Molt bona tarda, nosaltres ens trobem a la biblioteca perquè s'acaba de fer la presentació del llibre de l'Anna Maria Romaguera, que és autora i ens dirà... Hola, bona tarda.
Escolta, jo te veig el llibre a la mà, diguem, es titula Renata. Renata en busca de l'amor i de l'hogar. Escolta, explica'm una mica, amb què te vas concentrar en escriure aquest llibre? Bueno, aquest llibre va sortir, realment, és una història real, perquè la Renata la tenim aquí a casa, i precisament avui ens ha acompanyat en la presentació. Ah, que curiós! Sí, sí, la que estem veient aquí és la Renata,
És la història d'una adopció, i a partir d'aquí és que va sortir el llibre, que és un conte. Això t'anava a dir, a veure, obrim perquè hi ha diferents passos. Sí, aquest conte...
és en primera persona perquè és a través de la veu de la Renata. O sigui que representa que és la Renata que parla. La Renata és la que parla. Sí, sí, sí. Estic veient aquí la Serra de Càdiz. Sí, sí, va venir de la Serra de Càdiz. Va ser casualitat perquè la vaig trobar mirant una xarxa social i vaig veure la seva foto. Quina edat tenia?
Era jove, era jove, era un cadell. Ara tindrà com uns 5 anys, no ho sabem exactament, però més o menys. Però era joveneta. Escolta, i com t'hi vas adaptar? Perquè tu ja tenies pràctica de tenir gossos.
No. El que passa és que a casa els meus pares sí que havien tingut gos, a mi els gossos m'agradaven molt, però realment no podia tenir un gos per les condicions. Treballava tot el dia, estant fora de casa no es pot deixar el gos sol. Exacte.
Fes-me una mica la sinopsis d'aquest llibre. Sí, bueno, aquest llibre explica, vull dir, la Renata. La Renata que explica la seva vivència. Explica la seva vivència. Que havia estat abandonada i que tu la vas adoptar. Exacte. Que si pogués parlar et diria mama, potser no? Segurament.
Segurament, segurament, sí, sí. I aquí el conte aquest va per uns capítols, i en cada capítol diguem-ne que ella va explicant. Aquesta gossa estava a la Sierra de Cádiz,
i després un refugi de la zona la va trobar i la va portar cap al refugi. Jo, clar, quan la vaig adoptar no sabia que estigués a Càdiz, ni molt menys, però em van dir que podia viatjar. Clar, perquè com que tampoc parlava, perquè si no, llavors tu li parles en català i ell en castellà, llavors tampoc no ho diré en un principi. I jo a vegades li dic gaditana. Ah, clar, i tant. Sí, sí, sí. Seguim, seguim aquí.
Una evidència molt maca. Ella va anar al refugi aquest, Uelles con Esperanza, que és un refugi que està en un poble que es diu Alcalá del Valle. I ells em van dir que la podien portar cap aquí.
Què te va fer falta per portar-la? Realment ens vam fer una entrevista, però una entrevista molt complerta. Vam haver de fer uns vídeos d'allà on vivíem, vam haver de fer uns vídeos de cada una de les persones que estava a casa perquè ells volien saber on tenia aquesta gossa i si aquesta gossa estaria en condicions.
I al cap d'uns dies ens van trucar i ens van dir que la gossa, que sí, que nosaltres ens la donaven. I cap a Tordera. I va venir cap a Tordera. Quina alegria, no? I va venir amb un transporte de mascotes, amb una furgoneta grossa, i va arribar fins a Tordera, que ens la van portar. Sí, sí, sí. I ja va arribar aquí a Tordera i ja va arribar cap a casa. Vull dir...
I quina alegria. Escolta, m'has de dir on el podem trobar, aquest llibre, perquè ara en aquest moment el tenim aquí, però qui l'interessa el pot comprar. Aquest llibre el poden comprar a qualsevol de les llibreries d'Aquitordera, sí, o després a la pàgina web de l'editorial, que és Círculo Rojo, també. I per Amazon, també. Però a Quitordera el tenim a les llibreries.
Doncs, Anna Maria, moltes felicitats. Moltes gràcies. Aquest és el primer o el segon llibre que escrius? Aquest és el segon. El segon llibre que escric. D'acord. Doncs ara què t'assembla, perquè com que hi ha hagut aquesta presentació d'aquí, de la Cristina, de la Protectora d'Argentona, doncs ara la vaig entrevistar amb ella. Doncs em sembla perfecte, eh? Em sembla perfecte. Jo crec que té moltes coses a dir. Sí, i tant que sí. I tant que sí. Doncs moltes gràcies, eh? I moltes felicitats. Moltes gràcies.
I bé, doncs ara sí que tenim la Cristina Cuesta, que ella és l'encarregada d'aquí d'Argentona. Explica'm més o menys vosaltres la feina que teniu allà a Argentona, quins gossos, quin tipus de gossos teniu per adoptar. Mira, nosaltres som un centre d'atenció d'animals domèstics, ens fem càrrec d'aquells animals que es troben desemparats en el carrer.
Nosaltres sempre els netegem, els cuidem i els busquem una família responsable que els estimi per sempre. Ara actualment tenim uns 70 gossos i uns 12 gats. És veritat, perquè normalment es parla de gossos i gats perquè altres animals no hi ha. No, altres animals no. Per ara no fem res més. Escolta, llavors surten moltes adopcions?
Sí, cara al 2025 s'ha fet una comptabilitat que vam recollir 517 animals i uns 350 se'ls va trobar una llar. 500 i pico d'animals abandonats? Sí. Això és molt, no? Bueno, dintre d'aquest abandonament també hem de fer el recompte que no només són animals abandonats, uns 100 van ser recuperats i després hi ha molts gats de colònia que es van medicar, es van curar i se'ls va retornar dintre la colònia.
Llavors, què fa falta per adoptar un gos? Ara jo, per exemple, jo me presento allà i dic, a veure, aquell que és blanc i negre, per dir alguna cosa, què em demaneu? Mira, primer no es poden veure els gossos dintre del centre, perquè es posen molt nerviosos. Doncs falta per mi. Així que iniciem amb un formulari. Aquest formulari ens ajuda molt a saber quina experiència tens, a què estàs disposat, què és el que busques, si estàs disposat a contractar educadors o si estàs disposat a animals malalts.
Llavors, a través d'aquest formulari, nosaltres us presentem a l'exterior a aquells animals que encaixen amb vosaltres. I si sorgeix l'amor, doncs es procedeix a l'adopció. Ai, que romàntic, no? Escolta'm, i llavors, com és el dia a dia, allà, els animals?
Els aports surten a passejar, què és el que fan? Ells conviuen en una gàbia. Cada un té la seva gàbia, a vegades en parella, de vegades són un trió, i llavors tenen uns 40 minuts d'esbargió en el pati. Els animals surten setmanalment, sobretot perquè tenim un gran nivell de gossos GPP i molt poca gent que tingui llicència.
Cada cop més s'està traient la gent, molts voluntaris es treuen la llicença de voluntariat i poden treure els nostres GPPs. Llavors, el reste els hem de treure nosaltres en les hores mortes del migdia, de vegades els dies que no treballa... Sou molts treballant allà? Som dotze.
Sí, dels 12 hi ha una veterinària i una administrativa. El resta són titulars, auxiliars tècnics veterinaris. Estic escoltant quan he arribat que es poden apadrinar? Explica'm això de padrinar. Sí, tenim darrere una associació, que és l'associació Agda, que fan una gran funció i entre elles és poder fer el tràmit de padrinar un animal.
Quan apedrines, dones una quota mensual, normalment de 5 euros, i tens dret a passejar sempre al mateix animal. A part, ens ajuden molt a treballar aquells que tenen por, se'ls poden emportar a casa els caps de setmana o entre setmana, i ens ajuden molt a veure com es comporten en un allar.
Llavors estàs dient també que hi ha molts que estan malalts. Clar, quin tipus de malalties és el que tenen? Perquè jo sé que hi ha la leishmaniosis o no sé què més. Explica'm alguna cosa. Doncs mira, actualment el que més hi ha és la leishmaniosis, però també tenim un gos amb epilepsia, hi ha gossos que tenen problemes a les caderes, problemes a les columnes. Llavors, per intentar fomentar una miqueta l'adopció d'aquests animals que sempre queden una miqueta ocults a la visió de les persones,
l'adopció és a cost zero. Estupendo, jo ja em puc anar, em puc emportar el meu gosset o no? Home, si bé ens estarem encantades. A jo em prenen el formulari.
Doncs bé, moltíssimes gràcies, que tingueu moltes adopcions i que no es recollin tants abandonats. I els malalts que es curin. Ojalá. Important, eh? Doncs Cristina, moltíssimes gràcies. La veritat és que estic molt contenta d'haver conegut ara, de cara amb la teva veu, aquesta manera de fer...
aquí a Argentona, perquè és molt trista aquesta situació, eh que sí? És molt trista. Se'ns trenca el cor i som una petita família que estimem tots els nostres animals. Però gràcies a gent com tu donem difusió i donen vot a la nostra veu. I tant, doncs moltíssimes gràcies. I ara sí que nosaltres acomiadem ja aquest torder en directe, avui des de la biblioteca. Us ha parlat Maria Dolors Oliveres. Adéu-siau.