Gràcies.
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 13 de març del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Continuarem descobrint el nostre mar de la mà d'en Boris Weissman. Passejarem per museus de Catalunya endinsant-nos dins un projecte sobre el colonialisme. Obrirem fogons per cuinar amb l'Adrià Ceritjol.
Sabrem com ens afecta el conflicte de l'Orient Mitjà sobre el nostre territori. Descobrirem més mites i llegendes del nostre mar Mediterrani, ens explicaran particularitats de l'entorn natural del Garraf i acabarem el programa d'avui, com ho fem habitualment els divendres, fent un repàs de tots els actes i de tots els esdeveniments que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Però abans de tot això el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Ranamar surti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, els comandaments. Hi ha la Sílvia García, des de Ràdio Delta.cat, la Cel Prieto, des de Ràdio L'Escala, el Sergi Corral, la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio i des de Ràdio Arenys, l'Oriol Leu, que us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Ho tenim tot a punt, comencem a Randamar. El nostre mar, tots els secrets de la Mediterrània, amb en Boris Weissman.
És divendres i com ho fem cada 15 dies ens toca anar a descobrir el nostre mar i, per tant, en Sergi el deixem i el tenim amb bones mans, Sergi. Doncs sí, Marina, un divendres més aquí a l'Arran de Mar i avui amb en Boris Weissman en aquesta secció del nostre mar. Ja sabeu que de vegades ens porta convidats, de vegades parlem de coses properes, parlem de coses llunyanes. Doncs avui, si no vols caldo, dos tasses. Coses tant d'aquí com també d'altres llocs del món
i amb un convidat, en Sergi Pla, que passem a saludar ara, és investigador i especialista en paleoecologia. Sergi, molt benvingut a la Randa Mar. Bona tarda, bona tarda. Estic encantat d'estar aquí. I bona tarda també, Boris, un divendres més per estar aquí amb nosaltres. Un altre cop aquí, i molt content de tenir un company com el Sergi Pla a l'altra banda del telèfon, que es veu que ha tingut una emergència i ha hagut de marxar perquè està preparant una campanya cap a Groenlàndia.
Sí, i la logística es complica perquè, com depèn molt de les condicions de la neu i cada any no hi ha predicció de com serà,
Doncs a última hora no s'han avisat que la banquisa no està tan bé com tindria aquesta, no per desplaçar-se per sobre. Tenim que canviar una mica el material, que ja ho teníem preparat. Molt bé. Tu, Sergi, que has estat mostrejant i estudiant llocs remots, amb tu hem estat als llacs dels Pirineus, però tu has estat a la Llepasqua, has estat a la Groenlàndia, a l'Àrtic, a l'Antàrtida, has estat pertot arreu. Quins són els efectes del canvi climàtic que has pogut veure arreu del món?
Bé, clar, personalment, els efectes del canvi climàtic, com no hi vius, hi ha un bas, és difícil veure, però en canvi, per exemple, racons que hi ha anat, per exemple, a Cronil·làndia, fa uns 24 o 25 anys que vaig anar la primera vegada, i quan tornes al mateix lloc, veus canvis, veus una vegetació que ha passat de ser més de líquens i molses, ja hi ha més arbustos, vull dir...
s'està desplaçant cap al nord de l'Àrtic, per exemple, tota la vegetació més boreal. És un efecte que els científics diem borealització i en 20 anys una persona com jo ja ho nota, vull dir. I després parlant amb els inuïts de la zona, clar, ells tenen ara problemes de desplaçament. A l'hivern era, quan es desplaçaven més, a visitar la família, a la casera, etcètera, i ara com el gel marí
és dèbil, aquests desplaçaments també s'han vist molt modificats. Tu, Sergi, que ets un especialista en diatomees i que les fas servir per estudiar la paleoecologia, podries explicar una mica què és això de les diatomees, la paleoecologia i com les fa servir?
Clar, així en breu, bàsicament el que estem fent és agafar un registre de sediment dels estanys, és a dir, agafem com si féssim un tub de tot el sediment que hi ha als estanys, aleshores el que fem és datar cada capa i sabem l'edat en què es va depositar aquell sediment. Amb això podem anar d'ara fins a 10.000 anys enrere o més. Particularment nosaltres, la màxima edat que hem arribat són 14.000 anys enrere.
Observant les diatomes, aquests organismes o la geoquímica, els elements químics que trobem al sediment, podem saber quin ambient havia en el passat. I amb això el que fem és reconstruir tant l'ambient que trobem o, per exemple, el clima. Hi ha indicadors de clima. Hi ha espècies que creixen més amb aigües fredes, etcètera.
I amb això és com llegir un llibre, no?, és llegir un llibre d'història, però que és el sediment, no?, i mirem com era fa 100 anys, com 500 anys o 1.000 anys allà on agafem les dades, no?, pot ser tant com has dit tu, a la illa de Pasqua, com a l'Àrtic, com aquí a Catalunya, etcètera. Això és superinteressant. I heu trobat algun lloc on no hi hagi hagut impacte humà? Sí, ara justament estic en un projecte que és mirar l'impacte humà a les illes...
d'arreu del món en tenim 120 de tots els oceans, des de l'Àrtic, l'Índic, el Pacífic, l'Atlàntic, i el que ve, veiem que els oceans del sud, els oceans del sud, tant si hi ha el subantàrtic com el sud-atlàntic o el Pacífic,
Aquests oceans han estat menys impactats. De fet, estem trobant que hi ha llocs on l'arribada de l'home ha sigut molt debilitada, podia ser pel balenès fa uns certs anys, on no hi ha cap població permanent. Aquests llocs encara estan fluctuant o la seva vegetació, que estem mirant canvis de vegetació, és la que ha passat durant tot l'oceà.
Sí que ha hagut canvis i variacions climàtiques, però la vegetació varia sempre dintre d'uns límits. Amb els llocs on ha arribat l'home, tot ha canviat, ja sigui que l'arribada de l'home fos fa 4.000 anys, com en unes il·les del Pacífic, o fa 500 anys, com per exemple les Sassodes. El moment que arriba l'home, tot canvia.
I Sergi, tu que has estat voltant per molts indrets, i en aquest cas per arreu del món, en aquest cas ens has comentat que marxeu cap a Groenlàndia, o teniu el treball en Groenlàndia, com és treballar en aquelles condicions i en aquelles latituds? Fa un programa que parlàvem de l'Antàrtida, que també ens n'anàvem en condicions similars, però a l'extrem sud, com és el treball en aquelles zones?
Bé, és molt dur i canvia molt si és estiu o hivern. A l'estiu tens els mosquits, hi ha milions i milions de mosquits. Si us puguis ensenyar una foto, veus una foto i és tot mosquit. I les temperatures són adequades, vull dir, valia sempre menys 4, 8 o 9 graus de dia a la migdia. I si està bé. Però ara que anem al...
Perdoneu, que ara estic al carrer. Ara que anem a aquest mes d'abril, les condicions són més dures, i dieu, per què va anar el mes d'abril, aneu a l'estiu? I és perquè ens estalvien portar la barca a l'esquena, perquè els estanys encara estan glaçats, i aleshores és qüestió de fer un fodat i podem agafar tots els registres de sediment que vulguem. Però, clar, les condicions que podem trobar, ara tenim una forquilla a l'abril, que allà on anem va de menys 30%,
fins a menys 5. Depèn de l'any, hi ha una variació brutal i pots trobar qualsevol d'aquestes condicions. I normalment també acampem, no? Vull dir, estem acampats allà en una tenda de campanya i això fa la cosa difícil. Depeneu completament de les condicions ambientals d'aquest any concret, no?
Sí, i això ja et dic jo que és impredictible, no podem predir com serà l'any que ve. Ara com ara és impossible. De fet, una de les feines que fem és intentar reconstruir el clima al llarg de Groenlàndia, hem estat tant a l'est com a l'oest, i fer models de predicció. No nosaltres, però nosaltres on havíem les dades de paleoecologia,
experts en fer models climàtics i aquests podrien fer models per poder predir a curt termini com si l'any que ve. Ara, Sergi, parlaves en plural. Quants hi aneu allà? Quants investigadors esteu en aquest projecte?
Ara, d'estadi som set, però la campanya que anem, anem quatre, portem una guia i que fa també traductora amb els inuits, perquè els inuits ens ajudaran a desplaçar-nos amb els trineus de gossos fins a arribar a la base, ells no puixen muntanya amunt, però fins a arribar a la base on acaba la bahia, fins allà ens portaran...
muntaran un campament i nosaltres a això sí que caminarem 600 o 700 metres muntanya amunt, però buscàvem-se els tanys. Però bàsicament és això, 4, una guia i després portem un caçador inuït, perquè és època d'ossos i els ossos polars no es pot jugar amb ells. I ells saben contractar-los, no cal que els matin, però ja saben el comportament, etc. i si passa alguna cosa, almenys...
tindrem l'ajuda d'experts, en aquest sentit. Faran de traductor amb els osos polars. Sí, sí, ve un traductor... No tots els inuits parlen anglès, n'hi ha que sí, però amb l'os tenim l'inuit que tradueix el seu comportament.
Sergi, abans has dit que podies, amb la paleocologia, identificar el moment en què l'home va arribar perquè va modificar l'entorn, però actualment l'home està modificant les illes a distància, sense arribar-hi, no? Sí, bé, més que les illes també estan modificant tot el món. Podríem dir que no hi ha cap lloc pristí, és a dir, que no estigui tocat,
I això que et refereixes tu bàsicament és la contaminació difusa, que és a nivell atmosfèric, o la temperatura, aquest calentament, escalfament global, que també està afectant a tot arreu, independentment de si l'home està vivint allà o no. De contaminació atmosfèrica n'hi ha molta pol·lució tant de metalls, components orgànics, com nitrogen. El nitrogen és un element limitant que quan arriba...
a depositar-te en un lloc, doncs canvia tot el sistema. Però els contaminants ja podeu pensar que n'hi ha que són des de cancerígens fins a tòxics per la vida, que arriben a tot arreu del món. En qualsevol lloc del món no s'escapa això. I sprays de plàstics suposo que també, no? Microplàstics de on arribar. I plàstics, sí, sí. Els plàstics també estan a tot arreu. De fet, tinc companys que treballen mirant amb els registres sedimentaris aquesta pol·lució per plàstics.
i analitzen seguiments, saben quan va arribar, quin tipus de plàstic s'arriba, etc. A més, els jocs freds, per exemple, a l'alta muntanya com a l'Àrtic o l'Antàrtica, hi ha molts contaminants orgànics que condensen, amb el fred condensen i es depositen més en aquests jocs que en teoria són molt pristins i tenen més contaminants d'aquest tipus.
i a nivell també està ara no sé si vosaltres quedeu al marge o també us implica aquell com l'actualitat vers Groenlàndia o sigui el mateix canvi climàtic sembla que està donant oportunitats per fins i tot invasions i transformar o explotar els propis recursos que té Groenlàndia sí
Sí, sí, però això més aviat, ara com ara seria impossible, per exemple, explotar les terres rades, no?, aquestes que l'electrònica utilitza actualment en gran quantitat, perquè encara quan es desglasa queda tot el que diem glaceres rocalloses i el permafrost. Allò és molt difícil d'explotar. Jo crec que, per exemple, el que fa el govern de Trump és posicionar-se. Ser el primer, m'estallar.
si d'aquí 20 o 30 anys això es pot explotar, ell ja hi serà ja. Però ara com ara, una explotació immediata d'aquests recursos és molt difícil. De fet, em sembla que només hi ha dues mines en tota Groenlàndia, una d'or i una de feldespats. No estic segur de fer el feldespats, però vull dir, és molt difícil, inclús els canadens, l'explotació a l'Àrtic no tenen explotacions mineres tan amunt, perquè encara tenim tot el permafrost, que pot arribar fins a un quilòmetre de fondària.
Doncs, Sergi, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquest bocí de viatge, aquestes investigacions, aquest projecte que teniu en una terra tan llunyana com és Groenlàndia i apropar-la aquí a Randemar. Moltíssimes gràcies. Ha estat un plaer per mi poder-los ajudar i ho sento perquè m'ha sortit aquesta d'última oda i hem sentit aquí una mica de música del carrer, per no dir sudor. Estarem tots pendents de la teva campanya a Groenlàndia, Sergi.
D'acord. Home, si vols torni, si voleu, parlo com ha anat. Ens ho explicaràs. Queda pendent. Molt bé, vinga, Godi, que vagi bé. A reveure. A reveure. A randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Ara anem fins les costes del Garraf, fem parada a Vilanova i la Geltrú, perquè aquest diumenge, 15 de març, hi arrenca la tercera edició del Fem un avió Garraf, un projecte de passejades temàtiques per conèixer espais del territori del Garraf.
Exacte, Marina. El Consell Comarcal del Garraf i els ajuntaments de la comarca ens porten un seguit de passejades de baixa dificultat, centrades principalment en conèixer els espais naturals i el patrimoni del Garraf i entendre també el nostre paper en la seva conservació.
Però qui ens ho explicarà millor és la Teresa Vidal, que és tècnica del Servei de Medi Natural i Litoral del Consell Comarcal d'aquí del Garraf i, a més, la coordinadora d'aquest programa de passejades i sortides. Benvinguda, Teresa. Molt bona tarda. Bona tarda, Carla i Marina. Encantada d'estar aquí i gràcies per convidar-me a la rendemà.
Mira, abans de parlar del programa d'enguany, m'agradaria que, si ens podries fer una petita introducció, per als qui no coneguin aquestes activitats, en què consisteixen les passejades del Fem una Biogarraf? Doncs el Fem una Biogarraf és un cicle de passejades guiades per diferents espais naturals de la comarca. Vivim en una comarca molt petita,
Som només sis municipis, però estem rodejats de tres parts naturals, el parc del Garraf, Ullerdula i Foix. Tenim un espai marit a Costes del Garraf que està inclòs en la xarxa Natura 2000. Tenim molts espais naturalitzats, espais humits, que són molt rics en biodiversitat.
Llavors, l'objectiu és fer conèixer des d'una mirada bonica tots aquests espais. La natura no entén de límits, per això aquest projecte és fruit del treball conjunt entre el Consell Comarcal i els ajuntaments. L'objectiu és aquest, és descobrir la comarca d'una manera diferent, caminar tranquil·lament mentre interpretem el paisatge, la flora, la fauna, el patrimoni, la relació que tenim les persones amb aquests espais,
Total, que són rutes de baixa dificultat pensades per famílies i públic en general, i sobretot per gaudir de la natura mentre aprenem del territori. Sí, molt important aquesta part que parles d'aprendre, precisament, perquè, si no m'equivoco, aquestes sortides són dinamitzades per especialistes, no? Sí, per persones expertes, biòlegs i educadors ambientals,
Aquesta edició l'hem encarregat a l'empresa Descoberta, formada per persones que coneixen molt bé aquests espais, estan molt acostumats a fer privilitatge aquí, amb escoles, amb públic en general, i ens ajudaran a mirar el paisatge amb uns altres ulls. No només caminar, sinó a entendre el que tenim al voltant. Per tant, sortides privilegiades, no?, de la mà d'especialistes, que entenc que s'adaptaran, aniran canviant amb cada sortida.
Sí, cada sortida és diferent, són sortides temàtiques, és el que hem intentat reforçar aquest any, perquè l'any passat, en les altres edicions, la participació va ser una miqueta irregular perquè estaven concentrades en el mes de juny i juliol, i probablement entre la calor i el fet que eren molt seguides no va ajudar gaire.
Aquest any ens ho hem replantejat, cada sortida és semàtica, les hem distribuït al llarg de l'any, evitant els mesos de calor i reforçant molt el disseny i la difusió.
I mira, parlem ja de la primera sortida que es farà, perquè sembla una sortida feta per nosaltres, per la gent d'aquí del programa, perquè aquesta primera serà aquest diumenge 15 de març i concretament serà a la zona del port de Vilanova, no? Quin serà l'itinerari, què hi fareu?
L'itinerari es diu, bueno, anirem això mateix el diumenge, el 15 de març, a les 10 del matí, davant de la llotja, hem quedat a la cofreria, i entre xarxes o rei natura farem una passejada pel port, l'espigó i l'arxa de far, per entendre com conviuen el port pesquer, la ciutat i la biodiversitat.
I quins són els punts que destacaries tu com a coordinadora d'aquestes passejades per les persones que puguin estar escoltant ara i els puntets aquests que tu destacaries com a més interessants d'aquesta ruta? Doncs crec que és superinteressant el conèixer la importància històrica i econòmica del Port Pasquer. En el Moi Pasquer veurem xarxes, nances, els estris de la pesca tradicional...
Entendrem com el paisatge també s'explica a través de l'activitat humana. I després també és superimpressant anar a la platja del Fat i veure un sistema d'una recuperat, unes dunes que són muntanyetes de sorra que es formen gràcies al vent i les plantes que fixen la sorra. I que unes plantes que són molt resistents al sol, a la sal, al vent...
ja sabem que les dunes són molt importants i més en els temps que vivim de canvi climàtic, ens protegeixen de temporals i creen hàbitats per insectes, ocells i altres animals.
Sí, un projecte, a més, de recuperació d'un arc que es va fer aquí a la platja del Farc, que en el seu moment, quan es va fer, va aixecar molta polseguera, perquè es va canviar bastant l'estructura de la platja, però que realment, per qui no sigui de Vilanova i no el vegi habitualment, és un goig veure com ha acabat ara tot l'espai natural, que de veritat que és un plaer passejar-hi, perquè jo acostumo a anar-hi bastant i fa molt de goig.
I després parlaves del port també. El port s'hi entrarà a dintre, amb la passejada? Sí, s'entrarà a dintre. El que passa és que, com que és diumenge, no veurem la llotja. Vull dir, no podrem entrar a la llotja, però entrarem al port, al mull del Pasquer, i allà sí que podrem entrar al port, però l'únic que és a la llotja no estarà disponible.
Molt interessant igualment, perquè recordem que és una zona de treball, és una zona tancada, i que habitualment no es pot visitar des de dins si no formes part d'això, dels treballadors que allà fan la seva feina. Tenim l'oportunitat de veure-ho i, a més a més, de la mala descoberta que...
que han fet cas, estan molt acostumats a fer visites al port, ens poden explicar moltes coses molt interessants. Que bé. I fem, si vols, un petit repàs, a part d'aquesta primera sortida que es farà aquest diumenge, de la resta de rutes que vindran després, perquè, com deies, aquest any ho heu reformulat, ja no ho concentreu tot a l'estiu, sinó que ho repartiu tot durant l'any, i ens anem que hi haurà sortides fins al novembre, o sigui, literalment, tot l'any 2026...
La següent serà a Covelles, ja a l'abril, i serà una zona que aquí a Randamar n'hem estat parlant molt aquesta darrera setmana, que és a la desembocadura del riu Foix, aquest espai natural que ara també està en procés de recuperació després dels efectes dels temporals i de l'Adana. En què consistirà la sortida que fareu a Covelles?
Doncs farem una passejada per veure com arriba la primavera a la desembocadora del Foix. Tot i que sí que és veritat que la desembocadora del Foix ha patit molt durant aquests últims temps, doncs sí que farem una passejada al voltant on hi ha el mirador. Hi ha un mirador que pots veure, pots observar tota la bifa, una marina que hi habita.
avifar una marina superinteressant, vull dir, i a més a més es pot veure amb no molta dificultat, com els martinets blancs, el mar de pescaire, el deuet, intentarem veure això, fer observació, veurem la vegetació de la ribera, farem un tomb per tot el que és la desembocadura del foix, el multant,
i la platja, veurem com l'estem protegint. Per tant, ja tenim, només amb les dues primeres sortides, ja tenim visita al port, visita a la recuperació d'un ar de la platja d'Alfar i l'espai natural que s'hi ha creat allà, observació d'aus, visita al parc natural de la desembocada de l'Alfons, o sigui, una...
Una pila de coses superinteressants, ja només amb les dues primeres. Però és que després ja venen la passejada per Sitges, la de Sant Pere de Ribes, la de Canyelles i la d'Olivella, perquè recordem que el programa recorrerà tots els municipis d'aquí del Garraf, com tu bé deies. Podries fer-nos quatre pinzellades, encara que quedi molta temps per la resta de sortides, per fer-nos una idea en què consistiran?
Al maig anirem a Sitges i entre mar i pedres farem una passellada per aquest espai tan especial que tenim, que són els poils i mirant-reix. És un espai natural protegit, inclús a Xeixa Natura 2000. S'està limitant molt per això, per conservar-lo i per continuar amb la seva protecció. Crec que és una excursió superbonica també,
doncs això per anar arran de mar, de veritat i, bueno, una aventura després anirem a Canyelles bueno, després de l'estiu, eh, reprendrem el cicle a Canyelles, travessant el bosc del Collet, un bosc dents, que és preciós és un típic del Mediterrani a l'octubre anirem a Sant Pere d'Arribes amb una passejada per l'Ermita de Sant Pau les Macies
les timbes de la Riera també en un espai molt especial el castell i veurem com les petxades del temps han dibuixat el territori i finalment el novembre ens n'anem a Olivella per acabar el cicle i a més a més ho farem dins de les festes de tardor encara no sabeu quin cap de setmana serà ho hem deixat així obert perquè voleu que coincideixi amb les festes de tardor
Farem una ruta des de l'Ajuntament d'Olivella fins al Castell d'Ell, combinant natura, paisatge i patrimoni. Cada municipi és una temàtica diferent i això fa que cada passejada sigui única.
Sí, supercomplert el contingut de les passejades, que no es limiten només ni a l'entorn marí, ni a l'entorn de bosc, ni a l'entorn patrimonial, sinó tot una miqueta sumat des de cada municipi. I abans de marxar, Teresa, que no ens n'oblidem d'això, que és una dada important, com s'hi pot apuntar, en aquestes passejades, qui vulgui participar-hi? Doncs molt fàcil. A l'agenda de la web del Consell Comarcal...
allà hi ha tota la informació de cada passejada. I hi ha algun límit de participació? En principi no havíem posat límit perquè no ens esperàvem que fos tan exitosa, però estem veient... Intentarem que els grups no siguin molt grans perquè puguem disfrutar tots de les explicacions i participar-hi. Llavors, veient això, que hi ha molt de volum d'inscripcions
Depenent d'això, limitarem les places o reorganitzarem els grups. De fet, Vilanova ja està a tupet, vull dir que aviat haurem de tancar inscripcions.
però, bueno, ens podran inscriure les altres. Perfecte. Doncs res, només queda fer una miqueta de recordatori. Aquest diumenge, a les 10, a la porta de la llotja de Vilanova, això sí que requereix la inscripció prèvia d'aquesta que parlàvem, amb les últimes places que queden disponibles, per les que sí que hi ha disponibilitat és per les que hi ha a Covelles, a partir de l'abril,
i tota la resta de passejades que poden consultar la web del Consell Comarcal. Teresa, moltíssimes gràcies per tenir uns minuts per explicar-nos tot això, tot aquest seguit de passejades, per conèixer l'entorn del Garraf des de totes les perspectives possibles. I res, felicitats per l'èxit que esteu tenint amb les passejades aquest any. Què ens estaves explicant?
Sí, estem molt contentes, la veritat és que ens ha sorprès molt i això ens donarà peu a que ho repetim i que les ampliem perquè hi ha molts més espais naturals també bonics a conèixer i creiem que aquestes activitats ens reconnecten molt amb el territori, amb la natura.
I això fa que ens sentim més responsables per cuidar-lo. Sens dubte. Teresa, ho hem de deixar aquí. Espero que, res, puguem fer una miqueta de seguiment de com us van anant i tornem a xerrar de cara a les properes, que potser també seria interessant refrescar-les quan arribin. Moltes gràcies. Gràcies, Carla. I bona tarda.
Moment ara de posar-nos davant els fogons i cuinar una miqueta. Obrim secció de gastronomia marinera mediterrània de la nostra costa i ho fem de la mà una setmana més del cuiner del Bar El Padrí, Adrià Ceritjol. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda.
Escolta'm, vam parlar, tu ja hem parlat, de l'estofat de sípia, del pastís de lluç amb patata. L'estofat de sípia és calent, el pastís de lluç amb patata era així més fresquet, més d'estiu. I avui què ens portaràs? Avui us porto un altre fresc també. Al final això s'acaba menjat fresc. Són uns barats en escabeig.
Amb el peix hi ha molta opció, eh?, de fer coses així més fresquetes. Sí, bueno, fresquetes i conserves. Al final també partim que la nostra cuina ha sigut... Bueno, als barris mariners no hi havia molta pel·la, llavors el menjar s'havia de conservar com pogués, és com el tema de les anxoles. I a les barques també s'havia de conservar com pogués. Correcte, sí, sí, d'acord. Recepta de la iaia, també?
Bueno, sí, una miqueta recepta bàsica de totes les iaies, sí, sí. Tonejada per tu? No l'he tonejat, sóc que porto un parell de truquets per millorar una miqueta, fer-ho més modernillo, si volguéssiu, però porto la bàsica, la que es faria de totes les cases de mariners. Continuem fent un homenatge a les iaies? Sempre. Sempre fem un homenatge a les iaies. Per tant, cuina catalana 100%. Sí, senyora. I mediterrània. Mediterrània, sí, sí.
Quins ingredients necessitarem per tot això? Jo compto per 4 persones, els ingredients seran 4 barats, ja demanats, com sempre dic en cada programa, esbissarats a la paixateria, i si pot ser ja filetejats, això ja seria la bomba. Una ceba, una ceba de figueres, o una ceba blanca, la que sigui, una pastanaga, una cabeça d'alls, dos fulles de lloret, tres rames de farigola, mig litro de vinagre...
de vi blanc, 200 miligams de vi blanc moscatell o blanc qualsevol, el típic culet d'ampolla que tenim per la nevera, una cullerada supera de pebre en gran, 300 grams de farina i mig litro d'oli d'oliva. Això, avui ja són més ingredients, eh, que la resta de dies? Són més ingredients, però al final també... Ens hem d'espantar més? No, al final tres remetes de farigola les trobes per casa, o sigui, no hi ha res que no tinguem a la base o a qualsevol rebost, eh.
Fer latejat a la peixateria en dedica moltes ho fan. Vull dir que la gent si ho demana moltes ho fan. És un servei més que donar a les peixateries. És el que té a la peixateria i no comprar-ho segons quin supermercat. Com ho farem, aquest escabeig?
És molt simple, al final no té molt de misteri. Una cassola, farem un sofregiret de la ceba i la pastanaga, que entrarà tot juny. No ens interessa sofregir el que agafi color, és només que caiguin una miqueta... Que perdi l'aigua. Sí, que no arribi a agafar color, al final no ens interessa molt durats. Per una altra banda, mentre anirem fent aquest sofregit, amb una cassola fregirem els barats, enfarinats i fregits, llavors els reservem.
Un cop tenim la ceba i la pastanaga, que ja ens ha caigut, amb la cabeça d'alls, perdona que no ho he dit, també fiquem la cabeça d'alls sencera. Un cop tenim així, tan simple com... Bé, amb el sofregit el farem amb tot l'oli que he dit, eh? Vull dir... Després tirarem el vi blanc i el vinagre, que vagi evaporant. El sofregit. Sí, sí, tal qual. Que vagi evaporant i ja quan fiquem el nas i... Hosti, que no és allò que et tira enrere del vinagre, tastar-ho també, sobretot, perquè no es quedi molt dolç... Això t'anava a dir, que sigui una miqueta dolç?
A mi m'agrada. A mi m'agrada. Jo, per exemple, nosaltres fem servir un vinagre que és molt bo, que és el vinagre de casa de fòrum, i el fan amb xardoner. El xardoner blanc està molt bo, reduït, que li dona una dolçó molt bona. Si féssim això, també seria interessant que si féssim servir aquest vinagre que no fiquéssim el vi mosquatell. Perquè si fiques dolç en dolç, quedarà massa dolç. Llavors, si fem servir el vinagre aquest fòrum, xardoner, el que diguéssim, ficaríem un vi blanc normal.
Llavors, un cop evaporat l'alcohol, evaporat també la furtura del vinagre, allò que el tastes i dius, hòstia, ja no té aquest gos a l'alcohol, llavors afegirem els barats dintre del mateix escabetx, ho remourem una miqueta i ho deixem reposar. Ja està, aquesta recepta és superfàcil. No ha de fer ni chup-chup ni res.
Bé, o sigui, un cop ha fet ja el xup-xup en els cabells, o sigui, el que hauria de ser la base dels cabells, que és la ceba i la pastanaga, tirem el vi i el vinagre, i quan ha vaporat allà, ja ha fet el xup-xup. Llavors, el que ens interessa és ficar el barat, que ja la tenim fregit anteriorment. I que agafi el gust. Correcte, deixar rotllar i que reposi amb ell. La farigola, el llorer i això, òbviament, va dintre del seu fregit, quan arrenquem amb la ceba i la pastanaga, eh? O sigui, es tira la ceba i la pastanaga, hi ha la farigola i tot això. La cabeça d'aig, tot dintre, sí, sí.
Per tant, recepta, podríem dir que bastant assumible per tothom. Jo crec que sí, eh? Jo crec que això és molt fàcil. Ens sorprendrien. La gent sorprèn. La realitat supera la ficció. Ja ho diuen a Crims a Catalunya Ràdio. Ens sorprendrien. Alguna cosa, algun pas que no ens puguen saltar?
No, aquí sí que és, home, crec que de lo fàcil que és per mi, jo crec que no es pot saltar res, no, bàsicament perquè no, aquí no es pot saltar res. Podem afegir coses, això sí, per exemple, podríem afegir gingebre fresc, ratllat, talladeta trossos, també incorporar-lo dintre de les cabets, li donaríem un toc, una niqueta així més modernillo, li podríem dir, no? Mhm.
podríem canviar els vins, depèn de com vulguessis, ficar una miqueta d'aigua, i a mi no m'agrada ficar-li, no és molt partidari, ficar-li aigua, perquè al final t'aigualeix una miqueta, és una tonteria, perquè ho fas evaporar, no t'ajuda gaire. Sí que és veritat, hi ha moltes receptes que et demanen aigua, però si hi fiques quantitats justes de vinagre i de vi, tens set, no cal ficar aigua.
Com ens ho podem menjar, això? Vull dir, també seria com un aperitiu. Sí, sí, bàsicament. També seria que, almenys, no sé totes les cases, però jo a casa meva de petit sempre, que és molt català, això, no té cadascú soplat. Sempre s'han ficat sapates al mig de la taula.
El que diem a tapejar, menjar tapes, això s'ha de dir menjar tapes. Més que tapes, jo ho considero més com un ranxo, allò de ficar 3-4 coses a bates a la taula i així no cal anar aixecant cada rato, ara el primer i ara el segon. Ja deixes el primer i el segon a la mateixa taula, l'escabet seria un dels freds, i al costat, no sé, podries posar qualsevol peix, o com si vols posar cart, també, al final. També va molt bé l'escabet per prendre l'excursió.
Te'l foten un tàper amb una barreta de pata, fas un entrepà de barat amb escabeig. Això t'anava a dir, fer entrepans també es fa molt d'escabeig. Sí, no, no, està boníssim. I pots fer escabeig de barats, pots fer de musclos, pots fer de sardines, del que vulguis. La tonyina també en escabeig està molt bona. Al final la base seria l'escabeig i a partir d'aquí la gent que jugui amb el que vulgui amb el de peix.
O sigui, avui has comentat el barat, però si en lloc de barat la gent hi vol posar tonyina, seria exactament el mateix? Sí, exactament el mateix, l'únic canviant el peix, òbviament. I una gualla també s'hi pot posar, no cal que sigui només de peix, també li podries posar una gualla, el que vulguessis.
I la recepta és exactament la mateixa. La mateixa. L'únic que canviaria és, potser depèn de quins peixos no cal fregir, però jo soc partidari d'enfarinar i fregir, perquè així reté tota l'aigua dels gustos del peix, te'l reté dintre del propi peix. Però si ho fas de musclos, entenc que això no es fregeix. Però el musclos no es fregeix, els obres a banda, els pots pelar, o sense pelar, depèn de les ganes que tinguis de treballar. Tants gustos de cada un...
El fotpalau no, però sí que, per exemple, quan obreixis els musclos, podies reservar una miqueta l'aigua dels musclos i a l'hora de fer els cabells, això que hem de posar aigua, fotre-li una miqueta aigua a musclos, aquí sí que m'agrada la idea, veus? Perquè ja li donaries el puntet de sal i el gust a aquest marí.
Algun secret que ens puguis revelar d'això? És molt senzill. Suposo que molt, molt secret no deu tenir. Jo no, però el secret suposo que és prestar atenció amb el vi i el vinagre, que les quantitats siguin... Jo ja ho he posat que sigui mig litro de vinagre i 200 mil·lígrams de vi. Pots jugar amb una miqueta més de vi, també. Perquè el vinagre depèn de quin vinagre... Les àvies feien servir el vinagre més baral i dolent que trobessin, eh?
Això és veritat, eh? Hi ha un restaurant que es diu Lera, que és d'una estrella Michelin, i és d'aquests restaurants que la iaia ho diu, no, no, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre, el vinagre,
el vaig reomplint, el vaig reomplint, i al final ja tinc l'albi per cuinar. No cal que sigui vi bo. És com el vinagre, això dels escabetges, al final acaba evaporant, el que li dóna gustet és el vi blanc. Si no, no és sorprenentment, i també et diré, com més dolent ha sigut el vinagre, més bo ha quedat l'escabetge. Però si és un vinagre bo, li dóna més gust, entenc jo.
Depèn de quin pot ser que li doni massa gust, perquè al final de les cabells també el que t'interessa és que no tens el gust del peix. No t'interessa que sigui només el gust aquest del vinagre, però amb un vinagre de vi blanc ja fem, qualsevol. Fem un repàs dels ingredients i així per sobre de les passes a seguir perquè la gent se'n recordi.
Vinga, els ingredients, això el que dèiem serien els 8 barats esmissarats i filetejats, una ceba de fila i gras o blanca, una pastanaga, una cabeça d'alls, dos fulles de llorer, tres rames de farigola, mig litre de vinagre de vi blanc, 200 mil·lilitres de vi blanc moscatell o vi qualsevol, una cullerada de supebre de pebre en gra, 300 grams de farina i mig litre d'oli d'oliva.
Llavors els passos serien al mateix temps que estem fregint els barats, que els fregim i els reservem, en una cassola, en una altra cassola, comencem a la base dels cabets, que seria l'oli, amb la ceba i la pastanaga. Podem afegir la cabeça d'alls, el llorer i la farigola, tot cap dintre. Un cop ha caigut, sense que no agafi color la ceba, important, tirem el vi blanc i el vinagre, deixem que avapori, que avapori, ho tastem i quan veiem que ja està bé de curs, afegim els barats fregits, un minutet o dos que afegi, i ho deixem reposar.
Aquest pla sí que és important, deixar-lo reposar un dia.
Podries refredar i menjar-te'l, però els cabells sempre estan millor el dia següent. Vam dir que no t'ho havia preguntat. Millor deixar-los reposar 24 hores... Sí, sí, i si te'l fos al cap de dos dies encara està més bo i tot. Sí, això també t'anava a dir, tenint en compte que és un plat d'aquests, que ho dèiem al principi, de conserva, això a la nevera et deu aguantar. Sí, sí, això el pots aguantar una setmana tranquil·lament a la nevera, i el ser vinagre, si li has fet una bona reducció a això, el vinagre ets el conserva. Bueno, vinagre i oli, al final són dos conservants bàsics, antics, molt antics.
Perfecte, moltes gràcies, Adrià, per venir una setmana més. Ens veiem d'aquí uns dies. A vosaltres, moltíssimes mercès.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules.
Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar. Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'associació Cetàcea. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna de les càpsules del mar. De fet, aquesta associació, l'associació Cetàcea, és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquesta espècie.
d'aquestes espècies. Avui, de la mà de la Sílvia Juncar, coneixerem el cap d'olla negra d'aleta llarga. Atenció, d'aleta llarga, eh? Bona tarda, Sílvia, i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a aquestes càpsules del mar.
Bona tarda, gràcies a vosaltres. Si et sembla que coneixem primer el nom científic d'aquesta espècie. Sí, doncs el cap d'olla negra d'aleta llarga, que és el que trobem aquí al Mediterrani, el nom científic és Globicefa lameles. Dins del mateix gènere hi ha dos caps d'olla negra, el d'aleta llarga i el d'aleta curta o tropical, que està en zones més temperades. El d'aleta llarga és el que trobem en zones més fredes.
Si et sembla, coneixem també més característiques de la seva morfologia i com podríem identificar-lo? Doncs el cap d'olla negra és de la família dels delfinits, també, per tant podem considerar que és un dofí, i d'aquesta família és el més gran que es pot veure de forma habitual al Mediterrani. Els adults poden arribar a mesurar entre 6 i 7 metres de longitud, per tant, en comparació amb els altres dofins, són realment grans. Són animals que la seva coloració és totalment negra,
Molt, molt fosca, a excepció d'una taca blanca en forma de doble B invertida que tenen el pit, però clar, això a mar, a no ser que es girin, doncs és difícil de veure, no? Alguns exemplars també poden presentar algunes coloracions blanquinoses just darrere de l'aleta dorsal i això també pot servir per identificar els individus concrets, no?
I a diferència de l'altre cap d'olla del gris, la seva aleta dorsal la tenen situada una mica bastant endavant, al mig del cos, i té una base bastant ample i és baixa i falcada cap endarrere, sobretot en els individus com més grans són, més arrodonida acostumen a tenir-la, i aquesta aleta és superidentificativa. Si la veiem a mar és molt fàcil distingir-los.
No sé si podem parlar una miqueta també de com es comporta, quin és el comportament pel qual el podrem reconèixer a mar. Doncs els acostumem a veure en un comportament tranquil, natació normalment lenta. És una espècie que té una estructura social molt marcada d'una manera matrilineal, és a dir, que s'organitzen en grups en què sobretot les mares van amb les cries i mantenen amb el grup familiar durant molt de temps, no?
Aleshores, els mascles, quan s'han de reproduir, se'n van al grup i busquen femelles d'altres grups. I és una espècie que són molt sociables i, quan estan a la superfície, acostumen a estar molt junts entre ells, socialitzant i fent...
un rang de comportaments bastant gran, com treure el cap, de vegades, per veure què està passant, fer la croqueta, que en diem, que els petits, sobretot els més joves, de vegades donen voltes i fan una sèrie de comportaments així molt socials, a diferència d'altres dofins que potser els veiem més viatjant amb una natació més normal. Però no sempre, evidentment. Hi ha dies de tot. Què és el que menja el cap d'olla negra d'aleta llarga?
Doncs igual que el cap d'oia gris, s'alimenta sobretot de cefalòpodes, com ara calamars, que troba a grans profunditats, però en aquest cas també poden incorporar alguna espècie de peixos a la seva dieta. I per quines zones del Mediterrani podríem trobar-lo? On te'l solem veure?
També, sobretot, a la conca occidental del Mediterrani. A la nostra zona, on es troba el gruix de població més gran, és sobretot a l'estret de Gibraltar, on hi ha una població resident, i tot el mar circundant, el mar d'Alboran i el gol de Vera, al sud-est de la península ibèrica.
sempre amb aigües més profundes de 500 metres. Llavors, a la part nord, això estem parlant de la persura a la part nord, la seva densitat és una mica més baixa, no el veiem amb 30 freqüències, però també està lligat igualment amb zones molt profundes, sobretot a partir de canyons submarins, que van fins als 2.000 metres de profunditat. Aquí al Garraf l'hem vist també molt lligat als canyons submarins Fojo-San Salvador i el de Berenguera, que està davant del delta Llobregat.
Hi ha alguna època de l'any en concret que el puguem veure o podem dir que està aquí bé tot l'any? Doncs com la majoria de cetacis que tenim al Mediterrani són residents, és a dir, mai abandonen el Mediterrani, es poden anar movent, però és a dir, poden aparèixer en qualsevol moment de l'any. Aquí al Garraf, com que tenim potser una freqüència més elevada d'encontre del cap d'olla gris,
El cap d'allà negra és una espècie que no hem vist tant fins al punt que el vam veure per primera vegada l'any passat, el 2022. Sí que teníem coneixement que hi era, perquè altra gent que navega ens havia dit que ens l'havien trobat, però nosaltres no l'havíem vist fins l'any passat. I en total tenim registrat uns 10 albiraments entre l'any passat i aquest. Principals amenaces també per la seva conservació. Quins són els perills d'aquesta espècie?
Doncs, com passa amb algunes espècies de cetacis, la subpoblació del Mediterrani, perquè el cap d'olla nera de l'eta llarga es troba, també és una espècie d'estan cosmopolita, que es troba sobretot a partir, si exclouem les aigües més tropicals, més a l'equador...
La resta de mar, diguéssim, es troba per tot el món, però hi ha una subpoblació que es considera mediterrània, no? I falten dades per poder també avaluar el seu estat de conservació, tot i que la població que hi ha a l'estret de Gibraltar, com que és molt tancada i s'ha pogut estudiar molt bé...
S'ha arribat a catalogar que està en perill d'extinció i en perill crític, a més a més, perquè és una població molt petita que cada any té tendència a disminuir. Per tant, està en perill crític la població de l'estret de Giraltar. Per acabar, Sílvia, no sé si ens pots explicar alguna curiositat, alguna cosa que recordis d'aquesta espècie.
Bé, doncs com a curiositat, ja vas dir que l'hem vist poquet, aquesta espècie, és molt xula de veure per la interacció que tenen entre ells, i aquest any vam tenir la sort de poder veure una interacció entre aquesta espècie i el cap d'oia gris. La primera vegada que els vèiem junts, les dues espècies, i tenien un comportament una mica...
no amigable, per dir-ho així, i són dues espècies que competeixen una mica per preses i per hàbitat, i aleshores, diguéssim, va ser un comportament molt interessant de veure, perquè els caps d'olla gris els estaven com una mica empuixant o una mica rodejant, intimidant d'alguna manera,
I ells, en canvi, els caps d'olla negra, com que tenen aquesta estructura tan social que us he comentat, doncs es limitaven a quedar-se en un grup supercompacte, amb les cries al mig, diguéssim, per defensar-se una miqueta. I, bueno, és el més remarcable que et vull explicar. No us ho esperava o us va sorprendre aquest comportament?
Sí, per res, perquè no és freqüent trobar dues espècies juntes, quan tenen el mirament, i encara menys freqüent és trobar que tinguin una interacció clara entre elles. Sí que a vegades hem vist diferents espècies d'odofins, però simultàniament, però no amb una interacció clara. I aquesta era una de les poques vegades que ho hem vist. ¿Costen de veure? Són difícils de veure els caps d'olla negra més que els de cap d'olla gris? Ens has comentat una miqueta.
Sí, aquí al garraf, sobretot, nosaltres els hem vist, els veiem molt menys que el cap d'allà gris. En altres zones passa exactament al revés. Fantàstic. Doncs Sílvia, recordem, com sempre, per acabar la càpsula, que hem de respectar sempre l'entorn d'aquestes espècies i sempre que n'alvirem alguna hem de respectar aquestes distàncies de seguretat i no posar-nos entramig de les seves... quan naveguen, diguéssim, quan estan nedant.
Totalment, i nosaltres, per desgràcia, hem vist alguns individus, no concretament de cap d'olla negra, però sí que alguns individus amb marques clares d'interaccions amb vaixells. Llavors, al ser una espècie gran i tenir una natació més aviat lenta, encara amb més motiu, si trobem un grup que està tranquil, està calmat en la superfície, el que no podem fer és acostar-nos-hi amb gran velocitat, hem de ser sempre respectuosos...
a poc a poc, a una instància prudencial per al motor, i per tot això ho regula un reglament, el Real Decret de Protecció de Cetacis, on explica fil per randa què cal fer i què no cal fer en cas de trobar-nos amb un grup de cetacis. Doncs, Silvia Junca, moltíssimes gràcies un cop més per haver estat amb nosaltres a les càpsules del mar. Ens retrobem a la següent.
Abrazaste mis abrazos, vigilando aquel momento. Aunque fuera el primero, lo guardara para mí. Si pudiera volver a meter, debería cada día amanecer.
Te voy a escribir la canción más bonita del mundo. Voy a capturar nuestra historia en tan solo un segundo. Un día verás que este loco de poco se olvida. Mucho que pasen los años de largo en su vida.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa d'arrere, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. Más de 50 veranos Hace hoy que no nos vemos Ni tú, ni el mar, ni el cielo
ni quién me trajo a ti.
Bona nit.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Buena tarda.
Us parla Tere Ortega, la comunitat educativa tarragonina segueix en peu de guerra. Avui hi ha una manifestació que sortirà a les 6 de la plaça Imperial Tarraco, convocada per famílies i docents, sota el lema, juntes per l'educació pública. Tot plegat després del tancament a l'escola del Miracle i amb la mirada posada a les jornades de vaga convocades per la setmana vinent. A més, ahir diverses...
AFA, Equips Directius i Personal Educatiu, es van reunir amb diversos representants d'educació. Marta Gil, de la plataforma de Famílies d'I3, explica que se'ls ha demanat paciència. Tinguem paciència, que l'oferta inicial de places és una oferta que ells pronostiquen però que no és definitiva i que si veuen que s'han equivocat, que rectificaran i ampliaran el que facin falta de places.
La setmana que ve, els dies 17 i 20, hi ha convocada una vaga educativa.
El Museu de Matemàtiques de Catalunya ha rebut més de 20.000 visites en el primer any des de la seva obertura a Tarragona. Durant el curs 24-25 van visitar l'equipament més de 6.500 alumnes de centres educatius a la demarcació de Tarragona i Lleida i més de 1.200 de públic general. L'alcalde Rubén Viñuales ha destacat que el Museu de Matemàtiques ha estat un èxit rotund, però que encara es tracta de l'inici del camí que s'ampliarà.
Amb voluntat que això només és un camí que acaba de començar, quan hi hagi aquest trasllat d'atac 12 cap a Tabacalera, que esperem que siguin breus, doncs això significarà que guanyarem tot aquest espai per tal que pugui augmentar aquest museu de les matemàtiques que tornen a repetir. Invito aquelles persones que ens escoltin a que portin també els seus fills. L'equipament disposarà de noves sales per a futures activitats.
I el Nassit juga aquesta tarda la primera de les 11 finals que li queden per evitar el descens. El nou entrenador Pablo Alfaro assegura que la situació, independentment d'uns i altres, a la classificació aniran els tarragonins pels 3 punts. Nos enfrentamos ahora mismo al mejor rival de la categoría y sabemos lo que es de las dificultades que esto va a entrañar.
Però, aun así, nuestra obligación es ir a por el partido y ser capaces de plantar cara y ser capaces de plantarle las mayores dificultades como querrán hacer ellos con nosotros. El partida juga aquest vespre a partir de dos quarts de nou al nou Estadi Costa Daurada. Des d'una hora abans el podreu seguir a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora on coneixerem les repercussions que pot tenir el turisme la guerra que hi ha actualment a l'Orient Mitjà.
Després anirem fins a l'entorn natural i patrimonial del Garraf, per on hi passejarem. Farem un repàs d'agenda, acabarem el nostre programa d'avui repassant tots els actes i tots els esdeveniments que hi haurà arreu del nostre territori, però abans parlarem de mites i agendes del nostre mar mediterrani. Estarem aquí fins a les 6 de la tarda arran de mar.
N'hem parlat ja en alguna ocasió. Fa poc més d'unes setmanes tallava una guerra a l'Orient Mitjà que ja ha provocat centenars de morts, evacuacions massives i com a efecte secundari una paralització del tràfic aèri amb aquest indret principal fil conductor d'Europa amb Àsia, deixant a turistes de la península en diferents punts del món. De les conseqüències de tot això en volem parlar amb Juan Antonio Duro, professor de la Universitat Rovira i Virgili. Molt bona tarda. Bona tarda.
En primer lloc, parlem de l'Orient Mitjà, podem afirmar ja que tot aquest conflicte està tenint i tindrà encara més repercussions econòmiques aquí al nostre territori? Sí, sí, sí, en el nostre territori i pràcticament arreu. Aquí hi havia...
Bé, en aquests moments hi ha com dos escenaris, un que duri poc i un altre que duri molt, i tenim veus per dos costats. Sembla, en tot cas, que durarà algun temps i, evidentment, la duració és la que explicarà un impacte major o menor. Si hagués durat poc, uns dies...
després el món es podria recuperar i adaptar relativament ràpid. Per tant, quan més duri, òbviament els impactes seran més grans i tot pinta que això a hores d'ara continua.
Això t'anava a preguntar. Semblava en un principi que havia de ser una cosa pim-pam, però tot indica ara mateix que s'allargaran el temps, que en qüestió d'una setmana no ho tindrem arreglat, això. Bé, hi havia veus de tot. Hi havia veus que apuntaven cap a una duració de dies i veus que apuntaven a una duració de setmana fins i tot mesos. De fet, no em consta que Trump digués que duraria uns dies, d'acord?
Per tant, fins i tot en aquest sentit hi havia una previsió de durada més llarga. Sí, sí, en aquests moments el que s'està una mica veient és que aquesta duració es manté. Suposo que anirem setmana a setmana a veure com els han consultat.
Acontejaments van evolucionant, però sí que a hores d'ara, una setmana després que hagués esclatat la crisi, la crisi continua i, per tant, òbviament, això farà que els impactes s'accelerin, com ho estem veient, per exemple, amb els preus del petroli.
Aquí anava. La primera repercussió ha sigut aquests preus del petroli i més tenint en compte que aquests països són proveïdors de petroli. A altres països, a nosaltres, un percentatge molt petit, però tot està fent que la demanda de petroli augmenti i, per tant, que el seu preu també augmenti considerablement. Sí, aquí hi ha dos tipus d'afectacions. L'afectació en directe en aquells que depenen del petroli que pugui venir d'aquesta zona i impacti indirectament.
i que afecten a tothom. En els primers dies després d'esclatar la crisi, és a dir, principis de la setmana que ve, de la setmana passada, l'augment dels preus no va ser excessiu, va ser del 8, del 10%, arribant a 80 dòlars per barril, però en aquests moments, per exemple, ara veig que està per sobre de 100 dòlars. Per tant, això vol dir que aquest descontent
fer que durés poc, doncs ja s'està relativitzant i per tant estem entrant previsiblement en una nova onada d'impacte rellevant.
Perquè la gent ho entenc, i l'augment del preu del petroli no és pel fet que el nostre petroli provingui d'aquests països de l'Orient Mitjà, sinó pel fet que hi ha encara més demanda. Sí, sí, sí, i que hem de pensar que els preus es configuren i es determinen no només per una demanda real, sinó per una demanda a futur o demanda de tipus especulatiu.
Per tant, si els agents veuen, encara que no necessitin ara, que els preus seguiran creixent, doncs estan pactant els preus ja avui cara futur. Però al pactar-los avui cara futur el que estan fent precisament és que l'augment d'avui sigui molt més gran del que seria. Per tant, òbviament, tot el mercat està reaccionant davant d'aquest context i és un context de gran incertesa i de problemàtica de l'oferta i, per tant, els preus que es determinen de manera global estan creixent.
Aquí també hem de parlar de gas, perquè aquests països també són importants per tot el tema del gas. Sí, sí, de fet el principal impacte en els preus s'ha notat en primer lloc en el gas natural, en efecte. I per tant...
Tots aquells països que depenen del gas natural per anar funcionant, per tant, que diu els països, diu les empreses, són les que es veuran més afectades. I, per tant, de fet, a nivell general, totes aquelles empreses que una part important dels seus costos són costos energètics seran les que més es veuran afectades per aquesta crisi.
Això ens indica una nova pujada dels productes en general, perquè d'alguna manera tot el que estem parlant té conseqüències sobre la cadena de subministrament.
Sens dubte. Si aquest increment de preus continua en aquest escenari d'incertesa, de continuïtat en aquesta problemàtica que estem tenint, òbviament els preus s'assentaran, els agents prendran unes decisions...
connectades amb aquest augment de les preus i, per tant, pujaran els preus no només de l'energia, sinó de gran pal dels productes que depenen d'una manera o d'una altra de l'energia. Per tant, aquesta és una de les característiques que té l'energia, que és com una mena d'input transversal que afecta pràcticament a totes les activitats, perquè, per exemple, et pot afectar
de manera directa amb el preu d'electricitat, que al final el paguem tots i el paguen totes les empreses. Per tant, aquest augment dels preus que ja supera els 100 dòlars i més d'una setmana després farà, òbviament, que hi hagi un augment generalitzat en els preus
que el Fons Monetari Internacional ha comentat que la inflació podia créixer a nivell global en promits 3 o 4 dècimes, doncs calculem. Aquesta pot ser la mitjana i serà més gran o més petita en funció de la teva dependència d'energia. Ja no només l'energia, per tant, sinó també el transport. Serà més difícil transportar o més car, per dir-ho d'alguna manera, transportar els productes, tenint en compte això, que el petroli està més car, etcètera, etcètera.
Sí, sí, el primer canal directe és el que estem veient en les nostres benzineres. Les nostres benzineres pràcticament reaccionen dies després, una setmana després, que els preus estiguin pujant en el mercat de commodity. Per tant, el primer lloc on el veurem és a l'hora de repostar i a mig terme el veurem en tots els productes, pràcticament en tots els productes de l'economia d'una manera o d'una altra. Sí, sí.
En aquest sentit, també parlem de turisme. Com afecta tot això al turisme? Bé, aquí hi ha dos tipus d'afectacions en funció de què és el que sigui més important en els propers mesos. Hi ha una afectació positiva en el sentit que aquesta situació d'inestabilitat en aquesta zona òbviament reduirà de manera significativa els fucsos turístics cap a l'Orient proper,
i, per tant, aquests turistes o viatgers que no aniran a aquest lloc aniran amb uns altres. I entre aquests altres pot estar Catalunya i Espanya com a destinació segura. Per tant, pot haver, òbviament, una afectació positiva. Podria haver una afectació menys positiva si aquest escenari d'augment...
es dispara i s'accelera i això al final es contagia amb el cicle econòmic dels països i per tant els països comencen a experimentar queixements econòmics més petits. En tot cas, en aquest segon sentit, pensem que la temporada d'estiu pràcticament està aquí i probablement encara no hi hagi gaire temps perquè es doni aquest efecte energiu. Per tant, jo entenc que en net ens podíem veure a favorits.
Qui potser es veuen més desafavorits són les persones o el turisme que viatjava cap a l'Àsia, els moviments cap a l'Àsia, que eren destinacions bastant de moda aquests últims anys i que això ara serà més difícil, com estem veient, amb les persones que volen tornar i els està costant moltíssim.
Sí, sens dubte. Aquí teníem destinacions que estaven amb un creixement, la veritat, molt alt, destinacions emergent, destinacions amb un atractiu diferencial, que les coneixem, per exemple, a Dugai, i que, òbviament, patirà un gran delta-baix als sols fluxes tot i als propers mesos, a no ser, òbviament, que la crisi es tanqui i allí temps suficient perquè recuperin els fluxes.
Està bastant demostrat que quan hi ha una crisi, en aquest sentit d'inseguretat en una zona, i després entrem en un procés de resolució, els turistes no tarden gaire en recuperar-se. És a dir, els turistes tenen memòria, però tampoc tanta. Per tant, 3, 4, 5, 6 mesos després ja tornen a anar. Però clar, estem ja al mes de març, això està durant, i per tant és possible, esperem que no,
que aquesta situació s'apropi molt a l'estiu. Si passés això, doncs, òbviament, els fluxos turístics es reduiran un munt. I és que, bueno, aquesta zona té com a gran hàndicap la inestabilitat, no? I ara ja ha esclatat, en tot cas, la inestabilitat. A la zona la teníem ja setmanes abans, no? I els turistes seguien anant. És a dir, perquè els turistes no vagin, ha d'haver una inseguretat prou clara, no? Prou clara, perquè hi ha ganes de viatjar i pensem que, bueno,
que no ens passa res, sempre creiem que no ens pot passar res. Doncs sí, amb això hem de ser conscients quan viatgem a països llunyant i a països diferents que hi ha unes certes dosis de risc i hem de ser conscients. I aquí fem una recomanació a tots els turistes que facin totes les assegurances que calgui per després no tenir més problemes en cas que succegin
diguem-ne, qüestions com les que estan succeint ara a Auriem proper. L'altre problema afegit a tot això és que els aeroports, per exemple, Abu Dhabi, Dubai, tots aquests aeroports són molt importants a nivell mundial i això ha tingut molta afectació. Sí, sí, perquè a més de ser aeroports d'arribada, són aeroports d'enllaç
amb altres destinacions, com per exemple asiàtiques. De fet, la problemàtica que està passant ara, per exemple, està afectant a grans esdeveniments expositius que s'havien de produir en aquest lloc. Per tant, és lamentable, però està clar que aquests països tindran una afectació molt important.
I ja et dic, podríem pensar que aquesta inestabilitat i aquesta inseguretat, per molt que quan es pugui acabar o finalitzi aquest problema, es podria perpetuar amb aquesta imatge, però jo ja et dic que crec que si la situació és solventa els fluxos es recuperaran.
Els estudis que nosaltres tenim indiquen que la recuperació pot anar a prop dels sis mesos després del que ja hi ha produït i per tant tornaran a créixer. Hem de ser conscients que aquests països estan situats en una part del món molt més inestable a la que nosaltres estem acostumats a on vivim i a vegades nosaltres no ho valorem excessivament.
Per tant, nosaltres, com a altres, ens podem veure beneficiats per aquest volum de turistes que ara no anirà a aquest lloc i estarà buscant altres llocs per anar-hi. Doncs entre els altres llocs per anar-hi, Catalunya barra Espanya, òbviament és una opció, tenint en compte que és la segona potència turística del món. Per tant, és fàcil entendre que una part, òbviament no sabem quina, podríem venir cap a Espanya i...
cap a visitar destinacions amb diferent contingut, des d'enològic, gastronòmic, sol i platja, buters de luxe, experiències de benestar, etcètera. Per tant, al final, la previsió que una part dels fluxos podria anar a Espanya és simplement perquè som la segona potència turística del món.
i, per tant, si aquesta gent no pot viatjar a Orient proper, que, a més a més, en gran mesura són aeroports que et fan de moviment cap a Àsia, i ens movem en un clima de bastant incertesa, el que és previsible és que els turistes, si aquesta incertesa es manté, facin una elecció superior per a les destinacions de proximitat. Per tant, aquelles que la mobilització en termes de quilòmetres no és intercontinental. Si és així, òbviament,
Espanya, Regne Unit, França es podien veure beneficiades. Ja per anar acabant, la possibilitat que aquest conflicte es cronofiqués, com ha passat amb Ucraïna, per exemple, que tampoc s'esperava que s'allargués tant en el temps, ens afectaria a nivell econòmic?
Evidentment, tota cronificació d'un conflicte ens acaba afectant molt més perquè vol dir que es cronifiquen els impactes. Per tant, es cronifiquen aquests preus de l'energia, es cronifiquen els costos de les empreses i es pren aquesta cronificació com a base per les decisions empresarials. Per tant, òbviament, tota cronificació...
ens anirà molt malament a tots. En primer lloc, òbviament, a les parts en conflicte. I en segon lloc, a tot el món que d'alguna manera o d'una altra es veu afectat. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda. Molt bé. Gràcies. Gràcies a vosaltres.
Volem continuar descobrint mites i agendes del nostre mar mediterrani i avui anem cap al sud de l'abadia de Roses, a la falda del Montgrí, un territori de la Costa Brava plegat de misteris, mites i tradicions, Oriol. Doncs efectivament, Marina, un dia més.
una setmana més, anem repassant mites, anem repassant llegendes. Fa, doncs, un parell de setmanes, a l'anterior capítol, les vam situar al Garraf, van baixar, però és que avui tornem a pujar. El Joan de Déu Prats, que sempre em veia que en fem aquesta secció, ens fa anar amunt i avall com un punxó, eh, Joan de Déu? Bona tarda.
Sí, sí, sempre sorprenent una mica. Bona tarda. Bona tarda. Doncs avui em dic que tornem a pujar perquè ens tornem a situar cap a l'abadia de Roses i cap al Montgri. Per tant, mentalment, ens tornem a situar a la zona nord del país. Sí, de fet, una mica el Garraf, el Montgri, Cap de Creus, són aquestes orografies més abruptes.
que propicien que hi hagi més la il·lusió de la fantasia i a més a més l'eco del passat composat amb llegendes i històries. Tenim també
diferents deltes, com és el del Ter, o com és el del Llobregat, o com és el de l'Ebre, que també propicien històries. Tot el que són irregularitats de la costa, com de les muntanyes del Pirineu, propicien moltes històries. I tant. Doncs som-hi, expliquem-ne d'aquestes històries, d'aquests mites. El primer que m'has apuntat al guió a mi em sona d'haver-ne menjat, de gall de Sant Pere. Això és un peix. Sí, malgrat el nom, és un peix, un peix gostós,
I ve a relació que ja havíem parlat de la banda de dalt de la Badia de Roses, però la banda del mig i cap avall, doncs encara no, i precisament Sant Pere Pescador, que porta aquest nom, Sant Pere recordem que era Pescador, i aleshores hi ha una població de Catalunya que porta directament aquest nom, no és que...
sigui el patró Sant Pere, sinó que porta el nom de Sant Pere Pescador. I de Sant Pere es diu la llegenda que un dia havia de pagar uns impostos, unes contribucions, ell no tenia diners, era el temps dels romans, que amb això no fiaven gaire, i va posar la mà al llac del Tiberiades, que era on pescava,
i va treure un peix amb una moneda d'or a la boca, no?, i li va agafar la moneda i va poder pagar aquest impost o contribució dels romans, no?, i a partir d'aquesta història, doncs, s'ha comentat que aquest peix gostós, el gall, aquest gall aquàtic, no?, aquest peix tingués el nom de gall de Sant Pere, perquè, si us fixeu, doncs té com dos taques al seu cos, el d'or,
que recorden una moneda. Llavors és una bonica història, un peix comestible, però que sobreté una llegenda evangèlica, i una mica ve en relació amb aquesta població de Sant Pere de pescadors. Va, perfecte. Així ara, quan vagi a la peixeteria i el vegi, ja m'hi fixaré en això de les taques i les monedes i podré explicar en algú que ja sé d'on ve i em faré l'interessant.
Clar, i a veure si té la moneda a la boca, que aleshores encara més... Jo crec que si té una moneda a la boca s'haurà catat el peixater abans. Sí, sí, si no és miop segur que sí. I tant. Parlem també del gegant de Ventelló, Joan de Déu. Sí, també una mica Sant Pere de Pescador, que és un lloc que té mar i muntanya, per dir-ho, o plana i muntanya, no? Hi ha unes pomes magnífiques i després el llagostí també d'allà és excel·lent.
Són unes platges immenses que fora de l'estiu són inhòspites, perquè primer recordem que el mar de la Badia de Roses és dels més violents de la Mediterrània Occidental, perquè quan hi ha vent i hi ha llevantades, a l'haver poca profunditat del sol marí, s'aixequen molt més les onades. Però aquesta gent d'aquesta població, allà oberts gairebé...
davant del mar, doncs s'han resistit, i segurament serien molt forts, no?, perquè va haver aquest gegant de ventalló, el Narcís, que semblava que era molt bona persona, però era tan gran que les noies per la festa major no volien ballar amb ell, al final es va fer seminarista, però sembla ser que s'enyorava,
I va tornar a la seva població i allà se les va tenir amb un paio, un pinxo, que era una mica que li deien el Ganibataire, Magí el Ganibataire, i li va parlar malament del pare, llavors ell es va revoltar i tota la bonomia que tenia la va perdre en aquell moment i li va fer la pell.
Amb aquest pinxo va haver de marxar de Sant Pere a Pescador i es veu que es va fer amic d'una bandolera de l'Empordà que es deia la Comtesa de Molins, molt important, i la va ajudar i va participar amb ella, doncs ja a l'altra banda de la llei, i quan va morir la...
que va morir el castell de Carmensor, envoltada ja de les tropes, va fer saltar pels aires el castell, per això si passeu per aquest castell, que està anant cap a França, ja a dalt de tot de l'Empordà, però a la plana el veureu, és magnífic, doncs està destruït perquè el va fer esclatar aquesta bandolera i llavors el gegant de ventalló va ser l'última persona que la va enterrar i li va fer el comiat d'una forma...
doncs molt sentida, perquè el va acollir ja que havia estat fora de la llei. De fet, al castell de Carmensó, en Dalí volia fer allà un gran òrga dels vents, perquè baixa la tramuntana a preu fet i el geni va voler fer com una mena d'òrga on passés pels tubs la tramuntana i fes música. Això no es va acabar de fer, però sí que allà és un castell amb la muntanyeta, que també hi ha el Carmensó, que és una criatura...
un ogre que viu per allà i no és a la costa, però a prop hi ha totes aquestes singularitats que hem enllaçat amb aquest gegant de Sant Pere Pescador que déu-n'hi-do a les seves aventures. I tant, no, no, aquest era el gegant de Ventelló, però també hi ha un gegant submarí. Sí, de fet el gegant de Ventelló era un gegant real, no era un gegant... No, no, una persona grossa, no?
Una persona grossa, vull dir que normalment quan parlem de llegendes sempre parlem de gegants mítics, i en aquest cas era una persona gran i ferma, no? Però sí que sembla ser que per l'abadia de Roses quedava un altre gegant dels temps mítics, del temps... De fet, el diluvi universal Déu el va fer per...
a exaurir els nefilims, que eren uns gegants bíblics que anaven contra la llei de Déu, i els va fer ofegar en aquest diluvi, i després, mira, alguns han quedat ja patrificats com a muntanyes, i quan hi ha boira, doncs sembla que tinguin fesomia humana. Però es veu que se'n va salvar un que sabia nedar, aquest gegant submarí que no té nom propi, però que ell anava navegant, caminant pel fons marí, però amb el cap a fora. I aleshores això, moltes vegades, quan veia un vaixell,
se'l crespia perquè tenia gana o els vaixells naufregaven perquè de nit de dia la brillantor dels seus ulls els disturbava o de nit pensaven que eren farts. Amb el seu esbufec també feia que la tramuntana bufés més forta i era un mal de cap per la gent d'aquella banda del país. Al final els pescadors van decidir una treta que va ser fer un vaixell de ferro amb punxes i posar-lo a navegar
i esperar que el gegant, amb la seva gran gana de sempre, se l'empassés. I efectivament, se'l van passar i no li va assentar molt bé aquella dosi de ferro i va acabar molt malament. No se sap si va morir o no, no se'l va tornar a veure, però sí que ha quedat aquesta mala mar que ja
sovint a l'abadia de Roses, i que igual són els esbufecs d'aquesta mala digestió d'aquest gegant. Carà, home, mira, quina manera, doncs, d'alliurar-se del gegant, van ser prou intel·ligents. Van ser prou intel·ligents i va quedar l'eco de les tempestes aquestes, no es pot tenir tot. I tant, no, no, mira, sempre una cosa o altra. En aquesta zona, Joan de Déu, també tenim una part ben coneguda del país, com és Empúries. Sí, ja és a la llavi de baix de...
de l'abadia i Empúries evidentment és un lloc molt conegut, és on van posar primer els peus diguéssim Europa, quan Europa va arribar a la península ibèrica ho va fer allà, dic Europa parlant dels grecs perquè són els que van portar la civilització que després faria fructificar el concepte d'Europa, doncs de tota la península ibèrica el primer lloc
que van arribar des de Massàlia, que era Marsella, creuant el Golf de Lleó, doncs va ser a Empúries, perquè era un racer, malgrat que està exposat al nord, era un racer on ells, amb els seus viatges de cabotatge cap al sud de la península Ibèrica, després cap a Bretanya, doncs per allà podien parar i aixoplugar-se, i després aquesta mena de parada i fonda va acabar sent una...
Una ciutat romana important, a l'edat mitjana, l'alta edat mitjana era on tenia la seu el comte d'Empúries, el que passa que els normans, aquests viquings del nord de França i també els serraïns, li feien la guitza i li van destruir l'Empúries, aquesta medieval, i l'home se'n va haver d'anar a Castelló d'Empúries, que estava envoltat.
de pantans, a la banda nord de l'abadia, i el van deixar més tranquil. Però vull dir, és un lloc que té molt recorregut, i precisament al costat hi ha una població que es diu l'escala, i segurament té aquest nom de l'escala, perquè també seria una escala...
de navegacions, un lloc on es podia un eixo plugar. També ens escolten, eh?, des de l'escala, per tant, avui, també que n'estiguin pendents, que parlem de la seva zona, una zona on hi ha també un parell de llegendes, d'un parell de dones, una de boja, que esperava el mort, i una altra que estava atuda pel vent, Déu-n'hi-do. Sí, l'escala, com us dic, estava atuda al nord, i per tant és un lloc molt fred, molt
baixa la tramuntana o el Pirineu glaçat, però és refugi de barques, ja sabeu que hi ha una enxó magnífica i d'això podien sobreviure perquè el que eren les muntanyes del voltant no donaven gaire de si. I de fet a la població hi ha una estàtua de la pescadora esperant el seu home batuda pel vent, no? I s'ha de veure que en altres moments, abans del
de la benzina i el motor elèctric, això de navegar amb els lleuts era complicat. I sí que diu la llegenda que hi havia una dona de pescador que sempre estava allà a la White veient el pescador amb la barca pescant. Un dia va haver-hi una mala mar terrible, una onada va esclafar la barca contra les pedres i aleshores el pescador.
va morir, la dona va baixar corrents allà a recuperar-lo, però ja estava mort i en aquell moment, doncs, ella va perdre l'Oremus i després de tota la pena que va tenir, doncs, es va llençar al mar i, doncs, queda un indret d'allà de l'escala
on encara es coneix una mica com el lloc on va saltar aquesta dona. Ha quedat l'escultura, l'estàtua, que no es refereix a ella, sinó tot aquest neguit, aquesta espera, perquè la dona de l'estàtua va amb els dos fills arrapada a la falda, però amb un vent molt fort i dona l'efecte com era de difícil i de perillós la pesca en aquell temps. L'altra llegenda també té a veure amb un coraler, com que eren unes terres bastant ermes, hi havia...
gent de l'escala que feia la feina de corall i a vegades havien d'anar a Cap Vert o a l'Àfrica o a l'Atlàntic o al nord d'Àfrica a fer el corall, llavors també hi havia una parella que s'estimaven molt, la Cinta i el Genot, i ell havia d'anar a fer el corall i sempre tornava i era un magnífic moment de retrobament d'amor, però una vegada no va tornar, va anar passant el temps, va anar passant el temps, no.
no tornava, ells tenien com una olla amb els estalvis que havien fet i tenien moltes il·lusions, però no tornava i aleshores la noia...
també d'alguna forma es va trasbalsar i va decidir anar cada vegada que venia un vaixell a veure si tornava el seu home, però clar, parava la taula esperant-lo, però no tornava mai. I al final també va saltar al mar amb un penyal i tot just amb el moment de saltar també va haver-hi una... on va haver saltat i van anar
a rescatar-la un llamp també va caure i va fer com una gran cova que es diu el baix dels cols i el fet és que l'àvia va anar després, va tirar l'olla amb aquests diners com dint ja no vull saber res de tota aquesta història i ha quedat com un moment també dramàtic, dues històries que són ecos, històries fantàstiques però que expliquen una mica el neguit d'aquestes persones que esperaven els seus homes a terra ferma quan ells se n'havien anat al corall o a pescar
amb un indret que és bastant complicat per la situació del temps que fa allà a l'escala. No, sens dubte, un temps complicat de viure, tota aquesta gent que li va tocar, tota aquesta manera de fer i de viure, aquesta angoixa d'haver d'esperar que torni un ésser estimat i que no torna, és que evidentment et fa perdre el cap segur. Sí, ens fa recordar que va.
Abans la vida no era tan fàcil, no dic que ara ho sigui, però comparat amb altres moments hi havia situacions molt intenses i aleshores era complicat. I a més a més quan estàs arrapat allà al peu del Montgrí, que també és un territori de fàbula, de llegenda, és un lloc esquerp també, de fet Víctor Català, vull dir Caterina Albert, amb el seu gran llibre Solitud, doncs és...
d'allà a l'escala, vull dir que ja d'alguna forma hi ha propicia a pensar en aquests erms, en aquestes terres, però que també ha donat perquè hi hagi sirenes per allà, no sé si tenim temps, si no parlarem en un altre moment. Vinga, va, un minut, un minut per parlar de sirenes.
Doncs també allà al Montgrí hi ha una mena de sirena que portava de trasbals els pastors, hi ha un lloc que es diu el salt del pastor perquè es va tirar el pastor encaterinat per ella i ella sempre li feia juguesques i un pescador també una vegada. Doncs s'hi va enamorar, ella durant una nit el va complaure, el dia següent quan es va aixecar només quedava un vel de medusa que era el vestit que portava la sirena i ja no el va trobar.
ell ja no la va trobar més i també anava per la costa begarejant amb aquell amor perdut. Vull dir que també de vegades està bé que les dones portin la iniciativa i deixin penjats els homes i no a l'inrevés. I aquesta qüestió de sirenes i pastors a l'Empordà en saben una mica.
Sí, sí, d'una sirena i un pastor va néixer a l'Empordà i en parlarem. Exacte, sí, sí. Doncs, Joan de Déu, avui hem tornat cap a Gavadia de Roses, aquesta part més del sud, que ens faltava per explicar, i d'aquí un parell de setmanetes hi tornarem per explicar més mites i més llegendes d'alguna altra zona del nostre país. Joan de Déu, moltes gràcies, bona tarda. Així ens ho farem, gràcies.
De la Costa Brava fem parada ara a Vilanova i la Geltrú perquè aquest diumenge 15 de març hi arrenca la tercera edició del Fem un avió Garraf, un programa de passejades temàtiques per conèixer espais diversos del territori del Garraf. Exacte, Marina. El Consell Comarcal del Garraf i els ajuntaments de la comarca ens porten un seguit de passejades de baixa dificultat centrades principalment en conèixer els espais naturals i el patrimoni del Garraf i entendre també el nostre paper en la seva conservació.
Però qui ens ho explicarà millor és la Teresa Vidal, que és tècnica del Servei de Medi Natural i Litoral del Consell Comarcal d'aquí del Garraf i, a més, la coordinadora d'aquest programa de passejades i sortides. Benvinguda, Teresa. Molt bona tarda. Bona tarda, Carla i Marina. Encantada d'estar aquí i gràcies per convidar-me a la rendemà.
Mira, abans de parlar del programa d'enguany, m'agradaria que, si ens podries fer una petita introducció, per als qui no coneguin aquestes activitats, en què consisteixen les passejades del Fem una Biogarraf? Doncs el Fem una Biogarraf és un cicle de passejades guiades per diferents espais naturals de la comarca. Vivim en una comarca molt petita,
Som només sis municipis, però estem rodejats de tres parts naturals, el parc del Garraf, Ulerdula i Foix. Tenim un espai marí a costes del Garraf que està inclòs en la xarxa Natura 2000. Tenim molts espais naturalitzats, espais humits, que són molt rics en biodiversitat.
Llavors, l'objectiu és fer conèixer des d'una mirada bonica tots aquests espais. La natura no entén de límits, per això aquest projecte és fruit del treball conjunt entre el Consell Comarcal i els ajuntaments. L'objectiu és aquest, descobrir la comarca d'una manera diferent, caminar tranquil·lament mentre interpretem el paisatge, la flora, la fauna, el patrimoni, la relació que tenim les persones amb aquests espais,
Total, que són rutes de baixa dificultat, pensades per famílies i públic en general, i sobretot per gaudir de la natura mentre aprenem del territori. Sí, molt important aquesta part que parles d'aprendre, precisament, perquè, si no m'equivoco, aquestes sortides són dinamitzades per especialistes, no? Sí, per persones expertes, biòlegs i educadors ambientals,
Aquesta edició l'hem encarregat a l'empresa Descoberta, formada per persones que coneixen molt bé aquests espais, estan molt acostumats a fer privats aquí, en escoles, en públic en general, i ens ajudaran a mirar el paisatge amb uns altres ulls.
I no només caminar, sinó entendre el que tenim al voltant. Per tant, sortides privilegiades, no?, de la mà d'especialistes, que entenc que s'adaptaran, aniran canviant amb cada sortida. Sí, cada sortida és diferent. És diferent, són sortides temàtiques, és el que hem intentat reforçar aquest any, perquè l'any passat, amb les altres edicions, la participació va ser una miqueta irregular,
perquè estaven concentrades en el mes de juny i juliol, i probablement entre la calor i el fet que eren molt seguides no va ajudar gaire. Aquest any ens ho hem replantejat, cada sortida és temàtica, les hem distribuït al llarg de l'any, evitant els mesos de calor i reforçant molt el disseny i la difusió.
i mira, parlem ja de la primera sortida que es farà perquè sembla una sortida feta per nosaltres per la gent d'aquí del programa perquè aquesta primera serà aquest diumenge 15 de març i concretament serà a la zona del port de Vilanova quin serà l'itinerari, què hi fareu?
L'itinerari es diu, bueno, anirem això mateix, el diumenge, el 15 de març, a les 10 del matí, davant de la llotja, hem quedat a la cofreria, i entre xarxes o raonatura farem una passejada pel port, l'espigó i la psa de far, per entendre com conviuen el port pasquer, la ciutat i la biodiversitat. Mhm.
I quins són els punts que destacaries tu com a coordinadora d'aquestes passejades per les persones que puguin estar escoltant ara i els puntets aquests que tu destacaries com a més interessants d'aquesta ruta? Doncs crec que és superinteressant el conèixer la importància històrica i econòmica del Port Pasquer. En el Moi Pasquer veurem xarxes, nances, els estris de la pesca tradicional...
Entendrem com el paisatge també s'explica a través de l'activitat humana. I després també és superimpressant anar a la platja del Fat i veure un sistema d'una recuperat, unes dunes que són muntanyetes de sorra que es formen gràcies al vent i les plantes que fixen la sorra i que unes plantes que són molt resistents al sol, a la sal, al vent...
Ja sabem que les dunes són molt importants i més en els temps que vivim de canvi climàtic. Ens protegeixen de temporals i creen hàbitats per insectes, ocells i altres animals.
Sí, un projecte, a més, de recuperació d'un arc que es va fer aquí a la platja del Farc. En el seu moment, quan es va fer, va aixecar molta polseguera, perquè es va canviar bastant l'estructura de la platja, però que realment, per qui no sigui de Vilanova i no el vegi habitualment, és un goig veure com ha acabat ara tot l'espai natural, que de veritat que és un plaer passejar-hi, perquè jo acostumo a anar-hi bastant i fa molt de goig.
I després parlaves del port també. El port s'hi entrarà a dintre, amb la passejada? Sí, s'hi entrarà a dintre. El que passa és que, com que és diumenge, no veurem la llotja. Vull dir, no podrem entrar a la llotja, però entrarem al port, al mull del Pasquer, i allà sí que podrem entrar al port, però l'únic que és a la llotja no estarà disponible.
Molt interessant igualment, perquè el port recordem que és una zona de treball, és una zona tancada i que habitualment no es pot visitar des de dins si no formes part d'això, dels treballadors que allà fan la seva feina. Tenim l'oportunitat de veure-ho i, a més a més, de la mare descoberta que...
que estan molt acostumats a fer visites al port, els poden explicar moltes coses molt interessants. Que bé. I fem, si vols, un petit repàs, a part d'aquesta primera sortida que es farà aquest diumenge, de la resta de rutes que vindran després, perquè, com deies, aquest any ho heu reformulat, ja no ho concentreu tot a l'estiu, sinó que ho repartiu tot durant l'any, i ens anem que hi haurà sortides fins al novembre, o sigui, literalment, tot l'any 2026...
La següent serà Covelles, ja a l'abril, i serà una zona que aquí a Randamar n'hem estat parlant molt aquesta darrera setmana, que és la desembocadura del riu Foix, aquest espai natural que ara també està en procés de recuperació, després dels efectes dels temporals i de la Dana. En què consistirà la sortida que fareu a Covelles?
Doncs farem una passejada per veure com arriba la primavera a la desembocadora Alfoix. Tot i que sí que és veritat que la desembocadora Alfoix ha patit molt durant aquests últims temps, doncs sí que farem una passejada al voltant on hi ha el mirador. Hi ha un mirador que pots veure, pots observar tota la bifauna marina que hi habita.
avifar una harina superinteressant, vull dir, i a més a més es pot veure amb no molta dificultat, com els martinets blancs, el mar de pescaire, el dauet, intentarem veure això, fer observació, veurem la vegetació de la ribera, farem un tomb per tot el que és la desembocadura del foix, el voltant,
i la platja, veurem com l'estem protegint. Per tant, ja tenim, només amb les dues primeres sortides, ja tenim visita al port, visita a la recuperació d'un ar de la platja d'Alfar i l'espai natural que s'hi ha creat allà, observació d'aus, visita al parc natural de la desembocadura de l'Alfons, o sigui, una...
una pila de coses superinteressants, ja només amb les dues primeres. Però és que després ja venen la passejada per Sitges, la de Sant Pere de Ribes, la de Canyelles i la d'Olivella, perquè recordem que el programa recorrerà tots els municipis d'aquí del Garraf, com tu bé deies. Podries fer-nos quatre pinzellades, encara que quedi molta temps per la resta de sortides, per fer-nos una idea en què consistiran?
Al maig anirem a Sitges i entre mar i pedres farem una passellada per aquest espai tan especial que tenim, que són els poils i mira el peix. És un espai natural protegit, inclús a Xeixa Natura 2000. S'està limitant molt per això, per conservar-lo i per continuar amb la seva protecció. Crec que és una excursió superbonica també,
doncs això per anar arran de mar, de veritat i, bueno, una aventura després anirem a Canyelles bueno, després de l'estiu, reprendrem el cicle a Canyelles, travessant el bosc del Collet, un bosc dents, que és preciós és un típic tan mediterrani a l'octubre anirem a Sant Pere de Ribes amb una passejada per l'Ermita de Sant Pau les Macies
les timbes de la Riera, també un espai molt especial, el Castell, i veurem com les petxades del temps han dibuixat el territori. I finalment, al novembre, ens n'anem a Olivella per acabar el cicle i, a més a més, ho farem dins de les festes de tardor. Encara no sabeu quin cap de setmana serà, ho hem deixat així obert perquè voleu que coincideixi amb les festes de tardor.
Farem una ruta des de l'Ajuntament d'Olivella fins al Castell d'Ell, combinant natura, paisatge i patrimoni. I abans de marxar, Teresa, que no ens n'oblidem d'això, que és una dada important, com s'hi pot apuntar, en aquestes passejades, qui vulgui participar-hi? Doncs molt fàcil. A l'agenda de la web del Consell Comarcal...
allà hi ha tota la informació de cada passejada. Perfecte. Doncs res, només queda fer una miqueta de recordatori. Aquest diumenge a les 10 a la porta de la llotja de Vilanova, això sí que requereix la inscripció prèvia d'aquesta que parlàvem amb les últimes places que queden disponibles, per les que sí que hi ha disponibilitat és per les que hi ha a Covelles a partir de l'abril.
i tota la resta de passejades que poden consultar la web del Consell Comarcal. Teresa, moltíssimes gràcies per tenir uns minuts per explicar-nos tot això, tot aquest seguit de passejades, per conèixer l'entorn del Garraf des de totes les perspectives possibles. I res, felicitats per l'èxit que esteu tenint amb les passejades aquest any. Què ens estaves explicant? Sí, estem molt contentes. La veritat és que ens ha sorprès molt.
i això ens donarà peu a que ho repetim i que les ampliem perquè hi ha molts més espais naturals també bonics a conèixer i creiem que aquestes activitats ens reconnecten molt amb el territori, amb la natura
I això fa que ens sentim més responsables per cuidar-lo. Sens dubte. Teresa, ho hem de deixar aquí. Espero que puguem fer una miqueta de seguiment de com us van anant i tornem a xerrar de cara a les properes, que potser també seria interessant refrescar-les quan arribin. Moltes gràcies. Gràcies, Carla. I bona tarda. Bona tarda.
Fins demà!
Recta final, ara sí, de la ronda mar d'aquest divendres. I el que volem fer és un repàs de tots els actes i esdeveniments que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. I comencem un cop més per la Costa Brava. Sergi, què hi farem? Doncs sí, Marina, no podem marxar sense saber allà on hem de treure el cap aquest cap de setmana. Mira, primer de tot...
Divendres, dissabte i aquest diumenge es celebra la Fira Literària a l'Escala dels Llibres, que ja n'hem parlat aquí a la Randa Mar, amb mercats, taules rodones, diàlegs, concerts, visites guiades de patrimoni que ocupen tot aquest cap de setmana. Així que ja sabeu, si sou amants de la literatura, cap aquí a l'Escala.
A part d'això, dissabte, a les 10 del matí, una activitat d'erradicació de plantes invasores al port de la selva. I a les 11, un taller de nusos mariners a llançar a l'espai Gastromar. Passem a diumenge i continuem amb un programa molt ambiental. Mireu, hi ha ruta de senderisme per Roca Rovira, a Santa Cristina d'Aro.
A les 9 del matí. Hi ha la jornada de voluntariat ambiental a Sant Pere Pescador, que correspon a la neteja de les plages, per adequar-les a la nitificació del corriol Cama Negra, a la platja del Riuet i a la platja de la Muga. Això és a les 9 del matí.
I una altra proposta naturalista, en podríem dir una ruta de les tortugues al cap de Creus, a la bassa de les Arenes, a partir de les 9 del matí del diumenge. Per tant, ja sabeu, un vessant literari i un vessant ambiental són les propostes que us presentem per la Costa Brava. Ens hi tornem a trobar a dilluns, que passeu molt bon cap de setmana.
De la Costa Brava baixem fins al delta de l'Ebre de punta a punta de Catalunya, on la cel també ens ho ha preparat tot cel. Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre.
En el marc de la sisena edició del Cicle Secrets, concert de Montse Castellà, on amb la delicadesa musical de Borja Penalba, la guitarra oferirà el recital Montse Castellà canta Joan Baez. Un concert que amb la veu segura, calmada i compresa de Montse es transforma en una conversa propera entre dues generacions que han lluitat la de Joan Baez i la d'aquells que des de Catalunya en mantenen viu el llegat. Avui divendres a les set i mitja de la tarda a l'oficina de turisme d'Ull de Cor.
Segona edició de l'Alcanar Morella Black Connection, una trobada única que fusiona literatura negra i gastronomia. Esta iniciativa, que neix de la col·laboració amb el Festival Morella Negra, ofereix una experiència immersiva amb xerrades d'escriptors, presentacions de novel·les i una proposta culinària especial. El dissabte, a partir de les 11 del matí, al Teatre Auditori d'Alcanar.
Calçotada popular a Sant Jaume d'Enveja amb calçots, rostida i bingo musical, el dissabte a partir de les 2 de la tarda al Casal Municipal de Sant Jaume. En el marc del Tortosa Irish English Festival, espectacle familiar dins el cau del Tabalet, de la companyia Farris Brothers, que presenta una adaptació teatral del famós conte d'Ernest Thompson explicada literalment des de dins del cau del Tabalet.
aconseguint així que els nens i nenes que hi entrin acompanyin el conill en aquesta aventura. Dissabte a les 5 de la tarda a l'antic convent de les Cerves de Jesús a Tortosa. Espectacle musical Les Guerreres K-Pop. El millor tribut d'Espanya inspirat en la banda femenina de K-Pop de la pel·lícula d'animació musical de fantasia urbana K-Pop Demon Hunters. Dissabte a les 5 i mitja de la tarda a la Lira en Postina.
Nova edició del Correbars Carnaval Corredam Tortosa. Ruta per diferents bars de la ciutat amb música en directe, DJs, proves, premis i disfresses. I gran festa final a la Caribú amb servei de bus gratuït d'anada i tornada. Dissabte a partir de les 5 de la tarda a Tortosa.
Jornada de neteja per un delta net a diferents espais naturals i periurbans del Delta de l'Ebre, amb l'objectiu de millorar l'estat de les zones naturals i promoure hàbits sostenibles amb el medi ambient. El diumenge a les 10 del matí hi ha diversos espais del Delta de l'Ebre. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
Fem aturada a les costes del Garraf per veure què s'hi cou aquest cap de setmana, Carla. Aquest cap de setmana arriba marcat per l'estrena del nou circuit Tres Ports de Vela del Garraf, el nou circuit de regates interclubs que neix d'una iniciativa conjunta del Port de Sitges, el Club Nàutic Port de Sitges, el Club Nàutic Garraf i el Club Nàutic Vilanova.
El circuit consistirà en tres proves, la regata Tres Ports, que se celebrarà aquest cap de setmana, la regata Interclubs, que es farà al maig, i la regata Ciutat de Vilanova, que se celebrarà al setembre. Totes elles de dos dies de duració, dissabte i diumenge. Podeu consultar horaris i actualitzacions sobre la d'aquest cap de setmana a la web i xarxes socials de Ports de Sitges i del Club Nàutic.
I a banda d'això, destaquem també dues activitats a l'aire lliure per gaudir que pràcticament som ja a la primavera. El dissabte al migdia, el Museu Romàntic Camp Papiol organitza un itinerari pels carrers del nucli antic de Vilanova i la Geltrú, tot resseguint les descripcions sobre la vila que Francesc de Papiol va fer el 1790 en resposta al qüestionari Samora.
Més de 100 preguntes sobre aspectes diversos de la ciutat que es podran comparar in situ amb la Vilanova actual. I ja diumenge al matí recordar-vos que queden disponibles les últimes places per la passatjada pel port i l'espai natural de la platja del Far de Vilanova, organitzades pel Consell Comarcal del Garraf, que ens han acompanyat durant la primera hora del programa per explicar-nos tot el que tenen planejat per a la tercera edició del Fem un avió Garraf.
Recordeu que són passejades gratuïtes, de baixa dificultat i acompanyades per un expert en l'entorn que es visita i que, a més a més, en aquesta ocasió s'entrarà a visitar el port de Vilanova des de dins, que és una experiència que no es pot viure cada dia. Cal inscripció prèvia que podeu fer a la web del Consell Comarcal del Garraf.
I acabem el nostre repàs d'agenda per les costes del Maresme. Oriol, què hi farem? Doncs mira, Marina, l'agenda del Maresme la comencem amb música, perquè aquest vespre mateix, a les 10 de la nit, cafè, jazz, a Calella, a la Sala Mozart, a Marc, a Anderut, al piano, Lucas Martínez, al saxo, Benjamín García, al contrabaix, i Ramon Prats, a la bateria.
I, si no, una altra proposta a la mateixa hora, però a malgrat demà, tenim a Salamandra Duo un concert de Sara Blasco i Marc Gironell. Passem demà dissabte, al matí a les 11, hi ha un maridatge de vins i pernils ibèrics al celler Boquet de l'Ella. És una visita guiada entre vinyes i un tast exclusiu de quatre vins i tres pernils ibèrics.
I a la tarda, la colla de gegantera del barri de Molins de Mataró organitza la trobada de gegantes de Catalunya, que coincideix amb els 40 anys de la Tomassa, la geganta anfitriona de l'esdeveniment i símbol del moviment geganter femení a Mataró. A les 5 hi ha la plantada, a la plaça Santa Maria, a les 6 comença la cercavila i a les 7 el lluïment de les figures.
Enguany, la trobada creix, aplegant gegantes vingudes d'arreu del territori català. N'hi ha del Maresme, evidentment, però també del Vallès Oriental i Occidental, del Barcelonès, del Baix Llobregat, del Mollanès, del Bages, d'Osona, del Penedès, del Garraf, del Baix Camp i de l'Urgell.
Ja passem a diumenge al matí. Podem anar cap al Masnou, on hi fan una passejada emocionant i enriquidora pels carrers, edificis i racons més sorprenents de la vila, una passejada que es diu el Masnou Terra de Mar. També recordem que Premià de Mar celebra una nova edició de la Festa Romana.
Una jornada amb recreacions històriques, legionaris, tallers i activitats familiars al voltant del Museu Romà de Premià i el Sassiment de Can Ferrarons. I diumenge a la tarda podem anar a Calella, a les 6, a l'església, perquè hi ha la trobada de corals i participaran el Cor Essència de l'Escola de Música de Can Llobet.
També la coral escarret de mitjans i de petits d'aquesta mateixa entitat i corals escolars de la ciutat. Aquesta ha estat la pinzellada mares menca als actes del cap de setmana. Fins dilluns, Marina, companys, passeu-ho bé i feu molta bondat.
I aquest diumenge, Pablo López, aquí a Tarragona, al Palau de Congressos. Nosaltres, però, hem de marxar, ho deixem aquí. Tornarem dilluns, com cada dia de dilluns, a divendres de 4 a 6 de la tarda. Els esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. La vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Estàraco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La comunitat educativa tarragonina segueix en peu de guerra. Avui, nova manifestació a partir precisament de les 6 de la tarda des de la plaça Imperial Tàrraco, convocada per famílies i docents i sota el lema, juntes per l'educació pública, tot plegat després del tancament a l'escola El Miracle i amb la mirada posada a les jornades de vaga convocades per la setmana vinent.
Marta Gil, de la plataforma de Famílies 13, explica que se'ls ha demanat paciència de cara a l'oferta final de places perquè els han dit que dependrà de la demanda. A les reunions han deixat clar que ara mateix no canviaran res, que el procés de preinscripció està obert, però sí que ens han insistit en dir-nos que l'oferta final de places pot variar si la demanda així ho requereix.
I que tinguem paciència, que l'oferta inicial de places és una oferta que ells pronostiquen però que no és definitiva i que si veuen que s'han equivocat, que rectificaran i ampliaran el que facin falta de places. També ens han dit que tothom que vulgui tindrà una plaça pública.
En clau general, el professorat rebutja l'acord que Comissions i UGT han signat amb el govern, ja que consideren que les millores laborals pactades són insuficients els dies 17 i 20, la setmana vinent, i a convocar de vaga educativa.
I la Plataforma Unitària del Camp, en solidaritat amb Palestina, juntament amb l'Associació Árabe Palestina, han convocat una cassolada per aquest diumenge. A partir de les 12 del migdia, convoquen a la ciutadania al balcó del Mediterrani per mobilitzar-se en contra de les guerres. Sergi Ibáñez.
Tal com va passar fa 23 anys amb una gran concentració als carrers d'Espanya amb l'objectiu d'aturar la guerra de l'Iraq, la plataforma busca repetir, davant l'escalada dels diferents conflictes durant les últimes setmanes. Creuen que encara hi són a temps d'actuar, però per això cal l'ajuda de la ciutadania.
Sota el crit no a les guerres s'engloba una sèrie de negatives relacionades amb la situació que està vivint la societat en les zones afectades. Salvador Valseis, portaveu de la Plataforma Unitària del Camp, explicava a Tarragona Ràdio que, tot i aquests missatges, el que ha de prevaldre és la defensa de la pau i el dret de les persones.
Hem decidit que ens tornarem a mobilitzar amb la línia que deia el Pepe, posant en valor les persones, però sobretot davant d'aquest belicisme, fer sentir la nostra veu davant d'aquest belicisme, que també tenim veu i nosaltres volem parlar de pau, de dignitat i de persones. Des de la plataforma esperen un gran suport de la societat i anuncien que les mobilitzacions no acabaran aquí. Durant les pròximes setmanes es convoca