Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous. Signemar des del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí, Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Parlarem de dones i mar, una relació que molts cops ha estat invisibilitzada.
Anirem fins al Delta de l'Ebre per conèixer l'última reunió que s'ha dut a terme de Delta Gestió. Coneixerem curiositats del nostre mar Mediterrani amb una nova secció d'Ai, això no ho sabia. I acabarem el programa d'avui parlant de pesca, però d'una forma una miqueta diferent. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randa Mar surti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda. T'estava a punt de cantar, l'està plovent i no tinc cap pressa dels pets. Avui han inoviat de rebena. Però a més a més, hem estat a punt de venir a la ràdio amb barca.
Sí, però hem de dir que ha sigut un diluvi d'aquests bastant respectuós, saps? Vull dir que s'ha allargat en el temps, que ha plogut molt, però no ha sigut el xàfag aquell que veus als carrers inundats i que baixa l'aigua. Ha sigut bastant respectuós. Ja te dic jo que la gent que estava caminant, per la banda d'un centre comercial que tenim aquí al costat...
Crec que no ho prenen jo el mateix que tu, eh? Però crec que s'han menjat algun altre toll. Jo parlo de... De quins de cotxes, eh? Voleu saber la part positiva de tot això? Sempre. Vinga. És que hi haurà onades. Encara que siguin d'aquells tolls i dels cotxes que la fan. Però tindrem onades. No, Albert. Ah, d'acord. Albert, tindrem onades. Jo estava pensant en una altra cosa. Molt bé, molt bé. Ah, que bé, no? Sí, fantàstic.
O sigui que demà tens festa, m'has dit? Al matí. A la tarda espero aquí, eh? Tant de bo. Tant de bo. Tant de bo. Ja no he dit res. Parlaré amb el Jaren, de Tarragona Ràdio, Javier de Gispert, i li diré, hem de fer negocis. El dia que hi hagi onades, com els haueians, el dia que hi hagi onades, es tanca la paradeta darrere de mar i tothom cap al mar.
O fer un programa especial d'Arlanda Mar des d'allà. No, no em va bé. Ho tenia que provar, ho tenia que provar. Aneu a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Aquí ja hi ha onades, ja hi ha temporal, encara diríem temporalet, res comparable als que vam tenir ni al desembre ni al passat mes de gener, però sé que alguna onada ja començava a passar per sobre la punta, alguna esborçada picava amb força el cargol, per tant comença a haver-hi remenada important a mar.
Sí, sí, no, remenat ho està. El que passa és que el vent ho xafa tot per practicar segons quins esports. Vull dir, hem d'esperar que baixi el vent, hem d'esperar unes hores encara. Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Molt bé, jo estic molt bé. La veritat que jo no soc gaire d'una d'esfortes, no soc gaire de... A mi quan el mar està així d'enforismat, a mi em fa bastanta impressió, no soc tan valenta com tu, Marina.
I aquí a Covelles avui la veritat que picava, picava molt fort, feia bastanta impressió. Sí, sí, pica, pica. La gent que tingui cap i seny, que no s'acosti a les esculleres i aquestes coses que solen reclamar, no, recomanar més ben dit, perquè venen uns dies que picarà fort. I anem a saludar també l'Oriol Leudes de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs bé, aquí al Maresme, més o menys estem igual, també ha plogut molt aquest matí, ha fet, déu-n'hi-do, unes estones de pluja bastant intensa, però bé, ben caiguda, i així ens diuen que ha de seguir aquest divendres, sobretot, de cara a aquest vespre, demà, pluja que sí, que uns 80 litres, però en principi ben caiguts, un ull posat això sí a la tordera,
que diu que cap al Montseny pot ploure molt, fins a uns 200 litres de pluja acumulada, i això pot fer que la tordera baixi d'ample a ample, ben maca. No està previst que s'hagi de desbordar ni molt menys, però sí que s'ha de tenir un ull posat per si cas. O sigui que imagina't, així estem.
Estarem pendents també d'això, que és la cara B d'aquests temporals, els rius, els torrents que poden desbordar. Hem d'estar pendents i que la gent no s'hi acosti ni faci coses rares, com passar els cotxes, passar les motos o aquestes coses, si veu que hi ha temporal. Vinga, va. Pendents d'aquest temporal, pendents d'aquestes pluges, d'aquest vent, però nosaltres ara el que hem de fer és començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava, explicant que al REM l'escala participarà per primera vegada a la regata Oreo del País Vas, Sergi.
Doncs sí, un total de 24 bugadores del Club Rem L'Escala competiran dissabte a la tarda a la regata Oreo que es fa anualment a Euskadi. És una de les competicions amb més prestigi de l'estat espanyol i competiran més de 1.000 bugadors i bugadores pel riu Oria i transitaran 77 embarcacions, de les quals 65 seran treineres i 12 lleguts. Ens ho explica Laura Fejula, la directora del Club Rem L'Escala.
Aquest cap de setmana farem Orió. Baixarem pel riu Orià, uns 4.000 metres, i anem 24 bogadores d'aquí a l'escala, i és la primera vegada que fem aquesta baixada, i de moment estem totes molt entusiasmades per anar-hi.
El recorregut, en el cas de la categoria femenina, seran 4.000 metres que esperen completar-nos-los en un 20 minuts. Orió, municipi que supera els 6.000 habitants, és considerat el bressol del Rem a Euskadi. I aquesta regata no és només una competició esportiva, sinó que també és considerada com un dels esdeveniments més emblemàtics de la cultura basca lligada al mar.
La veritat és que és una de les fites més importants a nivell de tot l'estat espanyol. Obre, diguem, com la temporada per a tots els que els agrada bugar i estarem allà representant el nostre poble. Pel Club Rem l'Escala és un pas endavant en el creixement esportiu i una oportunitat per continuar projectant el nom de l'escala en competicions del nivell. El nou pla director del Port de Palamós encara està pendent de publicació.
L'anunci del secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, just ara fa un any encara no s'ha complert i el pla director urbanístic del Port de Palamós encara no està a punt. El document segueix en la fase prèvia d'informes abans de ser aprovat i sotmès al període perceptible d'informació pública.
El projecte acumula retards des de l'any 2016, quan es va aprovar el conveni per la seva redacció i, per tant, 10 anys després encara no se n'ha finalitzat la redacció. Ens ho comenta Esther Roca, que és directora d'aports de la Generalitat.
Estem fent tots els treballs que han d'anar acompanyant d'aquest document que és de determinació urbanística, però que també ha d'integrar totes les interessos portuàries. Estem treballant amb tots els equips que ens han de complementar els treballs. Estem fent estudis de mobilitat, els econòmics. També estem estudiant tot el tema de com millorar l'agitació interna del port i, per tant, ara mateix estem treballant amb els equips tècnics per acabar de confeccionar aquest document.
i, per tant, un cop el tinguem avançat i resoltes també les aportacions que ens han fet des de molts sectors, aquest document es presentarà, sortirà a informació pública. L'agost de l'any passat, l'Ajuntament de Palamós va elaborar un document de 13 punts que recollia les objeccions principals del municipi a l'abans d'aquest pla director. La proposta esmena temes referents a la plaja, a la mina d'aigua, al moll comercial o al sector de la Pedrera, entre d'altres, i s'acompanya...
de consideracions d'entitats i institucions presents o amb vincles a la zona portuària.
Territori, per la seva part, qualifica en 51 milions d'euros la inversió prevista en les actuacions del document. El pla director projecta l'ampliació de la zona d'aparcaments i també un passeig per a avianants que connecti el port amb la instal·lació nàutica de Palamós i amb el nucli urbà, segons informa Palamós Comunicació. Es mantindrà la circulació de cotxes entre les dues rotondes a cada punta de la zona portuària i s'ampliarà la zona d'aparcaments.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. L'ampolla tanca l'any 2025 amb una evolució positiva en matèria de seguretat ciutadana, registrant una reducció global del 4,55% dels fets delictius respecte al 2024. Ens ho explica la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel. Segons les dades de la policia local, esta tendència consolida l'efectivitat de les actuacions preventives i de les polítiques de seguretat impulsades al municipi.
Destaca especialment l'increment del 9,17% dels fets resolts, que evidencia la capacitat operativa investigadora del cos. En paral·lel, s'ha produït una disminució significativa en diverses tipologies delictives. Els delictes contra el patrimoni han caigut un 11,11%, els robatoris amb força en domicili s'han reduït un 60%,
Els robatoris amb força a l'interior de vehicle han baixat un 30,77% i els furts han disminuït un 26,98%. Segons l'Ajuntament, estes dades posen de manifest la consolidació d'un model de seguretat basat en la prevenció, la proximitat i la coordinació, amb l'objectiu de garantir un entorn segur per a veïns i visitants.
L'equip municipal reafirma així el seu compromís amb la protecció ciutadana i el treball constant per mantenir la convivència i la seguretat al municipi.
La Lliga contra el càncer de Delta Ebre organitza aquest dissabte el seu 21è sopar solidari a favor de la investigació i del suport a pacients i famílies que se celebrarà al Delta Hotel i ja compta amb 230 persones confirmades.
El sopar solidari de la delegació del Tebre de la Lliga contra el Càncer és un acte que repeteix anualment per recaptar fons per a la investigació oncològica i per donar suport als pacients i les seues famílies, així com per finançar programes de rehabilitació aquàtica i d'acompanyament. Natàlia Alvarado, delegada de la Lliga al municipi, ha explicat que, tot i que el cost per persona és de 40 euros, l'objectiu també és posar en valor la solidaritat de la comunitat i la visibilització de la delegació local.
el sopar té un cost de 40 euros i després venem tires de rifa a un euro per les taules i és poca cosa el que recaudem però ja t'he explicat que per a nosaltres i per a la Lliga sobretot no és més el tema econòmic sinó la visibilitat que donem a que la
El 21è Sopa Solidari se celebrarà al Delta Hotel de Deltebre, un espai destacat per la seva capacitat i el seu caràcter emblemàtic a la zona.
A més del sopa, el programa inclou actuacions musicals en directe i rifa de premis amb la col·laboració de comerços i establiments locals que cedeixen productes o serveis gratuïtament. Les persones interessades poden apuntar-se fins al mateix dissabte directament a Delta Hotel o bé a través de qualsevol membre de la Junta de la Lliga contra el Càncer de Deltebre. També hi ha un punt de venda a la farmàcia Queralt perquè a qui no pugui assistir pugui realitzar un donatiu fil a zero de forma lliure.
Doncs mira, poden passar pel Delta Hotel, apuntar-se o trucant i després a qualsevol membre de la Junta també s'hi poden apuntar. I si no, tenim un punt de venda que és a la farmàcia Queralt, que és l'última que tenim a...
La delegació de Deltebre compta actualment amb uns 400 socis, una xifra que, segons la delegada, pot augmentar davant la mida del municipi.
Anem ara fins les costes del Garraf. Els darrers temporals han fet arribar sediments a la platja de Covelles, que ja es trobava malmesa per la Dana de fa 8 mesos, fent créixer la barra de sorra del Delta. Això provoca que algunes persones aprofitin per travessar el foix a través d'aquest tram, encara que estigui prohibit. Ara s'ha reforçat el tancament d'aquest espai, coincidint, a més, amb l'arribada de la temporada de nidificació del Corriol Cama Negra Carles.
Doncs sí, Marina, Covelles ha reforçat el tancat de pal i corda que encercla la desembocadura del riu Foix, coincidint amb l'arribada de l'època de nidificació del Corriol Camanegra, un ocell que cada primavera arriba provinent de l'Àfrica per fer niu a les costes del Garraf.
Enguany s'han hagut de renovar alguns dels pals i part de la corda del tancat que envolta la desembocadura del Foix a causa dels danys que va ocasionar la dana d'ara fa gairebé 8 mesos. Els darrers temporals han portat sediments recuperant la barra de sorra al delta del Foix, facilitant el possible pas de persones i animals de companyia entre el búnquer i platja llarga.
L'Ajuntament recorda, però, que tot i que encara no s'hagi pogut refer la passera que travessa el Foix, està prohibit creuar per aquest tram, especialment en època de nidificació. Escoltem a Àlex Noeda, regidor de Medi Ambient de Covelles. És una situació diferent de la que estem acostumats, tallar el trànsit natural de quan un camina pel passeig marítim i vol passar cap a la part de les Salines, però estem treballant amb el projecte de la passarel·la
Estem mirant que això avanci el més ràpid possible, però és una situació complexa. El que demanem és que la gent miri d'en Sisplau no passar per la zona de la barra de sorra que comentava. És una zona de nidificació. Aquí tenim espècies protegides com el Correol Cama Negra, que ja ha començat la seva nidificació en aquest mes de febrer i principis de març, i altres aus que també fan les seves nidificacions. És una situació diferent de la que estem... Disculpeu.
L'Ajuntament de Covelles assegura està treballant per poder reconstruir la passera i que l'informe tècnic dels Danys ja ha confirmat que només hi ha un dels fonaments de l'antic creuament una mica afectat i que, per tant, es podria aprofitar part de l'estructura antiga. La voluntat és fer-la una mica més alta per evitar que el cabal del Foix pugui tornar a endur-se-la, però és un projecte complex per la implicació de molts agents implicats.
L'Ajuntament assegura que l'informe tècnic de l'equip de vigilància que procura fer complir les normes de l'espai natural protegit ha detectat un augment significatiu de persones que creuen per aquest tram des que no hi ha la passera. Això preocupa el consistori, que preveu que amb la pressió turística de la temporada alta encara pot anar a més. És per això que demanen comprensió mentre no es recupera la passera i complir amb els cartells de prohibit el pas.
I encara a Covelles, l'Ajuntament ha alertat els veïns del desguàs del pantà de Foix i recomana no accedir a la desembocadura i a la llera del riu aquests dies, tot i que no es preveu que aquest desguàs sigui perceptible a la desembocadura. I per ara no es veu baixar aigua al riu Foix. El seu pas per Covelles es demana precaució a la ciutadania.
Sí, l'Agència Catalana de l'Aigua ja va activar dimarts a la tarda l'alliberament d'uns 600 litres per segon davant la previsió meteorològica de pluges per aquests dies i per garantir la capacitat de l'embassament del foix en cas de pluges a la capçalera del riu, un desguàs que ahir ja es va ampliar a 1.000 litres per segon.
Alguns embassaments de Catalunya, entre ells el del Foix, estan deixant anar ara més aigua del que és habitual davant d'aquest episodi previst de fortes pluges. Un desguàs que ja s'ha repetit anteriorment davant de situacions similars, sobretot després de les inundacions que va provocar la dana de l'estiu passat a Covelles. D'aquesta manera hi haurà més resguard per a l'aigua que arribi amb les pluges. L'embassament del Foix es troba avui al 78% de la seva capacitat.
La mateixa mesura d'alliberament d'aigua s'està aplicant sobre els embassaments de la Baells, del Ter i d'Arnius Guadella. Durant aquests dies, l'ACA farà un seguiment continuat dels cabals i l'estat dels embassaments per si es considera que s'han d'anar ajustant les mesures previstes. Protecció Civil mantén alerta el Pla Inuncat per risc d'inundacions a Catalunya per l'arribada de la borrasca Regina, un nou temporal de llevant amb pluges abundants, temporal marítim saber i moltes ventades.
Ara fem aturada les costes del Maresme. El cau Flors i Calcat d'Arenys organitza una nova edició de la Marxa Popular. És la tercera edició d'aquesta caminada que es farà el dia 22 de març i les inscripcions ja estan obertes. El seu recorregut té trams que passen arran de mar Oriol.
Doncs sí, Marina, mira, es tracta d'una ruta circular, amb sortida i arribada a l'escola Bressol dels Colors, i aquest any presenta una novetat important. Hi ha dos recorreguts, un de llarg, de 12 quilòmetres, i un de curt, d'uns 6 quilòmetres. Feliu Roca, cap d'agrupament, exposa que d'aquesta manera hi pot accedir encara més gent.
Gent que potser no es veu amb cor de caminar el recorregut llarg i fer tot el desnivell que suposa, pot fer una proposta molt més curta i igual, amb el mateix paisatge, obrim el ventall a tothom qui ho vulgui. De fet, el recorregut coincideix, és el mateix, és a dir, que hi ha un moment en què es parteix i fa dracera i avança aquesta diferència de quilòmetres i es tornen a trobar.
La marxa toca moltes zones d'ombra i amb paisatge variat. Comença el rial del Vareu cap amunt i ja es parteixen les dues marxes. La llarga segueix cap al pla d'en Sala i el celler tal com Raja, on hi ha un avituallament. Després seguiran de baixada pel rial d'en Botifarra, el camí de Ronda, el rial del Frontori, on trobaran els que hagin optat per la marxa curta. Ja junts seguiran cap al rial de l'all de Maria, on hi ha un altre avituallament. D'allà baixaran cap a la tercera platja i pujaran pel rial de la Serp, a la Planeta...
Camí de ronda, altre cop i de baixada cap a l'escola Brassol dels Cogors. Un cop arribat de nou en el punt d'inici, hi ha un esmorzar per als participants. Feliu Roc ha destacat que es compta amb producte d'arenys per servir l'esmorzar.
Volem posar en valor tant el poble com el territori i el paisatge, en la mateixa línia també volem posar en valor, com dèiem aquí, a l'arribada, una bona botifarra feta a Arenys a Campons i el pa també feta a Juanites d'Arenys, o sigui, posar en valor tot el patrimoni aranyenc. Les inscripcions per la marxa popular del cau tenen un cost de 6 euros i els dorsals es poden comprar anticipadament a la marceria La Troca i a la llibreria La Fosforera.
La quarta edició de la diada del còmic en català convertirà el 18 d'abril a la plaça Sant Anna de Mataró en gran punt de trobada del sector, amb una jornada dedicada a la història, la novel·la gràfica i les temàtiques socials.
Exacte, Mataró tornarà a convertir-se en un dels epicentres d'aquest moviment cultural amb la celebració de la quarta edició de la Diada del Còmic en Català, que tindrà lloc el dissabte dia 18 d'abril, com deies, a la plaça Sant Anna de Mataró. La diada inclourà diverses taules rodones amb autors i professionals que reflexionaran sobre l'evolució del còmic en català i el seu paper com a eina cultural. Entre les activitats destacades hi haurà la conversa Mataró dibuixat, que analitzarà com la ciutat ha estat representada en diferents obres gràfiques.
La programació també inclourà tallers infantils, un espai de lectura i exposicions, així com la mostra Jova Tinta Fresca, que recollirà treballs d'estudiants de batxillerat artístics de la ciutat. El termini per presentar obres finalitza el dia 6 de març i els treballs seleccionats es publicaran en un fanzine que es distribuirà durant la jornada.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que l'enginyera tarragonina Maria Jesús Puerta participarà en un nou repte de la NASA per dissenyar el menú dels astronautes. Guanyadora del repte Lunar Recycle de la NASA amb un projecte sobre com donar una segona vida als residus a la Lluna, ara tornarà a participar en una competició de l'Agència Espacial Nordamericana.
L'enginyera de mines amb 57 anys es planteja concursar el programa Mars to Table, que busca projectes per fer el menú de 14 astronautes en una missió a Mart. Sap que no pot optar a la recompensa econòmica de centenars de milers de dòlars perquè no és una ciutadana americana.
La investigadora tarragonina està en la primera fase d'investigació i recollida d'informació i es vol centrar en els minerals del menjar i en el comportament dels probiòtics que sembla que donen problemes a l'espai, fent proves entrenant un model d'intel·ligència artificial.
Bueno, estic amb això de Marte, perquè ha tret un altre, i això és pel juny, i estic treballant a veure què puc fer per, bueno, ja he fet la inscripció, per un projecte que sigui diferent, innovador. Ells tenen, l'objectiu és diferent, no?, és fer el menú de 14 astronautes, i tu diràs que té res a veure això amb una enginyera, no?,
Bé, potser sí, perquè amb probiòtics, minerals, la informació que tinc de la lluna, a veure com ho puc fer, i amb la capa d'ell, entrenant algun model. Alguna cosa d'aquestes faré. Puerta ànima a pensar en la intel·ligència artificial més enllà del xat GPT i afirma que no és una amenaça, sinó un soci, que permet que algú com ella hagi guanyat sola un concurs internacional de la NASA, un fet que ha suposat un abans i un després en la seva carrera.
Ara volem saber quin temps, millor dit, farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació ben regirada, esvalutada i picada a tota la costa, des del cap de Creus fins al delta de l'Ebre. Onades de dos, tres metres amb facilitat.
I, a més a més, amb molt de recorregut marítim d'aquest vent de llevant i d'agregal que hi està bufant. Sobretot les immediates hores on ho farà més és a la costa barcelonina i també la costa d'Auradà, amb cops que una altra vegada passaran dels 60-70 km per hora. Però, sobretot, molta mar de fons per aquesta mar que està molt esvalutada mar endins. Ja tenim fins i tot Maragassa i arran de costa de Fort Amaró a Maragassa també. Pluja, que s'anirà...
i intensificant fins i tot les immediates hores. Pel que fa el divendres, continuarà plovent a gran part de la costa. Déu-n'hi-do també com baixaran els rius, sobretot els de l'Ebre i cap a la banda de l'Empordà. Això farà que hi hagi barreja d'aigües i també continuarà aquesta forta maró i maragassa a gran part del litoral. I és que el vent d'agregal continuarà bufant amb molta insistència. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Mireia Camaç. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Situació complicada, sobretot a l'autopista P7. En aquesta autopista hi ha 11 quilòmetres de retenció del Papiol, la Cerdanyola del Vallès, en sentit Girona, per un camió volcat i un carrer obert en aquest tram, en sentit nord, el Moral, però es recomana com a ruta alternativa la 2, la B40 i la C58. Tornant a la P7, hi ha 3 quilòmetres de retenció també de Santa Parvata de Mogoda-Mollet del Vallès, en sentit nord, per un accident que talla dos carrils.
També a la P7 i a la Junquera, en sentit sud, per un altre accident i hi ha un carril tallet en aquest tram. I a la mateixa autotista, a la P7 i a l'Ampitud, de Santa Porteta del Mogó, de Barberà del Vallès, en sentit sud. La B30, lateral de la P7, va carregada entre Sant Cugat i Barberà, en sentit nord, i a Barberà, en sentit sud. A la C58 i Intensitat, de Sant Quirx Abadir, en tots dos sentits, i de Montcà, de Barcelona, en sentit sud. A la C17 i a cua de Parets de Mollet, en sentit sud. A la Plata Nord, de la Bé Vinyarra, cancions de Santa Coloma-Gramaneta, l'ús de Trinitat d'entrada a Barcelona, a la C60,
Hi ha una mica de cua argentona en sentit Mataró per enllaçar l'autopista al Maresmo. La B23 hi ha retencions de Molins Ara i el Papiol pels problemes que hi ha a l'AP7. I representa seguid la situació a les rondes de Barcelona. A la ronda dalt hi ha retencions de Cornellà a Horta en sentit Besós i del Nusa de Trinitat a Horta en sentit Llobregat. I a la ronda litoral hi ha retencions de Zona Franca a la Barceloneta i de Guipus com el Nusa de Trinitat en sentit Besós i de Bac d'Arra de la Barceloneta en sentit Llobregat. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceat. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Les profunditats de l'actualitat. Aquest diumenge, ja ho hem dit en alguna ocasió, se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora i des de Randamar volem fer una mirada cap a les dones de mar amb dues protagonistes, concretament amb una protagonista d'una associació que vol ser un paraigües de totes aquestes dones que treballen, investiguen o tenen qualsevol altra relació amb el mar, Sergi.
Doncs sí, Marina. Mira, és l'associació Dones de la Mar i avui ens acompanya concretament la Carmina Ontimeros. Carmina, benvinguda. Hola, bona tarda. Ella n'és la secretària a part d'armadora d'una barca d'arrossegament a Palamós i ànima de 13 Cultura, és a dir, una dona de mar 100%.
Exacte, sí. Carmina, te volia preguntar, primer de tot, com es viu? Quina visió hi ha del 8M des del mar?
Home, jo crec que es veu igual que des de terra, però amb una mica més dificultat, potser amb una mica més de vent i una mica més humit. És un món una mica més dur, una mica més difícil d'obrir-te, sobretot el sector primari és el que costa més a les dones poder-nos obrir i poder treballar en aquest sector. Per això és una mica més dur, una mica més ventós i una mica més humit.
Deia la meva companya, la Marina, al titular, a la introducció d'avui del programa, deia de donar visibilitat, de visibilitat. No ho sé si com a dona, com a membre de l'associació, com a pescadora, la meva pregunta és, s'ha passat ja aquesta fase de visibilització i ara esteu en una altra pantalla del joc? O sigui, en quina...
Com ha anat tot plegat i en quin moment està totes aquestes reclamacions del paper de la dona mar?
El paper de la dona mare encara estem bastant, no molt a les beceroles, perquè seria molt lleig dir-ho, però realment encara ens consta molt de donar a conèixer-nos la nostra feina. Jo, per exemple, soc armadora. A dintre de l'associació som de tots. Hi ha pescadores, principalment, que no en són moltes a Catalunya. Això també s'ha de dir, que és veritat, és cert. Hi ha científiques, hi ha divulgadores marines, hi ha navegació, submarinisme...
hi ha gent que treballa, les dones que treballen a les cofredies, etc. I moltes com nosaltres, que som armadores, que són les que estem, diguéssim, a la part de darrere de la barca, i que molts gairebé ni ho saben ni ho desconeixen molta gent, que sí, que moltes vegades són els homes, en aquest cas és el meu germà que surt a passejar la barca cada dia, però qui està darrere gestionant la barca i fent tots els processos que calen en terra, doncs soc jo, soc la seva germana, i això encara molta gent no ho sap.
No es veu aquesta feina. Quins són aquests processos? O sigui, resumit, eh? Banc, gestoria, coses amb el departament, agricultura, remei i pesca, amb el ministeri, tot el que són els rols, les revisions, quan hi ha una... comprar material, quan hem de comprar coses, parlar amb el remendador, qual són d'aquestes tasques del dia a dia.
gestionar els sous, tota aquesta feina. L'associació Dones de la Mar va néixer el 2018, és a dir, ara farà uns 7-8 anys que està en marxa. Em comentaves que sou al voltant d'unes 170 sòcies. Explica'ns una miqueta quina és la fotofinix d'ara mateix de l'associació, en quina etapa esteu, quines activitats dueu a terme.
Ara, mira, just avui, aquesta setmana anem una mica de bòlit perquè tot just aquest dissabte, aquest any ha coincidit molt junt amb el Dia de la Dona, fem el Fòrum de les Dones, el fem a Palamós, a l'Espai del Peix, i ens reunim amb totes les que hem pogut, perquè després de tot, totes estem treballant en aquest sector i a vegades ens coincideix amb feines. Ens reunim, fem la jornada anual...
I també fem moltes tasques de divulgació, de show cooking, demostracions, xerrades, moltes entrevistes, això sí que ho fem molt. Realment estem en aquest aspecte, estem molt actives. I pel 8M, teniu planificat alguna acció, algun acte com a associació?
Més enllà del fòrum, que ja és molt, no solem fer un acte reivindicatiu propi del 8M. Algun altre any hem fet alguna altra cosa, alguna trobada, una jornada amb les dones, allò, diguéssim, pròpia nostra, més d'oci. L'any passat vam fer una jornada que era sortir amb un baler, fer una sortida en barco, i a la vegada vam fer amb un seier, amb una degustació i tal, i després vam fer una miqueta de reivindicació...
I vam fer la fotografia, la vam penjar, una mica les dues coses, la part guerrillera, però també lúdica i disfrutar de nosaltres. M'interessa aquesta part guerrillera. Ets de les que pensa que hauria de ser més? O hauríeu d'anar més cap a les barricades, en aquest sentit?
Jo crec que sí, sí. I sobretot, a part de donar-nos a conèixer, sobretot el sector primari hauríem de donar-nos a conèixer més perquè realment el menjar no arriba sol a taula i és una feina que realment és molt, molt important. És 15 aliments cada dia, tant pagesos com pescadors, principalment, i jo crec que hauríem de ser molt més visibles, no tan transparents.
Anàvem a tenir la Pat Brós, que la vam entrevistar fa cosa d'un mes aquí a la Randa Mar, fins i tot li vam fer un Llops de Mar, aquest podcast que fem una mica un perfil més personal, i ell ens comentava un dels grans temes, no?,
compatibilitat entre maternitat, ofici, i les dificultats que tenia, per exemple, ella, per poder acabar els estudis que li permetessin portar una barca. Aquest deu ser un dels passos. És el gran. Jo, de fet, vaig patir-ho, també, exactament, igual, gairebé com la pata. Jo vaig estudiar tècniques de cultiu a cuícola, vaig treballar criant, fent amb les dorades i així, amb altres llocs, amb aquaris, i després em vaig començar a treure el títol de capitania,
Tinc tota la part teòrica, però quan va arribar la part pràctica van començar a arribar els nens i al partit de les Hores m'ha sigut impossible poder embarcar-me a bordo perquè compatibilitzar la maternitat amb estar a bordo de la barca es fa una mica feixuc, bàsicament perquè jo vaig decidir el fet de fer una maternitat gairebé complerta.
de molt seria d'una altra manera que també hagués decidit, doncs sí, sí, renuncio a la part, diguéssim, de disfrutar més dels nens i em dedico a la meva vida professional al 100%, és una decisió meva, però sí que al llarg dels anys no he pogut acabar de completar la part, diguéssim, pràctica, enrolar-me, però són dos anys, i aleshores m'he quedat amb el mar en un segon plano, no tant a primer plano com jo hagués volgut, on vaig formar, degut a això, degut a que jo vaig decidir ser mare i...
i voler compaginar aquesta vida familiar ha sigut més complicat. Clar, perquè ella ens comentava, això té el hàndicap que l'escola nàutico-pesquera està a l'Ammella de Mar. Exacte, sí, sí, sí. El tenim a 500 quilòmetres. En tenim una miqueta lluny. Ho has dit al principi, parlant de l'associació, que hi ha com...
Molts perfils dintre, ens han dit des de pescadora, cuineres i investigadores... En quin d'aquests sectors creus tu que la dona ha aconseguit no imposar-se més, però sí fer-se valer un xic més?
On tallar menys sostre de vidre, que dic jo sempre, que és on tallar més, jo crec que és en l'àmbit biològic, bueno, científic, sobretot. En el que són les científiques, tot el que som biòlogues, marines, oceanògrafes i així, jo crec que és un dels sectors que podem trobar més equitat. Molt més, sí. I en els altres, o sigui, parlant igualment de la...
una mica del que queda per fer a partir d'ara. Abans em comentaves també la dificultat del sector primari, no? No només penso en això, per exemple, en les peixateries, en els d'allò. Estem en una societat que cada cop està més desconnectada amb el que passa a mar.
exacte jo crec que primer de tot no sabem el per què hem perdut l'atractiu, el mar el mar només es relaciona amb oci però no es relaciona amb una forma de guanyar-te la vida Instagram en va ple i és una de les coses que a mi personalment i a l'associació també ens preocupa el fet aquest que veuen com que és una cosa molt estranya poder-te guanyar la vida al mar en quant te la pots guanyar sense cap mena de problema és un ofici ben maco tens una oficina fantàstica immensa, inacabable
Però a la joventut no acabem de ser atractius, i és per això que ens costa que entri aquest relleu generacional que sempre parlem, que és real, és molt real, sobretot en nosaltres amb el mar, que costi que entrin tant homes com dones, tant homes com dones, en els dos.
en els dos àmbits que entrin i que vinguin a pescar, a treballar a les piscifactories o qualsevol altra de les mecànics nàutics, remandadores, ens faltan una miqueta mestres d'aixa, ens faltan una miqueta tots els oficis que hi ha al voltant del sector del mar, sector marítim. Espanta que potser siguin unes feines on hi ha bastant, no soledat, però hi ha bastanta poca relació?
Jo crec que és un mite que hi ha, però que realment no és així, no és tan cert. Abans sí que sortia més, era el vell pescador que sortia a pescar amb la seva barca, ara això gairebé no existeix. Els remendadors també són dones i homes, que tot el contrari, són empreses que remenden els arts conjuntament, vull dir, no estan gens sols. Mestres d'aixes és exactament igual. Nosaltres a la barca, cada vegada que necessitem que vingui el mestre d'aixa, quan traiem la barca a Veradero, és allò on suplici, és allò on ens emparem a tots els sants perquè ens vingui...
i ens pugui fer els remiendos que necessitem a la barca, perquè són oficis que és això, estan perdent atractiu en quan realment encara hi ha una necessitat de mercat real, i no sabem el per què, no enganxen, no enganxen. No enganxen, però alhora tots el reclamem, perquè quan sent allò tothom...
Parlant de reclamacions, parlant d'allò, anem, com deia aquell quan la Iglesia mos topau, anem a parlar de nivell institucional. Ara hem parlat de reclamacions a peu de terreno. A nivell institucional, tu què creus per on haurien d'anar els tiros?
Home, primer, diversificar més els estudis en aquest sector per ser més atractius i per fer més relleu generacional, que s'obri més aquesta part. Segona, ajudar, donar més ajuts, tant com es dona en el sector agrari, també que els adonguin al sector marí, al sector marítim. És una de les coses, grans peticions que jo sempre faig i reivindico. Les ajudes que es donen en el sector agrari són molt grosses i tenen facilitats i fan...
Nosaltres estem començant ara i reduir paperassa i restriccions, sobretot ara que estem patint les restriccions de pesca. I tornem una miqueta a l'Associació Dones de Mar, tornem una miqueta, que m'has fet espòiler abans d'aquest fòrum que teniu organitzat, explica'ns una miqueta com anirà, què hi podem trobar, qui hi participarà...
Aquest any, doncs, el títol del fòrum és Reptes, Visibilitat i Estratègia. Exactament és el que parlàvem ara, és el fet de visualitzar les dones, ser més estratègics i inclús, doncs, dèiem, inclús algunes de les aules rodones que hi haurà aniran sobre com fer alguns dels projectes que tenen les sòcies, com visualitzar-los i monetitzar-los. Al final, també, perquè al final tots ens volem guanyar la vida. Al final, al cap de tots, el rau és aquest, eh?
i molts dels projectes que fem, que moltes vegades fem com molt altruistes i això, doncs l'altruista també s'ha de començar a acabar i també a monetitzar. I al final de tot de la jornada, inclús farem després del dinar, farem una noia que s'encarrega, que és experta en el tema, amb la Blenca Perros, qui s'encarrega amb xarxes socials i amb estratègia de xarxes, doncs ens farà tota una sèrie de treball més...
manual, diguéssim, més vivencial, que no sigui una ponència en si, de com fer això i com treballar amb les nostres xarxes i com ser més visibles, el com, el per què i el quant publicar, com fer-ho, com deixar-ho de fer, i és aquesta d'una de les parts que farem, que crec que és la més important, donar-nos a conèixer.
Anem cap a la cinquena edició? És la cinquena edició. Tot i que hauria de ser la sisena, perquè l'any passat vam fer el Congrés Nacional de Pesca, el vam fer a la Ràpita, i ens vam reunir totes les dones de tot Espanya, i aleshores no vam poder fer el fòrum perquè va coincidir amb el Congrés, i aquest any hauria de ser com el sisè, per això ens l'hem saltat un any. Vés l'experiència, què us han aportat totes aquestes edicions que n'heu tret?
Coneixer-nos, trobar-nos, veure que no estem soles, sobretot veure que no estem soles, perquè a vegades dona la sensació que estem molt soles, estem molt dispersades, som de tot Catalunya, o sigui, ens hem d'imaginar que venim de la Ràpida fins a Cadaqués, aleshores que el dia a dia és la feina de cada una i això produeix que doni aquesta espècie de soledat. El coneixer-nos, trobar-nos, estar totes connectades amb un grup,
fa retroalimentar-nos de projectes, d'idees, de col·laboracions entre nosaltres. I això, el fet d'estar juntes i de retroalimentar-nos entre nosaltres amb els projectes ens dona aquesta visibilitat, jo crec que és la part important, que individualment nosaltres per si soles no podríem arribar a fer-ho.
Carmen Antriveros, de l'Associació Dones de la Mar recordem, associació a punt de complir 7-8 anyets més d'uns 170 dones sòcies de l'associació moltes gràcies per estar aquí i que vagi molt bé el 8 de març molta reivindicació i molta força per tots aquests reptes moltes gràcies a vosaltres i feliç 8M a tothom igualment
I ara anem fins al delta de l'Ebre per parlar del sopar solidari que es celebra aquest cap de setmana cel. Simarina, el dissabte 7 de març se celebrarà el sopar solidari al restaurant del Teutel a partir de les 9 de la nit. Anem a comentar-ho amb Natàlia Alvarado, delegada de la Lliga contra el càncer a Deltebre. Natàlia, benvinguda a Randemar.
Bon dia. A veure, explica'm-nos, per què és tan important celebrar aquest tipus de sopars solidaris, no? De cada delegació de la Lliga oferint diferents actes que cada una ens programem, per recaure fons per a la investigació i per ajudar a fer possible aquesta investigació i donar suport a la Lliga.
És pel motiu que fem els sopars i per apoiar els pacients i les seves famílies, programes de rehabilitació aquàtica que fem aquí a Deltebre i programes d'acompanyament. I a nivell econòmic, quin pes tenen aquests actes dins del pressupost o dels projectes que impulseu des de la Lliga?
A veure, la Lliga, tots els diners que recauda, no?, és a dir, el pressupost que té, bàsicament, d'ajudes, no té poques, no?, el que passa que a través dels socis, no?, que el de les quatre de socis també és una suma important, però el que realment és el que et dic abans, és el granet d'arena que cada delegació anem fent actes de rifes, de caminades, de sopars, no?, i cada una, doncs,
A veure, és pova cosa, però bé, tot suma. I tant, i tant que sí. I a banda de la recaptació com a tal, el que abans comentaves, que també hi ha una part de visibilització i d'acompanyament en aquestes famílies. Què us diu la gent quan participa en aquests actes?
La gent és molt agraciada, és molt solidària i ells saben que el poquet que puguen donar, això és pel fet d'assistir al sopar i aquells 4-5 euros que es poden recaudar per sopar, ells saben que és poc però és la voluntat que tenen i la solidaritat que ofereixen i la gent és molt participativa aquí al Delta i és molt conscient que entre tots anem sumant a poc a poc.
I tant, i tant que sí. I com a calendari, què teniu marcat? A part del sopar solidari, quins actes així marcats que teniu a l'agenda? Dueu a terme durant l'any?
Bé, nosaltres durant tot l'any, no?, se fa aquí a Deltebre, se fan les rehabilitacions aquàtiques i els iogues, no?, que això també d'organitzar també costa bastant, la veritat, però bé, ara ja ho tenim molt encarrilat, i bé, doncs anem fent, ara tenim programat fer un vermut solidari, un bingo solidari,
I la veritat és que nosaltres m'ho agraïm molt a tota la gent col·laboradora, a tots els comerços, perquè, claro, són una part no visible del sopar, però són visibles a l'hora de poder-se fer aquesta rifa i aquest acompanyament del sopar. Estem parlant que la rifa és gràcies a productes o serveis que donen gratuïtament a establiments d'aquí del poble.
Sí, sí, sí, cada establiment, és a dir, voluntàriament, sense força, col·laboren, són uns fidels col·laborant en este sopar, i jo, com que soc la delegada i com a membre de la Junta i les meves companyes, públicament agrair esta col·laboració, perquè sense ells no es podria fer, la veritat. No seria tan bonica la festa. Ja, i tant, i tant que sí. I estem parlant que també tindreu actuacions musicals en directe, no?
Sí, sí, cada any tenim també gent amb la seva generositat, no?, i el seu talent musical, doncs que venen a col·laborar, tant com a corals, com a gent esporàdica, no?, que fa les seves actuacions, també tenim un DJ, és a dir, que tenim molta col·laboració i estem molt agraïdes. I tant, m'estaves dient abans, docentes i quantes persones que teniu ja apuntades?
230, de moment. 230. Fins al mateix dia encara es poden apuntar, és a dir, que d'això no hi ha problema. Hi ha temps encara per apuntar-nos?
Sí, el sopat té un cost de 40 euros, i després venem tires de rifa a un euro per les taules, i és poca cosa el que recaudem, però ja t'he explicat que per a nosaltres, i per a la Lliga sobretot, no és més el tema econòmic, sinó la visibilitat que donem a que la gent del Tebre sàpiga que té una delegació al darrere i que poden comptar sempre amb el que necessiten.
Entenc que, clar, aquí detrás hi ha una feina, una coordinació des de la Lliga en l'Ajuntament de Del Tebre, en el mateix restaurant, el que diem abans en les empreses col·laboradores, aquí hi ha una coordinació interna per a que tot surto bé.
Sí, sí, el que passa és que com és el 21 sopar, la veritat és que nosaltres ho portem bastant bé, perquè ja som novates, és a dir, ja tenim una experiència i entre tots anem filant i cosint, fins que el dissabte a la nit se desenvoluparà el sopar i esperem que sigui tot un èxit.
És a dir, que ho podeu organitzar, ho ja en els ulls tancats, Natàlia, vull dir, el 21è sopar per a batros, això, en els ulls tancats. I que et volia dir, el perfil de persones que ve en aquest sopar solidari, quin és? Bueno, és a dir, és com una clientela fidel, no? Sempre, quasi sempre ve la mateixa, la gent que coneix el sopar, no?, que col·labora, que...
A vegades no vindríem perquè a casa ho tenim tot, tot a mà, tenim les tel·les, tenim els mòbils, però és gent molt fidel que cada any repeteix i gent que ha passat també, famílies senceres que venen a acompanyar algun malalt, que hi ha...
que ha passat la malaltia o està passant o li ha tocat de prop, no? És a dir, que hi ha gent jove també que també estan molt sensibilitzats en la causa. És a dir, que hi ha un públic molt variat
i a vegades també gent que s'apunta per a veure com és i que surten molt contents, la veritat. És a dir, en general, gent sensibilitzada en el tema, no?, l'edat varia, no?, hi ha joves i grans, però gent implicada i sensibilitzada. Sí, sí, sí, totalment. Moltes famílies, a veure, això ja saps que no té colors, no?, ni races, ni partits polítics...
sensibilitzats en aquesta causa intentem donar-lo millor a nosaltres per poder pal·liar una mica i en aquest cas com? Col·laborant en el sopar benèfic del càncer I tant, i a part de la col·laboració també passeu una nit la nit solidària però feu festa, feu esta unió los reforços que us podeu fer entre vatros i feu una mica de festa que també toca
I tant, un moment de desconexió també, no?
Sí, sí, sí, totalment, totalment. Natàlia, diem que el preu del sopar és de 40 euros, és un preu sopar donatiu, entenc. També hi ha la possibilitat del que es diu fila zero, que si no pots anar-hi, si no pots acudir a aquest sopar, també aportar el teu granet d'arena, no?
Sí, correcte. De fet, hi ha gent que no pot assistir al sopar, però fa el donatiu, el donatiu lliure, i cadascú dona el que merament pot, i d'una forma indirecta col·laborar directament al sopar. Molt bé. I si encara, com dius, que som a temps d'apuntar-nos, i qui ens estic escoltant vol apuntar-se, com ho podem fer, Natàlia?
Doncs mira, poden passar pel Delta Hotel, apuntar-se, o trucant, i després a qualsevol membre de la Junta també se poden apuntar. I si no, tenim un punt de venda que és a la farmàcia Queralt, que és l'última que tenim al poble. Molt bé. I Natàlia, ja per acabar, a banda d'estes sopars, si algú vol col·laborar en la Lliga contra el càncer, en la delegació d'aquí a Deltebre, durant l'any, com ho pot fer? S'ha de ser aquí que en contacte amb altres, també? Com?
Mira, nosaltres es poden fer socis de la lliga, ens fem arribar a un formulari on omplien les seues dades i com volen col·laborar i llavors ens ho fan arribar nosaltres i nosaltres ho enviem a Tarragona i des d'allí ens donen d'alta de socis. Les quotes són a partir de 18 euros a l'any. Molt bé. Pot donar el que vulgui. Molt bé. Quantes socis sou ara mateix, socis i socis?
Doncs jo diria que estem voltant els 400 socis. Molt bé. D'aquí del Tebre, parlem? Correcte, sí. Molt bé. Veus implicació del poble? Creus que fa falta més gent? Què opines? Bé, jo, la veritat és que som un poble molt gran i podríem ser més, però...
Déu-n'hi-do, jo crec que jo estic contenta en que la gent... Des que hem començat a fer allò de la rehabilitació aquàtica, que vam començar aquest any passat, gràcies a un conveni des de l'Ajuntament de Del Tebre amb la lliga contra el càncer, i des de llavors la veritat és que ha hagut un impuls una mica més gran perquè la gent...
se faci sòcia i també facilitar aquestes fitxes i que la gent sàpiga que poden fer-se socis i que ens poden buscar o trucar i nosaltres ens ho fem arribar. Ja ho sabem, tenim una cita este dissabte al sopar solidari de la Lliga contra el càncer aquí a Deltebre, al Delta Hotel. I no res, Natàlia, des d'aquí que vaig molt i molt bé el sopar i ja ens diràs què tal. Gràcies, Natàlia.
Gràcies a vosaltres. Doncs, Marina, propostes com aquestes són molt necessàries a la nostra societat. Propostes que, a més, es fan cada any. Moltes gràcies, Cel. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem en cinc minutets. Fem una pausa i tornem. Fins ara. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 5 de març tens l'horada a Carrefour, la peça de 400 a 600 grams aproximadament, a un preu imbatible de 9 euros amb 45 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones, oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta. Bona tarda, són les 5...
Us parla Ter Ortega. La preinscripció escolar ja està en marxa i a Tarragona ha arrencat en protestes per l'eliminació de places públiques. En concret, la previsió és tancat dues línies, 13 a les escoles pràctiques i el Miracle, de cara al proper curs. La Generalitat sosté que és una planificació provisional que respon a la davallada demogràfica. Albert Fabregat, representant de famílies del Pràctiques, lamenta que s'aboquin moltes famílies a la concertada
La consellera d'Educació de l'Ajuntament, Isabel Mascaró, diu que des del consistori té la voluntat de no reduir grups. Fins cinc anys o més, s'han perdut tres línies.
Estem a la disposició de totes les famílies, pares i mares, per atendre i fer l'acompanyament en aquest moment. El grup municipal d'Esquerra Republicana teme que això afavoreixi la segregació escolar. En Comú Podem denuncia que per primera vegada en democràcia hi haurà més places concertades que públiques a la ciutat.
El proper dilluns 9 de març, en el marc del Pla de Millora dels Serveis Avant, Renfe incrementarà a 1.134 les places diàries de dilluns a divendres en el servei entre Lleida, Tarragona i Barcelona. Els usuaris dels trens avant en aquest corredor havien reiterat la demanda de més freqüències per la falta d'oferta actual. Kevin Bruker, portaveu de la plataforma Avant Catalunya.
Per això qualifiquem d'oportunitat perduda perquè haguéssim pogut marcar-se un bon tanto i realment sembla que van fent i l'avant va més o menys tirant, malgrat tots els merdes que hi ha de retards. Aquest augment, que representa un 50% més a l'oferta total, serà possible gràcies a la incorporació de trens de gran capacitat.
Una vintena d'activitats formen part del casal per Setmana Santa que Tarragona Jove ha preparat al voltant de l'espai Jove QS. Cultura, esports o coneixement personal són algunes de les temàtiques dels actes que els joves tarragonins podran gaudir durant la setmana de vacances. Guillermo García, conseller de Joventut de l'Ajuntament.
que serveixen perquè els nostres joves puguin gaudir de la cultura, puguin gaudir de l'esport, puguin gaudir de la formació. En conclusió, que busquin i trobin noves curiositats.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on parlarem sobre la jornada del Parlament Europeu que ha tingut lloc per parlar dels futurs dels municipis rurals i pesquers. Després sabrem com ha anat l'última reunió de Delta Gestió i acabarem el programa d'avui amb una nova secció d'Això no ho sabia, concretament fent referència a les corrents marines.
Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Rana Mar. Ahir dimecres el Parlament Europeu va acollir una jornada impulsada per l'Associació Catalana de Municipis, l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya i Europa Regió, Pirineus Mediterrània, per reclamar que els fons europeus permetin desplegar polítiques que garanteixin
el desenvolupament local futur dels territoris locals i pesquers de Catalunya, Carla. Doncs sí, una jornada que va comptar amb la participació de Maritxell Bondó, presidenta de l'ACN, el president de l'ARGA, Sergi Méndez, la directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament del Govern de les Illes Balears, Cesca Ramis i els eurodiputats Javi López i Diana Riba.
i també del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. Però qui també ha estat a Brussel·les per participar d'aquesta jornada és en Jaume Carnisser, patró major de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú, i que ens acompanya avui al programa. Molt bona tarda, Jaume. Benvingut de nou. Gràcies. I moltes gràcies, sobretot, per atendre'ns, que ja sé que no ha estat fàcil.
Al contrari, agrair-vos que sempre ens doneu aquesta veu per poder explicar moltes de les coses que anem fent, bàsicament per defensar els nostres drets i les nostres oportunitats de cara a un Parlament Europeu que no acaba d'entendre, crec jo, el que és la pesca al Mediterrani.
Sí, precisament aquesta jornada de la que parlem ha comptat amb diverses taules rodones, amb diverses declaracions, perquè també s'ha parlat molt de ramaderia, però una de les parts de la jornada, al voltant de la qual n'ha pivotat molt del contingut,
Ha estat una exposició que ho he coordinat des de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i des dels grups d'acció local pesquers allà a la delegació del govern a Brussel·les. Ens pots explicar una miqueta de què tractava aquesta expo?
Bàsicament, l'exposició és una petita mostra, perquè tampoc no pots explicar-ho tot amb peus i detalls, però sí que és una petita exposició que el que ve a explicar és totes les problemàtiques que venen del sector pesquer. Aquí sí que només era pesca, el que ja el govern...
a la delegació del Govern de Catalunya. I, bueno, és una exposició que estarà, si no canvien les condicions, en principi es passarà sis mesos. Això està només quan entres a la delegació del Govern, està allà, perquè qualsevol acte, qualsevol activitat que es faci a la delegació del Govern vegin totes aquestes problemàtiques. Sí que a sota hi ha un QR, on t'explica a cada un dels plafons, hi ha un QR amb el qual pots entrar amb més matèria.
allà bàsicament hi ha una miqueta els titulars i les problemàtiques, des de la nova normativa que ens marca a passar totes les espècies abans d'entrar al port, una cosa que és molt absurda, amb el tipus de vaixells amb els quals treballem a la Mediterrània, potser estan molt bé de cara a l'Atlàntic Nord o a altres llocs on estàs diversos dies per fer el retorn a port, però en un lloc on entres i surts del mateix port això no té cap sentit,
Bàsicament també posant èmfasis en el que creiem que és la part més important, que és la seguretat tant dels tripulants com del vaixell, i que fer aquestes tasques amb vaixells tan petits a vegades pot comportar una desatenció a la navegació, i això creiem que és el que hauria de ser la base de l'estat del benestar, el qual ens van vendre l'any 90 i escaig, quan es va entrar a la Unió Europea, i que a dia d'avui la línia del benestar no sabem on buscar-la.
I aquí sí que potser em podria referir tant al sector pesquer com al sector ramader com al sector agrícola. Es parla molt d'autosuficiència alimentària però se'ns fan practicar una sèrie de mesures que...
no entenem que això acabin comportant l'autosuficiència, ja que el que estan comportant és l'extinció completa de tots aquests sectors. Hi ha més petites especificacions de noves normatives, com fer l'avisada de port en el moment que poses rumbo cap a casa, i en el fons no és res més que demanar que aquests sectors que haurien d'estar protegits
ja que una de les regles bàsiques en el moment de la Unió Europea es creia que es tenia que basar tot amb alimentació, sanitat i educació, que eren els pilars bàsics d'aquesta Unió Europea, si ho extrapolem amb alguns Estats membres, no puc parlar per tots, però sí que puc parlar pel qual nosaltres pertanyem, em sembla que són els tres sectors que més problemàtiques estan tenint últimament. Estem cansats de veure aquestes aturades que es fan d'educació,
Les de sanitat en tots els àmbits, vull dir, aquí ja no només parlem de metges, metges, enfermers, qualsevol tipologia en sanitat, doncs reclama que tinguin els seus drets o que se'ls reconeixin els seus drets, i com entèiem, educació, també es queixen de l'excessiva burocràcia que ha de fer un mestre. És que em fa gràcia, saps, quan parlo de burocràcia, perquè al final...
No més llei significa que això doni més seguretat o que sigui més vol producte. Ens estem complicant molt la vida i crec que simplificar les coses seria el futur d'una Unió Europea amb aquests pilars una miqueta més ben fonamentats.
Sí, i una de les coses que també s'estaven reclamant era aquest reconeixement jurídic específic de la flota costanera que opera el Mediterrani en les condicions que tu deies, de flotes petites, de flotes que no estan industrialitzades, que hi hagi aquesta especificitat, que se la nomri tal qual és i que se tingui en compte tal qual és.
és que fa gràcia, perdoneu-me les expressions que a vegades utilitzo, és que em fa gràcia que s'agafi el funcionament de la flota catalana com a funcionament isoni de cara...
altres tipus de pesca que es produeixen a tot Europa amb altres mars i resulta que aquí no tinguin el reconeixement que pertoca. Es parla molt dels plans de cogestió, ho explico una altra vegada, no m'importa que la gent entengui què vol dir que fem els plans de cogestió. És bàsicament sentar a la taula un pescador...
en aquest cas un representant, però un pescador, sent a una organització no governamental, aquelles típiques ONGs que a vegades treballen molt pel medi ambient, doncs no, ens sentem conjuntament, agafar la part científica, agafes un científic i també el poses a la taula, i agafes l'administració pública, però a més que per regular una miqueta la funcionalitat d'aquesta taula.
Vull dir, no és que estigui per sobre, és que estem tots de tu a tu i allà decidim les coses entre aquests quatre puntals. Ostres, si això és idoni per explicar-ho a tot arreu, com pot ser que aquí no se'ns tingui en compte de la manera com estem treballant? És molt absurd, o jo crec que és molt absurd, doncs, arribar a aquests extrems. Allà, amb les persones que ens vam trobar i que vam anar parlant, bueno, tothom diu que estem treballant molt bé, que fem les coses com toca, que aquest és el futur...
Però la realitat no és la mateixa. Si ens girem i fem una ullada enrere amb els últims cinc anys, ens saca Europa, diu molt bé, però jo t'implemento les meves normatives. Això està portant un retrocés general a tota la flota catalana. Vol dir que el pla que nosaltres volem incorporar a Europa no el reconeix, però sí que el ve com una gran acció de futur.
doncs potser que ells haurien de tirar dos passos enrere i entendre que potser les normatives que estan marcant estaria bé que assentessin a una organització no governamental, assentar-me un pescador, assentar-me un científic, i ells només fer de moderadors d'aquesta taula, perquè ens entenguem. No cal que ells estiguin per sobre i segueixin marcant unes pautes sense tenir aquesta taula posada. Potser, crec que jo, a vegades quan explico les coses, clar, com que jo tinc molt el dia a dia, no sé si ho explico bé, crec que s'entén, no?
Però que no s'entengui que si això és un model de futur que no es vulgui estar aplicant, que és el que no s'acaba d'entendre. Almenys jo no puc entendre-ho.
Sí, jo crec que sí, que t'expliques molt bé, quan ho dius, que és molt clarificant, perquè al final és una mica el que comentes que es decideixin, bàsicament, mitjançant la gent que hi participa, la gent que sí que té una acció real sobre aquests àmbits i que al final l'Estat, el que tu deies, que pugui moderar-ho, que no ho tutoritzi tant, no?
Bé, si no ho dic... Jo ja agafaria la paraula dictadura, perquè al final sembla que tot el que es parla dintre de la vessant de la Unió Europea, si no té en compte aquests paràmetres, acabo considerant que és una dictadura. Aquí crec que queda molt ben representat, amb aquest tipus de taula, queda molt ben representat quines són les intencions de cada una de les parts, vull dir...
suposo que ens agradaria als pescadors estar sols i prendre les nostres decisions igual que els científics prendrien les seves igual que les ONGs dirien no, no, això només ha de ser per l'ecosistema però quan t'acabes sentant tots tres crec que arribem a uns mínims d'acords amb el qual cadascú s'atreveix a cedir una part amb beneficència de l'altra si això és la manera que jo crec que és molt correcta
m'estranya que la Unió Europea no se'n doni compte que potser estan treballant en formes de fa 25-30 anys i que s'haurien d'actualitzar, i que quan entenen el format diuen, és que aquest format és molt bo, doncs aplica'l. És tan senzill com dir, escolta'm, l'apliquem. Que jo entenc que aplicar aquest format amb la pesca industrial, i quan dic pesca industrial vull dir, vaixells que estan més de 24 hores fora del moll, i aquí ja ho rematem, perquè nosaltres entrem i sortem cada dia del moll, no se'ns pot...
Catalogar, actualment amb la normativa, perquè la gent ho entengui, no estem catalogats segons tipologia de pesca, segons estat membre, no. L'única tipologia és, tu tens un vaixell de més de 12 metres, tu ets pesca industrial. Ja està, i aquí s'acaba. I això no té raó de ser. Vull dir, hi ha barques que són del mateix sector. A Vilanova, per exemple, hi ha una barca que fa 11,96 i una barca que fa 12,20.
Doncs resulta que cadascú té una catalogació completament diferent. I la forma com han de passar les inspeccions, les revisions, no té res a veure. I estem parlant de menys d'un PAM. Això no té sentit. Crec que s'ha de buscar una regulació que sigui més autèntica o que marqui més la realitat del sector. I, bàsicament, crec que avui en dia hi ha molts altres tipus de...
de maneres de gestionar-ho, que podrien acotar tots aquests petits problemàtics que ells, marcant una línia tan directa com més de 12 metres, ets industrial.
Jo mateix tinc un vaixell que fa 12 metres. Com pot ser que a mi m'estiguin catalogant com un vaixell de 150 metres que treballa 24 hores al dia, 365 dies a l'any, amb el qual hi ha unes tripulacions que van rotant i que aquell vaixell no para de pescar tot el dia, com estan fent a l'Índic o a la zona de l'Atlàntic Sud. No veig la comparativa. Si una persona com jo, que porto més de 35 anys pescant, no crec que això se'ns pugui posar tots dos al mateix xac i crec.
que això s'entén perfectament, és com el que es reparteix amb una furgoneta o amb un ciclomotor, per dir alguna cosa, i tu ho estàs comparant amb un vaixell de mercancies de 400 metres. No és el mateix. O canvia la Unió Europea cap a una forma de gestionar les coses, com et dic, amb un consens general, però no només pels Estats membres, sinó també per tota la resta de representants, que crec que en moltes coses se'ls dona molta veu. Accentem-nos tots i parlem les coses, i al final...
El 95% de les problemàtiques amb els anys d'experiència, tot és per manca d'informació o per no poder tenir les converses pertinents conjuntament. Sí, i una cosa que a mi em sembla molt important, que tu ho has anomenat al principi de tot, que has parlat de l'extinció del sector...
També remarcar que totes aquestes reclamacions que vosaltres feu com a pescadors no són per una millora de les condicions de pesca, per les condicions del vostre sector, sinó que directament vosaltres dieu que és per sobreviure. Sí, sí. Les dades és el que ens estan marcant.
Si agafo els últims 10 anys a Vilanova, hem perdut pràcticament un 50% de la flota. Però és que d'aquests 10 anys enrere ja en havien perdut un altre 40%. Vull dir, si seguim amb aquestes numeracions, ens estan dient que amb 10 anys probablement a Vilanova no quedarà pràcticament vaixell de pesca. I això és extrapolable a tota la resta de Catalunya. Potser a Vilanova la pesca no representa la part més important...
laboral en aquesta ciutat. No, és veritat, els pescadors no són el més important que hi ha a Vilanova, hi ha moltes més empreses molt més importants, comencen per l'Ajuntament, hi treballen mil treballadors, però s'ha d'entendre que hi ha molts altres pobles de Catalunya que la primera capacitat o la primera empresa que hi ha al poble és la confraria de pescadors,
I aquí no només està en joc la pesca, en sí el que és sortir amb un vaixell i pescar. Crec que darrere hi ha tota una cultura gastronòmica, hi ha una cultura de patrimoni també, perquè també crec que també hi ha una gran part de patrimoni, i al final estem tirant a la brossa molts anys d'història. Recordar, només vaig deixant dades que d'aquestes són divertides. L'Orna Europea fa 30 anys que funciona, almenys per a nosaltres, més o menys.
Nosaltres, a Vilanova, i ara només parlo de Vilanova, però ho podries extrapolar pràcticament a tota la costa catalana, fa més de 500 anys, aquí, els pescadors, ja s'autoregulaven ells mateixos amb normatives que s'imposaven ells. No farem això, reduirem les hores de pesca... Si resulta que ens volen ensenyar a com governar-nos, si fa 500 anys que ho fem.
Ja marcant mesures restrictives del que llavors ja hi havia, ja fos pel estat espanyol o fos pels ministeris o tot el que ha anat venint. Però a Vilanova mateix ja hi ha un petit document que marca que fa més de 400 anys que ens marcàvem unes normatives. I és extrapolable, per exemple, a la veia de Roses, amb els pescadors que hi havia allà,
Crec que a vegades fer una mirada enrere no està de més. Per veure com funcionàvem abans, perquè moltes de les coses que feia menjar enrere avui en dia han tornat. I poso, per exemple, el reciclatge. Reciclaven més als anys 80.
que no pas ara actualment. Això que hi ha hagut molta educació, de moltes coses de les que estàvem fent no s'estaven fent bé, o de la introducció bàsicament del plàstic a tot, i que avui en dia encara seguim veient plàstics per tot. Vas a comprar, és impossible que no te'n vagis a casa sense algú que no porti plàstic. Amb els anys que fa que s'està explicant que el plàstic no és el millor, o les famoses tovalloletes,
que a veure quan l'estat espanyol prohibeix una santa vegada que es fabriquin les tovalloletes, perquè és que al final és absurd. Només serveixen per netejar, però crec que hi ha molts productes i hi ha moltes matèries per poder fer la mateixa feina sense que arribin a contaminar o sense que quedi residu de la manera que queda.
I mira, Jaume, per anar acabant, d'acord amb aquestes normatives que tu deies, sí que el conseller Ordeig va reclamar un reglament òmnibus que permeti simplificar i adaptar tota aquesta política pesquera a la realitat d'aquí del Mediterrani. Entenc que aquesta reclamació està en sintonia amb la que feu els pescadors i les cofraries?
Sí, directament, hem treballat conjuntament. A veure, que la Conselleria de Pesca pràcticament no tingui competències, doncs no sé si ha sigut molt dolent, però el tema és que fa molts anys que treballem molt conjuntament. Precisament, doncs mira, el dia ahir, semblava que feia dies que he estat així amb aquests viatges,
Ahir mateix s'anunciava el nou càrrec de la nova directora, Itziar Sagarra, que era la subdirectora actual i ha acabat agafant el càrrec de directora de pesca, de la qual crec que des de totes les confraries de pescadors o des de totes les federacions territorials, crec que estem supercontents que hagi agafat aquest càrrec.
i bàsicament perquè és una persona que porta tants anys dintre de la casa en pesca que ho ha anat vivint des de tots els àmbits i considerem que és una persona que és molt coneixedora de com està el sector i que el consellem aquest moment hagi volgut tenir al seu costat una de les persones que crec, si fos personalment et diria que crec que és la persona més preparada de la conselleria actualment,
Pels anys de feina, pels coneixements, per la implicació i perquè sempre hem tingut un tracte extraordinari i és amb la persona que hem tingut sempre més a mà per parlar. Possiblement és per això, que hi ha gent que segurament és molt vàlida, però que la conselleria hagi agafat aquesta línia per nosaltres crec que és molt bo i en aquest aspecte crec que hem de seguir batallant perquè el Ministeri d'alguna vegada quan vagi a Brussel·les entengui ben bé quina és la problemàtica que té.
Entenc que el Ministeri no només ha de defensar el Mediterrani, també ha de defensar tota la pesca del nord, els grans vaixells espanyols que estan operant a la resta de mar i oceans, però crec que aquí hauria d'agafar la particularitat de fer entendre als altres estats membres que la Mediterrània no és exactament el mateix com la informació que els està arribant. Crec que haurien de trepitjar més territori.
totes aquestes persones que acaben sent representants o que representen els interessos de cada un dels països de la Unió Europea per poder valorar qualsevol activitat de la qual tu estàs com a representant de pescador, de pesca n'hi ha de tot arreu, hi ha els representants noruecs que entenc que coneixen molt bé el seu medi. Així com nosaltres ja hem fet viatges per conèixer quines tipologies es practiquen a altres bandes d'Europa, crec que ells també tenen que fer aquest exercici
Perquè a l'hora de decidir el futur de moltes dades famílies i persones i gastronomies i restauracions, perquè, com em deia abans, crec que restaurants també hi tenen un paper important, crec que haurien de conèixer més de prop i no només rebre les informacions que es reben a nivell digital. Avui en dia ja en paper no es rep res, però que totes aquestes lectures que fan estiria bé que es trepitges més territori.
Doncs, Jaume, no tenim gaire més temps. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui, per fer-nos un forat, per poder explicar-nos de primera mà aquesta jornada que es va viure dimecres ahir al Parlament Europeu a Brussel·les. I moltíssimes gràcies per ser amb nosaltres. Com sempre, agraïts que ens feu aquest petit altaveu que crec que ens fa molta falta que la gent entengui una miqueta les problemàtiques. Gràcies. A tu, Jaume. Bona tarda.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre per profunditzar sobre l'última sessió de treball de la Mancomunitat Delta Gestió que es va dur a terme a Sant Jaume d'Enveja. I per això la companya Cel Prieto des de Delta.cat parla amb l'alcaldessa del municipi, Cel. Simarina, un dels punts clau ha estat l'inici de la licitació d'un acord marc de serveis jurídics per valor màxim de 2,7 milions d'euros en 4 anys. Anem a comentar-ho amb Teresa Solsona, alcaldessa de Sant Jaume d'Enveja.
Teresa, benvinguda a Randemar. Hola, bon dia. A veurem l'última sessió com a dia de Delta Gestió. Se va dur a terme a Sant Jaume. I un dels punts clau ha estat l'inici de la licitació d'un acord marc en els serveis jurídics per valor màxim de 2,17 milions en 4 anys. Sí, sí, veig que estàs ben informada. Estic molt informada, ho tinc tot apuntat.
Llavors, en què consistirà exactament aquest acord, Marc? Bé, això és que a vegades els ajuntaments ens trobem en litisis, com ara, per exemple, el desnonament, el d'altres accidents que hi ha, i llavors això ens cobreix bastant. Vas a buscar un lletrat i en seguida te costa molts diners, i és un dels punts que ens interessava tirar endavant en companyia d'altres. El que passa és que, clar, anem per prioritats i anem mirant
fent diferents acords marcs de diferents coses. Llavors, era necessari no reforçar l'àmbit jurídic dels pobles que conformen del de gestió? Sí, al final tot és arribar en un consens. A lo millor vull dir, nosaltres... Això és com ho he dit, sempre des del principi, a lo millor ara nosaltres no d'estar, entrem, evidentment, perquè tampoc, senyors, el cos no seria...
l'adequat, vull dir, el repartiment ha de ser equànime i d'acord amb els habitants que tenim. Llavors, vull dir, potser per al 2026 nosaltres no tenim res, o el que tenim ja està, perquè el que tenim també és el contenciós, el deslinde, però ja ens ho porta un lletrat. Això ja fa més d'un any que va.
Però potser per al 2027, qui sap, llavors ja estem dins i llavors ja podem agarrar, vull dir, perquè seran diferents empreses, diferents lletrats. A vegades mos trobem en què busquem un lletrat específic que mos porti a alguna cosa molt específic i això és difícil de trobar també.
I així tens un ventall més ampli de possibilitats, a part que sempre estem treballant en l'estalvi econòmic. Evidentment. I a part així, tots els municipis, que conformeu Delta Gestió, teniu aquest reforç de trasllar les esquenes per si és necessari contractar un advocat o el que sigui, un expert en la... En la matèria que sigui, que es doni en aquell moment.
Vull dir, pot ser laboral, pot ser tema administratiu, i llavors és el que diem, que necessites trobar un lletrat que sigui adequat per al tema que, i si tens un ventall obert, sempre pots, en seguida, tins on tirar mà. I tant.
De fet, a la sessió anterior que vau celebrar ja vau impulsar un altre acord marc de serveis tècnics i de consultoria. Ara tenim este jurídic, vull dir, us esteu fent forts, jo trobo, no? Bé, és que la idea és esta, no?, engegar els acords marc lo abans possible. Igual com està també el tema d'asfaltat, de gasoi, de serveis, de mobiliari urbà... Vull dir, al final tot són una sèrie de despeses que tenim els ajuntaments
que a vegades, si fas una licitació, és en Fagarrós, costa, i és molt de treball. Si no fas per licitació i potser te'n vas a l'ACM, sí que és més fàcil el tràmit, però també et trobes que estem comparant preus i també és una mica més car. Llavors, si nosaltres tenim acords marcs en diferents empreses, si tenim la necessitat, pensem que alguna cosa ens estudiarem. I tant, i tant. La idea sempre parteix d'esta base.
Perquè hem dit 2,16 milions d'euros en 4 anys. D'on surten aquests diners? Això ara ho tenim pressupostat. Nosaltres aportarem una quota a l'any segons habitants i per pobles i això. Sobre la marxa, llavors això ho anirem. Això ara està pressupostat. Això no vol dir que s'hagi de gastar ni que tinguéssim aquests diners.
D'acord? Llavors, quan vingui el moment, llavors ja es farà el que sigui oportú per recollir els diners, que això tampoc no vol dir que haguéssim d'invertir ja dos milions en quatre anys. Vull dir, cada any mos gastarem tant. No, torno a repetir-ho, que això és sobre les necessitats de cada població. I el que mos sobrevingui i el que si verdaderament se necessita o no.
És a dir, que cada poble, segons els habitants, segons les necessitats, aportarà més o menys. Exacte. I clar, estem parlant, per exemple, Sant Jaume d'Anveja, ajuntament, potser el podem considerar petit, jo no el considero petit, però bueno, ajuntaments petits, pobles, no? Clar, això a la pràctica canviarà molt, vull dir, ajudarà.
A veure, aquesta és la idea, no? Sempre he dit que a vegades surten ajuts els que no et pots acollir perquè per població no entres, has de ser més gran o a la vegada has de ser més minut. I nosaltres en 3.700 habitants estem en un punt entre mig que ni som petits ni som molt grans. Llavors sí que ens trobem...
en unes necessitats que pensem que, a l'unir-nos en la mancomunitat, podrem accedir a tot tipus d'accions, de subvencions, sobretot, de les que es tracta de més importants i més grans en quant a població. Llavors, si, per exemple, hi ha alguna cosa que ens interessa, i ho dic per proximitat, i ho dic per litoral, perquè tenim problemes molt semblants, Sant Jaume i del Tebre, sempre podem anar agarrats de la mà, o Sant Carles de la Ràpita, per alguna cosa de...
de turisme o alguna cosa que ens interessa, també. Camarles i natros som els més petits. En quant a habitants, que no en quant a terme i no a densitat de població. Vull dir, nosaltres tenim uns problemes de...
que tenim molt de terme, molt de camins rurals, que sempre ho parlem, no? Sin embargo, la Ràpita té molt més habitants, per posar un exemple, que en altres, i sin embargo no té aquest problema. N'hi tindrà altres, evidentment, però no té aquest problema que tenim en altres de terrenys, d'extensió de maquinària pesada que ens circula per les carreteres.
És a dir, que cada poble tenim els nostres problemes, però que a la vegada, si anem junts, sempre podem trobar, penso que jo, una solució més adequada al problema que poguéssim tindre i, sobretot, estudiar-nos diners, que és l'important. Això és l'important. I tant, cada poble té les seues singularitats, però al final la unió fa la força. Està clar.
I també, Teresa, se va aprovar el calendari de futures licitacions d'acords marc en àmbit clau per a la gestió municipal. Bueno, vau fer molta feina, pel que veig. Llavors, la central de compres del Delta. Explica'm-vos què és això. Bueno, doncs això són els diferents acords marcs als que arribarem. Llavors, aquí, per exemple, central de compres, que necessitem, mueblari d'urbà,
llavors tindrem una sèrie d'empreses que ens oferiran, per exemple, si hem de comprar papeleres, què en comprarem? Necessitem, jo a Sant Jaume com a poble necessita 20, però el Miló del Tebre necessita 40, o la Ràpita 50, no és el mateix comprar 10 papeleres que comprar-ne 100. Vull dir que la idea és aquesta, i la central de compres ens referim a això, imitem una mica el que és l'ACM,
però lligat a la nostra mancomunitat.
també hi ha diferents mancomunitats dins de Catalunya, d'altres poblacions, i estem compiant una mica el model i estem en contacte amb ells també. Molt bé, és que al final, bueno, delta gestió és una cosa relativament nova, diguéssim, però que hi ha altres llocs de Catalunya que ho estan fent, llavors, doncs, bueno, se pot mirar, no?, que fan el que funciona i que no als altres puestos. Sí, sí. I, claro, llavors, bueno, dieu que abans de l'estiu s'aprovaran noves licitacions d'esta central de compres. Teniu ja clares quines són?
Nosaltres ara l'Ajuntament encara no, jo com a Ajuntament. N'hi ha qui sí, però estem mirant prioritats. Vull dir, potser ens interessa més agarrar una rama d'asfaltatge o dedicar uns diners a l'asfalt o dedicar uns diners al tema de combustible.
Aquí estem encara... A veure, estem dins de tots els acords marx que podem fer en els diferents temes, però el que diem són quatre anys. Llavors, segons les necessitats que ens vagin sorgint...
Anireu fent, i tant, i tant. Perfecte. I, Teresa Batros, com a Ajuntament, com a Sant Jaume d'Enveja, consideres que hi ha algun servei, alguna necessitat que consideres especialment necessària, estratègica per al Delta i seria com la primera que plantejaries?
Bé, nosaltres la problemàtica que tenim són les llimpieses de les platges. La platja, tenim molt poca arena i ens està traient molta. Ara avui volia anar a pegar un vistatge a Mitjor i al Serrallo a veure com estan les platges perquè el vent d'ahir.
pot afectar vienones molt altes. Tenim molta pedra, nosaltres no tenim maquinària adequada per això. Llavors, potser arribem a un acord amb els que sí que la tenen per deixar-nos-ho, per fer-ho. L'asfaltatge dels carrers, això és prioritari, perquè ja dic, no només el que és asfaltat, sinó inclús tirar grava i tirar els diferents camins rurals que tenim.
Molt bé, no, no. Vull dir, les prioritats estan clares. I és veritat, ahir se va girar un vent del no-res, eh? I ja l'última setmana, bueno, fa el cap de setmana del 14, 13 i 14, que va fer aquell temporal. A veure, tenim encara el galatge de Buda obert, encara no s'ha pogut fer l'obra que necessitem per poder-lo tancar. I, clar, vull dir, és que ara el Delta està tan dèbil que qualsevol temporal
que antes, fa 10 anys, no li donàvem importància, ara mos preocupa, perquè és... se minja. Sí, sí, perquè és preocupant, perquè cada vegada que passa, vull dir, afecta el terreno, no? Sí, sí, sí.
Teresa, la pròxima sessió de treball la fareu a finals d'este mes de març a Camarles. Ho feu molt guapet, això d'anar a una sessió a cada poble. Sempre intentem fer-ho l'últim dijous de cada mes i busquem, clar, fem com una roda, no?
Llavors, no sé què, passi alguna cosa, que per algun tema... I ja, de fet, crec que ens hem reunit a tots els pobles, només ens feia falta acabar-los. I ara ja acabarem la roda i tornarem a començar. Tornareu a començar. Molt bé, ho feu molt bé, aquestes reunions itinerants. Al final, és que sou diversos pobles que conformeu del de gestió i s'han d'anar tots els llocs. Exacte. Molt bé.
I, Teresa, parlem dels reptes del Delta en general, ja no com a pobles, sinó que els reptes se diuen que no es poden abordar de poble en poble, sinó que al final, el que diem abans, que la unió fa la força, i el Delta al final sou tots.
Sí, sí. Llavors, es tracta d'afrontar també estos reptes junts. Sí, sí, sí. La problemàtica sí que és veritat que estem en uns pobles més afectats que uns altres, perquè l'Aldeia, per exemple, forma part de la taula de consens com a solidaritat, ells directament no els afecta, però al final som d'eltà.
I hem d'anar tots agafats de la mà. I si no és així, doncs un problema tindríem, no? Més gros encara del que ja tenim. Perquè si desapareixem, potges, pobles... Ara l'aldeia ho veus a lluny i en postes veu a lluny, però potser d'aquí X anys no es tira tan lluny, eh?
al final és un problema que ens afecta a tots i hem d'anar evidentment, jo agraïm des de la taula de consens la participació d'estos pobles perquè
Al final podria dir a algun poble que a mi no m'afecta això, però sí que som solidaris i sí que estem junts i, sincerament, vull dir, a totes les reunions venen també i es participen i anem tots a una i, de fet, pràcticament el que és la mancomunitat, vull dir, som quasi els mateixos, aposta de moment no ha entrat, és una població gran, no necessita potser el suport, però està a la porta oberta perquè algun dia qui es vulgui agregar pugui agregar-se
immediatament, sense cap tipus de problema. Molt bé, Batros en los braços oberts los rebreu. I, de fet, això que dius, unió i solidaritat, al final, lo Delta, per exemple, en el tema de l'atermenament del Tebre, Sant Jaume també ja vau estar al costat del Tebre, ara s'han presentat ahir les 9.000...
500, gairebé, al·legacions, vull dir, en aquests temes, que són temes molt delicats i importants, al final s'ha de fer la unió. Sí, va ser una iniciativa, no?, que va tindre Deltebre, en realitat, crec que va ser el síndic de greuges de Deltebre, el que va tindre esta iniciativa. Nosaltres, en el seu moment, ho vam presentar com a ajuntament, les al·legacions, no ens va ocorrir això, però, bueno, ja que Deltebre va tindre esta iniciativa, al final, si es para un...
Se poden parar tots. Nosaltres anem davant, ja estem més adelantats en aquest sentit en quant a judici i això, ja estem al contenciós, però quan del Tebre mos va informar que tenien aquesta idea de que volien el suport de tots els pobles del Delta que els poguessin ajudar, evidentment, com a ajuntament i com a ciutadà,
afectat, com he dit abans, del Delta, doncs ens vam solidaritzar amb ells i vam vindre al mercat, vam tindre a l'Ajuntament, vam anar als jubilats també el dia que fèiem ball per poder recollir firmes i penso que ha sigut positiu la idea, esperem que vagi bé, sí que sabem que jo a vegades el que dic és que estem molt lluny de Madrid o Madrid molt lluny de nosaltres,
Però, al final, cada granet que poguéssim posar suma, cada granet ajuda, i a veure si aconseguim poder parar aquest deslindar, que pensem que no beneficia ningú. A veurem, a veurem si és així. I ja, per acabar, hi ha una pregunta així, una mica de curiositat. Clar, a Delta Gestió sou diversos pobles, cadascú...
A l'hora de reunir-se, us aveniu tots bé, aneu tots de la mà? O, clar, al final hi ha alguna dificultat? Perquè cadascú ha de mirar pel seu poble, també, no? Evidentment. Jo crec que fins ara anem molt bé. Perquè és que és molt oberta. Ja dic, si a mi ara, per exemple, no m'interessa agafar jurídicament alguna cosa, algun servei, no l'agafaré.
i l'agafarà als pobles que li interessa. Qui diu això diu altres coses, però sí que és veritat, i quan vam acabar la reunió que vam tindre a Sant Jaume, esta última, mos vam quedar parlant, potser hi havia algun que tenia altres coses i va marxar abans, mos vam quedar parlant, ja no en els tècnics, sinó tres o quatre alcaldes allí xerrant una mica, i va bé.
va bé tindre aquesta mica de contacte, perquè llavors jo, per exemple, explico, jo em trobo en aquest problema, que ara em falta, a mi em passa igual, jo ho vaig tindre fa dos anys i saps com ho vaig solucionar-ho? I a vegades vam dir que una xarra així relaxada, sense que haver de parlar d'un tema en concret, sinó d'explicar el dia a dia de cada poble, també ajuda.
I més com ara jo, que sóc sincera, que no tinc experiència, llavors jo me trobo en moltes coses que a vegades no sé com solucionar-ho, no sé com fer-ho. I jo no tinc cap problema en consultar-ho i en preguntar, i al final per en això estem. I tenim molt bona sintonia. I aquí el que és molt important és que no hi ha color polític. Aquí també m'agrada deixar-ho clar. No hi ha un color polític, hi ha un color de poble.
hi ha un color de treballar per als pobles. Els alcaldes jo penso que estem per a treballar per a la gent nostra. Llavors aquí això també és un punt d'inflexió que no tenim en compte res més només que el que sigui millor per als nostres pobles.
I això també, en aquest sentit, la mancomunitat també ens ajuda. I tant, ja va bé també deixar la política a part, perquè cadascú sou colors diferents en quant a política, però al final el que feu és cadascú la bandera del seu poble, no? Exacte. Al final. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Teresa, per haver vingut un dia més aquí al programa. I no res, hasta la pròxima i que veigó bé la reunió a Camarles. Molt bé, gràcies a vosaltres, com sempre.
Doncs Marina, estarem pendents de les últimes novetats sobre la mancomunitat d'alta gestió. Seguirem les novetats com fem sempre. Moltes gràcies, Cel.
I arribats a aquest punt, ens toca descobrir coses que no sabíem sobre el mar per encarar aquesta recta final de programa. I això ho fem cada dues setmanes passant per Ràdio Arenys en una secció que es diu Ai, això no ho sabia Oriol. Doncs sí, efectivament. Marina, una setmana més ens torna a tocar parlar de coses que no sabíem. I aquesta secció així l'hem batejat Ai, això no ho sabia. I sempre ho fem amb el Carles Obach, que és el president del Club Nàutic d'Arenys. Carles, molt bona tarda.
Hola, doncs, molt bona tarda i gràcies, Marina, per confiar en el perill endocrinàtic d'Arenys, per ajudar amb l'oliol a tirar endavant aquesta secció de...
de temes arran del mar i coses que sembla que hauríem de saber i moltes vegades no sabem. Exacte, és això, que moltes vegades pensem que això és normal que passa, tots ens imaginem que sabem el per què, però després ens ho expliquen i dius que no ho tenia ben entès així o no em pensava que fos exactament per això, i per tant aquesta secció ens ajuda molt en aquest sentit. Carles, avui tenim plantejat, volem parlar de corrents, corrents d'aigua, corrents marins, corrents d'aigua a la zona de les platges, sobretot...
Sí, efectivament. És a dir, per introduir-nos una miqueta al nostre món de gent que ens escolta per la tarda, gent que ha sortit amb els nens i nenes de col·legi, mares, pares, avis, àvies...
i cuidors de criatures, doncs moltes vegades quan anem a la platja i tenim la criatura davant, ens en donem compte al cap d'una estona que el nen o la nena se'ns ha mogut, és a dir, no se'ns ha quedat davant d'on estàvem, sinó que se'ns ha mogut. El normal és que se'ns hagi mogut
Cap a la dreta, cap avall. I per què se'ns mou cap avall? Doncs se'ns mou cap avall perquè encara que no ho sembli hi ha petites corrents o corrents importants que mouen aquesta aigua en un sentit determinat.
I si ara em permets puc explicar per què la gent diu i per què es mou aquesta aigua. I això, si et sembla bé Oriol, és el que voldria explicar en aquests propers minuts. Doncs vinga, ens agradarà moltíssim saber-ho.
Bé, doncs nosaltres, el Mediterrani no deixa de ser un grandíssim llac, però és un mar petit, comparativament amb el que pot ser l'Atlàntic, o el Pacífic, o l'Índic, que són grans immensos, no? I tenim una boca d'entrada, una boca d'entrada...
I, aleshores, per aquesta boca d'entrada, que és Gibraltar, per l'estret de Gibraltar, ens entra la corrent, la corrent que ve de l'Atlàntic. És a dir, l'Atlàntic està una mica més alt, sent la mentida, però està més alt. Sí, està més alt i fa baixada. I, aleshores, aquesta corrent entra, entra, imagina't un moment, com si fos una gran ampolla que ens entra aquesta aigua,
que ens ve de l'Atlàntic, i va anant per la dreta, és a dir, per les costes africanes, va entrant, entrant, entrant, entrant, fins que al final va girant, va girant, va girant, va girant, i torna, torna, si ho veieu, els que veieu sobre un mapa, torna, i llavors passa per la part del Golf de Lleó, de França, i aquí ja ens està, quan ens entra a casa nostra, ja ens ve del nord cap al sud.
L'important és que aquesta corrent, te l'imagines, no, Oriol? Us l'imagineu, no? Benvolguts oients, ens entra i quan arriba al final, que és com un coll de botella, doncs dona la volta i llavors passa per la part de dalt i ens arriba per la part de França i llavors de França cap avall.
nord-sud, per tant, la primera, diguéssim, moviment d'aigua, d'aigua a la Mediterrània de l'aspecte de corrent, té a veure amb aquesta corrent, diríem, de corrent general pel Mediterrani. D'acord? Sí. Llavors, aleshores, ara és com una botella d'aigua, no? Per això la corrent, aquesta és la corrent general que ens ve de dalt, del golf de Lleó, eh? Del golf de Lleó, patapam, ens ve aquesta corrent, eh?
L'altre corrent, o l'amnor, aquesta mateixa corrent, també ve generada per les onades.
Nosaltres, això ho hem explicat alguna vegada, i ho repetim, hi ha onades que ens venen de mar cap a terra, hi ha vents, disculpem-me, hi ha vents que venen de mar cap a terra, que són tots els que ens venen de l'Esta, de l'Esta, on surt el sol, de mar cap a terra. Tenim el gregal, que en dèiem aquell vent,
diem que ve de Grècia, el propi Est, el Xaloc, que són vents que venen de mar cap a terra. Llavors, això ens ve amb un angle determinat i quan toquen fan aquelles onadetes i quan arriben a la platja van movent la sorra cap avall, també de nord cap sud. De nord cap a sud. Aleshores, aquesta corrent és la que mou la sorra,
I quan venen aquests grans temporals de Llevant, són temporals que també venen de molt lluny, del golf de Lleó, amb molta força, que ho vam explicar ara fa tres o quatre sessions d'aquestes, i fan molt de mal, però quan arriben a la platja, mouen molt a sobre la platja i la mouen de dalt cap a baix, del nord cap al sud, amb
I quan arriben a ports, com sigui el d'Arenys, o com sigui el de Mataró, o com siguin els ports, la part nord, ens queda tapada de sorra, fins al punt que hi ha alguns ports que inclús queden amb la bocana, amb la boca plena de sorra, de tal manera que no poden entrar ni sortir embarcacions.
Això seria el segon paper, el segon element que influeix a través de les onades que hi hagi aquest corrent que ens mou l'aigua. I llavors potser la gent es pregunta, bueno, i si se'n va, ja ho he explicat una vegada, i quan el llevant se'ns emporta a les platges, se'ns emporta a les platges,
Vam dir, i la sorra on se'n va? Recorda que la sorra, i pels que ens vau escoltar, doncs que serveixi de refresc, i pels que no, doncs la sorra se'n va, però no se'n va, diguéssim cap a Mallorca, no, se'n va, potser es queda a 200, 150, 150 o 26 metres de la costa, en deia una enginyera de port, la Margarita, en deia, doncs,
Quan estàs potser a 7-8 metres de fundària, allà és on es queda. No pot anar més enllà perquè no hi ha força que la pugui moure. Quan estàs a 7 metres, es queda allà paradeta. I com torna? Quan torna, és també una corrent que provoca les onades, com ho fa el Garbí. El Garbí és un vent sud-sudoeste. És un vent del sud-oeste, arriba també a la costa, m'oblico, i ens mou...
La sorra, en aquest cas, de sud cap a nord, i ens va tornant. Aquella sorra que teníem allà a 200 metres, doncs a poc a poc, poc a poc, poc a poc, ens la va portant, ens la va portant, i tenim la sort, els que tenim la sort que el Garbí ens torna la sorra, doncs benvinguda siguin. I això és aquesta part. Hi ha una altra part, també, que és una miqueta més curiosa, que és...
per una cosa que quan estudiàvem enginyers ens ho posaven sempre a l'examen, que era l'acceleració de Coriolis. La veieu amb els mapes del temps, com es produeixen, perquè l'acceleració de Coriolis es deu a que la Terra es mou i els vents es mouen, l'aire es mou, i llavors les borrasques, si les heu vist,
giren amb sentit antihorari. L'hemisferi nord i els anticiclons amb sentit horari, d'acord? Sí. Aleshores, el mateix que passa, com veiem, la borrasca, passa amb l'aigua del mar. Hi ha una petita influència de coriolis amb el moviment també d'aquestes corrents d'aigua, d'acord? Sí. Aleshores, ens mou, ens mou,
Doncs la Coriolis, les aigües, de tal manera que també genera, però amb un nivell molt més petit que el que pot generar la pròpia corrent del golf, o que en genera les onades, o que en genera el propi vent, d'acord? Però, bueno, ja que estàvem amb aquest tema, dic, mira, que no està de més parlar de la força de Coriolis i, sobretot, reflectir-la, com veiem, la borrasca que...
gira contra rellotge, d'acord? I els entesi que giren a favor del rellotge. D'acord. Llavors, amb això, jo el que volia acabar, dicim que sembla que tot està tranquil i tal, però realment sota el mar o en el mar, que sembla que està en calma, hi ha corrents constants que transporten aigua i sorra al llarg de tota la costa. I tant. I...
El que torno, ara, quan vingui el bon temps i l'estiu, quan veiem que el nen amb el nou matic o amb la barqueta se'ns en va cap al sud, recordareu una miqueta, doncs, ah, ja ens ho van explicar el programa, ah, doncs no ho sabíem. I tant. I aquí ho deixem.
Sí, una pregunta, Carlos, que et vull fer per això. Ens has comentat que la majoria de vegades és cap al sud, però també hi ha vegades que la corrent aquí davant del Maresme mateix et porta al revés, et porta cap amunt, et porta cap al nord, cap a Blanes, diguem-ne, o vegades que també hi ha mar de fons, hi ha altres corrents que se t'emporten mar endins, és a dir, tenim variacions aquí.
A veure, si tu et bufa Garbí, que és un sud-sud-oest, sí que et pot portar-te, diguéssim, una miqueta cap avui. Però no té la intensitat, és a dir, ni amb altres ports de sorra, ni amb res, de la corrent dominant, que és de nord cap a sud. És a dir, si un dia llencessis una botella a fora de...
davant d'Arenys, per entendre'ns, el més segur és que al cap d'unes hores la trobéssim ja sobre caldetes, llamaneres, i finalment cap avall, cap avall, cap avall. Ho dius per alguna cosa en concret, tu? No, perquè alguna vegada tinc molt present el fet d'estar a la platja, et diré, a la zona de Calella, no sé si és molt diferent la zona de Calella que la zona d'Arenys, però sí d'estar banyant-me a la platja i notar que cada vegada estàs més amunt, més cap a Pineda.
A veure, no fos que a vegades, això sí que passa, parlava l'altre dia amb un meteoròleg de l'estartita, que a dintre del propi, doncs pot ser que llavors toqui i es produeix una subcorrent que et faci anar de sud cap a nord. Podria donar-se el cas, eh? D'acord. Sí, sí, ens hi fixem, a veure...
Dit això, doncs ens hi tornem a fixar, tu notaves que t'anaves cap a Pineda, claríssimament. Tindries que mirar el vent d'on tot venia, si era de sud-sud-est era de llavà, el més segur és que et vingués de Garbí i a poc a poc les onades són les que et fan anar cap amunt, cap amunt, cap al nord.
I amb les meduses, també t'hi pots fixar en les meduses, que sovint a l'estiu que arriben a davant de la costa, també a vegades, molt sovint, a vegades van avall, però també hi ha alguna vegada que han anat amunt, per això t'ho preguntava.
Per un costat, hem dit 3 components, la pròpia corrent del Mediterrani, que és la més forta, la que ens entra a través de Gibraltar, les pròpies onades, les pròpies onades, i el propi vent, i llavors això és el que passa. Però bé, de manera que serveixi, i si hi ha alguna cosa, que ens ho escriguin, i aleshores, doncs més aprendrem també dels nostres oients. Moltes gràcies, Oriol. I tant.
Perfecte, doncs, mira, són coses que no sabíem i que les anem descobrint aquí en aquest programa. Carles, moltíssimes gràcies una setmana més per estar amb nosaltres aquí al programa Arran de Mar i res, ens retrobem d'aquí uns dies per conèixer més coses curioses que segur que no sabem. Molt bé, doncs moltes gràcies a vosaltres, que tinguem molt bona tarda. Adéu-siau.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
I així arribem al punt final de la ronda mar d'aquest dijous, 5 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Si el mar és la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les fars siguin el fart.
que sigui parqueada a passar.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser les compres, ve a Tanaka.
Sempre les millors promos. Carrefour.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La preinscripció escolar ja està en marxa i a Tarragona ha arrencat amb protestes per l'eliminació de places públiques. En concret, la previsió és tancar dues línies d'I3 a les escoles pràctiques i el miracle de cara al proper curs. Vora un centenar de persones es van concentrar aquest dimecres davant les portes de l'IMED coincidint amb una sessió del Consell Municipal d'Educació.
Albert Fabregat, representant de famílies de l'escola pública, el Consell i membre de l'AFA de l'Escola Pràctiques, lamenta que la pèrdua de places públiques evoqui a moltes famílies cap a la concertada. Les retallades no s'han vist mai afectades per fer la concertada i amb els anys s'enteren s'enpà al que ha vist.
Les dues escoles han anat perdent grups amb el temps i ara el pràctic també. I ens quedem, com qui diu, en uns cinc anys o més. S'han perdut tres línies, mentre que la concertada no n'hem perdut cap. Creiem que si s'ha de repartir, no. Creiem que si l'equitat ha de ser, ha de ser a tot arreu. I no entenem que no s'apliquin les mesures a tot arreu igual.
La consellera d'Educació de l'Ajuntament, Isabel Mascaró, ha manifestat que la posició de l'IMET és la de no reduir grups. A la Generalitat demanen disposar d'informació amb antelació i transparència. Amb tot, recorda que totes les famílies tenen les portes obertes pel que necessitin a l'hora de fer la tramitació.
I vull posar de manifest que des de l'Oficina Municipal d'Escolarització, l'Institut Municipal d'Educació, estem a la disposició de totes les famílies, pares i mares, per atendre i fer l'acompanyament en aquest moment en què educativament és molt important pels centres, però sobretot per les famílies i pels infants.
Des del Departament d'Educació expliquen que es tracta d'una oferta inicial i provisional. El grup municipal d'Esquerra també ha denunciat la falta de places als instituts públics del centre i la reducció de línies d'I3. Els republicans consideren que la manca de rumb actual condemna moltes famílies a no poder accedir a l'educació pública i que tot plegat pot acabar afavorint la segregació escolar. Sentim la consellera dels republicans, Gemma Fuster.
Tot i que hem de conviure escola pública i escola concertada, però no pot ser que sigui sempre l'escola pública la que quedi enrere. Una altra pregunta que ens fem és on està l'alcalde amb tot això? El nostre alcalde, el que ha de defensar els seus veïns, les seves veïnes, està més pel partit o per la ciutat? Aquesta és una pregunta que ens estem fent últimament.
També en Comú Podem denuncia que per primera vegada a la història de la democràcia hi haurà més places concertades que públiques a Tarragona.