Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda. Tothom passa en 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 8 de gener del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Agafarem un avió i anirem fins les Illes Canàries per parlar de vinyes. Parlarem amb un pescador que no té porc. Continuarem, ho direm bé, descobrint llibres mediterranis.
Després descobrirem una iniciativa que uneix comerç i restauració al Delta de l'Ebre. I acabarem el programa d'avui parlant d'un projecte que té molta relació amb les platges ciutadanes. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda i benvinguts a tots. Ja esperant que arribi el cap de setmana, que ja el tenim aquí a tocar. Ja ha sigut això, visto i no visto. D'aquest dimarts, dijous... He dit 2025, que m'ho has corregit, però estem ja al 2026. He fet un...
A mi em costa, em costa sempre. Faig una nit retrasada sempre. Els principis d'anys després ja em situo. Et dic una cosa que em passa. Igual. A tot això, t'he de dir, saps que fa fred aquests dies? No, ho has notat? Avui fa fred, no. Jo no, gens. Doncs mira, la temperatura de l'aigua del mar està un grau per sota del que estava l'any passat. O sigui, també es nota el fred al mar, eh?
És que, gràcies a Déu, també, perquè estava massa calent. Sí, sí, estava calent. Recordem que una de les queixes que teníem precisament durant aquest estiu i part de tardor era que la temperatura era massa alta comparada amb altres anys. Estava calentó, les coses com són. Però el surf, que tal? Podrem fer o no podrem fer? Pinta malament. Com s'espera? Pinta malament. Però, bueno, respirem. Tot ho farem, tot ho farem. Anem a saludar...
Raldís de Ràdio L'Escala. Molt bona tarda, Sergi, com estàs? Molt bona tarda, doncs molt bé, molt bé. Per aquí, prop de bé, és el que dèiem. Sempre ens queixem per alguna cosa, i amb el temps encara més, o per molta calor, o per molt fred, perquè l'aigua està molt freda. No ens queixem? Diem que fa fred. Ho comentem, no ens queixem.
Jo, com fins al mes de maig, avançat maig o així, no em tornaré a tirar l'aigua. Això de la temperatura de l'aigua del mar, quan faco la mà a la galleda per treure algun peix, aleshores sí que noto si està fred o calenta, però més enllà no em demanis. I anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. No m'he oblidat de tu, Cel. Molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. És que jo, Marina, ja estava preocupada. Dic, aquí no se n'han recordat de mi. Però no, ja veig que no. Com avui del principi, dijous, demà divendres, setmana molt curteta de les que m'agraden a mi. I, Marina, fas veu d'una mica malalteta, constipada o alguna cosa. No, no, no, gens, gens. Enguany, per primer cop, en la meva vida, no m'he posat malalta per les vacances de Nadal. Vull dir que anem a celebrar-ho tots.
Ole, ole. Això és per banyar-me al mar. Si no me'n banyes al mar em posaria malalta, segur. Vinga, va, deixem les malalties. Anem a començar el programa d'avui. També hi ha en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio i l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys, qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que els observatoris de l'escala i l'estartit baten un nou rècord a la baixa dels registres de tramuntana. L'any 2025 ha tancat amb el registre més baix dels darrers 30 anys a la Costa Brava, Sergi.
Perdoneu, doncs sí, aquí a l'escala, tan sols 31 dies de tramuntana, mentre que l'Estartit ho fa amb 41, són els registres, com deies, més baixos de freqüència de vent del nord, com a mínim dels darrers 30 anys en aquest àmbit del Montgrí. Aquestes observacions rebaixen en 10 dies l'anterior registre de l'any 2022, fa poquet, una fita que semblava impossible, però que s'ha fet ben real.
No només crida l'atenció aquesta rebaixa en prop d'un 70% de les jornades de tramuntana respecte a la mitjana, sinó que també ho fa el descens de nombre d'episodis i la seva allargada. Se n'ha notat, en el cas de l'Estatit, 21 episodis de tramuntana, un 85% dels quals de menys de 3 dies d'allargada.
Aquestes tramuntanes, que entraven en divendres i duraven ben bé una setmana, ja han passat a la història. El descens del dia de tramuntana està molt relacionat també amb un canvi de patró atmosfèric que sembla consolidar-se en els darrers 10 anys. La presència d'anticiclos de bloqueig i situacions de sud i de garbí han ajudat també a que el passat 2025 s'hagi situat entre els 3 anys més càlids registrats fins ara.
Vam acabar l'any passat amb una llevantada, que també estaven desaparegudes del mapa, i hem iniciat any nou amb una fredurada curta però destacable. Queda un any per endavant per veure si la tramuntana segueix desapareguda o torna a remuntar. Avui ha començat l'enderroc de Can Ramis, l'edifici històric que havia sigut la vivenda de l'emblemàtic pintor escalenc Rafel Ramis.
Sí, un edifici situat al carrer Parxel número 36, el qual s'ha començat avui l'Enderroc, on des de 1912 fins a 1991 hi vivia el pintor Rafael Ramis. L'edifici era municipal des que l'any 99 el consistori em va acordar la compra amb l'habiduada de l'artista, amb el compromís de catalogar tota l'obra del pintor i habilitar un espai expositiu a l'interior.
L'any 2023, transcarreguts 24 anys després que el govern municipal aconseguís donar un ús a un espai, el Consistori va posar en subhasta l'habitatge amb el desacord dels partits polítics de l'oposició. El 2024 es va adjudicar per 501.000 euros a l'empresa Pla de Pelacals. Quatre dels cinc grups de l'oposició, en concret Esquerra, Gent de l'Escala, Alternativa i Junts,
van qualificar aquesta operació d'immoral perquè consideraven que s'havia fet en contra de la voluntat de la família del pintor Escalenc i es va iniciar una campanya en contra on es van presentar les al·legacions i es van recollir 500 signatures. El govern va argumentar a la venda manifestant que el que s'havia de fer valdre no era la finca, sinó l'obra pictòrica del pintor, que avui està catalogada i protegida al Museu de l'Enxova i de la Sal.
defensava la legitimitat del procés, tant en l'àmbit legal com oral i històric. Finalment, l'operació es va aprovant al ple municipal amb l'extensió dels comuns. L'enderroc de l'edifici s'allargarà uns dies. Baixem ara fins al delta de l'Ebre. El Segell, peix de iotja, reconeix en restaurants abrencs compromesos amb el producte local, cel·l.
Així és, Marina. El galp Mar de l'Ebre, conjuntament amb els galps de la Costa Brava, Costa Brava-Sudmaresme, Costa Central i Costa Daurada, impulsa el projecte Segell Peix de Llotja, una iniciativa pionera que vol reconèixer i promocionar aquells establiments de restauració del litoral català
i molt especialment de les Terres de l'Ebre, que aposten de manera decidida pel consum de peix fresc procedent de les llotges ebrenques. Escoltem a Joana Alginet, gerent del Galp Mar de l'Ebre.
Volem crear una acreditació que des del nord de Catalunya hasta el sud, tot el sector de la restauració, pugui acreditar a través d'un procediment bastant assumible pels restaurants, que aquells que aposten pel producte de proximitat, quilòmetre zero, que és sinònim de qualitat i d'excel·lència, és a dir, aquells restaurants que compren a llotges catalanes, puguin acreditar a la seva carta i al seu negoci i al seu restaurant.
Aquest nou distintiu de qualitat s'atorgarà anualment als restaurants que acreditin haver adquirit durant l'any anterior un mínim de 12.000 euros en peix i marisc de llotja, comprat directament a les cofraries de pescadors o a través de majoristes certificats per aquestes.
Aquells restaurants, per exemple, que compren com a mínim 12.000 euros en valor de producte de llotja de peix de les llotges ebrenques, puguen sol·licitar aquesta acreditació, i és una acreditació que acredita, entre altres coses, un compromís en la sostenibilitat, en l'activitat pesquera i acuícola a les nostres terres, i que és un segill que esperem que continuï donant valor afegit a la nostra restauració. Majoritàriament, la majoria aposten per aquest producte, ara d'alguna manera també ho podran acreditar.
L'objectiu principal del projecte és posar en valor el peix local i sostenible i enfortir els vincles entre el sector pesquer i el gastronòmic, generant beneficis econòmics, socials i ambientals per al territori. Els restaurants es podran adherir mitjançant el web www.peixdellotja.cat.
Tecnificació Planet Football de Sant Jaume d'Enveja recapta 1.865 euros per la lluita contra Lila, el seu segon torneig benèfic.
El segon torneig solidari organitzat per la tecnificació Planet Futbol ha recaptat 1.865 euros que es destinaran íntegrament a la Fundació Miquel Valls, entitat que dona suport a les persones afectades per l'ELA i a les seues famílies. La jornada se va celebrar el dissabte 3 de gener i va reunir 13 equips de les categories prebenjamí i benjamí masculins i femenins procedents de diferents poblacions de les Terres de l'Ebre.
Tot i les baixes temperatures, l'activitat va transcorrer en un ambient festiu amb una gran participació de jugadors, famílies i voluntaris. Rogelio Masià, director esportiu de tecnificació Planet Futbol, ha subratllat l'evolució positiva d'aquesta segona edició respecte a la primera. Segons ha explicat, l'organització va optar per una fórmula senzilla però efectiva. Cada nen i nena participant aportava 5 euros solidaris.
que incluïen l'esmorzar, mentre que el públic col·laborava a través de rifles amb premis cedits per Colomines, Bonpreu i Portaventura. Pel que fa a la vessant esportiva, en la categoria Benjamín es va imposar l'Ebre Escola Esportiva Tortosa, mentre que en pre-Benjamins la victòria va ser per a l'Alcanar A, que va superar la Rapitenca a la final.
Tot i això, Masia remarca que el menys important era guanyar. El que compta és sumar per al·lela. L'organització ja treballa en la pròxima cita, el tercer torneig solidari, previst per a l'1 de maig de 2026, amb l'objectiu de continuar recaptant fons i, sobretot, mantenir viu el compromís social del projecte.
Anem ara fins les costes del Garraf. Després de l'episodi de fred extrem dels últims dies, Protecció Civil ha activat el Pla Especial d'Emergències per risc de vent al Vencat en fase d'alerta en diverses comarques catalanes. Guillem.
Doncs sí, Marina, el Garrafa es troba en fase alerta per risc moderat, mentre que comarques veïnes com l'Alt i Baix Penedès estan en fase alerta per risc alt, amb probabilitat d'arribar a més de 70 km per hora en aquestes dues comarques. Durant la tarda el vent tendirà a disminuir, però al vespre tornarà a afectar gairebé tot el prelitoral del país, excepte els dos extrems.
Demà divendres l'episodi de vent serà generalitzat arreu de Catalunya i dissabte les ventades afectaran el litoral i prelitoral central, el litoral i prelitoral de Tarragona, Pirineu i Prepirineu. L'avís es dona des d'aquesta matinada i fins dissabte. Es demana a la ciutadania tenir especial precaució en els desplaçaments i en les activitats a l'aire lliure i consultar l'estat de les carreteres i la previsió del temps.
El Banc de Sang i Teixits posa en marxa avui la marató de donants de sang a Catalunya en més d'un centenar de municipis.
Doncs sí, la marató de donants de sang arrenca avui amb el repte d'assolir 10.000 donacions en una sola setmana. Al garraf, les sessions de donació es farà el 14 de gener al Centre Social de Covelles, el dia 15 a la vinya d'en Patac a les Roquetes, el 22 de gener a l'escola Miquel Utrillo a Sitges i el 29 i 30 de gener a Vilanova a l'edifici Neàpolis, on just es van fer dues jornades de donació abans d'acabar l'any.
En totes les sessions menys la de Sitges també es podrà donar plasma, menys conegut però igualment necessari. L'edició d'enguany posa l'accent en el valor del gest solidari altruista que suposa donar sang i en l'impacte col·lectiu que té aquest acte. La Maratosa celebra la segona setmana a l'any per a remuntar les donacions que cauen fins a un 20% durant les festes i restablir les reserves de sang.
S'estima que més de 70.000 persones necessitaran rebre sang als hospitals de Catalunya aquest 2026.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada, explicant que l'entrada i sortida del port de Tarragona per la 27 està tancada des d'aquest matí per les mobilitzacions dels pagesos en contra del tractat del Mercosur. Un centenar de tractors s'hi concentren amb la intenció de quedar-s'hi almenys fins dilluns vinent.
Una columna de tractors i furgonetes han arribat aquest dijous al matí a la 27 per ocupar l'accés i sortida de les instal·lacions portuàries. La intenció és estar-hi fins al dia 12 de gener quan Europa ha de signar el tractat de Mercosur. Ramon Rojo, responsable del gremi de la pagesia de Tarragona, assegura que serà la mort de la pagesia europea.
Si ara s'aconsegueix signar aquest acord, òbviament serà la mort, literal, de la pallissió europea. Qui tindrà el benefici, ja ho sabem, seran els grans megaproductors que n'hi ha a Sud-amèrica. A Sud-amèrica tenen...
50 vegades més terra que nosaltres, tenen el mateix clima que aquí, fan el que volen allà. Allà un pagès normal, pagès entre cometes, té 4 o 5.000 hectàrees. Llavors nosaltres contra això no podem competir.
Els productors han escollit tancar l'entrada i sortida de camions del port perquè consideren que és un punt estratègic i circulen a diari uns 4.000 vehicles pesants i per mar arriben moltes embarcacions de rosa a la Unió Europea procedent dels països d'Amèrica Llatina. El conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, els ha trucat i s'ha posat a la seva disposició. L'acció, que es porta a terme al port, és conjunta a Catalunya i l'Estat i compta també amb el suport transfrontarer de la pagesia de França i altres països europeus.
No deixem la pagesia perquè la nevada i glaçada que va enfarinar la conca de Barberà i el priorat aquest dilluns ha estat beneficiosa pels cultius llanyosos del camp de Tarragona. En canvi, en el cas de l'horta, els i els sembrats més joves és possible que s'hagin cremat una mica per l'excés de fred.
Així ho ha assegurat el coordinador territorial del Camp de Tarragona d'Unió de Passegesos, Sergi Claramunt, que ha dit que la neu ha estat positiva pels conreus d'Avellanes, Ametlles, Vinya o Garrufers. Claramunt ha assenyalat que hauria de fer més fred a l'hivern per millorar la productivitat dels cultius i ha lamentat que s'aturi el país en episodis de nevades.
Hi ha llocs que ha fet molt de fred. A Prades hem arribat a unes temperatures de menys 11. Aquí no tant. Els sembrats que hi ha allà i que estaven apuntant ara al principi pot ser que s'hagin cremat. I la horta que s'ha sembrat ara fa poc també podria ser. En canvi, els arbres els han anat molt bé, perquè necessitem fred, més hores de fred i més temps per allongar de fred.
Des del sindicat demanen preus justos per garantir la viabilitat de l'agricultura en una campanya que esperen que sigui bona després de les darreres pluges. D'altra banda, Claremont ha explicat que donen suport a les mobilitzacions organitzades per revolta pagesa per aquest dijous en contra del tractat de la Unió Europea Mercosur.
També ha recordat que la Unió de Pagesos ha organitzat pel pròxim 19 de gener una cremada de vellaners a Riudoms per denunciar la falta d'aigua al territori i demanar celeritat a les obres de la planta d'aigua regenerada de la depuradora de Reus.
Ara volem saber quin temps farà el nostre mar. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació molt remenada pel que fa a la costa, sobretot marandins, i és que el vent ha de continuar bufant a molts indrets del litoral i, sobretot, el que ha de fer és accelerar-se. Són vents terrers, per tant, tot just arran de platja no tindrem gaire remenada.
però sí, ja diem, algunes milles marandins. De moment, aquesta tarda el vent més fort, sempre de ponent o de mestral, el tindrem a la costa barcelonina i al nord de la Tarragonina, aproximadament des del Baix Camp fins al Baix Penedès. Tindrem maró, forta maró i fins i tot ja maragassa.
Marendins. A la costa Brava, momentàriament, el vent serà més feble i fins i tot variable, més aviat tendint a vent de sud o de ponent. Sí que aquesta matinada i el divendres al matí, al sud de la costa Brava, el vent de ponent serà més intens. I sobretot bona mestralada, la que hi haurà a la costa d'Aurada i Barcelonina. Això farà que hi hagi Fort Tamaró a la mateixa costa. I ja Maragassa o Mar Brava, fins i tot, Marendins a la costa central. El vent dominant el divendres serà, per tant, de ponent o de mestral. Només a la costa Brava serà més variable. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Mireia Camats. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Hores d'ara hi ha diverses afectacions per les manifestacions dels pagesos. La P7 està tallada entre Viladamuls i Borrassà. En tots dos sentits es desvia per la sortida 28 de Borrassà en sentit sud, però hi ha 7 quilòmetres de cua des de Llers. També es desvia per la sortida 47 de Viladamuls en sentit nord, però també hi ha retenció en aquest tram. A la C26 hi ha retencions a Borrassà per enllaçar amb la Nacional 2 i també a Nevada per enllaçar amb la Nacional 260. A la Nacional 2 hi ha restricció pels camions entre Bàscara i Puntós,
per manifestació i intensitat en tots dos sentits i a la mateixa via hi ha retencions de Viladamuls a Bàsquer en sentit França. A l'Empida Nacional 2 hi ha retencions a Vilamalla per enllaçar amb la C-26. A la GI 513 hi ha restricció pels camions a Cornellà del Terri per enllaçar amb la C-66. L'autovia 2 està tallada a Villoc d'Urgella en sentit Barcelona per manifestació i es desvia per la sortida 480
però hi ha dos quilòmetres d'alcohol més, hi ha un carrer de Golmesa en sentit Lleida i a intensitat en aquest cas. L'A27 i la T11 estan tallades a Tarragona per anar cap al port. La nacional 340 hi ha retencions a Tarragona per accedir a l'A27. A la nacional 260 s'ha tallat la calça de sort en tots dos sentits per manifestació. Pel mateix motiu s'ha tallat la nacional 230 al pont de Suert en tots dos sentits. A la C38 hi ha restricció pels camions a Molló cap al Coll Llares.
i a la C16Z hi ha una marxa lenta al banc en sentit nord, en sentit Puigcerdà. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les profunditats de l'actualitat.
Coneixem les Illes Canàries per la seva biodiversitat marina, per ser un lloc perfecte per surfejar i per les seves temperatures suaus durant tot l'any. Poca gent, però, sap que hi ha una gran varietat de vinyes en aquest indret. Ara anem fins a la Palma, on l'última erupció del volcà va deixar sepultades algunes d'aquestes vinyes, però on s'han trobat tres varietats noves. En parlem amb una de les investigadores de la Universitat Rovira i Virgili, Francesca Fort. Molt bona tarda. Hola, bona tarda.
Acosta't una miqueta més al micròfon, que et sentirem tots millor. Les Illes Canàries, ara ho comentàvem abans d'entrar en directe, són una zona d'una gran riquesa de vinyes. Absoluta. Hi ha una gran biodiversitat. És a dir, el llindar és tan alt que poques zones del món, per metre quadrat, s'entén, tenen tanta biodiversitat.
Com s'entén això? Com s'explica? Perquè són llocs aïllats. Llavors, això ja són molts termes ecològics, amb terminologia ecològica, l'espaciació i tot... Clar, prospera més en llocs que estan absolutament aïllats. A veure, també hem fet una prospecció de les illes balears, i també la biodiversitat és molt més gran que en llocs que són més continentals.
Sí, però al final el clima de les Balears és més mediterrani, allí a les Canàries és més volcànic i sembla que aquest clima no hagi de permetre això, que hi hagi tota aquesta gran biodiversitat. A veure, de varietats que siguin pròpies d'ells, no.
Perquè, a veure, el flux, és a dir, quan els va entrar la vinya conreada, el que diem nosaltres la vinya domesticada, va ser a partir del segle XV. És a dir, a partir del descobriment d'Amèrica. Llavors és quan reben el flux de vinyes d'aquestes domesticades que teníem a la península ibèrica.
Perquè tant el flux els hi ve des de l'actual Portugal com l'actual Espanya. En aquelles èpoques el repartiment polític era una altra història, però vull dir que a nivell peninsular els hi comença a entrar a partir del segle XV. Llavors pensa que es col·loca una planta amb un indret que no és el seu ecosistema natural. Llavors aquestes plantes s'han de...
S'han d'adaptar d'alguna manera. Justament. S'han d'adaptar. I per què tenen tanta biodiversitat? Doncs perquè en aquesta zona, fins aquest any, que sí que els hi va entrar la filoxera, aquest mes d'agost, fins aquest any, fins al 2025, al mes d'agost, no els hi havia d'entrar la filoxera. Llavors, pensa que això són més de 500 anys d'evolució i d'adaptació. Aquí hi han hagut adaptacions per mutacions...
i també hi ha hagut creuaments entre vinyes que ja estaven allà, procedents de la península ibèrica majoritàriament, però que s'han anat desenvolupant i s'han anat creuant. I això ha sigut una font de biodiversitat pel que fa a la vinya.
En aquest sentit, ja fa anys que des de la universitat estudieu la genètica de les vinyes de les Illes Canàries, no? Sí, des de 2012 a 2013. I ara, ho dèiem al principi, enguany heu trobat, enguany, a finals del 2025, heu trobat tres varietats noves. Sí, a l'illa de la Palma. N'hi havia quatre que ja estaven descrites. D'aquestes quatre, una també estava descrita pel nostre grup de recerca, per tant, per la Universitat Rovira i Virgili...
I, per tant, doncs, la illa de la Palma té un total de set varietats locals, que no són autòctones, eh? Això t'anava a preguntar, no són pròpies, realment? Bueno, però és que la vitis vinífera, si coneixes la història, no hi ha res propi. I ara et posaré un exemple per demostrar que no hi ha res propi. Doncs mira, el xarelo, no?, que dius, és tan nostre. Nostrat. És tan del Penedès. Doncs el xarelo és un creuament entre una varietat castellana i una varietat francesa.
Gràcies.
La castellana és una varietat que procedeix del nord d'Àfrica, que es diu Eben, i la francesa és una varietat que es diu Bustiano Fox, i que bé, que en un moment donat es van creuar, es van creuar la península ibèrica, no se sap exactament en quin indret, però sí que han sigut la gent del Penedès els que l'han conservat i els que l'han fet prosperar. Llavors, és una varietat no autòctona del Penedès, perquè no ho és autòctona. Quin origen té? No se sap.
Però és local del Penedès perquè han sigut ells els que l'han cuidat i els que l'han multiplicat i els que l'han fet més catalana. Però d'autòctona res, però ni el xarelo ni cap. El mateix passa a la Palma amb aquestes tres noves variantes. Evidentment, evidentment.
Esperàveu trobar aquestes varietats? Sabíeu o teníeu sospites de que existien? A veure, no, no teníem cap mena de sospita de que existien. Però sí que és veritat que amb cadascuna de les illes petites, és a dir, que no siguin les illes capitalines de les illes canàries, que hem prospectat, perquè les hem prospectat totes les petites, sempre hem trobat alguna cosa, fins i tot a Fuerteventura,
que no és una illa que es caracteritzi per tenir una gran viticultura, perquè és desert, allò. És desertic. Absolutament. En vam trobar una, que aquella gent, bueno, vam fer festa major, no? Doncs bé, esperàvem trobar una cosa o altra a la Palma. Vull dir, d'esperar, l'esperança hi era. El que passa que ens va fer patir, eh?
Perquè, a veure, l'illa de la Palma es caracteritza perquè té tres zones vitivinícules molt marcades. La zona del nord, la zona del Mazo, que és una zona central de l'est, de la illa, i la zona del sur, que és la zona de Fuent Caliente, que és la més àrida.
Llavors vam començar per prospectar la zona del mazo i no trobàvem res. I saps allò que ens va fer patir una mica i finalment van sortir tres individus que no estaven descrits en cap base de dades ni tan sols a la Mundial.
Com es caracteritzen aquestes varietats o quines són les seves característiques? A veure, nosaltres has de pensar que les característiques morfològiques, és a dir, fenotípiques, estic parlant de com és la fulla, de com és l'àpex, de com és el raïm, de com és la baia... Tot això en Profenyes ho coneixem, perquè les prospeccions i la recollida de mostres les fan ells. Llavors, nosaltres el que rebem són els serments.
fragments de serments i el que fem és treure l'ADN d'aquesta fusta llavors a partir quan tenim l'ADN extret amb un mètode propi que curiosament ens el van fer dissenyar ells perquè la primera partida de mostres que ens van enviar van ser fulles t'estic parlant de l'any 2012 van ser fulles fa molts anys sí senyora
Llavors, clar, per tots els temes de sanitat vegetal i controls de duana van a Madrid i de Madrid aquí. Llavors ens va arribar tot podrit. Llavors vam pensar, ens hem de posar les piles perquè hem de treure ADN d'un altre material. Llavors ens vam posar les piles per dissenyar un protocol d'extracció d'ADN a partir de fusta.
Llavors, ens envien els serments i, a partir d'aquest protocol, traiem l'ADN i llavors apliquem el que s'anomenen marcadors moleculars. I uns molt concrets, que són els microsatèl·lits. SSR, també conegut, samples, sequences, repits. Llavors, aquests marcadors ens permeten mesurar unes llongituds de fragments d'ADN que configuren el perfil molecular de cadascuna de les varietats.
Llavors, a partir d'aquí tenim perfils moleculars diferents, els comparem. Però fixa't tu, a partir de l'any 2012 que venim utilitzant 20 marcadors moleculars, 20 microsatèl·lits i sempre els mateixos. I això ens ha permès tenir una base de dades que possiblement sigui la més important de tota la península ibèrica, que tingui una sola institució.
perquè després hi ha la base mundial, que sí que aquí aboquem tots els resultats científics de moltes institucions. Per tant, aquesta és la més completa, d'alguna manera. De la península ibèrica, segur que sí. Tenim més de 1.300 entrades, més d'un 50% són Canàries, òbviament, perquè hem treballat molt amb Canàries...
la resta són mundials i catalanes, i això ens permet ja tenir un primer patró per comparar aquests perfils genètics. Llavors, quan obtenim un perfil genètic, el comparem amb la nostra base de dades pròpia, que d'aquí un parell d'anys la farem pública,
Llavors, a partir d'aquí, si ens surt un individu que no coincideix amb res del que tenim, llavors ho cotegem amb la base de dades mundial. I si a la base de dades mundial tampoc ens dona cap similitud o cap coincidència, llavors ja confirmem que és un perfil desconegut.
En aquest sentit, per entendre-ho millor, que siguin autòctones, que sigui aquest perfil d'escola... Locals. Vol dir que només estan en aquella zona? En principi, sí. En principi, sí. A veure... Que no s'ha trobat enlloc més, almenys. Just, que no estan catalogades ni a la nostra base de dades, ni a la base de dades mundial. Per exemple, una d'aquestes varietats que tenim en una de les primeres publicacions de les Illes Canàries...
Una que vam batejar com havia més sabe tinto, que és palmera, eh? Aquesta després es va trobar a Astúries.
I després es va trobar en algun altre lloc, però sempre, vull dir, se li ha col·locat el nom que la Rovira i Virgili, és a dir, el nostre grup de recerca, perquè no estava registrada, diguéssim, a nivell científic. Una cosa que m'ha cridat molt l'atenció és l'erupció del volcà de fa...
5 anys, diria, o estic dient de memòria, va deixar sepoltades vinyes, però això no ha evitat que ens sorgeixin de noves o que sorgeixin noves varietats. Mira, t'explico...
Nosaltres la primera prospecció, és a dir, la primera rebuda de mostres la vam tenir perquè a l'illa de la Palma s'ha procedit d'una altra manera, és a dir, s'ha prospectat zona vitivinícola per zona vitivinícola. No ha estat una prospecció sencera, sinó com si diguéssim amb etapes. Llavors, la primera etapa que vam rebre, la primera partida de mostres, de totes elles n'hi havia 14...
que ja es va confirmar que estaven enterrades per la lava o bé estaven enterrades per les cendres. Llavors aquestes es perdien. A partir d'aquest... O sigui, els resultats, què és el que ens han donat? Que surtosament cap d'aquestes 14 representava, diguéssim, una pèrdua de biodiversitat punyent.
Què vull dir amb això? Mira, d'aquestes 14 mostres n'hi van haver 3 que presentaven mutacions. És a dir, aquí no hi va haver cap pèrdua de cap varietat desconeguda. Però sí que és veritat que hi havia 3 que eren mostres mutades. 3 o 4. Ara la memòria en falla, no et sé dir exactament. Però sí que és veritat que suposem que fossin 3, no finalment...
dues d'aquestes tres eren mutacions que ja les tenien procedents de la illa de Lanzarote. I l'altra, que és aquesta, la que podríem dir que està absolutament perduda, era una mutació molt, molt puntual, és a dir, saps allò que es pot menys tenir...
molt, molt puntual d'una varietat portuguesa que els canaris li diuen malvasia fina, que no és una malvasia, és una varietat portuguesa, vull dir, no és cap malvasia entesa com el perfil aromàtic que tenen les malvasies, la nostra malvasia de sitges, que tampoc és nostra, que procedeix de l'altra part. No hi ha res nostre,
Això ens ha quedat claríssim. A veure, hi ha coses que les hem conservades, com el xarelo, que no podem dir que és autòcton, però sí que és més català, perquè és l'únic lloc del món en el Penedès on podem trobar xarelo. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per venir aquesta tarda aquí al programa. Molt interessant, tot plegat. Doncs gràcies a vosaltres per tenir tan present a la Universitat Roviri Virgili.
Ja sabeu que aquí a la Randa Mar habitualment ens agrada parlar de llibres. Ho fem sempre que podem i més si són del mar. I ho fem de la mà de la nostra lectora més marinera i de confiança, l'Ona Vilà, que es troba una setmana més amb en Sergi Corral. Sergi.
Doncs ja saps, Marina, que un cop al mes passem revista a llibres que parlen de mar, bé siguin mediterranes, bé siguin d'arreu del món, bé passin a prop d'un delta, com hem estat en les últimes ocasions, o com avui, que crec que la nostra companya, l'Ona Vilar. Ona, benvinguda. Bona tarda.
ens aportes a una història, que en aquest cas passa a una proposta diferent, passa dintre d'un vaixell, però tot plegat una mica tèrbol.
Exacte. Avui deixarem aquelles novel·les que havíem estat parlant fins ara, més així, de la vida quotidiana, i farem una mica d'incursió a la novel·la negra, com has dit, una mica tèrbola, perquè sí, parlarem d'això, d'una novel·la negra, on hi ha uns assassinats i haurem de veure una mica què passa, però abans de parlar de l'argument anem a situar una mica la història. Aviam, on t'ho sortiu amb això? En algun oceà? Al bell mig d'algun oceà?
Exacte, avui anem al bell mig d'un oceà, fem un salt geogràfic important perquè deixem la costa catalana, que és on estàvem fins ara, i ens anem a l'oceà Atlàntic. I és al bell mig de l'oceà perquè això no passa a terra ferma, sinó que això passa dalt d'un vaixell, durant una travessia entre Anglaterra i Amèrica. Per tant, avui parlem d'un llibre molt mariner, perquè l'organització d'un vaixell, la seva tripulació, tot això tindrà un paper molt important.
I aquesta novel·la és La veritable confessió de Charlotte Doyle, que és de l'escriptor americà Edward Irving Portis, conegut com a Avi. Avi, bé, un nom familiar. Amb aquest titànic una miqueta a la inversa, en quina època ens hem de situar?
Mira, ens hem de situar a l'estiu del 1832 i la nostra protagonista és, tal com diu el títol, la Charlotte Doyle. Llavors, qui és la Charlotte? Doncs és una noia americana de 13 anys, qui és de classe alta, és la filla d'un important empresari del cotó. Clar, hem de pensar que estem al segle XIX. L'esclavisme i aquestes coses, eh? Exacte, i també totes les grans empreses de cotó que es van anar a fer a les Amèriques. Aquesta noia ja ha nascut a Amèrica.
El cas és que quan ella tenia 6 anys, tota la família se'n van anar a viure a Anglaterra per negocis del pare, és a dir, és com que tornen cap al lloc d'origen, però passats 7 anys, és a dir, quan la Charlotte ja en té 13, la família ha de tornar a Amèrica un altre cop per negocis, però clar, això passa enmig del curs.
i el pare decideix que marxaran tots, menys la Charlotte, perquè ella pugui acabar el curs, perquè, clar, ella està anant a una escola, que és d'aquelles escoles superbrillants, que és l'escola barrington per noies brillants, on se suposa que ha d'aprendre tot el que ha de tenir una senyoreta i una bona esposa. Per tant, això de què hagi de deixar el curs a mitges, això no pot ser.
Llavors se'n van tots i ell ha de tornar sola. Però, clar, perquè no hagi de tornar tota sola, el pare, que és un home influent, ho deixa tot molt ben preparat. L'acompanyaran dues famílies que tenen fills de la seva edat i viatjaran amb el Falcó Marí, que és un vaixell propietat de l'empresa del pare.
Ara bé, què passa aquí? Què pot sortir malament? Exacte, què pot sortir malament? Doncs tot, tot pot sortir malament, perquè un cop la noia arriba al moll de Liverpool, d'on ha de salpar aquest falcó marí, les dues famílies que l'han d'acompanyar resulta que no embarcaran. O sigui, es queda sola davant del perill. Davant del perill, amb una tripulació tota plena d'homes, amb el que això suposa aquella època. Imagina't.
Clar, llavors ella diu, no, no, no, no pot ser, jo no puc viatjar amb una colla d'homes aquí, ple d'anar de mariners, però l'home que l'ha acompanyat fins al vaixell, que és un treballador del seu pare, li diu, jo aquí estic complint ordres del teu pare, no fos cas que em fessin fora de l'empresa, tu has de pujar a aquest vaixell, sí o sí. I clar, ja tenim la xarlota allà tota sola dins del vaixell.
Però quan arriba el vaixell, la Charlotte ja comença a donar-se que alguna cosa aquí passarà. No ens podem oblidar que és una novel·la negra, eh? Per tant, només d'arribar-hi, la primera persona que es troba, que és el segon oficial, en Quich, ja li diu que hauria de viatjar en un altre vaixell. Després, un dels mariners la va buscar a la seva cambra i també li diu, de part de tota la tripulació, que ella no pot viatjar aquí, i menys tota sola.
I que si s'hi queda no li passarà res de por. I finalment el cuiner, que és en Zacarias, que serà un personatge molt important a l'obra, també li diu que no hauria d'estar aquí el vaixell i fins i tot li ofereix un ganivet per si ha de defensar-se. Això és molt de pel·lícula, eh? Això és molt de pel·lícula. I és molt de vaixell passant entre una boira... Exacte, sí, sí, ens ho podeu imaginar així. De fet, no sé si s'ha fet la pel·lícula, però estaria bé. Sí, sí, estaria bé. Estaria bé.
I, clar, li arriben totes aquestes informacions d'aquella no hauria d'estar aquí, que és molt perillós, que no sé què, però ella, l'educació que ha rebut, és que no pot acceptar consells d'homes de baixa posició. No oblidem que tots aquests són mariners. I ella és una noia de classe alta. I, a més a més, ha de fer casa al seu pare. El seu pare li ha demanat que viatgi amb aquest vaixell. Però, clar, és que el seu pare no sap que les dues famílies no viatgen amb ella.
I per tant, tot i estar morta de por, es decideix quedar al vaixell. Què passa? Que clar, tampoc no té masses opcions, no? Perquè a Liverpool no hi té ningú més. L'home que l'ha acompanyat ja ha marxat i la seva família està a Amèrica. Per tant, està tota sola. Per tant, la tenim a dalt d'aquest vaixell, amb un ganivet, que al principi no vol acceptar, però després decideix quedar-se, i està tota sola. I què passa aquí? Però...
Digues. No, no, però... Què passa aquí? Doncs que no triga a aparèixer un cadàver. Han assassinat el primer oficial del vaixell. Això quan ja estem a alta mar, eh? Aquí ja no hi ha voltarrere. Aquí ja no hi ha res. No. I a més a més, l'arma amb què han dut a terme el crim és el ganivet que li han donat a la Xarlot. Ah...
Per tant, aquí comença tota una història d'investigacions, de secrets, de traïcions, i sobretot un judici per la Xarlot, que amb els seus 13 anys haurà d'enfrontar com a principal sospitosa del crim. Déu-n'hi-do. I tot això, com dèiem, d'Aldo Maixell, tota sola.
acompanyada només per una tripulació formada exclusivament per homes que no coneix de res. Per tant, la lectura ens convida a endinsar-nos en aquest vaixell i a descobrir quins secrets ens amaga aquesta tripulació i qui és realment l'autor o l'autora del crim. És la Charlotte? No ho és? Avui no ho direm, eh?
No ho direm, amb aquesta aventura de, podríem dir, de Jèssica Fletcher a alta mar, una mica així, clar, perquè aquí suposo que es barreja tot, es barreja com és la vida en un vaixell, o què és el que mana, o els diferents rols que es juga dintre d'un vaixell, i a part tot el que passa.
Exacte, aquí el mar hi té un paper molt i molt important, perquè ens condiciona tota la trama, no? I una mica ho fa per això, no? Perquè veiem tota la vida el vaixell i veiem que dalt del vaixell, o sigui, és que no hi ha llens, estàs en terra de ningú, no estàs en cap país, o sigui, estàs allà enmig del mar, i per tant impera la llei del capità.
No hi ha dret a un judici just i imparcial, encara que el capità digui que sí, perquè allà què passa? Que al vaixell no hi ha ningú que quedi al marge dels fets, ningú que tingui una visió objectiva del que ha passat. Tothom hi podria estar implicat una mica d'alguna manera. Per tant, tothom es pot convertir en sospitós d'un dia per l'altre i no saps de qui refiar-te. I això passa una mica pel que explicàvem l'últim dia, d'aquesta capacitat que té el mar de crear comunitats aïllades. Insularitat.
Exacte, en parlàvem amb el tema del far del Delta, del llibre aquell Mar de Fora, i avui ens passa el mateix, una mica, perquè tenim aquest vaixell, que és una comunitat aïllada i incomunicada de la resta del món, i això és important per això que us deia, que impera la llei del capità, però després també per la veritat, que és que el que passa al vaixell es queda al vaixell. Llavors, entre els supervivents es decideix quina història s'explicarà quan s'arribi a port. Quan s'arribi a port, perquè clar, al final és que el vaixell arriba a port.
Arriba a port, sí, però tot el que ha passat al vaixell la gent que està a terra no ho sap. Llavors tu pots explicar una veritat i si és una veritat consensuada no cal que sigui la que realment ha passat, si tots els mariners expliquen la mateixa. Per tant, això també és molt important, com pot distorsionar la veritat el fet d'estar tots allà tancats al mar. Tota l'evolució dels personatges, també dintre de l'obra, tots els canvis de rols que va passant i una cosa que em deixa també, clar, evidentment,
La Xarlota és una noia molt jove, és una noia de 13 anys. Clar, exacte, és el que dèiem, és una noia de 13 anys, i com deies tu, aquí hi ha tota una evolució dels personatges, la Xarlota evoluciona moltíssim, fa una evolució brutal, perquè aquella noia fina que teníem, de casa bona, que havia sigut educada per ser una bona esposa, i tot això al vaixell li aprèn el que realment li anirà bé per la vida...
que és aprendre a defensar-se, aprendre a valer-se per ella mateixa, i també aprendre a desconfiar, no? A dir, de qui em puc refiar? Tenir aquell radar encès de ara potser m'està ajudant, però és que després em fotrà la punyalada per l'esquena, perquè els mariners aquella època eren així. Vull dir, hi havia una mica de... Allà tothom volia salvar la pell, no? Sí, sí. Calia salvar la pell. Calia, calia. O sigui, o arribaves o no... o tururut violes.
Exacte, per tant deixa enrere la seva innocència i comença a conèixer aquests perills reals de la vida i que la gent sovint no és el que sembla. Abans de parlar de la boira, Ona, que jo a mi em feia aquesta imatge mental, no sé si se m'ha anat al cap a la meteó, ja és habitual amb mi, però també hi jugo en paper fonamental, no? La meteorologia.
Home, la meteorologia és clau a alta mar, no? Qui ho sap millor que la gent que ens escolta, tots els pescadors que col·laboren en aquest programa, és clau perquè durant la novel·la es produeixen molts episodis de tempesta, de boires, que tot això el que fa és que augmenten, no? Fan que els fets es precipitin, que tot sigui molt ràpid, hi ha escenes de molta confusió, perquè si el vaixell està anant d'una banda a l'altra, tu tampoc no pots pensar. Vull dir, saps? Els moviments són tan ràpids que fa que tot es precipiti molt, no?
Llavors, tota la vida de la tripulació es veu molt més alterada. I, Ona, hem dit el llibre, que en aquest cas és de l'escriptor americà Edward Irving Ortiz. Explica'ns una miqueta el recorregut, altres llibres de l'autor, una mica més de context.
Doncs l'autor, que és aquest que dèiem avi, Edward Irvingsworthy, és novel·lista de literatura infantil de referència, ha escrit una setantena de llibres, per tant, si us agrada el llibre podeu indagar moltíssim. Els més destacats són La guerra dels botons o Ciutat d'Orfes, i a més a més també ha guanyat diversos premis amb les seves novel·les, i entre els més destacats tenim dues mencions d'honor de Neuerby i una medalla Neuerby també.
I aquest llibre sí que el presentem com a novel·la juvenil, perquè és una novel·la juvenil, però sí que és veritat que és una novel·la d'aquelles que està tan ben feta que fa gaudir a tothom. Vull dir que si ens estan escoltant adults també se la poden llegir, perquè tracta molts temes universals d'aquells que són intergeneracionals que mai passen de moda.
Per tant, està superbé. Temes com l'operació personal, l'amistat, les traïcions, etcètera. I, com no podia faltar, pels grans amants del mar i de la vida marinera, el llibre és ple de noms i conceptes de la vida d'un vaixell. Per exemple, ens apareixen les parts del vaixell, noms de nusos, d'eines, etcètera. I pels que no hi entenem gaire, tampoc hi ha problema, perquè al final tenim un apèndix amb uns quants dibuixos d'un vaixell i tot a les parts ben anomenades i fins i tot hi ha com una...
t'explica com s'organitzen els mariners i quines guàrdies munten i tal, perquè no et perdis cap detall de la novel·la. Això està molt bé. Per tant, sí. Un llibre per tots els públics. Fantàstic. Doncs, Ona, moltíssimes gràcies per avui aquest llibre, eh? La veritable confessió de Charlotte Doyle d'Edward Irving Worthy, més conegut com a avi. Aquestes aventures a alta mar...
segle XIX, emboirats i amb tempestuosos i crims i novel·la negra i ganivets i coses d'aquestes. Ona, moltíssimes gràcies. A vosaltres.
Yo que estudié cada estrella, fuga celestial, precisión, algoritmo genial, reconozco que algo no me encaja, que hay algo más.
Tiempo, espacio y todo lo que ves son las sombras quizá que proyecta el Edén. Allí donde muere el orgullo, hoy nace la fe. Yo creo en Dios. A mi manera. Hay más preguntas que respuestas en la vida.
Hoy estamos aquí y mañana ya no, en la noche infinita un destello de sol. Estar vivos es un misterio de ciencia ficación. El ritmo del mar y mi respiración, los ácidos de tu corazón.
Parlant de llibres, arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. A Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Descifrar el origen del Big Bang. Yo creo en Dios.
A Roia, l'escola de formació, oferim els nous graus C amb una metodologia adaptada a les persones amb diversitat funcional perquè puguin avançar amb seguretat i confiança. T'agradaria treballar en el món de la cuina i la restauració? Has pensat a dedicar-te al comerç i l'administració? Voldries treballar en l'àmbit esportiu? Sigui quin sigui el teu camí, t'acompanyem amb suport personalitzat perquè puguis aprendre de manera còmoda i efectiva.
Els nostres cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ara o quan vulguis, aquí tindràs totes les notícies de Tarragona.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pellet o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Buena tarda, Son Lassin.
Us parla Tero Ortega. L'entrada i sortida del port de Tarragona per la 27 està tancat des d'aquest matí per les mobilitzacions de la pagesia. Un centenar de tractors protesten en contra del tractat del Mercosur. La intenció és quedar-s'hi almenys fins al 12 de gener dilluns vinent quan Europa ha d'assignar aquest tractat. Ramon Rojo, responsable del gremi de la pagesia a Tarragona, assegura que serà la mort del sector a Europa.
Si ara s'aconsegueix signar aquest acord, òbviament serà la mort, literal, de la pagassia europea. Qui tindrà el benefici, ja ho sabem, seran els grans megaproductors que n'hi ha a Sud-amèrica. A Sud-amèrica tenen 50 vegades més terra que nosaltres, tenen el mateix clima que aquí, fan el que volen allà. Allà un pagès normal, pagès entre cometes, té 4 o 5 mil hectàrees. Llavors nosaltres contra això no podem competir.
Joan Regolf, president del Gremi de la paisatia catalana, alerta que aquesta política posa en perill el sector, però també pot afectar el consumidor. El que no podem permetre és que des de despatxos polítics ens haguem de posar en perill el nostre futur i per això aquí estirem fins al dia 12 per a que no s'assigne aquest tractat del Mercosur.
El conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, els ha trucat i s'ha posat a la seva disposició. I l'autoritat portuària de Tarragona ha activat el pla d'autoprotecció en fase d'alerta davant de les protestes convocades a l'accés principal al recinte portuari per l'A27. S'ha reduït un 47% el nombre de camions que han sortit del recinte portuari respecte al mateix dia de l'any passat. D'altra banda, s'han reforçat els efectius de la policia portuària presents a l'accés per oferir ajuda a qui la sol·liciti.
I avui també en fem raó d'aquesta notícia de la valoració dels veïns a la Mora, que celebren la construcció del carril bici a la Nacional 340, però que demanen que el projecte arribi, almenys fins al tafulla. Albert Franqués, president de l'associació veïnal. Esperem que es desencalli el tema i que l'Ajuntament de Tarragona també apreti el ministeri, perquè...
no s'acabi aquí aquest carril bici, no?, i que connecti amb el d'Altafulla, Torra de Marra, Creixell, no?, i fins a Barcelona, no?, que és el projecte aquest del carril bici europeu, no?
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de randamar. Una segona hora on parlarem amb un pescador de Calella que té embarcació però no té port. Ho entendrem millor d'aquí uns minutets. Descobrirem què és la nova iniciativa. L'Ampolla activa un perfil que aglutina ja us ho avancem. Comerç, restauració i empreses.
i anirem fins a les platges per conèixer la bioplatge que s'ha fet durant dos anys i saber quins són els seus resultats. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Rana Mar.
La ciutat de Calella, al Maresme Nord, no té port, però té tradició pescadora. De fet, a la platja més cèntrica hi ha barques de pesca que regularment surten a la mar. Ara, a l'hivern, viuen més tranquil·les, però a l'estiu conviuen amb vanyistes, tant locals com turistes. Avui coneixerem un dels pescadors que surt a mar amb una d'aquestes barques, Oriol.
Doncs sí, Marina, ho has explicat molt bé, que ella té aquesta imatge bucòlica de la platja gran amb aquestes barques de pesca amarrades a la sorra de la platja. I darrere d'aquestes barques, o amb aquestes barques, hi ha gent, hi ha pescadors. Un d'ells és el Toni Morell, amb qui estic avui i el tinc aquí al meu costat. Toni, molt bona tarda.
Molt bona tarda, tinguem. Bé, parlem d'aquesta situació de la pesca a la ciutat de Calella, en primer lloc. Doncs parlem del fet d'això, que aquí a Calella no hi ha port, però sí que hi ha pescadors i veiem barques a la sorra de la platja. Bé, sí, sí, és veritat. Som un últim reducte.
juntament amb les poblacions veïnes de Pineda, Sant Pou, no sé ja ben bé què queda malgrat, som l'últim reducte del que havia sigut un passat no gaire llunyà, força esplendorós en quant a la pesca. Hi havia els pescadors professionals que, evidentment, amb els anys, una vegada hi van ser els ports de...
sobretot d'arenys de mar i també de blanes, tothom va anar marxant. Van anar als ports de refugi i, bé, durant uns anys, doncs, aquests pescadors es van guanyar la vida allà, però, malgratament, tot això també va moltíssim quant a la pesca professional.
I aquí, en el cas de Calella, hem quedat uns quants que estem aquí mantingint aquest esperit de la pesca no professional, pesca d'aficionat, i mantenim aquestes embarcacions, aquests llaguts, que ens fa molta il·lusió també mantenir-los a prou.
Com tantes coses avui en dia anem quedant la gent ja una mica gran, majoritàriament, i el jovent no vol ser per gaire gran cosa. Però vaja, de moment tenim aquestes embarcacions aquí i fa goig tenir-les, la veritat. Estèticament segur que és molt bonic veure barques a la platja, però a més a més també quan sortiu, quan torneu, clar, a vegades és el mateix estiu, que hi ha gent banyant-se a la platja, que aquella població turística...
i en canvi vosaltres arribeu cap a la costa, veniu de pescar, heu de conviure també amb aquesta situació. També és bonic, tot això. Doncs mira, la veritat és que si ara mateix puc dir, sense por d'equivocar-me, que el que estem fent nosaltres és el mateix que fèiem els antics, els avis i els besavis, perquè a l'hora de barà, de posar una barca a l'aigua, ho fem exactament igual que ells.
Si, per exemple, ens traslladéssim a l'any 1900, seria exactament com ho fem ara, que Déu-n'hi-do té el seu mèrit. A l'hora de treure l'embarcació, també, però si abans hi havia uns mitjans que no eren els d'ara, ara tenim un comandament a distància i un motor que ens ajuda moltíssim. Però, vaja, a l'hora de posar els pals, a l'hora de fer la maniobra, és exactament el mateix, i tal com tu dius, hem de conviure amb la gent, com ja feien als anys 60 i 70...
que veiem aquells reportatges o aquelles fotos, que veiem aquella eixernació de gent tan important de turistes, aquells primers turistes, i les embarcacions de la gent més grosses que les d'ara, que arribaven i tothom s'havia de reconar. Ara, en pla més modest, com aquell qui diu, és el mateix. Explica'm bé com ho feu, Toni, per tornar de mar, portar la barca fins a la sorra de la platja, per teure-la, com comentes amb uns pals, amb un cable que les estira, com va això?
Bé, doncs, mira, l'embarcació, suposem la posada ara mateix sobre la sorra, hi posem un cap, diguem una corda, i aquesta corda és la que ens permet anar empenyent de mica en mica, i a mesura que la barca va baixant, anem aguantant amb la corda, perquè si no ella baixaria i ens aniria la sorra i no podria ser el que fem.
Doncs és anar empenyent i a mesura que els pals van sortint els anem posant fins que arribem a l'aigua. S'ha de tindre ja una mica d'experiència perquè, esclar, ja sabem que aquí aquesta mar, que aquí no hi ha cap refugi i, bueno, amb els anys vas aprenent quan ve una mica d'onada, com ho has de fer, quan has de deixar els pals els has de tornar a posar tots cap a dalt. És una feinada i per això d'interès entre el jovent no n'hi ha gaire.
Però, darrerament, hi ha hagut un parell d'embarcacions que s'han traspassat, que s'han venut, i la gent que ho ha agafat és 35-40 anys, i això ens agrada. I, doncs, tal com t'he dit, aquesta embarcació, un cop és a l'aigua, després ho fem al revés. Quan l'embarcació deixa l'aigua i queda amarrada la sorra, amarrada...
Bueno, doncs s'hi ha de posar un pal, s'hi ha de posar els peus, i tira amb el comandament, i una vegada el primer pal, doncs ja és un seguit, el segon, el tercer, i tots, aquesta mitja dotzena de pals que cada embarcació sol tenir. És veritat que la sorra o la platja és una cosa viva, que es mou, i avui tenim la platja plana, i la sorra, vull dir, i per efectes d'una mar que ha vingut d'aquí, de Llevant o de Garbí, quan hi tornem, llavors ja fa uns bunys, fa unes coses que, bueno, els hem de saber anar trempejant,
I així anem fent. La veritat és que estem contents de poder-ho anar mantenient. Ara mateix l'entitat ha entrat una junta nova molt jove, estem molt contents, i sembla que de moment aquesta petita representació del que havia sigut un passat no gaire llunyàs, plendorós,
d'aquestes poblacions de marina no té res a veure, perquè fixa't que per venir a parlar de la pesca ho he de fer amb un servidor, que jo amb molt de gust, perquè no tinc res a veure amb la pesca professional, però que, en canvi, estem contents i orgullosos de tindre aquests 40 o 50 metres de la platja...
on la gent ens té com a referència i quantes fotografies no s'han fet per part de gent d'aquí i per part d'estrangers que ens venen a visitar i que agrada i mentre puguem ho anirem mantingent
Perquè us agrada, em comentes ben bé, perquè tan fàcil com és arribar a port, atracar, deixar el vaixell sense cap feinada com aquesta que teniu, realment, si ho feu, és perquè esteu convençuts de mantenir això. Per descomptat, per descomptat. La gent que sap... Home, si parlem de temes econòmics, no té color, perquè aquí paguem una petita quota per mantenir-nos les nostres despeses, una varia que hi pugui haver...
I si te'n vas en un port, jo no sé ben bé què es paga, però segurament és una cosa desorbitada comparat amb el que paguem nosaltres. No, no, nosaltres aquí estem, com tu dius, per convicció. També és veritat que...
com tants altres sectors, això també es complica. Es complica, si m'ho permets, perquè ara, a veure, les pesqueres vas una mica en por perquè en qualsevol moment passa l'autoritat, pot passar la Guàrdia Civil o pot passar, no sé si els Mossos, i qualsevol cosa que et trobin a faltar t'imposa una sanció...
I això també fa que la gent reculi una mica, perquè molta d'aquesta pesquera és l'estiu, i a l'estiu convides una persona, convides dues, s'ha fet tota la vida. Aquesta gent que els convides, els convides un dia, no tornaran a venir més, perquè és aquell conegut, a veure si un convides un dia a venir, que fem quatre resons, quatre tacons...
Bé, si tu ara, per exemple, et vas a pescar i aquesta persona, que no té cap documentació, tu ja portes les teves armilles, el que hagis de portar, si et passen i et paren, et diran que aquesta persona no té la corresponent llicència i et fotran una sanció. Llavors això també et tira enrere, et fa venir una por...
Jo trobo que tot plegat és injust, però està establert així, però que no juga a favor d'aquest esbarjo. Però vaja, vull dir, jo només és una reflexió que faig, que no crec que tingui gaire més repercussió, però és veritat que això passa. Interessant, perquè jo ja t'anava a dir, convida-me a donar una volta en Barca, convida-me a pescar. No, perquè si t'he d'exposar una sanció, prefereixo fer l'entrevista com hem fet ara a terra ferma.
De totes maneres, sí, però de totes maneres això a l'estiu passa. Tenim les nostres embarcacions, aquests lleguts, que majoritàriament estem parlant, però també tenim embarcacions petites. I aquestes embarcacions petites la majoria de gent d'aquesta no la veus. Ara aquest temps no venen. A partir del mes de maig venen i veus que baixen amb un convidat, amb una mica, amb la seva parella...
i van a pescar, i segurament es troben amb la situació que jo ara t'estic exposant. Bé, mentre ens deixin anar fent, val, però si venen i et diuen vostè no té la llicència o no té no sé què que havia de tenir, li posarem la sanció mínima i no hi torni, i la sanció mínima són 600 euros. Home, fa remol, això. Això fa mal perquè per anar a pescar, llavors, què fa? Què pot fer, això?
pot fer que la gent estigui enrere i que no surti o que deixi de pensar en comprar-se o mirar una embarcació. Bueno, això, aquesta pega hi és, aquesta entrebanc hi és. Nosaltres, com que som tan minoritaris, vull dir que entre Calella, Pineda, Sant Pol...
podíem parlar de poca gent, no tenim força per anar a dir, home, deixeu-nos una mica de màniga ample que hagin de portar les nostres armilles salvavides, l'extintor, aquestes bengales, el que els hagi de dur. Tot això ho trobo normal, ja ho tenim. Però si ens ve ara el bon temps i convidem un amic i anem amb Marc, doncs, si ens repleguen, ens fotran una sanció. I això, doncs,
no ajuda que aquestes entitats floreixin o vagin endavant més aviat, es retreuen, es retreuen. Sens dubte la situació de la pesca és complicada per totes aquestes normatives, per lleis, coses que no ajuden, i més darrerament que també se n'està parlant del sector pesquer. Però bé, Toni, explica'm una mica vosaltres com us organitzeu, quan sortiu a pescar, ho feu per afició, m'has comentat, bé, més o menys cada quan sortiu a marc, què és el que pesqueu, més o menys que...
Amb què torneu, cap a casa? Mira, això fa uns anys, no gaires, perquè són ben bé del meu record, perquè ja ho feia, hi havia una sèrie de gent, una sèrie de gent que es havia embarcat, ja estaven jubilats i havien sigut pescadors. I aquesta gent ensenyava. Ensenyava, ensenyava, i si anaves... Jo vaig tindre la sort d'anar 5 o 6 o 7 anys amb una persona, que malauradament ja no hi és,
I ell t'ensenyava una mica les temporades. No totes anar a pescar, el júriol i el lagost, rossons i tacons. Vull dir, ara començàvem i anàvem a pescar unes sèpies, després venia ara el mes d'abril, maig, i a les aranyes, que, bueno, encara hi són, no n'hi ha tantes, però encara hi són. Et ve l'estiu i aquests rossons o tacons que et parlo.
I després, ja quan venia al mes de setembre, octubre, novembre, doncs fèiem la campanya del calamar, que encara ho fem. Després, aquí davant de Calella tot és sorra, tot és fang, no, fang és més endins, però sorra sí, però en canvi, quan ens anem una mica endins, home, 4 o 5 quilòmetres endins, trobem una barra, que en diuen un roquer, i allà, doncs, anaven a pescar serrans, anaven a pescar pagells, es agafava aquesta classe de peix.
Ara tot això, si no t'ho ensenyen, el que no li ensenyen no sap on és, no sap com fer-ho. I això està passant, això està passant. Propostes, tal com tu has dit, som aficionats. Jo vaig a pescar quan puc, però jo tinc una altra feina. Llavors no t'hi pots dedicar allò que dius, estic jubilat, escolta, anem-hi avui, tornem-hi demà. Això no puc fer-ho, i com jo la majoria.
d'aquella gent que en sabien, d'aquella gent veterana, o s'han fet molt grans, o ja no hi són. Llavors, ja t'ho dic, quan se seguien les temporades, que hi venia per tot l'any, a part del rigorós hivern, a partir de Nadal, Genèf, l'època que som ara...
no s'hi anava gaire a pescar, no? El temps no convidava, i aquí en terra el peix es manté molt inactiu. Com que tota aquesta gent, aquesta gent veterana, no hi és, els que hi ha ara, la majoria, tot això es concentra, a partir del mes de maig o juny, aquests 3 o 4 mesos d'estiu, a anar a pescar aquests peixos d'estiu. Aquest rasol, aquest tacó, aquesta aranya, i després, aquell calamar que està alliminer gastronòmicament parlant,
ja n'hi ha uns quants, com que ho sabem, i aquest any encara n'hem pogut fer algun, altres anys han sigut més dolents, però bàsicament és això que t'he dit, anar seguint les temporades, però si no t'ensenyen la manera de fer-ho i quan pertoca cada espècie, doncs el queda relegat a anar a pescar amb la canyet i poca cosa més.
I és com tot, com anar a buscar bolets, com qualsevol altra cosa. Si no en saps, si no saps quan surten les espècies o quan predominen i no saps on buscar-les, malament rai. Això passa, ara que dius els bolets, quan jo era jovenet hi havia un futiment de gent que anava a buscar bolets. Jo crec que, almenys en aquí, també el temps darrerament no ajuda pels bolets, per això és una història.
Ara, la veritat, de gent, tornem amb el mateix, de gent jove que vagi a buscar bolets en aquests boscos, no en trobaràs o en trobaràs molt poca. I els veterans, la gent gran, com que tot això requereix un esforç físic, tant agafar la barca i verar-la com anar a aquestes muntanyes a patejar-nos per aquí darrere, amunt i avall, els veterans ja cada vegada n'hi ha menys. I de joves el relleu o no hi és o és molt escàs.
Doncs bé, em comentaves abans que hi ha algú de 30-40 anys que agafa el relleu en tema de pesca, per tant, un missatge per l'esperança sí que el tenim. No, no, hem de ser optimistes, perquè jo no ho era gaire d'optimista, però ara, darrerament, en aquest canvi que t'he comentat abans de la Junta de l'Entitat, perquè ja tocava,
Si hi ha posat un xicot de 37 anys i si hi ha posat un agent que fa de tresorer i de secretari que tampoc no hi ha cap capaç de dels 45. Això pot ser un missatge a l'esperança, evidentment. Home, jo no soc pas un iaio de 85 encara, però ja soc dels veterans, perquè els que hi havien per sobre meu...
O no hi són, o gairebé n'ha hagut de plegar, perquè posar una embarcació a l'aigua manualment requereix un mínim de força física, i a part de coneixements que també. Però sí, no puc pas dir que això no...
no tingui aquesta esperança. Sí que la tinc. Jo, evidentment, jo el que vol dir és que aquestes embarcacions, aquest espai minúscul que... A Calella coneix tothom. Tothom mostra les barques, les barques, a la zona de les barques i a tota la vida. No hi ha ningú que hagi nascut a Calella que ja quan van néixer no hi fossin aquestes embarcacions.
Ara n'hi ha unes altres i mirem de mantenir-ho i que per molts anys sigui. No sé jo ben bé què passarà perquè els condicionants, el món de la pesca també és una cosa que va bastant enrere. Professionalment hi ha molts conflictes, tu abans ho deies, i nosaltres que no ens hi guanyem la vida per anar a fer quatre peixets per la menja
Jo penso que hi seran, però ja et dic, el futur no sé quin serà, però el de l'entitat sembla que de moment està assegurat. Perfecte, doncs que així sigui, per molts anys, que pugueu gaudir del mar, de pescar i de ser feliços damunt d'una barca i sobre el Mediterrani, que és el que us agrada. Toni, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu, que vagi bé.
Deixem la pesca, anem fins al delta de l'Ebre, fem parada a l'ampolla per parlar sobre l'ampolla activa el nou perfil que aglutina comerç, restauració i empreses de l'ampolla. La companya Cel Prieto des de Delta.cat parla amb les portaveus d'aquest nou projecte Cel.
Cimarina, comerços, restauració i empreses han unit esforços i s'han aglutinat tots conjuntament a través del perfil d'Instagram de l'Ampolla Activa. Anem a comentar aquest nou projecte amb Martina Curto i Nayara Villacreces, les dues empresàries que estan al capdavant de l'Ampolla Activa. Hola, xiques, benvingudes.
Bon dia. Bon dia, Cel. A veure, comencem pel principi, si us sembla, expliqueu-me, perquè això és una cosa nova, no? L'ampolla activa és un perfil a Instagram. Explica'm ben bé què feu a l'ampolla activa. Bé, l'ampolla activa és un perfil d'Instagram que hem creat a partir del grup de WhatsApp que tenim al comerç de l'ampolla. Bàsicament perquè, bé,
tenim un grup de comerç, no?, però no hi havia una pàgina, tenim la pàgina de turisme, però que s'enfoca el turisme, però no n'hi havia cap que s'enfoqués als comerços i restauració i empreses, no?, tot el que engloba l'ampolla. Llavors, doncs, bueno, Naiara i jo, que som dues persones molt inquietes, si m'ho seguiu a les reds socials, doncs ja ho vereu, doncs,
Vam comentar un dia que podríem fer un grup d'Instagram per a començar, per a promocionar tot el que és el comerç, la restauració i les empreses. En plan, jo pujo una publicació al meu perfil del meu negoci, etiqueto l'ampolla activa i l'ampolla activa ho repuja.
Llavors vam parlar en la regidora de comerç, li vam comentar, també ho vam comentar al grup de WhatsApp i la gent estava molt d'acord. I així va començar. Va sorgir perquè hi havia una manca que feia falta. Llavors feu això, englobeu comerç, restauració i empreses de l'ampolla, ni sou uns quants, no?
Sí, un món. Un món. Més de 30, diria jo, no, Martina? Sí, és que l'Ampolla tenim molts comerços i restaurants i som un poblaço, eh? No, no, és un poble privilegiat. Sí, gran i que té coses, vull dir, la gent no... No hi ha excusa perquè estàs a casa, vull dir que la gent se pot moure pel poble. Llavors, bueno, nosaltres esteu, com dieu, al capdavant, no? En Ayara, tu, la propietària de la biblioteca... Ai, perdó.
De la llibreria Belina... Perdó, me n'anava... Que podria dir-se biblioteca, és molt guai. Sí, però me n'anava pels llibres. De la llibreria Belina Vainai i tu, Martina, de la Cloelàlia, Centre d'Estètica i Benestar. Llavors, hem començat per un perfil d'Instagram, però llavors el pla és fer-ho associació.
Encara no està realment determinat el que volem fer, està una mica molt a l'aire, però el que sí que tenim com a objectiu és promoure els comerços del poble, comerç, restauració, tot el que hi hagi a l'ampolla,
I al final, és el que parlàvem, hi havia una manca de visualització als nostres comerços, i al final el que hem decidit, Martina i jo, és ajudar-nos entre tots a tenir més visualitzacions, que els pobles del nostre voltant també ens coneguin més i sàpiguen el que fem, les promocions que tenim, el que fem al nostre dia a dia. Molt bé, perquè junts feu més força, al final.
Molt bé, ara hem començat este 2026. Llavors, des del grup, hi ha alguna nova proposta per enguany? No sé si fareu alguna iniciativa des de l'Ampolla Activa? Expliqueu-me. Bueno, de moment, ara acabem de començar l'any perquè al final, Nayara i Edgar, la campanya de Reis i tot això, encara estem com una mica... Ubicant-nos. A mi, mons fills encara comencen el col·le demà, llavors...
Encara demà... Sí, encara demà. Los mestres estiran menos contents que nosotros, pero nosotros ya tenemos muchas ganas. Llavors, pues también necesito una mica de...
I llavors també ens hem de reunir en la resta, perquè nosaltres som els portaveus, però al final l'objectiu és comú en tots. Les decisions les prenem entre tots, òbviament. Exacte, exacte. Llavors, ara ens hem d'assentar, sí que hi ha una proposta de pàgina web, que tenim un dels negocis, el Javier de Díaz de Platja, que es dedica a això també, i llavors ha proposat...
de forma altruista també, perquè al final Naiara i jo ho hem fet de forma altruista. O sigui, invertim el nostre temps en una cosa que, evidentment, econòmicament no ens beneficia en res, o sigui, no tenim un benefici. Al final sí, perquè estem publicitant el nostre negoci, però... Però ho feu per amor. Per el bé comú. Correcte. Al final, que gent vingui a la seva llibreria, no?,
m'aporta també a mi, perquè al final si tots estem en un grup comú, si veuen en ella, me veuen a mi, llavors és un benefici comú. I tant, i tant. I llavors Javier també va comentar de fer això, encara ens hem de reunir, o sigui, no hi ha res tancat, i llavors ens reunirem, vindran tots els comerços i empreses i restauració que puguen i decidirem i prendrem decisions.
Molt bé, llavors que hi ha una comunicació constant entre tots, no?, i que les decisions, el que diem, estem a 7 de gener, però com si hi estiguem a 1. Vull dir que l'any no comença fins que els crios no tornen al col·le, això és veritat. Demà, demà es dieu, demà. Correcte, correcte. Molt bé, i llavors, com dieu, la regidoria de comerç esteu, l'ampolla activa està recolzada, no?, per la regidoria, heu parlat amb la regidora en aquest cas? Exacte.
Avui no podia vindre, però sí, sí. Evidentment, Meritxell Faixes també és la que està en Natros. Però, clar, en ella també li interessa. Al final, la seva regidoria no és la que ha d'impulsar el comerç. I això és un impuls molt potent. Que, al final, les reds socials ben utilitzades són un foco... I tant, és una eina molt bona. Som un poble que també hi ha molta segona vivienda, de gent de ciutat. Llavors, també ens beneficia, això.
que la gent quan vinguen els caps de setmana a la seva segona vivienda vulguen gastar el nostre poble i no a una gran ciutat en tenen plataformes que no són petit negoci que per sort cada vegada tenim més clientela que ho parlem el matí tenen molta clientela que ve de les ciutats que realment tenen molta més disponibilitat a tot
i venen a gastar l'ampolla i ens ho diuen, que l'ampolla compren super bé, super tranquils, en una atenció personalitzada, que és el que ens caracteritza el petit comerç, i al final és també el nostre objectiu, que molta més gent ens conegui. Perquè al final aquesta gent que ve de fora i ve aquí a l'ampolla, aquí trobeu un servei que a les grans ciutats no és tant. Este servei és molt proper, això és la diferència que hi ha de les grans plataformes, que no tenim este comerç a l'ampolla. Allí tenim comerç de poble.
És molt guai, és que el teu dia abans som uns privilegiats en molts de sentits. Nosaltres a l'Ampolla tenim un privilegi de les vistes, els passejos, els comerços i poder-te sentar a un restaurant a primera línia de mar sense que sentigues un munt de cotxes, un munt de motos, un munt de soroll. És com molta clientela meva de fora m'ho diu, és el meu lloc de pau. I això no té preu. És calma total.
Perquè la gent de l'ampolla igual ja ho té interioritzat, perquè és el seu dia a dia, no? Però la gent que ve de fora diu, uau, això... És una joia. És que de l'ampolla és una joia. Bueno, l'ampolla també ho disfrutem molt, eh? Sí, som molt conscients, nosaltres. Tenim els passeig a tope de gent de l'ampolla caminant cada dia. Molt bé. Disfrutar cada dia és un privilegi. S'ha d'aprofitar el que teniu. Sí.
I parlant ara d'estos Nadals, com ha anat la campanya de Nadal a l'Ampolla? Molt bé. La veritat és que molt bé. Sí que és cert que cada vegada més el poble fa el poble. I aquest any ho hem demostrat més que mai, trobo. La campanya de Nadal, del comerç, tenim una campanya.
Que tots els comerços estan aderits a la campanya que venia arreglada de la Setmana del Comerç, i se fa un llibret en 8 comerços diferents, en una compra més de 30 euros, però tens los segells, que suposo que això ho van explicar a alguna entrevista.
Això van fer notícia, trobo, i per xarxes ho envies. Però això també ha ajudat que tot el poble també compre el poble. Això és molt important. I no ho hagués fet el 31 de gener. Encara són a temps. Molt bé. Llavors, és un llibret que vas fent el segell i després d'entres al sorteig, no?
Sí, hi ha un sorteig de 1.500 i 200 euros, trobo. 250. I després del cent primers tenen el llibre de festes de l'ampolla anual gratuït. Molt bé, molt bé. Tots el que fan a l'ampolla, tipus carnaval, no? Carnaval, fidal, festes, i això ho tens gratuït. Ai, mare. Jo n'he portat quatre. Jo tinc tres acabats, ja.
T'anava a dir que el premi és molt bon premi. Els premis estan molt bé i els 100 primers també tenen un premi molt bo, perquè al final són diners, s'hi va sumant cada cosa. És bon incentiu perquè la gent participi. Sí, la veritat és que sí. I llavors fa això, que potser haguessis anat a un altre poble, al metge o el que sigui, i dius, vaig a buscar això, i dius, no.
però a l'ampolla. Aniré allí que allí me cunyen, saps? Sí, sí. I està molt bé perquè al final, mira, jo porto un bolset, ella ho sap, i allí vaig ficant els tickets i me van cunyant i l'altre dia vaig portar-ne quatre. Molt bé. Hasta el 31 de gener tenim temps de participar. Queden dies, queden dies. Sí, ara podeu aprofitar rebaixetes, promos, tot el que ve. Molt bé, ara.
Ara han començat les rebaixes, no? Sí, penjar les promos de gener i febrer. Clar, això, el comerç local també s'ho agafa i ho fa, evidentment. I, òbviament, des d'Ampolla Activa, totes aquestes promocions, les repenjarem de tots els comerços. Tot se publica, si hi ha algun dubte, a l'Ampolla Activa, que entra la gent i allí ho trobarà tot. I ho trobareu tot el dia.
Clar, és que és trobar-ho tot aglutinat, no? Tot el de l'ampolla és facilitar la feina, no? És a dir, vull aquest tipus de servei, i has d'entrar al meu Instagram o al de Nayara, en el cas que vulguis, el seu producte. Però allí està tot, i allí penges restauració, llibreria, estètica, perruqueries, bars... És que està tot. Tot. Tothom qui vol penjar el seu producte allí,
A més, ho podem dir perquè ho tinc jo activat al meu mòbil, així que jo em puc assegurar que cada persona que etiqueta allí se puja a la seva publicitat. Martín està tots els dies repenjant. O sigui, que també és d'agrair perquè, pobra, ja té prou feina. Home, però sí, eh? Vull dir, això és una feina engorrosa al final, que has d'estar al mòbil, no?, i tot el rato repenjant-ho, clar.
Jo ja em coneixes. Però ho fa a gust, ho fa a gust. Sí, ho faig molt a gust. La veritat és que m'encanta, ella ho sap, quan em penja un munt de gent, perquè al final a mi fer un clic és un segon. El que passa és que a vegades jo tinc feina, evidentment. Si es col·lapse, que hi ha molta gent, no? I també a vegades jo estic treballant, no puc estar pel mòbil, però quan ho veig ho penjo i sempre per ordre. Molt bé, molt bé.
I a mi me costa poc, però és veritat que m'emociona de dir, uau, quin munt de gent mos etiqueta, no? Som 300 seguidors, ja. Ens estem unint molt, el poble, la veritat, i això és molt bonic. Heu vist bona rebuda? Sí, la veritat és que sí. Vull dir que esteu contentes, aquesta iniciativa, heu vist que de moment ve.
De moment bé. De moment som 305 seguidors i esperem que se dupliquen i tripliquen. Molt bé, molt bé. I tant. A veure si abans de l'estiu arribem als 2.000, va. Vinga, vinga. De gent hi ha, l'ampolla, vull dir que només és fer rotllada i ja està. Només que ens seguien la gent de l'ampolla ja serien més de 3.000. Claro, claro. Doncs vinga, la gent que s'espavilo, que es fico les piles.
Doncs, xiques, estarem pendents, ja anirem parlant, a veure què feu aquest any, que ara hem començat, que ara hem encetat el 2026, i no res, que vaigó molt bé, l'ampolla activa, molta sort, i no res, i que propostes com les vostres fan falta. Gràcies, xiques. Gràcies a tu. Doncs, Marina, ja sabem que la unió fa la força, i això és exactament el que han fet a l'ampolla. Doncs n'estarem pendents i veurem quines propostes fan. Moltes gràcies, Cel.
Llops de mar, un podcast fet arran de mar. El Llops de mar d'avui s'endinsa en una botiga de pesca, però no per anar-hi a comprar, sinó per descobrir un pescador que ha rodat molt pel món, l'ot nebot.
A l'arrant de mar hem parlat molt de la pesca, tenim seccions setmanals, hem entrevistat a pescadors professionals, hem entrevistat a pescadors recreatius, però fins ara no havíem baixat el que podríem dir a una botiga de pesca, on la gent pot comprar tots els estris que els fan falta per anar a pescar. Ara mateix tenim aquí al davant ams, mosquetons, esquers artificials...
Fins i tot material de submarinisme, canyes, ploms... És a dir, estem envoltats d'un paradís per qualsevol pescador recreatiu de l'afició que vulgui anar a comprar o vulgui anar a complementar el seu equip de pesca.
I avui parlarem amb l'Ot Nebot, que és el propietari de la botiga on estem avui, que és Esports Can Jordi, una botiga amb molta història aquí a l'escala, més de 60 anys de trajectòria en el món de la pesca, i justament ell fa un any, un parell d'anys, un any i escaig, que porta el control de la botiga. Ot, benvingut, primer de tot. Moltes gràcies, Sergi. Bona tarda. One and four, a mig bruda.
Aviam, estem en una botiga de pesca, però primer volíem saber una mica com havies arribat tu fins aquí. M'has dit, o m'has d'allò, que amb els dos o tres anys ja t'hem d'imaginar amb una canya a la maot. Correcte, sí, la meva trajectòria comença molt enrere, era molt petitet i el meu avi em traia pescant barca.
Llavors allà ja em vaig adonar que era una cosa que realment m'agrada. Necessitava els caps de setmana, aquells estius que venia a passar de temporada aquí, amb els meus pares, i sí o sí, cada dissabte o diumenge s'havia d'anar amb barca i mirar de pescar alguna cosa. Suposo que aquí on estem hi havies vingut a comprar més d'una vegada. Correcte, estava una mica canviat, però sí, sí, aquesta era la última de referència. Abans de sortir amb barca havíem d'anar a buscar els cucs, sí o sí, les rosques.
T'hauries imaginat alguna vegada que al cap dels anys tu estaries com a muy senyor d'això? La veritat és que no m'ho havia imaginat mai. Això que m'ho havíem proposat moltes vegades, de, hòstia, amb el que t'agrada a tu a la pesca hauries de tenir una botiga, però no em veia realment en una botiga, sinó que em veia fent altres coses, com portant gent a pescar arreu del món. Però, mira, al final es va donar...
que l'altre em quedava una mica massa gros, de moment, i em va sortir aquesta oportunitat, llavors vaig dir, m'hi llenço. Amb els biòlegs hi ha allò que si ets més de laboratori o més de bota, amb els pescadors podríem dir que tu, sens dubte, ets més de peu de palatge, d'allongada, de roques, de barca, que no pas d'un lloc tancat, no? T'hem vist voltar molt i molt a la teva vida.
Correcte, així és, jo he estat tancat, és una de les rons de... perquè no em veia a una botiga, però sí, el problema és sobretot les roques, més que la barca, ja que no tinc barca, però hem caminat bastant tot arreu de Catalunya, algunes zones d'Espanya en interiors, aigües d'interiors,
I arreu del món, també, tot enfocat a la pesca. Arreu del món, aviam, explica'm una miqueta per on has voltat, perquè mira, estem aquí a la botiga i a dalt, al mostrador, a una de les parets on a sobre dels ams i dels mosquetons i de diversos estris veiem fotos, fotos de revistes de pesca amb un noi amb peixos molt grossos. Ets tu, no, el d'allà dalt?
correcte, sap jo, i de fet allà veiem el segon viatge que vaig fer a Oman i podem veure també un dels viatges que era a Costa Rica llavors, bueno en aquest cas, tot va començar el primer viatge a Oman, amb 19 anys i va ser un mes de setembre i ens va agradar tant que vam decidir tornar-hi el mes de febrer el següent febrer vam tornar-hi a anar a Oman i era fantàstic, no? Estàs a un altre país no has viatjat mai, no has sortit mai d'Europa
I va ser la gran meravella, va ser un descobriment, això de viatjar i pescar. Crida l'atenció perquè, clar, és un altre nivell, no? Potser qui anava a dir, amb la barqueta acostumat a agafar quatre pegells o quatre serrans o per all, et veus amb unes llampugues, amb uns peixos de 15, 20, 30, 40 quilos, clar, això, de totes maneres, fa falta entreno previ, no? No hi vas allà de zero.
Correcte, fa falta d'entreno previ, però en aquest cas és com que tens l'entreno previ amb el somni inclòs. Perquè aquí sempre vas traient peces menors, mides més petitetes, portes l'experiència que vulguis, però quan viatges a un altre lloc i trobes que el que et pot picar la ganya pot ser bastant més gros, és una cosa que, tot i així, falta aprendre, no? I a més, falta aprendre quines espècies hi ha a cada lloc, com mengen, com viuen...
I crec que forma part una mica de la gràcia de viatjar. No tot és com ens ho trobem aquí, ni molt menys. Ot, com varies veure la pesca des de fora al mostrador, a dintre al mostrador, el tracte amb els pescadors? M'incloque, no són persones fàcils de tractar moltes vegades. Què t'ha sobtat més, d'aquest canvi d'escenari? Més que sobtar-me, de cop i volta...
m'he adonat de la realitat, no? La realitat que quan vas a una botiga, tu demanes certs productes i et diuen, hòstia, és que sempre voleu el que no tenim. I dius, hòstia, però si això teníem per tot arreu, no? I aquesta és una mica la teva suposició.
Però quan estàs darrere el mostrador et dons compte que la gran majoria de pescadors volen el que no tens. Llavors, mica en mica intentes adaptar-te a ells, inclús donar solucions, perquè així el principal és mirar d'adaptar-te, donar una mica el servei per a tothom.
I ara una pregunta clàssica quan es parla de comerç. Actualment, en tant comerç digital, tant comerç per internet, tantes plataformes diverses, no direm noms i marques, però això sí que és a nivell globalitzat absolutament,
Com es fa perquè la gent continuï venint o com crees el vincle perquè la gent trepitgi la botiga del terreny? És complicat, és molt complicat i amb això m'hi vaig trobar quan vaig agafar la botiga. El primer mes que encara tenia tancat i m'estava organitzant va ser qüestió d'agafar diferents catàlegs
i segons criteri mirar d'escollir el millor producte de cada catàleg. No hi ha una millor marca, però sí que hi ha uns millors productes. Llavors aquí és on realment et trenques el cap i penses una mica en tothom, en tots els tipus de pesca que et poden venir a preguntar o demanar, i mirar a donar això, donar aquest servei que comentem, que és buscar el millor producte, el millor preu,
dintre de les diferents marques. D'una marca podem agafar els mosquetons, de l'altra agafarem els ams i de l'altra agafarem els peixos artificials. Però tot això, magnificat, per una quantitat que no sé ni com explicar. Jo me'n recordo que abans amb un am dels sis, amb un fil i amb un suro, el que sigui, fèiem. Ens hem flipat massa.
Jo crec que sí. Realment crec que sí, que ens hem flipat una miqueta, però també crec que és quan entres ja en el món del fanatisme, no? Quan estàs en aquest mundillo, jo personalment, si més no, parlo per mi, em considero col·leccionista d'articles de pesca. Això vol dir, si m'ho permets, una mica, uns quants pongos a casa de pesca?
Uns quants, uns quants bastants. I al cas, inclús abans de tenir la botiga, un dia el meu pare es va ficar a comptar canyes a casa i em va comptar 48. Recordaré sempre perquè em vaig quedar sorprès a dir, hòstia, de veritat tenim 48 canyes? Entre dues persones? Vaig trobar una barbaritat.
I ha canviat molt, no?, perquè ara, clar, la majoria de tècniques, o moltes tècniques, fins i tot Japó marca tendència, països orientals, clar, són, no diria que massa fins, però si fos per ells, encara tindríem més productes.
Correcte, així és. I també penso que al final és per el fet que tot avança, han de sortir coses noves i d'alguna manera ens han d'intentar de vendre aquestes coses noves, aquests productes nous. Llavors, bueno, és una mica com tot, no? Hem de saber fins on volem o realment estem disposats a fer tots aquests canvis, perquè ens trobem que tenim una canya per cada modalitat i dintre de cada modalitat...
tenim una acció concreta, no?, en el cas de les canyes, per exemple. Llavors, es fa complicat tot plegat, es fa molt complicat. I un altre aspecte, estem en uns mesos una mica de... els pescadors una mica alterats, en tema de normatives, tema de noves lleis, temes de no... Sé que tu, per la teva part, també ets molt de...
Sí, anem a pescar, però ho fem d'una forma responsable. Aquí potser és aquesta la pedagogia que fa falta ara, el pas que s'ha de donar. Crec que sí, perquè parlo per mi, no ho va influenciar ningú, però en el cas de la pesca, considero que la pesca és biologia. Llavors, estic d'acord amb moltes coses, com el tema de la captura i solta i...
I mirar a tractar bé els peixos, és cert que cada cop tenim més normes, més talles mínimes, més restriccions en quantitats de peixos per emportar-nos a casa i tot això. Ho entenc perfectament en l'aspecte que s'està mirant per conservar una mica, perquè el dia de demà segueixi a haver-hi peix. I d'alguna manera podem disfrutar d'ell i inclús les noves generacions en puguin disfrutar.
Això es fa una mica difícil, no?, perquè abans venies de l'època quan més millor i quan les galledes més plenes millor. Ara digue-li a un que va pescar en barca que dels 30 calamars que agafi se n'ha de quedar 5, potser t'engega a pastar fang. I tal que sí.
I tant que sí, aquí m'hi trobo, intento des de la botiga no fer pressió com a tal, però sí donar aquell petit consell i intentar explicar el perquè de les coses i et dones compte que sobretot amb la gent d'abans costa bastant més d'entendre...
I com veus el... Parlem de futur. O sigui, fa poc més d'un anyet que has agafat la botiga, estàs fent canvis, estàs fent remodelacions, estàs enfocant cap a la teva manera. Cap on vols que vagi, Esports Can Jordi?
Tal com hem comentat, és una botiga que té molts anys, té més de 60 anys en funcionament, i em trobo que s'han quedat certes coses una mica antiquades, llavors donar-li una nova cara a la botiga pot ser alguna cosa important i que facis sentir el client una mica més còmode l'entrar aquí, no? I és una mica l'intenció, que quan tu vagis a comprar alguna cosa del tema que t'agrada, que t'hi puguis sentir a gust, que...
sigui més enllà que una botiga. L'intenció a la llarga és que sigui un club de pesca on ens puguem trobar els pescadors i compartir les diades.
Ara estem en un poble molt turístic, l'Escala, un poble de mar, no?, amb les dues temporades. Suposo que aquí hi ha temporada alta, hi ha cua de gent, anar agafant cucs de la nevera, anar agafant les coses, feinen, potser fins i tot amb una persona no es fa suficient a la bodiga, que s'ha de contactar més gent, però, clar, la temporada baixa d'un poble de costa com l'Escala també s'ha d'oferir, no?, aquest servei, perquè encara que sigui més de novembre, desembre, gener, febrer, la gent continua anant a pescar.
Correcte. La gent segueix anant a pescar, molt de menys, això és cert, però hem de tenir en compte una cosa amb la pesca, i sempre ho comento, i és que és l'activitat més practicada del món. Crec que hi ha poca gent que s'ho part pensar, molts pensem al futbol, per exemple, però la pesca en el racó més petit del món la fan servir per pescar, ai, per menjar, perdó. Llavors, partint que hi ha una base de necessitat...
i ho portem a una base de hobby, llavors, quan es torna un hobby, la gent segueix consumint, sigui l'època que sigui. És com dir, si me'n vaig a mirar si el restaurant està obert i el restaurant està tancat, no sé com dir-ho. Això no vol dir que no et deixem fer vacances, però fins i tot ara m'has dit que vols reprendre aquests treus viatges, aquestes experiències d'anar a molts llocs, fins i tot d'anar, continuar voltant pel món, anar pescant.
Correcte. Això és realment el meu somni i es basa principalment a la llarga mirada de fer excursions de pesca. Excursions de pesca arreu del món on el client pugui escollir una mica a quin país li agradaria anar, tot i així seguint certes propostes. La intenció és que el client s'ho pugui passar bé i disfrutir el màxim possible. Llavors, dintre d'aquestes propostes, que són diferents països, doncs
Intentar créixer una mica en l'aspecte de viatjar en quant a la pesca i amb persones que estiguin disposades a sentir aquesta malaltia. Quin lloc et faria especial il·lusió anar-hi? Un lloc bastant concret que tinc en ment és Kènia, que trobem al sud-est d'Àfrica, i és un país que en quant a la pesca no està gaire explotat.
Llavors, crec que és un bon recurs, els bitllets de vol són bastant econòmics, en vista d'altres països, i crec que pot ser una opció molt bona per començar. Ot, anem acabant aquesta conversa. Té de dir que a mi també se'm fa una mica estrany, està fent un programa de ràdio en un lloc on personalment també hi he estat treballant tants anys i hem compartit també botiga. Alguna vegada, fins i tot, crec que t'he despatxat a tu, inclús...
Re, doncs això, acabem amb aquesta mirada al futur, en el que serà Esports Can Jordi, amb aquestes remodelacions, veig lleixes i veig coses per aquí, per la botiga, dels canvis i així. Suposo que hi ha de cares a la primavera de l'any vinent, quan passi aquesta temporada d'hivern és quan veurem el rentat de cara.
Correcte, així és, de l'intensió des de cares del febrer ja fer-li que ha rentat de cara i així poder començar la nova temporada de 2026 amb certes millores, amb productes nous, amb més comoditat per al client i una mica tot plegat, mirar de fer-ho el millor possible. Doncs Ot, moltíssimes gràcies per passar per la Randa Mar, molta sort en els viatges i molta sort en Esports Can Jordi. Moltes gràcies, Sergi.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Anem ara a parlar del projecte Bioplatges. Es tracta d'una iniciativa que ha durat uns dos anys on s'han recollit dades i el principal objectiu és planificar accions en un futur per gestionar les platges del territori. Volem parlar amb un dels seus investigadors de l'Institut de Ciències del Mar que ha participat en tot això, Jaume Piera. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal? Anem a PAMS. Per entendre-ho millor, el projecte, aquest Bioplatge Esmet, exactament què és? Mira, Bioplatge Esmet, de fet, està immers en un projecte una miqueta més gran.
però en el nostre cas, bàsicament, el que volíem era connectar la ciutadania amb els òrgans o els elements que gestionava, en aquest cas, en el nostre cas, era l'àrea metropolitana de Barcelona, i vèiem una miqueta la conservació de les platges i com la gent podia participar en aquest procés de conservació, tenint en compte que a les platges de l'àrea metropolitània, òbviament, n'hi ha algunes una mica naturalitzades, les que estan a prop,
anem a dir del Trat del Llobregat i d'aquesta zona, però n'hi ha d'altres que estan molt, anem a dir, urbanitzades, que n'hi ha pràcticament que són ciment, i això ens donava un gran ventall, no? Però, bueno, una vegada feta aquesta experiència, això pot ser extendre's a moltes altres platges de Catalunya, algunes molt força naturals i d'altres també força artificials. En aquest sentit, heu recollit unes 6.000 observacions, què vol dir això?
Bàsicament, un dels papers més importants que hi havia per part de la ciutadania és que poguessin anar amb càmeres fotogràfiques o bé amb l'aplicació mòbil i que poguessin recollir les espècies que anaven trobant a la platja. I aquesta iniciativa és el que ha creat...
aquest procés de seguiment d'espècies amb les quals a vegades pots trobar espècies invasores o espècies que estan en un risc de conservació i per tant és molt important saber on es troben tant unes com les altres. Per tant, és important tot això per saber com conservar les nostres platges d'alguna manera?
Exacte, sí. Bàsicament és la informació que pot ser molt útil de cara després a la gent que fa la gestió d'aquestes platges, el fet de poder disposar d'aquesta informació per tal de poder fer la gestió el més eficient possible. I quines són d'aquestes 6.000 observacions les espècies que més s'han observat o que reiteradament s'han observat?
Doncs mira, sobretot hem agafat moltes espècies vegetals, perquè bàsicament, clar, lògicament en els sistemes d'unars, doncs moltes de les espècies, anem a dir, associades a aquests ecosistemes d'unars. Algunes d'elles també, òbviament, tenen després associats insectes o altres organismes que estan vinculats a aquests ecosistemes vegetals.
una mica tan fràgils. També ha estat molt important el fet de fer seguiment, ja algunes vegades amb unes càmeres una miqueta més especialitzades, ja amb les aplicacions mòbils, d'espècies amb una mica de protecció, com pot ser el corriol camanegre, que és una espècie petita d'ocell que cria en aquestes zones i que és molt important saber on cria perquè posa els ous enmig de la sorra i és una de les zones que, clar, críticament, si no queden protegits d'aquests
espais on posen ells els nius, és fàcil que algú, sense mala fe, però els acabi trepitjant perfectament o se'n vagi l'aposta a Norris, simplement per un problema d'haver estat on no tocava en aquell moment. En tot això també hem de dir que la ciutadania ha tingut un paper important i ha participat en aquesta recollida de dades i entenc que això és molt interessant.
Sí, i no només el fet que, si voleu, al començament pot participar només en el procés d'aquest de seguiment, però després es poden involucrar més a entendre quines espècies hi ha i quines accions es poden fer també una mica per conservar aquests ecosistemes. Per conservar aquests ecosistemes, per tant, és una feina de conscienciació.
Sí, i també una manera, saps, de poder involucrar la gent no només en el context d'això, de reportar informació, sinó també a vegades de deliberar o de pensar en quines solucions poden ser millors de cara a implicar-se en activitats d'aquestes de conservació. També l'educació ambiental ha jugat un paper molt important.
Sí, perquè una manera d'engrescar la gent que pugui participar és primer donar-los a conèixer una miqueta aquests ecosistemes que a vegades no són tan coneguts. Hi ha moltes espècies vegetals que són molt interessants i que si ningú te les explica, potser passes per allà i no els coneixes. Totes les activitats que s'han pogut fer de divulgació han anat molt bé perquè la gent prengués consciència de la importància d'aquests ecosistemes
que a vegades són dels més malmesos fruit també de l'activitat humana. Ja per anar acabant, perquè se'ns tira una miqueta el temps a sobre, en aquest projecte també té incidència, ara que se'n parla molt, per la gestió de les dunes o per recuperar aquestes dunes de les platges? Exactament. La gent no és conscient a vegades de la importància que tenen aquests ecosistemes zonars,
A vegades quan s'han començat a recular diuen, oi, ens estan omplint la platja d'herbes. Doncs no, aquests ecosistemes juguen un paper superimportant i més ara que tenim aquests problemes, ara que cada cop tenim més tempestes i tempestes més extremes que se'ns emporten tota la sorra i aquests ecosistemes permeten d'alguna manera protegir una miqueta o fer una mica més resilient les platges a aquests fenòmens que cada cop tindrem fruit del canvi climàtic.
Entendre això és molt important i engrescar o involucrar la ciutadania a que siguin partícipes de com recuperar aquests ecosistemes en els llocs on es pugui és un element essencial. Ho hem d'anar deixant aquí, un projecte molt interessant. Intentarem recuperar aquest tema més endavant. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. Jaume Piera, investigador de l'Institut de Ciències del Mar. Moltes gràcies a vosaltres.
I parlant de platges, arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dijous 8 de gener del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia de dilluns i divendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí a Arran de Mar, que vagi molt bé.
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Rolla a l'escola de formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Bona tarda, són les 6...
Us parla a Ter Ortega. L'entrada i sortida del port de Tarragona per la 27 està tancada als camions des d'aquest matí per les mobilitzacions dels pagesos en contra del tractat del Mercosur. Anem fins al port Josep Sunyer. Bona tarda.
Bona tarda, doncs sí, hores ja, detall d'aquest accés al port de Tarragona que s'iniciava a les 10.00 del matí amb aquest centenar de tractors i també altres vehicles i protesta que es mantindrà fins al proper dilluns. És la intenció dels pagessos convocats pel Gremi de la Pagessia Catalana, també a Revolta Pagessa.
i també amb el suport de Saja. Aseguren que l'acord del Mercosur de qui implica el lliure comerç cap a Europa d'aquest bloc sud-americà format per Argentina, Brasil, Paraguay i Uruguay afectarà el sector aquí però també els consumidors. Ramon Rojo, un dels portaveus de revolta pagès aquí al territori, assegura i diu que la pagassia, no només d'aquí sinó d'Europa, si entra a l'acord en vigor, està morta.
Si ara s'aconsegueix signar aquest acord, òbviament serà la mort, literal, de la passació europea. Qui tindrà el benefici, ja ho sabem, seran els grans megaproductors que n'hi ha a Sud-amèrica. A Sud-amèrica tenen 50 vegades més terra que nosaltres, tenen el mateix clima que aquí,
fan el que volen allà. Allà un pagès normal, pagès entre cometes, té 4 o 5.000 hectàrees. Llavors nosaltres contra això no podem competir.
Aseguren que entraran tones i tones de productes, productes càrnics d'Argentina, però també parlen de cereals, d'arròs, que no sabran ben bé la procedència i que arribaran aquí als nostres supermercats, el que també de retruca perjudicadar, diuen a la ciutadania, que no sabrà el que està consumint. Ho ha dit el president del Gremi de la Peixella Catalana, Joan Regolf.
Ell se posa a disposició per fer reunió el més aviat possible, inclús ha posat la fetxa que si volem ho podem fer demà. No hem quedat ni a on ni enlloc. Durant el dia que estirem aquí anirem decidint amb els altres talls i li proposarem el dia, l'hora i el lloc. No tenim cap pressa, aquí tenim programat fins al dia 12 al vespre.
Per tant, tenim temps de pensar tota la problemàtica que tenim dins el sector i tot el que volem parlar-hi, a part que sigui el Mercosur.
Fa referència a la trucada que han rebut per part del conseller Urdeig, que s'ha posat a disposició de la pagesia catalana i que diuen que això, que recopilaran també, més enllà de Mercosult, les altres greuixes que tenen com el de la política agrària comuna i la reducció del 20% d'aportacions. Aquí estan preparats amb llenya, amb foc, amb que viure-se per aguantar el que faci falta, com deia Arredo, fins a dir dilluns i fins i tot sacs a dormir per poder passar la nit. És tot des d'aquí, des del port, fins ara.
Fins ara, gràcies, Josep. Suny, abordem altres notícies. Els veïns de la Mora celebren la construcció del carril Bici a la Nacional 340.