabes d'anomenar són totalment... Jo, de fet, el que vull fer és portar la sonoterapia a treballar conjuntament els animals. O sigui, perquè ara es fan servir moltes teràpies amb cavalls i hi ha manades de cavalls o grups de cavalls on es fa molt coach, es fa molt tipus de teràpia agrupal...
per empreses inclús, per aprendre a liderar, per aprendre moltes tècniques, però també a nivell emocional, com les constel·lacions familiars o diferents tècniques. Llavors, a mi el que m'interessa d'això és tota aquesta energia que aquests animals també s'estan emportant,
A l'hora de la sonoterapia pots treballar amb els dos a l'hora. Pots treballar amb la persona i pots treballar amb l'animal. I la simbiosi que fa aquí, la sinergia que es fa aquí, per mi... Bueno, ho estic experimentant, eh? Estoy en ello. I he experimentat coses, ostres...
molt molt brutals diria per mi i ara volem aprofitar, home, tenim aquí a la teva àvia, la Maria i vostè ha provat la sonoterapia, la sessió i com me va dir que feia tot això vaig pensar, mare, com està la primera visió és escèptica, no? que t'anirà bé que deia pensar, sí, sí i de veritat que t'ho juro que m'ha anat molt bé
Sí. Perquè soc molt nerviosa. I me deixa relaxada, però molt relaxada. I a més a més, és que veus que te va bé. Jo estava carregada de dolors, i encara en tinc de dolors, no? Però...
que m'he d'operar de les cames i tot, i dic, sembla que no me fa tant... És una percepció meva. I jo per mi, que també el dolor, no sé si és molt que el portes també, quan estàs nerviós encara et fa més dolor les coses. Sí. I no sé si és d'això o què, però...
De veritat que m'ha va molt bé. Jo hi vaig cada setmana. Vostè recomanaria a la gent que hi vagi? Sí, perquè hi ha molta gent allà i veus que tots diuen si sí, m'hem anat bé. I jo penso, és veritat que te va més bé
Sí, sí. Què ha de fer la gent per apuntar-se a alguna de les teves sessions, Maica? On s'ha de dirigir? Actualment estic treballant en l'associació de dones de Tordera, ja fa dos anys. Però sí que és veritat que...
ara t'ho faré aquí una mica d'espoiler, que m'agradaria molt perquè, ostres, estar al meu poble i poder-ho fer aquí m'agradaria. Jo tinc una... Compte a Instagram, com no? Avui en dia tots estem un poc ahí perquè ens puguem veure. És Ohana Sounds 2023. Doncs fins aquí l'entrevista d'avui. Moltes gràcies a totes dues per venir aquí als estudis d'on em agrats. Gràcies.
I ara passant dos minuts, a dos quarts de cinc de la tarda, tenim una pregunta del dia a les xarxes. Què estem preguntant avui? Doncs estem preguntant si prohibiries les bosses de patates plenes d'aire, Manel. I ens demanaves un sí absolut per part dels nostres oients. Ha estat així o no?
Correcte, avui torno a recuperar la fe en la humanitat. Hem tingut el 100% de les votacions amb el sí, però viria amb les bosses de patates plenes d'aire, tots amb un 100% tant a Insta com a Twitter.
Molt bé, doncs encara podeu seguir votant i gràcies fins al punt de les 5. Nosaltres ara fem una petita aturada i no marxeu, perquè a la tornada hem de parlar de solidaritat i també hem de parlar de música en clau comarcal a la nostra comarca, al Maresme, com sempre amb l'ajuda del Sergi Ferrer. Per tant, no marxeu, d'aquí 3 minuts tornem amb moltes més coses per explicar-vos, per arribar plegats al punt de les 5, que en punt de la tarda, que ens acomiadarem de vosaltres fins demà. Per tant, 3 minuts...
No en moguis, tornem ara mateix a la teva ràdio local. Fins ara. Ràdio Tordera
Si apreta la gana quan vas a la muntanya, camines, pedales o cases bolets, estàs d'enhorabona. A tocar d'Orsevinyà hem recuperat el restaurant de l'hostal Sant Llop, la cuina de Sant Llop. De divendres a dilluns trobaràs bolets, cassoles i brasa fet a casa. I les postres, també. Redescobreix la cuina de Sant Llop. Reserva al 660 230 974. Cuina autèntica al cor del món negre.
L'actualitat local, els titulars de la premsa, una o dues píndoles d'opinió, informació de servei, el temps, el centural, la sort, efemèrides de Tordera i musicals, què diu la xarxa de Tordera, l'actualitat musical i els dijous les escoles a la ràdio. La revista de l'informatiu, una hora per posar-te al dia, de dilluns a divendres de 9 a 10 del matí a Ràdio Tordera.
Quan va ser l'última vegada que vas pensar en tu? A Tordera Essentials et convidem a reconnectar amb el teu benestar. Gaudeix de massatges terapèutics, spa japonès, aromateràpia, flors de bac i productes naturals que equilibren cos i ment. Visita'ns al carrer Sant Ramon número 2 de Tordera o reserva còmodament per WhatsApp al 611 505 729 o segueix-nos a Instagram i Facebook. Tordera Essentials. Més que relax, equilibri per la teva vida.
Saps quina és la xarxa social on cada vegada tenim més seguidors? Segueix-nos, t'explicarem què passa al teu voltant, et farem arribar les opinions més destacades de l'actualitat i alguna curiositat que segur que t'agradarà. Tot això amb un estil diferent. Ràdio Tordera a TikTok. Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta.
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera. Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram i rep les notícies sense interferències. No deixis que els algoritmes controlin què has de veure. Inscriu-te a la web de Ràdio Tordera o truca'ns al 93 764 0102 i rebràs els titulars del dia Tordera directament. Ràdio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències.
L'emissora que t'escolta. La xarxa de comunicació local. No et perdis cap detall de la comarca a l'Ona Maresme. Descobrim com sona el Maresme amb una secció conduïda pel Sergi Ferrer i la Gemma Palet, que ens faran viatjar per la comarca d'una manera ben especial.
Doncs bé, arrenquem una nova secció de música en clau comarcal amb en Sergi Ferrer. Sergi, benvingut, un dimecres més. Molt bones. Avui tenim una noia, un noi, un artista, una banda, què tenim? Una noia. Semblant a el que vam portar la setmana passada, que era la Judit Nederman, doncs avui Jessamí Boada. Ja el nom és espectacular.
El nom és preciós. És preciós. De fet, jazamí. Sí, jacinto en castellà, de fet. Llavors, us porto l'artista de... Jacinta. Jacinta, exacte. En aquest cas seria així. Jacinta. I has canviat el gènere, eh? Sí, sí, és veritat. Bueno, parlava de la flor.
Neja Mataró, d'acord? És una cantautora, fixeu-vos en aquest canvi, ja no és cantant, és cantautora, després explicarem què significa exactament aquesta diferència. Combina pop, folk, cançó d'autor, que d'aquí ve el de cantautora, i una mica de tocs electrònics i jazz, sobretot, i que destaca molt això també, parlant en diversos idiomes. Explica'ns una mica aquesta diferència entre cantant i cantautor. Doncs ho faré definint una mica el de cançó d'autor,
Perquè diguem que cantant és aquella persona que simplement canta, ja sigui una cançó seva pròpia o la d'algú altre, o que hagi sigut escrita per alguna altra persona. En el cas de cantautora o cantautor, és una persona que tot el que fa, ho fa ell. És a dir, té la idea, escriu, ho grava i ho publica. Tot s'ho fa ell mateix. Això seria una cantautora.
Correcte. La Taylor Swift. O la Johnny Mitchell, que després en parlarem perquè és una mica dels referents de la seva música. Parlem més de la Jessamí Boada, orígens, formació, una mica explica'ns què ha fet.
Doncs ella es relaciona amb la música des de molt jove, igual que molts altres artistes. Amb 7 anys comença a fer els seus primers estudis de piano, però no és fins als 21 anys que va descobrir el cant com una via d'expressar el seu món intern, d'expressivitat. Llavors, ella comença estudiant també jazz i cant modern a l'ESMUC, a l'Escola Superior de Música de Catalunya,
I també va fer un Erasmus a la Pop Academy Baden-Württemberg, a Alemanya, sobretot especialitzant-se en el songwriting o, en català, escriure cançons. Songwriting, per tant, ella és la que es fa les cançons i una mica jo me lo guiso, jo me lo como. Totalment, totalment, s'ho fa tot, sí, sí. Llavors també ha col·laborat com a curista, ha participat en projectes diversos, bueno, ha fet moltes coses, diguem.
I ara amb la discografia ho veurem, ho veurem jo. Si vols hi entrem, Dioma. Sí, entrem-hi, va. Fem un pas, anem cap endavant. De fet, com que he parlat de lo dels diversos idiomes i el seu primer àlbum no és en català, és en anglès, el títol, eh? Que es diu White Flowers, és el seu primer àlbum del 2018, amb una barreja de pop i jazz, però sobretot amb temes de diferents idiomes. Sobretot en català,
I en anglès, no? Llavors aquí hi ha temes com White Flowers, com bla bla bla, i també hi ha un duet amb la Judith Nederman, precisament, perquè tenen una veu bastant semblant. Doncs escoltem aquesta cançó, White Flowers, de la Jessamí Guada.
Si jo l'he de descriure amb una sola paraula, saps quina seria? M'ho imagino. Tranquil·litat. Ai, quasi, no? Angelical. Ah, també, molt bona, eh? Angelical, eh? Té una veu preciosa. Sí, sí, espectacular, sí, sí. I aquesta cançó forma part del primer àlbum, eh? Del primer àlbum, de White Flowers, i en anglès, que és curiós. Llavors, després, treu On començo jo...
Hi ha una mica de canvi de proposta, hi ha més orientació cap al pop, més cap a elements electrònics i sobretot indie. I després treu un àlbum molt interessant per mi, perquè té un rerefons molt curiós, que és l'art d'estimar. Ja el títol de l'àlbum porta una connotació molt...
de text, sobretot perquè aquest títol prové d'un assaig filosòfic del psicoanalista nord-americà Eric Fromm, que en aquest llibre s'analitza la concepció de l'amor i les seves perspectives dins de la societat actual, i d'això va, de fet, l'àlbum de la Jessami Boade, i és superinteressant.
Sobretot parla de l'amor, del desamor, del dolor, de la llibertat, tot allò que envolta el concepte amor. I aquí també inclou cançons en català, en francès, en anglès, i sobretot temes derivats de poemes musicats, com No demano una gran cosa de Martí Pol, per exemple.
Llavors, el 2085 treu 12, que és el seu últim disc. Si vols, podem escoltar una altra cançó d'aquesta discografia que té. Sí, de fet, m'ha agradat molt aquest àlbum que ens escrius, l'art d'estimar, així que escoltem un petit fragment d'una cançó de la Jessamibuada. Per què no ho he dit?
Per tant, aquestes cançons que formen part de l'àlbum L'Art d'Estimar són d'amor. Correcte, generalment són de tot allò que envolta l'amor, positivament i negativament, està clar. Amor, papallones, desamor...
Correcte, i amb aquesta veu és perfecte. En parlaves d'un altre àlbum del 2025. Sí, 12. És el seu quart disc oficial i últim, de moment, i és un treball introspectiu. Juga amb les nocions de la llum i l'ombra i la bellesa entre el caos. I també, òbviament, cançons en català, cançons en castellà i cançons en anglès, i també diverses col·laboracions. Pel que fa a l'estil de la jazamí, quin estil té?
Doncs ho he comentat abans una mica però hi entrarem més sobretot en un concepte. Hem comentat pop, hem comentat folk, elements de jazz i sobretot la cançó d'autor, que això també ve derivat del concepte cantautor. La cançó d'autor és aquell tipus de cançó en què el missatge, la lletra i la mirada personal de qui la compon
doncs tenen més pes que no pas l'espectacle, el videoclip o tot el que ve fora de la importància de la música en aquest cas. Llavors és una expressió artística molt important, sobretot per la Jessam Iboada i amb aquesta veu meravellosa que té, i sobretot per aquesta sinceritat del creador, per l'identitat, etcètera.
És una música que busca més l'essència, per exemple, no crea una cançó per agradar al públic, com passa molt sovint amb molts artistes i molts cantants, sinó que ella crea des de dintre. Sí, és més una música, com hem comentat abans, de buscar el seu món interior, d'expressions, d'ànima, d'allò intern...
de cada un dels autors, no? De fet, és un valor molt important dels cantautors, sobretot perquè també, si parlem ara una mica de qui veu o de qui s'assembla a la seva música...
Seria una mica Johnny Mitchell, que és una cantautora espectacular, una de les millors. Carole King, aquesta no és cantautora, però és cantant, però sí que ha fet una música semblant a la que fa ella. O Ricky Lee Jones, també fa una música bastant semblant. I pel que fa a la Judith Nederman, que en vam parlar la setmana passada, creus que té alguna semblança? A nivell de veu, jo crec que no.
És diferent, és diferent. Jo crec que poder l'ajudar-ne a mantenir una veu encara més aguda i més suau, diguem, i a més la instrumentació que l'acompanya és encara més suau, no? D'aquí de la jazzamia estem parlant també d'una música bastant tranquil·la, però hi ha la instrumentació que l'acompanya, ja és més electrònica, ja és més pop, però sense enllunyar-se una mica del tema jazzístic que m'has comentat abans, Gemma, que m'ha encantat.
Això ho he après de tu, eh? Això ho he après de tu, eh? No, això no s'ha de dir, llavors... I tant, s'ha de donar els crèdits, s'ha de fer menció. Però m'ha encantat, m'ha encantat, de veritat. Sergi, alguna coseta més que vulguis afegir de la Jessamí, d'aquesta noia de Mataró tan maca? Doncs, mira, hi ha una curiositat també del 2023, que es diu, bueno, és un single que treu ella, que es diu Ja no mas, que és un tema reivindicatiu en castellà, i a més a capella, que capella és allò sense instrumentació de fons, no?
Sobretot el que reivindica és la violència de gènere molt crua i potent pel concert i pel missatge. És una cançó una mica, com parlàvem a Every Night, cançons en castellà reivindicatives, aquí també la Jessamí hi fa un petit posar la cirereta al pastís fent aquest tema bastant curiós i reivindicatiu.
Doncs mira, Sergi, de fet, m'he pres la molèstia de buscar en pràcticament mig segon aquesta cançó, ja només, de la Jessamí, així que l'escoltem una mica. Vinga. Ara potser em sembla una mica flipada, però em recorda una mica a Rosalía,
No l'he escoltat massa. No l'he escoltat a la Rosalia? No l'he escoltat massa. Ai, Sergi Ferrer, per favor. Bueno, Motomami, no? I Depecha, i poco más. Poco más, sí, sí. Bueno, t'ho perdono perquè, mira, perquè en saps molt i perquè cada setmana ens fas aprendre molt. No, no, l'escoltaré una mica i ja us donaré la meva opinió. I Karoji? Tampoc.
I Taylor Swift. Sí, aquesta sí, perquè l'he fet a la vinya. Ah, molt bé. I a més és country, conya, que a mi m'agrada el country. Country modern. Sí, però clar, la Taylor a l'inici era molt country, ara ja no, ara ja és pop. Ja, ja. Saps, ara és pop que explota. Pop comercial. Sí, però igualment a mi m'agrada molt la Taylor. Però vaja, la Jessami també ens ha agradat molt, Sergi. Molt xula. Gràcies, com sempre, doncs, per apropar-nos a aquesta música d'aquí, de la comarca, i bé, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres.
L'associació Amics de l'Índia de Malgrat fa una crida per atraure voluntaris i recursos que reforcin el seu suport a la Fundació Vicenç Ferrer. L'entitat treballa per establir ponts culturals i solidaris entre el poble i l'Índia. Avui coneixem millor el paper de l'entitat amb la seva representant, la Montse Verdura.
Bé, avui parlem amb una entitat que treballa per fer ponts culturals i humans entre Magrat i l'Índia. Es tracta de l'associació Amics de l'Índia, un grup de persones compromeses amb la cooperacional. Per conèixer millor la seva tasca ens acompanya Montse Verdura, que és representant de l'entitat. Bon dia, Montse. Bon dia, bon dia a tothom.
Montse, com i quan neix l'associació Amics de l'Índia? Doncs mira, l'associació va néixer fa uns quants anys amb un grup de persones que vam anar a l'Índia i vam visitar en Antapur i vam visitar la Fundació Vicenç Ferrer i ens van adonar que hi havia moltes mancances
i moltes coses a fer. I com vam tornar, ens vam reunir un grup, que vam ser unes 6-10 persones, el que passa que ara ja tots som grans, a vegades els fills ens ajuden, i vam dir, col·laborarem, i vam començar a fer algunes coses per col·laborar amb la Fundació, ajudar-los i tot, perquè és veritat, com tots els països del Tercer Món, hi ha moltes mancances amb tot.
Què és el que té la Índia que fa que us va treure tant, no?, per donar un cop de mà? Sí, bé, és que a mi sempre m'ha agradat molt la Índia, i ja ho diuen, la Índia o t'agrada molt o l'odies, i a mi és al revés, a mi m'agrada molt la Índia, i sempre que he anat a la Índia, que he anat diferents cops, la gent, fins als nens mateixos, no he vist mai cap nena plorar ni res, sempre riuen, sempre estan contents. Tenen poc, hi ha gent que té molt, però hi ha gent que té poc, i vull dir, t'ho comparteixen, vull dir, m'agrada, mira.
Vosaltres com a entitat, amics de l'Índia, esteu aquí malgrat, però no sé si també col·laboreu amb altres entitats o sou només un, com es diu, tu ets representant de l'entitat, però no sé si també hi ha altres entitats de la Fundació Vicenç Ferrer que col·laboren amb l'Índia. Sí, aquí malgrat hi ha diferents entitats que cadascú col·labora amb diferents, també, per exemple, com a Mans Unides, el Sahara i tot, però nosaltres, per exemple, amics de l'Índia, col·laborem amb l'Índia.
I com ha evolucionat al llarg dels anys? Perquè entenc que això ve darrere. Com ha anat evolucionant l'entitat Amics de l'Índia? Els Amics de l'Índia van començar fent coses, hem fet projectes socials de suport pel país, per donar suport a projectes socials. Amb els anys hem anat coneguent més gent i també hem anat ampliant les nostres activitats.
I aquestes activitats quines són? Les activitats són... Hem participat a fires locals, exposicions, xerrades, hem fet viatges i col·laborant directament amb projectes. Un dels projectes que vam col·laborar va ser un projecte que es deia una bicicleta, un nen o una nena. És un projecte que es va proposar a la Fundació que els nens de les zones rurals i nenes que van a l'escola per comprar-los una bicicleta i així des d'allà on viuen ells a les zones rurals
anaven a l'escola, se sentien més segurs i tot i no passaven tants perills perquè allà en aquell país, esclar, hi ha vegades passen... per anar a l'escola, igual han de caminar una hora i mitja o dues...
i amb la bicicleta anàvem més bé i més segurs. I quines són les activitats que feu actualment? És a dir, ens podries destacar alguna de l'any? Ara actualment fem, per exemple, el vermut solidari, que el fem per la festa major de Sant Nicolau, que és el dia 6 de desembre, i que es farà a les peixeteries velles. I després, per Sant Jordi, col·laborem amb la venda de roses, que les fan les dones de la Índia,
i nenes que allà colombrem amb això, de moment. I un cop, ara fa un parell d'anys vam portar alguna exposició a la biblioteca i de moment ara a més tenim aquest projecte. Ens podries avançar una mica el projecte que teniu més a prop, que és el vermut solidari? Ens el podries avançar una mica com funciona, com gestiona? El vermut solidari és un vermut que se fa quatre barbareixos, unes quantes olives, patates i què més posem? L'oliva de patates...
i llavors el vermut i el Coca-Cola i així és diferent llavors sempre ens ve un conjunt de blanes que ve a tocar gratuïtament i després comença allà a dos quarts d'una fins a les dues i després també fem una panera que la rifem que fem una llumineta que cada número val dos euros i també és una col·laboració per la fundació
Perquè, esclar, el vermut, el barbaretxos i el mejas i tot això, esclar, cada any puja. Però nosaltres el vermut el cobrem a 8 euros, perquè posar-la més m'assembla a cada lloc. Però, bueno, si hi fa bo i hi fa bon dia i tot, sempre hi ha molta gent. Hi ha unes 250-275 persones. I durant el vermut s'explica on es destinarà concretament aquests recursos, perquè va cap a la Fundació Fisesperrer. Sí, sí.
però no sé si s'explica a la gent que col·labora en quins projectes concrets. Sí, normalment sí, perquè quan s'agafa el tíquet, normalment hi ha unes noies o així, si ho pregunten, doncs ho diem. L'any passat el que es va recollir, que van ser 1.700 euros, va anar pels nens del Nepal en paràlisi cerebral de 3 a 6 anys. Ostres. Sí, perquè vull dir, mira, aquest any segurament que anirà també en aquests nens.
Quantes persones formeu actualment els Amics de la Índia? Doncs mira, som així més actives, som unes 8 o 10 persones, però vull dir, som desenes de persones que col·laborem tots junts i que fa molts anys que ens coneixem tots. I mira, som amics.
I aquests amics, aquesta colla, viatzeu molt a l'Índia per viure des d'allà els projectes en els quals col·laboreu? Com és l'experiència? Vam anar l'any passat, només vam anar dues persones i vam estar uns cinc dies i vam estar veient projectes, a part tenim famílies que ens coneixem,
que és com si fossin la nostra família perquè hem anat molt de temps, però a vegades hem anat de 6 a 8 persones. De moment no m'he atrevit a portar ni gent. Doncs Montse Verdura, representant d'Amics de l'Índia, gràcies per ser avui aquí als estudis.
i estem nosaltres ja com sempre tenim la porta oberta perquè vengueu aquí i ens expliqueu les novetats o activitats i estiguem al dia també a fer-vos seguiment. Gràcies. Molt bé, gràcies a tu.
I gràcies també a vosaltres per acompanyar-nos una tarda més a l'Ona Maresma. Tornarem demà quan passin 3 minuts de les 3 de la tarda. Us deixem ara amb la proposta musical del Domènec Masuet. Gràcies i que acabeu de passar una bona tarda. Adéu. Hola, soc Domènec Masuet i Torrent, arquitecte i regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Arenys de Mar.
I la meva cançó predilecta és Diamonds, de Hard Rain, perquè és una cançó que sempre m'ha transmès molt des del primer cop que la vaig sentir i que a més trobo que és una cançó que encaixa bastant bé amb qualsevol estat d'ànim.
L'emissora que t'escolta.
Procrastinar. Procrastir què? Tasca important que no pares d'ajornar. Ah, el que fas per no anar al dentista. Ara, a Dental Company, 20% de descompte en tractaments d'ortodòncia i implants. Demana la teva cita gratuïta a Dental Company PONES o al 900 926 900. I de procrastinar, res de res. Dental Company, porque sonreír es salud.
És el moment de tramitar renda i patrimoni o societats. A Ponipujol Empresistes trobaràs assessorament, especialitat i dedicació. Amb més de 50 anys d'experiència perquè les teves obligacions tributàries estiguin degudament presentades i t'oblidis determinis, recàrrecs i errors. Som la solució als teus problemes. Ponipujol Empresistes. Ens trobaràs al camí RAL 35 de Tordera o al telèfon 93 764 04 69.
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera. Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram i rep les notícies sense interferències. No deixis que els algoritmes controlin què has de veure. Inscriu-te a la web de Ràdio Tordera o truca'ns al 93 764 0102 i rebràs els titulars del dia Tordera directament. Ràdio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències.
Ràdio Tordera et porta una nova manera de gaudir dels millors moments amb la companyia d'històries i bona música. Desperta emocions i records al nostre costat. Escolta les playlist i podcast de Ràdio Tordera a Spotify. Tengo una chica y una pistola
No esperis a Prema Play. Ràdio Torbera. La teva música. La teva ràdio.
Ràdio Tordera. Connexió amb la xarxa de comunicació local.
Bona tarda, són les 5, us parla Marce Roura. Ràbia, dol i indignació són alguns els sentiments que recorren avui la comunitat valenciana en el primer aniversari de l'Adana que va resar l'Horta Sud i que va deixar 229 persones mortes. Un aniversari marcat també per la polèmica presència del president...