Fins demà!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Les últimes novetats.
La Federació de Pesca Responsable també ens portarà les notícies.
L'Oriol ens explicarà nous mites i llegendes del nostre mar.
I els dimecres són sinònim de Medi Ambient,
i per això tindrem aquí el nostre col·laborador,
en Joan Ramon Mendo, parlant dels incendis.
Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Rana Mar.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip,
presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa,
que cada dia fan possible que el vaixell d'Arran de Mar surti de port
i arribi a Bon Port.
I començarem pel control tècnic.
I ara sí, ho tenim tot a punt, comencem a Randa Mar.
Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo.
És dimecres, i els dimecres en aquest programa és sinònim d'Economia Blava.
Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambo,
la representant dels ports francesos aquí a Catalunya.
Molt bona tarda, Anna, com estàs?
Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i també molt bona tarda a tots els ulls.
I Anna, avui no ens portaràs estrictament últimes notícies perquè estàs acompanyada, no?
Sí, i estem molt ben acompanyats perquè és un almamàter del que succeeix a les Illes Balears
en matèria d'ençada 40 anys en el sector nàutic.
És tot un referent en Santiago Fiol.
Exacte. Anem a presentar-lo.
Parlem de Santiago Fiol, expresident del Club Nàutic Serenal a Palma
i vinculat a moltes coses del sector nàutic.
Molt bona tarda, Santiago.
Hola, molt bona tarda. Com estàs?
Anna, primer de tot, quan parlem de les Illes Balears,
sempre parlem que són pioners a l'estat espanyol, podríem dir-ho d'alguna manera.
Santiago, no sé com ho veus tu, això.
Bé, intentem estar sempre endavant de totes les qüestions d'abans tecnològic i ecològic.
El fet que siguem unes Illes fa que tinguem unes necessitats molt diferents
a les que se té a la resta d'Espanya perquè si una cosa o altra es tenen limitat és el territori.
I el territori inevitablement condiciona la mà.
Anna, endavant.
Sí, moltes gràcies, Santiago, per ser aquí amb nosaltres tot un referent a la nàutica
perquè tot el que succeeix a les Balears és un mirall que després la península ens vindrà després,
de retruc, i no només amb aquest sector, perquè, per exemple, l'altre dia també et vas incorporar a l'AMBE
amb allò, amb allò, amb Allarta Internacional Blu Marimital.
És la teva nova exposició, el teu nou projecte, oi?
Efectivament.
És una realitat que hem de cuidar aquest món que inclús terra i mà, sobretot mà.
I és evident que els vehicles de terra van per davant nosaltres en el tema de les energies netes.
L'energia solar i els vaixells amb hidrogen han vengut per quedar.
I el futur passa per aquí i serà una qüestió que, a mig, curt, mig termini, serà inqüestionable.
Deixarem de contaminar els nostres vaixells ben aviat.
Clar, perquè, Santiago, el 0,1 d'emissions és la nàutica recreativa,
però, malgrat tot, ens hem d'enfocar i anem en aquesta direcció.
Segons els darrers informes, perquè n'hem trobat diferents,
però el darrer, que és recent, per la projecció del 25 al 35,
el creixement d'aquest sector serà el 10,5.
O sigui, passarà de 7, quasi 8 milions de dòlars a casa 21 milions de dòlars.
Estem parlant d'un sector que és àlgid, però amb el combustible, que és el fòssil.
Aquest és el semí?
Bé, jo no sé quin serà el procés,
perquè al final jo estic en el món d'escenàutica recreativa
i és el meu àmbit natural de tota la vida,
però ja quan parlant de vaixells carguers i inclús equipaments que funcionen,
vaixells de guerra amb energia nuclear,
hem de pensar que si els autobus i els grans camions en tràiler
poden circular amb energies netes, també se'n pot fer la mà.
És un tema d'inversió i de voluntat.
Exacte, perquè per això esteu vosaltres en des de l'Àmbia
i fareu aquesta nova legislació,
perquè sense legislació no podem avançar.
És vital, en aquest sentit d'un partit molt destacat.
Efectivament.
L'Àmbia agrupa un crepat d'empreses
que tenen interessos a la nàutica
per produir energia neta,
tant elèctrica com amb hidrogen,
i això és la primera passa per acostar-me més a Europa
que a determinats països que ens duen massa avantatge
i hem de millorar molt en aquest sentit.
En aquest sentit, aquest canvi,
abans ho comentaves,
que ben aviat ja es deixarà de contaminar amb els nostres vaixells.
Has dit que tens més experiència amb la nàutica
i això és interessant.
Com afectarà les butxaques de la gent?
Perquè, clar, la gran por suposo que també és que això augmenti els preus de tot.
Bé, jo crec que aquí hi ha dues coses.
Aquests projectes amb vaixells antics o que ja estan navegant
no se pot plantejar sense ajudes,
i estem parlant d'ajudes europees que són importants,
i estem parlant de fabricació de vaixells.
i els vaixells a mig termini ja vendran amb motors que no contaminin.
El futur passa per aquí ja.
No podem evitar mirar el referent dels vehicles,
i els vehicles ja són híbrids, ja són elèctrids,
ja són mixtes,
els autobusses, els buses de Palma,
van amb gas i amb electricitat,
amb la pròpia inèrcia del bus.
de qual cosa,
el nostre referentava que si és possible a terra és possible a la mà.
Anna?
Sí, perquè dintre del creixement que està previst del 25 al 35
serà exponencial,
perquè del 20 al 24 el creixement ens comenten que està en moderat.
I a Espanya la previsió,
junt amb la Índia, Alemanya i els Estats Units,
que sempre es mouen, sobretot i la Xina que és el número 1,
entre un 12 a Espanya la situen en un 8,7%.
dins d'aquesta forcilla,
nosaltres ens posen en un escenari realment positiu.
I des de la vostra associació ho heu fet exactament,
més o menys com hem fet a França,
que parlàvem l'altre dia amb la Marellena també.
A part, allà també s'ajuda,
s'ajuda també en saps que no es pagui l'IVA,
per exemple, dels serveis de càrrega o les dreçanes.
En aquest sentit,
també tindreu alguna amortització adicional
per afavorir fiscalment a propagar també les embarcacions elèctriques?
Jo crec que, finalment, nosaltres el que representem
és el sector que menys contamina,
perquè són molt més petits que els vaixells de càrrega
i els grans petrolers i tot aquest tipus de vaixells.
Però, bueno, per qualque banda s'ha de començar
i evitar la contaminació ha de fer un fet global
i que s'ha de plantejar els mateixos termes ideològics
que s'està plantejant en tot l'àmbit,
tant de terra com...
És que no conec ningú que no digui que és ecologista
i que no ho sigui, i més a la mà.
O sigui, si hi ha qualcú que té cura
en què no tira plàstics a la mà
i que la mà sigui neta,
som siguent de la mà.
Clar, perquè no és una qüestió.
Aquí hi ha les infraestructures, ja ens deien Ànen,
sempre ens diuen que van molt bé,
junts amb els varadors, que són la part exponencial.
En aquest sentit,
els ports seran un pol energètic
i les bateries també i els preus,
clar, es diran que a la vegada es reduïm,
que també estan dient que es reduirà en una quarta part,
que serà més barat, d'aquí a 3 o 4 anys.
Això, pots dir que es visarà i els ports seran un escenari
d'aquesta resiliència energètica?
Bé, és necessari que hi hagi estímuls econòmics sempre
per afrontar una inversió d'aquest tipus.
Això, realment, per animar en els grans vaixells,
passar en els combustibles nets,
ha de tenir ajudes.
No se pot apel·lar als sentiments d'un armador, d'una neviera,
que modifiqui els seus vaixells,
perquè en el final això funciona com un compte de resultats.
i fer una inversió que tardarà molt de temps
en amortitzar, però, encara que sigui neta,
el que li compta és el dividendo en els accionistes.
En la qual cosa, si no té ajudes per fer modificacions
i no se produeixen ajudes de les administracions en esports,
és indiable plantejar-se una energia neta
en els grans vaixells.
Clar, perquè a l'estudi ens hem referent
que el 56% de les embarcacions elèctiques
que s'han vengut tenen un preu inferior a 100.000 euros.
Vol dir que 100.000 euros no és tant
comparat amb les altres embarcacions,
perquè dintre de la mateixa estratègia,
per exemple, a Benetó ja està dient
que hem de ser residents en l'encentiu.
i també dels materials.
És tot un conjunt.
Jo crec que en aquest sentit
serà un element pesat.
I ja que no es venen gaire les embarcacions,
que veiem que el mercat sempre anés a la baixa
després del COVID,
això pot ser una oportunitat
si s'ajuda i si es legisla bé
a recuperar les altres, eh?
Efectivament.
És necessari que
es fa i en criteri,
especialment que per fer aquest tipus de legislació
s'escoltin els experts,
no en els experts de nàutica,
com pugui ser jo,
sinó en els experts en energia
i en consums i en alternatives,
i que aquests assessorin
en els legisladors
de cara a les ajudes
i en quin terme s'ha de presentar la normativa.
Crec que els papers tècnics
en aquests temes,
de diners especialment
és molt, molt important.
Clar, perquè com deies, per exemple,
Santiago,
en Bartomeu Bastard,
ell sempre fa referència,
doncs des del Balear i Marine Cluster,
les xifres,
que són 879 empreses,
que generen un milió cent milions d'euros.
I tot el turisme islau
és més del 80-90%
de l'economia balear.
Però el pes en concret
de la cambra de comerç
no es veu representat
que ells aporten el 60%
i no estan dins la cambra de comerç.
Tu creus que això també
s'han de reforçar les institucions
en aquest sentit,
en genèric,
per que es centri més en el sector blau?
Sí, jo crec que
com més empreses,
més associacions
i més persones
tinguem aquesta voluntat,
més efectiu
serà el tema.
Si s'aplantatja bé
aquesta qüestió,
per exemple,
en el sector taler,
que li diuen,
mira,
la teva factura
de l'electricitat
baixarà tant
i, a més,
els excedents
ets abandràs
perquè és obligatori.
Entendrà tot d'una
que és bo
per el seu negoci.
que és el seu negoci.
Nosaltres hem de ser capaços
de transmetre
aquest missatge
que
les energies alternatives
són el futur
i seran bo
per les generacions vinents.
Perquè,
realment,
plantejar-se això
a curt termini
jo crec que resulta
inviable i real.
això ho veurem
en la nova
construcció
de baixells
i
l'adaptació
a mig termini
dels que ja
estan navegant.
Perquè,
en aquest sentit,
per exemple,
tu que has estat
president
del Club Nàutic,
i tenir escufa
amb el Club Nàutic
que ho deies
com el polidesportiu
del mar,
com un agent turístic.
Tu creus
que també
els clubs nàutics
perquè
dins l'edicentràs
de les Illes Balears
que ara estan
en precari
molt,
tindran un valor
d'aportació
de mel a nàutica social
i poden incentivar
el foment
de la nàutica terrible?
Jo ho faig
un motiu.
No vaig que
president del Club,
vaig ser secretari,
el que vaig ser
va ser president
de la Federació de Bala.
Ah, perfecte, perfecte.
Aquest matí és important.
Sí, de la Federació.
El que vos volia dir
és que el meu club,
el Club de Serenal,
en aquests moments
ja està implantat
damunt la taulada
del local social.
No te sabria dir
el nombre
de plaques solars,
però ja estem
a fer un club nàutic
verd.
fa molt de temps
que tenim
un servei
de certificació
o ISO
que controla
la qualitat
de l'aigua
en caràcter,
no sé si
setmanal
o quinzenal.
O sigui,
des de sempre
tenim vocació
de ser un club
que cuidi
les seves instal·lacions
en benefici
dels propietaris
del club
que són
exacis.
Una altra qüestió
també.
A les illes
també hi ha
entre 7.000
i 8.000
persones
que estan
en llistes
de l'aigua.
Això hi ha
alguna manera
de resoldre-ho,
dintre de dinamitzat,
perquè, clar,
les persones
que tenen el cul
i sobretot
que estan
a l'autoritat
portuària
de Balear.
Aquesta gent
és molt gran
i no mou
en el vaixell,
que sempre
s'ha reivindicat.
Es va dir
també l'altre dia
en la seta nàutica
en el seu congrés.
Tu creus
que aquest sector
de gent gran
també
es pot
involucrar
dintre un sistema
diferent
perquè es mogen
les embarcacions
i es comentin
també les elèctriques
dins del poc?
Jo crec
que...
Per dinamitzat.
Jo crec
que fer causa
que aquests vaixells
no surtin,
que estiguin aturats,
no té a veure
tant
amb el consum
dels combustibles
que...
No,
l'edat, no?
Exacte.
Sinó
amb un tema
de pèrdua
d'afició
o el que sigui.
I
crec que
a posta
jo parlava
de mig termini.
Quan
aquestes
embarcacions
desapareixin
o simplement
passin
en els sis,
en els herous,
que ja seran
més sensibles
en aquestes coses,
podran plantejar
altres actuacions.
Però,
i en quant
a la llista
d'espera,
bueno,
és una realitat
que té
difícils
de l'usió.
Nosaltres tenim
els quilòmetres
de costa
que tenim
i...
I més forts
no es faran.
I més forts
no es faran.
I les ampliacions
que s'han plantejat
cada vegada
són més compliquades.
El govern,
a través de l'empresa,
de l'empresa
Port,
Port i B,
de qui són membres
del Consell d'Administració,
estan mirant
d'optimitzar
tots els ports
de gestió directa
que té
el govern Balea.
El que passa
és que
mai aconseguirem,
crec jo,
acabar amb
les llistes d'espera
perquè
és
excessivament
d'àmplia.
És un problema
de difícil
solució.
Clar,
i una altra qüestió,
ja que tenim aquí
parlant de les Balears
i les Filiques
i les Filiques
i les Filiques.
Ara,
amb les noves concessions,
que això ho heu
parlat aquí
amb la Marina
moltíssimes vegades
i amb el Gómez,
és que,
sobretot,
el pantalà
de la quarantena
que és aquest,
el pantalà
de la història,
tu creus que és normal
que el Cànon,
que estava a 350.000 euros,
es paguin 2,2 anuals
per 70 marratges?
Sí,
sí.
Això és un problema,
perquè,
dient,
no n'hi ha,
però clar,
estem ja
i és expulsant
la gent directament.
No crec que ho puguin pagar
perquè el retruc
no ho puguin pagar
el consumidor,
no crec que ho pagui
el demarín.
No,
perquè
això
està plantejant
no pel ciutadà de Balears,
sinó
pel ciutadà de Balears,
i el cost
de passar
una nit
amarrat
en aquest pantalà
serà brutal.
Jo crec que
en aquest moment
la nitlla
de l'or
de ciutadà de Balears
deu estar
al redor
dels 8 metres,
8 metres i mig.
Sí,
això sí.
Nosaltres no som
els que tenim
aquells llots
per ocupar...
No,
els megallots
no els teniu
nosaltres.
Efectivament,
si això s'hagués
plantejat
en què
envers
de ser
70
places
d'amarrament
haguessin
estat
100
però
de baixells
de 8 metres,
el canon
no seria
aquest.
No,
això és
per la
càrter,
eh,
Santiago,
però...
això està plantejat.
O sigui,
aquest model
que podríem dir
especulatiu,
el plantatge
s'autorirà
portuària,
no la comunitat
autònoma.
No,
no,
no,
no.
Si fa la Porta Palma
que és l'interès general
i que és el govern
de Madrid.
Sí,
sí,
això va directe.
Nosaltres
podem opinar
per haver-ho
opinant,
no tenim
cap possibilitat
de...
I
el que interessa
evidentment
doncs
regegudar.
I,
i,
i,
i clar,
la manera
ràpida i fàcil
de regegudar
és posar
canonals,
la qual obliga
a que
aquests
cànons
ets apaguin
qualsevol
que tingui
una capacitat
econòmica
molt superior
als ciutadans
de Balears.
O sigui,
aquests
amarraments
que hi ha
dins
el Port de Palma
llevat
del que
realment
és real
clonàutic de Palma
no està pensat
per ciutadans
de Balears.
Per molt
pocs d'ells.
Sí,
sí,
ho hem d'anar
deixant aquí
perquè se'ns tira
una miqueta
el temps
a sobre,
però abans d'acabar,
Santiago,
una última pregunta
que et volia fer
i tornant al tema
inicial,
has comentat
que d'aquí poc
ja no es contaminarà
o d'alguna manera
no es contaminarà
tant
quan es navegui
amb vaixell.
en quin
període
de temps?
Vull dir,
al final
tot aquest canvi
és un canvi
costós
com està passant
també
amb els vehicles
d'aquí,
terrestres.
Vosaltres,
en quin període
de temps
creieu que
durarà
aquesta transició?
Jo,
jo,
en aquest sentit
som pessimistes
per dir-ho
de qualsevol manera.
O sigui,
això és una transició
de 20 anys.
Hem de ser realistes,
s'han de retirar
els vaixells
que estan en circulació
avui en dia
i s'han d'implantar
els nous
que es fabriquin
tant
de carguers
de càrrega
com petroliers
com
d'esbarjo.
En aquest moment
seran pots
que canviaran
el motor
per un altre sistema
perquè això
duu una inversió
i si no
hi ha ajudes
molt sèries
per part
de l'Unió Europea
això resulta inviable.
Jo crec que hem de passar
un canvi generacional
perquè això passi
de vores
i sigui una realitat.
Doncs,
ho seguirem des d'aquí.
Moltes gràcies
per atendre'ns
aquesta tarda
aquí a Rammar,
Santiago.
Moltes gràcies
a vosaltres
i a la vostra disposició
sempre que
vos interessa
una opinió
humil
de la meva.
No,
una opinió experta,
Mariana,
per exemple,
experta aquí
de fa més de 40 anys.
Sí,
moltes gràcies
i moltes gràcies
a tu també,
Anna.
Molt bé,
moltíssimes gràcies,
Santiago,
perquè nosaltres
repetirem la trobada
i moltes gràcies
a vosaltres
i molt bona setmana
a Blanca.
Molt bé,
bona tarda.
Gràcies.
Adéu.
Llops de mar,
un podcast fet
arran de mar.
Sou a Llops de mar,
un podcast
on donem veu
als que han fet
del mar
casa,
feina i passió.
Avui
tenim el privilegi
de parlar
amb Miquel Illa,
patró major
ja jubilat,
figura clau
del món pesquer
al nostre litoral,
amb una mirada serena
i una vida plena
d'experiències.
En Miquel
ens parlarà
d'una llarga vida
lligada a la mar,
una conversa
per entendre millor
la mar
i els que la viuen.
Des de temps
immemorials
el mar
ha forjat
caràcters,
ha escrit històries
i ha posat a prova
els més valents.
Al Llops de mar
ens endinsem
a la vida
d'aquells
que no es conformen
en veure l'aigua
des de terra ferma,
homes i dones units
per un mateix fil,
la sal,
el vent
i la immensitat.
Un podcast
amb una veu,
una ruta
i una història marinera.
Benvinguts a bord,
avui al Llops de mar
amb Miquel Illa.
Miquel, benvingut
al Llops de mar
de la Randa Mar.
Bon dia,
gràcies.
A veure si ens pots
explicar una miqueta
quina ha estat
la teva vinculació
amb la mar.
Home,
seria molt llarg
d'explicar,
però bé,
tinc 62 anys
i vaig començar
els 15 anys
a pescar,
el meu avi
va morir ofegat
pescant,
el meu avi,
i el meu part
de mi havia sigut pescador,
o sigui,
ja portem
unes quantes generacions
de pescadors
a Vilanova i a nosaltres.
Bastanta tradició,
doncs,
o sigui,
ve de família,
d'arrel,
no?
Sí, sí,
a part del meu pare,
també els meus oncles,
i era una família pescadora
i majoritàniament
tots els anys
hem sigut a Vilanova i nosaltres.
Com comences?
Com t'inicies
en aquest món?
Doncs m'inicio
perquè soc un mal estudiant
i algú s'havia de fer,
no?
I el pare
m'ha portat a la barca
i jo em marejava moltíssim,
moltíssim,
cada dia
vomitava.
10,
13 vegades
era una empastre
i vaig començar
això que et deia
en 15 anys,
no?
I a base de dies
i dies,
realment sempre ho explico,
vaig trigar dos anys
que durant els dos anys
jo m'he anat marejant
dia per dia.
És normal això
al principi,
a més d'un li passa?
A mi em va passar,
el meu pare diu
que no conec cap pescador
tan dolent com tu.
Després vaig anar millorant
els anys,
això.
Amb els anys,
tot s'aprèn,
tot es millora,
tot.
Sí,
quan vaig venir
a la que fèiem
amb la mili,
fèiem el servei militar,
quan vaig tornar
vaig tindre la sort
que hi havia una vacàn
per anar de patró
i, clar,
anar de patró
vol dir guanyar més diners,
tindre més,
evidentment,
més responsabilitats
i d'una manera o d'altra
em van enxufar allà
i la responsabilitat
de ser de patró
va fer que el mareig
se'n passés de cop
i així va començar
la meva vida.
Què és el que transmet el mar?
Què és per tu el mar?
Hòstia,
no sé si m'ho serveix
per explicar
el que transmet és.
Bé,
mira,
transmet vida,
el que tu has dit,
la immensitat,
l'estar content.
De fet,
mira,
ara ja tinc 62 anys
i ja fa 6 anys
que estic jubilat,
surto amb els lliguts,
veïn de patró amb els lliguts,
això que només surts
amb...
van bugant 8 persones
i tu portes el timó
i sortim una hora,
no?
Doncs aquesta hora
que sortim,
entrem i sortim
del port de Vilnova,
doncs ja em sento feliç.
En transmet felicitat,
bàsicament.
Quan de petit,
durant aquests anys
que et vas marejar tant
que veies que potser
el mar no era el teu,
què és el que vas pensar?
No sé si de petit
ja vas veure
que era el teu món
o et va costar una mica?
No, no,
jo no era el nou món,
tampoc eren els estudis,
no.
I em va costar molt
perquè, clar,
m'haurien de cada dia
és molt dur de patir.
Vaig patir molt,
vaig patir molt,
la veritat és que això
per la sort que et deia abans,
no?
Després, mira,
en seguida
no vaig vindre
amb 21 anys
i em van donar
una embarcació
per fer de patró
i això em va canviar la vida.
Després
vaig anar millorant,
evidentment,
vaig trobar
totes les titulacions
que hi havia
en aquell temps
i em vaig anar espavilant
i, bueno,
així va anar més o menys.
Quantes hores
pots haver passat a mar?
Doncs mira,
moltes
perquè,
de fet,
ja hi havia horaris,
perquè sorties a les set
del dematí
i entraves a les quatre
i els dissatges
i el mig eren festius,
cosa que els meus pares
el dissatges
encara anaven a treballar,
no?
Doncs moltes hores,
moltes hores.
Què diries
que el mar
és més sacrifici
o més satisfacció?
Quin percentatge creus,
no?,
que hi ha
de cada una
d'aquestes dues
basants opositàries,
o no?
Sí, sí,
t'entenc.
Bé,
jo diria
que és la que
en cada un
hagi passat
mentre estaves
pescant,
diguem,
no?
Hi haurà gent
que et pot explicar
que el percentatge
pot ser un
o pot ser un altre,
no?
Amb el meu
tinc la sort
que vaig començar
15 anys
o vaig passar
dos anys
molt malament
però tots els altres anys,
o sigui,
els altres 38-39 anys
han sigut satisfactòris,
tant econòmic
com d'aprenentatge,
com trobar amics,
bé,
vaig començar
sent el nen
que es marejava,
després ja he estat
8 anys
de president
de la confedera
de pescadors,
això també
em va aportar
una satisfacció
molt gran,
res,
una millora personal.
Què diries
que té el mar
que t'atrapa,
no?
Què és allò
que fa que...
Primer,
em sembla que
jo l'explicava
el Jaume
i jo,
un bon amic meu,
que t'atrapa
és que cada dia
és diferent
i això
és molt bonic,
això,
els pescadors
normalment
ho som
perquè no ens ha agradat
per dir
d'una manera
estar dintre
d'una oficina
o dintre
d'un magatzem
que tots
són coses
positives,
no?
si la gent
ho sap
portar
però a nosaltres
ens agrada això,
el vent,
l'aigua,
la pluja,
que cada dia
sigui una història
diferent,
això és el que
et cautiva,
no?
Clar,
tu saps que sortiràs
a mar
però no saps mai
què és el que
et trobaràs,
no?
Exacte,
ja ho pots ben dir,
hi ha hagut molts dies
que he sortit
a pescar
i t'has vingut
sense saber
que no has guanyat
un dull,
no?
I has estat
totes les hores
allà,
oi?
És la vida
que ja
ho has mamat,
t'ho han ensenyat,
l'has assimilat
i te n'has enamorat.
Quin diries
que és el repte
més gran
que has afrontat
a mar
o que s'ha afrontat
al llarg
de la teva vida?
Sí,
n'hi ha un molt concretament
perquè era el començament
de fer de patró,
potser tenia jo
24 o 25 anys
i bé,
es van trencar
els cables,
bé,
si us ho explico
potser no ho entendreu
però bé,
resulta que vaig perdre
tot,
quasi bé,
tot el patrimoni.
tret del vaixell,
que és on estava a dalt,
el vaixell no li va passar res,
però tot el que forma
per pescar,
doncs,
es va trencar
i ho vaig perdre.
Què va passar?
Això valia molts diners,
molts,
i en aquell moment
no hi havia,
això que explicava ja,
no hi havia plotters,
no hi havia GPS,
i clar,
me'n vaig anar cap a casa
plorant,
dic,
ai mare,
quan arribi a casa
el pare,
la bronca me fotrà,
i després
ho vam anar a recollir,
no va sola,
pescava més a 4 o 5 persones,
ho vam anar a recollir
i ho vam trobar,
que això era superdifícil,
perquè havia d'agafar
enfilacions,
pel patró,
o sigui,
jo,
doncs,
miraves al terra,
veies una masia,
veies una muntanya,
agafaves una enfilació,
agafaves una altra,
bueno,
tu muntaves
d'una manera determinada,
sense medis,
en aquell moment,
i, bueno,
ho vaig aconseguir trobar-ho
i tothom m'ha flipat
i jo el que més.
Què va ser?
Arrenda un temporal,
per això?
No,
no,
suposo que
els cables,
que és el que aguanten les portes,
les portes aguanten les malletes,
les malletes,
en fi,
es va trencar
i res,
suposo que era per,
devia estar malús
o no,
bé,
coses que passen.
Com ha anat canviant
la teva passió
al llarg dels anys,
a la mar?
M'ha anat canviant
per,
mira,
explicar això també.
Jo vaig començar,
doncs,
un casell de petitet
i a mi passaven
cinc o sis persones
que podien ser els meus pares
i quasi tots eren comunistes,
eren del PSUC,
no?
Ara sempre que parlaia de política,
però no parlo de pesca,
eh?
De tots,
doncs,
es parlaven de companyerisme,
de,
no diré,
de muntar vagues,
però,
aquell neguit també de sindicalista
i hi havia moltes coses a fer
i llavors hi havia moltes converses
i això em va anar ajudant,
m'han ajudant
a fer la millor persona,
no?
fins a això que et dic,
no?
vaig arribar a ser patronal major
de Cofredia
i,
i en fets vuit anys,
doncs,
vam tindre algun olor,
segurament,
com no pot ser d'una altra manera,
però també vam tindre forces encerts
i que l'estic molt orgullós.
al final és un estil de vida,
no?,
a viure al mar.
Fins ara ho era,
un estil de vida
i a més era molt bonic
perquè,
malauradament,
i ara em sembla que ja no és així,
tot i que porteu sis anys jubilat,
però era,
mira,
si era un estil de vida
que després,
quan no anaves a pescar,
ens reunies,
anaves a esmorzar junts,
tots,
no?,
hi havia un company a dir-me
que ara,
malauradament,
per moltes raons,
ara ja no existeix.
Llops de mar,
un podcast fet
arran de mar.
No sé si ens podries explicar
a banda d'aquesta també
història que ens has explicat
que et va marcar.
No sé si al mar
has passat algun moment de por.
Hi ha hagut algun moment
que hagis dit,
ostres...
De por,
de por encesa,
molt encesa,
de por no,
però sí que és veritat
que es venen trobats
un que nosaltres diem grobs.
Grops és allòs,
la tormenta de verano
que no la veus vindre
i de cop i volta
se comença a girar
molta vent,
molta vent,
aigua,
no es veu res,
et quedes allà
que tu només sents ploure
i no hi veus més
de cinc o sis metres,
no saps qui pot vindre
un vaixell
o un barco més gran,
en fi,
i estones,
quan arriba això,
o mànagues,
que tens la mànaga al costat,
sí que et fa patir,
sí,
et fa patir
perquè,
bueno,
et trobes que hi ha
i l'únic que pots fer
és quasi verresaia
i esperar que manqui.
i al contrari,
no?,
algun moment màgic
o algun moment inoblidable
que et t'hagi marxat?
Al moment màgic,
m'imagino que tots els pescadores
anirem el mateix,
el dia que agafes
molta més peix
del que t'esperes,
el dia que,
per dir-te'ho,
et penses agafar
30 o 40 quilos
d'escarmelà
tota la gamba
i agafes
150,
agafes 3 o 4 vegades
més del que seria normal,
llavors flipes,
i te'n vas conté de casa.
S'ho trobar
que és com una pujada
d'eufòria,
no?,
que en aquell moment,
quan estàs traient allà
les carxes,
no?,
ets d'imaginar vosaltres
allà a...
La pujada d'eufòria
és quan tu llavors el peix
realment el veus
físicament
a dalt de la coberta,
que aboques,
aboques,
per començar a classificar
i ja veus una muntanya
de gambes
o del peix
que hagi anat a buscar,
o sigui,
un dia d'aquestes
també n'hi ha hagut clar.
Parlem també,
m'agradaria de preguntar-te,
sobre supersticions
del món mariner.
No sé si encara tu
o la teva família
o algú
relacionat
amb el teu entorn
encara seguiu
aquestes tradicions,
aquestes,
no?,
aquestes supersticions
marineres.
Sí que n'hi he conegut,
jo no,
jo no l'hi he tingut mai,
el company
que ha vingut abans,
segur que sí
perquè
els coneixem
i els pares,
o sigui,
el meu pare
i la meva gent
venien abans,
tots ho eren més
i n'hi vien diverses,
no podies dir
la paraula cap allà,
no podies dir
paraigües,
o sigui,
això,
havies de modificar
unes quantes coses,
però bueno,
per mi
eren besties,
la gent.
Sempre n'ha tingut,
no?,
al món mariner,
per això sempre s'ha conegut
també per...
Sí,
s'ha conegut per això
i sobretot pels mots,
la majoria de pescadors,
més d'un mot hem tingut
durant la nostra vida
de treballar
i també és divertit,
et coneixem més pel mot
que no pas pel nom
moltes vegades.
Com creus que ha canviat
el món
de ser mariner,
ser patró,
avui en dia
en comparació
amb com era abans?
Bueno,
bàsicament per la tecnologia
ha millorat molt,
és molt més senzill
perquè abans
moltes coses
sí que t'ho ensenyaven
els pares,
t'ho ensenyaven
la gent
per veterania,
però, clar,
un cop ha vingut
la tecnologia
en aquest món
de la pesca,
doncs,
has venut d'acord
que moltes coses
que nosaltres
ho fèiem
com a tradició
eren incorrectes,
doncs,
hem millorat molt
la pesca,
tot és molt més segur,
en fi,
bàsicament amb això
amb la tecnologia.
Què és el que tu li diries,
algú jove,
no?,
algú que ara
vol començar a pescar,
què creus,
no?,
que és el que hauria de saber.
Bueno,
primer,
o sigui,
que li quedés molt al mar,
això,
a mi que em va enamorar,
potser ho podria anar pillant.
Ara,
avui en dia,
que sí que és molt valent
perquè és el que deia el company,
és una feina
que ara està molt dura,
molt dura
perquè
costa molt
ara guanyar calés
d'una manera
que tu puguis portar
una família
bueno,
amb un sol
normalet.
Ara costa molt
a nivell econòmic,
ara costa molt,
ja per anar acabant,
una reflexió
que m'agradaria
també
que féssiu
és
què creus que ens diria
el mar
a nosaltres,
no?,
igual que a nosaltres
també,
no?,
suposo que li agraïu
moltes coses
o que,
no?,
sempre li parleu
al parc,
què creus que el mar
ens retornaria,
què és el que ens diria
el mar?
mira,
ens diria,
bueno,
i després
et feia la frase
última,
però et diria,
a mi em sap
molta greu
perquè moltes vegades
amb els pescadors
ens han dit
que érem,
hòstia,
ara no s'ho dirà
de parlar bé,
que fèiem,
que al matí
hi ha mal mar,
no?,
i si hi ha llocs
que hi ha ple
de Posidònia,
que es deia
el Brut
d'aquí Vilanova
i no érem conscients,
o sigui,
a nosaltres
el tema biològic
ningú us havia ensenyat res,
jo,
quan jo anava
a pescadar
200 anys
ningú em parlava
d'això,
ningú,
i aleshores,
sí,
van malmetre el mar,
però era per ignorància,
no?,
i jo em pregunto,
dic,
si els pescadors
eren ignorants,
en aquell moment
ja no hi havia
biòlegs
o polítics
o algú que embarqués
dient,
nois,
això no ho fem bé,
van trigar molts anys
a ensenyar-se
que estaven fent
coses mal fetes,
no?,
i ara ve la reflexió,
el mar diria
gràcies
perquè em veuen
un apres,
i em veiem apres
ara,
d'això,
del cuidar del mar,
això és el que es diria,
gràcies
perquè els pescadors
em veuen apres.
Al final sou
els que més us estimeu,
no?,
també,
el mar.
Clar,
perquè és de fet
el que es dona
de menjar,
no?,
es torna a portar
que demà
puguem tornar a pescar
i tornem a pescar
i demà
hi puguem tornar
a anar
i clar,
clar que ens ho estimem
moltíssim.
doncs,
amb aquesta reflexió final
ens quedem,
Miquel,
moltíssimes gràcies
per haver estat amb nosaltres
avui aquí a la Randa Mar
en el podcast
de Llops de Mar
i fins la propera.
A vosaltres
un ple molt gran gràcies.
Arran de Mar,
l'espai radiofònic
més marítim
de Catalunya.
Aprenem a pescar,
aprenem a cuidar el mar
amb l'Associació Catalana
de Pesca Responsable.
Una setmana més
estem disposats
a conèixer més secrets
de com pescar
de manera responsable
i avui en Fede Valls
ens vol parlar
de les bones pràctiques
del captura i solta.
Sergi.
Sí, Marina,
parlem de la captura i solta,
una pràctica obligatòria
en part,
ara ho veurem,
també necessària
per garantir
una millor salut
i conservació del mar,
just en una època
on,
ja vam dir,
fa dues setmanetes
que passat a l'estiu
la gent es començava
a animar,
a sortir a pescar,
s'assormés,
és època
de determinades espècies,
sobretot de peix blau
i també d'altres
i per tant
hem de tenir present
tots aquells consells,
totes aquestes bones pràctiques
que ara mateix
ens explicarà
com sempre ho fa
en Fede Valls.
Fede,
benvingut.
Bona tarda,
què tal?
Bona tarda.
És ben bé això
el que dèiem,
no?
Una qüestió
a mig camí
entre l'obligatorietat
en certs aspectes
o en certes espècies
i una qüestió
ètica,
no?
Això de la
de la captura i solta.
Sí,
ben bé exactament així,
eh?
De fet,
la captura i solta
doncs
constitueix
una pràctica essencial
que tot pescador
recreatiu
ha de conèixer
i dominar,
no?
Perquè
durant l'activitat
ens trobem
inevitablement
en situacions
on estem obligats
a alliberar un peix
i s'ha de fer
de forma correcta
perquè tingui
la màxima supervivència,
si no,
no té cap sentit
alliberar-lo,
no?
Clar,
hi ha diversos escenaris
on és obligat
que anem a dir
la pràctica
aquesta captura i solta.
El primer,
doncs,
és quan l'espècie
capturada
es troba,
doncs,
en veda,
seguit per manera
no temporal,
peixos,
d'acord?
El segon,
quan la regulació
prohibeix expressament
la captura d'aquesta espècie.
Estem pescant,
tot i que l'AM
i la zona
i el moment
té una certa selectivitat,
a vegades
s'enganxa amb peixos
que està prohibit
expressament pescar-los,
doncs els hem de deixar anar
de bones maneres.
o quan aquest peix
té una tarda inferior
a la mínima establerta
o quan
hem superat
el límit
de captures establert
i que aquella captura
doncs cal tornar-la,
no?
Tot això
al marge
de
si com a pescadors
volem simplement
practicar la pesca
per fer un altre col·lectiu
ni soltar els peixos
o
ja no desitgem
destinar
més peix
al consum personal
i podrem prioritar
la seva conservació.
En qualsevol cas,
en qualsevol cas
és una pràctica
que cal fer-la
i que
per fer-la bé
doncs, bueno,
garantirem
doncs la màxima
anem a dir
vida d'aquests animals,
conservar els recursos
i garantir la continuïtat
de les poblacions.
Fede,
ens posem en acció
de pesca.
en aquest cas
i anem a explicar
una mica
com va
des del moment
que pesquem el peix,
no?
I té el primer
el primer trauma
o el primer
el primer impacte
en aquest ésser viu.
Sí,
el primer impacte
de la gent
que no li dona
cap valor
és que el peix
viu dins de l'aigua
en estat
pràcticament
d'ingravidesa
i que el seu pes
queda compensat
pràcticament
per l'empenta de l'aigua
al principi d'Arquimides.
això significa
que els seus músculs,
el seu esquelet
i sobretot
els orgrés interns
no estan dissenyats
per suportar
el seu propi pes
en l'aire.
I què passa
quan el traiem
de l'aigua?
En el moment
que surt de l'aigua,
aquesta empenta
de l'aigua
desapareix
i el peix sent
tot l'efecte
de la gravetat
sobre el seu cos.
I per tant,
això pot suposar
algun trauma
en funció
de com el maneguem,
de com l'apollem,
etcètera.
Penseu
que un peix
d'un quilo,
el peix,
el pes,
anem a dir,
aparent
dintre de l'aigua,
seria
d'uns 4,9 grams.
Per tant,
cal tindre en compte
les ions invisibles
que es poden fer,
especialment
si ens cau a terra,
especialment
si el traiem
enganxat de la boca,
especialment
si fem suportar
tot el seu pes
per un extrem.
Si el pesquem
des de molta alçada,
no?
També?
I el típic pesca
des d'un penya sagat.
Exactament.
Exactament.
Clar,
ja no parlem
si el peix
ens cau a la coberta
del barco.
Un peix
que ens cau
des d'un quilo
que ens cau
d'una alçada
d'un metre
cau a terra
60 km per hora,
10 julis
d'energia.
I això
pot suposar
que després
tu el deixes anar
i se'n va
i ja no et dic
si això
que fa alguns
que llencen
per sobre del cap
a l'aigua,
res que responsable
diuen,
un peix d'aquests
tirat des de dos metres
entra a l'aigua
a 22 km per hora.
Si cau de cap
més o menys
són dues vegades
el seu pes,
però és que si cau
de panxa
l'impacte que té
és 40 vegades
el seu pes.
i per tant
pensem
en això
primer en el norma
que no ens caigui
agafar-lo
amb les dues mans
no penjar-lo
de la boca
els peixos
no estan
no han desenvolupat
la seva estructura
ocia ni muscular
per estar suportats
per un sol punt
aquest seria
el primer element
a tindre en compte.
L'altre punt
que hem parlat
moltes vegades
dodos
el que deies tu
ara també
el contacte amb l'aire
però sobretot
l'efecte
dels barotraumes
d'aquest efecte
de la pressió
a mesura que el vas recollint
o el vas pujant del fons.
Sí
el parlem
si et sembla
un momentet de res
de l'aire
perquè hi ha una cosa
molt important
que és que
quan el peix
entra en contacte
amb l'aigua
se li seca la pell
i les brànquies
i clar
les brànquies
quan s'assequen
s'enganxen
i quan s'enganxen
bloqueixen
l'intercanvi d'oxigen
s'asfixien
l'aire seca
la capa protectora
de mucus
augmenta la temperatura
corporal
i l'estrès
clar
per això
és important
mantindre l'humid
treballar
amb les mans mullades
tots aquests atells
que hem anat dient
i especialment
que estigui
en sec
el mínim
temps possible
i dels barotraumes
aquests que deia
certament
el que ens passa
és que
els peixos
tenen la deixera
natatori
la deixera natatori
la bufeta
que regula
la seva frutabilitat
i que
quan
s'aixequem
de gran profundària
la pressió
disminueix
molt de pressa
els gasos
s'expandeixen
per l'aire de
voler mariote
no dona temps
d'expulsar el gas
es dilata
l'estómac
pot sortir de la boca
els ulls
s'implan
l'exoflàmia
els òrgans internes
es comprimeixen
i el resultat
doncs
arriba a la superfície
flotant
i amb baixa
supervivència
no?
Clar
deixar anar
peixos
i tu ho saps ben bé
de gran fundària
a vegades
és molt complicat
no és
la pesca
adequada
per fer
caïptura
solta
quan menys
sigui
el gradient
de pressió
menys riscos
pescar
més de 40 metres
és molt complicat
i en alguns peixos
en concret
com per exemple
el serrat
és molt difícil
deixar-ho anar a viure
i per tant
doncs
és bo controlar
les fens
no pujar-lo
molt ràpid
que tingui temps
a compensar
fer fins i tot
alguna parada
en la recollida
d'un segon
es poden utilitzar
després dispositius
de recompressió
es podeu veure
a qualsevol
a qualsevol
botigues
a Youtube
trobareu
que és
un reparell
que fan baixar
el peix
a sota
amb un plom
i a baix
es enganxen
però jo
el consell
que donaria
és
que
bueno
si volem
fer
captura
solta
hi ha peixos
que és molt delicat
de fer-ho
especialment
els peixos
de fundària
hi ha qui
punxa
la vejiga
la bufeta
perdó
això si s'ha de fer
s'ha de fer
molt ben fet
perquè mal fet
causar infeccions
d'anys internos
hi ha d'anys internos
hi ha altra mortalitat
si s'ha de fer
s'ha de tenir
el material esterilitzat
s'ha de fer
amb una agulla
molt fineta
és a dir
s'ha de saber
per tant
la conclusió
és que
el tema
de
val la pena
evitar
pescar
en fundàries
molt
amb moltes fundàries
si volem
fer aquesta pràctica
i
els peixos
de fundària
a vegades
és molt complicat
de deixar-los anar
amb garanties
que això no vol dir
que quan se'n vagi
no es moguin
igual que els de poca fundària
els deixem anar
i continuen vius
i se'n van
però això no vol dir
que continuïn
vius
l'endemà
un dubte
Fede
referent al tema
de
de cansar el peix
o sigui
quan tu pesques
i depenent
sobretot
si són peixos
d'una certa mida
tens el fren
fluix
del carret
els has de deixar
cansar
bàsicament
perquè no et parteixin
o no
els pugis
fins a dalt
se n'abusa
d'aquest
cansar
cansar el peix
perquè suposo
que això
algun deu arribar
a dalt
molt i molt
tocat
després de
tant córrer
efectivament
si pesquem
amb el fre
del carret
molt obert
el peix
ens agafarà
molt de fil
s'esgotarà
quan el
peix
ens pren fil
vol dir
que està fent
una força
la força
que tenim
talat
el fren
del carret
per una distància
els metres
que té
en un temps
força
per distància
treball
treball
temps
potència
és a dir
està destinant
una potència
aleshores
deixem el fre
perquè el peix
si es tira
ens pugui prendre
una miqueta de fil
perquè no
desgarri la boca
però no
fem que el peix
estigui lluitant
i traient energia
perquè tota aquesta energia
que treu
és una de les causes
el peix
morirà
si queda
buit d'energia
si queda contaminat
si queda
copejat
aleshores
aquí el que es tracta
és de
bueno
jo sempre ho dic
s'ha d'ajustar
el fre
màxim
que és la tensió
que tinguem
del fil
en base
als criteris
que tenim
però val la pena
ajustar també
el fil
en base
als peixos
que anem a pescar
sempre ho faig així
aleshores
doncs bueno
ajustem el fre
ajustem el fre
durant el combat
també
perquè no
perquè si fa
una estrabada
prengui una miqueta
de fil
però els combats
per peixos
que hem d'anar
han de ser
combats ràpids
no fem combats
llargs
deixant que els peixos
bueno
de fet
fins i tot
quan fem
marcatges
de tonyines
de 300 i 400 quilos
intentem
també
que no siguin
combats
de hores
de llargs
és a dir
el combat
ha de ser
inclús que sigui
peix per menjar
és a dir
no cal
fer cansar el peix
perquè si el cansem
el peix
es va generant
ací làctic
bueno
tota aquesta història
que ja sabeu
que al final
els peixos
quan s'esgoten
després
el seu sabor
també
es modifica
i una de les espècies
també m'ho comentaves
al principi
en aquest cas
sí que són especialment
delicats
als pelàgics
i al peix blau
exactament
ara estem en època
de pelàgic
de peix blau
sobretot
no tindrà
cap errada
ja sabeu
que a vegades
hi ha gent
que no és molt experta
i pot confondre
una tonyina
amb una vacoreta
tenim unes guies
de la sanitat
perfectes
amb unes bones imatges
deixant els peixos
que no es poden pescar
i els altres
tractar-los adequadament
les llampugues
són peixos
d'aquests pelàgics
dels més delicats
amb una boca
molt sensible
i per això
també diem
d'utilitzar
ams simples
gaudirem
de la pesca
sigui per
deixar anar
o sigui
per
per
per
per
per
per
per la nostra
gaudir
d'alimentació
per la nostra
gastronomia
quan més ben tractat
és el peix
més bon sabor
té
doncs
això mateix
Sere
moltíssimes
gràcies
per aquests
consells
per aquesta pesca
responsable
un cop més
aquí a la Randa Mar
molt bé
fins i una altra
a rebeure
i així
arribem al punt final
d'aquesta primera hora
de Randa Mar
nosaltres ara farem
una petita pausa
de res
5 minutets
i tornarem aquí
fins les 6 de la tarda
no marxeu
a Randa Mar
l'espai radiofònic
més marítim
de Catalunya

a Randa Mar
a Randa Mar
a Randa Mar
a Randa Mar
a Randa Mar
l'espai radiofònic
més marítim
de Catalunya
passant 3 minuts
a les 5 de la tarda
engeguem
aquesta segona hora
de Randa Mar
una segona hora
on parlarem
de medi ambient
ja tenim a punt
el nostre col·laborador
en Joan Ramon Mendo
i acabarem
el programa d'avui
descobrint
una nova llegenda
i una nova mita
del nostre mar
estarem aquí
fins les 6 de la tarda
a Randa Mar
parlem de medi ambient
parlem de medi nostrum
i avui volem parlar
d'aquests incendis
que han afectat
especialment
la zona de Galícia
i el nord
de la península
molt bona tarda
Joan Ramon
bona tarda Marina
com estàs?
estic
estic
és important
avui en diguer
important estar
pienso luego
existo
com deia aquell gran savi
que no recordo qui era
bé
tornem
una temporada més
una nova
etapa
escolar
podríem dir
perquè
molts dels oients
ja saben
que aquest programa
és un programa
divulgatiu
també és un programa
de denúncia
però sempre
des del respecte
sempre des de
la vessant científica
almenys
intentem
i donant
arguments
que siguin
raonables
que siguin
de pes
sobretot de pes
que la gent
no es quedi
amb el dubte
de
bueno
és que potser sí
potser no
potser
és que allò
que m'han dit
és que el meu cunyat
diu que
no
aquí no
parlem de cunyats
aquí parlem
de ciència
parlem d'actualitat
parlem de natura
parlem de medi ambient
i avui
tenim
un convidat
per
poder parlar
amb coneixement
de causa
i poder-nos
estendre
en el contingut
amb profunditat
amb coneixement
i
el nostre convidat
d'avui
ja ha estat aquí
en aquest programa
és
l'Alberto
Rivero
Saeta
Alberto
ens escoltes?
Sí, sí
el teu clar
Molt bé, Alberto
bona tarda
Bona tarda
Molt bona tarda, Alberto
Bé, Alberto
no et faré una
gran presentació
simplement recordar
als oients
que ets
una persona
molt vinculada
amb el medi ambient
amb alguns
temes d'activisme
que et confesses
naturalista
i
ecologista
vull dir que
amb aquesta presentació
i a més a més
ets gallec
ets nascut a Galícia
per tant
el tema
del que avui parlarem
el tema dels incendis
que han hagut
aquestes darreres setmanes
a tota la part
nord
occidental
de la península
ibèrica
ja no només
a l'estat espanyol
sinó també
a Portugal
doncs
tu que ets
d'allà
tu que ets de Galícia
d'aquella part
que en teoria
és una part atlàntica
és una part que
no hauria de ser
tan
proclive
en català
no sé si proclive
és correcte
l'hauria de buscar
perquè ara mateix
i si no
Alberto
hacemos una entrevista
en castellà
que ja sabes
que no hay problema
si yo podía hacerla
en gallego
también
la haría en gallego
la cosa
és que
aquella zona
de la península
ibèrica
on hi ha
les rouredes
on hi ha
castanyers
on hi ha
boscos
que de per si
no tenen
aquesta facilitat
per cremar-se
com són els boscos
mediterranis
on hi ha
més pi
on la vegetació
fins i tot
s'ha especialitzat
en
en créixer
a través
dels incendis
o gràcies
a
els incendis
llavors
la primera pregunta
Alberto
així per
entrar una mica
en matèria
si vols
després ja podem
anar una mica
més
al gra
la primera pregunta
seria
per què
en aquestes
zones
de clima
atlàntic
que tenen
més influència
lògicament
de l'oceà
atlàntic
que els estius
sí que són
secs
però potser
no són
tan secs
com els estius
mediterranis
o
no sé
tu creus
que la part
climàtica
la part
de l'estat
de la vegetació
de la secedat
de la falta
de pluges
pot desencadenar
una onada
d'incendis
com la que hem viscut
fa un mes
aproximadament
bueno
a mi me gustaría
recordar
que
todos los años
la comunidad autónoma
con mayor superficie
quemada es realiza
y esto es reiterado
desde los años 90
con lo cual
algo pasa allí
que a pesar
de como bien dices
tener un clima
atlántico
no toda Galicia
es atlántica
y de hecho
la zona en la que
ha ardido
en los últimos tiempos
es una zona más
de clima continental
incluso con una
fiesta de influencia
mediterránea
y allí hay varios factores
uno de ellos
es la política forestal
la política forestal
de los últimos años
desde el francismo
a la actualidad
se ha basado
en un
cambiar
el bosque autóctono
por monocultivos
de eucalipto
y pino
para la producción
maderera
o
de celulosa
en el caso de eucalipto
va a celulosa
a una fábrica de celulosa
muy polémica
que está en Pontevedra
que es ENCE
y ahora mismo
hay un proyecto
de hacer otra
en Lugo
a orillas del río Ulla
que es Altri
que digamos
es la ENCE portuguesa
después de los incendios
del año 2017
Portugal prohibió
plantar más eucaliptos
por eso desembarca
Altri en Galicia
porque no existe
esa provisión en Galicia
cuando ardieron
en 2017
ardió justo
la zona costera
la zona costera gallega
y así es Atlántica
cien por cien
es una zona
con brumas marítimas
con constantes
temporales
y a pesar de ello
murieron ocho personas
en ese momento
porque el eucalipto
tiene una cosa
que es un alcohol
en las hojas
que facilita
y mucho
la propagación del fuego
porque es un árbol
que de hecho
nace evoluciones
y evoluciona
con el fuego en Australia
correcto
todo esto claro
cuando tú lo ves
desde la perspectiva
de hoy
estoy en Cataluña
y hoy
arde Galicia
y tal
bueno una vez allí
lo más normal
es que arde
después hay una cultura
del fuego
que todo se arregla
con fuego
y es cierto
que esto
de la despoblación
hace mella
porque
¿qué digo con la cultura
del fuego?
pues que antes
para hacer pastos
en zonas de matorral
se quemaba
el matorral
si me permets
rodeaba el fuego
Alberto
si me permets
fer-te
un petit tall
crec que es un tall
important
per separar
aquests conceptes
no?
Jo he volgut
fer la introducció
relacionant
el clima
la vegetació
que seria
pròpia
de la major part
doncs
d'aquest
nord-oest
peninsular
com
quan diem
Galícia
diem
Lleó
diem
Astúries
potser seria
una unitat
que té una certa
coherència
en quant a
clima i vegetació
potser la costa
de Galícia
doncs tot el que és
la zona més costanera
ja seria
un altre ambient
clar
lògicament
el que ens indiques
que és
sabut
per molta gent
que efectivament
des de ja fa
molts anys
que s'han
plantat
o millor dit
s'han tallat
boscos
rouredes
boscos de roure
altres espècies
de caducifolis
propis
de la zona atlàntica
també
van ser
eliminats
per poder
convertir
aquests terrenys
en plantacions
com dius
molt bé
Alberto
o bé
d'eucaliptus
o bé
d'espècies
resiníferes
d'espècies
de fusta
de la família
del pi
clar
en tots dos casos
tant els pins
com els eucaliptus
tenen aquests components
inflamables
aquestes resines
aquests alcohols
que
faciliten
i molt
la propagació
i la
la capacitat
de càrrega
de combustible
és a dir
si tu tens
una
alzina
si tu tens
un roure
l'incendi
hi pot arribar
però
no es podrà
propagar
amb la mateixa
facilitat
o amb la mateixa
velocitat
que si tens
un eucaliptus
o si tens
un
pi
un pi
blanc
per dir alguna cosa
no sé exactament
quin és el pi
més habitual
a la zona
de Galícia
però aquí
per exemple
el gran problema
mediterrani
és el pi
blanc
no hi ha més
i allà on hi ha
el pi blanc
hi tenim grans
incendis
clar
aquesta primera introducció
Alberto
era per
descartar
un dels mantres
que s'estan fent servir
molt
de forma
excessiva
i és que
aquests
grans incendis
són deguts
no
als eucaliptus
no a la mà de l'home
sinó que són deguts
al canvi climàtic
i bé
sense entrar en matèria
però tampoc
no és el tema d'avui
no té massa lògica
atribuir
la causa
de tot aquest cúmul
d'incendis
en una zona
com és
Galícia
Astúries
Extremadura
Lleó
el canvi climàtic
hi ha d'haver altres causes
bé
ja hem apuntat
la primera d'elles
d'acord
com tu diies
aquest canvi
dels usos
del sol
que han passat
de ser boscos
de planifolis
a ser plantacions
industrials
per a fer paper
o per a fer mobles
de coníferes
i d'eucaliptus
anem per la segona causa
que és aquesta
on t'he interromput
Alberto
i que anaves a explicar
i
bueno
que no la vull avançar
però jo ja sé
per on vas
el tema de generar
pastures
explica'ns com funciona
la ramaderia
i per què
aquesta cultura rural
ancestral
que fins no fa molts anys
es mantenia en equilibri
ha passat
a ser
doncs com una mena
de destrucció massiva
de qualsevol
bosc
de qualsevol lloc
on hi pugui
haver un arbre
per què aquest canvi
de mentalitat
a l'àmbit rural
bueno
jo crec que
una de les coses
ha sigut també
el canvi
en el manejo
del ganà
és cierto
que quan
es utilitzava
el fuego
per
fer
pastos
iba a todo el pueblo
són zonas
que en Galicia
llamamos comunals
que és
una forma
de propiedad
que existe
en Galicia
que digamos
que és una propiedad
privada
però és comú
a tots els habitants
de un determinado
poble
entonces tú tienes
el monte al lado
y eso no és
un monte público
és una propiedad
privada
compartida
por los habitantes
de un poble
i ese poble
tendrà derecho
a la explotació
maderera
i al pasto
iba todo el pueblo
quemava
però todo el pueblo
rodeaba esa zona
quemada
de forma que
no se extendía
perquè al lado
a lo mejor
hi havia
precisament
uns árboles
que se querían salvar
què ocorre ara
que entre la despoblació
una cosa y otra
y el cambio
en lo que és
el uso
del ganado
el manejo
sobre todo
ha llevado
a que el fuego
ahora se use
pero no se para
entonces
es verdad
que tenemos
unas zonas amplias
de matorral
que no es que
eso me gustaría
recalcarlo
no es que el monte
esté sucio
el matorral
es un hábitat
prioritario
de la Unión Europea
los brezales
a esto también
llegaremos
correcto
a esto también
llegaremos
Alberto
muy interesante
entonces
esto es lo que
se quiere eliminar
para hacer pasto
que ocurre
que antes
tenías un pastor
que iba con
el rebaño
un rebaño
mucho más medido
a la capacidad
física del pastor
es decir
un pastor
nunca llevaba
más animales
de los que era
capaz de manejar
y ahora mismo
lo que tienes
es un señor
que no se dedica
en primera instancia
a la ganadería
que tiene el ganado
suelto
durante al menos
toda la primavera
del verano
en el monte
y que él
pasa por allí
una vez
cada 15 días
como todo
terreno
entonces claro
no estamos hablando
del mismo manejo
es evidente
que en el primer
siglo
no le vas a pedir
a alguien
que se vaya a dormir
con el ganado
al monte
y ya no van a tener
10-20 vacas
van a tener
300-400
1000
3000
conozco yo uno
justo en la zona
que ardió
claro
es evidente
que manejar
3000 vacas
no es fácil
máximo
cuando vas
con todo el terreno
y esto ocurre mucho
no es en Galicia
también en Asturias
y tal
entonces
esto es uno
de los problemas
lo que hablabas
del cambio climático
el cambio climático
es un factor
que agrava
las consecuencias
de un incendio
pero no provoca
el incendio
en su origen
eso lo provoca
el señor
que va allí
con un mechero
correcto
bé
de fet Alberto
vamos
intereses que sean
ya tenemos
ya tenemos
dues causes
una causa
a canvi
d'usos
del sol
dels aprofitaments
forestals
segona causa
incendis
provocats
intencionadament
amb el
vistiplau
con el beneplácito
dels governs
municipals
dels governs
autonòmics
que permeten
que
els ramaders
aquesta ramaderia
que podríem dir-li
extensiva
però
clar
quan parlem
de 3.000
caps
de bestiar
potser
el terme
extensiva
no seria
l'adequat
perquè és com
tenir
una granja
gegantina
però
en comptes
de tenir-la
acotada
en un espai
reduït
la tens acotada
en un espai
més gran
però no deixa
de ser
una zona
de
cria
intensiva
en aquest cas
de vaques
podrien ser
ovelles
podrien ser
cabres
clar
aquí anem
a la tercera
part
que a mi
m'agradaria
tractar
i és
aquesta que
deies tu
justament
la de la
intencionalitat
és a dir
per què hi ha
tants incendis
de forma
simultània
no és
només
perquè hi ha
hagut un estiu
sec
o perquè
hi ha
una part
de canvi
climàtic
que està
afectant
la humitat
que té
la vegetació
o la humitat
que pot
retenir
el sol
no
és perquè
es donen
les condicions
perquè
un conjunt
de persones
li podem posar
el nom
que vulguis
màfies
crim
organitzat
cooperatives
més igual
el nom
que sigui
un conjunt
de persones
que s'organitzen
per
cremar
el bosc
per cremar
per a quemar el monte
com diríem
en castellà
llavors
les autoritats
són coneixedores
que això passa
pregunta
per què es permet
i
un cop
es coneix
que això
s'està fent
quin sentit
té
desplaçar
dotacions
de
bombers
dotacions
etcètera
quan se sap
que tot
aquell foc
intencionat
està
molt per sobre
de la capacitat
d'extinció
i portis
la UME
i portis
tot el part
de bombers
de Galícia
tot el part
de bombers
d'Astúries
és a dir
políticament
on hauríem
d'apuntar
Alberto
on creus
que hi ha
la responsabilitat
és només
d'aquesta gent
que pren foc
o també
dels
dels alcaldes
dels
consistoris
on hauríem
d'apuntar
per buscar
responsables
jo crec que
hi ha un refran
que diu
entre tots
la mataron
i ella
se va
de morir
que diria
mi abuela
tal qual
jo crec que
cada un
té
la responsabilitat
evidentment
hi ha
cero
prevenció
les brigades
de els
ayuntaments
habitualment
estan
integrades
per gent
que té
cero
experiencia
o molt
poca
experiencia
en el que
és
apagar
incendios
normalmente
les brigades
estaban pensades
per a que
fuen
preventives
és a dir
tu contratabas
una serie
de gent
temporalment
per a limpiar
caminos
fincas
etc
crear
cortafuegos
al redor
dels
pueblos
aquesta era la
finalitat
no apagar
fuego
sino preverlo
con esto
se ha
tejido
todo un tráfico
de influencias
a cambio
de votos
sobre todo
en la zona rural
de yo contrato
a mi primo
está en casa
no tiene
absolutamente nada
bueno
cositas así
después
digamos que
nos vamos
a las brigadas
de la Junta
ahí sí
tenemos
profesionales
que ocurre
que se ha recortado
muchísimo
en el parque
de bomberos
en los últimos
años
incluso
bueno
en absolutamente
todo
hasta un 90%
en algunas comunidades
autónomas
como puede ser
Castilla y Leo
cuando Castilla y Leo
tiene hasta el 60%
de la superficie
forestal
tú sabes cuánto cobra
un bombero forestal
no tengo
idea
1300 euros al mes
pero sí
puede ir por donde dice
Marina
efectivamente
es lo que cobra
un ayudante
de camarero
imagínate
es decir
que es más importante
la protección
de la naturaleza
poner un café
ojo
yo me dedico
a hostelería
yo soy camarero
pero
el dilema
no sé
el dilema
pero yo no
arriesgo
la vida
ahí está
ahí está
exacto
eso que iba a decir
necesitan unos conocimientos
para apagar un fuego
exacto
és a dir
aquí la qüestió
important
i jo crec
que és una miqueta
el que
el que no s'està
posant com a focus
prioritari
perquè
tothom
se sent trist
quan un bosc
es crema
perquè el que queda
després de l'incendi
és una imatge
visual
impactant
és una imatge
desoladora
però
és una imatge
que
durant
tota l'evolució
del planeta
ha existit
és a dir
els incendis
formen part
del cicle natural
dels ecosistemes
ja siguin
mediterranis
ja siguin atlàntics
veiem incendis
a zones
on en teoria
hi fa molt de fred
parlo per exemple
del Canadà
els incendis
que hi ha
al Canadà
a zones
que són pràcticament
boreals
que estan
molt a prop
del Pol Nord
poden ser
incendis
massius
i autènticament
devastadors
clar
aquí
aquí entra
el dilema
és el que deies tu
Alberto
val la pena
arriscar
la vida
d'una sola persona
per salvar
una part
d'un bosc
una part
d'una muntanya
i jo
per mi
la resposta
jo la sé
la meva
val molt més
la vida d'una persona
és a dir
si s'ha de cremar
un bosc
ja sigui
el bierzo
ja sigui
les mèdules
ja sigui
un parc natural
del valor
sempre
han d'estar
per sobre
les persones
per què
perquè
la natura
li costarà
més o menys
algunes espècies
ara en parlarem
també
quedaran
més o menys
afectades
però
tenen
una
resposta
una resiliència
que aquesta paraula
hi ha
alguns sectors
que no els agrada
la paraula
resiliència
els caçadors
per exemple
pels caçadors
no hauria d'existir
la resiliència
haurien de poder
ells
controlar
tot
absolutament
el que creix
el que mora
i el que reprodueix
doncs
no és així
no és així
afortunadament
la natura té uns cicles
els incendis
també tenen uns cicles
i això
qualsevol persona
que ho miri
que miri
l'històric
d'incendis
a Espanya
a Galícia
a Catalunya
a qualsevol regió
on hi ha incendis
es pot comprovar
que la fase més
complicada
més
terrorífica
per dir-ho així
dels incendis
no és ara
no és ara
amb el canvi climàtic
era els anys 80
els anys 90
a Catalunya
per exemple
i vam tenir
incendis
monstruosos
incendis
d'una extensió
enorme
clar
ara es barreja
tot una mica
ara es barreja
que si el món
està sucio
que estem entre
també
Alberto
el món
està sucio
hay que limpiar
el món
que
clar
la gent de poble
la gent que viu a poble
sempre diuen
no
és que nosaltres abans
ho teníem tot net
nosaltres abans
fèiem llenya
nosaltres abans
portàvem
el bestiar
a netejar
el sotabosc
clar
aquí és on entra
aquest joc
de mitges mentides
o mitges veritats
que arriba a ser
molt confús
per les persones
que no coneixen
la dinàmica
dels ecosistemes
i sobretot
la dinàmica forestal
llavors
Alberto
per fer-ho
potser una miqueta
més simple
tu com ho explicaries
a un paisano
a algú
de la teva terra
o a algú
que viu a poble
que
sempre
ha de ser
més important
salvar
vides humanes
que les pèrdues
materials
lògicament
també
s'han d'intentar
salvar
que no hi hagi
pèrdues materials
però que
els bombers
no estan
per apagar
tot el que crema
els bombers
estan per defensar
precisament
les vides
i
les possessions
materials
de les persones
que viuen
a prop del bosc
com ho explicaries
de forma senzilla
de forma senzilla
jo crec que quan
el fuego
en aquesta ocasió
llamó a la puerta
de muchas casas
en esas situacions
cualquier brigada
prioriza
el evacuar
persones
i el salvar
cuervos
digams que
de un
cierto modo
se deixa
quemar
el fuego
o sea
el fuego
al monte
para
salvar
vidas
i és evidente
que se hace així
és una qüestió
prioritaria
i bueno
jo crec que
todo el mundo
estaría de acuerdo
porque esta vez
entró en pollo
una cosa
que no había
podido
arrasó
varios pueblos
y
por suerte
no ha habido
pérdidas humanas
y digo por suerte
porque algunos
se han quedado allí
a pesar de
las llamadas
de la atención
para salvar su casa
y tal
y bueno
yo también digo
que si decimos
que hay que salvar
el pueblo
antes que el monte
también hay que salvar
las personas
antes que las casas
en un momento dado
bueno
yo también
hablaba
de los propios
bomberos
o ADFs
o
es decir
todo el operativo
que se desplega
cuando hay un incendi
de grandes dimensiones
que
de veces
es posa el focus
en
perimetrar
l'incendi
en portar
gent
a llocs
on
no es segur
portar-los
quan dic
gent
em refereixo
bombers
o
equips
auxiliars
de bombers
i
hi ha hagut
algun mort
desgraciadament
amb aquests
incendis
dels que estem
parlant
no han estat
ciutadans
no han estat
pobladors
eren voluntaris
era algun voluntari
exacte
quan parlo
de cossos
auxiliars
també
incloca
els voluntaris
llavors
clar
aquesta és la part
que a mi
em fa més mal
per el que et deia
perquè un bosc
ens pot agradar
més o menys
quedarà un paisatge
desolador
però tu saps
que al cap de 50 anys
tornaràs a tenir un bosc
i de vegades
no cal ni fer cap gestió
concreta
cap gestió dirigida
de vegades
el propi bosc
es recupera
de forma natural
a mi hay una cosa
que me llama mucho
la atención
y creo que es una clave
aquí en Cataluña
para
haber cambiado un poco
las dinámicas
que tuvieron
desde los años
89
frente a la actualidad
que yo debo
que en Cataluña
cuando hay resumido
de incendio
los partes naturales
los cierro
y no dejan pasar a nadie
y a mi me parece
una medida
súper adecuada
es decir
si sabemos
que los incendios
están provocados
por personas
pues
lo más lógico
es
no permitir
a las personas
entrar en determinados espacios
pero que ardió
en Galicia
tristemente
además
han ardido
varios emblemas
naturales
de Galicia
uno de ellos
es Penatrevinca
digamos que es nuestro
pedraforca
ese monte
mucho más alto
de Galicia
pero es como ese monte
que todos tenemos en mente
como una seña
de identidad
para Galicia
Penatrevinca
ardió durante una semana
sin que nadie fuera
porque la Junta
no
no tuvo a bien
declarar el incendio
en su momento
entonces ardió
hasta llegar a una
una joya
que tenemos ahí
que es el
un bosque de tejos
que es el único
de Galicia
que se llama
el Teixadal de Casal
es un bosque
de tejos
de 200
400 años
de un lado
lo tienes
lleno de
pizarras
de
minas
a cielo abierto
de pizarra
con su correspondiente
vertedero de pizarra
con sus aguas
contaminadas por plomo
y del otro lado
tienes una zona
que reiteradamente
arde pues
normalmente
por demás
de pasto
para agarrar
a veces también
para abrir
espacios
para cazar
tristemente
esa zona
que tiene
un altísimo
valor ecológico
la única
figura de protección
que tiene
es red natura
que sabemos
que a la hora
de la verdad
la red natura
es papel mojado
es flojo
sí es flojo
entonces
no es un parque
natural siquiera
ni reserva
de nada
ni no
y habría que
preguntarse
el por qué
también
porque no se protege
efectivamente
porque los parques
naturales
no están dotados
de medios
para en un momento dado
cerrar el parque
crear un parque
y en un momento dado
si se tiene que cerrar
que se cierre
no quita que caiga un rayo
pero bueno
caerá uno
entre un millón
bueno de hecho
ya lo sabes tú
que los rayos
no son la principal causa
de los incendios
sino que
la mayor parte de ellos
se deben
o bien
a la mano directa
es decir
a provocar
el incendio
de forma intencionada
o bien
a descuidos
a accidentes
como pueden ser
de origen
agrícola
maquinaria
etcétera
clar
el tema
es aquest
no
que es el que
et comentava
abans Alberto
que
jo crec
que s'ha d'apuntar
sobretot
cap a la part
política
i fins i tot
et diria
a la part
autonòmica
aquí a Catalunya
tampoc
és per tirar
coets
vull dir
que no
no és que tinguem
una gestió
exemplar
a nivell
d'incendis
el que sí que tenim
a Catalunya
és molta gent
que s'estima
la terra
que s'estima
el territori
i que quan veu
una columna de fum
el primer que fa
és agafar el mòbil
i trucar al 112
clar
jo entenc
que en territoris
que estan més despoblats
com puguin ser
algunes zones de Galícia
algunes zones de Lleó
doncs
allí és més complicat
detectar
l'incendi
quan aquest comença
i aquest és
l'avantatge
que tenen
aquests
incendiaris
aquí hem de parlar
també de la diferència
entre
piròmens
i incendiaris
l'incendiari
és el que
provoca el foc
de forma intencionada
i el piròmen
és una persona
que té
algun tipus
de trastorn
mental
que
li fa
jugar
amb el foc
que li agrada
doncs
veure com crema
un bosc
o qualsevol altra
substància
inflamable
llavors
el piròmen
tindria
un tractament
diferent
d'un incendiari
incendiari
és aquest
per exemple
aquest ramader
que vol tenir
pastures
per les vaques
i que sap
exactament
en quina època
de l'any
ha de cremar
de fet
passa sovint
i si vols
m'ho confirmes
Alberto
que
això és sobretot
a Astúries
a Galícia
no em
sona tant
però
Astúries
és dur
a l'hivern
quan
hi ha
alguns
incendis
forestals
extensos
i dius tu
com pot ser
que Astúries
estigui cremant
a l'hivern
i justament
no és per un
ratlló
com deies
sinó
és perquè
hi ha persones
del món rural
que es dediquen
a cremar
boscos
per tenir pastures
sí
de hecho
se dice
que
cuando
sopla
el viento
de determinado
punto cardinal
va a arreglar
el seguro
en Astúries
lo tienen clarísimo
yo tengo un amigo
que es David Álvarez
que de esos casos
el contacto
algún día
que esto
te lo puede explicar
muy bien
el contacto
relacionado
hasta un 65%
los incendios
forestales en Asturias
con la ganadería
había una cosa
que eran las brigadas
de investigación
las gripas
que prácticamente
las desmantelaron
¿por qué?
porque señalaban
precisamente
a ese sector
que es muy importante
a la hora de recaudar votos
en Asturias
entonces me interesaba
señalar a ese sector
¿no?
y llegaron incluso
a castigar
a agentes del SEPRONA
por señalar
a ese sector
y de hecho
cerraron
unas oficinas
del SEPRONA
por señalar
a ese sector
concretamente
en Asturias
de unido
de unido
para
porque
y fíjate
que los gobiernos
son antagónicos
pero al final
el modus operandi
sí, sí
realmente
hay un problema
político
dejando de hablar
el tema
político
obviamente
es muy complicado
de solucionar
y sobre todo
en estas zonas
despobladas
donde el peso
de cada votante
es superior
por la ley
de donde
cada voto
de una zona
despoblada
tiene más peso
específico
que el voto
de un ciudadano
de una zona
urbana
de una zona
poblada
eso es
así
porque
también
políticamente
interesa
que sea
así
¿te puedo
poner un ejemplo
perdón que te interrumpo
en Asturias
¿cuántas provincias
hay en Asturias?
es un provincia
lo han separado
en tres
de forma
que hay como
tres coles
bueno
tres fornos electorales
una
la del oeste
otra la del este
y otra la del centro
las tres pesan lo mismo
a la hora de mandar
diputados
¿qué pasa en el centro?
que tú en el centro
tienes Oviedo
Avilés
y Fijón
en donde vive
el 80%
de Asturias
entonces
el voto
del 80%
de Asturias
vale la mitad
que lo de las salas
que son rurales
fíjate tú
que
que
que
que desvará justo
clar
per això et deia
que a nivell polític
és molt complicat
trobar una solució
directa
una solució ràpida
l'altra
possibilitat
que jo veig
és
la de la divulgació
és la de
canviar
la mentalitat
del món rural
per
intentar
fer entendre
que
el bosc
és el patrimoni
de tots
que el paisatge
és el patrimoni
de tots
i que al final
si hi ha un ramader
que té
3.000 vaques
els beneficis
seran només
per aquell ramader
no per tota la comarca
que és una mica
el que passa també
amb les explotacions
intensives
aquí a Catalunya
ja ho saps
tenim
granges intensives
de porcs
i les
dejeccions
d'aquests porcs
s'escampen
per tot el territori
i acaben contaminant
tots els equífers
de Catalunya
no és problema
d'una única comarca
no és un municipi
el que està contaminant
és uns quants
municipis
d'algunes comarques
els que exporten
aquestes
dejeccions
aquests porins
cap a territoris
que no tenen
porcs
que no tenen
granges
i que reben
aquest adob orgànic
a un preu
molt ajustat
és més econòmic
que l'adob
inorgànic
i
de pas
doncs
alliberen
d'aquest residu
a les granges
que produeixen
llavors clar
aquí també hi ha
complicitat
política
complicitat
administrativa
i aquest és un dels
problemes que tenim
a Catalunya
que en altres zones
no tenen
clar
si tu tens
les vaques
com dèiem
les tens
en una extensió
de 100 hectàrees
per dir alguna cosa
o de 1.000 hectàrees
lògicament
l'impacte
que puguin tenir
les seves dejeccions
no és el mateix
que si tu tens
10.000
porcs
en un sol municipi
clar
aquí a Catalunya
la perspectiva
és diferent
però en el fons
també és una qüestió
política
llavors
com es podria
conscienciar
el món rural
d'aquest problema
perquè la gent
que viu a ciutat
no tornarà
al món rural
per tenir
els seus propis
porcs
les seves pròpies
vaques
això no passarà
això no és
no és un escenari
possible
com es pot convèncer
el món rural
que siguin
més solidaris
que entenguin
que és un problema
de tots
no només
el món rural
crec que és un problema
d'educació
bàsicament
al final
tant el món rural
com el urbà
en Galicia
ocorre
des de
hace mucho tiempo
diguem-ne
digamos que el campo
es como algo
algo que no se le va
importar
y el monte
si no está produciendo
pinos y eucaliptos
entonces es algo
que no vale nada
entonces falta
esa apreciación
del mundo natural
en absolutamente
en el mundo natural
en absolutamente todos los estamentos
de la sociedad
bueno
hi ha una cosa
ens queden dos minuts
Alberto
i una cosa
que jo sempre
intento transmetre
sobretot a Twitter
que és potser
el lloc
on tinc un altaveu
no més important
però potser sí
més flexible
i a Twitter
intento sempre dir
que
la divulgació
per adults
s'ha de fer
amb llenguatge
d'adults
tu no pots ser
el govern
no pots ser
un institut de recerca
no pots ser
una universitat
i fer
infogrames
com si estiguessis
adreçant-te
a nens
de parvulari
llavors
jo crec que aquest
és un primer
tema
que s'hauria
de tractar
és a dir
si tu vols informar
els adults
que viuen a la ciutat
els adults
que viuen al poble
els has de tractar
com a adults
i com a persones
responsables
de les seves accions
i jo crec que
aquesta part
només aquesta
ja ajudaria
a entendre
moltes coses
a eliminar
mantres
que si el món
està sucio
que si
los cazadores
somos
los que
estamos cuidando
la naturaleza
aquest tipus
de mantres
i ho dic
que en castellà
perquè estem parlant
de la zona afectada
que és Espanya
però és que
a Catalunya
passa exactament
el mateix
no trobes
que seria
una manera
també
de
començar
a cuidar
el llenguatge
en 30 segons
si us plau
de fer servir
aquest llenguatge
més
d'adults
de persones
responsables
com ho veus?
jo crec
que sí
que haria falta
un poco
aquesta divulgació
i tractar
la gent
com
de
els docentes
també
però
com una base
jo crec que també
hi ha que
començar
amb una base
potente
de l'educació
ambiental
en la educación
reglada
no puede ser
que tota la
educación ambiental
se base
en la educación
no reglada
de campamentos
de voluntaria
de tal
no
esto se tiene que
meter
absolutamente
en el ciclo escolar
de todo el mundo
para que ya
cuando ese niño
es adulto
se le pueda hablar
como un adulto
de temas de naturaleza
porque si no tiene una base
tampoco te va a entender
lo que tú le dices
quiero decir
hay que implementarlo
en absolutamente
todos los estamentos
y ya aprovecho
una última puntilla
el hombre hace falta
tanto
en la naturaleza
que se va a ir a Chernobyl
y ver cómo
después de una explosión nuclear
la naturaleza
se regeneró
sin la ayuda de nadie
sí sí
efectivamente
contaminada
sí
pero allí no entra nadie
y las cosas
van bastante mejor
dentro de Chernobyl
que fuera en alguna cosa
sí sí
en el peor de los casos
no actuar
a veces
es la mejor actuación posible
sí sí
correcta
doncs
bé
arribem al final
gracias Alberto
deixo que acomiado el programa
la Marina
sí sí
moltes gràcies Alberto
per tornar a estar amb nosaltres
ja hi vas estar la temporada passada
moltes gràcies aquest cop
per tornar
i fer cinc cèntims
d'aquests incendis
que hi ha hagut
aquest estiu
moltes gràcies
a Alexandra
i moltes gràcies
a tu també
Joan Ramon
ens veiem la setmana que ve
molt bé
a disposar
que vagi molt bé
avui volem tornar a descobrir
mites llegendes del mar Mediterrani
sobretot de tota la nostra costa
catalana
l'anem recorrent al llarg de les setmanes
per descobrir històries fantàstiques
i criatures marines
que són un mite
o no
avui en descobrirem més Oriol
doncs efectivament
Marina
tornem de nou una temporada més
aquesta secció
de mites
de llegendes
del nostre mar
del nostre Mediterrani
i ja la temporada passada
ens acompanyava
i aquesta ho seguirà fent
el Joan de Déu Prats
Joan de Déu
molt bona tarda
molt bona tarda
encantat de saludar-vos
doncs
i tornem a ser
una temporada més
per desgranar mites
per desgranar llegendes
d'això que tenim tan a prop
i que tant desconeixem
eh
el mar
sí
són llegendes
són històries
són mites
són
de fet no hi ha llegendes
d'oficinistes
o de funcionaris
no
en canvi
doncs
de pescadors
de contrabandistes
de mariners
n'hi ha
llavors s'ha d'aprofitar
aquest patrimoni
i tant
doncs
centrem-nos en la
d'avui
avui ens centrarem
en la zona
de Barcelona
el mar
a Barcelona
què té de diferent
com és aquest mar
de la ciutat
de la capital
catalana
de la ciutat
comptal
sembla que
les llegendes
i els mites
hagin de passar
els boscos
a les muntanyes
al camp
però també
passen a les ciutats
no sempre
Barcelona ha estat
una gran ciutat
però sí que
en concret
on està situada
Barcelona
amb el litoral
català
és una inflexió
de la costa
de cop i volta
la costa
que baixa
bastant vertical
des de Girona
quan arriba a Barcelona
baixa més horitzontal
cap al delta
de l'Ebre
llavors aquesta inflexió
fa que
hi hagi més turbulències
en aquest mar
que s'ha de recordar
que la plataforma
litoral
que és
el continent
que continua
sota el mar
no acaben
els continents
a les platges
sinó que
continuen
per sota de l'aigua
fins a arribar
a les planures
avissals
doncs a Barcelona
només té
7, 8, 9 quilòmetres
9 quilòmetres
de profund
de longitud
de la costa
baixa
1.000-1.500 metres
al mar
llavors allà
s'amaguen
moltes coses
davant
de Barcelona
doncs descobrim-les
no?
entrem-hi
en aquesta
profunditat
en aquest mar
de què és
el que
parlem
quan parlem
de mites
de la zona del mar
a Barcelona
potser parlem
de pirates
també parlem
de pirates
primer de tot
una mica
comentar
aquesta part
geogràfica
comentar
els animals
que hi ha
amb aquestes
planures
avissals
vull dir
a Barcelona
cada primavera
passen ballenes
que es poden veure
també hi havia
catxalots
i ja ho parlarem
amb el proper programa
però els catxalots
tenen una part
mítica
deien que era
el peix molar
i que també
tenia tota una sèrie
d'històries
que ja explicarem
i també
evidentment
el tema
dels pirates
s'ha de pensar
que Barcelona
abans
el que era
la Barceloneta
que és un barri
que és una península
perquè té mar
a banda i banda
una hi ha el moll
i a l'altra
hi ha les platges
doncs abans
era una illa
o la illa
que es deia
la illa de Maials
Maials sembla ser
que era una mena
de contrabandista
de Menorca
que tenia
el seu campament
base
en aquesta illa
i que després
posteriorment
doncs
es va enllaçar
amb la terra
aquesta illa
anava tenint
aportacions
de ser roses
del Besós
i aleshores
doncs
davant
de l'estació
de França
hi havia aquest illot
amb contrabandistes
i finalment
es va ajuntar
a la costa
doncs allà
també diuen
que qui viu
a la Barceloneta
ha d'anar tant
perquè el mar
recorda
i se li poden
emportar
a les cases
i enfonsar-se
llavors
deien que al principi
doncs
s'havia sacrificat
a una persona
o s'havia posat
en un bagul
i s'havia tirat
al mar
doncs
com ofrena
aquest mar
que mai
s'emporti
aquesta terra
fràgil
que és la Barceloneta
però perdona
tu parlaves
de pirates
veritat?
sí, sí
jo no sé
perquè
mireu
pensava
que la zona
de
com que per aquí
el Maresme
també hi estem
molt abasats
Barcelona
no ho tenim pas
gens lluny
i que això
deu anar per aquí
Barcelona era difícil
que entressin
els pirates
o que fins i tot
desembarquessin
vaixells enemics
dels genovesos
dels castellans
d'altres pobles
perquè tot el que és
la platja
davant de Barcelona
en aquell temps
no hi havia
moll
el moll
és del 1500
doncs
eren com
profunditats
o sorres
movadisses
aleshores
només els pescadors
o els mariners
sabien com entrar
i sortir
de Barcelona
tots els altres
quedaven encallats
perquè
com et comento
hi havia aquestes
sorres subterrànies
subaquàtiques
que es anaven bellugant
i per tant
era tan difícil
entrar a Barcelona
que fins i tot
Barcelona no va tenir
muralla de mar
fins a
igual al segle XVI
o així
i abans
estava tot
emmurallada
però la platja no
perquè era molt difícil
d'entrar
però en canvi
a Badalona
sí que era molt més fàcil
d'entrar
i allà van haver
doncs
moltes rats
i espirates
com també
tenim un barri
a Barcelona
que es diu Cantunis
i molta gent
o llegenda
es diuen
que és perquè
allà arribaven
els pirates
de Tunís
i hem de recordar
que els pirates
venien del nord d'Àfrica
Àfrica només està
a 500 quilòmetres
de les costes catalanes
amb línia recta
i aleshores
es propiciava
que hi arribessin
amb facilitat
i diuen
que Cantunis
es diu així
perquè
venien pirates
barbarescos
d'aquella zona d'Àfrica
la història
sembla acabar
per una altra banda
i sembla ser
que hi havia una masia
que era del senyor
Antunis
i aleshores
va acabar
distorsionant-se
d'aquesta manera
però si anem
una mica més avall
a Castelldefels
allà hi ha
les torres
de defensa
de Guaita
més impressionants
del país
gairebé
Castelldefels
està a l'altra banda
del Llobregat
i encara
podem visitar
aquesta mena
de búnkers
del segle XVI
que eren
les torres
de Guaita
per vigilar
si venien
els pirates
però també
per refugiar-se
els pagesos
si podien
tocar terra
i n'hi ha
unes
que són magnífiques
i convido
a visitar
i després
hi havia
els pirates
de llegenda
com en Barbarroja
que era
Barbarroja
que era un pirata
que no era pirata
sinó que era
el mirall turc
situat al nord
d'Àfrica
Argèlia
però per la gent
d'aquí
era un pirata
un cursari
i hi ha
moltes llegendes
i parlen
del vaixell
pirata
fantasma
de Barbarroja
que navegarà
sempre
com a l'holandès
arran
perquè en una ocasió
no a Barcelona
sinó
a Cadaqués
o a Sant Feliu
al nord
de Catalunya
doncs
va
posar peu
a terra
en un moment
en què s'estava fent missa
i
tenia 999 cristians
que havia mort
li faltava
el número mil
i va matar el capellà
van destruir l'església
i aleshores
com a
acte de revenja
del cel
doncs
el va condemnar
no tocar mai més
la terra
i està sempre navegant
amb una navegació
fantasma
que també a vegades
i ara ho parlarem
deien que es veia
davant de les costes
de Barcelona
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
tema
de vaixells
fantasma
impressionant
això
què t'ha de dir
també
de noms
hem de parlar
d'un nom
de Sinibald Mas
qui era
Sinibald Mas
bé
això ja ens traslladem
al segle XVIII
Sinibald Mas
era
un mariner
que tenia
moltes ganes
de ser pilot
de vaixell
però ja era
una mica més gran
de les edats
que corresponia
per entrar
a les escoles
oficials
de Cádiz
de Cartagena
i aleshores
doncs
el que va passar
és que va tenir
la mala sort
i alhora
la bona sort
que una de les seves
navegacions
que ella anava
per aprendre
doncs
el van capturar
els pirates
en aquest cas
primer pirates
anglesos
després pirates
argelins
i amb aquests pirates
argelins
va estar
un any
com a captiu
però dintre del vaixell
i per tant
va aprendre molt
sobretot
de pilotar
i després
quan ja van pagar
el seu rescat
i va poder tornar
es va dirigir
a Barcelona
i a la Junta de Comerç
li va proposar
de fer una facultat
de nàutica
que és la primera facultat
de tot
l'estat espanyol
i el va
fer a la Barceloneta
en un pis de la Barceloneta
després ara la facultat
està a Pla de Palau
que està a prop
allà dintre
a Pla de Palau
hi ha la maqueta
del vaixell
més gran de Barcelona
una mena de galió
que ell utilitzava
per ensenyar
amb els mariners
i la cosa
és que
l'estat espanyol
va entrar en guerra
amb Anglaterra
i ell va agafar
tots els estudiants
de la facultat
i els va enrolar
amb un vaixell
cursari
la diferència
entre els cursaris
i els pirates
els pirates
eren lladres de mar
i els cursaris
anaven
en nom de la monarquia
del seu país
i aleshores
doncs
s'hi capturaven
un vaixell
havien de passar
una part de diners
a la corona
però imagineu-vos
que tu vas
a la facultat
i de cop i volta
t'enrolen
com a cursari
a defensar
les costes catalanes
i aquest era
en Sinimalmas
que no té
estàtua
a Barcelona
ni el tafulla
d'on ell era
però que és
una de les persones
que va modificar
el port de Barcelona
va fer
també derrotes
per viatjar
cap a Cuba
i al mateix temps
va fer aquesta facultat
on alhora
els alumnes
eren també
cursaris
Déu-n'hi-do
eh
vas a estudiar
diguem-ne
i acabes fent-te cursari
i caram
quin canvi això?
És un canvi molt gran
a part de la facultat
aquesta
va anar també
el que es deia
Jordi Ferragut
que era
de Menorca
de les famílies
que van fer
la conquesta
en Jaume I
i va estudiar
la facultat
aquesta de Barcelona
i aleshores
després
ell va ser
un dels
lluitadors
de la guerra
d'independència
dels Estats Units
i el seu fill
en David Ferragut
aquest ja era
nord-americà
però fill
de menorquí
doncs va ser un heroi
molt gran
de la guerra
de successió
nord-americana
va ser el que va
capturar
Neu-Arleans
pels federats
pels del nord
i hi ha
moltes poblacions
barris
que es diuen
Ferragut
fins i tot
hi ha una nau
de l'Estar Trek
que es diu
Ferragut
doncs el pare
d'aquest senyor
va estudiar també
amb aquesta facultat
a Barcelona
caram
caram
hem conegut
Sinibald Mas
i coneguem també
el Puig
de les Falsies
bé
això és una mica
el que comentàvem abans
que Pla de Palau
que és un lloc
que era molt cèntric
de Barcelona
i de fet era
la porta de mar
Barcelona s'entrava
per muralla
i tota la gent
que entrava
amb vaixell
pel portal del mar
al costat
de la Barceloneta
i allà
on ara hi ha la llotja
doncs hi havia això
que diuen
el Puig de les Falsies
que era com un turonet
on es posaven
els mariners
els vells llocs de mar
a explicar històries
i aleshores
explicaven
històries
això
de vaixells
fantasmes
explicaven històries
d'illes perdudes
explicaven històries
de criatures
avissals
i allà es reunien
perquè era
la porta de Barcelona
al mar Mediterrani
potser nosaltres
ens imaginem
a l'Atlàntic
o als mars del sur
com llocs
on hi ha huracans
o hi ha marejades
però el Mediterrani
amb les llevantades
i també
amb les profunditats
que té
que són molt grans
doncs també creava
la imaginació
d'aquests
vells
mariners
que si vols
ja n'explicarem
alguna ara
i tant
doncs sí sí
expliquem-ne alguna
que encara
tenim uns minutets
doncs
ja veiem
per exemple
aquestes illes
perdudes
que deien els mariners
que trobaven
com per exemple
la illa Iman
que sembla ser
que els vaixells
no s'hi podien
apropar gaire
perquè llavors
els claus
dels taulons
amb què
estaven construïts
els vaixells
doncs
anaven cap a la illa
o si anaven
a trepitjar
la illa
les sabates
els claus
de les sabates
antigues
se'ls hi quedaven
clavats allà
i aquesta illa
doncs
no se sap
si existeix
o no existeix
però
el trobaven
aquests mariners
que estaven allà
després també tenim
per exemple
tenim una illa
que existeix
que és la illa
de la rata
que està davant
de Cap de Creus
del far de Cap de Creus
que és el primer lloc
on es posa
on surt el sol
a la península ibèrica
doncs
amb aquella illa
que en principi
existeix
doncs
també diuen
que allà hi ha monstres
a les profunditats marines
i que si la gent
creu aquella illa
pot aconseguir
molts diners
sembla ser que
té aquesta llum
d'aurada
per una qüestió
dels primers rajos de sol
i perquè també
el mineral d'allà
és com la mica
que no
però això que comentàvem
una mica
de la illa
Iman
doncs
també
a Formentera
molt a prop
d'Eivissa
hi ha el que es diu
Esvedrà
que és una menya
de penya
que surt 500 metres
per sobre del nivell
del mar
i allà hi ha interferències
molt sovint
de fenòmens
magnètics
fins i tot
els coloms
se desorienten
alguns avions
doncs també
perden el nord
i per tant
d'alguna forma
aquestes illes
entre cometes
inventades
podien tenir
alguna referència
a milles reals
hi havia la illa
d'Ajudes
la illa
del Dimoni
la illa
dels dofins
amb mamelles
hi havia moltes illes
i aquestes històries
de les illes
s'explicaven
doncs
amb el puig
de les falsies
que era on
els vells marins
explicaven
les seves
aventures
marines
Déu-n'hi-do
vaixells
fantasmes
illes
perdudes
Déu-n'hi-do
eh
mare
a Barcelona
quants
misteris
que té
i que tenia
com també
les cordes
de vent
això no sé
què són
gran de Déu
mira
normalment
quan un navega
diu que navega
a 10 nusos
a 20 nusos
i es diu això
perquè antigament
es tirava una corda
en ple de nusos
des de la proa
i tot el trajecte
que feia fins a la proa
doncs
tants nusos
tenia
aquella corda
amb el trajecte
que havien fet
amb la navegació ràpida
doncs
s'havien els núvols
els nusos que navegaven
doncs d'aquí va quedar
el fet que aquests nusos
tenien una màgia
i que tu podies portar
una corda de nusos
i tu navegaves a vela
però si hi havia poc vent
podies treure el nus
d'aquesta corda
un nus de la corda
que propiciava vent
era com vent
que estava retingut
dins de les cordes
i aleshores
i aleshores
doncs bé
qui tenia
una corda
de vent
podia navegar
més ràpid
els vents
també hi ha
a la illa dels vents
on estaven tancats
i algú
els va
obrir el sac
dels vents
i aleshores
naveguen
a vegades
enfollidament
però d'altres
hi ha calmes
i llavors
quan hi havia calmes
doncs hi havia
aquestes cordes
de vent
que qui les tingués
podien navegar
més ràpid
avui
Joan de Déu
ho hem de deixar aquí
moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquesta estona
i per haver-nos explicat
totes aquestes curiositats
del mar
a Barcelona
que han sigut
molt interessants
Moltes gràcies
Fins la propera
I així arribem
al punt final
de la Randa Mar
d'aquest 24 de setembre
del 2025
Nosaltres marxem
però tornarem demà
com cada dia
de dilluns a divendres
aquí a Randa Mar
que vagi molt bé