Pensant en blau, amb Anna Alonso Tambo.
És dimecres i els dimecres són sinònim, ho direm bé, d'Economia Blanca. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels porcs francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo, i avui també tindrem amb nosaltres l'Adolfo Romagosa, exgerent del Port de Barcelona i creador del grup de Desayunos Itinerantes. Anna, molt bona tarda primer de tot.
Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i també molt bona tarda a tots els audients. I Adolfo, molt bona tarda, també. Bona tarda, Anna, com estàs? Primer de tot... Sí, hola, què tal? Primer de tot, Adolfo, una pregunta, com va sorgir aquesta idea de crear desayunos itinerantes? Bueno, és una història llarga, perquè penso que jo fa...
Crec que 8 anys que estic jubilat. Això va néixer en un moment molt curiós. Va ser quan la marina del Port Vell es va transformar i va passar de la Barco Petit a Megajot. Llavors, en aquell moment, jo que era un gerent d'un territori, però no un gerent de... No coneixia la nàutica, o coneixia poc de la nàutica, doncs em vaig veure amb l'obligació, amb la necessitat d'entrar en contacte amb els usuaris de la nàutica.
Llavors vaig començar a muntar reunions al meu despatx, ja els muntava el primer divendres de mes, llavors venia la gent de la nàutica, m'explicava les seves cuites, i jo els explicava les cuites del port. I a poc a poc vam construir un grup que era petit, que era com una petita família, que ens anàvem informant, ens anàvem passant, i llavors vam aconseguir un grup de relació interessant. Llavors, quan em vaig jubilar, vaig pensar, ara què faig amb aquest grup. Llavors vaig decidir...
fer un grup de WhatsApp, i com jo m'invitava a esmorzar, vaig dir que m'invitin a esmorzar a mi i al grup. Llavors es va denominar desayunos itinerants. A partir d'allà vam començar a créixer, i també va passar una cosa interessant, i és que va néixer el concepte de l'economia blava, i allò que abans era nàutica i que era megallòtic, va començar a créixer en territoris molt més amplis d'allà on estàvem.
No sé quant, són 390 i escaig, penso. Ara l'Anna segurament et preguntarà més sobre tot això, però abans de donar-li pas a l'Anna, una altra pregunta, com veus ara mateix vostè que ha sigut gerent del Port de Barcelona, el Port de Barcelona tenint en compte tot el tema de descarbonització que s'està treballant, no només a Barcelona, sinó en tots els ports en general?
Jo diria una cosa. Primer, jo vaig ser geret del Port Vell, no del Port, però sí que podria tenir opinió sobre la descarbonització i diria que en aquest moment hi ha una preocupació important i no només una preocupació, sinó que és una preocupació de traslladar en projectes que fan que cada vegada sigui més clar i estigui més a prop el fet que
els grans vaixells que necessiten tenir la maquinària connectada al port puguin estar connectats elèctricament a la xarxa. Ha sigut complicat, però això que abans semblava que era una utopia, ara és una realitat i cada vegada serà més realitat.
Sí, molt bona tarda i moltes gràcies per ser aquí. Després de tot el periple, perquè també vas estar més de 20 anys també amb l'entorn del port i deuen la gerència del port d'ell, això és el que has dit. També l'altre dia et va reconèixer també que et van donar el títol de soci de Paul Harris del Rotary. És un reconeixement que és molt mereta, oi? També com a comunitat portuària i de l'economia blanda. Sí, sí...
Sí, jo vaig estar 20 anys al port, certament, i vaig tenir una oportunitat magnífica, perquè vaig entrar per muntar un servei d'atenció al client, quan el port no es relacionava amb el client, sinó que es relacionava a través d'una barrera d'intermediació, com podien ser la comunitat portuària en si mateixa. Vam haver de començar a parlar amb els clients,
en un moment, això era als 93-94, quan el Port tenia una fama terrible de mafiós, lladres... Era un temps difícil en aquell moment, però el Port va decidir que volia realment connectar amb la gent i entendre per què tenia aquesta fama i descorregir-la, no? I jo vaig participar activament en aquest canvi d'opinió, del qual em sento absolutament orgullós. Perquè des del...
Sí, digues, digues. No, no, digues, digue'm. No, no, això, per exemple, que està en el Port 2000, que això va integrar, per exemple, la connexió al Port Ciutat, estàvem dintre de la política d'això de la IBC, el Port de Barcelona també, en l'any 88, també hi era present, dintre d'altres ports, de model de gestió al Port Ciutat, perquè no és una ciutat i un port, el model és la comunitat portuària. Doncs això, mi suposo que és molt important, perquè Barcelona va ser un dels dels seus principis d'IBC.
Sí, o sigui, la IBP, la IBP que va néixer en aquest any que dius tu, tenia aquesta voluntat de fer por ciutat. Llavors, Barcelona va tenir l'oportunitat o la visió amb un determinat, cap allà als 90, 80-90, de transformar aquella part del port que ja no tenia sentit des del punt de vista industrial, va tenir la visió de poder-la transformar en un port
allà on estaven els vaixells, perquè penseu una cosa que el que va, jo crec que d'alguna manera el que va provocar la gran revolució, no amb el Port de Barcelona, sinó amb tots els esports, va ser l'arribada del contenidor. I això va ser 70-80, perquè fins ara els vaixells que atrecaven necessitaven un curt espai i un magatzem al costat, i això podia estar al costat de la ciutat.
Però quan va arribar el contenidor, el contenidor no necessitava un magatzem, necessitava esplanada. I l'esplanada a la Barceloneta era impensable. Llavors, això el que va provocar va ser que el port va haver de començar a créixer cap al sur. Llavors van néixer les termines de contenidors i va anar creixent cap al sur. Llavors, què va passar? La part antiga del port va quedar no abandonada, però sí infrautilitzada.
Llavors, la visió en aquell moment va ser que aquesta part infrautilitzada la transformarem en un port obert, un port ciutadà. I va ser, jo crec, un projecte pioner, absolutament pioner. Sí, pioner, en aquest sentit pioner. I després també hi ha una altra qüestió, que és interessant, que també el David Pino, per exemple, ara també anirà a Nova York.
i també explicar la seva visió i gestió del Port Vell. A través de l'estratègia que es va fer desfincitant l'American Stab, el 80% ja està feix, però tota aquesta visió es reenca en aquest moment. Barcelona, com a model de port ciutat, també és complementari amb el transport. Per exemple, en el cas del Marroc,
Bé, sí, perquè... Són complementaris, els ports. De vegades la gent no ho acaben de veure. Bé, el que sí que és cert és que...
L'anàltica necessita un port. Els medallors necessiten un port. Per poder conviure amb un port industrial, amb totes les seves limitacions, perquè jo ahir estava al barri de la Marina i ens deies que nosaltres voldríem arribar
caminant al mar. No és possible, perquè el port, en la seva part industrial, és un recinte tancat, sumesos a una condició de seguretat extrema. Llavors, l'avantatge que té l'altra part de la ciutat, que té davant un port vell, és que està davant del port, però aquella part del port ja no té aquell control de seguretat tan extrem, sinó que permet el pas. Llavors, això pot permet conviure
un port, podríem dir, nàutic o un port nàutic amb un port industrial que carrega mercaderies i aquests dos models conviuen. No poden conviure barrejats, tenen que conviure ordenats. Perquè en aquest sentit tu vas ser tioner veient que arrel del fòrum de la nàutica
És l'origen del clàster, perquè hi havia moltes empreses. Quan hi ha una sèrie d'empreses, hi ha un clàster. Després del Fòrum de Nàutiques va passar a formar el va fer un clàster nàutico. Promovent, sobretot, les grans eslores.
Sí, és sempre complicat. Jo vaig viure, i això va ser l'origen del grup aquest que tinc de desayunos, vaig veure el moment en què la gent havia d'entendre aquest canvi de pas. De la petita eslora a la gran eslora. Llavors, va ser dur, perquè la gent...
De l'entorn, es veia invalit, pensava que allò seria una cosa monstruosament... Després es va demostrar que no era tan monstruós, que els barcos eren grans, però que el territori seguia sent el mateix. I que, a més, aquests barcos podien aportar el territori. Perquè jo recordo encara, amb la cap comercial de Marina Port Vé, que no recordo com es deia ara, que vam agafar els...
els xefs dels diferents barcos i vam passejar per la Barceloneta perquè ells veiessin on podien comprar, on podien fer la compra de materials per les seves cuines. Llavors, i allò va ser un principi de dir, home, els poders són grans i són lletjos, però al final compren aquí, no? Llavors, això va ser un baratíssim... Clar, i llavors les estipulacions... Clar, i llavors les estipulacions... Això és superimportant.
Exacte, després Marina 92 és una empresa que té una sèrie d'empreses dintre amb uns oficis i amb uns salaris i amb uns treballadors amb uns salaris importants i això ha promogut, es creés a l'Institut de la Nàutica i que tot aquest regeix inicial a poc a poc es neix assumint, no?
El clúster es va construir també en aquell moment i va servir perquè va ajudar a entendre que la gran esflora era una dinàmica, un motor que podia dinamitzar un territori. Però jo diria que una cosa és el clúster, però l'altra cosa interessant és el canvi de concepte que ha provocat
l'economia blava perquè l'economia blava d'alguna manera ha fet paler que hi ha una sèrie de coses que abans estaven però que estaven o ignorades o inclús estaven mal fixades que totes juntes sumen i ara l'Ajuntament
tenia l'Ajuntament de cara, doncs escolta, ajuda. Llavors l'Ajuntament és el principal interessat en aquest moment en promoure l'economia blava perquè vol dir treball, vol dir especialització, vol dir innovació, vol dir
Estem amb això. És un valor més. Ho hem de deixar aquí perquè se'ns tira una miqueta el temps a sobre. Molt interessant tot. Podrem parlar-ne en un altre moment. Moltes gràcies a Adolfo Romagosa per estar aquesta tarda aquí amb nosaltres, a Randamar. Perfecte. Agraït a vosaltres. I moltes gràcies a tu també, Anna. Una setmana més.
Doncs moltes gràcies, Oriens. Moltes gràcies, Adolfo. Jo crec que serà tu, Marín, tornar a un altre moment i tornar a agafar el fil. Perfecte. Si et sembla bé, ho reprenem. Perfecte, perfecte. Molt bé, molt bé. Molt bona setmana, Blada. I gràcies, Marina.