Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 17 d'octubre. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar.
Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. La Federació de Pesca ens portarà les últimes novetats. Ens posarem al neoprè i anirem cap al Mar Roig.
parlarem amb la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins, tastarem el calamarenys d'Arenys de Mar, surfejarem, però per una bona causa, i acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, què he de dir?
A veure, Marina. Que ja és oficial, l'Oreja de Van Gogh ja ha tret el gira. No, no. Pensava que no vas aquí. Home, que és divendres. Ah. Que ja el tenim. Ja sóc aquí. Podria dir el divendres, eh? Ja he arribat. Em pensava que volia seguir el fil de l'Oreja de Van Gogh. Ah, no? Però si vols sí, eh? No, jo... I tenim la cançó. I tenim la cançó. Ja sé com sona la cançó nova, eh? No, no és nova. La podes contar conmigo. La que jo he vist no és nova.
Ai, jo la que tinc per aquí, jo no l'havia sentit mai de la vida, eh? A veure, posa'm a l'aita, diré si és nova, no? Ara, això és una pressió, ara. És del vídeo que han penjat ells. Sí, del concert que canta, ella. Es podes contar conmigo, no és nova. És aquesta. Començaven els concerts. Això és el vídeo que van penjar primer, sí. I aquesta és la nova, eh? No sé si és nova exactament, però...
No ho sé, perquè per Twitter va llegir que ja havien fet algú d'aquesta cançó i amb la Leire. No ho sé fins a quin punt és cert. Això ja és anar a l'anafra, eh? Això, si és així... Aquí hi ha una venjança, que hi ha un Mendo en sus mejores momentos. No ho sé, no ho sé. Quina por, eh? Quina por.
No, però gens. Res, ja és oficial, eh? Ja tenim gira a l'oreja van Gog, ja ho tenim tot, gira a la qual jo ja assistiré. Home, ni dubtes, ni dubtes com afán i condicionar el que és la Marina. Exacte. Per si de cas, si algú no ho sabia, anem a aclarir-ho, per si de cas. Però, res.
Re, una guarrada li han fet a la pobra Leire i ja està. No, home, se li ha acabat el contracte. I tot i així jo seguiré assistint a la Xina. Perquè t'agrada la Maya, també. A tu t'agrada l'Oreja de Van Gogh. A mi m'agrada l'Oreja de Van Gogh, primera etapa. Primera etapa, excepció d'Immortal, jueves i quatre cançons més de la segona etapa. I l'última vals. Vinga, va, te la compro. Però a mi m'agrada l'Oreja de Van Gogh, primera etapa, el viatge a Coperburg, el que te conté mentre te hacías la dormida...
Guapa! Igualment, tu també, més guapa, cara. Exacte. Aneu a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, hola, molt bona tarda. Bueno, doncs estic molt bé, molt contenta. Som... estem a divendres i, bueno, jo no estic tan ficada al tema com altres dos, eh, Silvia i Marina. Us veig molt... Home, és que a mi em té living, aquest tema. Vull dir, em dona vida. I ja, ja, donarà de conversa per a dies, no? Això i Operación Triunfo és el que em dona vida aquests dies. Molt bé. Anem a saludar en Sergi Corraldes de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Ole, molt bona tarda. Tenim dos casos pels propers capítols de Crims. Un és el cas de l'Eire Martín, de l'Oreja de Van Gogh, i l'altre Martínez, i l'altre el del fill del Mango, que aquest també és una història interessant del dia. Ah, sí, també, això també m'ha donat vida avui. És interessant dir, eh? Són coses de llum a la foscor, directament. A més, aquell dia que va haver-hi aquest sucesso del fill de Mango i el senyor Mango, jo estava per la mateixa zona.
Però, què, vas veure com lo tiraven pel barranc? No, no, ni em vaig creuar amb ells. Però vaig llegir la notícia després i vaig dir, ostres, si jo també hi era. No, no, no ho vaig veure. És un sucesso bastant interessant, això també. És un fil bastant... És molt interessant. No hi ha el pantà de foix, però hi ha un monestil costat. Hi ha coses interessants. Sí, sí.
Anem a saludar en Carles Monas, Tèbia des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Doncs bé, de divendres ja. A veure si ara amb aquestes declaracions, Marina, t'hauràs de buscar una coartada, eh? Aviam si et vindran a buscar per possible presumpte... No, la tinc, la tinc. No estava sola, hi havia 300 milions de persones més amb mi, vull dir que em preocupa... Tens coartada, eh? Tinc coartada, em preocupa zero, zero. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, bé, també, aquí, content, divendres, ja ho tenim, això, bé, bé. I anar seguint, no, segueixo tot el que m'expliqueu de la oreja de Van Gogh, mira, me'n vaig assabentant les introduccions aquí del programa.
No, però avui és l'últim, ja ho tenim tot. Tenim el retorno, tenim la gira, surten les entrades ja, ho tenim tot. Vull dir, ja no hi ha més al seu d'això. Segur que dilluns alguna altra cosa ens explicarà. No, ho dubto. Vinga, va, deixem-ho aquí, anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona, Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que els restaurants Sacsay i El Clareté triomfan a la ruta de la tapa de l'Anxova. Enguany s'han servit 16.500 tapes en els 23 locals participants, un 20% més que el 2024, Sergi.
La ruta de l'etapa de l'Anxova d'aquest 2025 ja té guanyadors. Entre les més de 4.400 tapes valorades, el restaurant catalano-peruà Sacsay s'ha endut el premi a l'etapa amb millor puntuació popular i el Clarete s'ha alçat amb l'etapa més original, entre els comensals que han completat tota la ruta.
El Clarete s'estrenava a la ruta de l'etapa i el Saxai ja coneixia el que era estar al podi d'amb dues classificacions a la passada edició. Tots ells han rebut els premis amb molta il·lusió. Carla Collantes és responsable del restaurant Saxai i Estefano Delicarri del restaurant Clarete.
Bueno, estamos muy contentos de haber recibido este premio. Muchas gracias a todos los que habéis participado y haber llegado a casa. Lo hemos hecho con mucho cariño y pues estamos aquí en su casa, Saxa y Gastrobar, para poder servirles y al próximo año poder vernos. Molt, molt agraït de rebre aquest premi. És una pasada. Gañava per al segon d'año.
aquesta competició
Entre els 23 locals participants a la ruta s'han servit un total de 16.500 tapes, cap a un 20% més de les servides l'any passat. Un total de 900 persones s'han descarregat l'aplicatiu i han validat un total de 4.452 tapes. Del prop del miler de participants, només 57 han completat els 23 locals. Són els que han pogut escollir la tapa més original i han entrat als sorteigs de l'àpat al celler de Can Roca.
L'equip del restaurant Clarete ens descobria alguns dels secrets per arribar a crear l'etapa més original. Són explicacions d'un Wallet i d'Estefano. Ha sigut una etapa trencadora que podreu venir a provar aquesta setmana, per qui no ha pogut provar-la. I ha sigut el punt... Crec que ha sigut la part...
Hi havia una mica d'aigua de vainilla, la vainilla, la limona, l'oli de fulla de figa, que no t'ho esperes tampoc, no? Un ingredient trencador en aquesta etapa era l'oli de fulla de figa amb el llubarro i l'anchova. La creativitat no té límites. Sempre hi ha manera de trobar altres conceptes, altres idees, combinacions. La veritat és que hi ha moltíssim més per poder investigar i
El restaurant Sacsay és un clar exemple de fusió de cuina i cultura gastronòmica entre el Perú i Catalunya, en aquest cas amb l'èxit de la seva etapa explosió salida.
Y tanques, si aquí estamos, si estamos es para integrarnos. Y lo más importante, pues es un poco de mezcla entre un poco de aquí y un poco de ahí. Y lo más interesante es que os guste a todos.
Després de l'entrega de premis a les millors tapes es feia el sorteig de premis entre els participants. Lídia Lavado, que va completar els 23 locals, s'ha endut el sopar al celler de Can Roca. David Pardo, Ventura Silví, Tania Coll, Sid Clout i Jaume Sagrera han guanyat els vals de 50 euros de l'Obet i el lot d'enxoves. I finalment, Mari Carmen Porra és la graciada que podrà fer un vol en avioneta sobre l'Empordà.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. L'escola Horta Vella de la Ràpida recupera les classes aquest dilluns una setmana després de l'aigua cel.
Simarina, l'escola Horta Vella de la Ràpita recuperarà les classes lo dilluns, una setmana després de l'aigua que va afectar la comarca del Montsià. Era l'última que quedava per recuperar la normalitat des de l'aigua. Un escenari que ha estat possible en part per l'ajuda del voluntariat. Javier Reverter és l'alcalde de la Ràpita.
Sí, bueno, sí, dilluns se reemprenen les classes sí o sí, perquè si no los pares los tindrem a tots a l'Ajuntament manifestant-se segur, però no, ara parlant en sèrio, dilluns se comença i a part se comença en una vitalitat increïble, vull dir, tot lo fet de veure els crios com agafaven una granera o un pobal, encara que fos de platja, us pensessin que estaven jugant en l'arena de platja, han fet una gran feina.
En una visita al centre, la consellera d'Educació Esther Niubo ha afirmat que plantejaran mesures a mig i llarg termini per reconduir l'aigua dels barrancs per fer front a episodis similars. Però l'alcalde de la Ràpita tampoc ha descartat que en un futur llunyà es proposi reubicar l'escola en una zona no inundable.
Bé, aquí el que hi ha són desperfectes de material, gràcies a Déu no hem tingut víctimes, són els desperfectes de materials i alguna moqueta, alguna cosa d'enterra. Sí que és veritat que hi ha una cosa que és clara, hem d'intentar i des d'un primer moment Generalitat i Ajuntament, Ajuntament en l'ACA,
Hi haurà un canvi bastant important per poder reconduir totes les aigües, per poder reconduir tots els barrancs, les limpiezes. Sabem que aquí tenim un problema, que quan baixa l'aigua igual de la nacional, que tot el que nosaltres diguéssim agafem d'emposta i tal, mos cau aquí.
I el compromís serà a un futur, si això realment no ho podem arreglar i hem de declarar i hem de desclassificar els terrenos urbanístics, el compromís d'Ajuntament i de la Generalitat serà en un futur, no serà demà, 3, 4, 5, 6 anys buscant terrenos on reubicar l'escola de l'Horta Vella.
Una empresa de desinfecció garantirà la salubritat de l'espai este divendres. Ara bé, caldrà fer dos torns per sortir al pati, una de les zones més malmeses de l'escola. Finalment arriba la jornada de l'arrossexat a l'ametlla de la mare aquest cap de setmana.
Sí, Marina. Després de l'ajornament de la Diada de l'Arrosejat, davant les previsions de pluja del passat cap de setmana, finalment, este diumenge 19 d'octubre, està previst celebrar-se la 39a edició d'esta jornada, que acollirà el tradicional concurs d'arrosejat, degustacions de cuina marinera i vins d'O, terra alta i molt més. A partir de les 10 del matí de diumenge s'encendran els fogons,
d'una cinquantena de cuiners amateurs per elaborar el millor arrossejat. Els assistents podran veure de prop com es prepara aquest plat típic mariner i fins i tot el podran tastar en forma de degustació. A més, d'11 a una i mitja del migdia també hi haurà degustacions de gambeta blanca o pop de la mà de la cofreria de pescadors de l'Ametlla de Mar i també de seïtor fregit de la xarxa Peix Blau de Tarragona.
Un cop cuinats els arrossejats, el jurat atorgarà els sis premis als mestres o mestresses arrossejaires, de 200 euros en metàl·lic. La jornada també comptarà amb l'animació de música de la xaranga Suquet Calero i l'actuació dels castellers Chics Caleros, tot plegat en un ambient festiu, familiar i agradable.
Anem ara cap a les costes del Garrafa. El Club de Mar de Sitges haurà de desallotjar les seves instal·lacions el proper dijous 23 d'octubre. És la nova data que ha marcat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la resolució judicial que ha notificat l'Ajuntament de Sitges Carles.
El Club de Mar de Sitges haurà de desallotjar les seves instal·lacions el proper dijous 23 d'octubre. En principi, la data estava fixada per aquest proper dilluns, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet arribar la notificació de la resolució judicial a l'Ajuntament de Sitges amb aquesta nova data.
En aquesta s'hi autoritza la demarcació de costes a Catalunya, sota l'estela del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a recuperar la possessió de l'immoble que forma part del domini públic marítim terrestre. De moment, el que no té data és l'enderroc. És per això que l'Ajuntament Sitjadà ha sol·licitat al Ministeri la cessió d'ús de l'edifici del Club de Mar de manera temporal i mentre no es decideix quin serà el destí final d'aquesta instal·lació.
La voluntat és posar-la a disposició de la ciutadania, alhora que garantir-ne la seva preservació, tenint en compte l'alt valor patrimonial i paisatgístic de l'espai. Aurora Carbonell és l'alcaldessa de les Sitges. L'escoltem. Nosaltres hem demanat dues coses ara, perquè estàvem pendents d'aquest auto.
Per tant, en arribar a aquest auto, aquesta resolució judicial, en arribar nosaltres vam escriure un correu a la demarcació de Costes, precisament sol·licitant aquest ús per part de l'Ajuntament i al mateix temps també demanar permís que en el cas que facin el mateix que vam fer en el seu moment quan van desallotjar el club natació, van posar com unes plaques de ferro...
per tapar-ho, perquè ells el que volen és deixar-ho sobretot tancat. Nosaltres també demanem permís de si podem fer, ni que sigui mentre no es resol la situació que ens ho passin a nosaltres, nosaltres poder envellir una mica que no quedi allà enmig del passeig unes plaques de ferro, si volem veure com quedarà això també, no? I per tant, ens hem posat a disposició de la demarcació
que en qualsevol cas nosaltres ens traspassin aquest ús i nosaltres ja ens encarregarem d'aquest espai per fer un ús públic, però també per conservar-lo, perquè no es degradi, perquè no hi ha gent, per poder estar allà en aquest espai i tenir la seguretat de la seva conservació.
El passat 11 d'octubre, el Ministeri anunciava l'adjudicació del projecte de recuperació de la franja de costa, compresa entre les platges de Bassa Rodona i la platja de la Ribera, i en el qual es preveia, entre d'altres coses, la demolició d'alcances al Club Natació, al Club de Mar i al Pícnic, així com també el retrocés de part del passeig marítim.
L'Ajuntament assegura que des de l'inici, quan es va parlar d'Anderroc, primer volien saber quin seria el futur de l'espai. A l'espera d'aquest projecte i amb la voluntat de poder gestionar l'edifici mentre no es materialitzi, l'Ajuntament també vol ser partícip del que acabi fent-se en aquest espai.
Quan vam venir aquí, que dèiem que una van tirar a terra, vam dir dues coses, bàsicament. Una, que no podia ser que vinguessin aquí sense cap projecte, absolutament. I la segona cosa, que nosaltres sempre hem de defensar, sobretot l'edifici del Club de Mar, que és un edifici que està catalogat i que nosaltres som del parede que s'ha de mantenir.
Per tant, eren les dues coses que nosaltres demanàvem. Quan vam assabentar-nos que hi havia aquest projecte, sí que també vam demanar que nosaltres volem formar part, que volem ser presents, perquè exactament aquest projecte què contempla? Tirar a terra les tres edificacions? Què passa amb els gronxadors? Què passa amb el passeig? De quina manera es posarà sorra o no?
han contemplat com nosaltres ens vam oferir l'opció de deixar l'edifici del Club de Mar en peu, diguem, amb l'aportació de sorra. És a dir, que nosaltres volem estar presents.
La resolució del TSJC sembla que fa irreversible que l'espai passi a mans públiques que el Draperó veurà ara qui acaba fent-se encàrrec de la gestió. El Club de Marc com a entitat segueix treballant amb l'equip jurídic per abordar les últimes oportunitats que li quedarien per no haver d'abandonar l'edifici que l'ha acollit en els darrers 70 anys. Sembla ser que encara podria intentar un recurs de reposició, tot i que podria no ser suficient per aturar el desallotjament imminent.
Fem aturada les costes del Maresme on el Consell Comarcal vol impulsar un pla de gestió integral de les rieres. Aquesta és la voluntat amb la qual es treballa per tal de reduir el risc d'inundacions i riarades. En aquests moments s'està actualitzant el pla director de les rieres del Maresme que es preveu que estigui acabat a finals d'any. Oriol.
Doncs sí, Marina, el projecte s'emmarca dins de l'estratègia comarcal de transició energètica i adaptació al canvi climàtic 2230 que ha impulsat el Maresme. La nova proposta vol superar el model actual en què els trams urbans depenen dels ajuntaments i els trams no urbans de l'Agència Catalana de l'Aigua. Es vol avançar cap a una gestió integral de tot el sistema fluvial, des de la capçalera fins a la desembocadura. Marta Gómez és consellera delegada del Medi Natural del Consell Comarcal del Maresme.
ens hem d'imaginar que la Riera, en comptes de gestionar-la com el que seria lògic des d'un punt de vista tècnic, des de la capçalera fins al seu desbordament, ens trobem que la mateixa Riera passa per diferents municipis i no només això, sinó que passa per trams urbans i no urbans.
Llavors, o unifiquem aquesta manera de gestió, o el que tenim són una gestió a pedaços, que el que fa és molt ineficaç la gestió que es faci i sense cap mena de coordinació. Per tant, no estem aconseguint disminuir risc. I això és el que hem entomat.
Aquests darrers mesos s'han elaborat estudis tècnics i econòmics que han posat de manifest que una gestió compartida seria menys costosa. Paral·lelament, s'està fent una actualització del pla director amb la voluntat d'engegar proves pilot abans d'acabar el mandat. Aquest pla director s'està desenvolupant en coordinació amb l'ACA i els ajuntaments i ha de servir com a full de ruta per definir actuacions prioritàries.
Caldria fer un pla director on es diagnostiqués l'estat actual de la xarxa hidrològica, on s'identifiquessin els principals problemes que hi ha, s'avalueix l'estat de conservació i funcionament de les infraestructures hidràuliques que hi ha i, finalment, acabar definint un conjunt d'actuacions per a la comarca que sigui coordinat i que prioritzi també segons el risc a la població, el risc a les activitats econòmiques i tenint en compte fons d'especial importància.
La idea és tenir enllestit el pla director a finals d'any i presentar-lo durant el primer trimestre de l'any que ve. A hores d'ara, Gomes diu que s'està treballant en la definició jurídica i organitzativa que hauria de tenir aquest nou servei. A més, també es vol crear una taula de rieres del Maresme, un espai tècnic amb els actors principals implicats.
Aquest diumenge a Arenys es fa una xerrada organitzada pel Moll, on es parlarà de la recuperació del pesquer escocès Margaret Allison a càrrec d'aquesta entitat. Sí, hi intervindrà Jay Creswell, que és periodista i escriptor, i la persona que a mitjans dels anys 70 va salvar el Margaret Allison de ser desgossat quan acabava la seva activitat pesquera. Margaret Allison és un ringer escocès construït en 1937...
a unes dreçanes al costat d'Edimburg. La seva activitat, pesca de cèrcol, va portar-la a treballar a diversos punts de les costes d'Escòcia, d'Anglaterra i l'illa de Man. Ja retirada de la pesquera, va arribar a Mallorca, a inicis dels anys 90, on es va dedicar als xarters turístics. L'any 2000 va anar cap a la Costa Brava i els darrers anys ha estat al port de Premià, en molt mal estat.
L'estiu del 2014 va arribar al Port d'Arenys amb l'esperança de poder-la tornar a fer operativa per la navegació, un procés que no ha estat fàcil i que es va completar pels vols del 2018. Un cop recuperada és una peça important de les activitats culturals i turístiques relacionades amb el moll. És un dels ríngers més antics que es conceben en actiu i Jay Creswell...
Vé aquest cap de setmana aquí a Arenys per veure com s'ha recuperat el Margaret Allison, un retrobament que serà segur molt especial. I per això s'ha preparat una exposició xerrada amb materials fins ara inèdits de la història del treball pesquer del vaixell a Escòcia i a l'illa de Man. Aquest acte es farà diumenge a les 12 del migdia a la Sala Noble del Centre Cultural Calissai.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada explicant que al Port de Tarragona participa en dos projectes vinculats amb el desenvolupament del software per la ingestió de les operatives de dron en entorns portuaris que rebran finançament del fons Ports 4.0 convocats per Puertos de l'Estado per impulsar el talent emprenedor en l'ecosistema logístic i portuari.
Per una banda, Amelia Ports és un dels projectes escollits i tractats d'un software integral pel suport en la gestió portuària mitjançant un sistema de drons automàtics. Compta amb un pressupost de 560.000 euros de pressupost i el 60% està finançat pel programa. Per l'altra banda, Cap Capitan és la segona iniciativa i és un centre de control d'operacions aèries
portuàries per sistemes no tripulats i autònoms. Té un pressupost de 394.000 euros i també rebrà un 60% de finançament. Per últim, en la convocatòria d'ajuts també s'ha seleccionat Intracer, una plataforma per la digitalització del transport portuari de contenidors per carretera. En aquest cas, el pressupost és de 331.000 euros.
Tots tres es desenvoluparan durant un període de 18 mesos. L'autoritat portòria de Tarragona té rols diferenciats en cadascuna de les tres iniciatives.
I l'Onco Swim Tarragona es consolida amb la seva quarta edició. Aquest dissabte, o sigui, demà, 18 d'octubre, arriba la quarta milla solidària i la segona marxa aquàtica d'Onco Swim Tarragona. Es tracta d'un esdeveniment esportiu amb el mar com a protagonista de caràcter solidari. Tots els diners que es recapten van destinats a la investigació contra el càncer i per aquest motiu...
Col·laboren la Lliga contra el càncer. L'esdeveniment l'organitza en l'associació Aigües Obertes La Rebessada, juntament amb la col·laboració del Club Natació Tarragona a la platja de La Rebessada. La marxa aquàtica començarà a dos quarts de nou del matí i és el segon any que es realitza. És un esport que consisteix a encaminar amb aigua fins a la cintura amb una tècnica concreta.
Des de la marxa aquàtica Baix-Gaià faran una sessió per a aquelles persones que es vulguin introduir tot de caràcter no competitiu. Després, a les 11 del matí, tindrà lloc la travessia solidària, que ja és el quart any que es realitza. És una travessia que s'ha anat consolidant i que tampoc té cap mena de caràcter competitiu. Tot va destinat a la recaptació de fons per a la investigació del càncer.
I volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació molt tranquila pel que fa a la mar, al llarg del que queda d'aquest divendres i també durant tot el cap de setmana, perquè el vent més aviat ha de ser feble, durant les nits fins i tot calmes, amb onades que com a molt arribaran a la mare ajol, almenys el que queda d'aquest divendres, perquè aquesta tarda el temps serà plàcid. Ara bé, sí que hem de destacar que hi haurà algun patac d'aigua, especialment ja marandins, i per tant hi haurà possibilitat fins i tot que es formi algun fipló, però sempre,
Decairà molt local, especialment a la costa que va entre el Baix Penedès i el Baix Empordà. Pel que fa al dissabte, vent molt feble al matí, dominant fingidor la calma o una mica de terral del nord. Després a la tarda tornarà a girar cap a Marinada de Xaloc, un vent feble, una mar com un plat. I el diumenge sí que el vent es reforçarà una mica a la costa Brava, vent de Garbí. Això farà per una banda que hi hagi més mala mar i també que pugi la temperatura. Per tant, en general, el diumenge sí que la mar a la costa gironina estarà un palet més bellugada.
Ho seguirem a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs a veure, de moment a aquesta hora desfequem pel que fa a incidències. A l'autovia 2, un tram d'aturades a l'altura de Brera, en Sant Ingeïda, a causa d'un accident. Hi ha un carrer tallat. A l'A27, en aquest cas un vehicle variat,
a l'altura de Tarragona, en direcció al port, també ocupant un carril, aquí de moment tràndid intens, una mica lent, i d'altra banda, pel que fa a volum de circulació, divendres a aquesta hora sempre hi ha una miqueta més de moviment a la xarxa viària, es nota l'autopista P7 a la zona de Martorell,
en sentit sud i també el tram de Mollet en sentit nord. El mateix pes a la C58, la zona de Montcada en els dos sentits de la marxa i les vies de sortida de Barcelona com és l'autobiador o també la C32. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable.
És divendres i aquesta setmana ens toca anar a pescar, però avui marxarem fora de Catalunya perquè l'ocasió s'ho val, Sergi. Doncs sí, Marina, tornem a estar un divendres més a les portes del cap de setmana i, com cada dos divendres, tenim aquí els companys de la Federació Catalana de Pesca. Avui podríem dir que els tenim d'enviats especials perquè en Pedro Terol...
Avui mateix, que és divendres, ja ha començat aquest campionat d'Espanya d'embarcació de pesca fundejada, en embarcació, i avui el tenim amb molt, molt bona companyia. El tenim concretament amb en Pep Alós. Benvinguts els dos aquí a la Randa Mar.
Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hem de dir que Pepalós acaba de ser desclassificat en el Mundial la setmana passada, ell és biòleg, és pescador, ha col·laborat també en activitats aquí a Catalunya, i volem parlar una miqueta d'això. Primer...
Edro, estem avui mateix, estem a divendres, ha començat el Mundial, què? Sí, el divendres, aquesta tarda ja tenim en marxa la primera màniga, són vuit comunitats autònomes que estan representades en aquest campionat, inclosa nosaltres la catalana,
i nosaltres, com sempre, esperem el pòdium, no volem baixar, l'any passat vam tindre l'or i aquest any pensem repetir-lo, encara que tinguem que vuitar aquí contra l'equip Balear, que és el fort d'aquest campionat que juga a casa i està el senyor Pep Alos que defendrà, però jo crec que anirem i triomfarem una altra vegada. Pep, com es viu això de jugar a casa, que el Mundial vingui a casa teua?
Bé, una emoció molt gran, perquè quan fem un campionat d'Espanya, sempre els de Sicilia s'han de viatjar i han de competir per tota la península, i aquest pic és un honor per nosaltres competir aquí a Sicilia, i que venguin la gent de fora, i sobretot els catalans, per veure qui serà millor en aquesta competició, que és una competició superespecial i superdeportiva, perquè d'aquí surten els cinc representants en el pròxim campionat del món, que serà Espanya.
Pep, volem saber, esteu de campionat, però com es prepara un campionat de pesca a nivell de pescadors? Hi ha entrenos també? Surs a entrenar-te per acabar d'ultimar les tàctiques? Bé, els preparatius comencen molt més o menys en el material, en tot el que s'acaba, en tot el que són els fils, el carret, aquest tipus de diferents muntatges...
I després, durant la competició, uns dies santes, sí que molts equips surten a la mà per practicar, per intentar entendre com piques els peix, i sobretot, com que ha canviat tant aquest món de la competició, perquè ara és la normativa de capturar i suelta, per tant, no se maten els peixos per competir, i a més s'atribueix una sèrie de punts a cada espècie, doncs entrenar fonamental, perquè t'ha permet saber...
a quina espècie te pot dirigir més en vez d'una altra que te dona menys punts però n'hi ha més. És fonamental entrenar i això comença molt més enrere en el material però aquests dies també hem sortit per veure com està l'activitat. Pedro, sembla que enganxareu bons dies després d'unes setmanes que suposo que estàveu amb l'all al cor, amb totes aquestes tempestes que han afectat també les Illes.
Sí, sí, la setmana passada estaven tots mirant la previsió constantment cada dia, ja vam veure que la Dana passava i pintava bé, hem estat en contacte sempre amb la Federació Balears de com veien el tema aquí, i sí, sí, es van tranquil·litzar molt quan ja dimarts es veia que es podria fer sense problemes.
De fet, ara estem en una temperatura agradable, la mar està molt bé i aquest dematí ja han pogut sortir a entrenar alguns equips de l'equip de Catalunya i està a tope, per demà comença a rematar la feina. Pep, Pedro, us moveu els dies de competició sempre per la mateixa zona o aneu canviant d'ubicació? Explica'ns una miqueta quina és l'àrea que us toquen a pescar.
Bé, en aquest campionat d'Espanya s'han delimitat tres zones que s'han triat pel seu criteri d'esportivitat i perquè siguin el més regulats possible. N'hi ha una molt a prop del club, aquí davant de la Catedral de Palma, i després les altres dues estan ja una mica més profundes.
cap en absurd de la veia, però sempre triant, intentant triar zones on totes les embarcacions, perquè són 22 embarcacions, puguin lluitar en les mateixes condicions. Pep... Sí, però hem de repartir les zones perquè no tendria sentit estar sobre la mateixa zona, les tres màniques, que encara que sigui...
se castigaria molt el país traient-la o tornant-la a l'aigua llavors se fan zones diferents i una mica que les 22 embarcacions tinguin possibilitat d'un fons igual per igualar les possibilitats de tots els competidors
Pep, com tenim el món de la pesca recreativa Balears? Veiem, per exemple, per internet, inclús molts youtubers i moltes coses que són de ses illes. Viviu un bon moment, tant dintre de la Federació Balears com tu creus de l'afició? Bé, aquí tenim els campionats dels pescadors esportius, que són un percentatge molt penit del volum de la pesca recreativa aquí a ses illes.
Aquí a les Illes, la pesca de Regueu, ja que són unes Illes, forma part fonamental de la cultura de la majoria de persones d'aquestes Illes. Estem parlant que un 10% de la població...
practica la pesca recreativa en algun moment durant l'any. Això la converteix en unes activitats més importants de les silles. Actualment estem vivint un bon moment perquè han creat per primera vegada aquí
un òrgan administratiu en el govern de les Illes Balears, la Conselleria de la Pesca, que és un comitè de cogestió de la pesca recreativa, i avui en dia tota la normativa, totes les noves propostes de canvis normatius de la pesca recreativa per garantir el futur d'aquesta activitat passen per aquest Consell Consultiu. Llavors, han creat tota una sèrie de noves normatives i creiem que estem vivint un bon moment.
i com ho viu un biòleg això de la pesca recreativa?
Bé, jo des de sempre m'ha agradat els peixos, òbviament, i va haver un moment que vaig decidir estudiar biologia, després vaig fer un màster en ecologia marina, després tot va venir lligat amb un doctorat en ecologia marina, i ara mateix m'ha dedicat a la investigació, diguem-ne, bàsica en ecologia de peixos. No faig pesca directament, perquè la ciència en pesca està més dirigida cap a l'institut oceanogràfic i diferents institucions que tenen aquestes competències,
Jo faig recerca i faig molt d'entendre com les poblacions de peixos responen, no només a les pesques, sinó a les canvis ambientals, per generar coneixement i que pugui haver peixos d'aquí 10 anys, però també hi hagi pescadors d'aquí 10 anys, perquè és una activitat molt important, no només cultural, sinó socioeconòmica. Per una altra banda, també són professors a la universitat en el grau de Biologia i, bueno, compagino molt bé les dues activitats.
Justament les Illes Balears deu ser un punt interessantíssim, perquè estem veient que les onades de calor marina, per exemple, és un dels punts que afecten més i això també deu tenir traducció a nivell tant de les espècies com, evidentment, de la pesca o de les temporades de pesca.
Bé, és que els problemes de pesca i sobrepesca estan bastant solucionats, principalment de l'àmbit científic, perquè s'han generat bones polítiques. A Catalunya també teniu un director general que ho vam fer molt bé els darrers anys. I és ver que ara són altres factors, com per exemple la sazonada de calor, el canvi climàtic, que estan posant en greu perill moltes de les poblacions de peixos de les nostres filles.
No només a través d'aquestes onades de calor, per exemple, a Mallorca, l'any passat vàrem estar 200 dies amb onada de calor, perquè no s'entenguem, amb temperatures superiors a la mitjana dels darrers 50 anys,
durant 200 dies consecutius. Això és una barbaritat. I clar, les poblacions estan responguent no només les natives, sinó també s'estan incorporant noves espècies, espècies invasores, que fan que la comunitat de peixos i en si tot el que els ambientes de pesca estigui canviant.
abans parlaves que la taula aquesta de cogestió us ha ajudat molt a especificar les normatives aquí a Catalunya, en Pedro també ho sap i n'hem parlat moltes vegades que s'està actualitzant o s'està fent més diferent la normativa de pesca recreativa a Balears en aquest cas aquesta normativa últimament també ha anat a incidir per exemple amb talles mínimes, amb vedes amb certes espècies?
Sí, exactament. Aquesta taula de cohesió el que proposa són eines per garantir que hi hagi peixos i pescadors, pescadors contents. Hi ha sectors, com el comercial, que per exemple van proposar tota una sèrie de...
de limitacions noves en quant a talles mínimes, per exemple la talla mínima del cap roig, no sé com es diu a Catalunya, però del cap roig, la cirviola, que són espècies recreatives molt importants i que se va volar posar un límit perquè s'entenia que els científics dèiem que s'havia d'augmentar una mica perquè no s'arribava a la talla de primera maduresa i els mateixos pescadors són els que ho han propodat i ho han entès i per això s'ha estipulat.
Per tant, quan seran de gestió de pesca, ja sigui professional o ja sigui recreativa, sempre és important fer-ho de la mà del sector. I particularment és important que la pesca recreativa, perquè el sector de la pesca recreativa no està organitzat com el sector comercial en cofredies i l'associació de cofredies.
és tot recreatiu, bé, hi ha clubs, clubs nàutics, però estem xerrant, per exemple, aquí a les Illes, que el 90% dels pescadors recreatius no estan associats en lloc. No saben res, perquè no s'entenguem. I és molt important crear institucions, hi ha molts òrgans administratius que no es permetin solucionar aquest gap per arribar al pescador recreatiu, i no només això, sinó que el pescador recreatiu també pugui fer arribar les seves opinions i pensaments en els gestors.
Tornem a la competició i ara amb en Pedro. Pedro, ens interessa saber quines perspectives teniu la delegació catalana. Com ho porteu? Bueno, expectatives màximes. Pensa que nosaltres des del 22 no hem baixat del pòdium i el pitjor resultat ha sigut una plata. O sigui que les expectatives i les il·lusions estan a tope. L'any passat van quedar campions per seleccions i aquest any tornem a repetir.
A tu tenim també competició o tu mires des de la barrera també com a organització?
No, jo veig els toros des de la barrera. Els animus de port, quan arriben a port, m'ocupo que tinguin tot el reflexeri, tota la logística preparada i que es haguin de preocupar només de pescar. Després, si hi ha que preocupar-se i lluitar amb els jutges per reclamar el que sigui, jo estic a la part logística i política per defensar-los i que es preocupin només de guanyar l'or.
I Pep, quants anys fa tu que ets en aquest món de la competició? En quant temps fa que rondes de campionats?
Bé, jo quan vaig néixer, mon pare feia campió d'Espanya de pesca creativa. Sempre he estat lligat en el món de la competició. I des de la primera vegada que vaig fer campió de Balears, quan tenia 11 anys, llavors he estat sempre lligat en el món de la competició. Vaig estar uns anys desconnectat una mica de l'embarcació fondellada, de l'embarcació fondellada, perquè...
Amb l'escompanció de pesca se matava el peix i en canvi hi ha multitud d'estudis científics que demostren que se pot capturar un peix i se pot amollar i que aquest peix sobreviu. Per tant, no fa falta matar un pell. Això no passa per la pesca submarina, no passa per la caça, però per l'escompanció de pesca...
I això m'apolava una mica en conflicte. Però de fa un parell d'anys se va canviar la normativa i ara és tota la normativa de pescar i amollar o capturar i suelta. I crec que la manera d'anar avançant per donar visibilitat a una activitat tan important com la pesca recreativa i les competicions, perquè el món de la competició és minoritari, però té molta cridada, molta gent se deixa en els campions, perquè no s'entenguem.
I és important inculcar aquesta pesca sostenible, aquest tipus de pesca més respectuosa, per seguir desenvolupant aquesta activitat. Doncs, Pedro, Pep, us desitgem molta sort als dos. Aquí no ens hi posarem amb qui primer i segon. Castigueu el pòdium tots, això com a mínim. Desitjar-vos molt bona competició des d'aquí, des de la Randa Mar.
Molt bé, moltes necessitats per donar veu i ho intentarem de posar al primer escaló i deixarem que el pet puxi al segon. Gràcies. Gràcies a vosaltres, que vagi molt bé. Deixem la pesca però anem a mirar peixos des del Mar Roig, Carles.
Doncs així és, Marina. Considerat un dels millors centbossejos del món, segons el llibre Hundred Dives of a Lifetime, de National Geographic, avui parlem del vaixell enfonsat més ben conservat de la història, el Tisselgorm.
El Tis el Gormès, un vaixell que va ser enfonsat durant la Segona Guerra Mundial al Mar Roig i que a dia d'avui és considerat com un museu sota l'aigua, cridant l'atenció de milers i milers de bussejadors any rere any.
Les restes d'aquest vaixell s'han convertit en un lloc de peregrinació per a tots els bussejadors del món. A mans dels naufragis de tot el món no poden evitar viatjar al mar Roig a Egipci una vegada i una altra per visitar aquesta meravella submergida.
Una sèrie de meravelloses casualitats i circumstàncies van convertir les seves restes en un lloc perfecte per a qualsevol tipus de bussejador. És per això que el Tisselgorm és, ara com ara, un dels millors naufragis per al busseig recreatiu a nivell mundial. Coneixem una mica de la seva història.
Durant la Segona Guerra Mundial, les tropes de l'eix havien ocupat la Mediterrània. Els submarins alemanys esperaven els convois dels vaixells de subministrament a l'entrada de l'estret de Gibraltar i els avions patrullaven des de les illes del sud d'Itàlia a la recerca de preses per atacar. L'única manera segura de revestir les tropes dels aliats del nord d'Àfrica era capgirant el continent africà i entrant pel Mar Roig.
Tant el subministrament de material com el de tropes es feia utilitzant aquesta ruta alternativa. El SS Tisselgorm surt del port de Glasgow el dia 2 de juny de 1941 en direcció a Alexandria i després de diverses setmanes de llarga travessia aconsegueix arribar a les aigües egípcies del mar Roig Sayastalmi.
Però no tot seria un camí de roses per al nostre protagonista. Un altre vaixell aliat realitzant la seva mateixa ruta havia xocat uns dies abans amb una mina submergida a l'entrada del canal de Suet impedint el pas dels altres convois.
El capità de l'SS Dieselgorm, William Ellis, rep l'ordre d'en Coral Vaixell en una de les zones segures establertes per aquest tipus de situacions al mar Roig egipci, la zona segura de la llacuna de Shab Ali, davant de la península del Sinaí.
Mentrestant, els alemanys no havien cesat en el seu afany d'interrompre el subministrament enemic. Els seus espies havien informat que el creuer més gran de la flota britànica, el Queen Mary, es dirigia carregat a milers de soldats al nord d'Àfrica i feia la mateixa ruta que l'SS Tisselgorm.
Un gran trofeu per a qualsevol dels pilots alemanys, hàbits de reconeixement i honors per la qual cosa havien decidit a lleugerir els seus avions carregant menys bombes i més combustible i així ampliar la redidacció de les patrulles.
La nit del 6 d'octubre de 1941, dos bombarders Henkel, de patrulla per la zona buscant el Queen Mary, albiren els llums d'un vaixell i decideixen deixar anar les seves bombes entrant a una de les bodegues de municions del Tisselgorm i enfonsant-lo en pocs minuts, juntament amb nou dels seus tripulants. Parlem ara una mica del busseig que es pot fer a l'SS Tisselgorm.
Els naufragis atrauen els bussejadors i probablement es deu al misteri que s'amaga després de l'enfonsament d'un artefacte que va ser fet per sorar i navegar. Si afegim una tragèdia i alguns problemes històrics, té tots els ingredients per convertir-se en un lloc de busseig que atraurà molts bussejadors.
Després de gairebé deu anys descansant sota el mar, una expedició del comandant Jacques Cousteau investigant el naufragi, després d'entrevistar uns pescadors de la zona, va obtenir l'oposició aproximada del lloc de l'enfonsament. Avui dia, el naufragi del Cisargorm és tan popular que no pots dir que has estat al nord del mar Roig i no hi has bussejat. La gran majoria de vaixells d'expedicions de busseig que actuen al mar Roig realitzen una gran quantitat de rutes a l'àrea que inclouen una visita al naufragi.
El vaixell es troba a 32 metres de profunditat, en un fons sorrent, a prop de l'escull. Les parts menys profundes del naufragi tenen entre 16 i 18 metres de profunditat. La immersió no és difícil, però no s'ha de considerar com un lloc per a principiants, perquè algunes de les seccions més icòniques i interessants del naufragi estan sota la coberta, a la bodega, cosa que implica bussejar sota el sostre.
Les motocicletes i els camions en càrrec reconeixibles són unes de les vistes més impressionants d'aquest lloc. N'hem vist moltes imatges, però contemplar-los personalment és inoblidable. La vida que pots trobar en aquest naufragí és abundant, amb molts peixos lleó que omplen les parts ombrejades del naufragí. Els grans peixos cocodril es veuen fàcilment a la coberta.
En el Cisergorm, si bé la fauna no és el més destacable, sí que hi ha residents molt interessants. Podem trobar-hi tortugues, peixos ratpenat, anèmones, corals d'ous, corals durs, barracudes, invertebrats i molts, molts, molts nudibranquis. La visibilitat és bona, segons la temporada, oscil·lant entre 18 i 30 metres.
La càrrega és un autèntic museu submergit. La facilitat d'accés a les seves bodegues, la possibilitat d'anar passant d'una a l'altra mentre n'observes el contingut i la varietat, han convertit aquest naufragi en un museu submergit sobre la Segona Guerra Mundial.
Quan baixes el vaixell i el veus per fora, pots veure els canons antiaeris perfectament conservats encara al seu lloc. També una locomotora i les destrosses de les bombes i els tanks Brent Boom Carrier de suport a la infanteria resten penxant l'aire mostrant les seves cadenes.
Des d'aquí podem començar a introduir-nos entre les files de camions i motos, arribar al magatzem de rifles i també parts d'avions com ales que encara es conserven. A la bodega número 2 hi trobem més camions i també hi podem veure motocicletes BSA M20, que van ser assignades al maristat de camp Auchinleck, que estava a càrrec de les tropes britàniques que lluitaven contra Rommel.
També hi veiem les G3L, dissenyades específicament per ser utilitzades al desert, i les Norton 16H, totes unes relíquies enfonsades que es troben tal qual es van enfonsar. També podem veure camions Bedford, construïts per aprovisionament de tropes, els morris comercials per al transport d'artilleria i els més grans, els forts i els Tilling Stevens, que també els podem veure dins del Fisselgorm.
motocicletes, camions, locomotores, tancs, tot plegat, un tros de tresor enfonsat sota el fons del Mar Roig, com hem començat dient, un dels millors delictes de la història dels vaixells enfonsats.
I amb aquest viatge pel Mar Roig arribem al final d'aquesta primera hora d'Arrandemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Ter Ortega, el ple de Tarragona aprovat per unanimitat l'ampliació de la tarifa social de la brossa. La consellera d'Hisenda i Jabel Mascaró s'ha mostrat orgullosa per la unanimitat assolida. El portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, diu que és una mesura que amplia drets i multiplica per set l'impacte sobre les persones. Hi ha alguna reducció, com és la de la deixalleria, que s'hauria i, de fet, s'haurà d'anar incrementant. És un salt important econòmic
i hem passat una taxa que impactava segur en 700 famílies a una taxa que impactarà segur en 700 famílies però pot arribar fins a les 2.800. La declaració de transfuga de l'exconsellera de Junts, Elvira Vidal, ha dividit les formacions polítiques en el ple municipal. El partit liderat per Jordi Cendra registrava ahir la petició en base...
el pacte contra el transfuguisme. Avui, Sendra ha aprofitat el debat d'una moció defensada per Vidal per combinar la resta de grups a complir el pacte signat a Madrid. Perquè això no va de legalitat, va de moralitat, va d'ètica política, va de democràcia, de respecte als vots dels ciutadans.
I aquesta ha estat la resposta que donava Elvira Vidal. Va ser el primer que va inaugurar la sessió electoral de dintre de dos anys. Ha prosperat la moció que Elvira Vidal defensava on demanava que Caridad Barraquer fos reconeguda per la seva tasca en la salvaguarda del bosc de la marquesa.
I l'alcalde de Tarragona considera que el Premi Consejo Superior de Deportes 2024 atorgat a l'Ajuntament de Tarragona és un reconeixement a la capacitat organitzativa de la ciutat. Rubén Viñual es assegura que és un orgull perquè demostra que Tarragona és una ciutat que estima l'esport. És un reconeixement genial per la ciutat de Tarragona, és un orgull per a tots els tarragonins i tarragonines. L'esport, com ja sabeu, és un dels motors que hem volgut que mogui la nostra ciutat.
mou persones, mou valors, mou economia, i, òbviament, això no seria possible sense el gran, gran, gran treball de tot el personal de Tarragona Esports, que li fica passió, li fica cor, i de totes les entitats, clubs, federacions, personal voluntari, que fan possible que Tarragona cada dia sigui un escenari esportiu obert a tothom. El guardó reconeix l'Ajuntament Tarragoni com l'entitat local espanyola que ha contribuït més a la promoció de l'esport. Les notícies a www.tarragonaradi.cat.
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Arrandemar, una segona hora on parlarem de la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins. Després participarem d'alguna manera al Calamarenys. Anirem a surfejar d'una forma bastant diferent del que coneixem o es fa habitualment,
I acabarem el programa avui fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
I avui volem fer una aturada al cram a la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins per conèixer si ja han nascut totes les tortugues de les postes que hi ha hagut aquest estiu a la costa catalana, Carles.
Doncs sí, avui fem parada al CRAM, la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins, per posar-nos al dia amb ells sobre les darreres intervencions que han pogut tenir per fer una miqueta de balanç sobre les postes d'aquest estiu al litoral català i com han evolucionat aquestes, així com també conèixer de primera mà alguns dels projectes que tenen entre mans. Lucía Garrido, cap d'àrea de la Clínica i Rescat del CRAM, bona tarda i gràcies per acompanyar-nos aquí a la Randa Mar. Hola, bona tarda, encantada.
Lucía, catalana ha estat aquest estiu a nivell de postes. Han tornat a haver-hi força tortugues amb postes d'ous aquí a les costes catalanes? Pues este año ha sido el año que más nidos ha habido hasta ahora, por lo menos conocidos. Hemos tenido 11 nidos en las costes catalanas. Todavía estamos en época de riesgo de que haya algún nido esporádico, que es alguna eclosión de neonatos de un nido no identificado, como ocurrió hace poco en Ares de Mar. Pero bueno, estamos hablando de un año con bastante movimiento a nivel de nidificación.
Si bé és cert que l'any passat potser no n'hi van haver tantes, sí que fa dos anys em sembla que també n'hi van haver bastantes, unes deu postes, o sigui que un número similar. A què és degut, no?, que tornin i per què tornen aquí a les costes catalanes?
Todavía es una hipótesis, pero bueno, la hipótesis que más fuerza toma la comunidad científica es que estos animales van buscando temperaturas de incubación de los huevos más adecuadas, que son más frías en este caso, porque el sexo de las crías se determina en el segundo periodo de incubación. Entonces están variando sus áreas de incubación natural, que son más las zonas de Grecia y Chipre, yendo a zonas más frías como podría ser el litoral catalán.
11 apostes aquí a la costa catalana, ja han nascut totes? Ja han sortit totes? Todos los nidos, sí, han sido ya... Bueno, algunos de esos nidos lamentablemente no han tenido éxito por tema natural o por tema... Hubo un nido que fue hallado por la ciudadanía, que por eso es muy, muy, muy importante que cuanto más se conozca sobre la nidificación...
Más ayuda a identificar un raso de tortuga, un posible nido y todo. Pero de los nidos que había, todos ya o los del Delta ya han nacido y los otros nidos que estaban fuera del Delta o han nacido o no han sido viables. Pero si no, no hay ningún nido conocido que esté a la espera de nacimiento actualmente. Entenc que la majoria o tots els heu custodiat des del cram i també heu fet algunes postes al cram. També heu incubat alguns ous vosaltres al cram.
Nosotros, bueno, junto al CRAN, junto a la Universidad de... vamos con el Grupo Beta y Forestal Catalana, son los encargados principalmente del nido. El CRAN da soporte tanto a la hembra como a las crías y a la incubación de huevos. Ese año se han incubado solamente unos nidos en concreto porque se quería... en Cataluña se busca naturalizar lo más posible la...
el evento de nidificación completo y sí, los nidos que hemos tenido en el crán ya han nacido y ya se han liberado las tortugas y están en su medio, que al final la finalidad de todo esto es que puedan volver al mar y seguir la biología natural de la especie. Clar, perquè de totes les que hi ha, de totes les que neixen, al final molt poquetes arriben a l'edat adulta, molt poquetes aconsegueixen arribar a fer-se grans.
Sí, se considera que uno de cada mil huevos es el animal que llega a la edad adulta, pero aún así los primeros años de nidificación se consideran los años perdidos, son unos años que no hay mucha información y eso también da pie a la importancia de estos eventos, de estudiar qué está ocurriendo, cómo son estas...
Estas neonatas a l'inicio y luego también poderlas marcar con satélite, en el caso de hacer un proyecto jet starting, que luego salgan con más tamaño y más peso y ver qué ocurre con estos animales, ya que tenemos la suerte de que vienen a nuestras postas a hacer nidos, pues saber conocer científicamente qué ocurre luego con estos individuos. Les tortugues s'han posat cada any o cada dos anys, o és per això potser que l'any passat no n'hi van haver tants i fa dos sí? Això és possible?
Sí, es muy buena pregunta. Se considera que lo más habitual es que lo pongan cada dos años. Por eso, en principio, el año que viene debería ser más tranquilo, igual que fue en el 21... No, perdón, en el 20, el 22 y así, y el año siguiente vuelve a ser movido. Pero como son animales que todavía no están...
No tenim en Catalunya ni en Espanya un nivell de puestes que ja estan en els animals habituats a posar aquí. Són tortugues, estan canviant els seus hàbits, no se sap amb certesa què va ocórrer l'any que ve, però en principi sí que és viano, és cada dos anys la puesta de les tortugues marines és el més freqüent. Perquè teniu constància d'algunes de les que han posat els ous aquest any que fossin les mateixes, que van venir fa dos anys?
Sí, la de San Feliu de Guiso fue la misma de hace dos años de Begur y luego además es muy curioso este animal porque después también ha hecho los dos años y se hizo puesta después en Comunidad Valenciana. Entonces, bueno, es muy curioso que haga puestas en el norte de Girona y luego se vaya a la...
De hecho, la Comunidad Valenciana un año sí que era más, creo recordar que era más castellón, pero este año fue en Valencia, Valencia, que realmente es un animal que es muy particular. Por eso también la importancia de conocer más sobre estas hembras, si tenemos la oportunidad de marcarlas con satélite, obtener datos genéticos, analíticos y todo para ver un poco qué está ocurriendo y poderlo estudiar.
Heu pogut identificar... Heu identificat alguna, vull dir, però heu pogut geolocalitzar-les, posar-les i satèl·lits per veure com es mouen, amb alguna de les que hagi posat-ho? Sí, este año se han puesto dos satélites en dos hembras y por eso pudimos ver que esta de San Julio de Guisos fue luego a hacer la apuesta...
a Comunidad Valenciana. Y de hecho, no solo te permite el poderla seguir, sino avisar a los compañeros de otras comunidades de que el animal está cerca de costa y así conseguir que se conozca que va a ser nido y, bueno, que nos aporta mucha información. Ehm...
Vosaltres també ateneu a tortugues que tenen, no només les que voneu, sinó també a tortugues que podeu rescatar o que, per exemple, queden atrapades en cerces de pesca. Hi ha hagut bastants emmallaments últimament de tortugues, és un dels perills més greus que poden patir?
Pues este verano realmente ha sido muy activo a nivel de entrada de tortugas, en lo que va de verano han entrado once tortugas, que realmente es bastante para el periodo estival, es un periodo que suele ser más tranquilo a la hora de entrada de animales, o sea, en temporada fuerte es principalmente el invierno, y de las once tortugas, nueve han sido animales que venían enmallados, o venían enmallados o bien se han enmallado, como en el caso de las laud, que aunque no han venido al centro sí que las hemos atendido, pero ha sido un verano con bastante movimiento y bastante atípico.
Les xarxes fantasma són potser una de les principals perills que tenen aquestes tortugues? Sí, sin duda. Les tortugues aprovechan elements que estan en superfície, tanto para buscar alimento como para salir a respirar, porque pensar que en el mar si sales a respirar debajo de algo eres menos susceptible a la interacción con embarcaciones o a la depredación, entonces siempre buscan zonas...
Y en esas zonas a veces se mallan los animales porque, bueno, empiezan a buscar alimento o a moverse y quedan enmalladas. Entonces, que haya redes fantasma a la deriva, sin duda a estos animales no les aporta ningún tipo de beneficio, sino que es una de las principales causas de enfermedad y de mortalidad.
De fet, vosaltres també teniu a marxa el projecte Favomar, si no m'equivoco, en col·laboració amb les embarcacions pesqueres, suposo que també per conscienciar i parlar amb ells de primera mà totes aquestes problemàtiques i saber també com actuar en alguns casos, no?,
Sí, sin duda. Los pescadores además son los mayores interesados. Bueno, primero que ellos trabajan en el mar, están todos los días en el mar y son nuestros ojos también en el mar. Y muchos de ellos cuando saben cómo actuar, cuando capturan diferentes especies, sin duda lo hacen. Están muy implicados en la recuperación de animales marinos.
Y bueno, realmente es un proyecto que es muy bonito porque es conocer y compartir con ellos lo que está ocurriendo en el mar y cómo podemos ayudar a disminuir las problemáticas. Et volia preguntar també per aquesta intervenció que heu tenit aquest estiu, amb aquesta tortuga llagut, no? No és de les més complicades?
comunes de veure, de fet costa, no? De fet, veure-les aquí a Madrid però hi són, les tenim com va ser aquesta intervenció i no sé si és curiós de veure si més no
Sí, sí, es algo que realmente no nos esperábamos en absoluto, porque todo empezó este verano con un vídeo de una laud que nos mandaron cerca de... también cerca del estatiz que había salido a respirar. Ya es muy atípico tener observaciones de estos animales, si sabéis, una de las tres especies de tortugas marinas que están en el Mediterráneo, pero sin duda es la menos frecuente y menos frecuente que se acerque a costa, por supuesto. Y al final, bueno, nos dieron un aviso...
un sábado de una tortuga en Port de la Selva que se había enmallado. Cuando estábamos activados para este aviso, esto era en alta mar, pero al final, por el bienestar del animal, los mosos y hayan rurales que estaban en la zona fueron los encargados de desenmallar ese animal porque era una situación rápida. Y luego, tres o cuatro días después, el miércoles, nos avisaron de otra tortuga en Culera que también se había enmallado dentro del puerto de Culera. Al principio pensábamos que era el mismo animal que el Port de la Selva por la
poco habitual que es tener la UD en cada de nuestras costas, pero pudimos comprobar por fotoidentificación que era otro animal, por lo cual ha habido dos animales, dos tortugas la UD enmalladas por la misma zona y este animal hicimos una asistencia en el crán, desenmallándola, poniéndola a medicación y ayudándola a salir a libertad, a su medio, pero bueno, presentaba diferentes patologías y finalmente al cabo de dos o tres semanas apareció fallecida en las costas de Francia.
si més no curiós, almenys dos exemplars tan seguits, amb poc temps i amb la poca freqüència, que no és gaire habitual veure-les. És algo bastante curioso, por eso a nosotros, de hecho, nos sorprendía mucho que fueran, vamos, dábamos por hecho que era el mismo individuo hasta que comprobamos bien por fotodidentificación y vimos que no, que se trataban de dos individuos diferentes, pero en un periodo de tiempo mínimo, en una misma zona, entonces, bueno, que...
Hemos tenido el caso de las móbulas, que parece que ya son unos animales que se han quedado en el litoral catalán, sobre todo, y que van a ser bastante frecuentes. Lo mismo ocurre, no sabemos si va a ocurrir lo mismo con la laud, pero a lo mejor estamos ante una especie que también va a aparecer más en las costas. Los próximos años lo dirán, la verdad es que ya estamos en un momento que...
Que bueno, que cualquier cosa que pase puede ser posible porque realmente no está el tema del cambio climático, las adaptaciones al medio y todo y los animales están adaptándose a las nuevas situaciones. El cas de les mòboles també és un cas bastant curiós, no? Aquest any hi ha hagut moltes aparicions d'aparaments d'aquesta espècie. Suposo que tampoc encara se sap ben bé per què apareixen o per què venen fins tan a prop de la costa.
La causa de por qué hay varamientos es una causa multifactorial. Al final las necropsias que se han ido haciendo tanto en Cataluña, Comunidad Valenciana, Andalucía y Murcia no han dado ningún resultado concluyente. Son multifactoriales a nivel de reproducción, disminución.
en el sistema inmune y diferentes enfermedades, pero no hay una única causa de por qué varan estos animales. Y en el caso del aumento de estos individuos, que cada vez hay mayor número de avistamientos, se cree que es por un tema también de adaptación y migración y que puede ocurrir que del 2024, que tuvimos solo un caso de varamiento en Calafel de Móbula y luego un caso de interacción pesquera en Calafel,
Lliu de Guisuls, creo recordar, a este año que ha habido 11 varamientos de móbula en Comunidad Valenciana, digo en Comunidad Catalana, en Cataluña y 30 en total en España, los números se han incrementado de una manera exponencial. Entonces, 2026 es una incógnita, pero sin duda vamos a estar todos bastante preparados, sobre todo a partir de final de la primavera, de mayo, que en los dos años ha sido la época de más actividad.
i la causa és desconocida, però al final és multifactorial. Entenc que aquests animals ja hi eren al Mediterrani, simplement ara s'han apropat més a la costa i hi han hagut més braments, o sí que també potser hi ha més individus que estan optant per venir aquí al Mediterrani i sí que abans hi eren, però ara potser ja n'hi hagi més?
Están aumentando el número. Sí que eran en el Mediterráneo, pero es verdad que no eran habituales en las costas del litoral mediterráneo español. Y de hecho, esto lo sabemos principalmente hablando con pescadores o con grupos científicos que se dedican a avistamientos, no se avistaban. Era muy, muy, muy extraño avistar móbulas. Se avistan además fácilmente porque tienen un comportamiento de salto en la época reproductiva.
Bastante visual y era muy, muy, muy poco común. Y ahora, sin embargo, este año en las costas del Garraf, por ejemplo, el número de avistamientos ha sido tremendo. Entonces sí que, bueno, sin duda está aumentando el número de animales, de individuos, por lo que creemos que también eso favorece el número de varamientos porque al final a más individuos hay más facilidad de que estos individuos al final se acerquen a costa. También son cosas que pueden ser desconocidas para ellos, tema de corrientes, profundidades y todo, y pueda facilitar el varamiento.
que realmente es una de las peores actuaciones que hay porque son animales increíbles y verles varados y tener que estudiar, me refiero que al final la mayoría de varamientos además lamentablemente no acaban con un éxito de reintroducción en esa especie porque son animales que se estresan muy fácilmente y el hecho ya de varar va en contra de su estado fisiológico, de su salud, pues bueno, parece que puede aumentar también eso por el gran número de individuos que se están avistando.
Doncs, Lucia Garrido, cap de l'àrea clínica i rescat del CRAM, moltíssimes gràcies per haver estat amul·ladat avui aquí a la Randa Mar. Seguirem pendents també de com evoluciona aquest fet de les mòboles, que també ha estat curiós, si més no, aquest any aquí a les nostres costes. Moltíssimes gràcies i fins la propera. A vosaltres, merci.
I ara anem cap a les costes del Maresme perquè estem molt calamarsers aquests dies, ja que des de Ràdio Arenys sovint ens informen de qüestions relacionades amb el seu producte autòcton estrella, els calamars. Però encara n'hem parlat una estona i en calma amb l'impulsor d'aquestes jornades anomenades calamarenys. I ara ha arribat el moment, Oriol.
Doncs sí, avui el que volem fer aquí a la Randa Mar és parlar amb més profunditat del Calamarenys, perquè ja estem immersos des de l'Arenys de Mar en aquestes jornades, en les jornades del Calamarenys, i per això el que volem fer és comentar-ne, és ampliar informació, i tenim aquí els estudis amb nosaltres el Joan Major. Joan Major, bona tarda. Bona tarda, diguem. És un dels impulsors, l'impulsor d'aquest Calamarenys, Joan. Bueno, participat.
Ja he participat. Com està anant, com està anant? Portem ja uns dies de Calamarenys, de moment com va tot? Jo crec que va molt bé, tota la restauració crec que estan bastant contents. Cada any agafa més auge i això, i crec que la gent ja se'n dona compte que és un producte que es té de potenciar.
La setmana passada es va fer, ja a part de la presentació, també la mostra, la mostra gastronòmica a la llotja Vella. Com va anar aquest acte? Molt bé, molt bé. Jo em pensava, feia una miqueta fresqueta, pensava que no vindrà gaire gent, però sí, sí, va vindre molta gent, molta gent.
Perfecte, i ara ens queden altres actes destacats cap al 24, que sí que el 24 d'octubre tenim un show cooking i el sopar popogar va ser com el dia gros, no? Exacte, sí, una mica gairebé al final, però vull dir que...
Bé, és una cosa que cada any s'ha fet i crec que ho tenim de continuar fent, no? Com serà aquest sopar popular? Què en sabem? Bé, de moment sabem que serà una fideuà, una fideuà de Calamà, i de primer hi haurà algun altre plat de primer,
i un postre. Segurament n'hi haurà postre també i tot. Fantàstic. Home, és un sopar destacat, no? Jo recordo que el Calamarenys té 30 anys, és una de les activitats centrals, té molta tirada aquest sopar. Sí, ningú s'ho esperava quan vam començar les jornades gastronòmiques del Calamat, perquè llavors en aquella època hi havia el Miquel Rovirola, d'alcalde, el senyor Benet Maimida estava de regió de turisme,
i ens va reunir a tots els restauradors i llavors vam dir, bueno, a veure quina jornada podem fer, perquè dèiem, la gamba, la gamba és molt cara, que d'això, i aquí en el Maresme tenim un calamar que és excepcional, i llavors vam dir, el calamar, provem el calamar, va, fem el calamar.
A part que jo estava molt aficionat a pescar el calamar, i sempre m'ha agradat, i d'això vam fer el calamar. Llavors, tota la gent que s'hi va implicar, el Dani d'aquí, que hi havia al restaurant a Pampa, el Josep Danés, el Maria Lluïsa, que ja no hi és, tampoc ens ha deixat, vull dir que segurament el senyor Pinya, que era per mi la meva madreta, sempre ho he dit,
i, bueno, crec que va ser un èxit total de tota aquella gent que hi vam, llavors, apostar-hi pel calamar. I crec que també una part de l'èxit és el nom, eh?, el fet d'ajuntar calamar, arenys, calamarenys, queda com molt rodó, no? Sí, bueno, llavors d'allò vam fer un concurs i tot, a veure si vam fer d'allò, a veure qui presentava el d'això, i si no recordo malament, era un noi que treballava llavors a l'hotel Carlos Primer, el Carlos Quint,
i va treure el nom de Calamarenys i se'n van donar un premi, que van fer premis i tot i d'allò, i bueno, va ser un èxit, no?, Calamarenys, no?, llavors tothom vam escollir el Calamarenys i el Calamarenys va ser. I tant, no?, i a més a més, home, 30 anys es diu aviat, eh?, Déu-n'hi-do.
I recordo també que encara ho feu, eh? Teniu uns adhesius que són uns calamars que la gent se'ls pot posar al cotxe, com aquella moda del burro català i del toro espanyol. Doncs aquí Arenys hi havia el calamar d'Arenys, encara hi és, de fet. Sí, encara existeix el calamar d'Arenys i per molts anys pugui durar.
Senyal que és bona senyal, no? I tant, no, no, i de fet a la presentació d'aquestes jornades el regidor de l'àrea, el Ramir Vidal, ho deia, deia que, home, que costa, costa trobar jornades gastronòmiques a altres municipis, a altres indrets, que durin tants anys, són 3 dècades, són 30 anys...
Això implica un esforç, implica participació dels restauradors, que han de destinar-hi recursos, que a unes jornades que durin tants anys no és fàcil. No, no és fàcil i hem d'agrair tots els restauradors i tota la gent que està implicada en el Calamarenys perquè es té d'agrair que comporta una altra feina més extra de la restauració. Llavors també hem fet diversos plats, no sé si recordareu,
En canvi, això no ha tingut tant d'èxit. No sé si per què... A veure, no ho entenc, eh? Però... Tu has provat el Cali Sarenys?
el Calís Arenys no, què és això? Ho veu? Explica'l. Això ho vam fer la presentació i tot, que per cert va vindre la Carme Roscalleda i tot, allò aquí al Calissai, és una mica de llet condensada, un ratxet de Calissai, perquè Arenys ja tenim el Calissai, encara que ara no es faci aquí Arenys, però bueno. Encara fa olor, l'edifici del Calissai, quan entres encara fa olor. Una mica de canyella, el cafè, una mica de la llet condensada, que ja ho he dit,
i una mica d'espuma de llet, i a sobre unes gotes d'allò de canyella. És com un cigaló, un carajillo, però de calçai. I això es va poder instituir com el típic carajillo d'Areny, però no ha acabat de triomfar. No, perquè no ha acabat de triomfar perquè no ens hi hem posat també potser massa...
Massa en sèrio, no? Perquè jo crec que si volguéssim a tots els bars i els féssim i d'allò, jo crec que és una cosa que agrada, eh? Que agradaria. És igual com el plat d'Arenys, no? El plat d'Arenys. Bueno, quan vam fer els 100 anys d'Arenys i llavors vam fer d'allò, perdó, el rap. Sí? Bueno, d'allò, els 100 anys. I llavors vam dir, bueno, traiem un plat d'Arenys, no? I llavors vam muntar el Toni que estava allà de cuiner aquí en el mot,
i un servidor, i dos més, que no recordo qui eren, no sé si érem dos o tres o quatre, llavors vam fer un plat aquest que vam dir, bueno, farem el plat d'arenys. Llavors el plat d'arenys, com que als 100 anys vam fer rap, dic, bueno, farem rap, doncs farem rap, no? Llavors és una bitxa suà, una bitxa suà, jo t'explicaré més o menys, que molta gent dirà què és això una bitxa suà, no? Bueno, és una crema de porros, amb allò ben suau,
Llavors, en el fons d'un plat d'allò, els rapes a la planxa, molt senzill, unes gambes d'arenys al costat, i llavors també una mica de puré de pèsols, que és d'allò del maresme també, no? Llavors, per sobre una mica d'oli de gamba, i que era un plat perfecte i molt fi, molt sa. I això és el plat d'arenys? El plat d'arenys, sí. Que tampoc se'l coneix gaire.
Crec que només el fem a Camp Major. A Camp Major i prou. Crec, crec, eh? M'agradaria que es fes a tot arreu perquè si ho vol algú i ho vol sapiguer i d'això, jo em comprometo a ensenyar-los a fer. Que a vegades potser el que cal és, com passa amb el calamarenys, que la gent s'ho creu, s'ho fa seu, i participa i col·labora, potser amb aquest cigaló d'arenys, amb aquest plat d'arenys, també falta aquest punt, no? Que la gent se'l faci seu i llavors el demani i els restaurants el facin.
Sí, perquè ho vam fer en el món, i llavors vam fer una invitació, recordo jo, que érem 20 o 25, i tothom el va trobar boníssim, però llavors dic, bueno, és que la gent no el vol fer, perquè si volem un poble amb identitat, tenim de fer coses nostres.
Llavors vull dir que podríem, recordant a la gent que vam començar aquest projecte i no hi són, i més que res recordar-los, que tots aquests plats al final donen un nom al poble. Mhm.
Llavors jo crec que és una cosa, que és un plat bo, que és un plat que tenim a Arenys i que es pot promocionar molt bé encara, eh? I tant, és important això que dius, eh, Joan, per fer poble, per ser únics, hem de fer coses úniques. Exacte, exacte. I que en tenim, a Arenys n'hi ha, parlem del que la Marenys, però hi ha les gambes, hi ha el peix d'aquí, sobretot, i no només peix, eh, vull dir que... No, aquí al Maresme tenim una qualitat amb els productes excel·lents.
perquè si comencessin a anomenar la mongeta de ganxet, el pèsol de llavaneres, el peix d'arenys, el calamar... Vull dir que tenim els bolets, els bolets com aquí a la serralada aquesta d'aquí al contorn del Maresme, són ideals, no tenen el mateix sabor que els altres d'allò. Desgraciadament també et diré que parlo de sabor. No, n'hi ha pocs, però quan n'hi ha tampoc la gent ho sap apreciar. Això és veritat.
Això és veritat, això és veritat. Jo sempre dic que de 100 persones que vagin a un restaurant, només 4 o 5 s'han sabut que han menjat, eh? Ja, això passa. I vostè també la presentació, ho deia, Joan, si és un bon any de volets, és un bon any de calamars. Sí. Aquest any sembla que és un bon any de calamars, també és un bon any de... Ha sigut un bon any fins ara. Fins ara? Sí. Ja s'ha estroncat, això. No, no s'ha estroncat. A veure, s'ha estroncat uns dies. Ah, bé. Uns dies, sí. Saps per què? Perquè el temps canvia. El temps canvia.
Fins que no plogui i plogui bé aquí al Maresme, no s'agafaran calamars perquè llavors tornaran a sortir els bolets. Em diràs, estàs boig. Si no sembla que llegui gaire. Si no diguis que d'allò. Doncs és així. És així. Mira, ara vinc de la subhasta del peix i precisament ho parlava amb els pescadors. Què, com han anat els calamars? No n'hem agafat, no n'hem agafat. Pocs, pocs. I tothom diu poc.
Però quan se senti el temps, que sabem que se sentarà d'aquí 3-4 dies, i la Lluna és dolenta, aquesta Lluna és dolenta, quan canviï la Lluna, serà molt més bo perquè l'abans. Perfecte, doncs així ho tenim solucionat. Sí, sí, sí. Per cert, anar a buscar volets, més o menys en sabem tothom, també té el seu secret, això és veritat, però pescar que l'abans és molt més difícil. Com se fa això? No, bueno, ja saps tu com se fa això. Ho sí, però vull que m'ho expliqui. Que tu n'hi has agafat, eh? Sí, cert, però vull que m'ho expliqui.
Bé, és un tros de plom amb bams forrat amb uns fils de diferents colors i m'obre'l com si fos un peix. Això és una putera. Això és una putera. I llavors hi ha el pajarito aquell que és com un peixet petit amb unes punxes que es posa a la meitat d'una brassa de...
de la putera, i també s'agafen, que se sembla un peixet. I allò es mou dintre l'aigua i s'agafen. Es pensen que és un pell i s'agafen el d'allò. Ja està, vull dir que és molt fàcil a pescar el col·lemà, eh? Sí, no, no, fàcil és. Recordo que has d'anar fent així amb la mà amunt i avall. Anar fent botifarra, no? Sí, anar movent el braç amunt i avall, a veure si pesa una mica més del compte, això vol dir que n'hi ha un. Exacte. Exactament.
I llavors tirar seguit. No el pots deixar parat perquè se te'n va. Clar, no pots parar. No pots parar de tirar amunt, tirar amunt, tirar amunt, i al final quan el veus arribar, allò és molt millor que trobar un roball. És molt millor. I llavors que t'esquitxi la cara.
Veure, això els rovellons no ho fan. Però clar, això pot passar trucant-se d'un calamar. Molt bé. S'han de pescar per això, vespre, vespre nit, no? Sí, sí, sí, al calamar normalment de dia també s'engafen, eh? No s'engafen tant, però al vespre nit és quan amb el llum encostes el peix i es venen al calamar i s'emolen a sota el llum i llavors és quan els enganyes i els pots agafar.
Doncs, Déu-n'hi-do, aquestes jornades del Calamarenys estan molt vives, molt arreglades aquí al nostre municipi. Celebrem que sigui un bon any de Calamars. Joan, ja que et tenim aquí a l'emissora, també volíem parlar una mica del Club de Pesca Maresport. Estem parlant de pesca, estem parlant una mica de topogat. Deixem una mica de banda el Calamarenys, perquè ets president també del Club de Pesca Maresport.
Maresport i aquests darrers dies s'està parlant bastant del port, de les infraestructures del port, de la remodelació o no del Vic de Llevant amb la construcció del que em diuen un martell, una zona que fa més estreta la Bucana, diuen per...
per millorar la situació de les aigües internes del port en temporals de Garbí. Bé, no sé, des del Club de Pesca Maresport, vosaltres que teniu forces embarcacions i entreu i sortiu per aquest port cada dia, quan convé, teniu alguna posició? Què és el que en penseu d'aquesta infraestructura? Bé, a veure, jo crec que és una equivocació molt gran fer aquest martell,
Crec, perquè no pel Mar Esport, perquè al final el Mar Esport tinguis en compte que són embarcacions petites. Amb el temps ja normalment no sortiran, però sí que les embarcacions grans...
quan giren al punt del moll, ara actualment n'hi ha 4 metres, 4-4 metres i mig d'allò. Si ve un temporal, com ara fa temps que no n'hi ha cap, allò, al pujar i baixar del barco, si té una quilla molt, bastant d'allò, se pot tocar terra i volcar. Llavors, què va passar fa 50 i escaig d'any? No, 50, ja no en recordo. 55. Bueno, llavors va passar això. La gent que es va voler aguantar per fora es va salvar.
La gent que va voler entrar al moll és molt difícil amb un temporal de mitjorn d'allò que entris al port. És molt difícil. Mira, això jo recordo sempre, jo vaig bastant a pescar i me'n vaig cap allà avant, no? I quan bufava allà avant, allà a Sant Feliu, allò, Lloret, Tossa...
per allà davant vaig a pescar, no? Llavors, quan hi ha la banda llevant, quan entra, quan bufa la banda llevant, tu no domines el barco, eh? Els cops de mar que et dominen el barco, no tu. Llavors, quan arribes d'aquí al Tordera, ja dius, ara ja estic salvat. Ja canvia totalment el temps i la mar. És diferent. És diferent. I aquí, quan és un temps de mitjorn, o mitjorn, o llevant, és molt dolent, aquí, a l'entrada del port. I llavors, el girar, el virar cap a entrar al port, és quan agafa un cop de mar que et tomba. Com?
I això, el martell, no ho sublocionaria sinó que ho empitjoraria? Jo crec que ho empitjoraria. No crec que hi hagués cap barca de gran que pogués entrar al moll. Mira què et dic. Voldria més que s'aguantessin per fora embestint el mar.
Això els tècnics en saben més que nosaltres, no? Jo dic la petita opinió que tinc sobre la mar, no? No, no, home, de fet, el club nàutic també és de la mateixa opinió, l'altre dia també a l'emissora ho comentaven, que tot plegat és una animalada, fins i tot deia, el Carles Obaco utilitzava aquestes paraules. Sí, bueno, en realitat és veritat, que llavors aquí el que es tenen de posar... Mira, ja t'he dit abans, el Mar Esport són embarcacions petites i en mal temps tampoc no sortiran, no?
Sempre hi pot haver algun... Si a vegades és que quan el temps t'agafi fora i haig de tornar. Exacte, no? Si ho tens quan ets a terra no surts. Però bueno, ja ho veus amb el vent, a veure, més o menys el que té una embarcació, més o menys el temps, tens de fer molt de respecte, sobretot al vent, i la mar tens de tindre molt de respecte, i crec que la gent ha de ser conscient que quan hi ha mal temps cap a dormir.
Sí, això és important s'ha de tenir molt de respecte a Mar B. Doncs seguirem en tot cas la qüestió a veure com evoluciona aquest projecte que té diverses parts, diversos usuaris del port en contra. Per què fa l'activitat diària, el CUP de Pesca Mar Esport, tot bé? Tot bé, gràcies a Déu, tot bé, tot continua igual, esperant que ens doni una nova concessió i endavant.
perfecte, quan sabem alguna cosa de la nova concessió teniu alguna idea? no, esperem a primers d'any gener, febrer, març no ho sé, no ho sé, és ara un di per di però no sabem exactament res perfecte, doncs Joan, n'estarem al cas i seguirem gaudint dels calamars d'aquest calamarenys que el tenim ja celebrant-se i que ens queden encara activitats destacades i molts dies per tastar calamars que els calamars, clar, s'acabarà el calamarenys però encara haurà de continuar vendre fins quan n'hi ha
Els calamars normalment de poteres surten a pescar fins als vols de Nadal, i els reis també. Abans jo recordo, quan era petit, quan era més jove o menys, començava el calamar per la festa major el dia 9 de juliol, allà el juliol començava, primers de juliol,
I pel bosc de Nadal ja tothom deixava d'anar a pescar calamars. Per què? Perquè llavors ja estan tots suats i deixaven criar. Avui dia, una altra cosa que fem malament és anar-hi a tot l'any. Perquè hi ha gent que s'hi dedica tot l'any. Llavors... No deixa criar. No deixa criar.
Llavors, un dels inconvenients també que veig jo, que si posem inconvenients en trobarem molts, no? Les boies aquestes que posen, ara, per exemple, Calamaia ja comença a desuar. Sí. I desouen en els caps aquests, aquestes boies. Sí. I llavors, quan treuen les boies, perden tot. Clar. No es poden treure, aquestes boies, doncs. O els treuen abans o no els poden treure. Jo els deixaria fins passat Nadal. Clar. Per ajudar en aquesta reproducció dels problemes. Exactament.
Però clar, això són teories meves, eh? Jo no vull posar mai el peu a ningú, eh? Però seran més encertades que les meves que no en tinc ni idea. Però jo crec que sí, que em fem molt bé molta cria.
A veure si ho podem solucionar tot plegat i contribuïm a tenir més calamars, sobretot que aquest any és un bon any i podrem gaudir d'aquest certamen i de menjar calamars, que no cal menjar-ne només durant el calamarenys, que quan n'hi hagin puguem gaudir que són molt bons. Se'n poden menjar tot l'any, tranquil·lament. I tant que sí. Joan Major, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona aquí a la Randa Mar i que vagi tot molt bé. A vosaltres per convidar-me. Moltes gràcies.
I ara volem parlar amb l'entitat més que surf, deixem els peixos, anem a parlar d'esports. Ens posem al Neoprep perquè organitza teràpies gratuïtes per nens i nenes i adolescents amb trastorn de l'espectre autista. Es tracta d'una iniciativa sense ni indel·loca en persones apassionades del món del surf transmeten aquests valors al mar en persones amb teat. Carles.
Doncs sí, avui hem vingut fins la platja d'Aigua Dols de Sitges per conèixer l'entitat Més que Surf, una entitat que s'encarrega de desenvolupar un programa d'activitats de surf terapèutic per a nens i nenes adolescents amb trastorn de l'espectre autista. Avui estem amb l'Adrià Esteve, que és un dels fundadors i organitzadors d'aquesta entitat. Adrià, molt bona tarda i gràcies per atendre'ns. Bona tarda. Adrià, explica'ns una miqueta, heu estat tot aquest estiu ja amb ells i ja són diversos anys que dueu a terme aquesta activitat.
Sí, l'any que ve farem 10 anys que fem aquesta activitat i ara hem acabat i ho fem des del maig al juny i ara preparant la pròxima temporada.
Explica'm una miqueta on surt la iniciativa i com la pugeu en marxa i com de seguida també veieu que triomfa, perquè teniu inclús llistes d'espera per apuntar als infants, com sorgeix tot plegat i com us organitzeu, perquè al final tots sou voluntaris també.
Bé, nosaltres això va començar el 2016 i jo soc psicòleg, faig surf i treballava amb nens amb autisme i vaig decidir fer un programa de surf terapèutic. I vaig dir-li a alguns amics i volia. Nens sempre tenen el mateix monitor durant vuit setmanes.
Llavors els coneixem, valorem objectius i al final l'aigua és una excusa per poder millorar en altres capacitats. Milloren a nivell d'autoestima, de psicomotricitat, molts desenvolupen molt més llenguatge verbal o comunicatiu. Llavors el programa està plantejat perquè sigui realment una teràpia i no un dia que vinguin a fer surf i ja està, sinó que utilitzar aquest entorn que tenim per fer una teràpia diferent. I té molts bons resultats, la veritat.
Com també suposo que les famílies també deuen estar agraïdes, no? I també ve això, no? Cada any hi ha més i suposo que tampoc podeu donar l'abast per totes. No, clar. Una de les coses que ens passa és que hi ha molts nens que també es repeteixen perquè evolucionen, ja ens coneixen i també ajuden que altres nens que vinguin al programa s'integrin millor.
I sí, no, no donem l'abast, però tampoc la idea és fer-ho molt gran, sinó fer-ho bé, i que realment els benefici arribarem fins on arribem, i ho fem una mica, bueno, una mica no, totalment, perquè ens agrada, perquè és això, és voluntari, portem molts anys, molts voluntaris porten la majoria entre 5 i 6 anys, i és una cosa que a nosaltres també ens dona vida, ens agrada, i no és només per ells, també és per nosaltres.
Ha explicat que també heu organitzat inclús sortides, que no només heu estat aquí a la plaça d'Aigua Dols durant els mesos aquests d'estiu, sinó que també heu anat a algunes bandes. Sí, hem anat a Sant Sebastián, vam fer una col·laboració amb una companyia aèria i vam anar uns quants nois amb dificultats a Cuba, inclús, i ens vam anar allà, 16 persones a Cuba...
Ara fa poc vam anar 40 persones a Cuenca a fer barranquisme i activitats, i és una mica això, també fer teràpia d'aventura, teràpia en la natura, i fer activitats que no havien fet mai o que no havien sortit mai. Alguns nens no han sortit, és la primera vegada, aquesta vegada que han sortit de casa i potser no tenen 17 anys, i els pares mai havien pogut deixar aquesta nena en concret, per exemple,
que anés a qualsevol lloc perquè era molt complicat, perquè necessitava una persona que estigués amb ella tot el rato i confiar. I les famílies també confien molt en nosaltres, que també és una cosa xula. Suposo que pels voluntaris també deu ser molt motivador, no? I suposo que vosaltres també cada vegada teniu més vincles, coneixeu més nens i també suposo que és una manera de seguir, de tirar endavant.
Sí, el que també té més que surt és que s'ha anat cuinant com a poc a poc, i s'ha anat afegint gent, no ha sigut així com de sobte. I això ha fet que sigui un nucli molt consistent.
Les famílies també, i clar, això també ens fa que de vegades, bueno, tenen que sortir algunes famílies perquè n'entrin unes altres i això també fa cosa, no?, perquè les coneixes molt, però el que estem fent és que molts dels nens que han participat també com a alumnes, ara ja són també premonitors i també tenen una funció i això també és molt terapèutic al final, no?, perquè senten molt més autocompetència i senten que, no sé, que estan ajudant i hi ha alguns nois que ara estan apuntats inclús a integració social o
I això, no sé, a mi personalment em fa molt feliç, els monitors també, i és que, no sé, són com una família, sí. Al final és molt més enllà, va molt més enllà de no només el surf, sinó és tot el procés, tot el projecte, diguéssim. Clar, i també perquè nosaltres ens veiem cada 15 dies també amb els nois a l'Escola Pia,
per fer tallers habilitats i tal, i parlem, i llavors és una continuació durant tot l'any. Sí que és difícil mantenir-ho tot voluntari, perquè, bueno, a mi la gent em deia això, que tot voluntari no aguantaria, però, bueno, ja està, portem 9 anys i sí que aguanta, i això vol dir que la gent
no sé, té ganes de fer coses, i no només per diners, sinó també perquè de vegades hi ha coses que no es paguen amb diners, o sigui, un somriure, una família que t'abraça, que està agraïda, quan veus canvis, totes aquestes coses no sé quin preu tenen. Suposo que també hi ha moltes entitats que us ajuden, que col·laboren i que us donen suport, entenc.
Clar, el Sitges Surf Club, per exemple, que estem ara aquí, ens deixa el material, ens deixa l'espai, nosaltres comprem també més material.
molts restaurants ens ajuden també perquè després podem menjar, els monitors i tal, perquè sí que és veritat, són 50 monitors que tenen que menjar, ens ajuden, normalment tot el poble, la veritat és que s'envolucra bastant, que nosaltres quan vam anar l'altre dia a penjar cartells, tothom ens deia, sí, poseu-ho, us coneixem,
No sé, jo crec que també és com un orgull que la gent sent, l'altre dia m'ho deia una persona, que és com jo encara que no faci res a la platja, jo em sento orgullós que això estigui aquí, no? I és guai, és guai la veritat.
Més enllà del vostre projecte, veieu que encara falta molta feina a fer en la societat en general, potser, per acabar d'incloure o buscar maneres que tots aquests nens i nenes tinguin el seu espai o trobin potser la seva manera d'estar encaixant la societat, podríem dir?
Sí, és que és molt complicat i hi ha molta falta de recursos també, no? Pensa que un noi a un nastro escolar, un nen neurotípic pot ser un monitor amb 10 nens però potser aquest nen o nena necessita un monitor per ell sol o per ella sola això és per 10 el preu que seria normalment i aquestes famílies no poden pagar aquest sobrecost llavors fa falta molt més recursos perquè de veritat puguin fer també al final el que faria qualsevol
Qualsevol nen neurotípic, al final és que ells puguin accedir a les mateixes coses que acceden als altres.
Adrià, ara aquest cap de setmana, aquest dissabte, feu aquest mes que fes, que és com la festa de Cluenda, on també hi col·laboren des de músics a entitats, i on tots us reuniu per fer aquesta mena de festa de celebració de fi de curs. Això ho vam començar a fer, sí que és veritat, el Ramon Miravet ve molt aquí i ens va dir de fer un concert,
i es va anar sumant la gent. Ara ja és el cinquè any que ho fem i sí, és per recaptar fons per l'associació. De fet, normalment aquest dia és un més recaptent, perquè sí que nosaltres molt ho autogestionem nosaltres. Manem les samarretes, manem els jerseis, el que sigui, i el menjar i tot.
I sí, tothom ve voluntari, són com sis bandes, mags, tallers, kickboxing, skate, tothom ho fa gratuït, ho fa per l'associació, som 60 voluntaris allà, més els músics, no sé, és un dia molt bonic, que animo tothom, tothom que vingui estarà ajudant que l'associació continuï i tots els fons recaptats són per això.
Això és aquest dissabte durant tot el dia, eh? El càmping... Antigament es deia el Garrofer, ara em se n'ha canviat de nom, o la Camp, no? Sí, o la Camp Garrofer. Sí, és tot el dia, hi ha activitats per nens, hi ha tallers, hi ha mil coses per les famílies, i després també, doncs, concerts... Bueno, quasi gratuïts, al final nosaltres fem una potser solidària de 3 euros, que crec que 3 euros ho pot assumir quasi tothom, i si no, no fa falta...
I, bueno, és un dia que ho passem bé, que mengem tots junts i ja està, i que tenen, doncs és, per passar-ho bé, i ja està. Fantàstic, doncs Adriana, moltíssimes gràcies per haver-nos donat a conèixer el mes que surt i que vagi bé aquest dissabte i des d'aquí també anem amb tothom que vingui. A vosaltres per donar-li veu, moltes gràcies.
Bona nit.
L'agenda. Recte final del programa d'avui i ara el que volem fer, com fem cada divendres, és un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. I comencem, com no pot ser, d'altra manera, per la Costa Brava. Sergi, què hi farem?
Doncs sí, Marina, tot a punt per l'agenda d'aquest cap de setmana. I com sempre ens agrada fer, comencem quan acaba l'arrant de mar, que realment és quan comença el cap de setmana. Doncs avui, divendres a les 8 de la nit, a Palamós, hi ha un show cooking de cuina marinera a l'Espai Peix. Passem a dissabte, a dos quarts de 10 del matí, a l'escala, una activitat en caiac. Descobreix el Montgrí en caiac tot navegant per la seva costa.
A les 11 del matí, taller de nusos mariners a llançar a l'espai gastromar. Atenció perquè dissabte a les 6 de la tarda, a qui li agradi la festa, hi ha vespreig mediterrani a Palamós amb els buos i els catarres.
i encara hi ha vigent durant tot el cap de setmana el temps de tavernes, aquesta ruta d'etapa per les tavernes de Palamós. Saltem a diumenge, diumenge, tot el dia, Fira del Bolet al Banyà, això és a l'Empordà, a muntanya, i a tres quarts de vuit del matí hi ha la Trans Montgrí, una travessa a peu pel massís del Montgrí, a cavall entre el Baix i a l'Empordà.
Doncs ja sabeu, si voleu venir a fer activitats a la Randa Mar, l'Empordà. L'Empordà és una bona opció. Ens hi tornem a trobar el dilluns. A reveure. Molt bon cap de setmana.
De l'Empordà baixem cap al delta de l'Ebre. Cel, què hi farem? Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. 28è edició de la Diada d'Amics dels Castells i Nucli Antic, que en guany celebra el 30è aniversari de l'entitat amb el lema 30 anys de pedra i memòria, el 17 i 18 d'octubre a la plaça Montserrat de Tortosa.
Quarta edició de la jornada Parlem d'autisme, amb un dia de xerrades diverses a càrrec d'experts en el tema. Un espai per aprendre, compartir i créixer junts. El dissabte al Teatre Municipal La Llanterna de Mora d'Ebre.
Segona celebració del Dia de les Dones Rurals de la Ribera d'Ebre, amb l'objectiu de posar en relleu la contribució essencial de les dones en el món rural, destacant el seu paper clau en el desenvolupament i manteniment del territori, sovint invisibilitzat i poc reconegut.
El dissabte a la plaça del riu d'Escó. Espectacle Ego Femina, el musical, a càrrec de la companyia Field Dance Entertainment, un viatge emocional i reflexiu que celebra la força i la diversitat de les dones. Inspirat en l'essència del Delta de l'Ebre, el muntatge parteix d'una realitat local per transmetre un missatge universal i transformador, que desafia estereotips i convida al diàleg social. El dissabte a l'Auditorio Sixtomir de La Ràpita.
Nova edició de l'Octoberfest, Terra Alta, al Pinell Llebrai, amb música, menjar, vigo musical, concursos, festa i molta cervesa. El dissabte, al Bar Loma Queco, del Pinell Llebrai. Setenta edició de la Cursa de les Dones de les Terres de l'Ebre, cursa caminada solidària de 5 quilòmetres, celebrada la Setmana del Dia Mundial del Càncer de Mama, que destina a tots els fons que recaptin a la Lliga contra el Càncer.
Diumenge 19 d'octubre a Mirabet. En el marc de les jornades gastronòmiques del peix de llotja i de l'arrossejat, 39a edició de la Diada de l'Arrossejat de l'Ametlla de Mar. Festa gastronòmica a la cofraria de pescadors del municipi amb concurs i degustacions d'aquest plat típic dels pescadors. El diumenge 19 a l'Ametlla de Mar. 20a edició de les jornades de les lletres de Brenques, que en guany commemoren 20 anys d'història amb activitats per a tots els públics.
Converses amb autors, conferències, tallers, música i molt més. Del 15 al 18 d'octubre a la Biblioteca Sebastià Joan Arbó d'Amposta. 18a edició de la Fira del Rovelló del Regués. Amb un cap de setmana dedicat a aquest producte de temporada, a més d'actuacions musicals, demostracions gastronòmiques i activitats infantils. El dissabte 18 i el diumenge 19 als Regués. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
Del Delta de l'Ebre anem fins a les costes del Garraf. Carles, què ens has preparat? Doncs per aquest cap de setmana Marina us proposo donar suport a l'entitat Més que surt i és que aquesta entitat sense ànim de lucre que organitza teràpies gratuïtes al mar per a nens i nenes adolescents amb trastorn de l'aspecte autista organitza el Més que fest al Festival Solidari on s'organitzaran activitats, tallers, jocs, esports i concerts per a cap de fons per continuar endavant amb l'activitat de l'entitat.
Serà demà dissabte i donarà el tret de sortida des de primera hora del matí al càmping o la Camp Sitges Garrufer. S'organitzaran tornejos de pàdel, ioga per adults, tallers, compte a comptes i el plat fort amb els concerts de Ramon Mirabet, Atomic Funk, Somo Rostro, Joan Tena o l'Ali Vigut, entre d'altres. Tot plegat per donar suport a la iniciativa de Més que Surf, on persones apassionades del món del surf transmeten aquests valors del mar a persones amb TEA.
Tothom és benvingut demà al càmping o a la Camp Garrofer, al llarg de la jornada, que durarà tot el dia. Au, doncs, ja ho sabeu, demà tothom cap allà. Nosaltres ens retrobem dilluns vinent aquí, arran de mar. I acabem el nostre repàs d'agenda anant fins a les costes del Maresme on l'Oriol també ens ha preparat activitats, Oriol. Fem el repàs a l'agenda d'actes del Maresme per aquest cap de setmana, tant dissabte 18 com diumenge 19 al municipi de Dos Rius.
Es tornarà a vestir d'època per celebrar una nova edició de la Fira del Bosc, un cap de setmana ple d'activitats, de tallers, d'espectacles i de música. Durant dos dies, Canyamàs es convertirà en un autèntic escenari medieval. Els visitants podran gaudir de recreacions medievals i vida al campament històric Pou de Gel.
espectacles de titelles i contacontes, repartits per diferents espais del poble, tallers de danses medievals i demostracions d'esgrima escènica, activitats infantils i jocs tradicionals i l'impressionant espectacle de foc Infern de Bosch, a càrrec dels isclots i cabrits de foc de Dos Rius. Per altra banda, l'Espartan Reis, la cursa d'obstacles més reconeguda del món,
Se celebrarà els dies 18 i 19 d'octubre a Santa Susana. Tot i que tradicionalment la participació masculina en aquesta prova ha estat majoritària, aquest 2025 s'espera la presència de dones, que aquesta presència arribi al 30%. Les tres proves en què competiran els 5.000 atletes són la prova sprint, 5 quilòmetres i 20 obstacles, és ideal per principiants i per grups. La prova super, de 10 quilòmetres i 25 obstacles, un repte intermedi per als qui busquen major exigència.
Aquesta es disputarà diumenge l'anterior, dissabte i diumenge, i la prova VIST, la més gran de 21 quilòmetres, i 30 obstacles, la prova més dura pensada per atletes experimentats, que es celebrarà demà dissabte. A més, els més petits tindran a última hora del dissabte el seu espai amb la Kids Race, destinada a nens i nenes de 4 a 14 anys, amb recorreguts adaptats a cada franja d'edat.
La cita de Santa Susana serà la quarta parada de l'Spain National Series 2025, un circuit que recorre Mallorca, Madrid, Ancama, Andorra, Barcelona i Tenerife. Més qüestions d'aquesta agenda. Demà es fa la 35a festa del Boleta Calella.
...amb un dinar popular de fasols, botifarra i bolets... ...amb la participació del poblatge de Calella... ...i una cerca vila dels geganters i grellers de Calella... ...ho organitza l'associació Gent del Barri de Pequín... ...i diumenge es fa una visita guiada a Arenys de Mar... ...que es diu Arenys i els americanos... ...un recorregut per la història... ...d'alguns dels americanos aranyencs més il·lustres... ...amb les seves llums i ombres... ...es visitaran els edificis més emblemàtics... ...destacant la seva vinculació amb la vila...
i la seva intensa activitat nàutica. Cal inscripció prèvia a turismarobarenysdemar.cat i posteriorment efectuar el pagament al compte bancari que es rebrà per correu electrònic. Durarà aproximadament unes dues hores. I per acabar, una recomanació ben marítima i marinera per aquest diumenge a la tarda a Vilassar de Mar.
projecten la pel·lícula Baiana 2, un film animat que retroba la baiana amb en Maui, tres anys després, en una nova i èpica travessia al costat d'una tripulació de mariners ben poc convencionals. Després de rebre una crida inesperada dels seus avantpassats, la baiana es veu empesa a emprendre un viatge cap a les remotes mars d'Oceania, on haurà d'endinsar-se en aigües oblidades i plenes de perills per viure una aventura com mai abans. Bé, doncs, això és el que tenim al Maresme aquest cap de setmana. Bon cap de setmana i, com diria en Maui,
no es mereixen. I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'avui. Nosaltres marxem però tornarem dilluns com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Molt bon cap de setmana. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. No te quieres enterar. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El ple de Tarragona aprova per unanimitat l'ampliació de la tarifa social de la brossa. Segons càlculs de l'Ajuntament, les millores introduïdes poden arribar a beneficiar unes 2.800 llars. És l'únic canvi en les ordenances fiscals.
de cara a 2026, tenint en compte que els impostos i taxes quedaran congelats. La modificació de la taxa social ve a ser que totes les famílies que ja reben la bonificació de l'IBI, com a famílies nombroses i les receptores,
És un salt important econòmic.
I hem passat una taxa que impactava segur en 700 famílies a una taxa que impactarà segur en 700 famílies però pot arribar fins a les 2.800. I això, multiplicar per 7 l'impacte a les persones, jo crec que és allò que hem de fer, que és el que ens diu el criteri que hem d'aconseguir.
La consellera d'Hisenda Isabel Mascaró s'ha mostrat orgullosa per la unanimitat assolida. Avança que les ordenances del 2027 podran ser més ambicioses, per exemple, en la reducció per l'ús de les deixalleries i diu que, de fet, és un primer pas cap al pagament per generació de residus.
Hi ha alguna reducció, com és la de la deixalleria, que s'hauria i, de fet, s'haurà d'anar incrementant, però no hi ha dubte que el que hem aprovat avui és un primer pas, un pas més, cap al pagament per generació.
Des d'Esquerra pensen que l'arribada de la nova empresa de la neteja al novembre ha de ser una oportunitat per canviar l'ordenança de dalt a baix. Pel PP és una bona notícia aquesta modificació i que més llars se'n beneficin. També ho ha dit el portaveu de Junts, Jordi Sendra, mentre que la de Vox, Judit Gómez, ha recordat que l'any passat ja havien proposat bonificacions socials i que no els van escoltar.
I la declaració de transfuga de l'exconsellera de Junts, Elvira Vidal, ha dividit les formacions polítiques al ple. El partit liderat per Jordi Sendra va registrar aquest dijous la petició en base al pacte contra el transfuguisme. Sendra ha aprofitat el debat d'una moció defensada per Vidal per animar la resta de grups que compleixin aquest pacte signat al Congrés amb rang democràtic.
Lamento profundament el vot d'aquells partits, d'aquells grups municipals que van signar a Madrid aquest pacte antitransfuguisme i que avui l'incompleixen perquè això no va de legalitat, va de mur.