Bon dia, benvingudes i benvinguts una setmana més a l'entrevista de Ràdio Trem, la veu de la Conca, l'espai setmanal on, ja sabeu, cada dimecres a un quart de cinc de dues, conversem en profunditat amb personalitats del món local i de la comarca. Avui parlem amb en Xavier.
Veu guionista del programa Nits de Ballut, juntament amb Roger Capdevila. Bon dia, Xavier. Hola, bon dia, Berta. Com estàs? Bé, bé, aquí, amb vosaltres, amb aquestes instal·lacions tan xules de Radio Trem. Tu ja a la ràdio estàs com un peix a l'aigua, no? Bueno, sí, estem... Molt bé. Comencem primer de tot. Què és Nits de Ballut? Bé, Nits de Ballut és un treball de recerca que parla sobre la memòria col·lectiva. La memòria col·lectiva de Trem és un programa que neix a Trem, amb gent de Trem, parlant de Trem.
i el fil conductor són els nou pubs i dos discoteques que van haver-hi a Trem, al segle XX. Segle XX, no hotels, sinó el segle passat. Com vau començar amb aquesta idea? Per què? Bé, doncs, és molt curiós. Amb el Roger vam coincidir treballant en un local de nit i va ser quan va sortir un llibre de la Sam,
que em sembla que partava dels 50 anys de la SAM o alguna cosa així, i era un recull de fotos. I allà ens vam engorilar una miqueta i vam dir, per què no fem...
un recull d'imatges de la nit de Drem. Va, vinga, va, vinga, va. Vam començar i vam veure que no hi havia imatges. Evidentment, les càmeres de fotografia antigues tenien uns flashs bastant rudimentaris i no s'hi feien fotos. Vam deixar el projecte aparcat i més endavant, un altre dia, per què no fem un podcast? Serà més fàcil. No és tan fàcil fer un podcast...
I llavors vam començar a veure com el faríem, amb quin format... I llavors, a partir d'allí, autodidactament total, no? Vull dir, cap dels dos... A veure, jo havia fet Radio Trem quan estava al carrer Sol de Vil aquí a Trem, ja fa molts, molts, molts anys...
i professionalment no ho havia tocat mai, i era un programa així sense guió. Ara bé, el nostre és un guió amb molt rigor, perquè parlem de la història de Trem, hi ha dades, fem entrevistes amb gent implicada, cada programa fem una entrevista amb algú relacionat amb el pub del qual parlem,
I alli estem, vull dir, anar fent. Com és el format del programa? És a dir, jo vull saber com és un dia de gravació qualsevol, on sou, què feu... A veure, un dia de gravació... Primer hi ha un treball de recerca. Som assíduos a l'arxiu comarcal, som assíduos a la biblioteca, a consultar molts llibres que parlen d'entrem,
I després també fem entrevistes a personatges que hagin treballat en un local, que n'hagin sigut propietaris i fins i tot usuaris. O sigui, quan tenim tota aquesta informació, llavors fem un guió. I aquí va ser un dels primers problemes que vam tenir, que no sabíem com fer un guió.
i al final hem fet una escaleta, com diu els de la ràdio, hem fet una escaleta i tots són igual, són presentació, unes efemèries per ficar amb situació a la gent que ens escolti del moment del que parlem, per exemple, la discoteca Chino Chano, que és la primera discoteca que ja Trem, l'any 73. Com està bé Catalunya, Espanya, el 73, i sobretot com està bé Trem el 73, quins carrers no estaven asfaltats,
Quins carrers no tenien llum, era un altre món, no? Llavors començava ja la modernitat i un símptoma de la modernitat van ser els locals d'oci nocturn. En aquest cas d'aquí, la discoteca, no? Llavors és sempre el mateix, no? És una presentació, per ser molt xula, i després hi ha tot això, una sèrie d'efemèrides i després ja entrem a parlar del local en qüestió.
I la vostra oficina de moment m'has dit que és un bar. Bueno, no tenim oficina. La veritat és que ja t'he comentat abans, nosaltres som arxiu i biblioteca, nosaltres utilitzem els espais públics i després, clar, nosaltres volim gravar i sentir-nos còmodes. No som professionals, som uns amateurs.
I el que hem fet és anar a buscar un lloc que ens sentíem còmodes, no? Per exemple, els primers tres capítols ens vam gravar a les instal·lacions de Mai Tan Teatre, que és un dels nostres col·laboradors, el Blai, i allà vam muntar una taula, bueno, després de fer les proves i tal, després vam donar una taula on vam gravar els tres capítols primers. Ara, els següents capítols, el futur, doncs estem...
Vam fer la presentació el 18 de desembre a Casa Montoliu, n'estem molt contents, va ser un èxit, i nosaltres ens vam sentir molt còmodes. I ara estem mirant a veure com tècnicament si som capaços de tindre una miqueta de qualitat a gravar en directe en un local com el Casa Montoliu, que ens ha ficat moltes facilitats, i la gràcies, Laura.
Bé, avui en dia amb l'internet s'ha democratitzat molt, no tot el procés de penjar programes, inclús a nivell tècnic també hi ha moltes més eines. Sí, a veure, cap de naltres ens dediquem a aquest sector, diguéssim, no? I el meu company, que avui no hi és, el Roger, ell és més el tècnic, el Maquinetes, que li dic jo, no? És un informàtic, un enginyer informàtic que en sap, la part és músic, llavors ell, doncs,
Jo ja li passo tot aquest tema a ell. Jo tinc altres feines, com seria el guió, com seria la recerca. I amb el tema del lloc on tenim penjat el tema, el procés de creació nostre, quan ja ho tenim tot acabat, ens vam trobar amb un personatge d'Equietrem, amb el Javi Báñez, que té una plataforma, i ell és el que gestiona el tema aquest de...
de deixar-ho allí, de democratitzar-ho, no? De fet, estem a la plataforma e-books, no sé si ho vol dir-ho, a donde vive el podcast, no? Sí, sí, total. I llavors, això se l'encarrega ell. Val. Vull dir, que anem allò, cadascú lo seu, no? Vull dir, democratitzar... Cadascú té les seves tasques, no? Exacte, sí, exacte. Molt bé, anem a parlar de la nit trampolina, perquè tu has dit que amb el Roger us vau conèixer treballant a l'oci nocturn. A l'oci nocturn, exacte. Quines feines has fet tu a l'oci nocturn? Buah...
Doncs mira, la primera, quan tindria 16 anys, va ser recollint els vasos del dia de la inauguració del Cèntric, un local que estava a la plaça Cap de Vila. Els 16 anys va ser això, el primer que vaig fer. I després ja vaig començar a fer un programet a Radio Trem allà al Sol de Vila...
I coses de la vida, em van preguntar si volia ficar música en un local, no n'havia fet mai. Hi havia un xicot de Barcelona que em va ensenyar a gestionar la gent de festa, és una altra història.
I després, a partir d'allí, això, vaig acabar fent gestió del local aquest d'aquí, també. I després, col·laboracions amb amics que tenien pubs aquí a Trem, com el Pito del Plató, com altres bars. I després, també, ja gestionant a nivell propi la discota de Trem, o també un altre pub d'aquí de Trem. Tot, ho hem tocat tot. D'una cosa has anat a l'altra, no? Sí, però ja t'ho dic, des del primer dia... El primer dia sí que recordo que l'oci nocturn va ser recollint els vasos.
I, aviam, per fer una mica... Jo, per exemple, que no soc d'aquí Trem, com em podries descriure l'evolució dels locals d'oci de Trem i en quin punt estan ara mateix? Va, això...
Ara estaríem com a l'any 50. Sí, eh? O com a l'any 60. I quin és aquest punt? No hi ha gaire cosa. D'acord? O sigui que nosaltres comencem el capítol, com t'he dit abans, als anys 50. El primer capítol, el capítol 1, parla de l'any 50, l'any 60, aquella dècada, quan a Trem no hi havia res. La lei seca. No, no, la lei seca. L'oci era diferent. O sigui, no era tan nocturn.
era després de treballar, evidentment, però els mitjans tècnics, o sigui, no hi havia reproductors de música com hi ha ara, hi havia orquestres, hi havia grupets de música,
I a la que ja comencem a entrar amb els discos i amb les magnetòfiques i pap, pap, el que seria un pap, tindríem l'H2O, allà baix al passeig Pompeu Fabra i a l'Avinguda Espanya el Blu, el Blu, l'antic mitos.
Imagina't tu, imagina't tu. A què creus que és degut que no hi hagi cap discoteca, per exemple? Mira, com tu deies abans, la democratització de la ràdio... No, és la democratització de la música, no? O sigui, el fet que hi hagi tants estils musicals de consum ràpid, no? Plataformes com Spotify, per dir alguna cosa...
Fa que coneguis moltes músiques, que la gent tingui molts... O sigui, abans, jo me'n recordo que ficaves música i hi havia música pels heavies, pels punkis, pels que li agradava la música patxanguera, i tots escoltaven la mateixa música. Llavors, el disc jockey el que hauria de fer era un equilibri perquè tota la gent tinguessi el seu moment d'esmelena, per entendre'ns.
Ara no. Ara tothom n'hi sap molt, tothom té molts estils, o sigui, hi ha molts estils musicals per triar, no?, que sigui el reggaetón, reggaetón antigu, reggaetón nuevo, el reggaetón del noquín, d'allà. Llavors, clar, dintre d'un mateix estil ja hi ha molts estils, no? Llavors, per això d'aquí, vull dir...
els dijocs locals aquí Trem és molt complicat. A Barcelona o a una capital gran ja la gent es segmenta, segons l'estil de música que li agrada, ja es segmenta, ja hi ha bars més especialitzats en una cosa, en una altra, però en un lloc com Trem, la música, en aquell moment, el dijoc hauria de homogenitzar la festa de tothom. Els que escoltaven el punky, els que escoltaven el heavy, els que escoltaven el rockabilly, la música pachanquera, la discoteca...
I què fa la gent? Es mou? Abans, sí. Abans i ara? Abans es movia més. Ara jo no es mou gaire. No es mou gaire. Jo tinc dos nenes i la festa... De fet, aquest programa d'aquí també neix a l'hora de... Abans sí que hi havia coses que fer, no? Però ara, per exemple, la gent jove... Ara, doncs, jo, mira, per Carmes Toltes, l'altre dia, la meva filla petita, la Valença, em va comentar que vol anar a Lleida a una discoteca.
Doncs agafarà el tren el divendres o el dissabte, baixaran, estaran a la festa i tornaran a pujar el nom demà. Però abans ens movíem a poble, que també hi havia dues discoteques. No anàveu a Barcelona o a Lleida? Sí, però puntualment. Puntualment per la Mercè.
puntualment, si hi havia alguna celebració d'algun amic que estava estudiant a Barcelona, baixaves, això sí que existia. Però és que has de pensar que gent de Trem portava els amics de Barcelona a Trem de festa. O sigui, era al revés. O sigui, l'ambient que hi havia a Trem era com molt familiar, no sé si la paraula seria familiar, però sí que era com...
L'he complert, deixem-ho així. L'he complert. I què creus que faria falta perquè Trump es pogués recuperar aquest ambient o locals? Què faria falta? Uf...
Això què faria falta? Un espai. Primer tot un espai. Com seria per tu un espai ideal? Un espai ideal, 300 metres quadrats de sala, polivalent, on poder-hi fer concerts i ja està. O sigui, no res més. El programa és on.
Perquè després de tants anys de silenci a la nit, fiquis on el fiquis, trobaràs veïns que no estaran d'acord. Perquè amb el tema del fumar, per exemple, ara la gent es crea fumant fora. I un xiu-xiuet ja en aquesta hora...
No molesta. Però si sortim aquí fora, als estudis de Ràdio Drem, aquell edifici d'ell ara no m'ho sentirien. A la nit m'ho sentirien. Saps? Llavors, que tot això generia uns problemes que serien molt complicats. L'oci nocturn actualment és molt complicat. De fet, amb alguna altra xerrada que hem fet...
Una de les solucions ja la vam trobar abans els nostres avantpassats, que és una fórmula com la teniu d'aquí de Trem. O sigui, el que tenen les societats recreatives...
transformant en un local, perquè en aquell moment no hi havia recursos, un espai on s'hi trobi molta gent de diferents perfils, però ara seria molt complicat, no seria rentable. Jo ara mateix, fer la inversió per un local, adequar-lo... A nivell de normativa... A nivell de normatives ja deu ser, ara mateix no en tinc ni idea, però deu ser una cosa molt bèstia.
I parlant de normativa i de la falta d'espais, clar, hi ha gent que s'ho munta pel seu compte. Parlem de les free parties, de les rabes... Què en penses d'això? És una conseqüència directa de...
Mira, nosaltres, amb aquest programa que estem fent nosaltres, ens agrada molt perquè la memòria col·lectiva la transformem en una conclusió col·lectiva, no? I ens estem donant en compte que tot es repeteix, tot és cíclic, no? I les raves, les raves aquestes que estaves comentant tu, les free parties, també es diu, no? Doncs això no va ser res més que els antics guateques. O sigui, els anys 60, que no hi havia...
per part de cap empresari, un oci més enllà de les 12 de la nit, per dir alguna cosa?
La gent tenia un raconet a casa, un tenia un garatge, l'altre tenia un hort, no? Depèn de l'època de l'any ja hi havia més coses, van començar a sortir els altaveus, en aquell cas anem més petits, i la gent es montava la guateque. Les raves són el mateix amb música concreta, no? Perquè és això, una rave és un guateque. Autogestió de tota la vida, no? Autogestió. O sigui, a partir d'ara, la innovació seria que els de les raves li diguessin guateques. Estaria divertit, també.
Estaria bé, sí, sí. A partir d'ara no muntem una rabe, muntem un guateque, no? Un guateque. Estaria molt bé. No, no, és que era això. Menjar, beure i música. Total. I amb una rabe, jo no hi he anat mai.
no sé, potser si hi ha alguna, però fa molt de temps. Que te'n recordis? No, sí. No, però, i és això, és trobar-te gent, i en aquest cas d'aquí, doncs una música concreta. Clar. El Sobirà encara queda el rock du. El Sobirà queda el rock du. Encara hi ha alguna cosa, el Sobirà. El Sobirà hi ha el rock du, hi ha l'allar, hi ha... El Cherokee. El Cherokee, hi havia abans la Lluna, no, la Lluna no es diu... El Meari es diu... El Meari ja no hi és. Doncs el Meari, aquell lloc, era un... Mira, el local del Meari...
Seria un local que a Trem... Seria un espai molt xulo per Trem. L'espai, vull dir, les dimensions. Saps el típic futbolín, no? Aquí muntàvem un local i hi havia el futbolín. El billar... El billar ja era més complicat pel tema del tapet i el tema de la copa, no? Però el futbolín, que constantment hi havia gent que entrava, que sortiva, que el que guanyava sí que dava, no? I era una manera... Abans comentava amb el Jordi que eren les xarxes socials, no? Abans...
ara et pots quedar a casa i enterar-te de tot el que passa. Abans o sortives o no te n'enteraves de res. I abans, bueno, un rato parlaves amb un o un altre, veies amb una noia, veies amb un noi que t'agradava, i això seria així. És la manera també de conèixer gent i fer xarxa. Sí, exacte. Que ara també amb totes les aplicacions, amb tot... Exacte.
Ara tot es mou amb uns altres paràmetres, però potser valdria la pena recuperar el cara a cara. De fet, aquest programa nostre, Nits de Bellut, va cap aquí. És una autorreflexió nostra, però que també deixem a disposició de la gent de Trem per si hi ha algun futur i algun valent que decideix invertir els seus diners en muntar alguna cosa, que estaria xulo. Però aquí hauríem d'entrar ja, s'hauria de fer un esforç
Seria de fer polítiques valentes, que li dic, no? Sí, clar, vull dir, que hi hagi així, de part de, no sé...
l'Ateneu, abans la Lira, no? Vull dir, era una societat recreativa que va cobrir les necessitats del poble, no? No hi havia ningú amb prou diners com per muntar un local dedicat a ficar una orquesta, no? El que tenia una bodega, hi havia, i llavors si ja venia algú i volia fer una mica més de jaleu, el feia. Però ara muntar un espai així, amb el que dèiem, amb els requisits d'anormatives i tot això d'aquí, és molt complicat. És una inversió perillosa, no?
Sí, i a més a Trems som els que som, estem parlant de 6.000 persones, estem parlant que el turisme que tenim aquí no és un turisme que surti aquí a la nit,
És un turisme que com a molt s'anirà aquí dalt al quiosc a fer una copa, però no serà com un lloret de mar, que saps que vindrà l'estiu... Per sort. No, però em refereixo a això que sigui molt rentable davant d'un local, que puguis ficar 500 covalibres en una hora. Això d'aquí sí que ràpidament remuntes un local, però no hi ha aquest perfil de client.
Bé, per això potser un format tipus Taneu, que és més autogestionat i no tant com un negoci pot potser funcionar una mica més. Exacte, però així estem, que els pobres estan encara mirant com pagaran l'oteulat i que abans amb tot l'esforç del món estan construint...
un lloc perquè, un això pluc per entitats, perquè això d'aquí després es transforma, vull dir, de fet, ells fan xerraletes, fan algun concertet, però aquí és això, és una sala polivalent. Total. Abans ens has comentat que has fet de punxadiscos.
Sí, punxadiscos. Una altra faceta de l'Oció Nocturn. Sí, és el que deia, la conseqüència de la història. Sí, i abans has parlat dels estils de música, de com ha canviat, també ha canviat molt l'ofici de punxadiscos, els mitjans amb el que es feia... Exacte, abans es premia bé més encertar la cançó que havies de posar.
Ara, si no fas una fusió perfecta amb els bits concrets i que la bebueta aquella entri després del tambor i pam, pam... Abans es tractava més de... Hòstia, a veure, em fico aquesta o fico l'altra? Quin efecte tindrà la gent? De llegir, llegir com està la gent, no? Exacte, la gent mou el peu, no mou el peu... Ficaves una cançó i així et podria anar baix tota la festa, no? Però bueno, són maneres de punxar, però ja anem punxadisc, o sigui, encara en viniló.
Ja per acabar de parlar de festes vàries. Quina és la festa més boja on recordes haver estat aquí dalt? Més boja, més mítica? Alguna festa que diguis d'aquesta me'n recordo. Mira, jo diria, l'altre dia ho parlàvem, els dies 24 de desembre a Trem, ja no per explicar, hi ha hagut moltes festes, però els 24 de desembre
A Trem era un dia que la discoteca es ficava a rebentar, tots els 24 de desembre. Després hi havia els dies de la fira, després hi havia dies puntuals, no? Però el 24 és un exemple. El 24 era un dia que allò es ficava a rebentar. Tot gent de Trem, el típic Bon Nadal, Bon Nadal, Bon Nadal... Aquí a Catalunya, aquí Trem en concret...
L'anxa buena era sopa a casa i puerta cap a fora, no? Llavors, claro, des de primera hora, ja a la una, una i pico, ja es fica bé la discoteca plena i, bueno, una exaltació de l'amistat i de fer poble, no? I eren les festes més... O sigui, es perdia un dia i no era només un dia, eren tots els 24 de desembre. Era un dia...
que es posa repetir durant l'any, però era sempre aquests dies aquí, o per exemple una festa d'un pont del desembre o el pont del 1 de maig, aquests dies que aquí a Trem hi havia molta gent de Trem, o sigui, tots els estudiants que estaven estudiant fora, aquell cap de setmana estaven aquí, llavors eren això d'aquí, no un dia concret, no eren festes salvatges, eren festes de poble, nosaltres hem descobert, no hem descobert res, però
Sí que hem vist clar que les discoteques, en aquest cas, no deixaven de ser la plaça de la festa major de tota la vida. El lloc on et trobes... És una festa intergeneracional aquí dalt, no? Trobes des del nen que surt per primera vegada amb 16 o 18 anys, ara és 18 anys, però abans sortíem amb 16...
fins a El Tiet de 40 i pico, saps? I cabien tots, és el que et deia abans, els estils musicals eren coberts per tots, saps? Si no hi havia la cançó superhevi, però sí que hi havia la cançó amb uns toquets de guitarra que el heavy li agradava.
No, hi havia rocabili, però hi havia aquell riff que també. I tot això d'aquí, i a més a més, amb el fet de ser intergeneracional, o sigui, del que et deies, 118 fins a 40, 45, 50, doncs clar, imagina't tu la gent. Vull dir, era tot una mica d'ambient, no sé, reivindicar la trempolinitat, no? Què li diríem? Bé, doncs a veure si es pot recuperar.
On podem escoltar els vostres podcasts? Això a l'e-books. A l'e-books, perfecte. És una aplicació d'internet, que això d'aquí sigui si el Roger us ho explicaria millor. Nosaltres tenim la sort que comptem amb el Javi Baños, com t'he comentat abans, que té una plataforma que es diu Radiotrem Olina, que són companys aquí amb Radiotrem, i ell té aquesta plataforma perquè té diferents programes a nivell mundial, amb gent d'Argentina, gent de Màlaga, i llavors ens va ficar molt fàcil
I via Ràdio Tremolina o a l'e-books directament. Això és el que et puc dir. Estarem atents. Sí, exacte. Allí podeu trobar els tres primers capítols. I ara, a partir d'aquest any d'aquí, ja tenim els dos guions ja preparats. La recerca ja la tenim feta tota. El que passa és que estem... Que fiques, que doni una mica més de ganxo amb el guió, que vagi enllaçant, el que ens toca fer. Tot i que estem fent altres coses.
Molt bé, doncs estarem atents i atentes a les notícies. Com diuen aquells, se vienen cositas. Se vienen cositas. Sí, sí, no, perquè estem ara treballant dintre de Nits de Bellut i aquests 12 capítols estem treballant col·laboracions amb gent no de Nits de Bellut però que estan sortint cosetes i jo penso que a finals de febrer i principis de març tindrem alguna novetat molt interessant en un programa en directe allà a Montoliu.
Molt bé, i aviam si podem recuperar la nit, Trempolina, i si les teves filles poden gaudir-la com ho vas fer tu. No, espero que no. A la seva manera. No, no, d'una manera ho disfrutaran a la seva manera. Les estils musicals són molt diferents, el moment és molt diferent, i ara t'he dit, moltes coses que no...
Hi ha coses que haurien d'alinear-se molt perquè fessin el mateix. Perquè fessin el mateix tindré un espai similar, que això és molt complicat. Molt bé. Doncs moltes gràcies per venir. A vosaltres per convidar-nos. Gràcies a tu he fet un repàs de l'històric de Trem. Exacte, i si escolteu el programa ja veureu que és un repàs, és memòria col·lectiva. Al final són coses que la gent sabem...
Què sabem? Vull dir que la gent sap, però no recorda, i llavors és molt bonic veure quan tu comences a tirar del fil, ah, sí, te'n recordes, ah, sí. L'apresentació al Montoliu ens va passar això, vull dir que vam acabar l'apresentació i vam estar una hora i pico parlant amb gent de, hòstia, jo recordo, hòstia, jo recordo. Mira, i això d'aquí ve ve a pinta que si ens escriviu un correu a nimsdevellut arroba gmail,
I si teniu alguna anècdota que ens pugueu comentar, els oients de Radio Trem, esteu convidats a enviar-nos-la, quedem un dia, xerrem i a veure com la guionem per explicar-la. D'acord, doncs moltes gràcies, Javier, de Nits de Batllut. A tu ver-la. I fins a la propera. Fins a la propera, que no sigui gaire tard. Adeu.