Hola, bon dia. Benvingudes i benvinguts una setmana més a l'entrevista de Ràdio Trem, la veu de la Conca, l'espai setmanal on ja sabeu, cada dimecres a un quart i cinc de dos, conversem en profunditat amb personalitats del món local i de la comarca. Avui parlarem amb en Bernat Miranda, nascut aquí a Trem, productor musical i professor. Bon dia, Bernat, com estàs? Bon dia. No sé si m'he equivocat que has nascut aquí. No, no, sí, sóc de Trem. De Trem de tota la vida?
Tota la vida. Molt bé, molt bé. Has marxat algun cop de trem? Has anat a fora a estudiar? Sí, clar, clar, com tots, no? Sí. Vaig marxar... Bé, jo vaig marxar amb setge, que vaig anar a estudiar el batxillerat musical a Lleida, però mons pares em van fer anar i tornar cada dia perquè no es fiaven de que em quedés a Lleida a viure. No es fiaven que et portessis bé, no?, bàsicament. I aleshores després vaig marxar a fer musicologia a l'Autònoma,
un parell de màsters i vaig tornar. Un parell de màsters es diu ràpid, també, no? Sí. Què tal musicologia, per cert?
Bé, bé, bé. La gent es pensa que... Dos coses. Es pensen que o és musicoterapia, que no és això, o es pensen que és high school musical i que tot el dia estem cantant, que tampoc. Que les classes són cantant, no? És més l'estudi de la música en tots els seus àmbits i entre ells producció musical, entre ells de màrqueting, però també hi ha molta història, hi ha molta anàlisi. Vull dir, és una mica... Tot el que envolta la música està allí, diguéssim.
Tu compagines la teva feina de professor de música en producció musical, veritat? Exacte, sí, sí. Com és la vida d'un professor de música en un lloc com TREMP? Imagino que trobes pel carrer els alumnes, no hi ha tan anonimat, escolta'n les teves produccions.
Sí, a tot. Porto tres anys, aquest serà el tercer curs ja. Al principi em feia molt estrany perquè jo vaig passar de ser un noi normal de tren que ho continua sempre, però avui em refereixo a que era una persona que sortia al carrer i em saludaven dues persones, ara em saluden tots els nens i tots els pares del poble, diguéssim, perquè a les tres instituts és com que no em salvo, els conec a tots.
Aleshores és com que bé, bé bé, i a vegades sí que no és la meva intenció, però sí que a vegades els nens busquen per internet i troben cançons, troben de tot, i el dia que volen venir a classe, eh, escolta la teua cançó. I jo, ah, que guai, que guai, però tampoc vull que, vull dir, és com que vull diferenciar molt dos jocs, però que tampoc vull que sembli que els fai promoció o qualsevol cosa als nens, tampoc és la meva intenció.
Clar, perquè al final acaba sent un referent i això té els seus perills també. Sí, però això també ara crec que a part que ens fem grans també hem canviat una mica
l'estil de música que estem fent, perquè al principi era tot molt rap-trap del carrer i nosaltres estàvem contents amb això, però a la que m'he fet profe veig que també els valors que poso a les cançons també són importants en aquest sentit.
Clar, precisament això et volia dir perquè he estat escoltant que és bastant música urbana, almenys el que produïes abans. Què creus que pot aportar la música urbana? Creus que pot acostar nens i nenes de diferents cultures? Què creus que pot aportar i quines coses creus que pot no aportar?
Clar, o sigui, el que m'agrada és que, almenys en el meu cas, o sigui, nosaltres perquè aquí a Trem ens vam reunir uns quants que ens agradava la música, vam fer música junts, i cadascú, més o menys, amb el lloc del temps, 5 anys o 6 anys que portem fent-ho, doncs cadascú ha agafat el seu camí, que estic molt content per tots, però sí que en el meu cas penso que és una bona eina,
per tot això, per apropar els nens, i a part que és com, és bàsicament el que ells escolten a casa, però si veuen una figura referent, com podria ser jo, o podria ser, vull dir, jo com en aquest cas, perquè soc el professor, potser ets apropa més a una vida com més real, diguéssim.
No sé si m'he explicat molt bé, però... Bueno, sí, sí que no, també tenim la gent a qui idolatrem o a qui escoltem, normalment estan anys llum, i en canvi si veus que hi ha algú del teu poble que fa música. No, sí, i a part que és això que...
No m'agrada parlar de coses que no he viscut entre cometes, no parlaré de drogues o no parlaré de armes o coses així com potser fan els cantants que escolten, en canvi puc parlar d'una relació que s'ha trencat o una cosa
que potser ells sí que poden connectar amb mi i potser també és una forma de veure la vida que també ens pot ajudar entre cometes. Has dit que estàs canviant d'estil a nivell de producció? Sí, és a dir, no he canviat d'estil, m'agrada fer música urbana, però sí que he canviat el missatge.
I per què? Perquè jo vaig començar fent música, com jo crec que molts artistes, però vaig començar fent música perquè vaig passar una època molt fosca la meva vida, molt trista, i aleshores el que realment cantava i produïa era arrel d'això, diguéssim.
Tot el que jo cantava era enfocat en aquest dolor, en aquest moment, i crec que ha passat uns anys, això ja s'ha sanat, m'agrada molt fer música, és com que el motiu ha canviat, però les ganes continuen. Canvis d'etapa vitals, no? Exacte. No hem de tenir por tampoc de canviar. No, clar, una cosa és quan comences en 21,
que tens una experiència, estava a Terrassa, és on vivia jo quan no estava a Trem, i tenia un estil de vida molt diferent del que potser tinc ara, una situació personal i familiar diferent també, aleshores com que també canvies, és millor que canviem tu, diguéssim. Perquè quan vas començar a produir?
Doncs 2020. 2020, pandèmia és això? Pandèmia, vull dir va ser pandèmia just perquè quan vam entrar la pandèmia a la carrera, que jo estava fent quart i estava acabant, estàvem fent una assignatura de producció musical i em va encantar i llavors a la pandèmia vaig estar hores i hores i llavors ja em vaig enganxar.
Molt bé, una bona manera de passar el temps. I més si has de passar la pandèmia a Terrassa. No, no, estava trem, estava trem. Estaves aquí, ja? És que just em va agafar aquí i vaig dir, ja no va, això em quedo aquí. Val, val, val. Ens has dit abans que estàs preparant un disc. No sé si ens vols explicar una mica sobre aquest projecte.
Sí, sí, sí. Doncs just des d'això. És una mica... un canvi com... una música més relaxada, diguéssim. O sigui, jo vull enfocar aquest disc com el que m'està passant ara. Estic deixant anar moltes coses, estic madurant, fent-me gran, veient que la gent del meu voltant no és per sempre, sinó que també pot marxar.
I és una mica parlar d'aquest moment vital, diguéssim. I llavors les lletres potser són molt més relaxades, no dic paraulotes, que això fent música urbana és difícil però es pot fer. Vull dir, és una mica més suau, diguéssim. Quins són els teus referents de música urbana?
Mira, hi ha molts diferents, eh? Perquè tots tenen el seu estil i tots també han passat per la meva vida en moments diferents. Perquè jo crec que és això, que al final l'artista pot ser millor o pitjor, però es queda amb tu pel moment vital en què l'has conegut, diguéssim.
Aleshores, els tres que jo diria que ara mateix se'n venen al cap de primeres, com has preguntat, han sigut Juanxo Marqués, és un rapper de Sevilla, crec que és, que fa un rap així també molt sentimental, molt sincer, molt transparent i m'agrada molt. Llavors també he agafat molta referència d'aquesta persona, com per fer també lletres jo, perquè és com...
vaig veure que era una forma de transmetre molt bona. Bon Calçó, que és un artista de Madrid que fa uns instrumentals increïbles, molt bons, i tot ho produeix ell, ho crea ell, i aleshores vaig estar escoltant els seus discos i les seves coses i vaig dir, vull fer-ho així, per això tot el meu disc també està produït i creat per mi, vull dir,
Sí que he tingut amics que m'han ajudat molt i els agraeixo moltíssim gravar guitarres, donar-me consells de canviar melodies, però tot el treball d'estar hores i hores i hores a casa creant instrumentals ha sigut meu, així que estic molt orgullós per aquest costat. I els últims són Natos i Huaur, que són uns rappers també de Madrid que realment gràcies a ells em va dir com enamorar d'aquesta cultura.
i fa 11 anys que els porto escoltant i fa poc i me l'escolto com si ho fos el primer dia avui, com increible. Que bé, no? Sempre, bueno, ara amb les tarxes socials hi ha com un accident de música, hi ha molta música i pots trobar molts referents. No sé si en aquest aspecte consideres que és més difícil donar-se a conèixer?
Sí, sí, sí, jo crec que sí. No sé, és complicat. Vull dir, perquè conec bastanta gent que em diu, si em fas cas, te pegues superràpid i et dones a conèixer més ràpid. Llavors jo crec que hi ha tècniques de promoció que segur que funcionen i que et pots donar a conèixer, però sí que és més difícil, jo crec, en el sentit que...
Ara, el que abans era molt under i que escoltàvem quatre gats fa 12, 13, 14 anys, quan vam començar a escoltar rap, ara és el que està de moda. I ara, del que abans hi havia tres artistes, ara n'hi ha 200. Clar, hi ha hagut un boom, no?, i a més de l'autoproducció, també, amb la facilitat d'eines que hi ha. I parlant del procés de creació, una mica, no? Quins són els passos per crear un tema...
Com ho fas? Tens com un estudi a casa teva? Sí, el que em passa és que molts cops tinc un sentiment a dins o un tema que em rebota al cap durant molt de temps i aleshores quan escolto cançons aquest sentiment a vegades em rebota en certes cançons.
i aleshores el que acabo fent sempre és mirar 4 o 5 cançons de referència que m'agraden molt i perquè transmeten aquest sentiment i aleshores és com posar una cançó no assemblada sinó
influenciada. Si veig que hi ha unes guitarres que m'agraden molt, la meva cançó ficaré guitarras, tot i que pot ser l'harmonia de les guitarres o el ritme de les guitarres sigui totalment diferent. Però agafo com els quatre conceptes de les cançons que m'agraden i intento fer la meva seguint aquests conceptes. Llavors anar fent poc a poc, poc a poc, poc a poc.
I ho fas a casa teva? Fins fa una setmana sí, fa just una setmana amb un col·lega ens l'hem jugat, hem alquilat un local d'aquí Trem a fons perdut perquè sabem que no ho recuperarem però necessitàvem un espai per crear.
I aleshores vam dir, agafem, mira, ara estem cobrant els dols més o menys bé, alquilim un local i muntem l'estudi allà i comencem a produir allà, perquè és com que a casa meva està molt bé, amb uns pares, m'estimen molt. Fins a un punt. Sí, i em recolzen sempre, però si un dia avui està fins les 3 del matí, un dissabte fent música, doncs em sap greu per ells. Ells mai m'han dit res i porto 6 anys fent música a casa i mai m'han dit res, però sé que també per ells és millor poder descansar bé.
Total, total. Doncs precisament parlant d'espais, una de les preguntes que et volia fer, i ja que l'altre dia vam estar entrevistant el Xavi Dibuixadors, que parla de la nit trampolina, de la festa, parlaven d'aquest tema, dels locals, dels espais perduts. Com veus el panorama ara mateix, a nivell d'espais de creació musical i a nivell d'espais de festa, d'on disfrutar-la?
Clar, és que, a veure, jo soc jovenc ara, això penso, amb 27-28 anys que tinc, però sí que fa relativament poc al Tarracet hi havia un espai on podíem passejar, s'hi demanàvem i a l'Ajuntament li vam demanar i nosaltres teníem un grup de música i abans de fer música urbana m'encantava...
la rumba i el rock i tèiem un grup i assajàvem i cantàvem i sempre ens facilitàvem espais. Sé que això ja s'ha perdut i que ara mateix o te busques la vida o ni assajar ni estudis. Aquí Trem no hi ha cap espai d'assaig? Crec que no. Almenys jo crec que no i els cops que hem fet concerts amb el grup 9-3 de rap i tal,
hem hagut d'anar inclús a assajar a Moró, a un poble que ja ha perdut a dalt de Guàrdia, perquè un col·lega tenia un espai mitjanament gran per poder assajar. És aquest el nivell que m'ha arribat per poder assajar. Precarietat total, no? Sí. I a la nit tenim els dos locals que obren, o tres com a molt, que està guai, però a vegades penso que...
que hi ha nits que no hi ha ningú al cap dels tres, hi ha nits que està petat a tot arreu, hi ha nits que jo visc a l'Avinguda Espanya, hi ha nits que no ens deixen dormir perquè s'estan pegant a fora, vull dir, és una mica també precari. Sí, fa falta l'altre dia, bueno, parlàvem del mateix, que potser aquí trenfan falta espais.
Sí, i més si sabem que volem que l'infermeria tiri endavant. Cada cop hi haurà més joven amb edat de sortir aquí drem. També els que ja no tenim 20 anys i volem també sortir, també començarem a necessitar un espai perquè anar tots a l'H2O
Més clar en ser amb els meus propis alumnes, tampoc crec que sigui... Acabareu tots el vostre estudi, no? Doncs quasi, quasi. Clar, és que... Mira, li vaig preguntar el mateix l'altre dia. Si tinguessis una vereta màgica i et diguéssim, pots construir l'espai que tu vulguis aquí, Trem. Com seria aquest espai?
Bé, doncs no ho sé. Perquè clar, jo tiraria cap a lo meu. Sí, sí, per això... I intentaria fer un espai on es pogués assajar, perquè sé que hi ha grups de xavals que potser ara no tenen...
però voldríem fer-ne una i no sabríem on. Incluso he rebut alguna que altra oferta de dir, mira, si em deixes l'espai de l'estudi durant un parell de cops a la setmana, doncs et pago a equip, i jo ho veurem. Però em refereixo a que necessitaríem un lloc per fer música, diguéssim.
I si per les nits aquest espai es pot convertir en un espai per fer concerts o per fer nits de disco, perfecte. Perquè teniu algun col·lectiu de músics de la zona?
No, com a tant no. O sigui, jo com a molt tinc els meus col·legues, tots els meus amics, amics propers, tots fan música, alguns a casa sols, alguns fan...
dues i toquem per les festes majors i alguns formem part de la nostra agrupació de rap però que cadascú va per la seva banda, diguéssim, no tenim una associació o tenim res muntat. És més informal, no entenc. I algú fa rap o música urbana en català?
Sí, sí, sí. Jo tinc diverses cançons de català i el disc com a mínim n'hi haurà, és que encara l'estic acabant, però com a mínim n'hi haurà dues en català. Però tinc un amic que, el Miquel Castells, fa música en català pràcticament sempre.
Pràcticament perquè potser fa música en castellà només quan canta amb mi. O ho podríem dir al revés. Jo faig bastanta música en català quan canta amb ell. I alguna noia? No. De la zona? De la zona no. Estic intentant enredar alguna noia que ve estigui a trem i que canta molt bé.
i que li agrada tot aquest rotllo i li vaig dir, doncs vine a cantar perquè necessitem dones també i alguna cosa estem preparant. Molt bé. Alguna cosa sortirà, però... Però d'aquí a Trem no, i mira que jo li proposo a molta gent, perquè és que...
No fem això per fer-nos famosos, almenys jo, vull dir, jo ja tinc la meva feina, estic content, tinc la meva família, estic content i el que ho faig més per expressar-me i per poder com treure tot el que porto a dins. I aleshores sempre he pensat que la música està feta per compartir-la i per això sempre intento fer col·laboracions i cridar a tots els meus amics per que vinguin i
A moltes noies, jo els he dit que si volien cantar, que si volien expressar-se, però tothom diu, ai no, és que no sé cantar, o ai no em fa vergonya, i és com, vale, vale. Tampoc obligarem a ningú. Poc a poc, poc a poc, jo crec que s'aniran obrint portes. És un dels objectius, eh? S'aniran obrint portes. Bé, ja que som aquí, valdria la pena mencionar que el Bernat és que ens produeix part de les sintonies dels programes. Clar, estem parlant d'un estil de música molt diferent per encàrrec
Com ho portes, això? Bé, bé, bé. És com, en part, més fàcil i més difícil. Més difícil perquè és això. El no tindre com referències és com que... Bé, les que em doneu altres. Jo amb el que em dieu altres que necessiteu, jo intento anar cap allà. Em dieu una sintonia alegre, intento buscar acords alegres...
que puguin representar el que ve a fer el programa. Per exemple, l'entrevista vaig intentar buscar alguna cosa més dinàmica perquè era animat perquè la gent abans de començar l'entrevista ja estigués animada. Total, total, sí, és música per encàrrec i a més algunes sintonies de la ràdio, com les notícies, està com molt estandaritzat, no? Sembla a vegades. Sí, sí, sí, però bé, és que en l'últim relletra...
Crec que gran part de la composició és més fàcil, perquè no has de pensar en deixar un espai perquè entri la veu, sinó que ja és totes les melodies que tu et venen al cap les pots posar i si et queden bé les vas arreglant i tal.
Clar, escoltes altres ràdios com a referència a vegades? Al principi el primer cop que em va contactar és el primer que vaig fer, vaig estar buscant ràdios i vaig estar escoltant i aleshores després amb el que vaig escoltant vaig dir vinga anirem cap aquí.
Molt bé. Ah, una pregunta que jo et volia fer. Tu formes part de la gent que organitzeu el pícnic electrònic? No, no, no. No formo part de l'associació dels 25-620.
Bé, moment de publicitat, on podem trobar les teves produccions, on et podem escoltar? Doncs estic a tot arreu, a Spotify sobretot, YouTube, totes les plataformes de música, Tidal, on la gent em vulgui buscar em trobarà. Instagram, menys Twitter, que no en tinc, que no en vull tindre i no en tindré mai.
Tot l'altre ho tinc, diguéssim. Molt bé. I el disc, teòricament estava previst per treure'l el 26 de febrer, en uns 20 dies, però crec que el retrasaré perquè tinc massa feina i no dono a tot. No dones, no. Entre el col·le i tot, segurament serà un mes més tard o una mica més.
Faràs una presentació del disc? Tens intenció de fer alguna...? M'agradaria molt fer una presentació. Parlaré amb diferents gent a veure on la puc fer. Claro, lo grande molaria fer-la a la lira, però això ja crec que...
S'hauria de mirar. S'hauria de mirar. Però és que soc de Trem, he viscut a Trem pràcticament tota la meva vida i per mi la Lila, des que la vaig trepitjar per primer cop, és com que sempre hi vull tornar. A veure, seria un somni per mi. Doncs aviam si t'escolten des d'aquí. Última pregunta. Digue'm una cançó que per tu sigui important. I per què?
Una cançó meva o una cançó del món sencer? Doncs la que sigui. És com preguntar a un director de cine quina és la seva pel·lícula precedida. Doncs va, anem a acotar-ho una mica. D'aquest últim any, una cançó que t'hagi marcat. D'aquest últim any, que m'hagi marcat. Mira, avui just estava escoltant... Cuando nadie nos mira...
que és d'Hijos de la ruïna, és un grup que parla sobre una mica el que estic vivint ara, que és com una mica el fet de deixar anar, de fer-se gran, i és com que va molt d'encòrdia amb mi i penso, mira, i llavors he connectat molt amb aquesta donç.
Molt bé, molt bé. Força, la veritat. La buscaré i l'escoltaré. Bé, doncs, moltes gràcies, Bernat Miranda. I als nostres oients, gràcies per estar una setmana més amb nosaltres. Ens retrobem la setmana vinent, tots els dimecres, a un quart de cinc de dos, amb més protagonistes de l'actualitat, Trampolina i Pallaresa. Fins llavors, que passeu una molt bona setmana. Adeu. Adeu.