Estàs escoltant Ona Maresme, a la teva ràdio local. I ara passen 3 minuts a les 4 de la tarda i el que fem com cada dia és remenar entre els arxius de la comarca. Melina Morilla, bona tarda. Hola, bona tarda, Manel. Avui què ens expliques?
Doncs avui hem de parlar de neu. De la neu que queia al litoral català fa uns quants anys i que emblanquinava en part al Maresme. De fet, a Barcelona, l'Ajuntament de la ciutat va decidir decretar l'estat d'emergència mínima després que a les 6 de la tarda s'arribés als 10 centímetres de neu als carrers. Les nevades d'aquell febrer del 1983 van afectar sobretot el litoral català i amb menys afectació a l'interior on pràcticament no hi havia precipitacions.
La baixada de les temperatures era generalitzada i a la nostra comarca la cosa es va posar bastant complicada, sobretot en termes de mobilitat. Des del diari Avui, d'aquell divendres en aquell moment, 11 de febrer del 1983, s'explicava així.
La neu va provocar caos circulatori a gairebé totes les poblacions afectades i sobretot les carreteres, ja que les baixes temperatures van convertir ràpidament moltes vies en pistes de gel. Sobretot a primera hora del matí van produir-se diversos problemes a les autopistes del Maresme i a la tarda en alguns punts de les entrades i sortides de Barcelona.
El diari explicava així el motiu d'aquell episodi de nevades que afirmaven era propi d'altres èpoques de l'any i zones. La causa de la localització de les precipitacions de neu en la zona litoral és la humitat que hi havia ahir en aquesta part procedent del mar. La massa d'aire fred que hi ha en aquests moments sobre Catalunya arriba arrossegada per vents del nord i del nord-oest, després de travessar pràcticament la península.
Per això a les comarques interiors de Catalunya el fred d'ahir era molt sec i, conseqüentment, no s'hi van produir nevades. En canvi, en arribar al litoral, on hi havia una atmosfera molt més humida i inestable, es van produir els temporals de neu. Una neu que fa temps que aquí als pobles de costa i Palafolls no és de costa, però igualment no ho veiem. Ja podria caure una miqueta de neu. Exacte, que almenys, Melina, hi hagués o aparegués la neu, ja que no teniu platja.
potser una mica millor neu que no el vent que porta fent tot el dia i que teòricament farà demà. No, no, demà jo estic del tot espantat perquè s'està, almenys a Premià de Mar, s'està tancant tot, s'està tancant el gimnàs municipal, l'Ajuntament estan decretant el teletreball, els nens i nenes no n'anen a l'escola, no ho sé, espero que tot quedi en un no res, però sembla apocalíptic el que ha de passar demà. Aquí a la Folls estem igual, eh?
Ho han cancel·lat tot. El que sí que hi haurà demà, m'aventuro a hores d'ara, hi haurà una maresma. Demà, en principi, espero que sí. Si no des de casa. O des de casa. Ja ho hem fet durant uns mesos, també, amb la pandèmia. Per tant, moltíssima consciència. Aprofitem per dir-ho que la gent sigui responsable dins del que sigui possible. I molta precaució, i paciència, i tranquil·litat, i sentit comú, sobretot. Melina, doncs moltes gràcies. Fins ara. Fins ara.
L'alt nivell esportiu reclama al màxim en els esportistes i qui s'esforça i té talent recull els seus fruits. Això és el que li ha passat en un grup del patinatge a Tordera. Marc. Així és, Manel, i és que quatre patinadores del patinatge artístic Tordera, aquest passat diumenge, van quedar segones a les semifinals de Catalunya de grup xou i quartets al pavelló de Fontajau, a Girona, entre més de 200 patinadores i patinadors i cinc modalitats diferents de competició, les Torderenques,
van assolir la segona màxima puntuació en la modalitat de quartet sènior. Això els ha permès classificar-se pel Campionat de Catalunya. Per parlar d'aquest èxit, tenim el plaer d'entrevistar justament a les quatre integrants d'aquest quartet, l'Anna Jove, la Naya Recio, l'Ariani Lucha i l'Alejandra González. Què tal, noies? Com esteu? Bona tarda.
Molt bé. Bé, molt bé. Primer de tot, no sé si ja teniu assimilada la segona posició, us l'esperàveu, esteu encara dient, uau, vam quedar segones, ho vam fer molt bé, o potser no, dieu el contrari, vale, vam quedar segones, però tenim coses a millorar encara pel català. Com ho heu viscut, això?
Estem molt contentes amb el resultat que vam tindre, però igualment sabem que hem de treballar molt de cara al següent campionat perquè ens trobem encara amb més equips que són més bons i volem treballar al màxim per millorar aquesta puntuació.
Noies, no sé si teniu alguna cosa a afegir, no sé si teníeu nervis previs, o ara que ja ho heu aconseguit, heu dit, buf, ara hi ha una feina feta, a per la següent. Jo, com era la primera vegada que competia en quartet, estava nerviosa, però ara ja m'he quedat més tranquila des de la competició. Perquè, a més a més, Alejandra, tu és el primer any que formes part del club, no?, també?
Sí, del club i també d'aquesta modalitat. Alejandra, tu comentaves que és el primer any que fas aquesta modalitat de quartet i que venies a un club nou. No sé què tal ha estat aquesta experiència, si les companyes t'han ajudat a portar-ho millor tot i els nervis. Ha estat una experiència molt bona i les companyes m'han recolzat molt durant els entrenaments i tota la preparació per a competició. Les altres tres no és la primera vegada que hi participeu. Per tant, no sé si l'experiència és un factor important també amb això.
Sí, al final, quan més cops competeixes, doncs vas agafant experiència i també et vas acostumant, no?, a veure el públic, el jurat, però al final, sempre que estàs allà a la pista, doncs sents aquesta pressió i aquests nervis abans de sortir. Naya? Doncs l'any passat va ser el primer any per mi i la veritat que sí que he notat diferència en...
de l'any passat aquest, perquè l'any passat anava molt més nerviosa, perquè no havia competit mai en aquesta modalitat, i aquest any anava més preparada mentalment. El tema mental suposo que hi ajuda, d'anar a mentalitzar després. D'això us en parlaré després. El que primer vull fer és parlar una miqueta del diumenge, les semifinals que vau fer a Fontejau, de la vostra coreografia. Espero dir-ho bé, és Mean Girls.
Sí. Què volíeu transmetre amb els moviments, la roba, que des del meu punt de vista, i sense ser un entès del tema, per mi era elegant, llavors, què volíeu transmetre amb la coreografia aquest any? Doncs volíem transmetre que a vegades des de fora tot sembla molt bonic, vull dir que hi ha molta amistat, a poc a poc
Això es va trencant perquè hi ha una enveja darrere. No sé si això vosaltres, quan ho practiqueu en els entrenaments, l'entrenadora també us demanava que entenguéssiu o interpretéssiu també una miqueta la música per poder-ho sentir més. No sé si va relacionat això també per poder entrar més en la coreografia. Sí, sí. Tot és part del procés, al final. Són moltes coses, no? Les cares, saber interpretar la música...
D'altra banda, quantes hores heu dedicat a la setmana per només la coreografia de Mingels? Doncs moltíssimes. Entrenem cada dia. Cada dia? Sí. Llavors hi ha dies que potser fem una hora, altres que fem dos, altres que fem tres. Va variant. I a part això tot ho combinem amb altres modalitats també que ens ajuden molt.
també físicament, per confirmar coses i això del quartet. Tu, Alejandra, has comentat que era la primera vegada que estaves en modalitat de quartet. El fet de poder entrenar cada dia, suposo que com a mínim el fet d'entrenar constantment t'hi ajuda. Quina diferència has notat? No sé si havies estat abans en un grup xou, potser...
No, jo abans només combatia la modalitat individual de solo dance i m'ha ajudat bastant a entrenar cada dia perquè m'ha donat més confiança i fer tantes vegades de coreografia i totes les parts del disc m'han ajudat a sentir-me una mica més confiada amb el disc. Ara ja anem als entrenaments. Per tu, la part més important o que creus que ja heu hagut de dedicar més temps, quin és en concret?
Bueno, a part de les quedes obligatòries, també la part mental, perquè crec que la part mental és la part més difícil de patinatge i de tots els esports. Ara, mira, just que has dit aquest comentari, us llenço ja la pregunta que la tenia preparada. No sé si durant aquest procés de preparació o potser aquestes dues últimes setmanes abans de les semifinals heu tingut algun coach o la mateixa entrenadora us ha fet també ajuda de gestió mental o fins i tot us ha vingut algú extern...
No, en aquest cas ha sigut la mateixa entrenadora i també el nostre coreògraf, que és en Max. I noies, i una altra cosa a tenir en compte, a part de poder estar a nivell mental connectades i preparades per afrontar competicions com aquestes, la diferència d'edat. No sé si també influeix, perquè totes teniu edats diferents, no aneu juntes a classe. Naya, tu, per exemple, ets la més petita. En aquest cas, tu no sé si has notat la diferència d'edat quan vas començar amb elles o a dia d'avui ja no la notes.
L'any passat, quan vaig començar, sí que era una cosa que em tirava una mica cap enrere, ser una nena tan petita amb nenes més grans, però en aquests dos anys, quasi dos anys que porto jo dintre el quartet, he après que l'edat és el de menys i que és més la complicitat que tenim entre nosaltres.
I després, fora dels entrenaments, també suposo que feu qüestió de grup a nivell de, no sé, fer sortides fora de l'àmbit del patinatge, no? Sí, de tant en tant anem fent sortides per poder desconnectar. I no són gaires perquè al final passem moltes hores a pista, no? Però si tenim alguna estona, doncs, aprofitem. I així també acabem de desconnectar de tot. Podeu compaginar bé entrenaments cada dia amb estudis?
No, és que ja estaves rient, Ariane, i ja t'he vist la cara de dir, ui, aquí, quin curs fas tu, per exemple? Segon, de batxillerat.
A més a més, segon de batxillerat és un curs complicat. T'adapten de vegades a algun examen? Sí. Aquesta setmana, abans del campionat, tenia molts exàmens durant tota la setmana i vaig demanar un justificant al club i me'ls han aplaçat tots per la setmana que ve. Expliquen que tenia una competició aquest cap de setmana i que competia fins a tard cada dia i al final m'han entès. Alejandra, tu també fas batxillerat?
No, jo ara estic a quart de l'ESO. Ah, a quart de l'ESO. I sí que encara no és un curs molt complicat, però a vegades em costa compaginar-ho perquè se'm queda fins atrassada amb els entrenaments i tot. Tu, Naya, suposo que també, no? Estàs a l'ESO, evidentment. Sí, jo vaig a segon de l'ESO, no és el mateix que a batxillerat, però el que ha dit l'Alejandra. Al final s'acumulen els deures, els exàmens, la falta d'hores...
Anna, i tu que no sé qui estàs estudiant, si hi ha universitat o un grau superior, com ho portes? Doncs, bé, molta feina, però sempre amb organització s'arriba a tot. Al final és proposar-t'ho. I a més a més a l'universitat potser en aquest cas no has d'anar sempre a totes les classes, potser... No, només ho estudio online. Ah, més ho fas online, ja. Autonomia total i autogestió, tu ja ho has dit. Exacte. Molt bé. Anem a la part final de l'entrevista. I aquí és més a nivell general...
Clar, vosaltres esteu competint el més al nivell del món del patinatge, i tot i així, ho havia parlat amb la vostra entrenadora, fora de micròfons, i ser el ressò que té el patinatge, fontejar-ho sempre s'omple per a aquestes semifinals, o granollers en el seu cas, també. Per què no hi ha tant de ressò mediàtic en el món del patinatge com, per exemple, amb altres esports? Què opineu vosaltres?
Els mitjans de comunicació es centren més en altres esports que potser són més famosos, no?, entre cometes. I també el tema de publicitat, potser patocinen més altres esports i el patinet es queda sempre més enrere. Però al final, doncs, entrenem les mateixes hores, inclús a vegades més, i no està igual de vist.
I a més a més, el món del patinetge, conec de nois i noies que hi viuen, però en línies generals, per molt que es competeixi al nivell, res de res. Ariadne, què estàs pensant? Bé, doncs que el patinetge no està valorat tant com altres esports, perquè, per exemple, tu si vas al profe a dir-li que si te poden compaginar algunes hores, ells t'adiuen que no, perquè el patinetge...
No està... Ah, ja només per això, algun cop us hi heu trobat, que us ho han dit. Sí, molts professors. No està considerat un esport d'elit o... Però si vosaltres sou de més compatiu a nivell estatal. Sí, sí. Però si no és ballet, bueno, al ballet ja no tant, però si no és futbol o esports d'així, no deixen convalidar-te res. Doncs important això que també ho escolti l'audiència perquè qui estiguin potser a la mateixa situació que vosaltres a nivell de patinatge o esports...
considerats més minoritaris, perquè en aquest cas s'està veient que hi ha una diferència entre uns i altres. Ara no sé si volies afegir alguna cosa. No, no estic totalment d'acord amb l'Ariadni, que a mi em passava que potser havien hores d'educació física que altra gent que feia menys hores que jo s'ho podia convalidar i jo no podia. I clar, al final penses, m'agradaria aprofitar aquelles hores per poder estudiar i no pots.
Que fort. Noies, se'ns acaba el temps. Moltíssima sort pel Campionat de Catalunya, que és d'aquí menys d'un mes, 7 i 8 de març, no? I esperem tornar-vos a entrevistar per èxits més grans, doncs passar a l'Espanyol i a partir d'aquí, doncs a veure com va aquesta temporada. Gràcies, noies. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies.
I ara passen tres minuts d'un quart de cinc de la tarda. Avui la Marina de Palafolls ens porta a una entrevista amb l'Elisabet Justícia que demà, 12 de febrer, imparteix una xerrada per parlar sobre l'edatisme com a forma de discriminació.
Bona tarda, Manel. Sí, aquest dijous 12 de febrer a Pineda de Mar es farà una xerrada sobre l'edatisme, que és un tipus de discriminació sovint invisibilitzada, però molt present en la nostra societat. És per això que avui tenim amb nosaltres l'Elisabet. Bona tarda, Elisabet. Bona tarda. Què et va motivar començar la xerrada de l'edatisme?
Bueno, al final el proyecto que tengo que se llama Dominga en la Sola, que es un personaje cuyo protagonista es una mujer mayor, sin querer y poco a poco fui viendo cómo iba evolucionando el proyecto y el personaje en sí, intentando visibilizar a las personas mayores. Y cuando te entras en este tema te das cuenta de la cantidad de discriminaciones, injusticias y la realidad que pueden vivir como muy salpicada de esto, que es lo que se conoce como edadismo.
esta discriminación simplemente por cuestiones de la edad, que afecta a jóvenes pero también a mayores en mayoría. Y es un poco por eso, por esa empatía que al final desarrollas cuando te entras tanto en un proyecto tan enfocado a personas mayores y ponerlas en valor. Yo creo que es un poco ese el motivo. Per tant, la xerrada anirà adreçada a les persones grans o també va adreçada a qui vulgui?
Bueno, la charla es un abordaje gráfico del personaje de Dominga, que es la protagonista, como digo, de este proyecto, donde ella pretende abordar la vejez desde sus ojos. Pero claro, al final, cuando hablas de esta discriminación por edad, también hablas de personas más jóvenes, hablas de personas de cualquier edad y de ver un poco cómo todos vamos envejeciendo y que el envejecer es un gran logro, o al menos así lo ve Dominga,
frente un poco a este relato social que existe, tan influenciado por una presión desde el no poder envejecer, desde el ver el cumplir años como algo que no se debe notar, que tenemos que disimular. Entonces, aunque lo cuenta Dominga desde su vejez, creo que nos puede salpicar a todos a casi cualquier edad, porque en un principio todos queremos seguir cumpliendo años, queremos seguir aquí,
y con suerte seguir cumpliendo años de una forma libre y sin que nadie nos tenga que decir cómo hacerlo. Durant la xerrada entenc que es farà a través de la ilustració y el diseño gráfico, ¿no? Sí, es un abordaje gráfico, como digo, donde Dominga va contando un poco las diferentes escenas y el día a día que le puede pasar y para ello nos adentramos en su universo ilustrado,
La charla consiste en esto, en un montón de viñetas que se van exponiendo durante toda la charla, que se van explicando desde esta visión del envejecer como logro que tiene Dominga y explicando un poco todas las situaciones por las que pasa el personaje en su día a día o en su vida o en diferentes discriminaciones, hace incluso análisis de cómo afecta el edadismo en la familia, en el médico, en nosotros mismos,
a nivell més social, a nivell estètic, en el cine, en la televisió, en un munt de coses. I sí, tot això ho vam veure i ho vam entendre millor, utilitzant la llengua de la il·lustració, que al final és la que jo utilitzo, clar. I després del que seria la xerrada amb la il·lustració, hi ha algun tipus de debat o com anirà? Sí, és verdad que yo intento que esta charla sea lo más dinámica posible,
Intento dar la palabra a todo aquel que quiera intervenir en mitad de la charla, porque al ir comentando esas escenas mediante la ilustración, sí que da pie a reflexiones e incluso a levantar la mano, intervenir, comentar. Hay muchísimas situaciones que muchas de las personas, ya por experiencia en otras charlas previas, se han sentido como muy aludidas y necesitan levantar la mano y compartir que hayas resultado algo similar o poner otro ejemplo parecido al que comenta Dominga en esa escena en concreto que
que estamos comentando en el momento de la charla. También al final de esta charla se da pie a preguntas, a comentarios, e incluso hay un momento de la charla que también apelo mucho a los asistentes a contestar una pregunta en concreto y empoderarse con esa vejez que a todos nos cuesta a priori aceptar desde la palabra viejos y viejas. A part de la xerrada d'aquest dijous 12 de febrer, hi ha d'altres programades?
Sí, en Pineda de Mar va a ser la primera. Habrá dos charlas que serán iguales para intentar abarcar por toda la población en dos momentos diferentes. Una será este jueves y otra creo que es el 24 de este mismo mes. Y después, durante el mes de marzo, vamos a hacer diferentes talleres intergeneracionales para abordar el tema del edadismo, juntando a personas mayores, personas más jóvenes. Haremos luego grupos mixtos para abordar todo esto. Pero estas dos charlas
que són la mateixa, en dos dies diferents, aborden aquest tema de la veja de segon domingà, que és el títol de la xarra. Quina és la reacció o comentari del públic que més t'ha pogut impactar? Bé, impactar, és el que sí que m'agrada veure, també des de la ràbia, quan vaig comentar diferents situacions edadistes en el dia a dia, que la majoria de gent està sentint, perquè es veu molt reflectit,
en esto que comenta Dominga, en estas situaciones cotidianas, etcétera, etcétera. Pero es verdad que, bueno, que sí que me doy cuenta que con la ilustración y con el personaje llega muchísimo el mensaje, lo entienden muy bien, empatizan muchísimo y, bueno, y lo llega y atienden, como digo. La parte más bonita es cuando al final de la charla, teniendo en cuenta que yo desde Dominga intento empoderar en la vejez, me gusta mucho cuando acaba la charla y mucha gente se me acerca o incluso levanta la mano para decirlo,
i afirmen que després de les reflexions de Dominga, el personatge, ells són Dominga també. Muites dones s'autodenominan Dominga com sinònim de mujer mayor empoderada que la vege és com un logro, i això em sembla superbonit, la veritat. Ara ja entrant més en detall, per què creus que costa tant identificar l'edatisme com una discriminació? Bé, és una de les discriminacions que menys he abordat en aquests anys fa
Estamos ya acostumbrados a detectar otro tipo de discriminaciones, menos mal, gracias a un trabajo que llevamos haciendo durante años mucha gente, como puede ser el racismo, el machismo, etc. El edadismo es la tercera discriminación más gorda que hay y que ahora se está empezando a abordar, a detectar y a entender dónde existe.
Aún no estamos preparados Para detectar todo el edadismo Que podemos sufrir en la sociedad en la que estamos Pero sí que empezamos a poner un poco el foco Hay cosas que de sobra se sabe que lo son Hay otras que cuesta un poquito más verlas Pero bueno, yo creo que al final Lo que pasa es esa falta de trabajo Que ahora por fin se empieza a hacer Y que va a ser esencial Porque al final Igual que otras discriminaciones Que dependiendo quiénes seamos Nos afectarán o no En este caso el edadismo es la única discriminación Que nos va a afectar a todos
en algún momento de la vida. Porque si llegamos a viejos, seguramente si no cambiamos nada y lo dejamos todo como está hasta ahora, nos va a afectar. Y si tenemos la mala suerte de no llegar, pues a lo mejor ya nos ha afectado cuando éramos jóvenes. Entonces, es una discriminación que es importantísimo entender, comenzar a poner el foco en ella y crearnos unas gafas edadistas, igual que tenemos ya un poco más entendidas las gafas feministas, por ejemplo, ¿no?
crec que és molt necessari, perquè ja et dic, és una discriminació molt important per abordar perquè ens afectarà a tots en algun moment. Quines formes de discriminació poden estar més normalitzades en el dia a dia? Bé, són un poc les que abordaré en la xarxa el jueves i, com deia, són les que poden existir en la família, per exemple, quan els fills o els netos, quan parlen amb els teus pares o els teus avius,
dan por hecho que por la edad que tienen ya no se van a enterar de algunas cosas, de algún tipo de conversación, de algo más supuestamente complejo, como pueden ser las cuentas de la casa, alguna aplicación concreta en el móvil, etc. Ese es un tipo de discriminación que existe en la familia. Luego, por ejemplo, en el médico, y esto es algo que siempre sienten y dicen que sí, que es 100% tal cual, cuando hay muchas personas mayores que van al médico,
Y bueno, pues sí, bueno, el médico es porque algo les pasa, pero el médico da por hecho que lo que les pasa es simplemente por la edad. Eso es un tipo de discriminación, eso es edadismo, porque no podemos dar por hecho que todas las personas mayores van a estar enfermas, van a tener dolencias, van a estar más cansadas. Algunas y otras no, pero igual que en otras personas de cualquier edad. Pero dar por hecho que, bueno, que te van a doler las piernas porque tienes cierta edad,
sin ni siquiera hacer unas pruebas previas para averiguar el porqué de tu dolor, pues eso también es el edadismo. El edadismo también lo tenemos nosotros y nosotros mismos, sobre todo cuando nos vamos haciendo mayores, con frases como ya no tengo edad para esto, qué van a decir de mí, ya soy mayor para... Interessar esas frases también es producto del edadismo que nos vamos comiendo con patatas un poco en el día a día y nos lo vamos creyendo. Al final el edadismo condiciona el lenguaje y el lenguaje crea creencias
y nos hace más mal que bien muchas veces. Entonces, bueno, como ves, puede estar practicando mucho en el día a día. Y si entramos en lo que podemos ver a nivel estético, en cine, televisión, publicidad, es que más, por ejemplo, anti-edad, pues ahí también vemos un claro ejemplo del edadismo que podemos sufrir. Quin paper creus que tenen les noves generacions en el canvi de mirada? Bueno, yo creo que lo que...
Evidentemente es un papel importantísimo porque lo ideal sería comprender en qué consiste este dadismo para solucionarlo, para romper estereotipos, para romper esas creencias, para reflexionar sobre aquello que nos dicen que es así y que muchas veces no es así como nos cuentan y que es tan sencillo como pararse a reflexionar y pensar, dejar de creer, por ejemplo, que las personas mayores ya no tienen ganas, ya no tienen energía, ya no hacen algunas cosas, pararnos a mirar, a comprender la vejez
desde la realidad, el escuchar las historias de personas mayores para darnos cuenta de la diversidad de personas mayores que existe, de la diversidad de historias que hay. Entonces, todo esto al final, la importancia de todo esto reside en la empatía. Si conseguimos desarrollar la empatía y romper un poco el juicio en la mirada de personas más jóvenes, pues con suerte conseguiremos ir limpiando el mundo un poquito del edadismo
Y al final les diré un punto incluso egoísta, porque si tenemos suerte, como digo, vamos a llegar a ser mayores. Y lo ideal sería llegar a una vejez libre, amable y que rompa un poco con todo este dadismo y estos prejuicios que pueda haber. Molt bé, Elisabet, ja per acabar, quin missatge t'agradaria que s'endongués al públic després de la xerrada? Bueno, pues un poco lo que vengo diciendo todo el rato.
que creo que es una discriminación muy importante, que nos está pasando por delante y no nos estamos dando cuenta y que nos condiciona la vida más de lo que pensamos. Que el edadismo puede ser más limitante incluso que una enfermedad cuando nos creemos frases como ya no tengo edad para esto, la mi edad ya no debería hacer esto otro y que deberíamos ser libres para vivir la vejez que nos dé la gana vivir y que nadie nos tenga que decir cómo hacerlo y menos generaciones que ni siquiera han llegado a la vejez.
Somos, estrenamos las etapas vitales por primera vez, cada persona, y cuando llegamos a la vejez y la estrenamos, deberíamos poder hacerlo como nos apetece hacerlo, siempre y cuando partamos del respeto y no hagamos daño a nadie. Entonces, creo que lo importante es llegar a conseguir esa vejez amable que decía, libre de prejuicios y lo más libre posible. Perfecte, Elisabet. Doncs moltes gràcies per acompanyar-nos avui a Radio Palafolls. Gràcies.
Dos quarts de cinc de la tarda fem una petita aturada. Tornem d'aquí tres minuts amb moltes més coses per explicar-vos a l'Ona Maresma. No us mogueu perquè encara tenim la recta final. Hem de parlar encara de la llengua catalana i tindrem temps també de conèixer més bandes, més música de la nostra comarca de l'ama del Sergi Farré. Tot això serà i ens servirà per entrar a la recta final del programa d'avui.
Per cert, tenim encara una pregunta del dia. Si voleu participar-hi, ho podeu fer a través de les xarxes de l'Ona Maresme. Si voleu descobrir quina és, ho podeu fer a través del perfil arroba onamaresme i allà també podeu recuperar alguns dels nostres continguts. Tres minuts i tornem a la vostra ràdio local. La xarxa de comunicació local.
Ràdio Tordera. Píndola d'opinió. Cada dia una mirada diferent. De dilluns a divendres, a primera hora, a la revista de l'informatiu. I al vespre, després de l'informatiu, a Ràdio Tordera.
Què fas amb un pitet? M'entreno! T'entrenes? Per què? No hi ha cap esport que hagis d'anar amb pitet. Me'n vaig amb els meus amics a les Ferreres a fer una calçotada. M'entreno a menjar ràpid per no quedar-me sense calçots. Això hauria de ser un esport. Tranquil, que no se'ls acabaran pas els calçots. Restaurant les Ferreres. Reserveu la vostra calçotada al 93764 0607.
Saps quina és la xarxa social on cada vegada tenim més seguidors? Segueix-nos, t'explicarem què passa al teu voltant, et farem arribar les opinions més destacades de l'actualitat i alguna curiositat que segur que t'agradarà. Tot això amb un estil diferent. Ràdio Tordera a TikTok. Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta.
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera. Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram i rep les notícies sense interferències. No deixis que els algoritmes controlin què has de veure. Inscriu-te a la web de Ràdio Tordera o truca'ns al 93 764 0102 i rebràs els titulars del dia Tordera directament. Ràdio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències.
Ràdio Tordera et porta a una nova manera de gaudir dels millors moments amb la companyia d'històries i bona música. Desperta emocions i records al nostre costat. Escolta les playlist i podcast de Ràdio Tordera a Spotify. Tengo una chica y una pistola
No esperis a PremaPlay. Ràdio Tordera. La teva música, la teva ràdio. Ràdio Tordera.
No et perdis cap detall de la comarca a l'Ona Maresma. I com ja sabeu, cada dimecres parlem de música i ho fem amb el nostre company, en Sergi Ferrer. Avui parlem d'un viatge cap a una original simbiosi entre el folk d'Arrel celta amb la contundència del rock i el punk amb una banda molt festiva i tradicional. Sergi, endavant.
Avui la paraula que definirà aquest episodi jo crec que és potència i alhora tradició. Parlem d'un projecte que combina aquesta tradició amb la festa i la contundència amb una manera molt pròpia de fer música. Parlem de l'Adquic.
L'home es converti en refugi de l'home, la por veure és més d'aquí a d' si mateix. Fem-me'n pren força però sense i el sol no reneix sobre el bé, sobre el mal, però la vida ja no crida. Com caminar si aquí estic sol? Mil mentides, la nova veritat.
L'Atquic neix l'any 2005 a Arenys de Munt amb un grup de nens d'entre 9 i 12 anys que van decidir formar una banda per tocar en el concert del Dia de la Música al seu poble. Aquest inici, Noku, amics tocant junts el poble, posa les bases per a una història de creixement musical que portarà el grup molt més enllà d'Arenys de Munt. Totes les sales vam boirar, però nosaltres veiem més enllà. Oh!
Deixeu-me que us parli una mica del nom de la banda, i és que té un significat molt curiós. Ja amb la música, amb l'estil de música, ja ho començareu a notar mica en mica, i és que l'Atquic prové del Celta, i vol dir els 5 de la Riera, un homenatge a la Riera d'Arenys i als 5 membres originals del grup.
reflectint ja des del nom la seva connexió amb el territori i amb la música d'arrel celta. En mesura que passa el temps, la banda experimenta canvis de formació. El seu estil original de música tradicional irlandesa va anar evolucionant cap a una simbiòtica fusió amb el punk i el rock, creant un so més contundent, festiu i corajable.
I amb la nit de liada, i si Alfred monta guardia, s'agresta la sort.
Cal destacar que el seu compromís va més enllà de l'escenari. No només parlen de qüestions socials i culturals a les seves lletres, sinó que també han apuntat obertament sobre les dificultats que tenen per tirar endavant com a banda jove, mostrant una permanent consciència del seu entorn i del seu moment històric.
Anem a parlar una mica de la discografia. Parlem primer del seu primer disc, que és el Les Arrels, de l'any 2013. Aquí es nota l'origen. Arrels, folk, celta i molta tradició, però ja amb una petita sacsejada de potència. És un treball on els instruments tradicionals es barregen amb energia i la banda comença a buscar una veu pròpia, encara molt connectada amb el seu punt de partida i l'entorn.
Vaig les i em bordes la sorra de platja. La història ens mira, tothom sap què fer. Quan vegis fum és la senyal que ens il·lumina. Carrega tot i d'esperances, hora d'avançar.
Continuem en aquest cas amb poemes de destrucció de l'any 2016. Amb aquest segon LP, Latquick ja es mostra com una banda més definida. El títol ja apunta una estètica més crítica i contundent, però sense perdre l'esperit festiu. Les cançons combinen la tradició amb elements més propers al punk rock i les lletres comencen a parlar de qüestions socials, de reversos i de contradiccions, mantenint sempre, això sí, una energia molt directa.
L'última Déu mai va arribar, vam deixar passar temps.
I seguim amb nosaltres sols, que en aquest cas parlem d'un EP de l'any 2017. Un EP curt, però dens, sobretot en actitud. Aquí la banda juga amb l'essència del grup, menys llargues històries i més impacte immediat. Els temes són més concisos, més concentrats i amb un so que ja no només mira cap a la tradició, sinó cap a l'expressió pròpia, revoltada i sobretot comunitària.
I acabarem amb Des de dins, de l'any 2021, el treball més recent fins ara. Aquí l'Atquick ja té el seu so molt definit. Música festiva i contundent, influències tradicionals celtes, però portades a terrenys de rock enèrgic i punk festiu. Aquest disc reflecteix una banda segura de la seva identitat, que sap què vol dir i com vol sonar a l'escenari, i que ja mira cap a fer comunitat amb el públic més que impressionar amb virtuosismes.
Res no ens pot aturar. Res no ens pot aturar. Tranquil, es passeja allò que hem d'expulsar. Ombres que aviat marxaran.
Però ja tens que l'episodi encara no s'ha acabat, que queda la part final, que queda la part d'estils i influències. I òbviament l'Atquake és una banda que parteix clarament de la música darrer el celta, però que no es queda mai a la recreació folclòrica, que ens aniríem encara més enrere. La seva proposta és agafar la tradició i sacsejar-la, portar-la al terreny de la festa, del crit col·lectiu i de l'energia directa.
La base musical veu molt del folk irlandès i celta, melodies populars, ritmes ballables, estructures pensades per ser compartides, però aquestes arrels conviuen amb una actitud clarament punk i rock, tant en la velocitat com en la manera d'afrontar les lletres i l'escenari. Segurament, algun cop, com a referència, haureu vist els típics pubs irlandesos, bars irlandesos, que es balla, es canta, aquesta música d'una manera molt feliç, molt alegre.
Això els situa molt a prop de bandes internacionals, conegudes també com Dropkick Murphys o Flogging Molly, grups que també han convertit la música tradicional en una eina festiva identitària, bàsicament perquè comparteixen aquesta idea de música per cantar amb el puny aixecat. Anem a escoltar una mica dels Dropkick Murphys per veure aquesta referència musical i veureu que la cançó que us posaré us sonarà una mica.
Una música amb clares influències, sobretot de l'acordeó i la gaita. Bé, seguim endavant i a nivell més proper també es poden relacionar amb l'escena de folk combatiu i festiu dels països catalans, on la música tradicional és més que una relíquia. Recordareu que ja vam fer un episodi sobre Every Night, que fan una música semblant. L'Atquick utilitza la tradició per parlar del present amb lletres que parlen de crítica social, d'identitat i que fan referència a un sentiment col·lectiu, al seu estil.
Està pensat clarament per al directe. No és una música introspectiva, sinó que és una música per posar a la plaça del poble, en un festival, en el bar que us he comentat irlandès, per compartir amb una beguda durant una festa. El públic, de fet, no és un espectador, és part del concert. Perquè tantes vegades ho vam saber dir prou.
Tota la vida per davant. Lo ves mirar enrere, podré veure i clar.
En definitiva, Ludwig fa una música que connecta les arrels i la rebel·lia, la tradició i el soroll, el passat i el present. Una banda que entén el folk no com una peça d'un museu, sinó com una cosa que pot fer ballar i fer pensar al mateix temps. Fins una altra.
Tres quarts de cinc de la tarda i és el moment ara d'anar cap a Canet per parlar de la nova regidoria de llengua catalana d'ànim.
Doncs sí, Manel, tenim la Miri Sánchez, regidor també de Cultura, i ara regidor de Llengua Catalana, perquè es va aprovar aquesta regidoria de recent creació, i anem a parlar amb ell de com la desplegarà. Miri, bona tarda, què tal? Hola.
Bona tarda, Dani. Bona tarda, companys. Com desplegarem això? Quines... A veure si... Si voleu, us faig una mica de cinc cèntims, vull dir, perquè Canet de Bar, malauradament, hem estat notícia en el seu moment per aquestes sentències, per aquesta ingerència judicial on imposaven un 25% a una escola del poble,
I ja des del 2023 vam començar a fer, precisament, la diada abans, diguem-ne la rebetlla de la Diada Nacional de Catalunya el 10 de setembre. Fèiem una marxa en favor i per reclamar la possibilitat d'utilitzar la llengua catalana a la cultura, pel carrer i, evidentment, a l'escola.
Doncs arrel d'això, evidentment hem pensat i hem cregut que, igual que altres municipis, no del Maresme sinó de Catalunya en general, que estan incorporant una regidoria de llengua catalana per la necessitat que hi ha per lluitar, per treballar, per defensar-la i especialment o simplement per poder fer vida en català als nostres pobles en general.
Això què vol dir? De vegades es creen o es fan activitats a nivell polític que poden quedar simplement com un que devien, que diuen els castellans. Doncs no, en aquest cas la voluntat, o el que ja estem treballant, és precisament una vegada creada la regidoria,
la creació d'un Consell Municipal per la Llengua que englobi, que ajunti, que replegui, que faci partíceps a totes les entitats de tots els àmbits socials de Canet de Mar, que siguin esportius, de benestar social, culturals, per suposat,
de tot el ventall que tenim i molt important a Canet de Mar i la societat civil perquè treballin, perquè d'alguna manera apretin a l'Ajuntament per fer respectar, per utilitzar, perquè la llengua catalana sigui el dia a dia important i presencial al màxim i especialment per protegir que els canetens
en aquest cas, doncs, puguin fer una vida 24 hores en català. Que això, per desgràcia, no a Canet. I Canet, potser, doncs, és el dels pobles on menys problemes tenim. Però sabem que al Maresme i, en general, a Catalunya, doncs, això no sempre passa. I el ciutadà, diguéssim, de peu, com notarà que tenim una regidoria de llengua catalana?
Doncs ho ha de notar en el sentit que quan vagi a un restaurant tingui l'opció de tenir una carta en català. Perquè quan vagi a un comerç i s'adreci a una persona que la tingui, doncs que evidentment es pugui adreçar en català i no li digui que no es pot adreçar. O que quan vagi a l'administració o quan hagi de fer una gestió, doncs la pugui fer en català. Aquest és el...
Aquest jo crec que és l'essència, quan l'Ajuntament faci una activitat que també el català sigui la llengua vehicular. Jo crec que aquesta és la part fonamental, l'entendre, el fer promoció, el fer, a més a més, activitats. Tenim la sort a Canet de Mar de comptar amb Plataforma per la Llengua i amb Òmnium, que són entitats que treballen en aquest àmbit.
i que, evidentment, també tenen el que és materials i activitats per dinamitzar tot el que és l'ús del català. És fer que el català sigui una llengua reconeguda, una llengua de prestigi a la nostra societat. I jo crec que és fer també
que tots els ciutadans siguem conscients que l'administració posarem, farem i intentarem dinamitzar tot el que sigui possible per mantenir i per salvar la llengua que ara mateix està en una situació delicada.
El que hem de conscienciar és que la població, la ciutadania, nosaltres, cadascú de nosaltres, som els primers que hem de treballar, lluitar i fer activisme. Activisme en positiu, activisme amable, tot l'amable que ho vulguis. Però el que no és amable és que no et puguis expressar amb la teva llengua. Tenim incorporat un ximte que diguéssim que si no ens entenen passem directament o parlem directament en castellà
O hem de canviar això. O hem de canviar el xip, no? Aquesta és la primera, perquè som nosaltres, som mateixos. És així, és així. Mira, per la tafona, per la llengua i altres entitats han estat fent uns exercicis, unes, no sé com definir-ho. Jo crec que molt interessants, que és allò, el 21 dies en català,
I que realment és un gran repte, que és intentar viure les 24 hores del dia durant 21 dies en català. És difícil, és complicat. Però el primer que hem de fer, i us puc assegurar a nivell personal, i si ho proveu, que vas a un comerç o tractes amb algú i li parles en català, et contesta en castellà, li continues parlant en català,
I a mi m'ha passat, em va passar ahir, concretament a una òptica. I el que va fer la persona és canviar el català, també. És a dir, moltes vegades depèn de nosaltres. Som nosaltres mateixos els que tenim el complex de l'educació.
Clar, exacte. Si és una persona que fa dos dies que no ha arribat i, evidentment, et comenta, escolta, és que no t'entiendo per què acabo de llegar. Doncs no hi ha problema. Mira, aquí a Canet hi ha una botiga, ho diré, una botiga d'animals amb una dependenta que fa tot just ni un mes que ha arribat des d'Andalusia. I l'altre dia, jo parlant amb ella, clar, em sabia greu perquè...
És el que ens passa, el que pensem que és educació, de dir, ostres, pobra, no m'està entenent. I em va dir, no, por favor, sigue hablando en catalán perquè és la manera que puedo aprender y me siento integrada. I és això, és un respecte cap a l'altre.
que mantinguem la llengua i ens intentem fer entendre perquè és així, perquè és la nostra llengua, és la nostra cultura i l'hem de valoritzar, l'hem de posar en valor nosaltres mateixos. I canviar de llengua jo crec que no és ser més educat, és de vegades ser més sumís i això és una mica lleig.
En aquest sentit, Amiri, el tema és aquests 16 mesos que queden de legislatura, doncs anar fent forat amb aquesta idea, no? Amb que el català, diguéssim, doncs vagi agafant el lloc que potser està perdent alguna pistonada i que torni a tenir la pistonada correcta, podríem dir, no? Seria això.
Sí, sí, exacte. Per això et deia que ja des del 2023 vam començar, en aquest cas perquè també porto la regidoria de participació ciutadana, de crear aquesta marxa per la llengua que es fa la vigília de la Diada Nacional de Catalunya.
Em vingui a referir, vull dir que no és un bolet, que no és una currència que ha sortit... Un coprici, un coprici. Exacte, exacte. Vull dir que ja hi ha una línia, que ja hi ha una voluntat i que hem trobat el moment, tu ja ho saps, Dani, que portes molts anys en el món de la política municipal, que fer les coses no és fàcil i que de vegades, i en aquest cas, clar, és canviar tot un cartipàs municipal, vull dir que no és tan senzill.
igual que la creació del Consell Municipal, que s'està activant. Hem demanat recursos a la Diputació de Barcelona que hi ha per l'assessorament i la creació, per això han de fer les bases,
Tot requereix una certa complicació, però el que sí que hi ha és una voluntat que això no sigui un brindis, que això no sigui un cadavé, sinó que realment que la regidoria tingui una activitat, que la regidoria, evidentment, com els passa a tots els municipis del Maresme, econòmicament anirà amb un pressupost baixíssim.
Però el que sí que és important, jo crec que el que no costa ni un cèntim, és el Consell Municipal per la Llengua, el fet de fer una tasca absolutament transversal socialment de tots els àmbits de la societat i treballar que fins i tot l'Ajuntament es vegi apretat, el d'ara i el que pugui venir en un futur apretat i, evidentment, qüestionat perquè la llengua sigui realment protagonista
al poble de Canet de Mar. Tanquem a Miri, reformant que si aquesta religió neix és perquè, diguéssim, el català no està al lloc que mereix, volia dir. És així, és així. Realment no hauria de fer falta. És una distopia, és un problema...
És una deficiència que tenim el fet que hem de crear una regidoria per protegir la llengua. Vull dir, la llengua no caldria. Jo no conec cap poble de l'estat espanyol que tingui una regidoria per la llengua espanyola o castellana. No existeix això.
És trist, però és així. El que hem de fer és posar-hi remei. I sobretot, insisteixo, conscienciar-nos que és un problema individual, que és una lluita de tots i cadascú de nosaltres. Molt bé, Amiri Sánchez, gràcies per ser aquí i fins una altra. Sort amb això i força. Adéu. Vinga, a disposar, gràcies. Adéu.
I gràcies també a vosaltres per acompanyar-nos una tarda més. Demà tornarem amb un nou onamaresme. Ara marxem escoltant a Harry Styles, que va guanyar el British Álbum de l'any un dia com avui al Brit Awards 2023. No marxeu, continueu a escoltar la ràdio i demà tornem amb un nou onamaresme a partir de les 3 i 3. Que vagi molt bé. Adéu.
L'actualitat local, els titulars de la premsa, una o dues píndoles d'opinió, informació de servei, el temps, el centural, la sort, efemèrides de Tordera i musicals, què diu la xarxa de Tordera, l'actualitat musical i els dijous les escoles a la ràdio.
La revista de l'informatiu. Una hora per posar-te al dia. De dilluns a divendres de 9 a 10 del matí a Ràdio Tordera.
Per menjar bé no has de sortir de Tordera. Vine al restaurant Camirral, perquè treballem amb productes de quilòmetre zero, peix de proximitat i postres casolans. Som especialistes en paelles i menjar casolà, amb menú del dia de dimecres a divendres i als caps de setmana a la carta o a menú especial. I no et perdis la nostra carta de vins de qualitat. Com diu el nostre nom, estem al Camirral 146 de Tordera. Per reserves, truca al 643 94 42 89.
Rep al teu telèfon les notícies de Tordera. Subscriu-te als nostres canals de WhatsApp i Telegram i rep les notícies sense interferències. No deixis que els algoritmes controlin què has de veure. Inscriu-te a la web de Ràdio Tordera o truca'ns al 93 764 0102 i rebràs els titulars del dia Tordera directament. Ràdio Tordera, l'actualitat de Tordera sense interferències.
Ràdio Tordera et porta a una nova manera de gaudir dels millors moments amb la companyia d'històries i bona música. Desperta emocions i records al nostre costat. Escolta les playlists i podcasts de Ràdio Tordera a Spotify.
No esperis a Premaplay. Ràdio Tordera, la teva música, la teva ràdio. Ràdio Tordera, connexió amb la xarxa de comunicació local.
Notícies en xarxa.