El Pallars guanya 274 habitants en l'últim any, però la despoblació colpeix els municipis més petits. A l'informatiu d'avui analitzarem les últimes dades dels 100 de població de l'Institut Nacional d'Estadística. Això és l'informatiu de Ràdio Trem i a continuació us oferim la resta dels titulars d'avui dimarts 9 de desembre.
Les obres de restauració ambiental del Pla de Salito encara en la seva recta final. Els treballs han permès recuperar aquesta zona humida i es preveu que contribueixin a recuperar una planta aquàtica única. El govern promou la lectura de temàtica pirinenca a les escoles del Pallars. Amb el projecte Pirineu Lector, la xarxa de biblioteques de l'Alt Pirineu i l'Aran recomana 18 llibres per a infants de 3 a 11 anys.
Un estudi amb presència a Bou Mort detecta que la fauna modifica els hàbits per evitar els humans. Les càmeres de fototrampets han revelat com els senglars o els cèrvols s'allunyen dels camins més transitats. I avui també us explicarem que la padrina del mural de sort ha cobrat vida gràcies a la realitat augmentada.
Abans d'acabar l'informatiu, farem també un repàs al temps i a la previsió pels propers dies. Comencem.
Les dades del darrer 100 anuals de la població de l'Institut Nacional d'Estadística mostren una realitat demogràfica contrastada als municipis del Pallars. La tendència general a la pèrdua de població és manter els nuclis, sobretot, més petits, però també es detecten increments significatius que indiquen moviments i dinàmiques locals destacables.
En el seu conjunt, la població al Pallars ha augmentat en 274 habitants aquest any 2025 en relació a l'any passat, el 2024, un creixement de l'1,32%. Actualment, les comarques pallareges compten amb 20.985 habitants, dels quals 13.653 viuen al Jussà i la resta 7.332 al Sobirà. El Jussà ha guanyat 220 habitants en l'últim any, mentre que la comarca veïna n'ha sumat 54.
Si analitzem aquestes dades per municipis, les xifres reforcen la idea que la proximitat a capitals de comarca o subcomarcals, com Tremsort o la Pobla de Segur, i també l'existència de serveis i bones comunicacions, són factors clau per a la retenció i atracció de nous residents. El principal repte, per tant, continua sent la supervivència dels petits municipis, molts dels quals, amb menys de 200 habitants, veuen com la seva població es redueix any rere any.
Per comarques, al Pallars Jussà, la Pobla de Següent cap sala el rànquing de creixement amb un augment de població del 4,5%. Salas de Pallars també destaca amb un notable 4%, mentre que a Trem, la capital comarcal, el creixement és més moderat, de l'1,7%. Malgrat les bones notícies, la despoblació colpeja, com dèiem, amb força als municipis més petits. Castell de Mur pateix la caiguda més dràstica a la comarca amb un contundent 9,1%.
Al Pallars Sobirà, sort, capital comarcal i municipi més gran, augmenta la població en un 1,3%. Només quatre municipis més registren augments. Són Vall de Cardós, Llavorsí, Baix Pallars i Soriguera. La resta de municipis del Sobirà pateixen descensos, sent Ferrera, Tírbia i Lladorre els més significatius. Podeu ampliar la informació i consultar totes aquestes dades per municipis a la notícia publicada avui al diari Pallars Digital.
El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, juntament amb el director del Parc Natural de l'Alp Pirineu, Marc Garriga, i també el president de la Junta Rectora del Parc, Josep Queró, i els alcaldes de la Guingueta i Esterri d'Aneu, Jordi Paller i Pere Ticó, han visitat aquest passat divendres les obres de restauració ambiental del Pla de Salito a la Guingueta, que es troben gairebé enllestides.
Estreballs han permès recuperar aquesta zona humida de 4 hectàrees i mitja, actualment condicionada per les fluctuacions de l'embassament de la Torrassa i del riu Noguera-Pallaresa. Les obres contribuiran a la conservació de la planta aquàtica Ipúrius vulgaris, que té en aquest indret la seva única població actual i autòctona a Catalunya.
Les obres han consistit en l'obstrucció del canal de connexió entre la Noguera Pallaresa i la Sèquia del Salito, per tal de reduir l'accés de l'aigua tèrbola amb sediments del riu a la Sèquia. Així mateix, s'han generat una sèrie d'espais humits, així com bases abastides a partir del nivell freàtic. Les accions beneficiaran també altres espècies de fauna i flora, com el ratpenat d'aigua, la granota verda i insectes, com les libèlules, i altres lligades ambients aigualosos de poca fondària.
També s'han ultimat els treballs d'instal·lació d'un nou mirador al marge sud del Pla de Salito, una construcció feta amb fusta de proximitat i adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. Ha de facilitar la realització de noves activitats d'educació ambiental a la zona. Finalment, també s'han adequat els camins d'accés i s'ha plantat nova vegetació de ribera al voltant de les bases. Les obres han tingut un cost d'uns 307.000 euros i han estat finançades amb els fons europeus Next Generation.
El govern ha presentat aquest passat divendres a la Biblioteca Maria Barbal de Trem el projecte Pirineu Lector, una iniciativa que té com a objectiu promoure la lectura entre els infants de l'Alt Pirineu i l'Aran fora de l'horari escolar. Neix en paral·lel a la creació de la xarxa de biblioteques de l'Alt Pirineu i l'Aran i és fruit del seu treball conjunt, ja que han consensuat una llista de 18 llibres, 12 en català i 6 en aranès.
Els llibres trenen comú el seu vincle amb el Pirineu, sigui per la temàtica que abordem o perquè estan escrits per autors o autores pirinenques. Entre altres, es recomanen Els animalons del bosc, de Tichon Salòria, Una de menairons, de Cristina Castellà i Josep Colom, o La bruixa del pla de Beret, de Pep Coll.
Cada recomanació de llibre va acompanyada d'una proposta d'activitats per fer en família, elaborada pels centres de recursos pedagògics de l'Alt Pirineu i l'Aran. Són activitats tant de descoberta de l'entorn natural com de caire plàstic i creatiu. Les recomanacions de lectures i les propostes d'activitats es donaran a conèixer els infants a través de punts de llibre dissenyats específicament per aquest projecte. Se n'han imprès 21.000 i es distribuiran a través dels 48 centres educatius d'infantil i primària de la Bequeria.
El programa té la vocació d'arribar als més de 5.000 infants que cursen cicles d'infantil i primària al Pirineu. Als punts de llibre hi ha codis QR que facilitaran l'accés al web on s'allotgen les activitats complementàries. L'acte, que va tenir lloc, com dèiem, el divendres a la Biblioteca de Trem,
Va comptar, entre d'altres, amb la participació de la delegada del govern a l'Alpirineu i l'Aran, Sílvia Romero, i també les directores dels serveis territorials de cultura i educació, com són Iolanda Ferran i Carlota Valls, respectivament.
Un estudi preliminar revela que els camins més transitats pels vianants de quatre espais naturals catalans, entre els quals la Reserva Nacional de Caça de Bomort, registren una menor presència d'espècies com el senglar, el cèrbol, la guineu o la cabra salvatge. La recerca s'ha basat en dades de 48 càmeres de fototrampeig i ha utilitzat l'aplicació Strava per determinar els camins més freqüentats.
La recerca, feta en el marc del projecte Flow for Bio, ha analitzat l'activitat de la fauna en tres espais més, com són el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el Parc Natural dels Ports i l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa.
La presència cada vegada més gran de visitants als espais naturals protegits catalans, per tant, està modificant el comportament d'espècies de mamífers. Per seleccionar els camins més utilitzats, l'equip ha utilitzat, com dèiem, la plataforma Estrava. Per extraure dades més consistents, l'estudi també s'ha replicat en altres comunitats autònomes, com l'Aragó, el País Valencià o les Balears, on encara s'estan recollint dades, també a les Canàries i Astúries.
Els investigadors asseguren que en els últims anys la freqüentació al medi natural ha crescut, sobretot a causa de la pandèmia, però que encara no existeix una eina quantificable per saber del cert quin impacte hi ha sobre la fauna. L'estudi s'ha presentat en el marc del primer simposi d'ecologia del Lleure, que s'està fent al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona. Les entitats organitzadores veuen clau que cal que hi hagi més regulació davant la sobrefreqüentació dels espais naturals.
La padrina de sort protagonista del mural, el rebost de padrina, ja pot cobrar vida. Des de fa uns dies, un codi QR instal·lat en un panell situat just davant de la il·lustració permet descobrir la seva història gràcies a la realitat augmentada. El cartell també inclou informació del mural, un enllaç al catàleg dels productors agroalimentaris del Parc Natural de l'Alpirineu, així com una carta de la periodista, escriptora i poeta Iveter Oles.
El mural, situat a l'aparcament de Sant Bola, mostra una padrina trencant nous al seu rebost, ple de llangonissers, formatges i també de l'embotit típic de carnes toltes, el fascit. L'obra, estrenada, recordem, el juny passat, impulsada per l'Ajuntament de Sort i realitzada per GrafTechFest, vol reivindicar el paper de les dones al sector primari i el món rural, com també la importància del producte local.
Pel que fa el temps dimarts sense canvis en el temps, tindrem en general avui un dia assolellat amb el permís dels bancs de boira que hem tingut i estem tenint encara a la Conca de Trem i amb la inversió tèrmica. Això vol dir que a zones més baixes avui fa més fred que en punts més elevats.
Pel que fa als propers dies, sembla que no hi haurà massa canvis en el temps. Això sí, les temperatures continuaran baixant i tendiran a normalitzar-se. Està previst que les màximes arribin avui als 14 graus a Trem, als 15 a la Pobla de Segur, als 17 graus a Sort, als 16 graus a Isona i als 13 a Esterri d'Aneu.
Segons el servei meteorològic, aquesta passada matinada hem arribat a una mínima de 1,1 graus negatius a Trem, els 3 graus sota zero a la Pobla de Segur, els 3,1 graus negatius també a Sort i els 2,2 graus positius al cim de la Bonaigua.
De moment, això és tot. L'informatiu de Radiotrem tornarà demà dimecres. Els ha parlat Jordi Ubac-Llorenç. Gràcies per la vostra atenció i fins demà. Que vagi bé. Radiotrem, la veu de la conca.