Molt bon dia, nosaltres avui parlem amb la Pilar Bota i la Maria Serra perquè tenen una proposta que ens volen donar a conèixer. Maria, molt bon dia. Hola, bon dia. Pilar, molt bon dia. Bon dia a tothom. Bé, di home, quina és aquesta proposta que teniu?
La proposta que tenim és una proposta que va sortir d'unes reunions que fem amb les tortulles que fem cada setmana a l'esplai i parlant de metges i tot això van considerar que el doctor Solís es mereixia tenir el nom d'un carrer, una plaça o el mateix ambulatori posant el nom d'ell.
El doctor Arana té un carrer, el doctor Carreres té un carrer, i verdaderament el doctor Solís durant molts anys va ser l'únic metge que estava 24 hores a peu del canal. A part d'això, era una persona que no solament feia de metge, que de vegades feia d'assistente social i tot. Jo en tinc experiència, jo en veia els meus. Per això estem aquí a la porta on vas fer la consulta molts anys, no? Sí, molts anys. Quants anys hi vas estar? I qui m'ho explica, Maria, potser tu? Mira, fins al 2010.
Ell va néixer a Paterna, però que molta gent no el coneixen, el Martín Solís, vull dir, del jovent, ja no ho saben. Va néixer a Paterna el 1934 i llavors va estudiar Medicina València. I ja com a molt jove, perquè havia d'acabar la carrera sí o sí, perquè a casa seva, vull dir, no es podia permetre que li paguessin la matrícula i així, ja no havia de pagar.
i llavors els van casar molt joves i el casar-se va anar a un poble però va estar molt poquet i llavors hi havia oposicions
I a Madrid va anar mirant, mirant, mirant i va dir, doncs mira, Tordera. I la seva, esclar, la seva sorpresa va ser, com que ell sempre havia parlat valencià, a l'arribar a Tordera no va haver de canviar de llengua. No massa, massa, no? Sí. Es pensava que era diferent i era igual. Era igual. Fos igual, sí, perquè hi ha alguna paraula. El valencià és diferent, però. Sí. I va arribar a Tordera el 1964. Llavors, fins quan va estar-hi aquí, que estem nosaltres ara aquí al consultori?
Aquí el consultori, fins al 2010, allà a Calros, encara ell va anar-hi, i el 2010 allà es va jubilar, a l'edifici d'aquí, a la placeta de Calros. Allà que va ser el primer cap, diríem que hi va venir. Sí, sí. Després hi farem una pinça llarga, allà.
Sí, sí. Pilar, recordes, perquè quan va arribar, com ho deia la Maria, quan va arribar aquí a Tordera, va haver de buscar pis, se suposa, llavors jo recordo que hi havia, es pagava un igual o una conducta, què era això? Bé, abans no hi havia ambulatori, els metges havien de posar a casa seva la consulta, o això llogar un lloc per consultar, llavors per ajudar el metge, perquè no tenia cap més.
pel que un sou no massa gran, llavors es pagava una conducta a una iguala, que dèiem. I això es va pagar fins que es va posar a l'ambulatori oficial, que llavors ja cadascú doncs ja anava, els metges anaven a l'ambulatori. Però quan ella va arribar aquí has de pensar que estava de metge 24 hores al dia. Era a la nit, a tota hora. A tota hora, quan el trucaven.
Sí, tota hora estava 24 hores. I llavors nosaltres vam decidir demanar firmes perquè la gent sàpiga que el doctor va fer aquest metge. Igualment com el doctor Carreres i el doctor Anna tenen un carrer, van dir el doctor Solís s'ho mereix. Som una colla de l'esplai que ens reunim i tots vam estar d'acord de recollir firmes. I llavors la ràdio es va oferir a fer-ho públic.
Tothom que vulgui firmar a favor de tenir un nom del doctor Solís per el seu record ha d'anar al bar de l'Esplai i allà tenen una llista per firmar la gent. Doncs hem fet el recorregut des d'on visitava el doctor Solís fins aquí a Calros, que va ser el primer cap que hi va haver-hi. Aquí va visitar també? Sí, com es va fer el cap de...
de Tordera, que els hi van obligar pràcticament, la Maria ho sap més bé que jo això. Ell llavors va deixar el seu consultori privat, va deixar de fer tantes hores i va venint aquí a les hores que fan ara els metges i no va estar-hi gaire temps aquí, es va retirar mal aviat. Sí, i es va jubilant aquí. Aquí va agafar la jubilació. Aquí va agafar la jubilació, aquí.
Teniu pensat algun carrer, algun lloc per dedicar-li el seu nom? Mira, l'escrit que fem a l'Ajuntament, que és el que afirmarem els que vulguin firmar, posem una plaça, un carrer, un lloc públic, i inclús la Maria té la idea que es faci a l'ambulatori de Tordera que posar-hi el seu nom, que també és bona idea. Nosaltres, a l'escrit a l'Ajuntament, els diem diverses opcions i llavors l'Ajuntament que decideixi si vol fer-ho i que decideixi el lloc que se li va posar el nom.
Jo deia el CAP, perquè com que ja està urbanitzat bastant i per posar carrers nous és més difícil, i si és un carrer que cau, no sé, en un lloc, vull dir que quasi no sigui massa lluny, i llavors al CAP n'hi ha que també porten el nom, em penso que amb el Grat n'hi ha un que porta...
el cap d'un metge que havia estat, i hospitals també, l'Hospital Troeta i d'altres, vull dir que no crec que hi hagués cap problema. Penso que seria més fàcil. D'acord, sí que sí.
Doncs nosaltres hem vingut passejant fins al nou cap, que segons la Maria estaria bé que portés el cap de doctor Solís. Maria, què t'assembla? Escolta'm, quins tràmits ha de seguir, per exemple, un cop tingueu les signatures agafades? Bé, com que tinguem les signatures, vull dir que la Pilar és la que també s'ha cuidat també de fer les fotocòpies i tot i anar-ho repartint.
El que vam fer és fer-ho saber a la família, no hi vam posar cap inconvenient, al revés, van estar contents. I després a l'Ajuntament també, no per escrit, però els hi vam fer sebre que fèiem aquesta proposta per buscar, que poséssim un carrer o un cap o el que sigui.
amb un metge que havia estat tants anys aquí a Tordera. Perquè, bueno, ho repetim, ja que ja ho hem parlat allà davant. Però vull dir que hi ha molta gent que, esclar, no sabia qui era el doctor Martín Solís Nadal. A part que, per exemple, molts que no són d'aquí de Tordera. Llavors, Pilar, tu com a regidora que vas a ser, quins tràmits has de seguir un cop presentació aquesta a l'Ajuntament? Què significa sortir per part?
Sí, jo suposo que és el ple que ho ha d'aprovar, la petició dels veïns, els que vulguem firmar, i llavors el ple ho ha de decidir, fem l'instància a l'Ajuntament i la portem per abans, ja està. A hores d'ara, quants assignatures ja teniu agafades? Perquè ja fa dies que teniu amb aquesta idea, agafant assignatures.
Exactament, no t'ho sabria dir, perquè hi ha fulls escampats de signatures en diferents llocs, llavors cada un recull signatures. Jo crec que bastantes, però no t'ho sabria dir de nombre exacte, perquè no el sé, la veritat, no el sé. Ara torno a insistir, les persones que creguin que és una bona idea fer aquest homenatge amb el doctor Solís, perquè s'ho mereix, és un metge que, ja com he dit abans, 24 hores al dia estava a peu del canó,
doncs que sàpiguen que poden anar al bar de l'Esplai i allà es recolliran les signatures. D'acord. Pilar, molta gent us han signat ja. Sí. Llavors, quan signen, què diuen? Està bé? Quina opinió donen? Mira, les persones que el bar en coneixen, que ara ja tots tenim una edat, tothom està molt content que se faci això, perquè verdaderament era un metge que podia anar a acudir a qualsevol hora.
La gent més jove, si firmen, els expliques, diuen, i tant que sí, i també firmen. Però tothom està content que es faci això. És molt important.
Doncs per anar acabant aquesta entrevista, jo m'agradaria preguntar-vos a l'Esplai, se recullen aquestes signatures, però heu pensat d'anar a algun lloc en concret, per exemple, com estem ara aquí a la Porta del Cap, o altres llocs per recollir signatures? Doncs mira, una mica, tens una bona idea, la recollirem, nosaltres ho farem. Aquí al Cap seria un bon lloc, també. Algun lloc. Sí, perquè encara aquí hi ha molta gent forària, doncs, que ha vingut.
però hi ha molta gent d'aquí al poble que, evidentment... Que estaria content, potser, eh? I signarien. Sí, sí. L'important, més o menys, és que no sé quantes signatures s'haurien de tenir per poder aconseguir... Jo crec que si fos una cosa diferent, vull dir, no sé, que volguéssim crear un edifici nou o coses d'aquelles, llavors ja és molt complicat, no?,
però jo crec que per poder posar la signatura, ai, posar el nom, no crec que es necessitin moltes... És un homenatge, no crec que es necessitin unes firmes determinades, crec, vull dir, no ho sé. Molt bé, doncs, moltíssimes gràcies, Pilar, Maria, gràcies, i nosaltres hem d'acomiadar aquest Tordera en directe, avui ens hem anat passejant, i ara, en aquests moments, estem en el cap de Tordera. Us ha parlat Maria Dolors Oliveres, adéu-siau.