El cap de setmana, el rock a Ràdio Tordera es diu Rock Masters. Rock Masters, un programa del vostre amic Xavi Canigó. Història, anècdotes i molta música de les grans formacions de tots els temps. Rock Masters, el programa de rock a la teva amiga. Els dissabtes a les 10 de la nit i els dimenges a les 7 de la tarda en reemissió. Rock Masters, els mestres del rock al teu dial.
Bona nit a tothom, comença aquí Rock Masters. Bona tarda a tots, o bona nit, depenent si estàs escoltant el programa el dissabte o el diumenge. Comença aquí un dia més...
o un cap de setmana més, o un rock masters més. És veritat, això és el que diríem normalment amb un cap de setmana normal, amb un rock masters normal.
Però avui us convidem a un viatge totalment diferent. Avui és un Rock Masters, un xic especial, dedicat o destinat a aquestes festes de Nadal de 2025. Avui us convidem a un viatge un tant diferent de l'habitual en el nostre programa. Avui descobrirem cançons que han sortit al disc de la marató d'enguany.
Els escoltarem amb la seva forma original i de forma immediata, després, les versions plenes de vida que han fet artistes catalans i espanyols adaptant-les amb la seva sensibilitat particular amb la nostra llengua. Així és, doncs, prepareu-vos per escoltar aquestes transformacions musicals que uneixen emocions universals.
Per tant, cordeu-vos les sabates, poseu-vos el cinturó, que comencem. I començarem amb un himne etern, un himne de celebració col·lectiva i alegria compartida. El títol original és Sweet Caroline, un clàssic comple estadis i cors amb el seu estribillo totalment contagiós.
I avui l'escoltarem amb la versió original i després amb la versió dels Catarres, que li dona un aire fresc i perfecte per cantar tots junts capturant l'esperit comunitari amb harmonies properes i energia vital.
Aquesta adaptació transforma l'himne amèlicà en una espessa nostàlgica i totalment vibrant. Per tant, comencem amb Sweet Caroline, el primer tema d'aquest programa especial Rock Masters Nadal 2025.
Where it began I can't begin to know it But then I know that it's growing strong Wasn't the spring Spring became the summer Who'd have believed you'd all come along
Touching hands Reaching out Touching me Touching him Sweet Caroline Contents never seem so good
I look at the night And it don't seem so lonely We fill it up with only two Me and you And when I hurt
Hurting runs off my shoulders. How can I hurt when I'm holding you? No way! Wall. Touching wall. Reaching out. Touching me. Touching you.
Coming up to the last chorus.
Are you going to sing it with me or what? Alright, take a breath. Here we go. Sweet Caroline Good times never seem so good I've been implied To believe they never won Last chorus.
La... Passa un portal,
Esclatem. Sweet Caroline, oh, oh, oh, jo mai havia estat així. Així, així, així. No puc dormir, oh, oh, oh, més que tu no estàs aquí.
Sweet Caroline, versió original i la versió de la Marató. Ara passarem a una peça clàssica plena de melancolia i profunditat emocional. El títol original és Adagio del Binoni i la versió que tenim avui és Visc per lliguitar, interpretada per la grandíssima Begoña Alberti.
que converteix la introspecció barroca en un himne de resistència totalment amb una veu totalment poderosa i uns arranjaments totalment intensos. Aquesta adaptació eleva el clàssic a un pla emocional contemporani i esperançador. Escoltarem a Daixo primer amb la versió original i després amb la versió curta de Begoña al Verdi en el disc de La Marató.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Són tants amb aquest estil que mai em sentire sol.
Tu ves creu en tu, tu ves creu en tu, en serràs mi amars. Eres pur...
Grandiosa, grandiosa Begoña Alberti, amb aquesta interpretació, aquesta versió de l'edatio. Ara anem per un altre clàssic, un clàssic cooperístic que evoca l'amor apassionat i la llum de Nàpols. El títol original és Oh Sole Mio. Tothom el coneix, veritat?
L'escoltarem primer amb la versió original i després l'escoltarem de manera interpretada, mantenint l'essència radiant però amb un toc fresc que resona amb el català. És una peça que transporta directament a paisatges lluminosos i sentiments purs. Oh sole mio, versió original i després la versió de la maratò.
Fins demà!
Que bella cosa d'ai urinatessore, d'aria serena dopo una tempesta. Que bella cosa d'ai urinatessore,
Fai fronte a te, oh sole, oh sole mio, fai fronte a te, fai fronte a te. Morgato sole,
O sole, o sole mia, stai in fronte a te.
El misteri es queda amb mi. Saps que el meu nom s'amaga aquí al jardí. Fins que els meus llaris t'aleguin quan d'entres llarres caiguin.
Esto no es solo un atajo.
Para evitar la guerra que viene después Ni es un domingo cualquiera Es el previo al adiós más duro de mis 36 Te tomé la palabra
de bailarme el agua con tal de lograr distraer mi atención. Y sabes cuáles son todas mis cartas y nunca sentí que peligraran nada.
Me enseñaste tus perfiles, pero de frente siempre me faltabas. Anoche mientras dormía, sentí una culpa que no era mía. Yo siempre te he sido muy claro cuando quería volar más alto. No quiero hablar más de tus pactos, o me quieres como yo lo hago, o me marcho.
Al final del camino Puede que al marcharme haya menos dolor Y que con distancia al olvido Nos deje el recuerdo de lo que hicimos mejor Y sabes cuáles son todas mis cartas
Y nunca sentí que peligrara nada.
Me enseñaste tus perfiles, pero de frente siempre me faltabas. Anoche mientras dormía, sentí una culpa que no era mía. Yo siempre te he sido muy claro cuando quería volar más alto. No quiero hablar más de tus pactos, o me quieres como yo lo hago.
Sabes cuáles son todas mis cartas y nunca sentí que peligrará nada. Me enseñaste tus perfiles pero de frente siempre me faltabas.
Anoche, mientras dormía, sentí una culpa que no era mía. Yo siempre te he sido muy claro cuando quería volar más alto. No quiero hablar más de tus pactos. O me quieres como yo lo hago, o me marcho.
Això no és una dracera per evitar la guerra que vindrà després. I és un diumenge com altres. És el previ a l'adeu que més costa als meus trentesis.
Saps que sóc de paraula Sempre sóc de seguir-me el guió I tu ve ballar-me l'aigua Només per distreure la meva atenció I coneixes molt bé les meves cartes
Mai vaig sentir que et perillés per res. Els perfils que m'ensenyaves no eren certs quan de cara miraves. Ahir mentre jo dormia sentia una culpa que no era meva. Jo sempre t'he estat clar com l'aigua quan ja volia volar.
No vull parlar més dels teus pactes M'estimes com jo a tu t'estimo O bé marxo Amb Pablo Alborán hem entrat en un terreny més íntim amb aquesta peça reveladora sobre els anys i les experiències El títol original era Miss 36 i la versió en el disc de la Marató és Els meus 36 anys
Afegeix una música delicada i una confessió molt emotiva, fent-la una reflexió universal sobre la vida adulta. Captura moments que marquen autenticitat. Pablo Borán ha sigut el protagonista en aquest últim tros, última cançó. Ara anem amb una cançó amb força i caràcter, explorant tempestes interiors. El títol és...
relacionat amb Katrina. La versió que escoltarem manté l'energia poderosa adaptada a un so cru que parla de reptes i de relicència emocional, una peça que sacseja i també inspira. Anem a escoltar Katrina and the Ways.
Bona nit.
Sento l'amor, sento el teu cor, sento que amb tu tot és bonic. Sento l'amor, sento el meu cor, sento la vida entre els meus dits. Sento l'amor, sento el teu cor, sento que amb tu tot és bonic. Sento l'amor, sento el teu cor, sento... El sol a la cara. El sol a la cara. Em fa sentir...
Potència total, potència total, el sol a la cara, el tema que hem escoltat ara i que escoltareu en el disc de la Marató d'aquest d'enguany del 2025. Ara pensem a una cançó que ens parla d'actitud, d'actitud davant de la vida i dels obstacles.
El títol original és Actitud, precisament, i la versió és la d'Antol Sarmiento, amb un so urbà i totalment directe, un so que motiva i eleva l'esperit positiu, ideal per afrontar el dia a dia amb coratge. Anem a escoltar aquest gran tema, Actitud. Sembrava tot perdut i et vas tornar a aixecar la teva actitud.
És qui escriu el teu demà. A sobreviscut, tot està per començar. Tornes a notar que ningú...
Compartint el camí que ens ha dut fins aquí. I ens hem llapat la ferida, cavalcant per la vida. I ara que ens tirem per les baixades sense frents, i que tot és tan efímer, tan intens, tornarà la sort, sentiràs el cor. Va tregar tan fort, semblava tot perdut, i et vas tornar a aixecar la teva actitud.
És qui escriu el teu demà a sobreviscut. Tot està per començar. Tornes a notar que ningú et pot...
I ara que et sents capaç de controlar la teva por, que el món ja gira en la teva direcció, que ja has fugit de la presó. I ara que tot va de pressa jo voldria parar el temps, fer que els nostres dies es poguessin fer a temps. Tornarà la sort, sentiràs el cor, matarà tan fort, semblava.
Tornes a notar que ningú et podrà aturar. Calduta matenzu, taberris jaikisara, gaur badakizu. Jarrera d'enadelà, a sobreviscut. Tot està per començar. Tornes a notar
el que és nou, compartint el camí que ens ha dut fins aquí. I ens han llevat la ferida, cavacant per la vida. I ara que ens tirem per les vessades sense frens, dic que tot és tan efímer, tan intens. Tornarà la sort, sentiràs el cor, batalla tan fort, semblarà.
que has querido el teu mamá.
Actitud. Aquest és el tema que hem escoltat ara mateix en la versió que surt en el disc de la Marató del 2025 d'enguany. Ara anem a una peça totalment diferent, una peça sensual i propera, centrada en una mirada que enamora.
El títol original és Els teus ulls i avui us el proposem amb la veu d'Anna Torroja, plena de sensualitat i de profunditat. Un tema que connecta directament amb el cor. És un tema íntim i magnètic. Anem a escoltar l'Anna Torroja primer amb la versió original i després amb la versió de la marató.
Nenes de cri del món, un t'estimo ben gran, però no sé si el sentiràs entre totes les persones. Tots els cors que ara bateguen, hi haurà un lloc al teu costat. Vull veure't riure, que el teu somriure em clori les perides. Sentir-te
Vull veure la vida en els teus ulls, i això no vull més nit si no sona amb tu. Vull ser com un neu de pas que acompanyi els dies grans i canti els dies de dol entre totes les persones. I els ocells que el cel s'alairen, tu i jo emprenem el vol.
Tien ganes de cuidar el món, un tèstimo ben gran, però no sé si el sentiràs entre totes les persones, totes els cors que ara bategan, hi haurà un lloc al teu costat. Vol veure't llorar, que el teu som lloren curi les ferides,
Sentir que atrap quan estic llun. Je vull veure la vida en els teus ulls. Que jo no vull més nits si no són amb tu.
Vull ser com un nou de pas que acompanyi els dies grans i canviar els dies de dol entre totes les persones. I els ocells dels cells en l'aire, tu i jo emprenem el vol. Vull veure't plorar, que tu som lluny en plorir les ferides. Sentir-te a prop quan estic lluny.
S'hoig feurà l'avíben és tors hòst. És a mòbom, ez mit szín, no s'hanem túl.
Anna Torroja amb la seva versió Els teus ulls a la marató de TV3 de 2025 d'enguany. Ara continuem amb un himne familiar, familiar i heroic d'una banda indie totalment estimada. El seu títol original és Hero, The Family of the Year. I la versió que escoltarem després, tot seguit, serà
No seràs el meu heroi del grup Blaumut. Amb ironia, pop rock català que gira la perspectiva amb frescor emocional. És una adaptació brillant. Anem a escoltar els dos temes. Primer amb la versió original i després amb la versió de Blaumut. Let me go
I don't wanna be your hero I don't wanna be your big man I just wanna fight with everyone else Your masquerade I don't wanna be a part of your parade Everyone deserves a chance to
I walk with everyone else While holding down A job to keep my girl around And maybe buy me some new strings And her and I out on the weekend
Bona nit.
I don't wanna be your hero I don't wanna be your big man I just wanna fight like everyone else
Bona nit.