Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 14 de gener del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, ara Inns de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb les nostres entrevistes i els nostres reportatges. És dimecres i els dimecres són sinònim d'Economia Blava. Per això tindrem la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambó, que ens parlarà.
de com afecta aquests últims moviments internacionals que hi ha als nostres ports. Anirem a pescar, però sempre de forma responsable amb la Federació de Pesca Responsable. El nostre col·laborador de Medi Ambient, en Joan Ramon Mendró, vindrà per descobrir-nos els secrets que amaguen els penyassegats mediterranis. I coneixerem de primera mà el president del Club de Rem d'Arenys de Mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell d'Hernandamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Silvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda a tots, molt bé. Doncs mira, aquí...
El capdavant dels mandos, com dius tu. Prova, prova. Pasito, pasito. Avui estem pendents de Groenlàndia, que està aquí encara d'atenció entre Dinamarca, Groenlàndia, el Trump, que diu que sí o sí controlarà Groenlàndia. Què pot dir? Que és un perill nacional que Groenlàndia no sigui americà?
També et diré que a mi m'agradaria poder tenir l'energia d'aquest senyor i dir, vaig a controlar, no sé, Groenlàndia. No, entre tu i jo. Jo m'agradaria que aquest senyor utilitzés tot el seu poder per fer coses, podríem dir que més bones, i mirant pel seu país, també. Que estan passant coses molt xumes, eh? Sí, veurem com avança tot això. Anem a saludar la Cel Prieto, des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé. De fet, jo diria que aquesta setmana m'està fent una mica costamunt. No sé si és perquè és la primera setmana sencera després de tornar de les vacances de Nadal o què, però no sé si soc l'única, però a mi m'està fent costamunt.
Jo de moment ho porto prou bé. Podria ser pitjor. Cel, no pensis, no pensis. És dimecres, avui ja fa baixada. Partido, partido. Exacte, avui ja fa baixada. Demà dijous i passat demà divendres festa i xerinola. Com diu Jordi Basté a RAC1, els divendres, ole, ole, ole, ole. I ole. Vinga, va, anem saludant Sergi Corraldes de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, a prop de bé. Jo també sóc del club que podria ser pitjor, eh? De moment, no sé, ho parlava també amb algú amb avui, que l'arrencada, que no sé què, dic, bueno, de moment, aviam, bé, ja ho veurem d'aquí en endavant, però la setmana llarga, jo em pensava que també m'acostaria més aquesta setmana, com diu la cel, ja que la setmana passada va ser curteta i van ser només els tres dies,
Però això de poder planificar-te millor tota la setmana i els dies normals i no anar amb coses rares, jo crec que també ajuda una miqueta. Suposo que ajuda perquè aquests dies com han sigut tan raros i a més enguany els festius queien amb festius per davant, amb festius per darrere, era tot una mica caòtic, ajuda a saber què estàs fent de moment. Hem tornat a la rutina real, la real rutina, però això vol dir que queden menys dies, estimat amic Sergi, com compartiràs a mi,
que perquè canviï l'hora d'hivern i passem a l'hora d'estiu. Home, això... Però jo crec que es farà llarg encara, eh? O sigui, com la cançó aquella d'Es farà llarg, es farà llarg, que cantava la Maria del Mar Bonet, es farà llarg això, es farà llarg esperar encara. Anem a saludar també en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Doncs bé, jo estic amb la cel, eh? Haig de dir que aquest gener s'està fent bastant llarguet, està fent pujada i, a més a més, no sé si us heu fixat, però és un mes llarg, és un mes que té cinc setmanes, encara ens en queden pràcticament dues i mitja per davant, o sigui que... Però no siguis així, home, és que, clar, si ja us ho plantegeu així, ja anem malament. Això és com quan estàs fent esport, tu has de plantejar partida a partida, com deia la Síria. Només us falta un fuet, eh? Sí.
Això és allò que diuen, no? Veure el got mig buit o mig ple, no? Clar, clar. Estem molt pessimistes avui, Carles. És el que us anava a dir, eh? En Carles és dels que voldria que tots els mesos fossin febrer de 28 dies. No, jo ho porto entre nosaltres. Jo el febrer, potser per culpa d'això, ho porto fatal, eh?
Us ho dic en sèrio. És allò de que, com ja s'acaba aviat, vas gastant més, vas fent coses que normalment no faries, i quan arriba el 15 de febrer... I això t'acaba fent llarg, al final. I quan arriba el febrer dius, una de dues, ho cobro poc o el mes és molt llarg. Sempre cobrem poc, això sempre. Ara anem a saludar l'Oriol Leudes de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé. A mi, a veure, la veritat, també m'està costant una mica més aquesta setmana que la passada, més que res, perquè la passada feia vacances. Per tant, és normal que aquesta em costi un xic més. Però bé, ho porto prou bé. Ens has de retreure, que nosaltres estàvem aquí treballant, i tu allí de vacances, com a la cosa. No, no, només un comentari que ha vingut així. Ah, bé, bé. És targeta, acaba de fer... Vermell i directe, eh?
Acabes de fer un arbeló, tio. Això és un arbeló? Mira, m'ho apunto. Vinga, va, deixem les vacances, deixem aquest pessimisme que avui rau sobre l'equip de Rendemar. Anem a començar el programa avui, que us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava, explicant que l'Ajuntament de l'Escala preveu que caldrà fer una aportació de sorra a les platges de les Muscleres o del Portitxola a causa de l'enllevantada de finals de desembre, Sergi.
Doncs sí, el municipi ha passat revista als desperfectes causats pel temporal de Llevant de finals de desembre, i si bé és cert que no es van produir danys considerables en les infraestructures, el litoral de Sant Martí d'Empúries, que mira Llevant, fou el més afectat per l'episodi meteorològic, que va deixar onades de fins a 8 metres d'alçada. De fet, les plages de les Moscleres, el Portitxol i del Moll Grec, el seu volum de sorra es va reduir a la meitat,
I en aquest sentit el consistori preveu que caldrà fer-hi una aportació. Ens ho explicaven declaracions Josep Bofill, alcalde de l'Escalar. El tema sorres de les platges em preocupa i ens hem posat ja en contacte. De fet, el dia 27 mateix vaig estar en contacte amb el CAP provincial de Costes per veure les afectacions i ens vam emplaçar ara al gener, a principis meitat de gener, per fer una visita...
Veure realment quina és l'afectació. Després d'uns dies s'ha regenerat una mica, però tenim un parell o tres de platges. Crec que aquest any caldrà una intervenció. La de l'hostal i la de les muscleres ha quedat bastant afectada.
En concret, al temporal es van dur les xarxes de retenció de sorra del litoral d'Empúries, mentre que a la plaia dels Riells la instal·lació va aguantar l'embat de les onades. Segons el mateix alcalde, Josep Bofill, els operaris van actuar amb celeritat i l'endemà es van tornar a col·locar els dispositius en els indrets més perjudicats. No obstant això, l'episodi de Llevant a finals de desembre no serà el darrer d'aquest hivern. Les previsions indiquen que entre aquest diumenge i mitjans de la setmana que ve podria arribar un altre nou temporal a l'escala.
Pel que fa al document de protecció civil municipal, encara està plenent d'actualització i des de fa més d'un any hi està treballant el Consell Comarcal de l'Alt Empordà. Retiren 11.440 quilos de residus del Fons Marí de Tossa, Santa Cristina i Sant Feliu de Guíxols.
L'entietat ambiental Submón, a través del projecte Resília, ha retirat aquestes més d'11 tones de quilos de residus i elements de fondeig de grans dimensions que impactaven a les praderies de Posidònia, a l'àmbit marí del massís de Cadiretes, a la Costa Brava. Les actuacions s'han desenvolupat al litoral dels municipis de Tossa de Mar, Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols, dins de l'espai protegit de la xarxa Natura 2000. Els treballs, finançats en fons de la Generalitat, s'han realitzat durant tres jornades consecutives.
Entre els residus hi havia 78 morts de fondeig, 13 neumàtics de formigó, 4 fragments d'emisaris submarins i una estructura de grans dimensions. Tots els elements generaven una pressió directa o potencial sombra a les praderies de Posidònia. Els equips tècnics van inspeccionar i georeferenciar durant mesos aquestes instal·lacions.
especialment aquelles zones amb presència confirmada o potencial de posidònia, amb l'objectiu d'identificar justament els blocs de formigó i altres elements mal instal·lats en desús o situats directament sobre aquests espais naturals. Un cop finalitzada aquesta fase, el projecte va dur a terme tres sessions de coordinació amb els ajuntaments de Sant Feliu, Tossa de Mar i Santa Cristina d'Aro, així com amb la Generalitat de Catalunya,
per consensuar quins elements s'havien de retirar, tenint en compte el seu impacte ambiental, com també la viabilitat tècnica de les operacions d'extracció. Baixem ara fins al delta de l'Ebre. El govern i l'estat acorden començar experiments amb sorres per protegir el delta de l'Ebrecel.
Simarina, el Ministeri per a la Transició Ecològica es mostra més receptiu a la mobilització de sorres litorals al delta de l'Ebre, però aposta per limitar-ne la base i analitzar en detall els efectes de cada actuació. Així ho ha explicat el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Joan Castor-Gonell.
S'han portat a terme a partir d'aquella reunió política, s'han portat a terme de tècniques, s'han participat els tècnics, evidentment també tècnics de la Generalitat, i una miqueta el que mos arriba és això, aquesta predisposició a nivell tècnic per part del Ministeri de començar a experimentar, a veure aquestes aportacions d'arenes marines mitjans de draga
com es poden comportar. Podem entendre la preocupació a nivell tècnic que és una quantitat d'arena gran que es necessita per protegir la delta i que hem de tindre molt clar què passarà en aquesta arena. Perquè, evidentment, tota la que es depositarà, no tota es consolidarà. Hi haurà moviment d'aquesta arena cap a un lloc i cap a l'altre. Per tant, hem de tindre ben estudiat quins efectes pot provocar
Segons Gonell, l'Estat i la Generalitat, amb l'assessorament tècnic de la UPC, treballen per definir quins projectes són prioritaris dins dels plans de protecció consensuats. El Ministeri estaria disposat a començar a experimentar amb aportacions de sorres marines mitjançant una draga per estudiar-ne el comportament i les conseqüències.
Se va prendre l'acord de treballar conjuntament per a unificar estos plans de protecció del Delta diferents que hi havia, el Pla Delta de la Taula, l'estratègia Delta de la Generalitat i este Pla de Protecció del Ministeri que s'estava definint, a veure poder definir un marc d'actuacions prioritàries en què totes les administracions estéssim d'acord per a poder d'una manera definitiva avançar en la protecció del Delta. Per què? Pot passar que si esperem estar d'acord en un 100%, costa massa. Per tant,
Anem a veure quines són aquestes prioritàries que podem coincidir tots i començar per aquí. A l'espera de l'informe tècnic, les dues administracions ultimen un marc d'actuacions prioritàries per poder iniciar els treballs sobre el terreny. El govern destinarà 900.000 euros al control del mosquit i la mosca negra en guany mentre tanca un nou conveni.
El govern ha aprovat una partida de 899.320 euros per a la campanya de prevenció i el control de les plagues de mosquits i mosca negra d'enguany. L'any passat va expirar el conveni quadrienal amb el qual la Generalitat garanteix el 50% del cost i el govern ha concedit aquesta subvenció directa al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre, el COPATE.
mentre concreta un nou contracte per al període 2027-2030. La resta del finançament el paguen els ajuntaments afectats amb un 25% i les diputacions de Tarragona i Lleida el 25% restant. El delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Joan Castorgonell, ha remarcat que era molt important garantir que el COPATE
pugui treballar amb tranquil·litat i que no es vegin perjudicades les activitats i la salut de les persones. Un cop garantit el finançament dels tractaments d'enguany, que en el cas de la mosca negra haurien de començar en poques setmanes, el govern treballa en un nou conveni on incorporaran millores i que contempli els increments dels preus dels productes i dels recursos humans. La proliferació de les poblacions de mosquits i de mosca negra a les Terres de l'Ebre i en algunes comarques del Camp de Tarragona i de Lleida
ha arribat a produir un impacte greu en la salut pública, la qualitat de vida de la població, així com sobre les activitats agrícoles i turístiques de la zona. Si es fan tractaments periòdics i en el moment oportú, s'ha demostrat que es frena la proliferació dels mosquits i de la mosca negra i es minimitza el seu impacte.
Anem ara cap a les costes del Garraf. Tres joves ribetans han estrenat el documental Utopia Project, un projecte audiovisual que té la natura i l'antropologia com a pals de Paller i que parteix d'un viatge a través de diferents cultures. Carles.
Doncs així és. Marina, de fet, parteix d'un viatge fins a l'illa de Sumatra, a Indonèsia, per conèixer les formes de vida ancestral del poble Mentawai. Aquest ha estat el primer pas del projecte Utopia Project, darrere del qual hi ha tres ribetants. L'experiència s'ha traduït en un primer documental sobre aquesta cultura que ja es pot trobar a YouTube i a xarxes socials. Però la idea dels seus autors és poder realitzar nous documentals com aquest que abordin diferents cultures i els seus sistemes de convivència i de vida en comunitat.
Un treball que camina entre l'antropologia i l'aventura i que tindrà continuïtat a mesura que el projecte compti amb el suport econòmic que pugui rebre de marques o de particulars. Darrere d'Utopia Project hi ha l'Unai Martínez i l'Isaac Alcolea, que també han comptat amb el suport de Guillem Serrat en l'edició del primer treball. Del viatge a Sumatra n'han sortit dos reportatges.
Un sobre el poble Mentawai i un altre que s'està acabant d'editar sobre la indústria de l'oli de palma, del qual al sud-est asiàtic n'és un gran productor i exportador. En tots els viatges a aquestes cultures es pregunta quin és el seu món ideal i es plantegen com un retorn al que és essencial. Escoltem l'Unai Martínez, un dels impulsors del documental Utopia Project.
El projecte neix de la idea de tornar una miqueta al que som nosaltres mateixos, ja no només com a jo, parlo com a espècie, com a ésser humà, és tornar una miqueta a les nostres arrels, a l'essència. No és un viatge d'anada, sinó de tornada.
Aquests tres joves ribetants venen del món de la fotografia, la imatge i el vídeo i s'han autofinançat la producció dels dos documentals que n'han sortit d'Indonèsia. Tot i que s'han arribat a plantejar oferir-los a festivals i a plataformes, de moment opten per penjar-lo íntegrament a YouTube i amb petits fragments a altres xarxes socials, sobretot per arribar als més joves i crear consciències sobre la riquesa cultural i d'experiències de vida que ofereix el planeta.
I és aquí on s'esperen poder trobar la continuïtat que busquen, un projecte ambiciós que no és impossible. Escoltem ara Isaac Alculea, també un dels impulsors de l'Utopia Project.
Sí, és possible, però necessites una comunitat, que és el que estem creant ara, que és començar a crear contingut, començar a crear comunitat, gent que ens segueixi, ens apoyi i comparteixi aquests mateixos valors que nosaltres estem compartint a xarxes.
I, clar, al principi sí que és bastant costós perquè, com que no tens visibilitat, no saps si el teu contingut impactarà, si hi haurà alguna marca que t'escriurà per col·laborar. El primer espai on es va poder veure el primer documental d'Utopia Project va ser al cinema de Ribes, ara fa unes setmanes. Una projecció que va permetre mostrar el resultat d'una experiència que explora els contrastos que es donen entre les cultures ancestrals i el món occidental.
Fem aturada ara les costes del Maresme. La línia de tren R1 del Maresme serà la primera que es traspassi a la nova operadora de rodalies de Catalunya, que es constitueix aquesta setmana i que començarà a funcionar l'any vinent. Una societat que el president de la Generalitat, Salvador Illam, i el ministre de Transport, Òscar Puente, juntament amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, han presentat aquest dilluns a Barcelona, Oriol.
Doncs sí, el Maresme serà el territori que estrenarà el primer traspàs ferroviari real de Rodalies. Un canvi perseguit des de fa anys amb un capital de 2 milions d'euros i uns objectius de moment més tècnics que operatius. La nova empresa s'encarregarà en un futur d'operar els serveis de Rodalies i també els regionals, sent la R1 la primera. Per aquest motiu, el primer que haurà d'aconseguir és la llicència ferroviària. La nova empresa estarà participada per Renfa en un 50,01%,
i per la Generalitat amb un 49,9%, tot i que els seus estatuts preveuen explícitament que el govern català pugui ampliar la seva participació en un futur. D'aquesta nova empresa en parla el president Illa i el ministre Óscar Puente.
No és un canvi de nom, és un canvi de paradigma. I volem acabar en aquest punt. No volem el traspàs de rodovies perquè ens seguim millors que d'altres. Ho fem amb una convicció profunda que és la convicció de la gestió de proximitat. Esta empresa nace de l'acuerdo, nace de la cooperación entre administraciones, nace con una idea muy clara que es sumar, sumar capacidades para prestar un mejor servicio.
Acercar la gestión al territorio, yo creo firmemente en la descentralización, como herramienta fundamental para gestionar los organismos complejos, y desde luego el servicio ferroviario lo es, y también para servir a la ciudadanía.
Un cop oficialitzat, Rodalies de Catalunya haurà de completar els tràmits tècnics, llicències de seguretat, marc legal i gestió econòmica del traspàs, tres blocs que encara s'estan negociant amb el Ministeri. La presidència recau en la consellera Sílvia Paneque i el conseller delegat serà Òscar Pleià, actual director de la xarxa de Metro TMB. El Consell comptarà amb noms com Pere Macías, Marc Sangles...
O Raquel González, entre altres, la línia R1, que en fan ús diàriament milers de veïns del Maresme, serà també la primera línia a estrenar els nous trens de rodalies que ja estan en proves.
La celebració de Sant Antoni Abat es manté encara en cinc municipis del Maresme que segueixen fidels a una tradició de franc de clivi. Argentona, a més, ho aprofita per obrir la porta a la festa major d'hivern, fent-la més tradicional i patrimonial catalana.
Així és, la tradició dels Tres Toms s'ha anat reduint en algunes poblacions de la comarca, però aquest 2026 cinc municipis encara en faran. Així preserven un dels rituals hibernals més emblemàtics de Catalunya, caracteritzat per les desfilades de cavalls, carruatges i animals domèstics, així com la tradicional benedicció dels animals.
Els tres toms havien estat molt més habituals a la comarca, però en els darrers anys algunes poblacions han decidit no continuar celebrant-los. Un cas significatiu és Mataró, que acumula ja tres edicions sense tres toms, fet que ha posat encara més en relleu el paper dels municipis que sostenen la tradició. Ja s'han fet a Argentona aquest passat diumenge, dia 11 de gener, i se'n faran a Vilassar de Dalt el dia 17 de gener, a Vilassar de Mar el 24 de gener, a Alella el 25 de gener i, per últim, a Arenys de Món el dia 1 de febrer.
La festa recorda els antics oficis de Treginers, el paper dels animals en la vida quotidiana, i la devoció popular en torna a Sant Antoni Abad. El seu origen s'associa directament a la històrica festa dels Treginers. Amb el temps, els Tres Toms han evolucionat cap a una festa popular i patrimonial que combina religiositat, identitat local, gastronomia, cultura equestra i recreacions històriques, convertint-se en un reclam turístic i en una tradició imprescindible al gener a moltes poblacions de Catalunya.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que 6 anys després de l'accident química i coxe aquí a Tarragona, la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona demana un judici imminent als responsables de l'explosió que va matar dos treballadors i un home que estava a casa seva a Torreforta.
Els representants veïnals exigeixen que es faci justícia per respecte a les víctimes i a les seves famílies. La Federació Veïnal considera inacceptable que, d'una tragèdia d'aquesta magnitud, encara no s'hagi jutjat a cap responsable.
A més, els representants veïnals afirmen que la seguretat industrial no pot quedar subordinada a interessos econòmics i exigeixen un pla de seguretat industrial seriós. El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, Alfonso López, ha assegurat que el millor que pot passar és que tot això acabi i demanar justícia. Entendem que, i pidiendo, por supuesto, que...
La portaveu dels veïns de Bona Vista, Loli Gutiérrez, admet que és impossible oblidar aquell dia i explica que l'accident d'Icuox s'ha convertit en un record inesborrable pel barri. Aquell dia és impossible de oblidar de tot el que va passar.
Y han pasado ya seis años de esa desgracia que cambió la vida a todos. Y que nos dejó un recuerdo, pues eso, imborrable. Decir que desde la Asociación de Vecinos empezamos a trabajar porque tuvimos problemas con los seguros de los que tenían en las casas. Y bueno, al final fueron 168 afectados aquí en Bonavista concretamente.
Al barri de Bona Vista, situat davant mateix de les instal·lacions d'Icuoxer, es van registrar 168 afectats per desperfectes als habitatges, vidres trencats i esquerdes i vehicles malmesos per l'explosió. Una planxa de mitja tona va sortir de la petroquímica Icuoxer fins a entrar a un habitatge de Torreforta, recordem-ho, on va matar un veí que es trobava en aquell moment a la seva habitació.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació més aviat plàcida, tranquil·la. A gran part del litoral, el que queda d'aquest dimecres, tot plegat amb vent que serà més aviat feble i anirà girant cada vegada més cap a sud.
o cap a Xaloc. Per tant, de moment, s'acaben aquestes garbinades que hi havia els últims dies en el cas de la Costa Brava. Per tant, amb aquest vent feble, al llarg d'aquestes properes hores, l'estat marítim serà de marejó, la gran part del litoral. Per tant, una bassa d'oli. En vista el dijous, despertarem amb alguns núvols enganxats a la costa
i fins i tot amb alguna boira, en el cas de la selva marítima o també cap al delta de l'Ebre. Boires que després es desfaran durant la tarda del dijous, el que es tornarà a intensificar és el vent de Garbí, una altra vegada vent de Sotoés a la costa Brava, i això tornarà a fer que hi hagi maró a gran part de la costa gironina, a la resta del litoral ben feble i, per tant, marajol. Temps tranquil encara. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs, a veure, de moment a aquesta hora la circulació es manté estable. En general, a la xarxa viària no hi ha massa complicacions, únicament destaquem el tram d'aturades que hi ha a l'autopista P7, a l'altura de Borrassà, on recordem que de moment encara un sol carrer obert.
es continua treballant per reparar la via en aquest punt de l'autopista, i de moment en sentit sud s'acumulen uns 2-3 quilòmetres de lentitud amb aturades, tot i que hi ha un sol carrer per circular en els dos sentits de la marxa en aquest punt de l'autopista. A la resta destacarem la C-58, doncs ara mateix hi ha un petit tram d'aturades a l'altura de Sabadell, de Sant Quirx o del Vallès, en sentit nord, a causa d'un accident. És tot, bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Pensant en blau, en van a Alonso Tambo.
És dimecres, i els dimecres som sinònim d'Economia Blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels ports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo, que avui, juntament amb Gustavo Puma, arquitecte del port de Xancà i Urbanisme, ens parlaran dels moviments internacionals que està portant a terme aquests dies, Donald Trump, al principi del programa en parlàvem, i com afecta tot això als ports. Anna, molt bona tarda.
Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda als oients. És un escenari tot canviant, i fins i tot el que podem dir és que qui no ho veus és un cantó comercial, i als Estats Units ho veus com una eina de poder. Aquesta és la diferència. I per entendre-ho millor de tot això, saludem també a Gustavo Puma. Molt bones tardes, Gustavo.
Muy buenos días desde Perú, un gran saludo a ustedes y bueno, listos para hablar de un tema de la actualidad, un tema geopolítico, el tema de Trump, el tema también del tema portuario en el Perú, así que esta es la primera entrevista que hacemos desde Perú para Radio Terragona y Andalamar, gracias Ana y gracias a ustedes, listos para poder conversar estos temas de mucho interés internacional.
Gustavo, vamos por partes. ¿Cómo ha afectado esta invasión, por llamarlo de alguna manera, de Venezuela, que tuvo lugar hace una semana aproximadamente? Sí, en Perú, ciertamente, como tú sabes, hay una preocupación de esta... Nosotros la denominamos más que intervención, es una invasión que se ha hecho a...
a Venezuela, un país andino, un país hermano de Latinoamérica, y creo que toda Latinoamérica no ve de manera adecuada la política de Trump. Siempre hemos visto que los americanos ven a Sudamérica como el patio trasero, y esta es una política siempre de un país imperialista y el cual hay que corregirlo.
Pero también hemos visto de alguna manera el mutis de los organismos multinacionales, la ONU o de repente entidades mundiales que de repente...
no están siendo bien claros en su pronunciamiento sobre esta intervención, perdón, sobre esta invasión a Venezuela y definitivamente preocupados porque también en cualquier momento Trump puede venir y puede invadir Colombia, Perú, alegando de que en Perú de repente existe el narcotráfico y por eso efectivamente te voy a invadir y lo cual eso tenemos que de alguna manera rechazar contundentemente...
Ara, ara, ara, Gustavo, que te habíamos perdido unos segundos. Sí, como te estaba comentando, creo que como los latinoamericanos rechazamos esta política imperialista de invasión a los países latinoamericanos. Yo creo que también esto afecta a la hispanidad, a la hermandad sobre el desarrollo de un buen vivir. Ana, anda, va.
Sí, muy buenas tardes. Buenos días para ti, Gustavo, y gracias por aquí estar otra vez con nosotros. Una cuestión, yo te iba a hacer otra pregunta, pero visto que tú has hablado en esta cuestión, yo he visto en una entrevista reciente en YouTube que también la habían hecho al presidente de Argentina, el mismo periodista, y le ha hecho recientemente hace dos días a José Jerry, y dice que hay diez países juntamente con Argentina que van a estar a favor
de la política de Trump. Porque también recordamos que estamos a la vuelta, sobre todo en Perú, a la vuelta de la esquina, tenemos elecciones en abril. Y tú te vas a presentar también en esto. ¿Qué escenario tú planteas que puede ser? ¿El mismo de José Gerri o habrá un cambio radical al estilo argentino?
Mira, José Gerí está llevando una transición en el Perú, tiene solamente hasta el mes de julio para gobernar, pero el día de ayer se le ha hecho una cuestión de vacancia en el Congreso peruano,
Porque hace tres días o cuatro días salió la noticia que estaba conversando con un empresario chino a escondidas en el cual ellos trataban el tema de lo que era cómo celebrar y encapuchado. Y eso no le da credibilidad para que, si bien es cierto, puedes tú tratar el tema de algún tema de repente de interés internacional, pero para eso está...
Para eso hay una agenda en donde tú podrías conversarlo eso con tranquilidad en Palacio de Gobierno. Creo que las palabras de José Gerí, quien actualmente tiene a cargo el gobierno peruano, son contraproducentes porque no tiene credibilidad.
Hoy día en Lima estamos viviendo un paro, un paro de transporte, porque la criminalidad y la extorsión en el Perú han escalado increíblemente. Es increíble la inseguridad ciudadana que vivimos.
Y bueno, no le doy credibilidad al tema respecto a que él pueda aceptar una intervención de Estados Unidos, porque esto se tiene que tratar en el tema del Congreso y difícilmente esto sea aplicado en el Perú, porque siempre ha habido, como política latinoamericana y como política peruana, siempre ha habido un rechazo a cualquier afán intervencionista de Estados Unidos por parte de los peruanos.
Claro, porque hay una cuestión, y no es baladí. Porque Perú, el día 6 de ahora, de este mes, compró un banco en Estados Unidos, que es la nueva carta financiera, en Florida. No es casualidad. Y después hay otro grupo, que es el grupo Tramosa, que ya ha adquirido puertos en Chile, y quiere ir más allá de Chile, también en Colombia y México.
Para estrategia, también para relacionarlos con Shantai. ¿Esto tiene que ver también las políticas de Shantai? Porque también hay minería negra, se llama la economía negra, que es la minería ilegal. ¿Tiene algo que ver en todo esto? Sí, mira, yo considero que esta invasión de Trump, su política de América para los americanos, por Monroe...
Estás jugando un tema muy importante que quizás no nos estamos dando cuenta, que la infraestructura como termómetro geopolítico, así como los puertos en América Latina, se están redefiniendo su posición en el mundo y que tiene que ver con Trump. Acuérdate que hace unos meses Trump indicó
Ellos querían subir el 60% de aranceles de los envíos que se hacen de Chancay a cualquier parte del mundo. Entonces, eso es un problema para nosotros porque no nos permite competir. Y hace una semana escuchaba Deutsche Welle y decía un alto funcionario de China...
que ellos están preparados para la guerra arancelaria. Yo no sé qué se va a venir en las próximas semanas si es que se concreta el tema de la invasión de Rusia hacia Ucrania y probablemente la toma de China a Taiwán.
La cosa está complicada y yo creo que el escenario, ya muchos internacionalistas, muchos sociólogos que ven el tema internacional, yo soy un arquitecto planificador, pero siempre por el tema de infraestructura e integración tengo que estar al día en estos temas. Ya en América Latina, en Perú, estamos hablando de una probable...
Tercera Guerra Mundial. Esperemos que esto no sea cierto y que no sea... O sea, queremos... Ya las atrocidades, la guerra... Hemos vivido atrocidades en la guerra y no queremos eso.
Yo creo que en ese sentido de guerra, la guerra es psicológica, es económica, pero no en ningún caso militar, tampoco le interesa a China, sino lo que le interesa es el comercio. Porque tiene, en ese sentido, China tiene una estrategia también proteccionista. O sea, tú has oído el comentario también que el día 6 de junio de este mes,
China ha apostado fuertemente por la isla de Hainan, que es un puerto franco que es tan grande como si es toda la revista. Aquí no se pagarán aranceles, tampoco también no hace falta avisado, y todo esto también es relacionado con la estrategia, que no es nada baladí, del puerto de Françares.
Porque si dominas toda Sudamérica puedes ir para aquí como puerta de entrada, porque lo que quieren ellos es, tienen que llegar de una manera u otra por la puerta de atrás, que Chancay es la puerta de atrás, para llegar hasta los Unidos. Sí, mira, el tema de Chancay es ciertamente un tema de mucha importancia para el desarrollo del mundo.
Claro, el tema de Chancay es el nuevo... Yo considero que es no solamente el megapuerto de Perú, sino también es el megapuerto y la salida natural para Brasil, seguramente para sus productos. Pero también, como yo siempre lo he venido...
Gustavo y de Chile, porque ahora, por ejemplo, habían dicho que superará. Por ejemplo, en Puerto Corío toda la mercancía ya es de Chile. Quiero decir que estamos cambiando, nos despedimos de Chile para que todos nos vayan entendiendo. Y el eje de toda Sudamérica va a Santay, que esto está planificado. En 15 años, antes no estamos descubriendo nada.
Efectivamente, la salida natural del Atlántico es justamente al Pacífico, es por el tema de Chancay, que el tema del puerto de Chancay es una inversión china-peruana, pero también tenemos que de alguna manera equilibrar esa balanza de la inversión, es por eso que desde hace muchos años atrás yo estoy impulsando el tema del puerto Corío,
que, como te estaba comentando, es una salida natural de Brasil, de su soy y sus minerales, es una salida natural de Bolivia porque es una alternativa soberana y es mucho más fácil que Bolivia saque su carga. Pero también es un interés para España, Ana, el tema de Chancay, el tema de Corío, Matarán y Nilo. Sí, la Unión es de la hispanidad. Así estaba la Unión.
Lo dijiste, lo dijiste. Yo creo ese tema de... ¿Por qué tiene que haber un interés de Europa y en España en los puertos del sur del Perú? Porque yo tengo entendido que en Latinoamérica hay empresas españolas dedicadas a la construcción, hay empresas que se dedican al desarrollo de energía y al desarrollo de ingenierías. Entonces, tiene que haber empresas españolas...
del corredor bioceánico para que también coloquen su know-how en la construcción de estos puertos, de estos corredores bioceánicos.
Yo creo que sí, porque la Unión, hasta, por ejemplo, en el tema del cobre, también se genera, por ejemplo, pero sí, ¿no crees que podría ser una megapotencia frente a China hasta esto? Y es muy difícil que entre toda Latinoamérica se entienda, pero si fueran entre todos alguna, atención, el cambio sería brutal. Y otra cuestión...
El Parque Industrial de Ancón, porque claro, hablamos de un puerto, pero detrás hay un parque industrial. Este parque industrial es visado. Sí, en el tema de la industrialización en el Perú, yo creo que esta inversión del Parque Industrial de Ancón por un consorcio chino, estábamos hablando de cerca de 1.300 millones de dólares,
Yo creo que la mirada del gobierno chino y de sus capitales es muy importante, pero también entenderás que como Latinoamérica y como Perú no debemos solamente depender de una economía extranjera que haga inversión.
Claro, hay que guardar una neutralidad en la diplomacia, de repente hay que guardar una neutralidad en el país. Y yo creo que ahora lo más importante es hacer una integración de Hispanoamérica, ¿no? De repente desde el tema de integración andina...
¿Cómo formamos un bloque con los países de la comunidad andina o con los países que integran el Parlamento Andino o con España para ver cómo esta guerra comercial que tú estabas comentando, que es una guerra comercial, que es una guerra logística, que es una guerra arancelaria, efectivamente...
Clar, perquè és una qüestió. Ho hem d'anar deixant, eh?, amb 30 segons, sisplau. No, doncs res, ho deixarem per un altre dia, perquè això només volia dir que tenen una estratègia des del mateix, des del mateix, no ho saps? Hi ha una estratègia d'enxina detrás, que ja l'he encontrado i aquesta de què va, és utilitzar com a porta de detrás i porta trasera, porta de sentai, per a eliminar
Lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias, Gustavo, por atendernos una vez más aquí en Arranamar.
Muchísimas gracias a Randa Mar y muy agradecido. Un abrazo a la distancia desde Perú. Y bueno, que sea un excelente 2026, pero sobre todo con mucha paz para todo el mundo, que es lo que queremos. Muchísimas gracias. Igualmente. I moltes gràcies a tu també, Anna. Una setmana més.
Moltíssimes gràcies, Marina. Moltíssimes gràcies també als clients. Crec que tindrem d'incidir en aquest tema, perquè no és nada val a dir, en el tema de Chancay, que és tota Sud-amèrica. I que estem parlant de les estratègies del món, de l'isla d'Hainan, que ningú parla. Moltes gràcies. Bona setmana, Blava.
Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar, amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable. Obrim aquesta setmana la primera secció de l'any de l'Associació Catalana de Pesca Responsable, on parlarem de pesca i avui volem passar informe del seu estat, de la pesca recreativa aquí a Catalunya. Sergi.
Sí, Marina, doncs el nostre col·laborador habitual amb Fede Valls ens porta tot el que hem de saber sobre el darrer informe presentat per l'ICATMAR corresponent en aquest 2024. Fede, primer de tot, bon any i rebenvingut aquí a la Randa Mar. Moltes gràcies, bon any per tots vosaltres i per tots els oients. Anem a posar en situació els oients. Què és una mica aquest informe i com s'acaba confeccionant? Bé, ICATMAR,
Com ja sabeu, és una institució d'investigació creat per la Generalitat de Catalunya i el CSIC, molt actiu, molt modern, i que està treballant moltíssim en la gestió, en tindre dades, perquè la gestió de la pesca al nostre país sigui, jo diria, rendible i sostenible.
I en aquest sentit, una de les coses que ha iniciat Icatmar són estudis sobre les diferents activitats. Si aneu a la pàgina d'Icatmar o al Gencat, trobareu una part d'informes on podeu trobar informes sobre la pesca recreativa, sobre la pesca de sorgament, sobre els armenors, és a dir, informes que recullen l'estat de la qüestió a través de dades i de treballs científics.
Per tant, estem davant d'uns informes que recullen dades de la pescada creativa i sobre això entreu en conclusions i en fan ciència. I això crec que és molt important.
una metodologia on també, a través de mètodes com l'electiòmetre i altres mètodes, l'Associació de Pesca Responsable també ajuda o també porta informació. Això ho hem de recordar sempre, Fede. Sí. I, a més, amb una metodologia que jo crec que és molt intel·ligent, i més en els moments que corren ara, que tothom vol fer coses i vol dir coses,
on combinen i complementen enquestes anònimes que els pescadors recreatius rebem anualment per correu electrònic, enquestes presencials a peu de platja, a port, a clubs nàutics, on l'equip que fa les enquestes directament, enquesta els pescadors, veu els peixos que han pescat, fa fotos, els pot fins i tot mesurar, on dona realitat.
I també, com tu deies, amb tota aquesta feina que fan voluntaris de l'Associació Catalana, però la Pesca és responsable, de fotografiar les captures sobre un etiòmetre. I amb això també recollim cada any moltes dades que permeten, entre altres coses, jo vam dir un dia que aquest banc d'imatges va permetre identificar dues espècies inversores l'any passat.
Fede, vull parlar de dos temes. Primer de tot, el que ens aporta aquest informe, sobretot en quant a dades i sobretot per posar en context. Quan parlem de dades sempre tenim aquest vessant comparatiu i necessitem un context on posar-les. Sí, al final tothom opina, tothom diu coses, però jo d'entrada personalment.
el que penso que té més valor és el que diu la ciència, i la ciència d'Eta, no? I en aquest sentit, Consicomar, amb tota aquesta metodologia que utilitza, doncs ha arribat a les conclusions d'aquests diferents anys, cada any dona un valor a alguna cosa diferent, però que situa les captures de la pesca recreativa sobre el 5%
de les captures totals. És a dir, del que pesca la flota pesquera catalana, la pesca recreativa representa el 5%. Però cal dir aquí que després, si transformem això en valor econòmic, ja sabem que la pesca recreativa no té valor econòmic, però sí que té despesa, i la despesa genera economia. Amb un volum de captures del 5%,
creem una activitat econòmica associada que es situa entre els 63 i 65 milions d'euros anuals, mentre la venda d'aquest 95% de peix a la primera venda a la llotja genera una economia al voltant de 89 milions d'euros l'any. Fixeu-vos, amb aquest 5% de les captures, l'important que és l'economia
que genera l'activitat recreativa. Com deia un amic meu, les activitats recreatives són negocis molt seriosos. Oi tant, oi tant.
Perquè tot ens porta a parlar, i sobretot també, comparant-ho amb la pesca professional, aquest canvi que tu proposes, o un canvi de marc, no?, ens parlaves, que hem de fer com un canvi de xip. Si ara, en lloc de parlar de qui pesca, mirem qui menja i què es menja, el primer que hem de dir és que la pesca professional, el que captun els pescadors professionals de Catalunya...
Amb això no ho fem. Catalunya... Els pescadors professionals de Catalunya generen el 25% del peix que mengem els catalans. El 75% ve de fora. Ve de fora d'Espanya i de països tercers, via pesca, via acocultura. Clar, això vol dir que de cada 100 quilos de peix que es mengen a Catalunya...
25 provenen de la nostra flota professional catalana, un quilo vindria d'autoconsum de pesca recreativa i 74 quilos de peixos que arriben de fora de Catalunya. De l'exterior, eh? Per tant, el debat ve cap al tema de la traceabilitat del volum d'aquest gruix que ve de l'exterior, no?,
I a partir d'aquí, doncs, és aquesta proposta que podem deixar de parlar d'aquesta relació que de vegades tenim entre pesca recreativa versus pesca professional i hem de començar a parlar de pesca recreativa versus consum. Perquè si acceptem que la pesca recreativa aporta aquest 1% del peix que es consumeix a Catalunya per autoconsum, el 99% de la proteïna marina arriba als nostres plats depèn del circuit professional, sigui català
o de tants tres països o d'Espanya. I aquí sí que hem de parlar no dels problemes entre els col·lectius pescada professional i pescadora, sinó dels drets entre col·lectius. El problema és del sistema, el dret que té la ciutadania d'accedir a una proteïna marina amb sostenibilitat i transseguritat. I això afecta el 99% del peix que mengem. Sort, insisteixo, hi ha un 1% del peix que mengem d'autoconsum que ve de la pesca vegetativa.
I que la morale JBC, que precisament tota aquesta feina d'ICATMAR, és clau en contextualitzar tot plegat per també contextualitzar les regulacions o contextualitzar cap on s'ha d'anar. Sí, perquè sembla a vegades que darrerament els pescadors, tan professionals com recreatius, estem assenyalats, no?,
I jo penso que està bé que es reguli, però el que volem és que es reguli adequadament. I què passa? Doncs que, a veure, jo he sentit aquests dies, he vist científics, fer declaracions de fora de Catalunya que diuen que la pesca recreativa és el 30% del volum de peix que es mengen alguns que estem mojos.
Havíem quedat que era el 5, això. Però hi ha gent que diu el 30. A veure, estem tots bojos. Aleshores, aquí tenim la sort que tenim aquest i Can Mar, que fa aquesta meravellosa feina, que posa en evidència, redueix el soroll i eleva el nivell del debat. Aleshores, volem una regulació...
jo diria prudent, volem una regulació adequada i no que aquest 1% sigui el focus, mentre és el 99% i aquests drets que tenen els ciutadans de tindre una proteïna marina, anem a dir, sostenible, passable i de qualitat, ni part d'una altra història. És a dir, centrem els temes.
Doncs Fede, moltes gràcies per aquest centratge de temes, per aquest posar el focus. Gràcies també a Icatmar per la tasca que fa i, evidentment, als pescadors recreatius i l'associació de pesca per una pesca responsable que hi col·laboren. Mercè, espero estar un divendres més aquí amb tots nosaltres a la Ronda Mar. Gràcies a vosaltres. Fins la pròxima.
Moltes gràcies, Fede, moltes gràcies, Sergi. Així arribem al final d'aquesta primera hora d'Arran de Mar. Nosaltres ara hem de fer una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de peletollenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Tero Ortega. Els veïns exigeixen que es jutgi els responsables i cuoc sé quan s'acompleixen. Avui, sis anys de l'accident químic que va matar dos treballadors de l'empresa i un home de Torreforta que estava a casa seva. El president de la Federació de Veïns de Tarragona, Alfonso López, demana que es depurin responsabilitats. I la portaveu dels veïns de Bonavista, Loli Guterres, assegura que l'accident els ha marcat. Aquest dia és impossible de oblidar de tot el que va passar.
L'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyuales, ha dit a Tarragona Ràdio que la ciutadania té tot el dret d'exigir mesures de seguretat. Enguany no es farà cap concentració per recordar la data.
Les obres de recuperació del camí de la Fonteta han començat de cara a finals d'any o principis del vinent. S'impulsarà la consolidació de les restes del carrer Ibiza i la museïtzació de l'espai. Un dels objectius és que sigui accessible per a la ciutadania. És una actuació que s'havia acordat amb Junts en les negociacions del pressupost. Escoltem Nacho García, conseller de Patrimoni, i Jordi Sendra, portaveu de Junts.
Serà la posada en valor d'aquestes restes arqueològiques i la posterior museolització per tal que la ciutadania en pugui gaudir. Aquesta és l'única reserva arqueològica propietat de l'Ajuntament de Tarragona, per tant té un valor simbòlic important per la ciutat. Perquè el camí de la Fonteta no és només un jaciment arqueològic.
sinó que d'alguna manera també marca una ruta des de la necròpolis, Camí de la Fonteta, la Font dels Llons, el Fòrum de la Colònia, el Teatre Romà. S'estudiarà habilitar-hi una plataforma perquè els vianants hi puguin passar.
La Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona expressa el seu rebuig frontal a l'acord per duplicar l'impost sobre les estades en establiments turístics. Segons la presidenta de la federació, Berta Cabré, la decisió arriba en un moment en què haurien de ser especialment competitius com a destinació turística. No es pot aplicar el mateix impost en temporada alta i en temporada baixa.
perquè això penalitza els visitants que escollen venir fora dels mesos d'estiu i que precisament contribueixen en aquest procés de desestacionalització en el que fa tant de temps que estem treballant i que dona estabilitat al sector.
de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts a les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randamar, una segona hora on dedicarem bona part a parlar de medi ambient. En Joan Ramon Mendo, el nostre col·laborador, ens descobrirà els secrets dels penyassegats mediterranis i acabarem el programa d'avui coneixent el president del Club de Rem d'Arenys de Mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Parlem de medi ambient, parlem de medi nostrum. És dimecres i els dimecres ens toca parlar de medi ambient. Per aquest motiu ja tenim aquí a punt el nostre col·laborador, en Joan Ramon Mendo, per descobrir els secrets dels penyassegats mediterranis. Però, Joan Ramon, molt bona tarda, no ho faràs sol, no? Bona tarda, efectivament. Avui tenim com a convidada la Sònia García,
de Sònia García, no sé si ho he de dir en català o en castellà, de l'Institut Botànic de Barcelona, que ja va estar amb nosaltres fa unes setmanes, i tocarem un tema relacionat amb el que ja vam parlar, vam parlar de flora invasora, i avui en concret, amb la Sònia, crec que ja la tenim connectada, la tenim a línia... Sí, sí, la tenim aquí, a punt. Bona tarda. Bona tarda, Sònia. Bona tarda.
Doncs amb la Sònia parlarem d'un projecte live que està desenvolupant l'Institut Botànic de Barcelona conjuntament amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i que ens donarà tots els detalls, lògicament, la Sònia, que és una de les investigadores, en aquest cas, de l'Institut Botànic, que estan duent a terme aquest live, aquest projecte live, que és un projecte amb una dotació econòmica, amb una sèrie de recursos, amb un personal molt competent...
Precisament per estudiar algunes de les espècies invasores que afecten específicament a un habitat que està protegit a nivell europeu, que és l'hàbitat dels penyes segats costaners en presència d'ensopegueres endèmiques.
Ho has d'explicar bé això, perquè jo, de moment, tot això hi ha hagut parts que m'he perdut. Molt bé, això ho explicarem amb la Sònia. Si de cas comencem, potser pel principi, Sònia, si et sembla, explicant així genèricament, ja m'ha parlat una mica l'altre dia, però potser torna a explicar què és aquest projecte LIFE, com neix aquest projecte LIFE i com s'ha conjugat aquestes dues entitats, una entitat de recerca, una entitat
diguem-ne, divulgativa o cultural, com és el Museu de Ciències Naturals. Com s'ha conjugat aquesta unió de dues entitats diferents per portar a terme, per dur a terme aquest projecte LIFE?
A veure, el projecte L'AIS, aquest... És a dir, les dues entitats a les que tu et fas referència, que són el CSIC, que és el Consejo Superior d'Investències Científiques, i el Museu de les Instituts Naturals de Barcelona, són les dues entitats que són un centre mixt en l'Institut Botànic de Barcelona. És a dir, l'Institut Botànic de Barcelona és un centre participat per aquestes dues entitats. Molt bé. D'acord? Molt bé. Ara bé, el projecte està coordinat per l'Institut Botànic de Barcelona...
Oficialment per la part CSIC, coordinat, però de facto per la part CSIC i la part museu. I a més a més del CSIC i del Museu de la Ciència Natural de Barcelona, hi ha altres socis. Hi ha la Generalitat, de fet, la Generalitat és un soci del projecte,
perquè part del projecte té lloc al Parc Natural de Cap de Creus, que és la zona on hi ha més penya-segats de tot Catalunya i possiblement de tot l'estat espanyol, i on hi ha més aquest hàbitre concret que ens interessa. També hi ha la Diputació de Girona, que porta molts anys fent accions contra plantes invasores en aquesta zona,
I, de fet, ells van ser els inspiradors de la idea d'aquest projecte. Després hi ha un altre soci que es diu Flora Catalana, que és una associació, una organització així no gubernamental de voluntaris, de gent que li agrada conèixer la Flora de Catalunya. I, aleshores, és una organització que està molt bé, té una seva pàgina web i fan moltíssimes activitats, fan una revista, fan de tot. Aleshores, amb els voluntaris de Flora Catalana també treballem en aquest projecte.
Un altre soci és la Federació d'Everistes i Agricultors de Catalunya, que engloba les federacions de Barcelona, Girona i Tarragona. I aquest també és un actor molt important perquè part de...
del problema una mica de les espècies de plantes invasores, és que moltes d'elles inicialment eren plantes d'origen ornamental, que es van arribar com a plantes ornamentals. Aquests són els socis del projecte. És a dir, som sis socis, en realitat. Però l'Institut Botànic és un institut de sempre, no només per aquest projecte, sinó per tot, per aquests dos socis. Molt bé. I aleshores el...
com has anat apuntant, el que aspira és a gestionar d'una manera integrada les accions contra les espècies de plantes invadores que estan realment afectant molts ecosistemes, però a nosaltres ens interessa especialment l'ecosistema dels penyassegats mediterranis, de Mansupagueres, que és això que
que l'acompanya no acaba... És un tipus de planta que es diu Limonium. Són unes plantes que en castellà es coneixen com a sempre vives, que es diuen sempre vives, tracten com sec, però sempre estan més o menys bé. Aleshores, en aquests penyassegats tenim algunes espècies que són pròpies de Catalunya o que estan molt poc... Com diria, que tenen una distribució molt restringida. I aleshores, una de les amenaces que té aquest hàbitat
d'Espanya Segat, és precisament les espècies de bandes invasores, com segurament els oients, o alguns oients coneixeran l'ungla de gats, o les figueres de moro... Fem una cosa, Sònia, anem una mica pams per poder-ho explicar amb cert detall, que avui tenim una mica més de temps que l'altre dia, ens vam quedar una mica justos.
En primer lloc, com neix el projecte Life Medcliffs? És a dir, com s'origina, quina és la iniciativa o quin és l'embrio que dona lloc? És a partir d'una línia de recerca o com sorgeix exactament? Sí, a veure, el projecte Life quasi que va néixer paral·lel una mica a una línia de recerca que ja s'està...
Estava començant de forma no oficial a l'Institut Botànic, que és sobre recerca en plantes alòctones, que vol dir plantes que no són autòctones, que són de fora. Les plantes alòctones poden ser plantes que, entre cometes, es comporten bé o plantes que són una mica invasores, no?
o molt invasores. Hi havia aquesta línia a l'institut que era com una mica ambiglionària i es volia potenciar també l'institut en aquesta vessant de recerca de plantes lòctones i invasores.
Aleshores va sorgir una idea de demanar un projecte a l'AIS. Ja estic inicialment inspirat per la Diputació de Girona. Hi havia gent de la Diputació de Girona que ho havien intentat i ens van contactar i ho vam estudiar la idea de com fer-ho. I a més, entre cometes, ens va venir bé la pandèmia perquè el projecte el vam estar redactant en ple confinament.
que segurament va anar bé per concentrar-nos i tot. Un moment, però... Sí, de fet... Mira, aprofito per aquest incís. Per comentar, és una curiositat, una ironia, que justament el que una diputació a Girona fa correctament, que és desenvolupar accions de recerca o accions de conservació sobre espècies amenaçades...
A la Diputació de Tarragona passa justament al contrari. Tenim un cas molt concret, a més a més, al municipi, a la ciutat de Tarragona, que és una zona de penyes segats que es coneix per la seva platja i també pel seu entorn.
que és la Sabinosa, de fet la platja és ben coneguda, és una platja nudista, parcialment nudista, i després els morrots de la Sabinosa són tot aquest conjunt de penyes segats, de roca, per entendre'ns, per qui no hi hagi estat.
que tenen una certa alçada i que defineixen molt bé aquesta interfase entre el mar i la Terra que propicia aquest hàbitat que és de vegades tan estret com un parell de metres o tres metres d'amplada i en el qual s'hi desenvolupen aquestes espècies
que són molt característiques. Tu parlaves dels limònium, de les ensopagueres. No és només aquesta planta, ni a d'altres. I, de fet, al cap de creus crec que n'hi ha una, que és el Cecilí Ferreny. Cecilí Ferreny, sí. Correcte. Aquesta només està al cap de creus en tot el món.
Molt bé, doncs és un endemisme, que seria l'altre terme que podríem introduir. Endemisme és aquella planta que només es troba amb un indret molt concret, molt localitzat i que no té possibilitats d'expandir-se a altres ecosistemes propers.
Després hi hauria també l'alimium alimifolium, que també és una altra de les espècies d'aquesta zona d'una rere d'una roquissà, que també és una espècie protegida, una espècie manassada i protegida, i d'altres que ja són més habituals, com el fulmarí, etcètera, que també trobem en aquesta...
I en aquesta franja entre el mar i la terra, on hi ha una certa salinitat, on hi ha una certa aridesa, on el terreny té pocs nutrients, i és on trobem aquestes espècies. Bé, només volia fer una mica més d'explicació de què estem parlant i què estem protegint a través d'aquest projecte.
Sí, de fet aquest projecte es va fer, perquè clar, no pots abastar amb els recursos que tens, personals i econòmics, tampoc pots abastar molt, però aquest projecte realment es podia replicar per Tarragona, perquè jo quan vaig estar...
Una vegada que ens vam trobar, que vam anar a buscar aquell calancó, te'n recordes? Totes les espècies invasores dels penyassegats que hi ha al cap de greus estan quasi totes, una rere l'altra, per Tarragona. Perquè també tenim aquest hàbitat d'interès comunitari. Efectivament.
La diferència, si em permets, la diferència, Sònia, és que aquí no tenim el nivell de protecció que hauríem de tenir. De fet, aquí hi ha una protecció genèrica, que és el de, a veure si ho recordo, costes del Tarragonès o costes centrals del Tarragonès, alguna cosa així, que crec que és un ein...
Espai d'interès natural, però no té aquesta figura màxima de protecció, que seria la del parc natural, i que permet, a més a més, un major finançament, permet unes accions més efectives. Parlem d'accions, si vols, Sònia. Quines accions heu fet i quines es podrien fer a través d'aquest projecte? A veure, aquest projecte va començar...
a l'octubre del 2021 i ara al setembre del 2016 acabarà. Vull dir que ja sembla que no, però ja hem d'estar fent coses. Cinc anyets. Té quatre grans eixos d'actuacions, que es diuen l'eix de la prevenció, que aquest creiem que és molt important perquè, com ja apuntava al principi, prevenir és millor que curar, i evitar l'entrada d'espècies que poden tenir un comportament invasor,
Doncs seria el millor, no? Aleshores, en aquesta esfera de prevenció hem estat treballant, sobretot amb la Federació de Vivaristes de Catalunya, per treballar en l'elaboració d'una sèrie de llistes de consens, de vigilància, sobre quines espècies no s'haurien de distribuir, no? Aleshores, hem aconseguit posar-nos més o menys d'acord amb aquest sector,
I, a veure, hi ha algunes espècies que ja estan prohibides, perquè estan al català conficiades d'invasores. Podríem parlar... Sí, t'anava a dir, posem algun exemple. Jo estic pensant en el Carpobrotus, no sé si és una d'elles. Exacte, Carpobrotus, l'ungla de gat, aquesta espècie està prohibidíssima. Però és igual, és que ja no cal que s'ho vengui, perquè està pertot arreu. Sí, no, no, i se segueix plantant, eh? Hi ha alguns municipis que encara continuen. I se segueix plantant, perquè la gent la troba bonica. I aquest és un altre dels problemes,
de les espècies invadores, que com que solen ser espècies ornamentals, i les ornamentals les trien pel seu atractiu, doncs, clar, la gent pot empatitzar més amb aquestes espècies, no?
I, clar, no els agrada que les treguin. De fet, tinc una anècdota bastant graciosa que em va explicar el director del Parc Natural de Cap de Creus, a les hores, que era el Pons Feliu, que, bé, amb una de les accions del projecte, però no només del projecte, sinó de les accions que ells fan de manteniment del parc, és treure precisament aquesta planta, l'ongla de gas, i una vegada es va trobar una senyora
a una senyora gran que anava plantant, replantava els carpebrotos, aquestes plantes. I llavors li va dir, però què fa? I home, aquestes plantes que les heu tret, que són tan maques...
I aquí és el tema, no?, i jo crec que és el més important, no?, conscienciar la població. Correcte. I conscienciar també els que venen aquestes plantes. D'altra banda, també és un altre tema que jo porto, com que porto ja 4 o 5 anys pensant en aquest tema, ja he arribat a les meves conclusions, també, i de vegades és, o sigui, per exemple, lluitar contra plantes com aquesta, com l'uncle de gats...
o com l'ailant, per exemple, que està en moltes ciutats... I molt complicat d'eliminar l'ailant. És complicadíssim d'eliminar, sí, sí. L'angla de gat té un avantatge, i és que amb extracció manual és relativament senzill exterminar-la completament. Sí, és més senzill.
Té unes arrels molt potents i, a més, un rebrot des de l'arrel molt potent i requereix un tractament específic. I no només arrels, també fa moltes llavors, eh? També, també. És que es reprodueix per totes les vies. Sí, sí, sí. Bé, l'Homla Gat també, però no és tan complicat com l'Hilan. Però és igual, la meva reflexió és aquesta, que en plantes que estan tan esteses...
penso, o pensem, que sí que és important fer accions en llocs que tenen un especial valor ecològic, com per exemple el cap de creus, o llocs on creixen espècies que estan protegides o amenaçades, i on realment és una amenaça, però en zones més àmplies és...
perdre el temps i els diners, des del meu punt de vista, això personal, perquè tornaran. El que sí que és important, i aquí és on intentem amb bastant d'esforç i èxit parcial des del projecte, és intentar que espècies que sabem que són invasores però que encara no són tan agressives,
perquè no han tingut temps, no per falta de capacitat, sinó perquè no han tingut temps. Amb aquesta espècie sí que és important fer accions de conscienciació, sobretot del sector que protegeix aquestes plantes, no? Per exemple, la gasània rígens, que també la teniu a Tarragona, perquè quan la vaig anar és com una espècie de margarida, no? Sí, com la margarita del cabo, que també és una altra de les... Sí, aquesta és una altra, és una altra.
Sí, doncs la gasània rígens, aquesta planta també, bueno, és una planta molt, bastant bonica, molt fàcil de mantenir, perquè a nivell de necessitats hídriques en té molt poques, que es reprodueix amb moltes facilitats, perquè té una producció llavors enorme, i aleshores aquesta planta,
doncs en els darrers anys te la trobes pràcticament a cada prolisteria. I aquesta planta, clar, encara no és oficialment invasora. I aquest és el problema, que com que no és oficialment invasora, es pot vendre. I aquí és on crec que el nostre projecte té valor o vol tenir valor, convencent que hi ha altres plantes que...
O sigui, que aquesta no es vengui, que n'hi ha altres alternatives. I, de fet, una de les accions que... O sigui, d'aquesta primera esfera de prevenció, veig que m'estic en rol de molt, però n'hi ha quatre i només estic a la primera, d'aquesta primera esfera de prevenció, una cosa que tenim com de manera natural, però que creiem que està molt bé, és...
A part de fer aquestes llistes de plantes, entre cometes, prohibides o no recomanades, i un quali de conducta que també hem fet pel sector, no només pel sector de la producció de planta viva, sinó també per municipis, ajuntaments, els responsables de parcs i jardins, etcètera, tota una sèrie de guies.
pràctiques per no plantar esperits invadores, bàsicament. A banda d'això, ha sortit la idea de dir, molt bé, resulta que el gremi, la gent, els jardiners, els que venen plantar viva, per exemple, els va molt bé distribuir gasània, per això que deien, perquè és bonica, és bona i és barata, no?
doncs donem-li alternatives d'aquestes llistes que hem elaborat amb el projecte que ja estan publicades i en el consens de cada una d'aquestes espècies que diem que no s'ha de plantar o que no s'ha de vendre donem alternatives de plantes ja siguin autòctones
preferentment autòctones, però també de vegades no pots trobar una autòctona similar. Però a lòctones que sapiguem que no poden tenir un comportament invasor, doncs donar-les l'alternativa perquè no els deixem sense una cosa que ja entenem que...
que la butxaca d'aquesta gent, de la gent que ve em planta, també està afectada, donar una alternativa. Aquesta és la primera esfera d'acció de projecte, de prevenció, i en això estem. Però costa una mica.
Això costa una mica. Jo, si em permet, Sònia, jo crec que de vegades pacem de generosos o d'ingenus, perquè quan a un ciutadà se li imposa una prohibició, per la raó que sigui, ja sigui de trànsit, ja sigui a nivell d'impostos, el que sigui, el ciutadà, de peu,
ha de complir aquella prohibició. No se la pot saltar, no li donen alternatives. Llavors, clar, tampoc no me sembla just del tot que haguem de pensar en el benefici econòmic d'un gremi particular. Per què? Perquè aquest gremi, si no pot comercialitzar una espècie, ja hem de buscar-ho a un altre. No cal que li donem alternatives, m'entens? Nosaltres hem fet amb aquesta, perquè saps què passa? Nosaltres no tenim la potestat de fer complir les lleis.
Bé, però tot ajuda, Sònia. Tot ajuda, eh? Perquè és el que tu deies d'aquesta senyora, no? Que ella deia, no, però és que són molt boniques, per què les traieu? Aquí el que falta sempre, i ho diem molt sovint aquí en aquest programa, és l'educació ambiental per adults. Perquè si es fa educació ambiental per a criatures, amb una terminologia, amb uns grafismes que són totalment infantils, el ciutadà adult no hi presta atenció.
Llavors, aquesta és la part interessant que institucions com la vostra, l'Institut Botànic, o el Museu de Cines Sectorals, o altres, puguin fer aquesta tasca divulgativa i al mateix temps de conscienciació. Perquè una de les amenaces, no sé si hem arribat a aquest punt, hem parlat de prevenció, hem parlat de divulgació, però hi hauria l'altra part, que són les amenaces d'aquesta zona litoral.
Doncs la presència humana és l'amenaça més important que tenen aquests hàbitats. Llavors, potser aquest seria el següent pas, donar eines al ciutadà perquè conegui, precisament com comentava la Marina, que són les ensopegueres. Doncs home, està bé que tinguéssim aquest coneixement des dels ajuntaments, des de les escoles, des dels àmbits de divulgació o d'educació fins i tot.
Sí, sí, sí, estic completament d'acord. La divulgació és el més important i, de fet, al final de tot aquest projecte, que estem ja arribant cap al final, arribes a la conclusió que l'important és intentar que la gent...
canviï la mirada de com veu aquestes plantes. Jo, per exemple, l'he canviat molt. Des que em dedico a això, és que ja no les puc veure boniques, no hi ha manera que ho vegi bé. Però clar, jo entenc que algú que no s'hi dediqui, i quan una cosa t'agrada, estèticament fins i tot, és difícil lluitar-hi.
Hi ha una visió que és complementària, que és, per exemple, la meva experiència. Jo potser fa 20 anys em coneixia perfectament al litoral del municipi de Tarragona. Jo he nascut a Tarragona, he viscut aquí pràcticament tota la vida.
i em coneixia pam a pam al litoral tarragoní. Què passava? Que no coneixia les plantes que vivien en aquesta zona litoral. Llavors, clar, potser també és important, a part de la bellesa que puguin tenir, les plantes ornamentals, és divulgar la bellesa de les plantes autòctones que de vegades fan flors molt petites, són poc vistoses, però tenen una bellesa intrínseca...
I un valor de patrimoni, d'arrelament, que han estat molt abans que les persones humanes visquin en aquesta zona litoral. I potser aquesta part també seria interessant divulgar-la. Sí, aprendre a apreciar la nostra bellesa, la nostra biodiversitat. Efectivament. Molt bé. Llavors, dins del que seria la recerca científica,
Quins serien els resultats més exitosos o més evidents que s'han aconseguit en aquests 5 anys o gairebé 5 anys de projecte? Primer he de dir que els projectes live no són específicament de recerca.
Són més aviat de conservació o de gestió del medi ambient. Tot i així, sí que hi ha una petita part de recerca, i nosaltres, que som un centre de recerca, també l'hem volgut implementar. Els resultats de recerca d'aquest projecte, bàsicament, es centren en el que es refereix a la modelització de la distribució de les pedes invasores. T'ho explico. És a dir, hem fet...
hem escollit una sèrie d'espècies que per les característiques creiem que són les més interessants de modelitzar i en aquestes dades de la distribució d'aquestes espècies ja t'explicaré com hem aconseguit aquestes dades la distribució de les espècies però en aquestes dades el que estem aconseguint estem fent una sèrie d'algoritmes
per veure com serà l'augment o disinució de les poblacions d'aquestes espècies a diferents punts temporals, a 10, 20, 50, 100 anys vista. Què passarà amb aquestes espècies? Amb aquesta mena de modalització, per tant...
s'aconsegueix poder donar informació als gestors de la biodiversitat, a la Generalitat, en aquest cas sobretot a través dels espats naturals, perquè sigui una eina més per decidir quines espècies cal prioritzar.
la seva gestió. Les dades, com aconseguim aquestes dades de distribució? Aquesta és una de les gràcies del projecte, des del meu punt de vista, també un dels punts positius, que és que mitjançant la ciència ciutadana hem aconseguit tenir la gent de còmplices del projecte. I com ho hem fet? Doncs no sé si a l'audiència, no sé com està familiaritzada amb temes de medi ambient i d'aplicacions...
apps d'aquestes de Natura, però hi ha una aplicació que es diu Innaturalist. És una aplicació que tu te la baixes amb el mòbil, no? I, aleshores, tu vas pel camp i veus una planta caterada, fas una foto, i si saps el nom, doncs el dius, i si no, és igual, que algú ja la posarà, perquè és una aplicació col·laborativa, no? Amb aquesta aplicació, què fas? Doncs tu, per exemple, veig una ongla de gat, no? I li faig una foto i la pujo a l'aplicació.
amb aquesta aplicació què faig? Estic localitzant un individu d'aquesta planta. Molta gent localitzant molts individus de moltes plantes ens ajuden a dibuixar més bé la distribució d'aquestes espècies. D'acord? Sí. I ara això es fa servir com a font de dades, no només això, també dades pròpies també de la Generalitat, de l'Exocat, que és una base de dades de plantes exòpiques, amb...
i dades d'altres privacions, però també aquestes dades per afinar la distribució d'aquestes despeses. I amb això aconseguim modelitzar la distribució i fer servir això com una eina de gestió en el futur. D'acord, d'acord. Queda molt clar quina seria la metodologia, o una d'elles, en aquest cas, seria participativa amb la ciutadania, amb voluntariat, etcètera.
Hi ha una qüestió que per mi és fonamental en qualsevol acció que vulgui tenir com a resultat la protecció, la conservació d'una espècie o d'un hàbitat. I concretament amb les espècies,
I aquí a Catalunya és una de les mancances més greus que tenim. De fet, vaig fer un article fa uns anys amb el Llorenç Aez, que segurament coneixes, i vam remarcar en aquell article que feien falta plans de conservació de cadascuna de les espècies que estan en el catàleg de flora amenaçada. És a dir, que tenim una eina legal de protecció, que és aquest catàleg que té...
un rang de decret acompanyat d'una llei de protecció de la natura i que, per tant, qualsevol amenaça directa sobre una població d'aquestes espècies hauria d'estar...
acompanyada d'unes accions i fins i tot d'unes sancions, que a vegades és el que falta, no? La potestat de sancionar quan es fa una obra mal feta, quan es fa una rompuda, quan es fa alguna actuació, fins i tot urbanitzar en passejos marítims.
Aquesta és la peça que per mi fa falta perquè funcioni bé l'engranatge. Perquè està bé tenir aquest mapa, com deies, aquesta modalització, però si no tenim unes eines potents per penalitzar les coses que es fan malament, doncs se seguiran fent coses malament. I per gestionar un pla de cadascuna d'aquestes espècies. Això justament fa poc que he tingut una conversa amb gent del Departament de Flora de la Generalitat i em consta que ja estan treballant, el que passa que
Suposo que tothom té molta feina i tot és molt complicat. Però ja estan treballant en plans de conservació i en moure una mica això d'aquests plans de conservació. Home, ja toca, eh? Ja toca. Sé que porta molts anys i ara, arrel d'aquest projecte, tenim més contacte, no? I sé que s'hi està treballant. El que passa és que...
Bé, els recursos són els que són i la gent som els que som i s'arriba al que es pot, suposo. Però sí que sé que estàs treballant i és possible que...
en ràpidament poc temps, potser algunes coses de cara a la conservació d'algunes d'aquestes espècies millorin. Aquí també parlaríem, Sònia, dels plans de gestió dels parcs naturals, que no tots els parcs naturals tenen un pla de gestió. Ja, sí, sí. No sé en el cas concret del parc natural del Cap de Creus, crec que en aquest cas hi ha bastanta bona voluntat a nivell polític,
per protegir aquest espai, però en altres parts naturals, doncs, lamentablement, no ho tenim. A mi m'agradaria, Sònia, que tornant al projecte live, al Metcliffs, ens expliquessis breument quins resultats tangibles s'han aconseguit en aquests anys de projecte.
Doncs mira, m'he deixat l'última esfera del projecte, però que és la que és més tangible, que és l'esfera d'erradicació. I aquesta esfera, sobretot, l'han desenvolupat des de la Deputació de Girona i la Generalitat a través de la part natural de Capdecreus. Ara sí que s'han eliminat, no t'ho serien hectàrees, però unes quantes hectàrees de...
de Carpobrotus i... Les espècies que eren Diana, aquest projecte, eren l'ungla de gat, la figuera de moro,
i la gasània rígens, també. I llavors aquestes espècies sí que s'han fet plants i han resultat que hi ha zones que estan lliures ja d'aquestes plantes. Això dins del parc? Dins del parc natural. Sí, perquè les accions d'erradicació, com deia, són accions molt cares,
i s'han de fer com de manera una mica, diguem-ne, quirúrgica, no?, en llocs que realment estan molt afectats i que tenen un interès de conservació important. Hi ha diverses zones que s'han millorat moltíssim aquesta qualitat. Fins i tot amb l'opúntia, amb la figuera de Moro, s'ha aprovat el control biològic, perquè la figuera de Moro té un paràsit natural. Amb la coxinella, no? Amb la coxinella, exacte.
No és ben bé la cochinilla del vermell, del rojo cochiní. És un altre parent. Però és un parent molt proper. I aquest bitxo es carrega la planta en dos anys. I aleshores, realment, clar, és que... T'imagina't arrencar un cactus o treure'l... o que el mati el bitxo, no? Perquè és molt més fàcil. La veritat és que han estat superbons.
També hem fet protocols de gestió de carpobrotus, d'ongla de gats, en vertical, cosa que no existeix, aquests protocols nous. Això seria també un producte del projecte. En vertical, que seria en un panyassegat, per entendre'ns? En un panyassegat, sí, sí. I els protocols amb mesures de seguretat molt importants, clar, i això...
Després també s'han aprovat amb la gasània, aquesta que us deia, aquesta mena de malgarida. S'han aprovat diversos protocols amb no gaire èxit, la veritat. Torna. Fins i tot s'ha aprovat, i això és un resultat, diguem-ne, no sé si dir bo, però almenys pot assalir a feina, perquè s'ha aprovat amb dosis baixes d'alguna herbicida.
El rondap o no sé com li diuen. Jo conec el nom químic, no el nom comercial. Bé, el que deixa... Bé, pots dir també, eh? El glifosat crec que és. És el glifosat, oi? És el glifosat, sí. Doncs el glifosat aquest, el que fa, o sigui, sí que marca la planta,
però no massa per les llavors. Aleshores, no val la pena gastar el glifosat. A més a més, també val a dir que el glifosat és altament tòxic i que perjudica altres espècies. Tot i que està fet en dosis molt diluïdes, eh? I fins i tot en dosis molt diluïdes sí que em mata la planta, però no el d'això. I sí, el glifosat té molt mala premsa el glifosat, sobretot perquè si passa la cadena alimentària humana,
Pero bueno...
En qualsevol cas, no val la pena gastar-li posat amb la gasània. Home, jo sóc molt partidari de l'extracció manual, però sempre, sempre feta amb la supervisió d'una entitat que tingui uns coneixements mínims per fer aquesta supervisió. És a dir, no pots anar tu... La invitació de Girona, que són superexperts en el tema, i fa molt temps que ho porten. De fet, ells van fer... Saps l'illa de Port Lligat?
que està davant d'allà de la casa d'Andalí, de Ciüets. No conec la zona, potser la Marina. Bé, doncs hi ha una illa allà, i fa uns anys és que era completament rosa. Ai. Vol dir que era completament rosa de fulles de flors de Carpobrotus. I això han controlat realment la presència d'aquesta planta a l'illa en un entorn que té valor, ja té valor pesatístic de per si, però també té valor, diguem-ne, històric-artístic per...
pel tema d'endalí. I això, després, com a resultats del projecte, també tenim els mapes de risc per unes 15-17 espècies molt importants. Aquests mapes de risc ja estan disponibles i ara estem treballant en implementar una aplicació per tal que els gestors de parcs el puguin utilitzar i decidir quines espècies han de lluitar més.
I bé, també com a resultats, hem aconseguit que bastants municipis, algunes empreses de producció de plantes, tot i això encara ho estem treballant, però molts municipis o ens supramunicipals s'adhereixin al codi de conducta per la no distribució.
I això, també un altre resultat serà sabontaris, la conscienciació ciutadana que hem fet, que això són coses que quan acabi el projecte també s'hauran d'intentar mantenir en el temps. Molt bé. I per finalitzar, que ens queda poc temps, Sònia.
Jo crec que aquesta part que s'està fent, que esteu fent vosaltres, a dins del parc natural del Cap de Creus, és una llavor, mai millor dit, per unes actuacions que s'haurien d'extendre molt més enllà del parc natural. I ho dic per una raó molt senzilla. Perquè si tenim focus de planta invasora,
El perímetre d'un parc natural, per molt bé que tu gestionis l'interior del parc natural, sempre acabaran aportant noves poblacions a dins del parc, no? Per tant, la lògica és, si tenim una espècie conflictiva, com pugui ser aquestes que es plantava, escarpobrotus o punties, etcètera,
Anem a fer una actuació a nivell de tot el litoral, de tota la costa de Catalunya? Ja sé que això no és competència ni de l'Institut Botànic, ni d'una diputació. No, però la Generalitat, ja et dic que tenim bona sintonia i tenen bones intencions, l'altra cosa és que arribin a tot, també. Però sí que, per exemple, en el cas del codi de conducta, hi ha la idea que aquest codi de conducta del projecte, és a dir, aquest codi per fer que la gent no es vengui en plantes invasores, doncs simplement té a nivell català.
I sí, sí, realment aquest projecte s'ha fet al Cap de Creus i a la Costa Brava, però és que es podria...
a exportar a altres zones, com a Tarragona i així, però a moltes altres zones. Molt bé, esperem que així sigui, Sònia, perquè com comentava, fa una estona la Diputació de Tarragona té un projecte que és un camí de ronda, que passa per terrenys, són terrenys de la Diputació, és aquest preventori de la Sabinosa, que és un antic sanatori, un antic hospital que ja fa molts anys que està enronat,
I ara hi volen fer un camí de ronda, i justament aquest camí de ronda, per on passa? Justament on hi ha les espècies emblemàtiques, les espècies més interessants a nivell ecològic. I és això el que s'hauria d'intentar, que les administracions tinguin tot el coneixement, tinguin tota aquesta informació...
i totes aquestes accions que vosaltres desenvolupeu, que arribin també des de la Diputació de Girona a la Diputació de Tarragona. Seria magnífic que hi hagués aquesta col·laboració. Estaria molt bé. Jo, pel que sé, a la veritat sí que són sensibles al tema, eh?
De veritat, a més hi ha gent molt maca i que treballa molt bé, però clar, de vegades fan el que volen. Tots fem una mica el que podem, però... Bé, al final és una qüestió de diners, que no n'hem parlat, però ens pots dir ràpidament quina és la dotació d'aquest projecte Life, de quines quantitats de diners parlaríem?
Aquest projecte de l'AIS, la dotació total és 1.400.000 euros. Tampoc és moltíssim. Però no són 1.400.000 euros que els puguis veure així en efectiu. Perquè l'AIS et cofinança els projectes. Ah, molt bé. Les altres institucions han de posar
també recursos. I, per exemple, en el cas de la CSICO, en el cas de la majoria d'institucions, els recursos que posen són hores de feina, com per exemple les meves, que he estat treballant aquí. Aleshores, en realitat, és a dir, globalment és 1.400.000 i pico, però en realitat, no sé si ho tinc aquí... És molt més. És una quantitat, entenc, que és molt més gran que aquesta. O sigui, ens han donat, en euros que puguis comptar, uns 800.000 euros. 840.000 euros. Déu-n'hi-do.
per 5 anys. Però sí, clar, és cofinançat perquè, clar, volen que també posis, no? I és això que es diu el cofinançament. Correcte, molt bé. Jo crec que... Ho hem de deixar aquí, efectivament. Ha quedat molt ben explicat, Sònia. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Sònia, per atendre'ns un cop més i moltes gràcies a tu una setmana més per venir aquí, a Randamar, Joan Ramonment. Doncs veiem la setmana que ve amb el Toni Ferran, no? Molt bé, perfecte. Gràcies.
Recte final ara de la Randa Mar i ara volem parlar i conèixer uns minuts amb qui ha agafat el relleu de Núria Rosales, que era la presidenta del club de Rem d'Arenys de Mar, Dani Ribó, que ja era el tresorer de l'entitat. Descobrim el nou projecte i els eixos bàsics del nou mandat Oriol.
Doncs sí, efectivament, avui el que volem fer és conèixer el nou president del Club de Rem d'Arenys de Mar. Sí, de fet, ahir mateix podíem fer valoració de com havia estat el mandat de l'antiga presidenta, la Núria Rosales. Doncs avui és moment de conèixer el nou projecte que l'encapçala el Dani Ribó, i el tenim en línia. Dani, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, Dani, nou president del Rem d'Arenys, com ha estat això? Correcte.
Doncs jo he estat treballant, de fet, amb el mandat de la Núria, jo era el tresorer, i per tant, d'alguna manera, quan la Núria va optar per no continuar a renovar i fer un canvi d'aires, d'alguna manera, doncs vam posar sobre de la taula qui entomaria el nou mandat.
i d'alguna manera per durar continuïtat i aprofitant el coneixement que tinc de funcionament del club, perquè fa el club en si i la relació amb la federació, amb l'administració, etcètera, jo faig una mica el pas endavant per entomar aquests quatre anys que venen. I evidentment, quan un pren aquestes decisions, no sé si dir-ne condicions o com dir-ho,
Però sí que tenia molt clar que tirar endavant un club o tirar endavant qualsevol institució no és només jo fent les coses, sinó que havíem de consolidar un equip de treball. I així ha estat. Hem estat un any buscant, pensant, reflexionant sobre qui formaria part d'aquesta junta. Al final rep el nom de gestió del club. I ara mateix som quatre. Jo presideixo.
per donar aquesta continuïtat i aquest coneixement del club, i s'incorporen tres persones, la Laura Echeverría, en Rafael Massip, i la Pilar Gómez, per tirar endavant el projecte primera línia. Tindrem secretari, tresorer i vicepresident. Fantàstic, és important això, Dani, el fet d'estar acompanyat. Més que important és bàsic, el fet que l'equip que hi hagi al capdavant s'entengui, estigui unit i tinguin un projecte comú.
Sí, sí, sí, i a més d'allò pensant, clar, em dius, em faràs una sèrie de preguntes, en aquest moment de la ràdio i així, i pensava que el més important segurament és tenir confiança, confiança entre els quatre, i també autonomia, i ara mateix ja estem començant a establir bases i a consolidar el projecte que tenim, que comencem a desenvolupar,
i d'alguna manera confiança plena a l'equip, confiança plena en què les decisions es prendran amb el millor dels sentits possible per tirar endavant el club. I tant. Explica'ns també, Dani, com és aquest projecte, és a dir, quins són aquells pilars fonamentals o cap allà on voleu portar el club de Remdarenys en aquests propers anys?
Dels pilars, d'alguna manera, el REM sempre té dos grans pilars, que seria el REM de competició. D'alguna manera, aquest projecte, aquesta part del projecte, està prou consolidat, ja sempre ho anem dient, de tant en tant en ser l'entrevista. Normalment, veterans, veteranes, fem podi. Ara ha aparegut un grup mixte, que ja estan començant a integrar-se dintre aquest sistema, dintre de la part de competició. I el que sempre coxegem, o sempre veiem que hi ha una mica de dèficit, una mica de...
L'actuació és amb el rem lúdic, amb tota aquesta gent que ve a remar, no amb aquest espirit competitiu, sinó amb una mica més de lúdic, de passar l'estona, d'entrenament, d'exercici, però el fet que no hi hagi aquesta obligació de la competició i aquesta responsabilitat fa que de vegades...
doncs les barques de vegades no poden arribar a sortir, de vegades ja passen coses. Llavors, una de les coses que ens plantegem és consolidar, consolidar per una banda el rem lúdic, no?, aquest rem més popular, i l'altre, que també, l'altre pilar, que també el tenim aquí sobre, és el local. Ja hem dit diverses vegades que el remarenys
Tenim un local ara mateix una mica senzill, per dir-ho finament, que a vegades, sobretot a l'estiu, no el podem utilitzar perquè fa una calor tremenda. Llavors, és el local social, el gimnàs, i no podem... Bé, molta calor no es pot. Llavors, ja hem de començar a establir relacions amb l'administració per veure què podem fer, perquè com a poble ens donin cabuda en algun lloc o altre per poder desenvolupar la nostra tasca com a entitat del poble que som.
S'entena del poble que ara la federació també continua a estar abrint els vincles amb la federació, però som un club que estem molt ben valorat per la federació. Participem a totes les activitats, organitzem campionats i regates a Arenys, guanyem, llavors, clar, anem a treballar amb l'Ajuntament perquè tot aquest...
també se'ns posi més en valor i puguem tenir un espai més adequat per poder desenvolupar la nostra activitat a terra. A la mar ja ho tenim endreçat, tenim els llaguts, ens falta una mica poder fer una cosa a terra.
Aquesta qüestió del local, diguem-ne que és clara, es tracta de trobar un espai, amb l'administració poder-ho pactar, amb l'Ajuntament poder-lo tenir, que potser és una mica més complicat, o sigui que hi ha diferents maneres d'aconseguir-ho, és aquesta primera part que ens deies.
la de la consolidació del club, de treure gent, de portar gent a remar, que vinguin a provar-ho, que remin de forma lúdica, com us plantegeu aconseguir-ho? Això sí que volem incidir en aquí. De quina manera podeu fer que més gent d'Arenys, en aquest cas, s'acosti al club de Rem, ho vulgui provar, senti interès per venir a remar? Clar, aquí tenim certs problemes o certs sàndicaps nosaltres mateixos, que sempre hem posat sobre la taula, perquè clar,
per portar un llagut i haver-hi timoners. Llavors, una de les actuacions molt concretes que ens plantegem és que socis, perquè al final som socis, prenguin aquesta responsabilitat de portar barques, de fer de timoner. Llavors, agafar un horari concret i, evidentment, aquí ningú cobra amb el seu temps,
Doncs això, portar les barques i intentar consolidar grups lúdics amb timoners que puguin donar aquest servei, que és el gran problema que tenim. D'aquesta manera podem ompliar l'oferta, perquè ara mateix som 3-4 timoners, 3 estem a competició i llavors queda la 2,
que es dediquen al rem lúdic. Llavors, clar, a vegades ens falta poder obrir més horaris per manca de gent que pugui portar el timó, que s'atreveixi, que tingui les bases per poder portar el timó. En aquest sentit, ara el dia 24 hi ha una formació...
de la federació, que sorprenentment s'han apuntat en 5 persones, amb la qual cosa estan supercontents, perquè dins del club es veu que hi ha gent que té ganes d'implicar-se més. Per tant, hem de fer una feina interna per buscar aquests timoners i una feina externa de promocionar el REM, perquè la gent del poble, doncs, vingui. Van vinguent, sense fer massa res, és curiós, eh? La gent van enviant correus, van demanant informació, sembla que hi ha una mica de repunt d'interès pel REM,
A tots els clubs ho comentem, que hi ha gent que, bueno, hi ha una mica de més interès, però sí que cal, aquest degoteig que es fa de forma espontània, cal endreçar-li d'una manera més endreçada, organitzar tastos de rem més periòdics, ensenyar què és el rem, doncs de manera més organitzada, ara anem fent una mica així sobre la marxa com podem, bueno.
Ja tenim feineta. I tant, no, no, sens dubte. I, Dani, també, l'altre dia que parlàvem amb la Núria Rosales, feien valoració una mica del seu pas, ella ens comentava que una de les assignatures pendents que li han quedat és, sobretot,
la joventut, atreure gent jove, infants, canalla, gent jove que vulguin participar en el REM. De cara al mar, no podem competir amb la base nàutica, ells ho tenen molt ben muntat, ho tenen molt ben estructurat, cursos de navegació, etcètera. És difícil des del REM poder atreure aquesta franja d'edat. No sé, des de la vostra nova junta, què us plantegeu en aquest sentit?
Ho tenim sobre la taula, tampoc ens hem plantejat, que no hem arribat aquí a parlar-ne encara, però sí que és cert que jo crec que tots els clubs, la gran majoria de clubs de Catalunya, de Rem, tenim aquest problema. Tu vas a competició i de veterans, hi ha moltes embarcacions d'absolut, també de gent de 30 anys, cada cop n'hi ha menys, però de nanos n'hi ha molt pocs.
pel motiu que sigui sempre és molt difícil competir amb un futbol parlant amb entrenadors d'altres clubs un nano tira cap al futbol tira cap al bàsquet i estan molt més consolidats llavors ens costa treure aquest nano cap al club i a més a més nosaltres per la nostra pròpia infraestructura el seu club molt senzill tampoc no tenim entrenadors reglats ni podem oferir espais no podem oferir uns vestidors perquè no en tenim
Llavors, clar, primer hem de consolidar moltes altres coses de terra, després poder intentar buscar timoners i després poder estructurar nanos.
o grups de nanos, però ens és complicat. I serà difícil. El que sí que hauríem d'intentar, que ho veiem una mica més proper, estic parlant una mica així, en veu alta, que no heu consultat amb els companys, a un grup d'absolut, els nanos de 25-30 anys. Aquí sí que, bueno, els majors d'edat ja és més fàcil. Aquí sí que hauríem de fer alguna campanya, anar a buscar els instituts, anar a buscar, no ho sé, d'alguna manera, per intentar visibilitzar aquest esport,
I a veure si aconseguim atreure nens no, infants no, serà complicat, dia d'avui crec que no ho podríem, però adolescents o nanos de 18, 20 anys, 25, sí que seria interessant.
reptes de futur, alguns més propers, altres, doncs, que poden quedar més per un futur, però bé, en qualsevol cas, doncs, avui els hem pogut plantejar i els hem pogut conèixer de la mà del nou president del club de Rem d'Arenys, el Dani Rebó, doncs, que li agraï moltíssim que ens hagi atès aquesta estona, i molta sort, molta sort i molts encerts, que sempre quan s'inicia un projecte, doncs, convé, convé encertar-la, convé tenir sort, i segur...
Això no n'hi ha cap dubte per l'experiència que teniu, que el Club de Rem té una llarga vida. Gràcies. Perfecte, doncs moltes gràcies. Bona tarda. Vinga, bona tarda. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor, amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles malgrat la por.
La vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les tard siguin el far.
I així arribem al punt final de la Randamar d'aquest dimecres 14 de gener del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, marxem, però tornarem demà, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda, aquí a Randamar, que vagi molt bé.
que sigui perquè ha de passar.
Gràcies.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Circada sense número de Tarragona i al web royalformació.com Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Sis anys després de l'accident químic a UQC, la Federació d'Associació de Veïns de Tarragona demana un judici imminent als responsables de l'explosió que va matar dos treballadors i un home que estava a casa seva a Torrefort. Els representants veïnals exigeixen que es faci justícia per respecte a les víctimes i a les seves famílies. Laia Tian.
El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, Alfonso López, ha assegurat a Tarragona Ràdio que el millor que et pot passar és que tot això acabi i demana justícia. Entendem que, i pidiendo, por supuesto, que el juicio de una vez salga, creo que lo mejor que puede pasar de una vez es que esto se acabe, que si ha habido culpables de pan y si era libre, pues en la justicia lo tendrá que decidir, pero lo único que hoy pedimos respeto aquí a la familia y justicia.
La portaveu dels veïns de Bonavista, Loli Gutiérrez, admet que és impossible oblidar aquell dia i explica que l'accident d'Icuox s'ha convertit en un record inesborrable per al barri. Aquell dia impossible de oblidar de tot el que va passar i han passat ja 6 anys de la desgràcia que va canviar la vida a tots. I que ens va deixar un record inesborrable.
Decir que, bueno, que desde la Asociación de Vecinos empezamos a trabajar porque tuvimos problemas con los seguros de los que tenían en las casas y, bueno, al final fueron 168 afectados aquí en Bonavista concretamente.
Al barri de Bonavista, situat davant mateix de les instal·lacions d'Icoxe, es van registrar 168 afectats per desperfectes dels habitatges, vidres trencats i esquerdes i vehicles malmesos per l'explosió. Una planxa de mitja tona va sortir de la petroquímica Icoxe fins a entrar a un habitatge de Torreforta, on va matar un veí que es trobava en aquell moment a la seva habitació.
La Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona ha exprés el seu rebuig frontal a l'acord per duplicar l'impost sobre les estades en establiments turístics, l'anomenada taxa turística. Aseguren que aquest increment tindrà un impacte directe i negatiu també sobre el turisme de proximitat, aquells de cap de setmana i que fa també molta part de la ciutadania catalana.
Segons la presidenta de la Federació, Berta Cabré, la decisió arriba en un moment en què haurien de ser especialment competitius. Rebutgem rotundament l'acord al que han arribat al PSC Esquerra i Comuns en duplicar l'impost sobre les estades d'establiments turístics per diferents motius.
no es pot aplicar el mateix impost en temporada alta i en temporada baixa, perquè això penalitza els visitants que escollen venir fora dels mesos d'estiu i que precisament contribueixen en aquest procés de desestacionalització en el que fa tant de temps que estem treballant i que dona estabilitat al sector. Increment de la taxa turística, en principi, aplicable a partir de l'1 d'abril. I està en marxa la recuperació del camí de la Fonteta a la primera fase dels treballs,