Molt bon dia, nosaltres avui donem la benvinguda al mossèn Edwin, que és el nou rector de Tordera, i farem un recorregut per aquí, per l'església. Mossèn, bon dia, molt benvingut. Bon dia, Maria Dolors. Benvingut aquí a Tordera. Moltes gràcies. Mossèn, digui'm, des de quan està aquí Tordera? Des del 9 de setembre. Del 9 de setembre? Ah, sí, ja fa quasi dos mesos. Exacte, quasi dos mesos, mare meva. Com se senten aquests quasi dos mesos aquí?
Bueno, me he sentido muy bien, especialmente por la acogida. La gente que estaba acostumbrada a los cambios, y aunque no habían tenido uno hacía más de ocho años, pues me han recibido bien. Sí, sí, o sea que está muy content y satisfet d'estar aquí a Tordera. Mocent, jo ara m'agradaria que ens expliqués des de quan està aquí a Catalunya i com és que va venir a Catalunya.
He vingut en el 2012 i he vingut precisament perquè aquí hi ha una manca de sacerdots i en aquell entonces el vicari pastoral vocacional era mossèn Esteve Sureda i ha anat al meu seminari a Colòmbia per demanar apoio sacerdotal.
I llavors vostè li van dir per venir aquí, va dir que sí de seguida o com va anar? No, inicialment no. Va ser després que m'ho ha proposat, el meu director espiritual ens hem pensat i he vingut de fer una experiència inicial i després he decidit.
Perquè vostè va venir aquí seminarista, vostè no era mossèn capellà encara, vostè era seminarista. Havia terminado toda la formación de seminario en Colombia, que fue de diez años, y aquí vine para ser ordenado. Pero inicialmente había que homologar las materias del seminario y he pasado aquí tres cursos para la homologación.
I quan va estar ordenat sacerdot i amb qui? Qui ho va fer? Hace un poco más de diez años me ha ordenado Monseñor Frances Pardo y Artigas, el obispo anterior, el que ha muerto. Doncs molt bé. Doncs, mossèn, anem fent un recorregut per aquí, per l'església, i ens trobem ara davant d'un altar amb uns sants. Em pot dir quins sants són aquests?
Molt bé, tenim a Sant Antoni de Padua, a Sant Josep, el pare de Jesús, i a Santa Lúcia. A Santa Lúcia, que té els ulls a sobre del... Ah, sí. Per això és la patrona de les persones que tenen malalties dels ulls i dels metges que s'encarreguen dels ulls. I tant.
Bé, mossèn, anem fent el recorregut i ara ens trobem aquí aquest sant que té les claus. Sant Pere. Sant Pere, que té les claus del cel, no, mossèn? El millor representant de tots nosaltres, perquè Sant Pedro és, precisament, la humanitat condensada en una persona. Molt entusiasme, molta fe, però també moltes debilitzades. I al mateix temps, prou del amor de Cristo. Doncs seguim fent aquest recorregut per l'Església mossèn i ens trobem ara davant de...
La Mare de Déu del Carme. La Mare de Déu del Carme, que per cert amb els escapularis. Sí, exactament. Parte de la devoció a la Nuestra Senyora del Carmen és el escapulari, que a Santo Domingo de Guzmán se li ha revelado que quien lleve esta reliquia, que era de la misma tela que se hacían los hábitos de ellos, pues entonces tendrá la protección de María y otro montón de cosas que teológicamente son muy bonitas de entender.
Doncs, mossèn, nosaltres que anem fent el recorregut i ens trobem ara davant de la pila bautismal, aquí allà on se bategen les criatures. Exactament, la pila bautismal. No donde recibimos el nombre, sino la filiación de hijos de Dios. Llavors, vostè, clar, fa quasi dos mesos aquí a Tordera ja n'ha fet uns quants de batejos.
Lo que pasa es que en particular esta temporada es la que más aprovechan para bautizos. Abans de que faci fred. Exactamente, antes de que haga frío. Entonces han habido bastantes bautismos. Yo creo que sobre unos diez, doce. Mocent, i ara hem entrat a la sacristia, sí?
I està a l'armari. Ah, l'armari, escolti, hi ha molts vestits, com se diu jo ara? Bueno, el bàsic que és l'alba, que és la que té a baix de tot, i després hi ha la casulla, que vol dir el jugo que tenim pel Ministeri de Crist. I n'hi ha de molts colors diferents.
Bàsicament tenim sis colors, dels que fem servir quatre, més que mai, que són el murat, que és el penitencial i també el record de la mort, ací celebrem les funerals, el blau, que és per a les festes de la Verge Maria, especialment la Puríssima, el blanc, que és per a totes les festes del Senyor i dels sants, el...
El verd, que és per al temps ferial, el temps més comú, el color que més tenim, i el vermell, que és per celebrar els màrtirs i les festes on l'esperit sant és l'important. La gent sempre pensa que el vermell és per la sang dels màrtirs. No, és per el foc de l'esperit, especialment. I aquí hi ha uns cordons, quin significat tenen els cordons? Síngulos. Bé, jo dic cordons perquè...
Sí, realment en la Iglesia Latina s'ha fet servir algo que es diu cíngulo. Aquí s'ha perdut molt perquè han assumit l'hàbit cisterciense i ja no se liga la cintura, però vol dir precisament el control de si mateix
per els vots, que generalment estan representats per aquests nudos de la fe, l'esperança, la caritat, l'obediència, la castida i la pobresa. Mosè, doncs hem sortit a la sacristia i, com que tenim la porta per entrar, ens trobem ara a la capella fonda. La capella on celebrem la missa de diari. Exacte, de diari està aquí. Exacte, tenim el Santíssim i llavors cada dia fa... Adoració al Santíssim, com es fa?
Bé, generalment és només els dijous, però aquí tenim la costum de fer-ho dilluns, dimarts i dilluns.
I llavors en aquests bancs, perquè és clar, aquí a la vora de l'altar hi ha uns bancs, aquí ve algú, perquè si és una celebració de casament o alguna cosa... Inicialment, estos bancos se llaman coro, porque es el lugar donde se ponían los sacerdotes para rezar. Cuando eran muchos en cada parroquia, pues aquí rezaban en común las horas litúrgicas.
Ahora, para las adoraciones, suben algunos feligreses que van a hacer oraciones en particular y los que nos van a acompañar con la música, que generalmente tenemos quienes, quien toca la guitarra y quien dirige las canciones. D'acord. Mocena, aquí a la Capella Fonda hi ha els confessionaris de tota la vida. Llavors, les persones que es confessen, els agrada estar asseguts aquí al banc com estem ara nosaltres o és al confessionari?
A muchos sí. De hecho, a mí me parece bien porque podemos conversar frente a frente y encontrarnos como hermanos. Pero hay personas que están más acostumbradas a una especie de anonimato del confessionario y también se confiesen allí. Y aquí se confiesa bastante gente. Aquí, assentats en el bar. Sí, sí.
El mossèn, per acabar, em agradaria saber una mica les seves aficions, perquè, esclar, suposo, a casa també té unes hores lliures, no?, a part de l'ingrés i de confessar, de missa i totes aquestes coses que requereix el mossèn. Claro, María Dolós, todos necesitamos horas de descanso y momentos de desconexión. Pues yo tengo como afición leer, leo bastante todo tipo de literatura y me gusta ver cine.
Me gusta ver cine y también, cuando tengo un poco más de tiempo, pintar, dibujar y escribir. Mare meva, bueno, pues, molta feina. Les hores lliures les té molt ocupades, no?
Bueno, sí, cada vegada un poco menos, pero intento siempre hacer el ejercicio, especialmente de la escritura. Sí, sí. Doncs moltíssimes gràcies, mossèn. La veritat és que li haig de dir benvingut altre cop aquí a Tordera i que per molts anys puguem estar aquí i fer-li alguna entrevista de tant en tant, no li sembla? Molt bé, tu ja diràs. Gràcies. Gràcies, mossèn. Fins aquí aquest Tordera en directe. Us ha parlat Maria de les Oliveres. Adéu-siau.