Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts a les 4 de la tarda d'aquest dijous 22 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al Delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Farem balanç de la collita de la Rosa al Delta de l'Ebre. Anirem fins al Club Nàutic de Roses per conèixer les últimes novetats.
Descobrirem una nova curiositat del nostre mar de la mà de la secció. Ai, això no ho sabia. Farem uns cents d'aus hivernant, sabrem exactament què és això. I acabarem passejant per dos països diferents de la mà del futur que s'està celebrant a Madrid. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Ranamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda, molt bé. Pensava que anaves a dir que començarem al mar i acabarem a Madrid. Ma, ma... M'entens, no? Però és que crec que el Sunyer ha estat a Madrid, però no ha estat a Madrid. Crec que ha fet submarinisme, ha pujat a muntanyes...
Mira, m'ha enviat fa una estoneta, però una estoneta llarga, una fotografia amb el Fernando Romay. I clar, és digna de veure. Pep Soler, company de terra, d'una ràdio que fa un metre 60, i Fernando Romay que deu fer dos metres llargs. Sí, quines coses de la vida? La I i el punt. La coma, no?
Pobre, Josep, que t'estimem un molt. Torna, eh? Torna. Si fos per ell, es quedaria a Madrid tot el cap de setmana, ja el coneixes. No, si hi hagués més muntanyes i més altes, potser sí. No ho sé. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Molt bé, estic contenta. Seguim lo fil d'ahir, no? Felicitat de la divendres. Jo vull felicitat perquè he anat al mar. Llavors, si he anat al mar, llavors és un dia feliç. Molt bé, però què has fet al mar? No t'has guanyat? Sí, he anat a surfejar.
O què? En sèrio? Sí, sí, sí. Ara, avui... Però Marina... Estava grandot, estava grandot. M'ha agafat una... M'he fet una lavadora que, vamos, no tindré mocs en dos anys, com a mínim. Però, clar, jo entenc que sí que és clar, lo neoprè, no?, que per tota la gent que fa... Sí, però, clar, igualment, vull dir, l'aigua a la nota és igual al cos, fa fred.
Jo no he tingut fred, fred, eh? Hi ha hagut dies bastant pitjors, la veritat. Vale, vale. És que no, jo en esta temàtica no soc nova, desconnecto. No, està fred, està fred. Quan he sortit de l'aigua i he agafat el mòbil, no podia taclejar les mans, però no ha passat res. Després he entrat en calor, ja. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, eh? Prop de bé, ha sortit una mica el solet, deixem una miqueta enrere totes aquestes pluges i d'allò. Ahir vam fer una volta per les plages i la tarda, quan va acabar la ronda mar, i Déu-n'hi-do, eh? Encara el que es veia de... Bueno, estem sense sorra a les plages d'Empúries, no hi ha sorra a cap de les platges.
Hi havia onades, no vaig veure gent fent surf, això també t'ho he de dir, però tenim l'aigua, saps d'aquell color marró, terrós, clar, amb tot el que he baixat dels rius, però de color xocolata? L'aigua del mar és de color xocolata.
Home, jo avui les previsions marcaven que ja estaria petitet i això, i m'ha sorprès per tant per bé, eh? Des de fora semblava que estava tot petitet, però hi havia un mar de fons quan entraves increïble, la veritat. O sigui que crec que tindrem mar encara un dia o dos dies més, així que en compte tothom. Anem a saludar també la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs molt bé, perquè després d'aquests dies de tanta pluja, estic veient ara mateix des de la finestra de l'estudi un sol espectacular i només penso en d'aquí una estona anar a la platja a fer una mica de la fotosíntesi. Sí, doncs crec que quan acabem ja, fins que no canviïn l'horari, ho tenim complicat, això del sol nosaltres. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, doncs també veient Solet, eh, que la veritat és que s'agraeix, perquè està tot el dematí gris, plovent, Déu-n'hi-do, avui també al matí ha anat fent, ha anat fent, però vaja, després del migdia ha sortit el sol, i res, estava rumiant si et acompanyava a fer surf, però ara no ho sé, em sembla que no vindré, eh. Jo sabia que tu volies venir. Demà... Sí, les ganes hi són. Demà estarà més petitet, no has de patir.
Vinga, doncs vinc demà. Fantàstic. Vinga, va, deixem el surf, deixem el mar, anem a començar el programa d'avui, qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la costa brava explicant que un estudi confirma la convivència estable entre dofins i pescadors al cap de creus. Sergi.
Doncs sí, es tracta d'un estudi desenvolupat per l'entitat Submón al voltant del Cap de Creus i les Illes Medes i ha constatat això, que la relació entre els pescadors d'arrossegament i els dofins molars és estable i no perjudicial. Ho han fet a través de càmeres submarines col·locades a les xarxes de pesca i d'un algoritme basat en intel·ligència artificial per destriar amb més eficàcia les parts del vídeo on apareix un exemplar de dofí, evidentment.
L'equip ha comprovat que els dofins segueixen les barques pesqueres d'arrossegament i s'alimenten de les xarxes sense danyar-les. El responsable del projecte costera i de l'estudi asseguren que hi ha una convivència bastant estable i que no és perjudicial ni pels dofins ni pels pescadors. Aquest treball ha permès estudiar per primera vegada en detall
Com interactuen aquests dofins amb les xarxes? A través de càmeres submarines tipus GoPro instal·lades a les xarxes i ja han pogut observar el comportament dels animals a sota d'aigua. Aquestes imatges confirmen que els dofins s'alimenten principalment dels peixos que queden a l'exterior de les xarxes, sense entrar ni causar danys a les captures. Des del 2017, l'entitat Submón
estudia la població del dofimular en aquesta zona del litoral català. Poc després de començar el projecte, l'equip va incorporar la col·laboració del sector pesquer amb els treballadors de les cofredies de Roses i Llançà. Els pescadors no només avisen quan detecten els dofins, sinó que han participat en el disseny i desenvolupament del projecte.
Paral·lelament, aquest projecte manté una altra línia de recerca, que és la fotoidentificació a través de les marques en l'aleta dorsal dels dofins. Des del 2017, l'equip ja ha fet més de 90.000 fotografies i ha identificat 700 individus diferents. L'Ajuntament de l'Escala contempla eliminar aquest estiu les dutxes de les platges de Sant Martí d'Empúries i substituir-les per rentapeus.
Doncs sí, fa tres estius que l'escala no obre les dutxes de les plages com a mesura de reducció del consum d'aigua. El govern a hores d'ara està estudiant si finalment continuarà amb la mateixa política de prevenció o, pel contrari, habilitarà el servei aquesta temporada. També a l'espera de veure com han quedat les instal·lacions després dels temporals.
De moment, però, ha transcendit que el consistori contempla eliminar la totalitat de les dutxes de les platges de Sant Martí d'Empúries i substituir-les per rentapeus. L'acció esdevindria una primera prova a la població, encara que enguany que la resta d'instal·lacions de la localitat es mantindrien i, segons el regidor de Medi Ambient, Rafel López, seria un acte de responsabilitat envers a possibles nous episodis de sequera. Escoltem-lo.
Aquest estiu, que ja pràcticament no tenim, ho hem decidit, i que formarà part d'una branca d'un projecte de generació, és canviar, treure les dutxes que hi ha en principi a les platges d'Empúries i substituir-les per ratapeus. Ratapeus, em sembla que és una eina diferent del que és una dutxa quant al volum de consum d'aigua, això ja tenim...
ha demostrat amb els consums que hi ha hagut últimament, i falta acabar de lligar-ho del tot, però pràcticament segur que, com a primera, no seran totes les platges, però com a primera prova, totes les places d'Empúria sí, substituir les dutxes per rentapeus.
La temporada d'estiu a l'escala comença habitualment el 15 de juny i en consonància amb el servei de socorrisme s'allarga fins al 15 de setembre. Fa tres anys que el servei de dutxes a les plages al municipi no funciona. Els dos primers a causa de la sequera i el darrer per alinear-se amb altres poblacions de la Costa Brava i així enviar un missatge de responsabilitat. El consistori amb aquestes mesures diu haver reduït el consum d'aigua i, per tant, valora positivament aquesta política de contenció.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Delta Ebre denuncia la inacció per protegir el delta 6 anys després del Glòria Cel.
Simarina, acabades les hores crítiques del temporal marítim que ha afectat el litoral del Taic, del Tebre comença a fer balanç dels danys. Una vegada més, la platja de la Marquesa ha patit l'embat de les onades, però també la platja de Riu Mar. El delegat del Consell de Defensa del Territori, Marc Bertomeu, ha recordat que l'afectació es produeix just quan fa sis anys del Gloria. L'afectació és molt menor, però Bertomeu afirma que s'evidencia que el Delta està dèbil.
La glòria va ser un temporal que la mar estava en més altura, tenia més força, llavors això va provocar que els danys fossin més importants, però sí que ara cada vegada en petites tempestes menys potents provoquen danys greus, perquè el delta està dèbil i, com diem, la problemàtica de la regressió és una conseqüència de l'inecció de l'administració pública.
Pel que fa al municipi de l'Ampolla, també han revisat les zones afectades pel pas de la borrasca Harri amb l'objectiu de disposar d'un inventari dels anys ocasionats i una diagnosi de la situació. Esta informació es traslladarà als organismes competents de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya responsables de la gestió del litoral. De manera paral·lela, l'Ajuntament, dins les seues competències, durarà a terme les tasques de neteja i condicionament de les zones necessàries per tal de garantir
la normalitat en el dia a dia de la ciutadania. Bertomeu recorda que la taula de consens va elaborar un pla amb mesures consensuades i insistix a reclamar a les administracions competents que actuin.
Fa temps que intentem negociar i consensuar mesures que puguen protegir el Delta, coses que s'estan fent a altres llocs del món que no són cap animalada ni cap cosa irreal, però sembla que aquí al Delta no hi ha la predisposició, no hi ha les ganes, una lectitud per salvar aquest territori.
Només que l'administració pública sigui conseqüent en el que les bones paraules i els missatges que a vegades donen sembla que volen fer, però que la realitat és una altra i esperem que en guany, sí, el 2026 sigui l'any en què es comenci a protegir realment el Delta.
La barra del trabocador va quedar totalment inundada. Este dimecres una primera avaluació d'Infosa, l'empresa que gestiona les salines de la Trinitat, s'ha trobat un primer trencament de la barra. L'activitat de l'empresa ha quedat sospesa fins a nou avís. La metlla de mar lidera en pernoctacions turístiques a les terres de l'Ebre, segons Interlitor.
L'Ametlla de Mar consolida un any més la seva posició com a principal destinació turística de les Terres de l'Ebre, segons les darreres dades d'ocupació del 2025 publicades per Intelitur. El municipi lidera el conjunt del territori amb el 18,4% del total de pernoctacions, un resultat que referma el seu paper com a motor turístic de la marca Terres de l'Ebre.
Estes xifres situen l'Ametlla de Mar per davant d'altres municipis destacats, com la Ràpida amb un 11,3%, Tortosa amb el 10,3% o Alcanà amb el 9,4%, confirmant la capacitat del municipi per atreure visitants al llarg de tot l'any.
El bon comportament de les dades respon a una oferta turística consolidada, diversa i adaptada a les noves demandes dels visitants. Des de la Metlla de Mar es valora molt positivament estos resultats, que són fruit d'una aposta continuada per la qualitat, la sostenibilitat i el respecte del medi natural i marítim.
Un model turístic que busca l'equilibri entre l'activitat econòmica, l'experiència dels visitants i el benestar dels veïns, i que permet al municipi continuar liderant el turisme a les Terres de l'Ebre. Maria José Castellano és la regidora de Turisme.
És una gran satisfacció mantindre el lideratge a les Terres de l'Ebre pel que fa a l'afluència turística i a les pernoctacions. Això demostra que s'està fent molt bona feina per part de tot el sector, ja sigui privat, per part de la Parc Mostoca, com a administració, i no és gens fàcil perquè és una feina continuada del dia a dia i que dona fruit al llarg del temps, però és un motiu per estar molt orgullosos de saber compaginar
el que és el turisme amb la sostenibilitat i saber conservar la nostra essència com a poble mariner i amb uns recursos naturals que són molt preuats. Jo penso que és precisament això el que atrau tant els visitants.
La vetlla de mar destaca especialment com a destinació de turisme familiar, de natura i gastronòmic, amb més de 20 quilòmetres de cales i platges. Una oferta nàutica de primer nivell, un camí de ronda que s'ha convertit en un dels principals reclams turístics i una gastronomia arrelada al producte de proximitat, amb el peix i el marís fresc de la llotja com a protagonistes.
Les dades d'Intelitur també mostren que el mercat català continua sent el principal origen dels visitants, amb 2.697.000 turistes, seguit d'altres mercats de proximitat com la Comunitat Valenciana, França i Aragó. A més, es consolida la presència de mercats internacionals com Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica o els Països Baixos, fet que reforça la projecció exterior del municipi.
Intelitur és una plataforma d'intel·ligència de mercat turística impulsada per l'Agència Catalana de Turisme que ofereix dades actualitzades sobre l'activitat turística a Catalunya per ajudar destinacions, ajuntaments i empreses a prendre decisions més informades.
Anem ara fins les costes del Garraf. El pacte al qual han arribat el govern espanyol i la Secretaria General de Pesca per flexibilitzar l'aplicació de les normatives europees que afecta els pescadors de la Mediterrània no satisfà la confraria de pescadors de Vilanova.
Exactament. La Secretaria General de Pesca s'ha compromès a flexibilitzar l'aplicació de les normatives europees que van suposar motiu de vaga general del sector pesquer a tot l'estat aquest passat dilluns. Un dels motius de preocupació dels pescadors era la nova norma que els obligava a haver de notificar el seu retorn a port amb quatre hores d'antelació. El nou pacte canvia aquesta decisió i obliga els pescadors a haver de noticiar el seu retorn en el moment que el vaixell posi rumb de tornada.
Si bé sí que és millor que la normativa inicial, asseguren que això els pot suposar igualment sancions i que s'ha desaprofitat l'oportunitat de suprimir aquesta decisió. Escoltem a Jaume Carnicer, patron major de la confraria de pescadors de Vilanova. Què ens preocupa? Vaixell, que no se'n recordi de fer-ho en aquell moment i ho faci al cap d'una hora, just abans de l'entrada del port, estarà incomplint la normativa i d'aquí fins a 5 anys tenen temps per poder-te multar.
Ja és més el fet que la secretaria podia abolir aquesta normativa i no abolir-la, és com un sentiment de dir, bueno, si les poques coses que pot fer la secretaria general ja no les fa, amb les que ve de Brussel·les ja sabem com ha actuat, que sempre van al màxim. Aquesta era del preavís, que no ho veiem, era una manera de demostrar que estava al costat del sector i, per tant, es mantenia com fins ara que era no fer cap tipus de preavís que ho pot fer.
Tampoc veuen clara la solució de la normativa que els obligava a pesar totes les captures a bord de l'embarcació i que els podia suposar sancions si no ho feien de forma adequada. Amb el nou pacte no es consideraran una infracció als errors en les espècies capturades, sempre i quan sí que es reculli la xifra concreta a l'hora de desembarcar l'espècie de la barca. La confraria de pescadors de Vilanova no acaba de veure clara aquesta decisió.
amb el primer comunicat envien que acceptaran que hi hagi errors o omissions, l'omissió per nosaltres era la part més important, de dir, si només seguim funcionant com fins ara, que era a partir dels 50 quilos, que pots fer una estimació més correcta, però amb el segon comunicat ja retirant la paraula omissió i per tant es permetran alguns errors.
No entenem el paràmetre alguns errors, què vol dir això, com es trasllada, i el que jo crec que és el més important és que quan vingui l'inspector aquí t'haurà de fer tal com està marcat per decret llei. Vull dir, ell no pot prevaricar i té que fer la seva funció.
El pròxim 26 de gener el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació té previst reunir-se a Brussel·les amb la Comissió Europea per materialitzar aquestes flexibilitzacions de les normatives. El sector preveu amb incertesa el seu retorn a mar després de l'actual aturada biològica i pateix per l'aplicació d'aquestes noves restriccions.
I avui dijous s'han repetit les imatges d'ahir a l'estació d'autobusos de Vilanova i la Geltrú. Tot i que s'ha mantingut el reforç d'autobusos interurbans des de primera hora, s'han repetit les llargues cues de viatgers que davant la manca de servei ferroviari buscaven arribar als seus destins.
Doncs sí, Marina. Aquest matí l'estació d'autobusos de Vilanova mostrava per estones un aspecte lleugerament millor que el d'ahir, però seguia sent un exemple del caos de mobilitat que estan patint els usuaris del transport públic. El segon dia, sense serveis ferroviaris, ha tornat a portar llargues cues i escenes de confusió, però amb la diferència que moltes de les persones que hi eren han pogut, avui sí, actuar amb certa previsió.
Tot i això, alguns usuaris han destacat que segueixen amb greus problemes per establir connexions amb poblacions en direcció sud, com Segur de Calafell o Torredembarra, així com per arribar a ciutats del Baix Llobregat, que habitualment sí que estan comunicades amb Vilanova mitjançant la línia de trens R2 Sud.
Els principals moments d'atenció s'han anat succeint amb l'arribada de busos d'altres poblacions que descarregaven passatgers que necessitaven fer transport i s'assumaven a l'acumulació de persones que ja hi havia a l'andana. La coordinació del servei ha tornat a anar càrrec dels propis conductors dels autobusos, que a viva veu donaven informació d'horaris i serveis i organitzaven les cues de passatgers.
Per si fos poc, els autobusos només accepten pagaments en efectiu, el que ha provocat encara més angoixa amb molts passatgers que han hagut de demanar diners a desconeguts per poder pujar-s'hi. Alguns passatgers s'han mostrat en solidaritat amb els maquinistes i treballadors ferroviaris i amb les exigències que han fet des dels darrers dies des del sector, demanant millores en les condicions i les inversions de la infraestructura i dels llocs de treball.
Fem aturada a les costes del Maresme. Arenys de Mar ha senyalitzat un itinerari que recorre l'entorn d'Arenys i que l'han anomenat la ruta dels quatre turons i passa pel port d'Arenys, la façana marítima i turons elevats des d'on es veu el mar Oriol.
Sí, és una proposta esportiva i de lleure a l'aire lliure i és una ruta pensada per fomentar l'activitat física, el contacte amb la natura i els hàbits saludables. El recorregut es pot realitzar tant a peu com amb bicicleta i té el punt de sortida i arribada al fondo de les creus. El regidor d'Esports d'Arenys, Pau Moret, comenta els punts principals que recorre aquest camí circular.
Com a punt d'inici està establert la zona esportiva, depèn cap a la part que iniciem la ruta, cap a un costat o cap a l'altre, baixaríem per la part de la Riera, aniríem per la zona del Rial del Vareu, després una mica tota la part de Rieres fins a arribar al...
a la sortida que arriba pràcticament al port, des d'allà tornaríem per tot el front marítim, aniríem fins al final de... tirant cap a Sant Vicenç, fins al final de tot, tornarem a pujar per al Rial del Sàpid i aniríem fent tot una mica aquest circuit.
El centre excursionista d'Arenys de Mar ha contribuït a la planificació i al disseny de la ruta i ara la dels quatre turons s'afegeix a les ja existents que properament també seran millorades i rehabilitades. La nova ruta ara mateix està marcada en paper i sobre el terreny però també està previst que properament es pugui seguir a través d'aplicacions mòbils.
Tenim informació a la pàgina web de l'Ajuntament i mica en mica anirem actualitzant aquesta informació perquè possiblement després es pugui descarregar a través d'algunes aplicacions, per poder fer una mica de... Sí que està indicada físicament, però a vegades també ens agrada anar fent seguint el recorregut a través del...
del nostre telèfon i tot això s'anirà actualitzant. Per tant, ara mateix ja tota la informació que tenim, tant el disseny de la ruta, el circuit, el tenim penjat a la pàgina web, una mica la informació, i s'anirà actualitzant a mesura que tinguem més dades. El nou circuit esportiu de proximitat ha costat 18.000 euros finançats a través d'una subvenció de la Diputació de Barcelona dins el programa de suports 2025 per a la implementació de circuits esportius de proximitat.
Sant Andreu de Llavaneres disposa d'un nou circuit esportiu de proximitat pensat per fomentar l'activitat física a l'aire lliure i a l'abast de tothom.
Sí, Marina, avui de circuits de proximitat va la cosa, perquè a Sant Andreu de Llevaneres n'hi ha un altre, un recorregut que té inici final, en aquest cas, a la zona esportiva municipal, a l'Avinguda de Sant Andreu, i traça un circuit també circular de 7 quilòmetres que transcorre pel parc de la Font de la Llurita cap amunt. El projecte de senyalització i adequació del circuit ha estat possible gràcies al mateix projecte de la Diputació de Barcelona. Aquest finançament ha permès dur a terme el disseny del recorregut, la instal·lació de la senyalètica informativa,
i també la millora d'algunes tanques de fusta al llarg del traçat. El circuit de Llevaneres combina trams urbans i naturals i incorpora diversos punts d'interès i estacions senyalitzades amb informació sobre els exercicis recomanats i la distància recorreguda que permet fer un seguiment fàcil de l'activitat. El recorregut està pensat per un ús divers, és apte tant per fer-lo a peu com per completar-lo corrent o amb bicicleta. La configuració del circuit permet adaptar la intensitat de l'exercici a les necessitats i al nivell de cada persona.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada explicant que Tarragona recuperarà la bicicletada popular després de 7 anys sense fer-se. L'Ajuntament i Tarragona Esports aprofitaran el Tour de França, que tindrà la segona etapa a la ciutat, per promoure l'ús de la bici amb aquesta cita que es farà a la primavera.
El conseller d'Esports de l'Ajuntament, Mario Soler, ho ha explicat des de Fitur, que serà una manera d'engrescar els tarragonins i les tarragonines. La ciutat va celebrar la bicicletada per última vegada el 2019. Aleshores, hi van participar 3.000 persones. Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda.
Bona tarda. Situació que continua, i de fet continuarà esvalotada, pel que fa a tot el litoral. Atenció, perquè hi ha canvis de vents molt sobtats entre sectors litoral i també en funció de l'horari. Per exemple, al llarg d'aquesta tarda de dijous, el vent que s'imposarà serà el de nord o nord-oest, a tota la costa, i del cap de Beugú cap al nord i del cap de Salou cap al sud, molta tramuntana i molt de vent de mestral, sobretot al Golf de Sant Jordi i també al nord del Golf de Roses, i molt especialment al nord del Camp Norfeu.
Aquí tindrem Fort Amaró, Maragassa a la mateixa costa i ja marandins Maragassa consolidada. Per tant, Déu-n'hi-do com està de remenada la mar. També el divendres continuarà aquesta situació esvalutada. Atenció perquè al matí girarà el vent cap a Garbí una altra vegada. Mar creuada a la costa Brava i durant la tarda el vent que s'imposarà és el de Ponent. Per tant, farà pujar una mica la temperatura però també farà que l'estat de la mar estigui molt remenat. Sempre entre Maró i Fort Amaró a la mateixa platja. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Anem fins al servei català de trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Repassem aquesta xarxa viària. Comencem recordant que tenim tallada l'autopista P7, zona de Martorell, en direcció sud. Ara mateix, en el punt de desviament, la veritat és que no hi ha cues.
No hi ha retencions destacades, vaja. On sí que hi ha problemes, perquè segurament molta gent de l'àrea metropolitana de Barcelona va buscar alternatives com poden ser la Nacional 340, el que dèiem, on sí que hi ha problemes és la B24, retencions d'uns 3 quilòmetres entre Cervelló i Vallirana en direcció sud, com us deia, anant a buscar...
la nacional 340. Pel que fa a l'àrea metropolitana de Barcelona, destaca ara a l'extrem sud la B23, amb retencions entre Molins de Rei i Sant Feliu. I també a l'autobiadós hi ha aturades entre Sant Feliu i Cornellà, sempre d'entrada a Barcelona. A l'extrem nord destaca la C58, amb aturades també des de Moncada i Roixac,
Fins al nus de la Trinitat. Acabem amb una incidència a la demarcació de Girona. Unes obres de l'autocrista P7 a Viladamuls ja aturades d'uns 2-3 quilòmetres en direcció sud. És tot des del servei català de trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Les profunditats de l'actualitat. Volem anar al Delta de l'Ebre per fer un balanç de la passada campanya d'arròs-cel. Simarina, farem balanç de la recentment tancada campanya d'arròs 2025 i també parlarem de com afecten els temporals de fortes pluges com el que hem viscut esta setmana, així com les altes temperatures als camps d'arròs. I també sobre les conseqüències de l'acord de Mercosur per als pagesos del Delta.
Tot això ho comentem amb Àlex Morales, president de la Càmera Rosera del Montsiam. Àlex, benvingut a Randemar. Hola, molt bon dia i gràcies per donar la veu al sector. I tant, Àlex, abans de fer balanç, passem a comentar el temporal que està afectant ara mateix, sobretot ahir, que va estar plovent. Com afectarà això, aquest temporal, al delta de l'Ebre, als camps d'arròs?
Bé, pel que estem veient, per sort ja ha passat i aquest temporal ha afectat més el nord de Catalunya. Aquí al Delta, hem vist per les xarxes socials una mica animat, és com ha afectat aquest temporal aquí a la mar i als espais que estan més desprotegits. Hau tingut modificacions en el calendari de sembra, de cega...
Sí, sí, amb la campanya passada també van lleure moltes pujades a la primavera i vam començar l'ocultiu una mica més tard. Però, bueno, el mes de juny va fer molta calor i també després, allí a l'agost, també va fer molta calor i el que va fer és avançar-nos la cega. O sigui, la cega la vam tindre, la vam avançar els 10 dies dels calendaris normals que portem en aquests últims anys. És a dir... Sí, perdó, perdó.
Sí, sí que vam tindre, a veure, a final de campanya, episodis de pluja i menyaure un de pedra que va afectar molt aquí al terme de Sant Jaume. Per això teníem quasi un 80% de l'arròs dins la cooperativa, però menyaure algun soci que li va fer quasi un 90% de la producció. Per això, per aquestes coses, tenim assegurances i provem a afrontar aquestes situacions.
No, ja me'n recordo quan va ser això, la forta pluja, que evidentment des d'aquí ho vam seguir, des de l'Alta.cat, i les notícies de que, clar, hi havia part, la majoria ja estava entrat, ja s'havia fet la cega, però a productors li va anar tot del seu. Sí, sí, correcte, va ser més localitzat fins a alguns productors, sí, sí.
En general no va afectar tant a la producció, sinó va ser més algun productor que, per desgràcia, i va afectar més. Va ser molt focalitzat. I el que diies abans, és a dir, la pluja us fa endarrerí, però la calor us fa avançar. Correcte, sí. O sigui, l'arròs, perquè creix que necessita l'aigua i calor. Quan fa molta calor, el cultiu s'avança.
I clar, evidentment, com dius, no, necessiteu aigua, la del cel no la podem controlar, però nosaltres la que sí que fiqueu als camps. Explica'm una miqueta com va això, l'aigua, la fiqueu a dolça, salada, explica'm-os. Bueno, si fiquem a aigua salada, malament, eh? Aigua dolça, que és aigua dolça, sí o sí. Ja, però... La raó que l'existeix, o sigui, resistís molt bé, eh? O sigui, la veritat és un cultiu que aguanta molt bé la salinitat.
Però, bueno, per fer el cultiu necessites aigua dolça. I, sobretot, aigua bona i de qualitat està que ve molt bé del gel. O sigui, al final és tot. Jo, a veure, aquí diria que... A veure, l'aigua és un factor clau per a l'arròs. Però també aquí ficaria una mica més ja territori, no? O sigui, l'aigua és clau per... Aquesta aigua que passa pels arrossars, al final, doncs, passa...
per tot el Delta i això manté viu tot l'ecosistema d'aquí del Delta. Aquí sí que parlem de biodiversitat, d'aules, de fauna i d'un lloc natural que depèn directament d'aquesta aigua que circula per aquí als nostres camps. Per això dic que si falta aquesta aigua no ho nota només el pagès, aquí ho nota el territori.
No, ja, clar. Això de l'aigua salada t'ho dic perquè, clar, evidentment canvi climàtic, cada vegada s'està salinitzant més, l'aigua del mar està arribant més, vull dir, al final potser s'haurà de... no ho sé, l'arròs mutarà i no ho sé com anirà, eh? Bé, s'està treballant en algunes varietats més resistents, menys a la salinitat, però de moment... L'aigua...
En l'aigua dolçada. Sí, sí, que és la que dona vida, no? Al final, la que nosaltres bevem. Bevem, també. I si parlem dels preus, com tanca la cooperativa en termes de preus en guany? Bueno, a veure, venim de dos anys i tres anys bastant bons pel tema de preus, sobretot perquè la llei de l'oferta va demanar. O sigui, a nivell mundial, a nivell d'Europa, a nivell d'Espanya, van lleure...
sequeres, i això va fer que no hi hagués tanta producció, i això, aquí al Delta, per sort, teníem producte, i els peus estaven alts, i aquí ens vam aprofitar d'esta situació. Això, bueno, ja l'any passat ja ha canviat, tant al món com a Europa, com a Espanya, s'ha fet una producció més alta, i això, aquí també vam tindre el problema, que
tot el que s'hi teme per fer anar el cultiu, que són els adobs, els fitosanitaris, el gasol, aquí també van pujar i ara se mos han quedat uns preus alts, se mos ha baixat el preu de l'arròs i això al final condiciona la rentabilitat del soci i fa que això tot s'adjusti. Aquí a la cooperativa continuem funcionant i fent la nostra feina, però els marges, de veritat, s'han estret.
Clar, i a més de tot això que m'estàs dient, Àlex, també arriba l'acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur. Clar, això, per part dels arrossaires d'aquí, del Delta, quina és la vostra principal preocupació? A mi, al final, el que m'hi preocupa més és que aquest arross que entre, ja sigui, tant com sigui del Mercosur, com del judici asiàtic, que també m'ho entra molt, entre les mateixes exigències que tenim aquí. Aquí hi ha un arrossat del territori,
Nosaltres ens demanen moltes coses. Realment, al final, aquests arrostos que ens venen de fora són més a les mateixes normatives mediambientals, ni efectes sanitàries, ni tampoc. Té la possibilitat que nosaltres ens demanen. I aquí el que demanaria més que res és que tots tinguessin les mateixes arrostes de lloc. Entenc que aquests arrostos aquí a Europa és difícil d'arrost i ha d'entrar arrost, però al final ha d'entrar en les mateixes condicions que nosaltres ens demanen.
Clar, evidentment. I, Àlex, perquè estem dient que tant de Sud-amèrica com del sud d'Àsia entra, però és la mateixa varietat que tenim nosaltres aquí, o com va això? A veure, aquí no, més que res treballem a rossos de tipus llarg, aquí a Espanya...
Aquí al Delta el que treballem més és el tipus d'arròs rodó, però al final si hi ha una demanda i hi ha una facilitat entre el producte, ells es poden adaptar a fer les nostres varietats. Clar, nosaltres treballeu en l'arròs rodó, però en les llargues, no? Sí, sí, també en fem d'arròs llarg, i més els últims. L'any passat vam treballar bastant en l'arròs llarg,
perquè és un arròs que porta lligada a una epidemiologia que ens ajuda a netejar les terres. Clar, i tant que sí. Llavors, el que dient del Mercosur, no estem parlant de competència deslleial, que es diuen. Sí, correcte, és el que he dit, i al final ells aquí entren arròssos que no porten els...
les mesures estrictes que ens demanen des d'Europa, tant en mediambient, en productes fiscals i tal, i en deshabilitat i això, al final ens afecta el Pellès. Àlex, tu diries que estem dient uns costos de producció més alts i uns preus més baixos, hi ha risc real de la continuïtat dels arrossaires d'aquí baix?
Sí, realment, si això es continua en el temps, moltes explotacions d'aquí del Delta ho passaran malament. A veure, tenim els costos de producció molt alt i si els preus són baixos, al final això s'estretix i hi ha moltes empreses d'aquí del territori que acaben passant malament.
Clar, estem parlant de gent que viu d'això, gent d'aquí baix, i al final també la problemàtica de la regeneració, és a dir, que hi hagués detrás un canvi, no em surt la paraula ara, Àlex, que hi hagués un relleu, això. Correcte, relleu generacional, no em sortia.
Sí, sí, al final el jovent que vol incorporar-se al camp ho veu tot això, no?, i crea una incertesa de realment entrar o no entrar al sector. A veure, jo espero que tot això s'arregli i que, d'alguna manera, s'ha cregut l'olió de continuar treballant en el sector de la pagesia i en el de l'arròs.
Esperem que tot vagi bé. Clar, és que el sector primari està bastant malament tot això. Per exemple, l'altre dia parlava en pescadors i és el mateix, no? A casa, si veuen que estan patint el pare i la mare, després el fill o la filla no volen continuar. Correcte, sí, això és el que ens passa. Tot en l'arròs, ja...
és diferent, no?, és una mica, doncs, altres sectors estan patint més que en altres, en el tema del sector de relleu generacional, i també persones, parlo de gent de València que se dedica a l'arròs, que allí encara ho pateixen més que n'altres, aquí encara hi ha algun jove que entra en ganes i... Molt bé. Una mica el futur ho tenim garantit. Ah, doncs bé, m'alegro, perquè a la cooperativa, és a dir, clar, evidentment hi haurà gent de tot, però vull dir joves, teniu incidència a la cooperativa?
Sí, sí, sí. La veritat que sí, estem fent incorporacions de joves i, bueno, tenim un grup de joves en potenciar tot això, les noves incorporacions i, bueno, fem viatges, o sigui, estem damunt d'ells.
Molt bé. Quines diries que són, Àlex, les mesures que reclamaríeu a Brussel·les per que el sector millori i no passi allò de la competència de desllejar el que diem? Més que res, igualtat de condicions. El que nosaltres fem aquí, el producte que vingui fora, si demaneu el mateix. Controls reals a les importacions, no només sobre el paper, sinó...
amb traçabilitat, amb seguretat alimentària, perquè siguin iguals per a tots, i suport per a nosaltres, pel sector primari, amb ajuts econòmics o el que faci falta, perquè al final, sí que volem ajuts, però el que volem més que res és treballar en dignitat i tindre un futur.
Correcte, les mateixes competències i opcions per a tots, no? Correcte. I al final, el consumidor, tu diries que també té un paper quan tria l'arròs d'aquí baix? Bueno, quan algú mos compra l'arròs moncià, jo crec que està comprant l'arròs de categoria extra i en un estàndard de qualitat màxim, no?
Aquí nosaltres, d'alguna manera, treballem en arrossos monovarietals, però això al consumidor li dona moltes garanties. Al final, hi ha una petita diferència de preu, està clar, però aquesta diferència són uns 30 tèntims al quilo que realment, quan us diguem damunt del...
La taula d'aquí mig en deu persones, jo crec que apostar una mica, encara que hi hagi 30 centres de diferència d'un arròs a un altre, jo crec que aquí apostar pel territori, per aquesta qualitat que t'estic dient, jo crec que és bastant important. Apostes pel territori i per les famílies d'aquí, vull dir, al final tot fa, tot fa.
Correcte, sí, senyor. Al final, mirar una mica també el producte, on què estàs comprant, si és un producte de cooperativa, això jo crec que és bastant important. No, no, clar, vull dir, al final és com tot, no?, sempre que comprem, mirem, per exemple, fruita i verdura, no?, que estiguen de proximitat, fresques, el peix igual, posen l'arròs també. Molt bé, sí, això sí, ja. Que mos fixéssim una mica i miréssim el que comprem.
doncs perfectíssim Àlex ho deixem aquí seguirem pendents del tema i no res que vaig molt bé la campanya d'enguany a veure com estarà les pluges d'enguany i les calors i ja farem un repàs quan pertoc moltíssimes gràcies Àlex
Molt bé, moltes gràcies per donar veu al sector i esperem que vingui una campanya normal, que no tinguéssim incidències climàtiques molt fortes i al final tinguéssim una campanya bona. Moltes gràcies. Doncs Marina, esperem que la campanya d'enguany sigui millor pel que fa al preu de l'arròs. N'estarem pendents d'aquesta campanya. Moltes gràcies, Cel.
Continuem fent ronda pels clubs nàutics del nostre litoral i avui fem aturada a Roses per visitar el seu club d'esports nàutics. Sergi. Doncs sí, Marina, amarrem el Gen Roses i tenim el plaer de saludar l'Albert Mas Martí, que és el director tècnic del club, perquè ens posi el dia just a inicis d'any de la temporada que ve d'ara per endavant. Bona tarda, Albert. Bona tarda.
Primer de tot, és obligat preguntar-te, després d'aquestes llevantades i els aiguats, tot alloc per Roses? Us ha fet alguna espècie de dany dins de les instal·lacions? Bé, a Roses tenim aquesta curva al final de la badia, i el gent, per sort, de llevant estem mitja recer, llavors sí que la platja ha canviat una mica a causa de les onades, però en principi instal·lacions, migracions i tot, ha quedat ok. No hi ha hagut dos perfectes.
ens l'alegrem, evidentment, per tota la part que ens toca. I ja dèiem que estem a inicis d'any, inicis del 2026. Encara és, volíem dir, aquesta temporada baixa pels clubs nàutics, no? Però com es presenta? Quina mirada heu fet en aquest 2026?
Bé, doncs, en principi, mantenim activitat, també, la direcció és nova, llavors, el projecte principal és mantenir l'activitat que teníem fins ara, llavors, seguim igual, mantenim el llistó amb el nivell d'esdeveniments, seguim apostant pel casal, que és el màxim producte de l'estiu, i potenciant els equips de competició, com hem fet fins ara, i seguint en aquesta línia d'esdeveniments, competició i casal.
Perquè, més o menys, quan doneu el tret de sortida a la temporada? No sé si he anat a Rata abans quan he dit que ara estem en temporada baixa del club. No, sí, sí, és correcte, perquè també el canvi d'hora ens té hores de llum, per tant també hores d'activitat, i ens trobà per una activitat escolar, que tampoc no tenim gaire marge d'aquesta època de gener i fàbremars.
Però sí que a partir d'abril, amb el canvi d'hora, ja comptem arrencar activitat amb Setmana Santa, amb escoles de vela, acollir grups externs que ens venen d'efectivitat i arrencar a tope amb tot el tema de competicions i esdeveniments ja. Entrem precisament en aquest tema de la competició. Quines competicions així importants teniu programades per aquest 2026?
Doncs a part dels que ja tenim de sempre, aquest any tanquem circuit de dos classes, tanquem circuit català de Windsor i circuit català d'Ilca 6, i després ja, passat l'estiu, tenim com a regata rellevant, tenim Copa d'Espanya de patir a vela.
I comentaves també a nivell d'activitats escolars. Crec que l'altra vegada que ens vau acompanyar, ja fa un temps, ens vam dir això, no?, del projecte de portar la vela a les escoles, que és un dels camps importants on treballeu. És el projecte Esport Blau, va començar ja fa uns anys. Tenim 5 escoles de roses vinculades, més les escoles de Pau i Palau, que també estan en un projecte.
I tenim un trimestre on tot el fiquet de primària de Roses venen a efectivitat, tenim vuit classes en total, i això, tenim un trimestre que cada vegada ho faig en sessions, i és com una porta d'entrada a aquest món, a l'esport de la vela, i després a partir d'aquí hi ha dos projectes que permeten continuar navegant, també projectes derivats d'això dels per blau.
I aquesta porta d'entrada va continuant? Vull dir, aquests alumnes que els veieu que venen a fer els seus primers passos a vela, n'hi ha forces o hi ha una proporció destacada que, per exemple, continua practicant vela amb els anys? Suposo que, com tots els anàlegs, hem de competir amb altres esports com el futbol i el bàsquet.
Llavors, la majoria de nens de cinquè primària ja estan compromesos amb altres entitats, però sí que sempre intentem entre cinc i deu nens que acabin quedant-se al club i vinculant-se a l'activitat del club i seguir navegant amb aquest inici que han fet amb el Poblau. Entrem en una miqueta el funcionament del club. Quines seccions formen part del gen Roses i quina activitat té cadascuna d'elles?
Ara mateix tenim la més gran, suposo que és la secció de natació, que fan activitat no aquí al club, sinó que fan a la piscina municipal de Roses, que tenim molts equips i tots van fent... Competeixen quasi tothom, tenim competició des de l'esport de base fins al màsters, competim a piscina a ives obertes, després tenim secció de gara i windsurf, que també competim sobretot a nivell català, tenim Optimist, Ilka i Tecno i Ecofoil, de windsurf, i després tenim la secció de REM,
que també ara hem considerat un segon equip de rem, fem rem de lleut català, i ara ens volem minjar també amb el rem de març, i després apartem secció de motonàutica, que també és molt activa, i secció de creuer, que també van fent alguna regueteta. Ho hem vist a altres clubs nàutics, no sé si és el cas també del Gem Roses, que també s'ha introduït, per exemple, el tema de l'esport adaptat i de l'esport inclusiu, en aquest sentit. Com ho treballeu vosaltres?
Nosaltres formem part d'un projecte de la Federació Catalana de Vela, que és Vela Inclusiva en Família. Tenim unes sessions que va pacat per la federació i venen a navegar nois i noies amb la família, que crec que són 5 o 6 sessions, i després tenim un projecte que és tot on pot navegar. Tenim alguna entitat de roses, tenim un parell d'entitats, que venen també, fan activitat, poden fer activitat gratuïta, i nosaltres ho centrem a l'estiu, tenen sortides amb Vela, sortides amb Caia, amb el Padre Xela...
I això, fem com un primer contacte per famílies i nens amb esports nàtics, no només vela, sinó també altres esports d'aigua, com són el caiac, el pàdel, i això. I em comentaves que un pes important, evidentment, el tenen els casals d'estiu, no? Els ocupen pràcticament des que els nens acaben el col·le fins que tornen? Quins esports hi practiquen? Sí, bé, un casal, això és un producte de l'estiu...
Intentem agafar la setmana de Sant Joan, cada any varia en funció del calendari escolar, no?, i agafem fins la primera de setembre, just abans de començar el col·le. Són setmanes les primeres d'última, tenim menys gent, però sí que intentem tenir activitat, ni que sigui amb grupets de 5-10 persones, i el pitjor d'estiu sí que podem tenir fins a 75 persones de casal, sinó activitat.
I d'activitats, això, una mica representant tot el club. Tenim bella, windsurf, tenim kayak, paddle, algú de rem aquest any també, fem activitats de snorkel, fem les també d'educació ambiental, fem divulgació ambiental a quasi tots els grups d'edat. I l'any passat vam començar també a fer una sessió de piscina amb els tres petits, que fan dos dies a la setmana, van a la piscina i fem com una petita classe de perfeccionament, de natació i així.
Noteu els darrers anys que s'ha reactivat, o els que som de fora, mirat des de fora, ens dona la sensació que s'ha reactivat la nàutica i s'ha reactivat tot el lleure relacionat amb el mar, no? Ho esteu notant vosaltres des dels gens roses? Sí, jo diria que més calmada fins i tot amb el medi natural en general, perquè la gent cada cop busca més contacte amb l'exterior, medi natural, busquem més opcions que no siguin indoor, no?
i es nota, es nota, la gent sí que té més tendència, hem consolidat grups de casal, la gent ve més continuadament ampliant setmanes de contractació, llavors sí que notem que la gent tendeix més a atendre cap a esports a l'aire lliure. Esteu a tocar de Parc Natural de Cat de Creus, Roses, quina relació hi teniu amb el parc des del club?
Sí que estem a tocar, no tenim activitat directament a dintre del parc, perquè les coccions que fem ens quedem a la cara de la Madrava, no anem més enllà. Clar, també tenim molta competència amb balles de lloguer i d'embarcacions, llavors no ens separem molt cap a aquella banda perquè és la que està més freqüentada, sobretot per lloguer de motos d'aigua i embarcacions de lloguer, llavors no arribem a entrar al parc directament a fer activitats.
I ja per acabar, Albert, just a final del 2025 vau signar un nou conveni, una renovació de conveni amb el Port de Roses. Quina relació hi teniu i com es materialitza això? Bé, la relació amb port és molt bona. Sobretot en tema d'esdeveniments és on col·laborem més. Tenim unes subveniments on ens ajuden, fan suport a tota aquesta activitat de promoció sobretot d'esport base, d'activitats nàutiques,
I llavors aquest conveni de col·laboració, a més a més, ens cedeixen una embarcació amb un patró per atacar les competicions i així. I això, aquest conveni, era una renovació que ja portàvem des de 2024, em sembla, i ha sigut la continuïtat de tot aquest procés. A més, aquest any hem presentat el projecte de Rem de Mar, al qual Porrosos també s'ha sumat, i ampliem tot aquest projecte a la part també del Rem de Mar.
Doncs fantàstic, o sigui, els records i aquesta combinació entre els dos. I finalment, Albert, no sé si tens números al cap, o quants socis hi teniu al club? Com de gran és la vostra comunitat? Ara ens sembla que arribem a 835, perquè tenim un número així àpex.
Doncs, Albert, moltes gràcies per passar per la Randa Mar, per portar-nos l'actualitat d'aquest Club Nàutic dels Gens Roses. Des de l'escala us veiem, us tenim just al davant. Mercès, per passar aquests minuts aquí. A vosaltres, merci.
Moltes gràcies, Sergi, moltes gràcies, Albert, per portar-nos una setmana més l'actualitat dels nostres clubs nàutics de tot el territori. La seguirem escoltant i la seguirem de ben a prop durant tots els programes que ens quedi. Moltes gràcies.
El mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les jornades i les sars siguin el far.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa, de res, 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. Encara tenim moltes coses per explicar. Anirem un altre cop fins al delta de l'Ebre, assajarem pel futur entre dos països i acabarem també el programa d'avui parlant de les llevantades. Així que no marxeu, estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Fins demà! Fins demà!
Roy a l'escola de formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Tere Ortega. Avui la història s'ha repetit. Encara no hi havia trens aquest matí. La resignació dels usuaris d'ahir a l'estació de Tarragona s'ha convertit avui en indignació. Entenc que se'm vulguin assegurar, però...
Home, doncs que no surti el tren, si més no, o que et posin sistemes alternatius, perquè aquí al final et diuen has de buscar-te una sortida, està molt bé, però no et posen autobusos. Que se haga una huelga porque los maquinistas no quieran trabajar, yo lo entiendo, porque es la seguridad de ellos y la nuestra, pero también el...
La falta de trens ha omplert les andanes a l'estació d'autobusos de Tarragona novament avui. L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa un servei especial d'autobús llançadora entre l'estació de tren i les instal·lacions de Batestini.
Tarragona intensifica la seva presència a Fitur amb una agenda farcida d'actes durant la jornada. La consellera de Turisme, Montse Adán, diu que el sector passa per un bon moment a la ciutat i que així ho demostren les dades. Tarragona sempre dèiem que era la joia del Mediterrani per descobrir. Jo crec que aquestes dades també que presentarem en breu, que ens veuen aquests bons resultats, aquest creixement de rècord que va ser l'any passat i que en guany consolidarem, ens està dient que anem per bon camí.
Aquest migdia hi ha hagut una de les cites més destacades d'aquesta edició. La ciutat ha fet gala de ser sortida d'una de les etapes del Tour de França i de l'aposta pel turisme esportiu. També avui s'ha presentat la guia Repsol i la gala dels Sols Repsol, que aquest 2026 se celebrarà a la ciutat de Tarragona.
La sala Trono aposta per les creacions tarragonines en la temporada de primavera, que s'estrenarà el febrer i s'allargarà fins al maig. La programació que s'ha presentat avui es desplegarà a l'espai El Magatzem. La nova temporada inclou dues estrenes absolutes a companyies tarragonines, Aixey Potato, i també amb funcions. Durant dos caps de setmana a l'abril arribarà a la ciutat el muntatge Francisco Frasco dels Tarragonins a cridar produccions.
El director de la Sala Trono, Joan Negriet, diu que l'objectiu és apostar i acompanyar els productes locals. Això és un dels sentits que té la Sala Trono, que companyies tarragonines neixin i sàpiguen que tenen un espai aquí a Tarragona per poder exhibir la seva creativitat, el seu talent i les seves produccions.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Després anirem fins al delta de l'Ebre per comptabilitzar aus d'hivern. Concretament en farem els cents. I acabarem el programa d'avui passejant pel futur i descobrint dos nous països. Fent, com diria el nostre company Josep Sunyer, que està allà al futur, un mar i muntanya. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Avui volem conèixer tot allò que podem saber de les llamentades. Després del pas del temporal Harry a principis d'aquesta setmana, és hora ara de la secció d'Ai, això no ho sabia, Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina. Avui fem una nova secció d'Ai, això no ho sabia. I després d'aquest inici de setmana que hem tingut, amb aquesta llamentada, aquesta...
Bé, sí, sí, aquest temporal Harry de Llevant, avui el Gaia, això no ho sabia, el que volem fer és parlar d'això, parlar de les llevantades, i ho farem, com sempre, amb el Carles Obach. Carles, molt bona tarda. Hola, molt bona tarda, molt bona tarda. Tot i la pluja, les humitats que hem tingut, crec que els tenim que desitjar.
Molt bona tarda, molt bona tarda, eh? I ben protegits, sí, sí. I tant. Doncs Carles, ell és el president del Club Nàutic d'Arenys, sempre amb qui fem aquesta secció per aprendre moltes coses, eh? Que aprenem del que ens envolta, del que ens rodeja i sobretot del que té a veure amb el mar. Un mar que aquests dies tenim, eh? I hem tingut, sobretot a inicis de setmana, doncs molt, molt, molt alterat, amb un temporal...
Increïble, un temporal molt fort. Jo no sé, Carles, com ho heu viscut tot plegat. Jo, quan em va passar això, em va semblar que amb tot el que havíem explicat durant la temporada passada, si podem dir temporada passada, paraules senzilles, seria un bon moment.
Doncs perquè poguéssim explicar amb els nens, nenes, els avis i els àvies, els pares i les mares que ens escolten, no?, en paraules senzilles, no tècniques, què és el que està passant, no?, i a vegades parlem molt, diguéssim, de la llevantada i què és la llevantada, i ja, doncs, va ser un bon moment de poder explicar què ens ha passat aquests dies de llevantada, no?,
Aleshores, sense més preàmbul, quan en diem llevantada, Oriol, és perquè el vent ve de llevant. Si recordes quan vam fer, perquè el que ho vau escoltar i els que no, doncs ho repetim ara, no repetirem tota la rosa dels vents, però des de l'entorn de llevant, llevant és per un tessor al sol, tenim un vent que ve del nord-est, que en diem
en Gregal, que ve de Grècia, però això ja ho vam explicar. Un dia ho vam explicar perquè es diu Gregal, que ve de Grècia, tot i està aquí dalt, no? I ve del nord-est, eh? Després tenim el vent propi de Llevant, que ve del nord-est, és testa, i llavors tenim un vent que ve del sud-est, que en diem Xaloc, el Xaloc, eh? Doncs, quan burlen aquests tres vents, Oriol, en diem, doncs, que bufa Llevant. Sí, sí.
Llavors, què passa quan venen aquests vents? Doncs quan venen aquests vents, doncs empuixen l'aigua cap a la costa, i vinga, empuixa l'aigua cap a la costa, cap a la costa. Quan bufa un vent que ve de terra cap a mar, no empuixa l'aigua cap a la costa, sinó que se la porta mar endins, se l'emporta mar endins, i quan bufa el nord i tal, doncs se l'emporta dins, i quan bufa l'oest, el garbí, s'ho emporta cap endins.
En canvi, aquí el nostre litoral català sí que tenim zones protegides de llevant, però estem molt, molt, molt subjectes a tots els béns que ens venen de llevant, ens donen, tenen port oberta.
Llavors, aquest vent genera unes onades i, a més a més, aquest vent no és un vent que s'ha creat aquí davant mateix i les onades s'han creat a pocs quilòmetres de casa nostra. No. És un vent que, inclús, hasta ens pot venir...
Les onades des del golf de Lleó, on es poden venir d'Itàlia, és un bé que porta, diguéssim, molts i molts d'axilòmetros que va bufant, que va bufant, que va bufant, llavors una onada atrapa l'altra i es va fent més gran, es va fent més gran, i d'aquesta manera fins que arriba un moment...
I és que arriba un moment que aquesta onada tan gran, tan gran, tan gran, tan gran, que doncs heu vist per la televisió, o heu vist en fotos, arriba a terra. I quan arriba a terra, què passa quan arriba a terra? De moment, tota aquella energia, perquè l'aigua pesa, us ho puc assegurar, són milers i milers de tonelades que venen amb una determinada velocitat,
Xoquen, xoquen. Llavors, si no tenim dic, si només tenim platja, tenim platja, què passa? Arriba tota aquesta força i puja cap a la platja, d'acord? Descalça a la platja i, a més a més, al tornar cap endintre, s'emporta la sorra.
Em segueixen, no? Sí, perfectament. Vinc, porto molta força, vaig cap a la platja i m'emporto la sorra. Això és el que es va veure, doncs, aquests llavantades, doncs, quan hem vist la Costa Brava, hem vist Badalona...
hem vist en el Mercoci el Premià, hem vist, doncs, diversos llocs i per les zones de Tarragona en què les onades entren, entren, entren, fan molt de mal i, a més a més, s'emporten la sorra. És important això. Al davant, Oriol, s'emporta la sorra de les nostres platges. Sí. Sí. I, aleshores, la pregunta que es poden fer els que no ens han escoltat i on se'n va la sorra,
i on se'n va la sorra. Doncs la sorra no se'n va massa lluny, però se'n va marandint-se, marandint-se, pot ser a 100, 200 metres, fins a un lloc que allà ja no hi ha més força per continuar-la transportant, i allà es queda, allà es queda, es queda paradeta. Però llavors veus les platges que s'han quedat sense sorra, i on està la sorra? Doncs a 200 metres d'allà, allà està paradeta. Ahà.
I quan tornarà? Doncs quan faci més bon temps, o quan bufin petits garbins i tal, doncs aquesta sorra tornarà a poc a poc, a poc a poc, a omplir les nostres platges. Però de moment, sense sorra. Sense sorra, i tant.
I abans feien allò, Carles, amb una draga, una màquina que bombejava tota la sorra d'aquí, d'una mica més enllà, cap al fons, i la tornaven cap a la platja. Bé, un sistema que no era tampoc 100% eficaç ni productiu. No, no, no ho és. No, no, en absolut, en absolut. Contra la naturalesa, aquests invents no serveixen de res.
De res, de res, de res, de res. Perquè tu podràs moure la sorra de manera mecànica d'un costat cap a l'altre, però vindrà una llamentada que és potentíssima i aquella sorra que has posat durant setmanes i pagant centenars de mils d'euros se'ns en dirà. Per tant, no té cap sentit, no té cap sentit. Una altra cosa és que tu puguis fer el periper perquè venen...
La gent es té de banyar davant de la platja, però no regeneraràs una platja a base només de posar-li sorra. Llavors, l'altra cosa que és interessant és, bueno, i per què tenim aquestes llavantades? Què produeix que es produeixin aquests vents i aquestes onades?
Llavors, això és el tema que té a veure amb la temperatura de l'aigua i la temperatura de l'aire. Aigua i aire. Vam dir, també, que l'aigua calenta, sembla que hauria de passar més que l'aigua seca, però l'aigua calenta, l'aigua amb vapor,
pesa menys i per això puja cap amunt. Quan ens banyem a la dutxa, veiem que l'aigua puja cap amunt i l'aigua calenta. Llavors, què passa? Aquesta aigua calenta del nostre mar va pujant cap amunt, cap amunt, cap amunt, i allà es troba amb el vent fred que ens ve de l'Àrtic.
del Polo Norte, eh? I llavors què passa? Quan el vent fred es troba amb l'aire humit, es forma, diguéssim, una pluja, es formen gotes, es formen núvols i comença a tapar-se, a tapar-se, a tapar-se, a tapar-se, i es comença a muntar un cicle, eh?
de tu em puges aire humit, jo cada vegada soc més fort, més fort, més fort, més fort, i aleshores això és el que genera la gran tormenta. La gran tormenta és aquesta. La gran tormenta és la barreja entre...
L'aire, l'aire calent, que ja encara, encara que estiguem a l'hivern, l'aigua no està a 0 graus, està a 10, 11, 12, però n'hi ha tanta, tanta aigua que això va pujant cap amunt i aleshores fa cansar.
es cloveixin aquestes grans tormentes que a més a més duran diversos dies, és a dir, una llevantada no és allò un ruixat d'estiu, no, no, ja heu vist que estarà diversos dies, i clar, a més a més va insistint, insistint, insistint.
Això ho hem parlat quan tens... El tema és platja, només és platja. Ara, què passa quan tens un dic, un dic amb pedres grosses? Ja vam dir que el moll, la paraula moll venia perquè és una mole. El moll, quan arriba al moll, el moll li fa de barrera i l'energia que porten les onades...
xoquen contra aquelles pedres que estan posades de manera, diguéssim, una miqueta amb una inclinació determinada perquè l'energia es perdi, tot i que a vegades inclús arriba a superar el dique, però protegeix, és a dir, el moll ens protegeix, ens protegeix d'aquestes noves tan fortes, de tal manera que les embarcacions que estan a dintre el port, les que estan a dintre el port, estan
molt protegides. Les onades no els impacten amb ells. Això no és així. Ara farà el 31 de gener del 1911. Va haver-hi, segons sabem, el temporal que va haver-hi més mortalitat per una llevantada, que és el temporal de les ànimes, Oriol. Amb aquell temporal 1911.
Van morir cent i escaig persones, gent que va sortir a pescar amb les seves barques, amb vela llatina, amb rems, en un dia que era estupendo, el temps va canviar en qüestió de res, de minuts, hores, i no van tenir temps d'arribar a cap refugi.
A cap refugi. I aquí he fet servir la paraula refugi per indicar una vegada més, jo soc, diguéssim, molt, molt, molt, molt defensor del que en diem el port refugi. Un port refugi és un lloc perquè les barques i els barcos...
ja siguin professionals, ja siguin esportius, ja siguin de pesca, quan van maldades puguin trobar una entrada segura. És a dir, el port refugi serveix per això. Serveix perquè quan un dia és com avui, ara ja la gent no surt.
Però sí que et pots trobar-te a gent que estava a mar quan va entrar el temporal, i t'he d'entrar al port. Si tu tens un port-refugi amb una bucana oberta, que t'espera perquè entris, doncs això salvarem vida.
Això no va passar l'any 1911 i per això sempre aprofito quan parlo que la importància és que a Catalunya tinguem port-refugi que ens els hem anat carregant tots. O no fem port-refugis. I en canvi, vull dir que soc d'Arenys i creiem que des del port d'Arenys, que és un port-refugi creat,
després del 1911, és precisament, no és un port pel poble d'Arenys, és un poble per Catalunya, és un poble pel país, és un poble pels navegants, és un port pels navegants perquè es puguin trobar-se...
reservats i es puguin venir i es puguin trobar tranquils quan els agafa, diguéssim, el tràngol aquest d'un llevant. Per tant, per mi el post-refugi és, acabo si et sembla bé, no és un luxe, sinó que és una necessitat que l'Estat, el país, té de posar a disposició de la gent que navega i que es guanya la vida com ahir els pescadors. Aprofito, per exemple, ahir
Vaig estar en la confraria d'Arenys amb l'acte, diguéssim, reivindicatiu del que s'estan fent amb les quotes pesqueres. Aleshores, jo crec que aquesta gent es mereixen un tracte, diguéssim, que no sigui aquest de voler-los fer desaparèixer del mapa. Per tant, els tenim d'ajudar tots, els tenim d'ajudar tots i tal.
Per tancar, també ho vam fer-ho ahir, crec que també ho hem de fer-ho avui, disculpeu que sigui així una mica sèrio, és recordar una mica la mortalitat que vam tenir el diumenge amb l'accident, amb l'accident de Córdoba, que va amb 80 persones, d'acord? Sí. I amb això, doncs, jo tancaria, dient, doncs, que...
Potser us he pogut explicar el que és el llevant, per què el llevant és tan dolent perquè les onades venen de mar cap a terra, perquè venen de lluny, venen molt fortes, porten molta energia, porten molts dies, i per això fan tan de mal les llevantades. D'acord?
I tant, perfectament d'acord, i tots els efectes i les conseqüències d'aquesta llevantada els hem vist i els podem seguir encara veient, Déu-n'hi-do, la que hem tingut a l'inici d'aquesta setmana. I tant.
Doncs escolta, Oriol, moltes granes. Com diu la meva mare? El foc aturador, l'aigua. Totalment cert, i tant. Doncs vinga, ho deixem aquí. Adéu, Marina, adéu, gent que ens esteu escoltant. Adéu, Siau, Cargas, molt bona tarda. Adéu, adéu, adéu.
Baixem ara cap al Delta de l'Ebre, canviem radicalment de tema i volem descobrir què és exactament els 100 daus hibernants que es du a terme cada any a tot el nostre territori. Per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat parla amb el coordinador de 100 daus hibernants de la província de Tarragona, Cel.
Simarina, anem a comentar-ho amb Edu Gràcia, biòleg i coordinador dels 100 daus hibernants de la província de Tarragona, perquè ens ho expliqui tot sobre els 100 hibernants i, en particular, el cas especial del Delta. Edu, benvingut a Randemar. Hola, bones, què tal? Encantat. Per començar, si et sembla, i per ficar en context els qui no són experts en ornitologia, perquè potser se pregunta què és exactament els 100 hibernants.
Bé, els cents hivernants, explicat així de manera planera, és un comptatge dels ocells que passen l'hivern a les nostres contrades. I els cents hivernants que trobem a terme al llarg d'aquests dies se centra més en els ocells hivernants que estan lligats al medi aquàtic. Bàsicament això es tracta de fer la millor estima possible de...
dels ocells que passen l'hivern lligats amb ambients aquàstics al nostre país. Clar, que passen l'hivern no significa que durant la resta d'any estan aquí, no? Exacte, és a dir, nosaltres separem els vitòlegs, els biòlegs, separem els ocells que passen amb nosaltres només l'hivern, els ocells que passen amb nosaltres només l'estiu, els mirificants, després hi ha ocells que els trobem
amb les mateixes mesures d'estiu i hivern, i després alguns que només els tenim en pas. I cadascun d'aquests moments ens diuen unes coses. I llavors ens dediquem a veure els que passen l'hivern amb nosaltres. I per què és important dur aquest compte dels ocells?
Bé, els recomptes d'ocells, com es fan de manera coordinada, això no només es fa aquí a casa nostra, sinó que pertany a un cens molt més gran que fa molts anys que es du a terme a nivell europeu i fins i tot als països d'Àfrica, d'Àsia, serveix per avaluar les fluctuacions de les poblacions d'ocells i com aquestes ens indiquen com passen coses. Els ocells són...
molt sensibles als canvis i el fet que puguin volar a desplaçar-se ens dona molta informació sobre què està passant al voltant. Afectes de canvis del territori, efectes de canvi climàtic... Doncs fer aquests censos és important perquè ens dona moltíssimes dades i moltíssimes eines per poder avaluar altres canvis molt més grans.
Clar, i quan pensem, no?, compta ocells, compta moixons, que aquí baix li diem moixons, podem pensar, podem veure que és una tasca molt complexa, no?, explica'm com se du a terme, a la pràctica, no?, això, perquè, clar, entenc que hi ha una coordinació molt extensa, però, evidentment, no repetir moixons, no sé, Edu.
Clar, el primer que m'agradaria dir, sobretot perquè quedi en valor, és que la infinita majoria de gent que participa en aquests censos aquí a casa nostra són voluntaris. És a dir, a la província de Tarragona tenen a ser unes 40 persones que majoritàriament es dediquen a altres coses, cadascú tenim les nostres feines, i sortim amb el temps que podem i tenim a punta ocells. Diguem, jo separaria en dues parts. Les localitats petites...
Els espais petits es fan contagis generals tots alhora. Si jo, per exemple, vaig a visitar una bassa petita aïllada d'altres basses que no forma part d'un nucli més gran, bàsicament el que faig és comptar tot el que hi ha en números absoluts i després passaré les dades de les espècies que es demanen pels cens, que no són pas totes les que es poden veure, no?
I llavors faré recompte, si hi ha tantes fotges, faré tantes fotges, tants anacs coll verds, tants morells de cap roig, etc. Els espais molt grans, com és el cas particular del Delta de l'Ebre, no es pot fer ni per una sola persona, ni es pot fer en un sol dia.
llavors els censos s'han de dividir per intentar apuntar a la vegada un ocell concret per part de moltes persones a tot el territori a la vegada per evitar dobles contagis, per evitar deixar-nos d'ocells, i així es fa, per exemple, amb les potxes, es fa amb les anàtides, es fa amb els ardells com els Bernats de Saires o... Llavors, depenent de l'expansió del territori, s'ha de fer d'una forma o d'altra, però al final el que fem és...
comptar un a un tots els ocells que trobem i com això es coordina en un espai de temps relativament petit, intentar que aquests nombres siguin els més piedadignes possibles.
I tu, Edu, com a coordinador d'aquí, de la nostra província de Tarragona, la teua tasca, clar, estàs donant mèrit als voluntaris, que tu també ho ets, voluntari, que al final són ornitòlegs apassionats, al final és un hobby, i a part de tu sortir a comptar, que entenc que també ho fas, a part la teua tasca com a coordinador, quina és?
Bé, la meva tasca bàsicament es tracta de tenir clar quines localitats s'han de fer i si s'ha de fer dir alguna respecte a l'any passat, per exemple a la província. S'estan fent 55 localitats diferents. Clar, el Delta d'Ebre és una enorme, però després també tenen importància totes aquestes zones petites, que no per petites acaben sent marginals a nivell de números.
Llavors, la meva tasca és tenir en compte que s'han de fer totes aquelles zones, contactar amb tots els voluntaris de la zona per veure si aquest any poden tornar a fer o no poden tornar a fer les zones que van fer l'any anterior, si hi ha zones noves buscar gent de prop perquè a veure si s'hi poden atençar de manera voluntària a fer aquelles zones,
i després intentar recollir tots els resultats de tots els censos de la província, tret del Delta d'Ebre, que directament parlen amb el funcionari general, i endreçar tots aquells censos i passar-los a la Generalitat.
Clar, és a dir... La tasca és aquesta. Sí, la tasca és ardua, no?, que diem. Però aquestes dades, després, són públiques on se registren? És a dir, una persona, per exemple, com jo, tenim accés? Sí, sí, sí. Tots els informes, és a dir, totes les dades, per exemple, que passarem ara, es remeten a la Generalitat. Hi ha un coordinador general, que és en Ricard Gutiérrez,
del Departament del Territori, i el Departament el que fa és agafar totes aquestes dades, analitzar-les, fer línies de tendència des de fa molts anys fins ara per veure si les poblacions pugen, baixen, a què es pot veure els petits canvis que es donen, i s'edita un informe anual. Aquell informe anual es pot trobar a la pàgina de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya,
dins d'àmbits d'actuació, està penjat l'informe de cada any i s'hi pot accedir. És un pensament on es pot veure tant els anàlisis que s'han fet com els números absoluts de cadascuna de les localitats que s'han pensat.
I Edu, clar, això ho esteu duent a terme ara, els cents hibernants, és ara l'època de l'any, però quan comenceu i quan tardeu en acabar? És a dir, cronològicament, quant temps us costa? Clar, el tema d'això és que comencem a preparar-ho molt abans, però la feina de camp s'ha de concentrar en 10 dies, precisament per evitar aquest... que pugui haver moviment d'ocells...
per distància entre censos. Llavors, aquest any, per exemple, els censos s'han encabit entre el 7 i el 20 de gener. Per què els fem el gener? Perquè és una època on de migrants, en principi, ja no en tenim, que puguin alterar el contagio, és a dir, els que havien de marxar amb el cap, els que havien d'arribar han arribat, i encara no hi ha moviment d'ocells que vinguin per començar a criar. I, teòricament, dic teòricament perquè aquest any és excepcionalment estrany,
Són uns dies bastant estables en quant a precipitacions i a temps, perquè agafa la típica temporada aquesta més freda de la setmana dels verguts i així, on no plou per norma general i és relativament fàcil fer el cent. Llavors es fan entre 10 i 13 dies, i en els que són 10 i en els que són 13, per intentar això, fer una fotografia exacta de com es fan ara.
perquè si anem més dies, hi ha ocells que ara ja a la llevantada poden desplaçar molts quilòmetres perquè no estan vinculats a un territori de cria. Llavors, els ocells moure's és relativament fàcil. I abans, com comentaves, que el cas del Delta és peculiar, és especial, funciona diferent, va part. Ja dius que els d'aquí del Delta es dirigeixen directament al coordinador general. Clar, el Delta de l'Ebre, aquí, Edu, estem vivint...
Ara mateix, un auge del turisme, per exemple, del turisme ornitològic. Hi ha molta gent que està aficionada a l'ornitologia, experts. També aquí hi ha, per exemple, un gran festival, o Delta Birding Festival, dedicat a l'ornitologia. Aquí al Delta tenim, al final, una pedra preciosa en quant a l'ornitologia.
Sí, el Delta és un tresor. El Delta és un tresor a nivell natural en general i a nivell ornitològic en particular. El Delta és una d'aquelles zones que està a l'agenda de qualsevol ornitòleg d'Europa com a lloc a visitar, però és un tresor fràgil. És un tresor que s'ha de cuidar i s'ha de vigilar i s'ha de vetllar perquè continuï sent un tresor.
Hi ha moltes coses que es modifiquen i no depenen del Delta, però sí que s'hi veu afectats, com el cas de moltes anàpides que estan en decliu, que estan disminuint els nombres, no només per accions locals, sinó per dinàmiques més generals, el canvi climàtic, moltes coses que fa que fins i tot hi hagi immigrants que no baixen tan a baix...
temperatures que propicien que vinguin unes espècies i no unes altres, estat de les aigües... Bé, hi ha una afectació general, però que si això es mira des de la perspectiva de la importància que té, primer naturalística, però fins i tot com a motor econòmic i com a motor social, el delta, cuidar i protegir i saber-ne més per cuidar i protegir un territori com aquest és totalment necessari.
I com has adelantat abans, que aquí al Delta surt la gent, és a dir, per com ho he entès, ara me rectifiquis si ho creus, és a dir, la gent surt alhora al mateix temps, se repartix lo terreny i ho compta. Sí, el que passa és que al Delta torno, ja està el volum que moltes vegades s'han de comptar espècies per separar-se. És a dir, si avui es fa un comptatge de...
gavines, la gavina rellera, que de fet, per exemple, almenys fins el 2025 no es feia tots els anys, pel volum que podem trobar, clar, quan tens tota aquesta gent ocupada comptant gavines als camps, a les platges, mentre estan comptant tot això, a la vegada no poden comptar nàpides o no poden estar comptant fotges o... Llavors s'ha de diversificar, es fa d'una manera...
Molt coordinada, però no totes les espècies a la vegada. Perquè si realment fessin totes les espècies a la vegada i intentessin escombrar tot el delta, com trigaríem diversos dies, el fet que es puguin moure, per exemple, ànecs de la tancada, l'encanyissada, i fessis dobles puntats de totes les deixessis seria més probable. Llavors, el que s'intenta és treballar per...
I Edu, és que la veritat m'hi costa una mica imaginar-ho perquè, clar, tu, per exemple, et plantes al mig d'un... aquí al Delta, al mig d'un camp de rossars i veus, per exemple, els moixons que van passant d'equits espècie que estàs fent aquella espècie. És tipus manual que vas apuntant a la llibreta quan, en plan, un, dos, tres, i a part també com saps, és a dir, com no et descomptes de dir este l'hai fet o no, perquè, clar, els moixons volen, se mouen.
El tema del Delta, igual que el tema dels llocs on hi ha grans extensions i nombres molt grans, se sap que hi ha un mínim error. És a dir, si tu has apuntat totes les cabines que hi ha als camps del Delta més o menys a la vegada...
pot haver un error, és evident. Però aquest error és assumible. També hi haurà un error de comptatge de més i hi haurà un error de comptatge de menys. Clar, al final s'hi compensa. El que vas comptant és un a un o aprens a comptar en grups de cinc, aprens a comptar en grups de deu. Quan portes molts anys comptant, suposo que ja no ho veus tan marciano, però...
Sí, i moltes vegades portem counters, has vist aquests que porten els concerts per tirar la gent que va entrant, que va empolzant? Sí, sí, sí. Doncs anem amb counters aquests i llavors no has de tenir el número del cas, simplement tot el que vas veient vas picant i apuntes els nombres que veus. De fet, hi ha gent que porta un counter a una mà per una espècie i un counter a una altra mà per una altra espècie i li van picant. No, no, què vull dir? És una cosa que em trenes amb els anys, eh?
Clar, clar, al final l'experiència fa, però és el que et dic, vull dir, la feina és complicada. Al final hi ha patros perquè, mira, ja ho feu a cada any, però una persona que jo ho desconeixia totalment i no sabia, de principi dius, uf, això té el seu, no? Edu, i clar, has dit, vau acabar post-ahir, no?
Sí, sí, sí. I quan s'ha dit... Sí, quan acaben els censos ahir i ara ve la part de recollir informació, la gent té el temps que té, és normal, hi ha gent que li ha d'insistir, però no per res, sinó perquè anem tots com anem, i clar, és un extra. La gent al final després, el fet de fer-ho voluntari implica que no...
No pots exigir a nivell de temps o a nivell de... Això és el mateix que una persona que està fent una feina, però, clar, aquesta feina, fer-la, entre cometes, pagant a nivell de Catalunya seria imparable. Total, absolutament.
Ja, vale. Clar, ara queda l'altra tasca, no? I com dius, els voluntaris ja feu prou, vull dir, ja porteu suficient, perquè a part, clar, cadascú, què dius, té la seva feina, té la seva professió, i això és un plus que, evidentment, us apassiona, perquè si no, no ho faríeu, però que, clar, vull dir, cadascú té el seu... Però, més o menys, els resultats finals, quan se tindran?
Clar, normalment a nivell de Tarragona, província del Delta a l'Ebre, torno perquè el Delta es comunica directament amb coordinació, intentem que cap a principis de febrer podria haver enviat totes les dades. I a la Generalitat això ja depèn de les altres pasques que tinguin les persones assignades al departament.
Hi ha anys que estan uns mesos, el 2025 va trigar a sortir més, una sèrie de problemes que va haver va sortir més cap a la segona meitat de l'any, però el que s'intenta sempre és que estigui disponible almenys abans de posar-nos a preparar coses de cara a l'any vinent per si s'han de fer canvis. No sé, per exemple...
Dins de les localitats que tu tens, hi ha un moment que hi ha pocs voluntaris i s'ha de fer, doncs pots mirar de prescindir d'alguna, si no és possible fer-la, i fer-ne una altra. I, en canvi, aquells informes anteriors ens ajuden de veure si realment està guanyant una importància en una localitat que tu no tenies en compte. Per exemple, la zona d'aigua que hi ha a l'anella mediterrània de Tarragona, que és una llacuna semiartificial...
peta en un entorn gairebé urbà, a nivell d'una espècie d'ànec, que és probablement la localitat o de les localitats més importants a Catalunya d'aquella espècie d'ànec, perquè aquella espècie d'ànec li ha donat per anar allà. Llavors, totes aquestes tardes nassar i tenir les vades de l'any anterior per poder valorar què s'ha de fer per aquest any. Uns mesos. Uns mesos tenim la feina al peta.
Sí, sí. Almenys la feina, el que dius, la feina de camp ja està feta. I, Edu, ja per acabar, estem dient que els resultats encara no estan, però quina seria la teua valoració provisional, si pots avançar alguna cosa del que tu haigues vist, quina seria la teua valoració pel que fa a la campanya d'enguany?
A veure, la campanya en quant a la feina feta de voluntaris, localitats i tal, meravellós, cada any anem creixent, cada any la gent dona més de si, s'apunta més gent, és a dir, aquesta part fantàstica. Respecte als ocells, doncs pessimista, pessimista. La veritat és que estem veient que
tot i que hi ha algunes espècies generalistes, espècies que són capaces de canviar de recurs tròfic, d'adaptar-se molt a l'ambient, d'adaptar-se molt a la presència humana i a les seves feines. Aquestes creixen. La majoria d'aquàtiques estan en decliu. Estan en decliu, cauen i jo porto mirant ocells uns 26 anys i és escandalós. És a dir...
el mar, cada vegada els ocells vinculats a la presència de peix petit a la costa, en queda en menys, les poblacions d'ànecs van caient estrepitosament, no sé, gairebé tots els ocells, gairebé tots, però gairebé tots els ocells vinculats al medi aquàtic van en decliu, és a dir, llocs on abans en comptàvem, no sé,
700 ànecs o 500 ànecs, ara si en comptem 200, podem donar-los per contents. Ànecs com el xiulaire, que els nombres d'abans eren ocells fàcils de veure, a veure si a tota Catalunya en sumem una trentena aquest any. No sé, s'està posant la cosa lletja, és a dir, com a valoració subjectiva de les dades fins ara,
És a dir, el que veníem observant fins ara, que del 2009 fins ara hem vist que cada any de mitjana la població d'ocells aquàtics hivernants cau gairebé un 3%, aquest any probablement vindrà a confirmar-ho. Torno, hi ha més vernats, per exemple, és a dir, si mirem cas a cas, hi ha més esplugabous, però en animals amb recursos tròfics o necessitats ecològiques molt específiques van caient, van caient i molt.
És a dir, a termes generals podríem dir, Edu, que la valoració és pessimista, seran els resultats dolents. Malauradament, sí. Bé, com dius, és una dinàmica que ja es porta donant des de fa temps. Seguirem pendents del tema, Edu, hem d'acabar, que mos ha acabat el temps, però seguirem en contacte a veure com...
evolucionen, no, estos resultats que, bueno, malauradament seran dolents, però Valtros, almenys, feu una tasca importantíssima, esteu al peu del canó, i no res, agrair la vostra tasca, que sense Valtros no es podria fer.
Moltes gràcies. Jo agraï la teva que facis pública una feina que fora del col·lectiu queda una mica invisibilitzada. La pública trobo que és un pas més per millorar coses. Gràcies, Edu. Gràcies a tu. Doncs Marina, jo fins al dia d'avui no sabia que això dels 110 hibernants existia. I tu? Doncs la veritat és que no en tenia ni idea. Ara m'ho miraré d'una altra forma. Moltes gràcies, Cel.
Deixem les aus aquests dies enmig d'aquests accidents ferroviaris que malauradament hi ha hagut. Està tenint en lloc una nova edició de la Fira de Turisme al Futur a Madrid. Allí tenim present el nostre company, en Josep Sunyer, que ens porta les novetats que hi ha trobat. Bona tarda, Josep.
Què tal? Bona tarda, Marina. Doncs mira, hem vingut, en guany ja saps que, o m'ha explicat, eh, que Mèxic és el país convidat a Fitur, i hem vingut a la zona de Mèxic, i estem a Los Cabos, al desdobre de Mesa Mesa, és molt bonic, en Los Ojos del Mundo, i estic veient per aquí molt de mar, molt de mar, per tant, aquí us podrem parlar segurament de submarinisme i de moltes coses per fer, doncs, en aquesta zona, Los Cabos. Ens acompanya Mauricio Quezada, general manager. Mauricio, què tal? Bon dia, buenos días. Hola, què tal? Encantado, bon dia.
Yo estoy viendo una imagen ahora aquí, mira, porque es radio, pero veo mucho mar. Sí, es correcto. Los Cabos es una ciudad, es un destino turístico mexicano que se ubica en el punto de la península de Baja California Sur. Entonces es donde el mar se encuentra con el desierto. Entonces es una ciudad que lo tiene todo porque tiene varios tipos de ecosistemas y es muy famoso porque tiene una formación rocosa en forma de un arco. Y el arco de Los Cabos es lo que lo hace un lugar muy icónico para visitar.
Y aquí, Mauricio, ¿qué podríamos hacer en esta zona que es los ojos de un mundo? Bueno, en Los Cabos hay muchas actividades de ecoturismo. Se puede hacer ATVs, se puede hacer nado con... Bueno, hay ballenas también en la temporada de invierno. Se puede hacer tirolesa, se puede hacer surfing, se puede hacer windsurfing. Las playas son hermosas, el clima es privilegiado. Y por la característica de la proximidad al desierto, pues también hay baja humedad, que es diferente a otros destinos turísticos que lo hace muy deseable estar ahí.
Mira, Marina, i parlem avui que està a Madrid a punt de navar, està fent a Iguaneu, eh? Oye, el tiempo no és muy parecido al que tenis en los cabos, eh, supongo.
No, no, no, los cabos muy agradables, generalmente estamos en temperaturas oscilando entre 25 a 32 grados, entonces los cabos siempre dicen no hay días malos, tenemos alrededor de, casi no llueve, entonces tenemos como 330 días de sol casi garantizados, entonces también cada vez que nos van a visitar pues van a tener y encontrar buen clima, eso de agua nieve no lo vemos por allá.
¿Agua cristalina también se ve bien al fondo para hacer submarinismo? Sí, bueno, no es como el Caribe, pero tiene una tonalidad muy particular, como muy turquesa. Los cabos que lo hace, las vistas son impresionantes. No todas las playas necesariamente son nadables, pero aún las que no lo son, es muy disfrutable disfrutar de una vista espectacular con todas las vallas que tenemos por ahí. Cuéntanos, Mauricio, para quien vaya a Los Cabos, ¿cómo es la ciudad o el pueblo? Ciudad entiendo, ¿eh?
La gente principalmente es muy cálida. Quien te recibe, el trato mexicano, la hospitalidad que otorgamos a nuestros turistas es muy padre. La ciudad se divide en dos. Una parte es San José del Cabo y otra parte es Cabo San Lucas y esta se une por un corredor turístico de 32 kilómetros.
donde encontraremos muchos hoteles, propiedades y todo, y cada una de esas tiene su propia escena para visitar. Cabo San Lucas es más como la fiesta, el ambiente, el relajo, y de parte de San José del Cabo es más como un pueblito más de estilo mexicano, que tiene la iglesia en el centro, con su plazoleta, el kiosco, y todas estas actividades muy folclóricas, muy bonitas y un pueblito muy pintoresco.
Aquí tenemos la pesca un poco perjudicada, no hay relevo generacional, cuesta mucho, quedan pocas capturas. ¿Ahí se puede vivir todavía la pesca? Sí, Los Cabos es un lugar muy especial para el tema de pesca turística y pesca deportiva. Claro, es con los permisos necesarios de tomar las licencias y todo, y se hacen torneos internacionales muy grandes de pesca. Y en Los Cabos lo que hay mucho es marlin.
Entonces es una pesca que es impresionante, un torneo particular que se llama Beast Beast, que lo pueden buscar en internet, y con unas, las pollas al ganador son muy elevadas de dinero, ¿no? Me refiero. ¿Qué comemos ahí? ¿Qué vamos a comer? Sí, claro que sí. Un placer. ¿Qué vamos a comer en Los Cabos? ¿Qué vamos a comer en Los Cabos? Bueno, comida amarilla, bueno, si me estás invitando, venga, ¿no?
La camina marina predomina y en Los Cabos mucha cocina fresca, magi magi, dorados, ibas, huachinango, ceviches, es algo muy tradicional. Y tenemos un platillo que son tacos estilo baja, que pueden ser de pescado o de camarón y va capeado en tortilla de maíz. Si está hecha a mano, como debe ser, como Dios manda en México, pues mejor aún.
Imagino que por aquí habrá este año, como sois país invitado en Fitur. Digamos que es todo un honor, supongo, venir aquí como país invitado. Ah, totalmente. Digo, creo que no estamos decepcionando aquí con todos los bailes musicales y todo lo que está viendo en los stands de México. Si quien esté aquí no ha tenido la oportunidad de visitarnos, pues con todo gusto por ahí lo esperamos.
Supongo que habéis enterado de que estamos de un poco de duelo por el accidente ferroviario en Córdoba, que ha marcado un poco la dinámica de Fitur de este año. No sé si habéis venido a otros años, pero este año está marcando esto, ¿no? Una situación dramática, vamos, a 50 y pico muertos. Sí, claro, es un acontecimiento trágico, nos solidariza como sociedad, como comunidad, y creo que todos los que estamos aquí, pues estamos también en parte con el tema de las víctimas, lamentablemente, del accidente.
Bueno, Mauricio, estáis aquí, estamos fuera de los pabellones, pero si entro adentro a México, ¿qué voy a ver por ahí en México? ¿Qué habéis traído de vuestro país? Oh, vaya, pues vas a ver una variedad de cosas. Hay café también, como siempre en México, muy bueno café de altura. Y cada estantra con su propio toque regional, ¿no? Vas a encontrar muchos bailables, muchas vestimentas e indumentarias tradicionales de los diferentes estados. México es muy vasto y muy rico en su cultura.
También temas prehispánicos, algunos trajeron, vi que algunos estados trajeron arte huichol, que también es muy padre, que se hace a través de unas puntillas, hace una decoración de figuras a través de unos como puntitos y se hace a mano uno por uno, de colores muy encendidos, entonces pues se hace, es muy único, es un estilo de arte. ¿A nivel de turismo cómo estáis? ¿A nivel de turismo Los Cabos viene mucha gente?
Sí, pues México es muy privilegiado. Generalmente se anda peleando entre el sexto y el octavo lugar mundial en visitas de turistas. Y pues digo, pues por una razón que la gente nos sigue eligiendo y prefiriendo para visitar por allá. Oye, Mauricio, gracias. Mauricio, qué estada, eh. General Manager de Los Cabos. Y gracias y buena estada en Fitur.
Gracias, encantado, un placer. Doncs Marina, a mi a los cabos, eh? Marina, a los cabos, amb aquesta imatge del mar, amb aquesta arcada impressionant, que és el que ens comentava el Mauricio, que es pot veure, aquí hi ha submarinisme, hi ha pesca, hi ha una mica de tot, i també amb això, amb aquesta destinació, que és l'eslogan, eh? En los ojos del mundo, hi ha molt de color. Moltes gràcies, Josep, però crec que ara t'has mogut i vas cap a una zona més muntanyosa, no?
Doncs mira, saps on he anat, Marina? Doncs mira, com no podia ser d'altra manera, al Nepal, perquè a més venim cada any aquí, ja tenim un bon amic, que és el Joan Ardán, i que ens explicarà coses de les muntanyes. Joan Ardán, namasté. Namasté, José. Com estàs? Muy bien, muy bien. Cada año tenemos muy buena conexión que vemos. Muchas gracias para recordarme.
Bueno, recuérdanos para aquel que no ha estallado nunca en tu país, en Nepal, ¿qué vamos a hacer allí? ¿Cómo es la gente del Nepal? Hay muchas montañas, luego vamos a las montañas, pero ¿cómo es la gente y las costumbres de tu país? Nepal es un país con diversidad. Nepal tiene muy buena cultura, distintas culturas, distintos paisajes de la montaña,
Y tenemos muchas combinaciones. Tiene montaña, tiene diferente cultura, tiene diferente gastronomía y tenemos muchas diversidades, amigo. Si alguien quiere visitar a Nepal, claro, Nepal tiene muchos. ¿En qué época del año vamos a ir a tu país? ¿Qué época es mejor para ir al Nepal?
Regularment março, abril i maio és la època per subir les montañes. I després de maio empeza Monzón i després de septembre, octubre, noviembre és la excelente. Octubre, noviembre, dico, sobretot, mejor de mellor és octubre, noviembre.
Vamos a hablar de montañas porque en tu país hay las grandes montañas del planeta. Las tenéis casi todas allí. ¿Cuál es para ti la que más te gusta de montaña? Me gusta todo. Ebres es espectacular. Annapurna es estupendo. Manaslu es maravilloso. Si tiene la diferencia sobre estupendo, maravilloso y espectacular, lo que mismo...
Significa que todos son muy buenos. Tiene diferencia de carácter de las montañas. Si alguien se va para más de cultura y las vistas, es de Annapurna. Las mejores vistas con las flores y con las faunas es Manaslo. Las montañas más altas, la cultura de Sherpa.
Es Everest. Si alguien es tan interesado de cualquier tipo, tenemos de todo. Lo bonito de las montañas, John Ardán, es hacer el trekking hasta el campo base, desde alguna ciudad, ¿no? Y vivir durante siete días, cinco días, depende, todo recorrido también, ¿no? Para ir aclimatando, hacer un buen trekking.
Sí, mira, las montañas más de 4.000, las montañas más de 5.000 si alguien quiere ir, deben ir con aclimatación, deben familiar su cuerpo por las montañas altas para no tener mal de altura. Nosotros ofrecemos diferentes ofertas, por ejemplo, por Everest queda por 5.300 metros,
Hacemos dos días de aclimatación por Namche Bayar y Dingboche, 3.500 y 4.500. Organizamos viaje por la vuelta de Annapurna. También se va por 5.400 y hacemos aclimatación por Manang, que está 3.500 metros. Si alguien se va para Langtang y Manaslu, hay distintas rutas aclimatando
Y teniendo la experiencia distinta por cualquier parte del Himalaya de Nepal. En tu país hay muy buenos alpinistas también. Aquí decimos Sherpas, pero son alpinistas, ¿no?
Mira, regularmente la entendida de la gente, Sherpa significa alguien alpinista, pero Sherpa es un acasto. Y alpinista regularmente del montaña de Alpes de la Francia Suiza. Somos de Everest, somos de Annapurna. Pero para entenderse al gente general, hay muchas alpinistas...
que tenen alli en Nepal, perquè de les montañes altes i molta gent es van per a subir les cumbres, per a fer les trekings fins al campament de base. Si algú té poca força, els paisatges de mellores vistes, llugares d'où se veen mellores vistes de la montaña, són lo que tenim.
Joan Ardán, aquí en Fitur, ¿qué tal este año, 2026? Un año un poco extraño, que aquí estamos de duelo por los accidentes ferroviarios. Un año un poco difícil, ¿no?, en Fitur. Conozco mucha gente de España y es como mi segunda casa. Y no hay ningún problema, pero como tener algunos accidentes...
Te preguntaba por el accidente de trenes que ha habido en España esta semana. Yo estaba en Málaga, Málaga a Madrid, tenía plan volver por tren, pero fue un accidente por el tren y debería venir de avión. ¿Y cómo es malo?
Tener algun accidente, per a les turistes saber, perquè la gent vol visitar sempre amb la confiança i seguretat.
Como soy la persona de diferentes países, yo pido con el gobierno de aquí al menos mantener algo más de calle de tren. Cosa suya, pero he hecho de mí como una solución. Y ya para acabar, cuéntanos qué vamos a comer en Nepal, qué hay para comer en Nepal.
Nepal és rica de gastronomia. Regularment, comida nevarí és una cosa famosa. Comidas picantes i diferents comidas amb diferents carnes. I, ademà, molt famosa és dalvat, arroz, lenteja, verdura,
Y otra famosa comida es Momo. Momo es muy famoso para comer. Y distintos lugares tienen diferentes culturas.
y por sur tiene distintas comida tipo, por norte tenemos diferente, por centro tenemos diferente. Si alguien gusta viajar para saber de distintas gastronomias, Nepal es un buen destino. Gracias. Namaste. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Josep. Esperem que tornis del futur i no el t'hi quedis.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dijous 22 de gener del 2026. Nosaltres ho deixem aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar, que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com vaig això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com Bona tarda, són les 6...
Els parla Laura Casas. Nova jornada caòtica per la mobilitat a casa nostra arran del tall a Rodalies. Molt pocs usuaris a l'estació de trens de Tarragona a l'espera de la represa del servei. La Marga, per exemple, una viatgera de l'R16 ha pujat a l'admetlla de mar. Indignada s'ha quedat perquè no els han informat fins a Vilaseca que el regional que estava ocupant acabaria el trajecte a Tarragona.
Entenc que se'm vulguin assegurar, però que no surti el tren, si més no, o que et posin sistemes alternatius, perquè aquí al final et diuen que has de buscar-te una sortida, està molt bé, però no et posen autobusos. Llavors dius, quina és la solució? Anar-te a l'estació d'autobusos, que no trobi res, al final...
prefereixes gairebé tornar a casa i deixar-ho estar perquè no hi ha manera. En canvi, l'estació d'autobusos de Tarragona ha tornat a veure com s'omplien les andanes de gent per segona jornada consecutiva. La majoria s'ha informat abans per evitar que els passés el d'ahir.
M'he aixecat, he mirat l'aplicació d'Adif i he vist que està tot com que sense servei. He intentat trucar a la Renfe però n'hi ha hagut manera i finalment he tingut que venir aquí. Anava a agafar el tren per anar cap a Montblanc i al final no he pogut agafar-lo. Vaig veure una història pel matí que no hi havia trens a Barcelona perquè estaven Renfe arreglant la mitja distància, no?,
I bé, jo pensava que aquí no passava res, però al final he hagut d'anar amb bus. Tenia pensat anar en tren, però no tenia en compte que, cancel·lant les rutes de trens, m'he enterat en la estació de tren.
L'Ajuntament de Tarragona, per cert, que ha posat en marxa un servei especial d'autobús llançadora per unir les estacions de trens i de busos i donar resposta a les afectacions. Per la seva banda, Renfa també ha habilitat tres autobusos, dos d'ells llançadores, des de l'estació tarragonina, per connectar-se amb els municipis de l'entorn i també per poder arribar fins a València.
Per cert, que Tarragona està intensificant la seva presència a Fitur amb una agenda farcida d'actes, ho ha fet també amb una aposta pel turisme esportiu i també per la gastronomia. La consellera de Turisme i presidenta del Patronat, Montse Adán, diu que el sector passa per un bon moment i que així ho demostren les dades.
veure la paraula Tarragona, això ens ha encoratjat molt a continuar treballant i veiem que Tarragona, sempre dèiem que era la joia del Mediterrani per descobrir jo crec que aquestes dades també que presentarem en breu que ens veuen aquests bons resultats aquest creixement de rècord que va ser l'any passat i que en guany consul