Estàs escoltant Ona Maresma, a la teva ràdio local. I ara passant 3 minuts a les 4, continuem en directe a l'Ona Maresma. És el moment de remenar entre els arxius de la comarca. Jordi Petsaballs, bona tarda.
Molt bona tarda, Manel. Què ens expliques avui? Abans de res, deixa'm dir-te que jo soc Tim Leire, per posar una miqueta el temps. Ets Tim Leire. Home, per favor, per posar la nota discordant, saps? Home, t'haig de dir que molt ben jugat, perquè aquesta, no sé si estàs seguint Operación Triunfo,
dilluns que ve, a la gala de dilluns, com Operació Triunfo, són molt llestos, han decidit, exacte, han decidit que la cançó grupal amb la que comença el programa comencen cantant Mi Nombre de Leire, que és una cançó en la qual, bàsicament, ras i curt, despodricava de l'oreja de Van Gogh, i d'aquesta manera el programa es posa també al costat de Leire, que jo t'haig de dir que per mi va ser lleig, perquè estava llegint abans la informació i deien que dos mesos abans que Leire marxés del grup o la fessin fora del grup, ja s'estava gestant la tornada de Maia, i això és lleig.
Imagina, això ens ho explicaran, ho podríem dir en una maroteca, no?, com si fos una maroteca dintre de 10 anys i ens diran, sabeu aquell moment quan vam anunciar que... Exacte, exacte. Ho explicaran tots aquí. Molt bé, dit això, sabent que ets Tim Leire, avui què ens expliques, Jordi? Ara no m'escolteu malament, eh?, i això era per crear una miqueta de controvèrcia. Molt bé, molt bé. I és que avui ens hem de mirar una miqueta el melic, tots plegats, eh, Manel, perquè avui parlem d'un aniversari.
Ràdio Areins, el 91.2 de la FM.
T'haig de dir que porto tot el matí escoltant aquesta falqueta que qualsevol de les nostres emissores pot tenir. I s'enganxa, diguéssim. És d'aquelles cançons que no et pots treure del cap. Per tant, bona feina van fer els companys de Ràdio Arenys. I és que avui celebrem precisament el que dèiem, l'aniversari de Ràdio Arenys, que celebrava el 15 d'octubre de 1994. Aquell dia bufava les espelmes d'un 15è aniversari que de fet havia complert el 8 de setembre, però així ho destacava també l'article en el qual ens hem fixat avui.
La considerària com la ràdio de gana de les emissores municipals a Catalunya i també a l'estat espanyol, ja que aquell 1979 va ser la primera ràdio local a iniciar les emissions. Tal com descriuen des de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, la casualitat va propiciar que un comerciant amb coneixements d'electrònica, un periodista que en aquell moment...
Era regidor i un professor que tenia un àtic en un edifici alt, els trobessin per fer allò que a l'època semblava impossible. Construir un emissor, pesó, casolà, il·legal, en aquest cas s'ha de dir, també endollar-lo a un tocadiscos i un micròfon, penjar un cable de la finestra a moda d'antena i iniciar una programació que abraçava dissabtes a la tarda primer i dissabtes a la tarda i diumenges al matí desprès, on s'oferia informació sobre les activitats que es feien a la vila al cap de setmana.
Així ho explicava, de fet, el mateix consistori. Doncs avui fa, doncs això, 31 anys, el 15 d'octubre de 1994, l'emissora celebrava el seu 15è aniversari. En un article del Punt, doncs un dia abans, el fundador de l'emissora, Toni Esteve, assegurava que el primer problema va ser comprar un emissor, després aconseguir una freqüència i, sobretot,
Evitar dir per antena l'adreça de la ràdio, perquè si no, la Guàrdia Civil ens l'hauria tancada. Així ho admetia. En una part d'aquest article, molt recomanable de fet, es feia una reflexió que segur que compartireu. Si s'equivoquen els de TV3, ningú els truca. Si ho fa una ràdio local, al cap de dos minuts els telèfons comencen a sonar.
Aquesta és una de les moltes dites de les col·laboradors de les emissores municipals. Per ells, els fenòmens d'unidireccionalitat i mancar d'interracció són més conceptes teòrics que no per realitats. El dia de la inauguració de l'autopista del Maresme n'és un bon exemple. La redacció de Ràdio Arenys...
Fregava el caos i mentre els nervis i la feina es desbordaven, el telèfon va sonar i va resultar que era una veïna que volia explicar el seu problema. La proximitat que sempre destaquem, Manel, de les emissores municipals i que és el nostre emblema, òbviament, només faltaria, però que a vegades crea aquestes discordàncies. Oh, i tant. Doncs avui també ens sumem a aquesta celebració, a aquesta femèria de maresmenca. Gràcies, Jordi. Fins ara. Fins ara, Manel. Gràcies.
Aquest mes d'octubre, Tordera també es mou per la salut mental. Un dels actes més destacats serà el concert solidari del divendres a la Sala Mirona, amb en Cesc Sant Salvador i els Wasa Corporation, que destinen tota la recaptació a la millora de la llar residència La Massana. I qui ens acompanya avui per explicar-nos-ho? Encara tenim alguna brancada a Nebuc.
A veure si podem recuperar aquesta entrevista. Doncs, Imanel, com bé dius, parlem amb el Tordaren Juanma Esteban, membre de Guassa Corporation, per conèixer com s'està preparant aquesta iniciativa que vol trencar estigmes i fer de la música també un instrument de benestar per tothom. Anem a saludar-lo perquè avui ens acompanya aquí en els estudis. Juanma, benvingut a l'Una Maresma. Hola, bones, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos. Una setmana important per vosaltres, especial, que ja ho teniu tot a punt? Ja està quasi tot preparat? Sí, sí, sí. A més a més, és el colofón del final de l'estiu, no? És l'últim concert i, a més a més, per una bona causa, possiblement és la guinda d'un estiu molt xulo.
Clar, és que heu tancat un estiu també intens, eh? Sempre vosaltres a l'estiu és com la part intensa de l'any i ara ja posareu el punt i final. Sí, el 80-90% dels nostres concerts s'acumula en tres mesos i si arribes una miqueta en la batxina ja al mínim, però bé, molt bé, ha anat molt bé.
Doncs, Juan, anem a parlar també d'aquest concert solidari per la salut mental. Primer de tot, com va sorgir també la idea de participar en aquesta iniciativa, vosaltres? Bé, ens ho vam proposar a principi d'any, quan es muntava tot l'estiu, i nosaltres ja estàvem acostumats normalment a fer una vegada a l'estiu alguna coseta així, vull dir, col·laborar amb alguna causa i fer un concert totalment gratuït, no?
I aquest any, bueno, es va sortir això de la Mirona i feia molt de goig, i més per la causa que és. Que ja fa mesos, no?, que imagino que ho teniu parlat i que sabíeu que ho faríeu. Sí, sí, tancat està des de principi d'any. El que passa és que, com que ho organitzaven des de Girona, nosaltres, bueno, la informació l'han anat portant a ells, però, bueno, estava tancat des de principi d'any que vam dir que sí que aniríem.
Doncs un concert que serà divendres, com deies, a la Mirona de Girona i també serà per recaptar diners en benefici a la llarg residència, la Massana de Salt, que a part també aquest motiu, aquesta causa, també us ha motivat encara més a poder-hi participar. Com us vinculeu també amb la causa, vosaltres?
Home, la veritat és que també va ser molt xulo que ens van convidar a anar a veure la llar. Aquestes vegades, moltes vegades fas coses i no saps per qui ho fas ni com ho fas, vull dir, col·labores i col·labores una miqueta a les cegues, no? Però en aquest cas ens van convidar, vam anar a un pedí de companys nostres allà, a la llar aquesta,
i la veritat és que et toca més de prop quan veus el que es fa amb les persones, el tracte que els hi porten, gent que necessiten aquells recolzaments i aquell lloc on el puguin atendre, i a més a més causes que tots tenim segurament més lluny o més a prop un cas d'aquells, no? És massa comú.
De fet, aquest allar també és referent a nivell de Catalunya, la part psiquiàtrica també és un referent, com deies, la música i la salut mental lligades en aquesta causa que sempre es diu la música també cura.
Sí, sí. Diu que mencen les feres, però també curen. I tant, sí, sí. I al final, vosaltres, Guassa Corporation, us sou coneguts, no? Us coneixen aquí a Tordera, però a altres pobles, perquè heu anat per tot Catalunya per la vostra energia, per aquest vincle que establiu amb el públic, que és el que també teniu preparat per aquest divendres. Sí, sí.
La veritat és que nosaltres la connexió amb el públic és el principal objectiu, la principal virtut vivint del públic però és que a més a més gaudim d'això moltes vegades ens diuen que us ho passeu, és que s'ho passem de bé si veiem que la gent s'ho passa bé i que la connexió amb el públic és vital en aquests casos.
Que teniu preparat, també, perquè sempre hi ha alguna sorpresa, hi ha alguna col·laboració en els vostres concerts, no sé, aquest divendres, que és el... No faràs espòilers, ja ho sé, home, que no avançaràs gaire, però sí que teniu preparat, o què voleu fer? Bé, la veritat és que volem, en principi també col·labora, o sigui, davant nostre tocarà el César Salvador,
i nosaltres, dintre de lo nostre, sempre buscarem fer participar el públic d'una manera o d'una altra i tenim cosetes que sorprendran, com allà on tenim. El que passa és que ens agrada molt com passa, per exemple, a Tordera, sempre adaptant-nos allà on tenim i aprofitar moltes vegades gent que coneixem i coses per introduir-les al xou i perquè es vegi sempre més casolà, més a prop d'allà on estem.
Clar, serà també diferent, no, la Mirona? No sé si heu actuat alguna vegada o serà la primera vegada. No, és la primera vegada que, de fet, jo no hi he ni anat, però sí, sí, companys sí que han anat a veure concerts, la veritat és que és un recinte molt xulo, i a més a més juguem una mica a casa perquè el tècnic de llums de la Mirona és el tècnic de llums de Guassa.
Vull dir que estarem allà com a casa cuidats. Com a casa, eh? Tordarens també dins de la banda, per als que ens escoltin. Més enllà de Tordera, també quina és l'essència de Guassa, perquè ho sàpiguen? Com l'explicaries? Bueno, Guassa al final no deixa de ser un...
un grup de versions, el que passa és que amb un objectiu clar que és el show, està molt encaminat al show, està molt encaminat a que a l'escenari no solament surt música, sinó que passen moltes coses, a vegades passen coses que no tenim ni planejades, però passen moltes coses. Espontani, no tot. Exacte, llavors fem una miqueta que la gent no tregui mai el suís de l'escenari pel que pugui passar.
Deies que primer actuaria en Cesc divendres i després aneu vosaltres. Sí, sí, sí. A quina hora comenceu? A les 9 tenim previst començar i nosaltres suposo que cap a les 10 farem les nostres dues hores de xou.
Cap a les 10, dues horetes de xou, com definiries també el moment actual de WhatsApp Corporation? També com esteu ara i cap a on aneu? Bé, WhatsApp va començar així una mica amb peus de plom, però quan començava una miqueta a arrencar, el 2018 va arrencar i el 2020 va frenar de cop, com va frenar tot el món amb el tema de la pandèmia,
I és on es va incorporar la figura, en aquest cas on estic jo, la figura del showman o la persona una mica especial dintre del show. I anem encaminats a això, tenim un equip de músics brutal,
Però volem sempre encaminar que hi hagi molt de xou, que hi hagi molta participació amb el públic i que és això, que es converteixi una miqueta entre el xou de música i teatre, no? Sí. I com et prepares tu també al teu personatge? Perquè també encarna molts personatges dins d'un concert, no? El teu, dins d'aquest xou que fas, com ho prepares o com t'inspires? Com ho treballes, tot això?
Bé, durant tot l'any, ara començarà el treball que la gent diu, ara ja descansareu, ara possiblement treballarem més que no pas quan fem els cursos perquè llavors ja va tot rodat. Ara comença el moment de treure cançons que potser veiem que no lliguen tant amb la gent, posem altres cançons i dintre d'aquestes cançons busquem les paròdies, busquem...
sempre bromes fresques, que la gent els agradi, que a vegades coses molt boges. I, bueno, és que ens anem a inspirar moltes vegades en l'actualitat. Ha hagut alguna vegada que dintre d'una temporada ha passat alguna cosa, jo què sé, amb el Trump, amb el papa, amb el tal, i llavors automàticament ja em veus a mi buscant una disfressa de papa, de Trump, de lo que sigui, i es va passar amb el Puigdemont, que a mitja...
A mitja temporada va sorgir el que va sortir i nosaltres el vam treure al Puigdemont també dintre del nostre show. Aquesta essència, que estigueu a l'última i que tingueu tots aquests personatges que són a actualitat. També una cosa molt xula, Juanma, és que la gent us demana de pujar o de fer coses d'aquestes
que és, com deies, aquesta connexió que teniu amb el públic. Això també és xulo, que la gent us segueixi, que també participi i vulgui participar. No, és que això, a mi personalment m'encanta, perquè jo quan no feia això, anava a un concert i sempre pensava, hòstia, m'agradaria sortir, m'agradaria participar, no? Llavors penso en el que em passava a mi. Hi ha molta gent i molts companys que...
els fem pujar i, a més a més, gaudeixes amb ell perquè saps el que és en aquell moment, que et donin aquell moment de gaudir de la gent, gaudir del que se sent a sobre d'un escenari que és molt xulo. Clar, que suposa també per al grup participar en aquesta iniciativa, en aquest projecte que uneix la cultura, la música, la solidaritat, el territori, en un mateix concert.
Bé, la veritat és que, ja et dic, Guassa sempre ha estat involucat en temes d'aquests, no hi ha hagut cap any que no col·laboréssim en, com a mínim, un concert d'aquest tipus, i al final Guassa no deixa de ser un grup d'amics, sí que cada vegada més professionalitzat, però el nucli de Guassa no deixa de ser un grup d'amics i que al final s'agrada sentir-nos molt bé amb el que fem, i que això lliga bastant amb el que és el dintre de Guassa.
I per sentir-vos encara més a casa a Girona, el que fareu és que heu posat a disposició de tots els tordelencs, tordelenques i també tots els pobles del voltant de la Tordera un bus gratuït que vagi divendres cap allà perquè estiguin amb vosaltres. Com serà això? Com ho poden fer? Doncs sí, al final vam pensar que, bueno, Guassa té, tot i que els components de Guassa som des de Figueres fins a...
Fins a Sevilla, que tenim un sevillà i tot. Però ens sentim molt lligats amb el Maresme, sobretot amb Tordera. Llavors vam pensar si podíem arrencar un autocar des d'on seria? I vam pensar des de Tordera. Llavors vam parlar amb Autocars Barrera, que ens va col·laborar.
i li agraïm moltíssim, en posar un autocar que sortirà a les 7.45 de la parada de l'Institut Junts Companys d'aquí de Tordera. Recollirà això a tres quarts de vuit de la gent i es tornarà a les dotze quan acabi el concert cap a aquí mateix. Vull dir que...
Són 39 places que tenim totalment gratuïtes per poder anar i la gent solament que es gasti el que és la col·laboració perquè el 100% del benefici que hi hagi de les entrades anirà en aquest centre.
Clar, hi ha una entrada anticipada, una entrada taquilla i una entrada també solidària, que és per aquesta bona causa, però el bus és totalment gratuït. Quin missatge li diries a la gent per animar-los a anar-hi divendres, a que no es perdi en aquest concert, i aquesta causa també solidària? Bé, al final jo animaria a tothom a que vingués, primer perquè ens ho passarem molt bé, això està claríssim, segon perquè farà una molt bona...
obre amb aquesta entrada, perquè ja et dic, anirà destinada, i al final, ja dic, en principi, anar a passar-s'ho bé i a sobre fer una bona causa, jo crec que què millor es pot fer un divendres. Ja que tenim a l'Una Maresme, clar, a pobles del Maresme, de la comarca, què tingueu pensat
actuar-hi algun, properament o el proper estiu? Doncs cap al proper estiu, com a mínim ens acostem aquí, jo ho agraeixo molt, perquè Guassa ha tirat molt a la part de dalt de Girona, que ho agraïm molt, i també per zones de Lleida i Tarragona hem tirat molt, i ara ens estem acostant molt al Maresme. De fet, tant acostats com que ja tenim confirmat a Blanes, que no és Maresme, però és...
Ho tenim a tocar. A la línia del Maresmo ja tenim... A més a més, a mi m'ha fet molta il·lusió. Tindrà també Blanes tancat per aquest any que ve. Tenim també Massana s'ha emparaulat. També ja s'està parlant amb poblacions com Pineda, que ja s'està enviant a veure si podem apropar-nos cada vegada més aquí. Arbúcies també està emparaulat un concert per l'any que ve.
Vull dir que cada vegada toquem més a prop. Tordera encara no s'ha parlat res, però és que portem uns quants anys... Però no falleu a Tordera mai. Fugàs també és... La veritat és que... I a més a més Tordera, tot i que nosaltres arrenquem la temporada Cadaqués cada any amb Sant Joan allà, que ja està també tancat, el de Cadaqués...
La veritat és que esperem Tordera, vaja, com la pluja als pagesos. I tant. Això serà el proper any, eh? El proper any a l'estiu, el més recent i el que tancarà també la vostra temporada, com deia, a més, aquest divendres, aquest concert que fareu a la Mirona i que esperem que vagi molt bé, que vagi molta gent i que es recaptin molts diners perquè...
és per una bona causa, és per la salut mental, i avui amb en Juan Masteban, membre del grup de Guassa Corporation, ho hem comentat tot i hem animat a la gent que utilitzi aquest bus gratuït des de Tordera. Sí, sí, sí, sobretot. Vinga, ens ho passem molt bé, segur. Moltes gràcies avui per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres.
Us ho dèiem al principi del programa, els rodapè us preparan tornar a fer el Camino de Santiago acompanyant infants i joves amb mobilitat reduïda. L'entitat vol tornar a fer l'activitat per visibilitzar la discapacitat a través de l'esport i l'aventura. En parlem d'això i més amb el president de l'entitat, José Manuel Ruiz, i la resta dels membres d'entitats.
Avui coneixem l'associació Els Rodapeus, una entitat que treballa per ajudar les persones amb mobilitat reduïda a superar obstacles i viure sense límits. Per parlar de Els Rodapeus ens acompanya als estudis el seu president, José Manuel Juiz, i diversos membres i vocals de l'entitat. Tenim aquí la Nuri, la Rosa, la Luisa, en Samuel i la Inoa. És a dir, avui estem aquí a Magrat ple de gent. Bona tarda a tothom.
Bona tarda. Bona tarda. Jo llenço la pregunta, ho farem així, jo llenço la pregunta i qui vulgui contestar, endavant, d'acord? Molt bé. En primer lloc, com i per què neix l'associació El Rodapeus?
Bueno, pues me tocará a mí responder. Bueno, Rodapeus nace a través de una asociación que se llama La Nocturna, que es una asociación muy conocida aquí en Malgrat. Yo era el presidente de La Nocturna y a raíz de ahí, bueno, pues un día alguien nos pregunta que quería hacer el Camino de Santiago, que es una actividad que hago yo todos los años. Nos lo pregunta una persona, pues que iba en silla de ruedas. Entonces, bueno, a partir de ahí...
Empezamos a trabajar, a ver cómo lo podemos hacer, cómo no lo podemos hacer. Encontramos una gente en Galicia que se llama Discamino, que nos echa una mano. Y empiezo a enredar a gente como los que hay aquí al lado mío, que están todos peor que yo. Entonces les digo que queremos hacer esta aventura, tal, no sé qué. Venga, pues nos vamos a Galicia con unos chavales que van en silla de ruedas a vivir una aventura.
Y la aventura fue tan espectacular que cuando volvimos de ese camino, pues en la vuelta ya dijimos que eso se tenía que convertir en una cosa asidua del día a día y de año a año para ir al Camino de Santiago y además de eso, hacer un montón de actividades, muchísimas más que hacemos el día a día, que después ellas os lo explicarán lo que hacemos. Y ahí nace Rodapeo, simplemente es un montón de gente que tiene muchísimas ganas de trabajar, muchísimas ganas de aprender, porque...
Yo siempre digo que nosotros no ayudamos a las personas que tienen movilidad reducida, sino que las personas que tienen movilidad reducida nos ayudan a nosotros. Entonces, a partir de ahí nace una gran familia que se llama Rodapeus. I quins són els vostres principals reptes que us marqueu com a entitat aquest any?
Bé, el nostre repte aquest any és tornar a fer el camí de Santiago, vull dir, és un repte que anem a fer el primer any, l'any passat anem a Andalusia, anem a fer Olvera i aquest any tornem a repetir amb Santiago. A veure, és un repte perquè portem nens nous, no sempre portem els mateixos nens, hi ha alguns que sí que repeteixen, però no tots repeteixen, vull dir, també n'hi ha de nous i bé, el nostre objectiu és això, portar cada any nens diferents que puguin tindre l'experiència aquesta nostra de poder anar a fer el camí de Santiago amb nosaltres.
No només feu el Camino de Santiago, heu dit que feu altres activitats durant l'any. Entenc que són activitats esportives o també feu altres activitats que també estigueu implicats? Bueno, en fem diverses activitats, en fem moltes, a veure que ho expliquin. Anil, explica tu les activitats que es fem. Vinga, va. Primer vam fer el Camino de Santiago
També fem un sopar solidari en el sobre, moltes més coses per a recaptar diners a pagar els robapeus. És molt important la recaptació de diners per tal de finançar-vos, no? Llavors, no sé si també rebeu alguna subvenció...
O ajudes? No, no. De subvenció no ens rebem cap. Tot el que fem vosaltres ens movem, fem botifarrades, fem festes, fem coses per poder recaudar sentits perquè per desgràcia no tenim... Tenim esponsors que també ens ajuden bastants esponsors i gràcies a aquesta gent nosaltres anem sobrevisquent perquè no ens costaria molt poder tirar tot això endavant, la veritat. Quanta gent forma ara mateix Rodapeus?
Un 50, més o menys. Entre nens i voluntaris, un 50. Més o menys, eh? Depèn. De totes maneres, jo també vull dir que és una associació que està oberta a tothom. Tothom pot venir a col·laborar i tothom pot venir a fer servir les nostres cadires, que l'objectiu d'aquests diners que recolectem, bueno, recolectem o recollim, clar, per recolectar són fruites, no? Però bé...
Doncs llavors recollim, són per comprar aquestes cadires i perquè aquests nens no tinguin cap despesa a l'hora de fer nosaltres els viatges on sigui. Normalment solen ser Santiago, però com ha dit la meva companya, també vam fer la Via Verda d'Olvera i, clar, es necessita finançament per tot.
Aquestes cadires com són? És a dir, perquè recordo que en José Manuel abans de fer l'entrevista ens va dir, mira, són aquestes cadires que la portarem a una sortida d'una marxa que es feia aquí el darrer cap de setmana i jo em vaig quedar, no sé de què en parla. Per això dic, a veure, com són aquestes cadires? Pues mira, estas sillas son unas sillas adaptadas para poder ir por la montaña, lógicamente con unas sillas de ruedas, como se puede imaginar cualquier persona que nos está escuchando, pues...
No se puede subir a Anturo Dancerra, ni se puede ir a Nuria, ni se puede ir a ningún lado. Entonces, son unas sillas especiales que se llaman joalets y ahí ponemos al niño o al adulto o a la persona que tenga movilidad reducida y tirando de ellos como cosacos subimos arriba a la montaña o bajamos o hacemos lo que haga falta. Como bien decía Rosa,
Estas sillas cuestan de 5.000 euros para arriba y entonces ahí está nuestro problema. Y últimamente lo que decías, que ahora yo quiero que lo explique Luisa porque me hace mucha ilusión, desde el año pasado pues tenemos una silla que se llama Hipocampet, que es la que te explicaba el otro día por teléfono. Es una silla que compramos para un reto personal que era la media maratón del Maresma para hacerla con Samu y el domingo pasado pues realmente llegamos a cabo este gran reto
Y me gustaría que la madre de Samu y el padre de Samu, que no está aquí y que ha sufrido en sus propias carnes lo que es ese reto, pues que os explique un poco cómo ha ido todo el invento, porque empezamos a entrenar, pero ahora también Luisa os explicará por qué no pudo seguir entrenando. Hay que explicarlo todo, Luisa.
Bueno, la media maratón fue un reto que empezamos desde el año pasado. Manolo nos propone la idea y decidimos participar. Creo que era no solamente entrenar y saber que iba a ser algo complejo porque nosotros, el padre Samu y yo, no somos corredores.
Entonces pues suponía un reto pero queríamos hacerlo porque creemos que la asociación tiene que estar en estos espacios que tenemos que ser visibles porque pues lo que permite la asociación es precisamente que las personas y las familias que tienen movilidad reducida pues podamos participar de estos espacios que en algún momento para nosotros fue impensable.
Fue muy emocionante, yo no pude participar porque estoy esperando un bebé y no lo teníamos en mente, pero bueno, fue digamos muy emocionante poder terminar los 21 kilómetros.
Y que Samuel pudiera estar allí. Es verdad que Samuel no es quien corre, pero al final es también quien motiva. Y gracias a la asociación nosotros venimos teniendo la oportunidad de que Samuel pueda acceder a cosas que de otra forma sería imposible. ¿Qué es lo que más os agrada a vosotros de formar parte del Rodapeus?
Bueno, a nosotros personalmente creo que en Rodapeus hemos encontrado eso, una familia, una familia solidaria completamente, abierta a, como decía Manolo al principio, a aprender de los diferentes tipos de discapacidad, a aprender cómo comunicarse con cada uno de los chicos y de las personas, a identificar sus necesidades. Es una familia sensible,
generosos, y creo que eso para nosotros, que la discapacidad a veces se vive en mucha soledad, pues ha sido un descubrimiento maravilloso. I obrint ja la pregunta, considereu que malgrat és prou accessible avui dia?
Bueno, yo creo... No vamos a poner el nombre de Malgrat porque en general, o sea, es un problema en general que la gente se da cuenta de las cosas cuando va en una silla de ruedas. No es un problema de Malgrat ni de Lloret, que también estamos en Lloret como asociación, ni de Parafoy, ni de Piñera. Es un problema en general de la sociedad.
que muchas veces no pensamos. Y yo no lo digo como una maldad, simplemente no pensamos. Entonces cuando una persona no piensa, no ve dónde están los obstáculos, no ve dónde están las cosas, no ve cuando se fabrica algo que así no puede ser, que tiene que ser al revés, etc. Nos queda mucho por aprender a todos, a nosotros los primeros desde la asociación,
I per això te decía antes que nosotros aprendemos mucho más que las personas con movilidad reducida de nosotros. Clar, perquè és curiós que ho vius, o sigui, de debò et dones compte quan ho tens a casa, és a dir, perquè quan ho vius des de fora no hi penses, no? És el que dèiem, no?
Ja no és que no hi pensis, si no hi ha obstacles que tu no te'ls pots ni imaginar que existeixen i quan tens una queda de rodes a casa em dius, ostres, què faig ara? Per on passo ara? I amb això és quan realment em dones compte dels obstacles que hi ha realment. Por eso creo que esta oportunidad de estar aquí en la emissora és visibilizar la associación i visibilizar...
las cosas que se hacen para personas con movilidad reducida y bueno, creo que el tema de la discapacidad es algo de lo que hay que hablar, que hay que conocer, que hay que... porque como dice Manolo, no es que no te des cuenta de maldad, es que al final si no vives la realidad no tienes cómo conocerla, pero creo que esto es una responsabilidad como sociedad de visibilizarla pues porque existe.
I a nivell d'activitats també considereu que també fa falta camí per fer? Moltíssim. Bé, més que camí, jo diria que ens queda molt, sigo dic lo mateix, que és per aprendre, no? Perquè sempre, quan nosaltres venim del món del deporte, venim del món del hockey, venim del món de... jo sigo entrenant de futbol, de hockey... Bé...
Tú te das cuenta que la gente no piensa en los demás, ¿no? Entonces exactamente todo es una carga. O sea, tener un niño en un equipo que tiene autismo, por ejemplo, es como un drama. Y a veces no nos damos cuenta que los niños aprenden muchísimo más que los padres. O sea, los padres a veces somos como muy cabezones y no queremos que la sociedad avance. Entonces, desde aquí, pues como asociación, yo pido ya no solo personas con movilidad reducida, sino...
Personas que tienen autismo, personas que tienen otra serie de discapacidad, que no las dejan entrar en esa sociedad tan cerrada que tenemos y tan capgrosa que no deja más allá. Vamos a un partido y todo el mundo tiene que ganar y no podemos dejar oportunidades a otras personas. A veces aquí en la vida estamos cuatro días y a veces también tenemos que pensar un poco en todo lo que nos rodea, que nos llena de alegría y no nos damos cuenta.
I ara, per qui ens estigui escoltant, si vol col·laborar, vol ajudar, vol saber més de vosaltres, com ho pot fer, com s'ha de dirigir, de quina manera pot col·laborar... Bueno, tenim la conta Instagram, que som els Rodapeus, la gent que té el nostre Instagram, ja surt tot el nostre, i llavors per fer alguna donació o col·laboració amb alguna cosa, tenim un altre telefonador president, se posa a contacte amb ell directament, i llavors no hi ha cap problema. Molt bé.
Doncs, nois, poca cosa dir més, un plaer tenir-vos aquí avui tots vosaltres i bé, qualsevol activitat que feu, qualsevol cosa que vulgueu comentar o explicar o el que sigui, doncs aquí teniu la ràdio, les portes obertes de bat a bat perquè ens expliqueu tot això i un plaer de debò. Gràcies. Gràcies.
Gràcies. Nosaltres fem una petita aturada molt breu. Tres minuts, tornem després encara molt més. On amanés-me la vostra ràdio local? No marxeu perquè encara en tenim molt més. La xarxa de comunicació local. Ràdio Tordera. L'emissora que t'escolta.
L'actualitat local, els titulars de la premsa, una o dues píndoles d'opinió, informació de servei, el temps, el centural, la sort, efemèrides de Tordera i musicals, què diu la xarxa de Tordera, l'actualitat musical i els dijous les escoles a la ràdio. La revista de l'informatiu, una hora per posar-te al dia, de dilluns a divendres de 9 a 10 del matí a Ràdio Tordera.
Anem a buscar bolets demà al matí? O castanyes, si vols. Ja, bolets o castanyes. Tu no saps ni on trobar-los. Tu el que vols és anar a esmorzar a les ferreres. Bé, si no vols anar a esmorzar, anem a dinar. Un dels seus guisats tradicionals o cares a la rasa. Restaurant les ferreres. Per reserves, truqueu al 93764 0607.
Saps quina és la xarxa social on cada vegada tenim més seguidors? Segueix-nos, t'explicarem què passa al teu voltant, et farem arribar les opinions més destacades de l'actualitat i alguna curiositat que segur que t'agradarà. Tot això amb un estil diferent. Ràdio Tordera a TikTok. Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta. Ràdio Tordera et porta a una nova manera de gaudir dels millors moments amb la companyia d'històries i bona música. Vas!
Desperta emocions i records al nostre costat. Escolta les playlists i podcasts de Ràdio Tordera a Spotify. No esperis a Premaplay. Ràdio Tordera. La teva música. La teva ràdio. Lola.
Ràdio Tordera L'emissora que t'escolta
La xarxa de comunicació local. No perdis cap detall de la comarca a l'Ona Maresme. Aquesta hora toca parlar de música del Maresme, com sempre de la mà d'en Sergi Ferrer i Gemma.
Així és, torna a ser dimecres i com cada dimecres tornem a tenir en Sergi Ferrer als estudis per parlar-nos de música amb aquesta visió comarcal. Sergi, benvingut a l'Una Maresma una vegada més. Moltíssimes gràcies. A veure, sorprèn-nos. Què ens portes avui?
Avui portem un gènere que encara no hem tocat, de fet, subgènere, si parlem de rock. Avui parlem de Frank Albir, una banda de rock progressiu de Vilassada de Dalt, no? Que, de fet, és de les més veteranes que he pogut trobar d'aquest subgènere aquí al Maresme. I n'hi ha moltes d'aquest tipus? No me n'he trobat massa, eh? No, no. Per tant, és... Sí, és un gènere... És un gènere que no està massa tocat pel Maresme, no?
Llavors els integrants, Joan Fons als teclats, barra sintetitzadors, Jordi Frontons també als teclats, Jordi Pujol a la bateria, Ferran Folk a la percussió, Joan Salvi al baix i Oriol Villagrassa a la guitarra. Llavors és una banda que comença d'una manera instrumental i llavors va evolucionant a un altre tipus de música però no se separen massa dels seus orígens.
És a dir, que comencen només amb so, no tenen veu, i a mesura que es van motivant, es posen a cantar, no? És com anar amb bici, no? Primer vas amb les rodetes, i quan t'atreveixes, ja al final... I explica'n més cosetes d'aquesta banda. Frank Alvirem, has comentat que es diuen i aquest nom saps d'on ve?
Mira, aquest nom, no he aconseguit trobar gaire informació del nom, llavors és un triple que em tiro jo ara mateix, una idea que he tingut. Llavors, si traduïm Fran Calví al castellà, significa el libre albedrío, que és aquell concepte que, si parlem de música, una banda que té la capacitat de triar lliurement, amb una autonomia, sense persones externes, com poden ser les discogràfiques grans, en aquest cas.
Llavors he agafat aquest concepte i m'equadra bastant amb el tipus de música, que després en parlarem, sobretot per aquesta llibertat creativa i aquesta consciència artística que tenen ells. Parla'ns una mica d'aquesta llibertat creativa. Doncs, igual que si parlem de rock progressiu, després hi entrarem una mica més, és aquesta capacitat de tocar música i anar canviant d'estil, de ritme, de pols en un mateix tema. Per això aquestes cançons generalment tenen llarga durada.
Doncs mira, precisament, anem a escoltar un petit fragment d'una de les cançons de Frank Galvir perquè els oients ens es posin en context i puguin entendre una mica què toquen i com ho fan.
És música molt melòdica, Sergi. En aquesta cançó que es diu El Pla de les Garces, canten? No. No canten, eh? Per tant, encara és l'època... Instrumental. De ser una mica modest i no atrevir-se a cantar encara, eh? Música tranquil·la, de moment, perquè després ja et dic, poder canviar de ritme i s'emocionen, no? Que és molt típic d'aquest tipus de música, sí, sí.
Què et sembla si parlem de la discografia? Perfecte, vinga, som-hi. Ells treuen el 1990 el disc Lu, de número, que és el seu primer àlbum i és el més simbòlic. Lu. Lu. Aquest és el nostre àlbum.
Llavors, és una obra pràcticament instrumental, no té res de veu, llavors hi ha un ús intens del teclat, de guitarra elèctrica, hi ha tocs de jazz, i aquí hi ha veu un d'aquest rock progressiu d'allà al Regne Unit. Això és el 1990. Llavors, passen 15 anys, que no sabem què passa en aquests 15 anys, i treuen el segon àlbum, que és Tocanal 2, que és un retorn amb no massa canvis,
Sí que hi ha algunes cançons que comença a aparèixer una mica de veu, però no tant com en els àlbums posteriors que ara en parlarem. De fet, tenim una de les cançons d'aquest àlbum que comentes, de Tocant el 2, i anem a escoltar una mica de què va tot plegat.
A veure, Sergi, jo amb els meus coneixements musicals, t'he de dir que m'agrada menys la durada que té, perquè tinc aquí l'Spotify teu, per cert, i dura 11 minuts. De fet, això és un concepte que volia comentar-ho més tard, que és algo que és molt complicat d'escoltar avui en dia. Ara estem acostumats a allò d'anar amb cotxe i posar les cançons durant un minut i ja ens en cansem, no? I la traiem i anem per una altra.
Llavors és molt complicat avui en dia que algú, almenys gent no tant d'aquesta època, n'estic parlant, gent com jo que escolta aquesta música i dura els 8 minuts complerts a escoltar-la, però és fàcil d'escoltar. I jo ho dic perquè hi ha molts canvis. Si fos sempre el mateix, seria impossible. Però com que hi ha molts canvis, dius... I aquesta cançó que acabem d'escoltar tampoc canten, eh? No.
Per tant, quan els podríem escoltar cantar? D'aquí un moment parlarem de... De fet, passen ara vuit anys i treuen dos àlbums que aquí ja sí que hi ha veus completament. Treuen tres, els noms dels àlbums són espectaculars, llavors és un disc, ja mantenen aquest origen del rock progressiu i incorporen veus. I després, Och.
el mateix any, on aquí ja estem parlant, en més de rock progressiu, ens apropem una mica al rock simfònic, que ara explicarem una mica què és, agafant referències, amb molts teclats, per exemple, agafant referències de bandes com Camel, que després en parlarem una mica. I aquí sí que hi ha una mica de veu. No pots obligar-me a estimar, l'amor s'ha de guanyar, no n'hi ha prou voler no cal lluitar.
No pots seguir-me. Maco, eh? Maco, maco. Maco això. Això sona bé. Sempre que hi ha una veu... Sí, sí, canvia molt, eh? Canvia moltíssim. Correcte. I, per tant, aquesta cançó és No pots i és de l'àlbum... Ok. Tu li dius ok, jo li dic hoc. Bueno, que cadascú li digui com vulgui, no? És com Van Halen i Van Halen, aquella banda, doncs ja cadascú que li digui com vulgui.
Aleshores, em comentaves que és rock barrejat amb música clàssica. I jazz. I jazz. Que són generalment músiques amb llarga durada, amb molts canvis. Llavors, si vols, entrem una mica a parlar de què és, tècnicament, una mica el rock progressiu. Sí. Així, una mica de manera ràpida. El rock progressiu és un rock que volia buscar aquesta diferència del rock convencional de l'època dels 60-70, no? Llavors, neix, òbviament, als 60-70, si parlem del progressiu, al Regne Unit,
com això, una resposta a la simplicitat del rock, i sobretot també del pop, sobretot de la ràdio, si parlem de ràdio. Estem acostumats a sentir que a la ràdio hi ha cançons que tenen una durada específica, 3 minuts, exacte. 2 i mig, potser. Llavors m'agradaria fer una pregunta a l'audiència que ens escolta, i a tu, Gemma, que és, si alguna vegada heu escoltat una cançó, en una ràdio convencional, una cançó com aquesta, que tingui una llarga durada, que sigui d'un ritme, doncs, saps, que hi hagi canvi de ritmes, que no hi hagi veu,
És complicat d'escoltar-ho a la ràdio. Jo no he escoltat mai una cançó així en una ràdio comercial, no? L'únic Bohemian Rhapsody, no? Que aquesta pot ser l'única que dura 7 minuts? Sí, sis i pico. Sis i pico. És l'única que a la ràdio l'emeten perquè, vaja, respecten a Freddie Mercury, respecten, emeten la cançó sencera. Se l'ha de respectar, sí, sí. Totalment. Però és molt difícil escoltar aquesta música a ràdios.
I llavors volíem fer aquest canvi, no? I si parlem ara del rock simfònic, és un subgènere del rock progressiu, i aquí és exactament el mateix, el mateix tipus de música, l'únic que canvia és que se li dona un punt més a la melodia, hi ha més melodia i sobretot hi ha més grandesa orquestral. Trobem més elements de la música clàssica, no? Violins, cellos, elements de vent, per exemple, i aquí hi hauria bandes com per exemple Ello, Electric Light Orchestra, Yes, Genesis, i de rock progressiu, doncs òbviament, i els tinc tatuats i tot, Pink Floyd.
Els tens tatuats? Els tinc tatuats, sí, sí. El triangle aquell, que surt un arc iris i un arc de Sant Martí, doncs el tinc tatuat. I l'explosió que està d'era és un Pink Floyd? L'has escoltat alguna vegada? Sóc boomer, però no tant, eh? Arribo a certs punts. Sergi, abans estàvem parlant del rock progressiu i has fet una metàfora que m'ha agradat molt, que és la del bosc, perquè ho entenguem. M'has comentat, el rock és un arbre.
Sí, bueno, és una idea meva. No només el rock, sinó altres gèneres. Poder estar parlant que la música és un bosc, i un d'aquests arbres del bosc pot ser el rock. Un altre arbre pot ser, per exemple, el jazz. L'altre pot ser el blues, no? El reggaeton. El reggaeton estaria lluny de l'entrada. I té una branca, que és el trapetón. Exacte, exacte.
Llavors, si parlem d'aquest arbre del rock, té moltes branques. Llavors, una de les branques és el rock progressiu i d'aquesta branca surten branquetes petites on hi haurien els nius d'ocells, que serien les bandes, i llavors hi hauria el rock sinfònic. I tots aquests gèneres que busquen diferenciar-se. Exacte, exacte. Bé, o diferenciar-se o apropar-se a un estil en concret, ja sigui, no?
Inspiració. Vinga. Amb quines bandes, amb quins músics creus que s'ha inspirat Frank Elvira, aquesta banda de Vilassa de Dalt? Una clara, i escolto molt, i no està massa ben escoltada dins del món dels reprusos, és Camel, sobretot en el tema dels sintetitzadors, les melodies llargues, els creixendos, entrem en aspectes aquí tècnics, si pel que no sàpiga que és un creixendo és...
Si sabeu què és un fade-in, com es comença una cançó o enmig d'una cançó, com hi ha una pujada de volum des de zero fins a certs decibels, el fade-in es fa de manera a producció, a postproducció, el creixent es fa durant la realització de l'obra, bé de la música clàssica. Exacte. Sergi, ens has descobert aquesta setmana, Frank Alvir, una banda de Vilassar de Dalt. Gràcies, com sempre, i bé, ens tornem a trobar la setmana que ve. Vinga.
Ara passen tres minuts de tres quarts a cinc de la tarda. El Club Atletisme, malgrat que ha iniciat una nova temporada amb la voluntat de continuar creixent i consolidant l'esport de base al municipi, alhora que afronta limitacions a recursos materials. En parlem amb el president del club, Albert Fandos.
Bé, continuem els estudis fent repàs de la situació esportiva del nostre municipi. Avui, per fi, toca el torn al Club Atletisme Magrat, després de tots aquests esports que hem anat repassant. I avui tenim amb nosaltres el seu president, Albert Fandos. Bona tarda. Bona tarda. En primer lloc, primer saber, heu començat ja oficialment la temporada esportiva? Sí, comencem amb horari, ai, amb calendari escolar. Ah, val, val. És a dir, que quan comencen les classes, donem una setmana de marge i comencem.
En quines categories compatiu? Comencem amb, perquè la gent ho entengui fàcil, a partir de 6 anys. Si un nen de 5 és prou espavilat, veus que s'integra bé a l'esport fins i tot algun de 5, però la nostra de mínima són 6. I el problema que tenim és que quan arriben ja a edat d'entrar a la universitat...
Acaba amb batxillerat i és quan la gent molts cops ja no pot continuar, perquè a vegades van estudiar fora i llavors venia a entrenar i els estudis ja no poden compatibilitzar i tenim aquesta franja.
I a nivell de veterans, o gent ja que estigui treballant, teniu? No. Bé, jo ho faig. Jo practico atletisme popular, no de pista com els nostres nens i nenes, però és bàsicament una escola d'atletisme. No tenim... Així com, jo què sé, hi ha blanes, fundistes blanes, i allà potser és tot el contrari, que és gent ja gran que practica esport. I nosaltres tenim escola. Quants atletes teniu aquest any, per exemple?
Encara no ho tenim comptabilitzat. Et puc dir, l'any passat vam estar amb un 50. A vegades fluctua una mica durant la temporada, però bàsicament va ser això. I l'anterior, 45. I aquest any, si tot va bé, suposo que tornarem a estar al voltant d'uns 50-45. Perquè sempre compteu els que marxen i els que venen de nous. Sí, és que cada any hi ha una mica de rotació. Hi ha nois i noies que canvien d'esport, per exemple, que no els he acabat de... o volen fer un altre. A part dels atletes, teniu a part socis...
De fet, no. Els socis són aquests, ja dic, aquests atletes. Sí, els nens. Sí, exactament. Alguna incorporació nova, tècnica o d'atletes d'aquest any que vulguis destacar?
Bé, nosaltres tenim una entrenadora i tres monitors. El que passa és que l'entrenadora ha tingut problemes de salut i aquest any, com que els monitors són gent jove i a vegades els horaris que fan no ho poden compatibilitzar i et comprometes tots els dies que fem entrenaments, hem incorporat un nou monitor que ens ha... Bé, vam contactar amb ell... Jo no el coneixia directament, però estàvem en un mateix grup de WhatsApp d'atletes de l'Almaresma que es va crear en el seu moment per presentar un llibre
que va escriure un atleta ja retirat i que, bueno, va recopilar tota la informació dels atletes de l'Almaresma, va fer un llibre molt xulo, el vam presentar a la biblioteca. I en aquest grup vaig preguntar si algú estava disponible i s'ha incorporat aquest any per ajudar a poder cobrir tots els horaris. Hem parlat abans que tenim una franja d'edat, nens petits fent l'adolescència, més o menys. Així em sembla que hi ha un cert èxit, no? Sí, en aquest sentit.
En aquest sentit, bé, tenim una paritat, potser, diria jo. La veritat que sí. Bé, afortunadament, tant nois com noies venen. També ajuda molt tenir algun amic, no? Que a vegades quan venen... Perquè, bueno, potser després m'ho preguntes, no? Què és el que fan aquests nens? I tothom es deu pensar, bueno, surten a córrer. I amb aquestes edats petites el que fan són jocs. Jocs on...
es prepara velocitat o agilitat, però no deixen de ser jocs. Parlem d'aquests jocs. Sí, doncs, clar, un té la idea de l'atletisme i veu per la tele l'atletisme com una cursa i només veu el resultat final d'una persona ja professional. Però quan ets petit el que has de fer és incloure tots aquests requeriments d'entrenament en jocs.
que facin salts jugant o fins i tot, per exemple, fer una espècie de batalla entre cometes entre dos bàndols, tirant pilotes petitones de plàstic, intentant que l'equip contrari en tingui més a la seva zona. Llavors es tracta d'ajupir-se, collir, estàs jugant amb fer moviments ràpids i d'agilitat...
sense que tu estiguis obligant a fer una repetició monòtona. Llavors, al final, no deixen de ser activitat física...
jugant on treballes tots els aspectes que han d'afavorir el desenvolupament. Quines són, diguéssim, les parts més importants? Si haguéssim de fer una tria, les parts més importants que es trien o que es treballen més en aquests nanos i noies per potenciar el seu rendiment, l'esport? Quan som petits de natura ja som ràpids, val?
I la resistència surt amb els anys. Llavors, quan ets petit no té molt de sentit fer molta estona d'una mateixa cosa.
perquè això ja ho aniran adquirint i, a més, són corsos que s'estan desenvolupant i no pots forçar. La natura té el seu temps i el que tu has de treballar és en concordància amb aquestes necessitats que té el cos. I llavors, quan són petits, els va molt bé fer courses molt ràpides, perquè, de fet, ells ja ho són, molt ràpids i molt àgils. I amb l'edat, clar, vas guanyant força, vas guanyant resistència, però si vols forçar-ho molt, tampoc el cos el deixes desenvolupar-se al seu ritme.
quines són les competicions o exhibicions previstes per aquest any? Els atletes del nostre club hi ha una competició que es fa aquí al Maresme, el Cross que l'organitza G-Sport
que bàsicament són crossos, un d'ells de malgrat, que es fa per la festa major d'hivern, el 8 de desembre, però llavors tenim Santa Susana, Pineda, tots els pobles d'aquí de l'Almaresme, i clar, són desplaçaments molt a prop, i que és una de les competicions que, a més, aquest any per promocionar i que se'ns hi apuntés més gent, com que és una inscripció molt econòmica, el club ha decidit pagar-la, que no la tinguin que pagar els pares, i a veure si així també s'anima més gent per anar-hi,
Quan ja s'avança una mica més en la temporada, hi ha competició en pista coberta. A Sabadell hi ha una pista coberta i allà hi ha competicions de velocitat, de salt d'alçada, de salt d'allargada. Des del vostre punt de vista, quin seria l'aspecte principal que s'hauria d'arreglar o millorar?
la pista de moment està en prou bones condicions i on tenim el major problema és per exemple en el salt d'alçada que el matalàs ja és molt antic està a la intempèrie i llavors s'ha degradat i ja no el podem utilitzar llavors un matalàs imagina't però molt gruixut llavors allò l'espuma interior ja està feta molt bé i foradada vull dir que si el veiéssiu realment està en un estat lamentable
I a la zona de salt d'alçada el problema que tenim és que just a tocar tenim una colònia de gats i els gats són molt fins i els agrada anar a fer les seves necessitats a la sorraneta. I clar, la sorraneta és on fem el salt d'allargada. Tot i que hi va haver una època que el cobríem amb una lona, però és un espai molt gran. L'has de tapar, destapar, la lona s'ha degradat també. També és una de les demandes que hem fet, no? Perquè a veure si ens poden posar un altre cop alguna cosa per tapar-ho, val?
Bueno, doncs ens apuntem també a aquestes reclamacions, a veure si la cosa canvia una miqueta, per millor, però bueno, agrair també que avui hagi estat aquí als estudis i qualsevol novetat respecte al club i respecte a les competicions que ens vulgueu anar dient, doncs teniu les portes obertes per venir aquí a explicar-nos-ho. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies també a vosaltres per acompanyar-nos. Tornem demà amb un nou on a Maresme. Us deixem amb la proposta musical d'en Pere Xirau, que acabeu de passar una bona tarda. Adeu. Soc en Pere Xirau, alcalde de Canet de Mar, i la meva cançó preferida és The Hall of the Moon, de The Waterboys. És una cançó que m'ajuda a remuntar l'ànim quan els problemes s'acumulen i l'ànim decau.
L'emissora que t'escolta.
És el moment de tramitar renda i patrimoni o societats. A Ponipujol Empresistes trobaràs assessorament, especialitat i dedicació. Amb més de 50 anys d'experiència perquè les teves obligacions tributàries estiguin degudament presentades i t'oblidis determinis, recàrrecs i errors. Som la solució als teus problemes. Ponipujol Empresistes. Ens trobaràs al camí RAL 35 de Tordera o al telèfon 93 764 04 69.
Quan va ser l'última vegada que vas pensar en tu? A Tordera Essentials et convidem a reconnectar amb el teu benestar. Gaudeix de massatges terapèutics, spa japonès, aromateràpia, flors de bac i productes naturals que equilibren cos i ment. Visita'ns al carrer Sant Ramon número 2 de Tordera o reserva còmodament per WhatsApp al 611 505 729 o segueix-nos a Instagram i Facebook. Tordera Essentials. Més que relax, equilibri per la teva vida.
Saps quina és la xarxa social on cada vegada tenim més seguidors? Segueix-nos, t'explicarem què passa al teu voltant, et farem arribar les opinions més destacades de l'actualitat i alguna curiositat que segur que t'agradarà. Tot això amb un estil diferent. Ràdio Tordera a TikTok. Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta. Ràdio Tordera et porta a una nova manera de gaudir dels millors moments amb la companyia d'històries i bona música. Nossa!
Desperta emocions i records al nostre costat. Escolta les playlists i podcasts de Ràdio Tordera a Spotify. Ràdio Tordera. Connexió amb la xarxa de comunicació local.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura. Centenars de persones bloquegen els accessos.