a Radio Pongat.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 17 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí.
Arran de mar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
És dimecres i els dimecres són sinònim d'Economia Blava. Per aquest motiu, la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambó, ens portarà les últimes notícies. Anirem a pescar, però sempre de forma responsable amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable. I després dedicarem tota la segona hora del programa a parlar de l'ecodisseny. Sabrem millor què és tot això. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randemar surti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda. Doncs mira aquí, esperant a començar. Sempre, sempre. Saps que hi ha algun botonet que té ganes de fer-nos la guitza i fins que no el domino?
L'estic domant ara mateix, eh? Tu no me veus, però soc una potra salvaje. No ho dubtava. Ai, espera, para'm, para'm, que jo agafo carrerilla i no m'atura, eh, avui. No ho dubtava, d'això. Gràcies, gràcies. Però si tu pots, tots podem. Ja t'ho dic que estic barallant-me. Ho aconseguiré. No, tampoc ho dubto. Tampoc ho dubto. Gràcies, gràcies. Vinga, va, anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes, bé, molt bé. Ara us volia preguntar una cosa que estic just veient davant meu. La flor que tenim aquí a l'estudi de ràdio és l'única decoració de Nadal que tenim, la flor típica del Nadal aquell...
És el que us anava a preguntar. Nosaltres aquí a Delta.cat tenim la flor, aquesta roja típica dels Nadals. Els vostres estudis de ràdio esteu més decorats? Sí, la planta de Nadal, no sé com se diu. Nosaltres tenim la planta de Nadal, tenim un arbre de Nadal que vam fer i ahir la Sílvia va refer perquè considerava que se podia millorar. I què tal?
Bé, bé, millor, millor, va quedar millor, les coses com són. Tenim... Jo m'he trobat una cosa penjada a l'ordinador, com una rateta, que no sé exactament què és, i... Que es comprava l'escaleta. Exacte. I no sé si tenim res més, tenim res més.
No, però força bé. Aquí, ja us ho dic, a Delta.cat, una misera planta. Molt malament. Ja li pots dir a la Diana que comenci a fer arbres o alguna cosa d'aquestes. A veure si millorem. Anem a saludar en Sergi Corraldes de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de bé. Aquí, a Ràdio L'Escala, a la redacció, el Nadal va arribant per etapes. O sigui, tenim un company que és el que se'n cuida de la decoració de Nadal, d'aquí a l'emissora, i el Nadal va arribant per etapes. Primer surt el Pare Noel, que va arribant a poc a poc.
el Pare Noel conviu amb nosaltres els dies, fins i tot a vegades està a l'estudi 1, a la redacció, fent els programes amb nosaltres, i amb mica en mica van arribar els Reis de l'Orient. Primer un rei, després l'altre rei, després l'altre rei, fins ser-hi tots. I un abret de Nadal també tenim, o sigui, és per etapes, és decoració per etapes. Ah, està bé, també, ho compro. El que ens faltaria, qui t'ha reonat ràdio, jo voto per tenir un tió algun any.
Vinga, faré, faré, vinga, va. El nostre repte, el nostre repte. El nostre repte, tenir un tio. A veure si he trobat un lloc, tenen un tio on ja tenen unes figuretes de nens... No, no, però vull dir, com si anem a buscar el tronc d'aquí, de l'arbre d'aquí, de l'abast, vull dir. T'imagina que agafem un tio d'aquí i sentim... No, no, no. Seria supergraciós. Seria supergraciós. Anem a saludar en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio. Guillem, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs bé, aquí a Canal Blau, doncs poca decoració. Aquí no hi ha res, només l'esperit que porta cadascú a sobre. L'esperit que porta cadascú a sobre i el teu com és? És així nadalenc o no? Home, home, jo soc molt de Nadal i cada cop ja s'acosta, així que cada cop bat més fort.
Fantàstic. Ja anem a saludar l'Oriol Leo, així com és. Des de Ràdio Arenys deu haver fet un pessebre i tot. Tota la redacció deu ser un pessebre, Oriol. Molt bona tarda.
Bona tarda, Marina. No, no he fet cap pessebre aquí a Radio Angel. El tinc a casa, el tinc fet a casa. Això sí, soc pessebrista, m'encanta, però no. Aquí a la emissora tenim un arbre de Nadal, tenim alguns dinotets, alguna decoració nadalenca. L'esperit també, l'esperit també el tenim. Algú hi ha per la redacció que és una mica grinch, però bé, ja ens n'anem sortint. Escolta'm, el que us volia dir, feu un tió. De veritat, tingueu un tió i sobretot, quan el tingueu, doneu-li menjar i un dia feu-lo cagar, que és molt bonic.
Això de fer-lo cagar serà més difícil. Per què? Perquè sí, perquè coincidir tots per fer-lo cagar és més difícil. Tot i que no fem cagar tions ni res de tot això a Tarragona Ràdio, però ja fa dies que tenim menjar de Nadal. Avui, per exemple, han aparegut uns Ferreros Roixers a la redacció o aquestes coses. Menjar de Nadal ja en tenim.
Vinga, va, deixem el Nadal. Anem a començar el programa avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que l'Ajuntament de Palafrugell posa en marxa les obres d'adequació del camí de ronda entre Tamariu i Cala Pedrosa Sergi.
Doncs sí, Marina, una altra adequació més dins dels camins de ronda de la Costa Brava. Aquesta vol posar en valor el camí de ronda com un element cultural, patrimonial i paisatgístic i reforçar-lo com a espai per descobrir el litoral i gaudir de la natura i també millorar la salut i la qualitat de vida de les persones.
La recuperació d'aquest tram permet redescobrir diversos punts singulars del litoral de Pla a la Frugell, com el sector de la Musclera, diferents cales i punta d'esburro, i recuperar un itinerari tradicional estretament vinculat al paisatge i a la història del territori. Alhora, l'actuació també servirà per ordenar i delimitar l'accés a la sora costanera natural i afavorir un ús més respectuós de l'entorn. Les obres també responen a la necessitat de fer el recorregut més segur i continu, ja que en alguns punts trams
Dels trams, el camí queda interromput o presenta dificultats a causa de l'erosió d'espreniments i lliscaments habituals en les zones dels penyes segats. Amb aquesta actuació es vol reduir l'exigència física i tècnica del traçat, facilitar l'ús a un ventall més ampli de persones i millorar la connexió amb serveis i recursos de l'àmbit turístic.
Un Nadal més torna la proposta familiar Nadal als museus, una activitat per tal que els més petits de la casa descobreixin la màgia dels museus jugant.
Doncs sí, es tracta d'una activitat organitzada per la xarxa territorial de museus de les comarques de Girona, que enguany arriba ja a la desena edició. Les activitats van arrencar el passat 6 de desembre i s'allargaran fins al 7 de gener. Com ja és tradició, els infants i les famílies poden visitar lliurement la col·lecció permanent dels 26 museus participants i seguir un joc de pistes per trobar quatre peces o espais...
del museu. Un cop davant les obres, a partir de l'observació, han de resoldre uns petits reptes a l'escala i participa un any més amb el Museu Arqueològic d'Empúries i el Museu de l'Anxova i de la Sal. Escoltem com ens ho explica Mariona Font, directora del Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala.
És una activitat que està pensada pel Museu de l'Anxova, però també és un llibre d'activitats que tots els alumnes o infants que el vagin a visitar el poden omplir. Però també, com que tenim entrades conjuntes al Museu de l'Anxova amb l'Alfolí, també si van a l'Alfolí el podran tenir i després podran fer les activitats. Però estan totes pensades del Museu de l'Anxova.
Això és així perquè el Museu de l'Onxov és el que ha registrat, que forma part dels 26 museus de les comarques de Girona i és una activitat que s'ha organitzat a través del servei de museus. I qui ha realment, qui ha pensat totes aquestes activitats són els alumnes d'un institut d'Olot, en aquest cas, i que han preparat també les imatges i totes les activitats.
L'objectiu d'aquesta proposta ha estat i és sempre apropar els més petits als museus de la comarca i demostrar que són espais oberts, lúdics, amables i acollidors on descobrir el patrimoni i les tradicions locals. Per a més informació o descobrir les activitats programades cal visitar nadalmuseu.com.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. L'alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha anunciat que Deltebre dansa ja té diversos promotors interessats per soplir la marxa de Roberto Olivana Tortós a cel. Així és, Marina. El futur Deltebre dansa ja té pretendents. L'alcalde, Lluís Soler, ha explicat en una entrevista a Canal 21 Ebre que diversos promotors ja s'han posat en contacte amb el consistori i que este Nadal s'iniciaran les primeres reunions per definir el nou projecte.
Nosaltres d'idees durant aquestes últimes setmanes, des que s'ha de fer públic que l'organitzador se n'anava a fer un altre festival a un altre municipi, d'idees m'han vingut per totes bandes. Precisament ara, aquests Nadals, haurem de començar a reunir-nos amb molta gent que té moltes idees, gent de fora, gent de per aquí.
Soler s'ha mostrat dolgut per les formes en què Robert Olivan ha deixat la direcció del festival, un sentiment que, segons diu, comparteixen molts veïns del municipi. L'alcalde ha arribat a parlar de traïció, tot i que s'ha mostrat comprensiu i ha fet una crida a passar pàgina i mirar endavant. Jo crec que tota la gent que hem anat parlant, jo he sigut la primera, que també m'he sentit traït. La sensació del que diu la gent és de traïció. Al final, les traïcions s'acaben tancant etapes i començant...
en aquest sentit, l'impulso del festival va decidir que tancava una etapa del Tebre. És legítim, és correcte que puguem fer-ho. Les formes són totalment reprobables, però això ja queda dins del llibre de memòries i d'història de l'Ajuntament i en qualsevol cas el temps dirà.
Durant l'entrevista, Soler també ha destacat el pressupost històric de més de 30,5 milions d'euros per al 2026, del qual la meitat es destinarà a inversions. Entre les actuacions principals ha esmentat el passeig del carrilet, el nou auditori, la renovació de l'enllumenat amb tecnologia LED i les iniciatives per impulsar la dinamització econòmica i la cohesió social del municipi.
L'equip veterà masculí de l'Associació Esportiva Xino-Xano de Delta Ebre aconsegueix un destacat èxit a Mataró.
L'equip vetera masculí del Chino Chano de Deltebre va aconseguir un destacat èxit a Mataró aquest cap de setmana on es va proclamar campió de Catalunya de llegut català. A més, la tripulació femenina de l'entitat ebrenca també va fer un molt bon paper arribant a la final A i acabant en quarta posició. En els dos casos, tant en masculí com en femení van competir 16 tripulacions representant a clubs de gran nivell.
Cal destacar que la competició es va celebrar en dos dies. El primer dia, les noies van passar directes a les semifinals de diumenge, però els nois van anar a la repesca i, finalment, també van guanyar el bitllet per a les semifinals. D'aquesta manera, les dues tripulacions van poder passar a la final. Escoltem a Josep Queralt, president de l'associació esportiva Chinochano.
Les noies van passar l'eliminatòria al veterà femení a la primera i es van classificar per la semifinal del diumenge. Els nois van caure a l'eliminatòria i ens va tocar anar a la repesca per la tarda. A la tarda vam passar la repesca i també vam anar a semifinals. Llavors, el diumenge, a primera hora vam fer semifinals. Tant homes com dones ens van classificar a la final A i a la final A les noies van quedar quartes, en quarta posició, i el veterà masculí va guanyar el campionat, guanyant la regata.
Aquest bon resultat demostra que els dos equips estan entrenant molt bé i preparant-se amb garanties. Anem ara fins les costes del Garraf. La icònica imatge de Sitges, com és l'església Sant Bartomeu i Santa Tecla, estarà en obres a partir de l'any Villnen, Guillem.
Doncs sí, en els darrers mesos el campanar de la parròquia ha patit desprendiments de pedres. Per aquest motiu ja fa un temps que es van col·locar unes tanques al peu del campanar per evitar qualsevol dany personal. Ara s'ha conegut que després de diverses reunions entre Ajuntament i Bisbat, ja que la parròquia és propietat del Bisbat, s'ha decretat la necessitat d'actuar amb unes obres d'emergència.
En una primera fase està previst que les obres que començarien passat carnaval i, previsiblement, haurien d'acabar abans de la festa major, puguin arranjar el campanar. És un fet inèdit, ja que serà la primera vegada coneguda a la història que s'haurà de col·locar una vestida al voltant, en aquest primer cas, del campanar de punta i que, per tant, taparà la imatge de la parròquia sitjatana, un fet que serà, si més no, impactant.
La intenció és poder col·locar una lona amb la imatge del temple que simuli la imatge del campanar per disminuir l'impacte visual que puguin suposar aquestes obres. El pressupost l'assumirà el bisbat amb ajudes de la Generalitat i la Diputació i haurà d'estar avalat per diversos tècnics tant municipals com parruquials, així com el mateix Cotepàs, la Comissió Tècnica del Patrimoni Arquitectònic de Sitges, o la Comissió de Patrimoni del Penedès de la Generalitat, que de fet ja hi ha fet una primera visita.
L'entitat pilanovina Campistraus ha anunciat aquest matí al cartell del Tinglado 2026.
El Festival Musical de Vilanova i la Geltrú arriba ja a la seva 18a edició i es celebrarà del 23 al 25 de juliol amb una vintena d'artistes. Els pets actuaran per primera vegada al Tinglado a Vilanova, serà el 24 de juliol. Són un dels grups més importants del rock català que no ha perdut la seva identitat, amb quatre dècades de trajectòria i un repertori que forma part ja de la banda sonora de tot un país.
També hi actuarà el grup valencià La Fúmiga, que destaca per barrejar pop festiu Sky, sons de banda i que no havien actuat mai al Tinglado. Ho faran el primer dia del festival, el 23 de juliol, i serà una oportunitat per veure'ls abans de la seva retirada definitiva. Els pets i La Fúmiga són amb Maria del Mar Bonet els caps de cartell de la 18a edició. La cantautora mallorquina amb el compositor Borja Penalba actuarà durant la segona jornada del festival.
La compositora i pianista Clara Pella, el cantautor astorià Nacho Vegas, els empordanesos fetos amb la seva barreja de punk i cançó de taverna són alguns dels altres noms que passaran pel festival, que el tret de sortida serà dijous 23 i el donarà el rapper vilanoví Rata EAP. El tinglador ha fet aposta pels artistes locals i de la comarca.
El tinglado comptarà amb una vintena d'artistes i els abonaments i les entrades també de dia d'avui ja estan a la venda. S'han volgut oferir al públic una oferta, diuen, molt variada. La causa solidària escollida aquest any pretén enfortir projectes comunicatius en català d'arreu dels països catalans amb un euro per cada entrada venuda.
Anem fins a les costes del Maresme. Els productors de ponceties del Maresme preveuen vendre 1,5 milions de plantes, però alerten de la manca de relleu generacional Oriol.
Doncs sí, mira, al principi del programa parlàveu de ponceties, doncs aquí al Maresme en som terra productora. Bé, els productors han qualificat la campanya aquest Nadal com a excel·lent. El bon comportament del temps ha estat clau per aconseguir una temporada gairebé perfecta, tant pel que fa a la qualitat de la planta com a les vendes de ponceties durant les setmanes prèvies a les festes.
Aquestes condicions meteorològiques favorables han permès obtenir ponceties de gran qualitat amb una maduració òptima i una millor resistència un cop arriben a les llars. A més, el bon temps també ha tingut un impacte directe en les vendes. La poncetia, una de les plantes ornamentals més emblemàtiques del Nadal, continua sent un producte molt demanat, especialment en entorns urbans i mercats de proximitat.
com és la Ponseti del 2025, té més fulla i té millor figuració. Pel que fa al producte d'aquest any, arriba a les cases, això dèiem, amb una fulla molt més vestida, amb una alçada més equilibrada i una millor disposició de les fulles, molt similar a la del 2024, però amb ajustos que la fan encara més atractiva.
Tot i el balanç positiu de la temporada, el sector expressa una preocupació creixent per la manca de relleu generacional, que és pràcticament nul. Aquesta situació podria provocar que en el futur hi hagi menys oferta de ponceties, mentre que la demanda es mantindria estable.
I les parades del mercat municipal d'Arenys viuen dies d'intens, activitat per satisfer les demandes dels aranyencs que cuinen els diferents àpats familiars durant les festes de Nadal. Les peixateries són plenes i també les de viram i xarcuteria selecta.
Exacte, Marina. Són dates on els clients opten per productes de més qualitat i diferents al que se sol comprar la resta de l'any. Estem a la randa mar, per tant, ens centrem en el peix. La principal demanda és rap i llus, que justament és el que més ha pujat de preu. També hi ha comandes de salmó i marisc variat i la gamba. Per Nadal també és un producte molt comprat, però aquest any n'hi ha poca per les restriccions de pesca i a un preu elevat. En parla Marta Ponsa, treballadora de la peixateria Illa Sobirà.
Home, la gamba, la gamba... Clar, la mitjana ja va a 100 cap amunt. I després la petita ja va a 50 i, clar, és bastant petita. Tu li ensenyes als clients i et diuen, no, però clar, això és molt petit. Però, clar, amb les restriccions que hi ha d'anar a buscar-ne i tothom s'està esperant a veure què passa. I si no, clar, congelada i agafar-la abans, però després anar tenint i anar oferint. I si no, de fora.
que ja agafes una mida més maca, que a la gent ja li agrada i com és de fora ja va a un altre preu. Marta Pons ha comentat que d'ençà del pont del desembre els preus han pujat, per tant una bona opció era comprar abans i congelar. Ara abans de festes a la peixateria es treballa sobretot sota comanda per garantir la disponibilitat del producte.
Bueno, hi ha molta gent que, clar, ara t'està dient, mira, voldré això pel 24. Dic, bueno, doncs un moment, agafem el telèfon, agafem el nom i ho encarreguem, perquè, clar, si agafem molt, després queda. I, clar, la gent potser ho vol o potser no, doncs millor per assegurar-se, doncs millor ho demanes, agafem el número, si hi ha algun problema, et truquem i ja està. I perfecte. Així segur que tenen el seu encàrrec per Nadal, el seu peix i el que vulgui.
Un cop passades les festes, les parades tornen al seu ritme habitual, amb clients que opten ja per maire, per saïtó, sardina i peixos més assequibles. Per altra banda, també és habitual començar l'àpat amb un bon aperitiu. L'Hurdès Capell, de la parada de formatges i aperitius, destaca la venda de cigrons per l'escudella i també formatges i olives de qualitat per als entrants.
Sobretot el que venen a demanar molt són els cigrons per l'escuderia de la Cantoia. Després també tot el que són per aperitius, molts de formatges, salmons, tot el que són anxoves, olives, tot el que entra als aperitius. Busquen sobretot coses.
diferents, a vegades formatges diferents, sobretot molt de formatge francès, que durant l'any no el tens gaire perquè són de dates curtes, durant un mes, un mes i mig, i doncs per aquests dies els fas portar. I també el que són les gildes, moltes coses així, pinxos amb anxoves, amb formatge, coses així per als aperitius.
De cara al plat principal es pot optar per carn o per peix. De peix ja n'hem parlat, per tant, parlem de carn. Aquest any el més demanat és el pollastre de pagès, natural, tal qual, o farcit. I ho poden fer a la mateixa parada, això de farcir-lo. Judit Vives és treballadora de la parada de Viram Araceli.
Pollastres de pagès i pollastres farcits. Sí, sí, els fem nosaltres. Els desfem els pollastres i els omplim per dintre. De dàtil amb bacon o pruna i bacon, paníldols i formatge, amb picada, pinyons... Hi ha de moltes maneres.
Aquest any, sí, més pollastre pagès que no... O els capons, també. Els altres anys era més per dius o així, però aquest any és més tirant a pollastre pagès, capons i aquests mitjors així. Per Nadal, sí, els rostits, molts caldos. Ara, aquest any, la gent veu que els canelons els fan a casa. Un dels plats més habituals a les taules nadalenques és l'escudella i carn d'olla, cosa que també augmenta el consum de carn picada, de porc o vedella, per fer la tradicional pilota.
Acabem el nostre repàs informatiu parlant de la Costa Brava, concretament de les obres de les parcel·les i borra de Tarragona, que modifiquen el pla de treball previst i no s'actuarà al costat de l'escola de la Rabassada, al barri al costat de la platja de la ciutat, durant el període lectiu.
L'Ajuntament de Tarragona, que s'ha reunit amb les parts afectades, ha buscat solucions per minimitzar l'impacte de l'actuació en el centre educatiu i als infants. Tot plegat mentre es manté el calendari i el pressupost acordat per unes obres d'urbanització que fa molts anys que els veïns i veïnes esperen. Així les coses, els treballs previs arrencaran el dia 23 de desembre i fins després de Reis les màquines actuaran a la zona més propera a l'escola.
En aquest punt es reprendran durant les vacances de Setmana Santa i d'estiu i, mentrestant, s'aniran treballant en altres indrets de la zona. El conseller d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Nacho García, explica que fa setmanes que busquen alternatives per satisfer els interessos de tothom i que s'ha arribat a una solució amb el vistiplau de tothom.
Una obra sempre comporta problemes. El que intentem és minimitzar al màxim aquests problemes que pot comportar. Amb aquesta solució que hem aconseguit trobar no hi hauria ni canvi de plàning ni de costos a l'obra. L'obra total són 10 mesos de treballs. Per exemple, la setmana passada es va proposar canviar la maquinària utilitzada per un altre menor impacte i que permetia escursar els terminis de l'obra. Ara ja no és així perquè es modificarà el pla de treball.
Ara volem saber quin temps farà el nostre mar. Ens ho explica el Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació encara de tràngol de Llevant i d'Agregal, la gran part del litoral. I és que aquesta tarda, sobretot en alta mar, tindrem forta maró generalitzada. Una mar molt espessa i a banda barrejada amb mar llarga, amb aquesta mar de fons d'Agregal, que és ben evident, sobretot a les comarques de l'Ebre. Per tant, hi haurà una bona ressaca
marítim en aquesta zona sud de la costa d'Aurada. El vent igualment anirà a menys, anirà fins i tot girant més cap a Xaloc a la costa Brava, i de fet aquest vent de Xaloc és el que s'imposarà en vista el dijous en aquesta costa gironina. Ben feble, si de cas una mica més reforçat ha tocat el cap de Creus. Vent que fins i tot serà variable, o amb bastones d'agregal i de nord,
a la costa barcelonina i tarragonina. Sí que en alta mar tindrem una mica més de xaloc, però en general ja el dijous amb un estat de la mar molt més plàcid, tranquil i amb marajol a gran part del litoral durant tot el dia. N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al servei català de trànsit on hi ha la Mireia Camats. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Ara hi ha alguns problemes a la xarxa viària catalana. Comencem destacant la C162, que està tallada a Urús, amb tots dos sentits, per un accident. Això complica la circulació amb dos sentits de la marxa. La C25 també està tallada a Santa Maria d'Oló, amb un sentit Manresa, per un altre accident. Es desvia per la sortida a 160.
A l'autopista AP-7 hi ha un gran lloc per circular només a Sant Saloni, en sentit Girona, per un accident i això provoca dos quilòmetres de retenció en aquest tram. A més, la mateixa AP-7 hi ha l'antitud a Bàrbara, en sentit sud, en sentit Tarragona. A la C-58, a l'autopista del Vallès i a Cua Badia, en sentit nord,
A la C-58 i a la C-33 hi ha retencions de Moncada a Barcelona en sentit sud. A la C-17 hi ha qua de parets de Mollet en sentit sud. A la C-60 hi ha retencions d'Argentona en sentit Materó per enllaçar amb l'autopista del Maresme amb la C-32. També comentar-vos que pel que fa referència a les rondes de Barcelona, que a la ronda de dalt hi ha retencions d'Horta a Sant Gervasi en sentit Llobregat i a Horta en sentit Besós. I a la ronda litoral, la B-10 hi ha qua de zona Franca al Port en sentit Besós, a Bonpastó en sentit Besós i de poble nou a la Barceloneta en sentit Llobregat.
Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Pensant en blau, amb Anna Alonso Tambo. És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per a què motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant d'esports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna.
Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els oients. Anna, i avui tornes a estar acompanyada per una persona que ja hem entrevistat en alguna ocasió, que és Gustavo Puma, especialista en ciutats portuàries, i que ve a parlar del port de Xangai, amb la ruta de la seda amb Xangai. Molt bones tardes, Gustavo.
Muy buenos días desde Perú y buenas tardes a todo Hispanoamérica. Un gran saludo a Tarragona Radio y al programa Arran de Mar desde Lima, Perú, presto para poder conversar.
Temas de interés en el tema portuario que van a beneficiar definitivamente a América y Europa. Buenos días, es verdad. En Sudamérica ahora es por la mañana. Escúchame una pregunta. ¿Podemos decir que la nueva estrategia en el Pacífico está dibujando una nueva funcionalidad, para llamarlo de alguna manera, en todos los puertos de Sudamérica? Sí.
Sí, definitivamente lo que tú comentas sí es correcto. Hay una clara estrategia de que el Perú se está convirtiendo y América del Sur en el JAS portuario regional.
por la iniciativa que está habiendo respecto en el desarrollo portuario, no solamente en el Perú, sino también en Chile, en Ecuador y en Colombia, pero específicamente considero que la...
El punto neurálgico estaría pues en Perú por el desarrollo del tema portuario en el tema del puerto Chancay, como ya lo habías mencionado, un punto central para la conexión en la ruta de la ciudad con Chancay y eso ha generado...
un desarrollo estos últimos años, un desarrollo portuario. Inclusive la semana pasada se ha estado ya también aprobando algunas iniciativas privadas para desarrollar en el norte de Lima el puerto de Chimbote. También están justamente iniciando estos temas. En Tarna también se está actualizando el plan maestro portuario.
Tazna está al sur de Lima, colinda con Chile por la parte de Arica, en la frontera, y eso está originando de que en el Perú el tema del portuario se va mejorando para el desarrollo nacional y de toda la región. Ana Andaban.
Sí, hola, muy buenos días para ti, Gustavo. Muchas gracias por estar otra vez con nosotros y atender, como el máximo especialista, porque si hablamos de Perú, en este caso no es hablar de geopolítica, geostrategia, ya a nivel mundial, porque entra dentro de la red logística propia de la China.
A través de Chancay, pero también a través, por ejemplo, que tú también conoces muy bien, por ejemplo, el puerto de Corío, que puede ser un viable y de manos del Estado puede darle su ok en este sentido. ¿Crees que a partir del 2015 la Autoridad Portuaria Nacional ya también introdujo también a Corío dentro de esta estrategia?
Ana, buenas tardes, sí. Buenas tardes, gracias. En realidad, qué tal, gusto saludarte. Mira, respondiendo a la consulta, yo creo que es importante, todo desarrollo portuario es muy importante y sobre todo es más importante cuando hay una voluntad técnica y hay una voluntad política. El año 2022, cuando fui coordinador del proyecto de Puerto Corío para el gobierno regional de Arequipa,
Desempolvamos un proyecto que estaba prácticamente enterrado después de 15 años. Entonces, durante mi gestión, juntamente con, me acuerdo, en ese año estaba el gerente de infraestructura, el arquitecto Mario Calderón, es quien me convoca justamente para desarrollar el tema de Puerto Corío.
Han pasado tres años y nuevamente se está poniendo, no de boga, sino se está de alguna manera dando la continuidad para que el tema de Puerto Corío sea otro puerto a nivel llamado como hack portuario. Yo creo que también es importante considerar que el tema de Corío es parte del desarrollo nacional, pero...
lo que sucede aquí es que ya tenemos un puerto también consolidado que es el puerto de Chancay yo considero que el tema del puerto Corío va a ser factible siempre y cuando prácticamente se ponga en mesa técnica el desarrollo del tren bioceánico porque tenemos que traer carga desde Brasil para que Corío sea eminentemente factible
Actualmente tengo conocimiento que se está desarrollando el estudio de la demanda de Puerto Corío. ¿Qué va a indicar el estudio de la demanda de Puerto Corío? Si existe o no existe carga.
en la zona sur y específicamente hay que analizar también el mercado de Bolivia, Chile y Brasil, si existe carga para traerla hacia Corío, pero la conexión o el cordón umbilical va a tener que ser el tren bioceánico. Si no hay tren bioceánico de Brasil a Bolivia y Bolivia hacia Perú o de Brasil directamente a Perú,
Entonces considero que no es de repente factible el tema de Curío. En realidad todo ha cambiado, ¿no? Todo ha cambiado, la dinámica económica de Perú ha cambiado en los tres últimos años. Entonces ya ves diferentes factores endógenos y exógenos
que te permiten de alguna manera ver cuál es la potencialidad que tiene o cuál es la posibilidad que no tiene Corío, pero que tendría que estar relacionado con el tema del desarrollo de Puerto Chancay.
Claro, porque hay un presupuesto de 7 millones de dólares, y claro, la cuestión es que entre Brasil, Bolivia, Paraguay, claro, es un potencial geostratégico en este caso, es jodido, aparte ya hemos hablado de Chantay, pero pasarían de 45 días desde Asia a 25, como se acortan los tiempos, se acortan los precios, o sea, se hace más viable en transacción. Esto es un gran qué, también lo tiene Chantay.
¿Crees que también a la inversión, que no solo en este caso, porque también podemos hablar de Callao, como Puerto de Callao, que la inversión es de Estados Unidos, frente al puerto de China. En este caso también hay otros actores que intervienen, no solo China y Estados Unidos. También Corea ha entrado en juego nuestra estrategia. Por ejemplo, el asquilero de Callao, por ejemplo.
y el puerto de Etén en el futuro. ¿Crees que en total hay 18 países que intervienen económicamente y que han intervenido en Perú? Porque es vital Perú en este sentido. Sí. Mira, y aquí estás tocando el tema de inversiones. Claro, inversiones. Países Bajos están pagados también.
Claro, claro. Mira, ya que estás tocando el tema de inversiones, justamente hace cuatro días, sí, mira, hace cuatro días, ya que estás tocando el tema de inversiones, al norte de Lima tenemos el plan, el parque industrial de Ancón, y hace cuatro días ha sido adjudicado a un consorcio chino,
que está prácticamente entre el norte de Lima y Chancay. Está en el medio. La inversión que Pro Inversión ha adjudicado a este consorcio chino es de cerca de 1.200 millones de dólares. ¿Eso qué va a permitir? ¿Va a permitir de alguna manera, como tú bien dices,
el desarrollo de este parque industrial, pero también nosotros en el Perú tenemos y estamos analizando una problemática. Nuestra industria peruana de alguna manera también está teniendo o está siendo absorbida por todas las exportaciones chinas, como seguramente también en España.
Y nosotros tenemos que preservar también nuestra industria nacional, el tema de servicios, el tema de metalmecánica, siderúrgica. Y yo considero que el gobierno aquí también va a tener que, de alguna manera, poner las cosas en claro para poder desarrollar la industria nacional. Definitivamente, bienvenida la inversión, pero también la inversión tiene que ser de alguna manera supervisada y que genere también fuentes de trabajo para muchas pequeñas y microempresas.
El tema de los parques industriales es muy importante y por eso también que está alineado justamente al tema de los puertos. Y ya que estás hablando de inversiones, te comento que el 14 de hace 3 o 4 días llegó Jeff Bezos a Lima.
Entonces, yo no creo que Jeff Bezos haya llegado solamente a Perú para hacer un circuito turístico gastronómico. Yo no creo eso. Yo creo que el hecho de que se haya quedado en Perú por lo menos una semana es porque está haciendo dos cosas. Uno, inteligencia de mercado ante el tema de Chancay, ante el tema de las inversiones portuarias e industriales que se están haciendo en Perú.
Y todo este JAS portuario que debería ser ahora, no solamente el JAS portuario nacional, sino tendríamos que ser el JAS portuario industrial y portuario y tecnológico que podría ser el Perú.
Entonces yo creo que ahí también eso hay que analizarlo porque Jeff Bezos viene una semana a Perú para justamente no solamente conocer lo lindo que es el país, sino seguramente estaría ya hablando, haciendo negocios o inteligencia comercial, ¿correcto?
Claro, porque mira, aquí la vanguardia ya el día 29 de septiembre ya comentó, por ejemplo, esto como Dina Boluarte, ya decía que era muy importante, muy importante la inversión de otros países, que era como una vitrina, pero que querían invertir. Por ejemplo, no es casualidad también, y esto quiere comer los comentarios también.
Gustavo, porque el ferrocarril, por ejemplo, que conectará las minas del centro del Perú, que antes tardaban 18 horas y ahora se resolverá en 5 gracias a China Power con este ferrocarril, que serán 120 kilómetros de 40 millones de dólares. Esto también es un gran qué, ¿no? Como inversión. Exacto.
Exacto, estamos hablando también de un proyecto de gran envergadura que es la carretera central. Pero ya que estás tocando el tema de Dina Boluarte, porque entenderás que en el tema portuario, en el tema industrial, siempre es importante el tema político. Bueno, Dina Boluarte gobernó aproximadamente tres años, pero el Perú ha estado prácticamente sin rumbo y sin azimut.
Yo considero que quienes por lo menos han llevado la vela de la economía peruana han sido todos los pequeños microempresarios y el sector privado, porque la política de gobierno no está muy clara, tanto así que cuando llega el presidente chino a inaugurar el tema del puerto de Chancay, no lo hacen en el tema del puerto de Chancay, sino lo hacen en la misma ciudad de Lima.
Pero al margen de ese tema, consideramos que en este gobierno de transición de José Gerí, también de alguna manera en el Perú estamos en un franco proceso de que se siga avanzando el tema de las inversiones, no solamente portuarias, sino también el tema de parques industriales. Aunque eso toma, bueno, eso solo tiene siete meses y muy poco tiempo
Se va a poder avanzar hasta que en el mes de abril, tú sabes que se celebran elecciones presidenciales y es ahí donde estos tres, cuatro meses, claro, ya que estamos hablando de temas de inversiones, creo que los candidatos presidenciales van a tener que tocar cómo va a ser el nuevo rumbo económico, político y de desarrollo portuario para el Perú.
Lo tenemos que dejar aquí, muchas gracias Gustavo por atendernos esta tarde otra vez, hablaremos de esto más adelante.
Bueno, muchísimas gracias a Tarragona Radio y desearles desde Lima, Perú, una feliz Navidad, un exitoso Año Nuevo 2026, que sea de muchos éxitos y sobre todo de tolerancia en toda Hispanoamérica. Así es que les mando un fuerte abrazo a todos ustedes. Muchísimas gracias. Muchas gracias igualmente, Gustavo. Y moltes gracias, Ana, una semana més.
Sí, moltes gràcies, Marina, moltes gràcies als clients. Moltes gràcies, Gustavo, per estar entre nosaltres, perquè parlarem de feopolítica, de estratègia, i que tot el continent americà, des del Brasil, tots els que són mercancers, aniran a Xangai, des de Perú, destino, per anar a Xangai. Per això parlarem tantes vegades d'aquí, és una importància, i Barcelona també tendrà que estar relacionada amb aquest cos, és el que vam treballar, i vam estar amb ells.
Moltes gràcies, moltes gràcies. I a tots els oients ens veiem el proper any i bon Nadal i bones festes i en balaves. Moltes gràcies. Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable.
Arribem a la darrera secció d'aquest 2025 de l'Associació Catalana per una Pesca Responsable i és bon moment per repassar el que hem anat parlant al llarg de tot aquest any, Sergi.
Doncs sí, Marina, ho fem, com sempre, amb el nostre col·laborador, en Fede Valls, que segurament ja tindrà els torrons, les neules comprades, potser els calamars farcits, però bé, avui ens vol fer un very best of, podríem dir, uns flashes del que ha estat més útil del que hem tractat en aquest curs. Fede, benvingut. Hola, bona tarda.
Aviam, hem tocat molts temes en aquesta primera etapa de la Randa Mar després de l'estiu, i en tot cas també a la primera, en aquest 2025. Ens volies fer una miqueta el millor, començant, evidentment, per tot el que té relació amb aquesta pesca responsable que ve a ser del que parlem en aquesta secció. Sí, com a idea marc, doncs...
aquesta idea de gaudir del mar sense deixar-hi petjada, no? Veient la pesca recreativa com a cultura, responsabilitat i convivència, no? I, doncs, per això que és el missatge que intentem sempre fer arribar, doncs, tocar diversos temes clau, com han estat, que hem parlat sempre, doncs, de la pesca responsable, la seguretat en el mar, tot el tema de manteniment, normativa, canvis, que hem parlat també, salut i benestar...
la propa convivència amb altres persones, no?, i la ciència ciutadana i la recollida de residus plàstics, no? Començant una miqueta, si et sembla, pel tema de pesca responsable, doncs recordar sempre la necessitat de respectar les talles mínimes, els lags límits i les vedes. Ara potser és una cosa més complexa d'abans, perquè aquest any hem parlat també moltes vegades de canvis i de normes, eh?,
estem en un procés normatiu de canvi tant des del punt de vista a nivell català per la promulgació de normatives pròpies amb una visió més moderna i també d'aquest treball que està fent la Unió Europea jo diria de caràcter global en la pesca, tant professional com recreativa en el que tots ens veiem sotmesos al marge d'aquestes normes
ens agradi més o menys i que hi ha tots uns canals de participació i de fer arribar les nostres propostes, doncs sí que les hem de respectar, no? I per tant, doncs, això que diem sempre, no? Seleccionar les captures. No cal que tot el que passem ens ho quedem, entre altres coses a vegades no podem, no? I tenir aquestes bones pràctiques de captura i solda, perdó,
minimitzar la manipulació, el temps del peix fora de l'aigua i tenir sempre tot el material a punt. I evidentment tindre residu zero a bord. Tot el que entra al vaixell surt del vaixell quan arriba a terra, no a mar. És el primer tema.
Fede, hem tocat també temes de seguretat, que és important perquè forma part del tot i, bé, primer de tot, de no fer-nos mal o practicar el nostre esport que ens agrada, el nostre lleure, de la manera més segura possible. Sí, aquí hi ha dues frases que per mi són claus. La primera és la seguretat és part del pla, no és un complement. I la segona, per mi, és...
Bons hàbits. És a dir, prevenir allò improbable. Si fem aquestes dues coses, evidentment això significa fer una revisió prèvia de la meteocombustible, tot el que ja sabeu que forma part dels barcos, o si pesquem des de terra tot allò que és necessari. I sobretot els que van a mar tindran clar
que és molt recomanat, sobretot quan es fa en solitari, portar una armilla d'aquestes autonflables, i jo us recomano també, quan es creu en solitari, un equip electrònic d'home a l'aiga, que en el moment que, per desgràcia que us l'aiga, atura l'embarcació i envia senyals de socors a diverses persones, i això és molt útil, no?
Això ho pensava Fede, ahir, per exemple, que portem dos o tres dies de tràgol, que es comencen a pescar el sart, perquè fins ara no havíem tingut situacions òptimes, sembla que vindran també més borrasques i més situacions de llevant, sobretot en aquestes festes, que suposo que hi ha gent que hi anirà, també, atenció, amb els penya-segats i els llocs aquells de difícil accés, on hi anem?
Molt complicat, sobretot, portar un bon calçat, i no voler ser més valent del conte, és a dir, això que diem, prevenir allò improbable. Per mi em quedo amb aquesta frase. Vam parlar també de manteniment, si recordes.
Sí, també en recordo, del motor, no?, del motor, de la corrosió... Quan comença la temporada, doncs, la gent ha utilitzat poc el barco durant l'hivern i val la pena, doncs, sempre revisar tot el tema del motor com d'humana i també parlàvem de revisar tot el material de pesca, recorda, de robet, de canyes, de baixos nusos, tots aquests punts crítics, no?,
que fan que la pesca sigui també més segura i més eficient. El fet de desalar també el material, tant canyes com rodets com esquers artificials, això també forma part del manteniment?
Sí, i dèiem que fórum per manteniment i de la pesca. Als pescadors ens agrada cuidar el material, netejar-lo, tindre el ben lubricat, canviar-lo i fins i tot tonejar-lo. Hi ha gent que fa de tot, hi ha gent que els propis esquesa, bueno, canvia els ams, els modifica, hi ha gent que els pinta. Bueno, jo penso que la pesca va més enllà de tindre el peix a la canya. Hi ha moltes hores per gaudir de la pesca a casa.
Fede, uns temes que hem tractat molt importants també al programa són tant el de salut i benestar com el de convivència, la pesca com aquesta activitat. Sí, i recordo que parlàvem d'aquesta visió que a vegades els que no la practiquen no l'entenen d'aquesta importància
de la pesca com una eina d'equilibri, de desconexió, de concentració. Sempre diem que la pesca recreativa és una porta oberta a la natura i ens permet aquesta dimensió social de compartir, de sentir-nos de pertinença d'aquestes rutines sanes. I després una altra cosa molt important per nosaltres que és aquesta
inclusió i intergeneralitzat, és a dir, aquesta manera que ens permet de compartir amb la família, amb els infants i la gent gran, doncs aquesta afició que moltes vegades
no acaba a la costa, acaba a la cuina i després acaba a la taula. És a dir, és una activitat que té principi i final a diferents escenaris. I penso que si es fa bé, com ja sabem, de forma responsable, és una activitat que educa molt també.
Fede, en un minutet i escaig, un parell de punts més que vulguis acabar de destacar del que hem parlat aquest any. Sí, recordar el tema de la ciència ciutadana, l'útil que poden ser els pescadors per aportar a la ciència, ja sigui en les seves sortides o participant en projectes col·laboratius. Aprendre més significa fer les coses millor i alhora fer una millor gestió, no?
I per últim, i per acomiadar-nos, recordar aquesta necessitat de no deixar residus i d'acollir tots els residus i els plàstics que cada vegada traiem.
i visibilitzar aquestes accions sense postureig, però jo penso que aquestes accions també amb fotografies està molt bé visibilitzar-les perquè la gent vegi que som útils. Per acabar, jo sempre dic que la pesca recreativa és una cosa quelcom necessària per la societat també.
Crec que bé, hem fet un bon repàs dels temes, dels temes que queden i sobretot això que comentaves, tant fer-ho de la manera més respectuosa possible, més saludable, allò que també diuen els voletaires que quan passi la persona per darrere sembla que no hagués passat ningú per davant, o sigui que s'ho trobi igual.
que hi hem estat i fer des d'aquí a la Randa Mar, des de tot l'equip que el fem possible, també desitjar-te unes molt bones festes, tant a tu com a família coneguts i a l'Associació Catalana per la Pesca Responsable. Igualment per tots vosaltres i per tots els oients.
Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. I parlant, fent aquest repàs d'allò que hem parlat amb l'associació de pesca responsable, arribem al final d'aquesta primera hora de rendemar-nos. Nosaltres ara farem una petita pausa de 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Vull cridar, t'estimo, saltar lluny i perdre el cap. Jugar, submergir-me, per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor.
Sempre és un absurd.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai. Diu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau.
Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant... Vital Esport, cafeteria Gisbert, estudi de fotografia a la capsa. I el 20 de desembre vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Bona tarda, són les 5...
Us parla Tere Ortega. La ciutat tancarà 2025 amb una reducció dels fets delictius contra la propietat del 44%, una disminució que, segons ha explicat a Tarragona Ràdio, el cap de la Guàrdia Urbana, Manel Vázquez, és fruit dels serveis de patrullament intensiu que s'han fet en guany. De cara a 2026, els agents portaran càmeres a l'uniforme que garantiran la seguretat jurídica i administrativa dels policies, però també dels ciutadans. D'altra banda, podran usar pistoles Taser.
Diu Vázquez que se'n registrarà un minut abans de treure l'arma de la funda i que això donarà transparència. Podem rendir comptes davant de qualsevol organisme o el propi ciutadà que pugui demanar-nos explicacions d'una intervenció i també ens dona seguretat jurídica, transparència, seguretat jurídica pels agents. S'ha notat un repunt dels abusos sexuals.
I avui Tarragona ha presentat el Parc de Nadal dels Impossibles. Michel Pijuan. Després de l'èxit de l'edició anterior, amb la Sia Passavaret al capdavant, el recint de Firal repeteix en guany la direcció artística i la producció del Parc de Nadal de Tarragona 2025, amb la voluntat de ser una proposta cultural de referència, capaç de combinar espectacle, joc i aprenentatge. Aquest any s'incorporen més espais dedicats a les manualitats i a la creativitat artística.
I també hi haurà propostes específiques per a cada franja, activitats de descoberta i joc simbòlic per als més petits. També hi haurà espais especialment pensats per a infants de 9 a 12 anys amb propostes potents, participatives i plenes d'acció. S'oferiran 14 espectacles amb una programació de quilòmetre zero i la igualtat de gènere i la diversitat de mirades com a punts forts. Als matins s'oferiran espectacles de petit format més índims
I tranquils i a les tardes donaran pas a propostes més potents i dinàmiques. Com a novetats s'incorporen espectacles itinerants que circularan pels espais interiors i exteriors. El parc comptarà també amb un espai dedicat al Tour de França. Sota el nom El Petit Grand Tour, Tarragona Esports ofereix aquesta activitat en la qual tenen infants com adults poden pujar a bicicletes estàtiques i fer el recorregut simulat de la tava tarragonina.
Catalunya està davant d'una epidèmia de grip sense precedents amb una tensió molt elevada a les urgències, segons ha explicat el Parlament Olga Paner, la consellera de Salut de la Generalitat. Efectivament estem davant d'una epidèmia de grip sense precedents en els darrers anys que està donant una casuística molt elevada a les urgències.
tant d'atenció primària com de coaps com d'hospitals, però afortunadament no està donant molts ingressos. Per què? Perquè de moment ens està afectant la gent jove.
És dimecres i els dimecres ens toca parlar de medi ambient i per aquest motiu ja tenim a punt el nostre Fidel, col·laborador Joan Ramon Mendo. Molt bona tarda. Bona tarda, Marina. I també tenim l'Antoni Ferran per parlar de l'ecodisseny. Espereu, ara en parlarem, dedicarem tota aquesta segona hora a parlar-ne.
Parlem de medi ambient, parlem de medi nostrum. Ara sí, en Toni Ferran, molt bona tarda. Molt bona tarda. Avui parlem de l'ecodisseny, no? Bé, jo he d'afegir que també quan presentis el Toni has de dir que és el nostre fidel, col·laborador també, perquè alguna cosa hi ha, no? És fidelitat.
Ha sigut VIP. T'he donat la bona tarda, t'he deixat contestar, en canvi a l'Antoni Ferran no li deixa ni contestar. Per cert, ni aigua ni cafè. Perquè fins fa gaire, diguéssim, m'hi queda ràdio, quan arribaves, gaudies d'un cafè. Hi havia una màquina, però la màquina ja no existeix, no passa res. Esperem que els Reis o el tion la tornin a portar. I de sobte avui m'he quedat més de cafè. Bé, aquí avui tocarem aquest tema perquè hem de parlar d'un...
És un tema, és idea del Toni, com sempre el Toni té normalment molt bones idees. Normalment, alguna vegada potser no, però habitualment... I avui és un tema que toca el medi ambient, però el toca d'una forma, com diríem, molt particular, molt civilina, no entra directament a parlar del que seria medi ambient, natura, conservació, que és allò que parlem sempre, però avui el tema que ens porta el Toni és el disseny
a nivell ambiental, el disseny, que té unes derivades amb l'ecologia, amb la sostenibilitat, entre cometes, amb els cicles de vida dels productes, i, en aquest cas, amb les màquines... Tenen un nom de vending. Amb les màquines de vending, clar, hi ha una part...
de tot aquest disseny del que parlem avui, que no es compleix. És a dir, serien l'antítesi. El que pot ser, doncs, producte de proximitat, producte sense envasos, sense necessitat de conservar-ho durant molt de temps amb una màquina refrigerada que gasta energia, etcètera, no?
Bé, aquest seria un exemple de com el disseny d'una cosa quotidiana que en certes empreses, en determinats espais, és freqüent de trobar, que és una màquina de vending o una màquina de cafès, com pot condicionar el fet de fer-ho servir, el simple fet que com a consumidor, com a persona...
que té una necessitat puntual, ara en ve de gust un cafè. En comptes d'anar a una cafeteria, a un bar, tens aquestes altres opcions,
que tampoc vol dir que la cafeteria o el bar siguin ecològics, siguin sostenibles, siguin verds, però són diferents maneres d'abordar aquest tema. El tema, genèricament, l'hem anomenat com a títol de programa el disseny, o com el disseny pot afectar el medi ambient, i...
Clar, això pot tenir moltes perspectives. D'alguna d'elles n'hem parlat, per exemple, amb el disseny de ciutats. D'això ja n'hem parlat aquí amb el Toni. Vam portar també el Martí Soriano. Per com fer les ciutats amb un disseny més ecològic, més verd, que compleixi aquestes funcions de les que parlem, de serveis ecosistèmics, de refugis...
tèrmics, crec que es diu? Bioclimàtics. Exacte, refugis climàtics. D'això ja n'hem parlat, però hi ha altres aspectes de disseny que són potser més quotidians del dia a dia. Temes envasos, també n'hem parlat algun cop del tema envasos, temes residus, però és potser donar un parell de voltes més i buscar realment alternatives
que siguin vàlides, que siguin econòmiques. Lògicament, la majoria no som milionaris, no tenim la capacitat econòmica de pagar un producte que pot ser molt ecològic, però al mateix temps molt car. El que busquem és un equilibri entre aquesta necessitat i el valor, que també n'hem parlat amb el Toni, del valor de les coses, que no és només el valor econòmic, és el valor en conjunt, no?
No vull fer més llarga la introducció, perquè crec que avui el Toni porta el guió molt ben estructurat. Com sempre, tot i que avui porta pocs documents. Sí, pocs documents aquí per anar llançats, si cal, però... A potser això és bo.
En comptes de desperdigar-nos ens puguem centrar i et dono pas, Toni, endavant, perquè ens expliquis amb les teves propies paraules què és això del disseny. Molt bé, i intenteu, si us hi fixeu, en els darrers programes estem intentant fer un fil conductor, no? En el darrer programa vam parlar...
Bueno, van donar paraula a tres dones, a tres referents, diguéssim, d'aquí a Catalunya, en els seus diferents àmbits de treball, que es posessin sobre la taula temes de Medi Ambient. I una de les coses que van coincidir les tres, sense cap mena de dubtes, i a més a més ho tenien amb les idees molt clares, era amb el tema de la relació entre economia i Medi Ambient, no? I van posar sobre la taula la necessitat de canviar el model econòmic.
Bé, això que sigui dit de manera, diguéssim, unànim, en aquest cas, per tres dones, ja sabeu que no podem generalitzar, no podem passar de tres a quatre milions, no?, perquè seria molt simplista, però no deixa de ser simptomàtic, no?, que la mirada, en aquest cas, de la dona sobre el tema de medi ambient, hi hagi una coincidència plena amb el tema de la importància de l'economia, el medi ambient i el canvi de model.
Clar, molt relacionat amb això està el tema del disseny, no? I sempre que fem, preparem el programa, sempre llancem sovint una pregunta provocativa, no? I ara l'última pregunta que vam llançar a través de la piulada que fem és si nosaltres ens hem d'adaptar al disseny que ens fan, no?
Això és molt provocatiu, si ens hem d'adaptar al disseny que ens fan. I, a més a més, si nosaltres estem atrapats en una espècie de voràgine consumista, que aquesta és l'altra. Perquè ara estem en unes èpoques... No és l'única, eh? Perquè el comerç ja s'inventa, diguéssim, les milions de manera quotidiana. Sí, avui mon pare deia, del passat reis hi ha rebaixes, i jo li deia, però si ja no existeixen les rebaixes, vull dir, què estàs dient?
Clar, és com viure en un món imaginari. Ja sabeu que el món de les rebaixes també és molt complex, però en el món de les rebaixes també hi ha frau. Frau, no tothom. Quan parlem d'aquestes coses ja hem de dir no tothom, perquè sempre hi ha bona gent i bons comerciants que fan les coses bé. Però després hi ha la picaresca, i moltes vegades són picaresques que ens porten a un sobreconsum de les coses. Amb aquest marc de referència posem sobre la taula el tema del disseny.
Del disseny en sentit ampli i també del disseny en mirada ecològica, no? Podem posar alguns exemples, no? I a partir d'aquí anem fent avançar, diguéssim, la conversa com fem cada vegada que fem programa, no? La gent que tingui una certa edat, segur que se'n recorda, d'una famosa marca de beguda, l'haig de dir, perquè se'n relacionin amb el tipus d'ampolla que explicaré, no? Aquesta...
una ampolla de dos litres, potser, no sé si la Marina se'n recorda, tu, Joan Ramon, segur que sí, que la feia servir molt la Coca-Cola de dos litres de plàstic, i aquesta ampolla de Coca-Cola de dos litres de plàstic portava un conjunt, em sembla, si no recordo malament, fins a set plàstics diferents.
Hi havia una part, diguéssim, del cul de l'ampolla, que era de color negre, no era tota ella, sinó era, diguem, mig pam. Després hi havia l'etiqueta, que també era de plàstic, que anava envoltada de plàstic. El plàstic de l'ampolla, perquè aquesta ampolla, si li traiem el cul, també arribava... ja en portem tres, no? Després hi havia... Al top.
el tap, i a dintre del tap hi havia dos plàstics diferents, un de color blau molt petit, que es veia, i després un altre, i això s'acabava amb un tap d'alumini, si no recordo malament. Clar, algú es pot imaginar...
A més a més, aquests plàstics, cada un amb, diguéssim, característiques diferents, perquè, clar, si tot hagués sigut el mateix era senzill, però no, cada un era un tipus. Algú es pot imaginar com és possible fer la recuperació material amb aquesta diversitat de materials posades, tots ells, en una única ampolla de beguda, no? Això, evidentment, complica fins a l'infinit, diem-ne, no?, el tema del reciclatge, l'aprofitament material, no?
A data d'avui, per exemple, aquestes coses ja han canviat. Ja han fet un pas endavant, en el sentit que, a través d'un disseny, s'aconsegueix posar en circulació una ampolla per les begudes monomaterial.
No està tot resolt, perquè si és tot resolt, però això és un canvi d'enfoc. És a dir, ja faig un disseny específic per facilitar, en aquest cas, el tema del reciclatge. Això, d'entrada, és un fet positiu. Ara estàvem intentant mirar com anàvem vestits nosaltres tres...
I clar, veig que anem monomaterials. No sé si la peça que porta la Marina és monomaterial complerta, o hi ha dos materials diferents en el sentit del puny i de la resta del jersei, no? Clar, a mesura que... Però és molt freqüent trobar roba, no?
que fem servir a tot arreu, també una barreja de materials. I doncs, clar, com es fa el reciclatge i com es fa l'aprofitament d'aquesta... Home, si agafes la peça sencera, vale, però si dius, no, no, anem a recuperar els materials, no? Clar, com ho fas si ja hi tens posat una infinitat de materials diferents, no?
Per tant, aquí se'ns obre una porta, que és la que intento obrir, que és la porta del disseny. És a dir, que determinats dissenys poden ajudar molt a fer determinades coses i a minimitzar els costos ambientals. I que determinats dissenys, en comptes d'ajudar, juguen contra corrent i dificulten enormement tots aquests processos, per exemple, de reciclatge. Podem parlar d'altres coses. Però per començar, posem sobre la taula això.
Bé, a mi em venen a la cap imatges, perquè jo soc un consumidor habitual de continguts d'altres països, de molts diferents països, i en alguns d'ells, doncs, diguem, del tercer món, entre cometes, perquè n'hi ha alguns que no són ben bé tercer món, que estan en vies de desenvolupament...
que realment tenen economies potents, però no acaben de posar-se al mateix nivell que els països occidentals, també entre cometes, perquè de països occidentals també podríem posar certes diferències. Llavors, estava pensant en venir al cap la imatge d'Índia, Pakistan, Bangladesh, Indonèsia, Filipines, que hi ha zones, ja no fàbriques, sinó zones senceres, periurbanes...
que es dediquen a anar als abocadors, als llocs on hi ha aquest residu, en aquest cas ampolles, i fan ells directament el triatge, és a dir, les separen, per exemple, per colors.
Típica ampolla, també donaré una marca, Sprite, que és d'aquell color verd llima tan llampant, doncs, muntanyes immenses d'ampolles d'aquest color verd llima, no? Llavors, a partir d'aquestes ampolles, doncs, els hi treuen les etiquetes, els taps, el que hagin de treure, de vegades no, de vegades van directament a triturar aquest material.
I després de la tituració es pot fer un petit triatge separant els taps. Per què? Perquè el material dels taps té una densitat diferent, llavors per densitats es pot arribar a fer aquesta separació de materials, que tu deies que efectivament en alguns casos és molt complicada, en altres no tant. I jo com a química aquí sí que m'aposo el...
El vestit o el barret de químic, i puc dir que hi ha alguns plàstics que es poden separar. Si hi ha el procés, si hi ha la tecnologia per fer-ho, fins i tot en llocs on la tecnologia no brilla per la seva eficiència.
Per flotació, simplement. Per flotació pot separar per densitats els plàstics de diferent material. Posem per cas el polietilentereftalat, que és el que normalment s'utilitza en les ampolles, ampolles pel consum humà. Es diu vulgarment PET, és el nom que té aquest plàstic, el PET.
es separa dels taps, que poden ser de polietilè, de polipropilè. Dins del polietilè i polipropilè n'hi ha d'alta densitat, de baixa densitat. És a dir, tenim una gamma molt àmplia de plàstics en aquest envàs concret, que és l'ampolla de begudes.
Llavors, el que fan aquests senyors és aquestes ampolles, que ja no tenen un segon ús com a ampolla pròpiament, perquè estan brutes, perquè estan abonyegades, pel que sigui, doncs es trituren i se'ls torna a donar el mateix format amb el que es fabrica l'envàs, que és el format de pellet, aquesta paraula que a alguns no els agrada gens, perquè acaben escampats pertot arreu, no? Però se'ls torna a donar un format de pellet, llavors amb aquest pellet es poden fer altres productes,
poden ser tuberies, poden ser envasos, però que ja no tinguin un ús directament per consum humà. Llavors, jo trobo que és una feina admirable i al mateix temps que no es fa normalment amb garanties higièniques de salut per als treballadors en aquests països. Llavors, clar, aquí estem acostumats a un altre model
diguem-ne més modern, que són les plantes de triatge, que és bàsicament el mateix. En una planta de triatge tens una sèrie de persones que amb una cinta transportadora van separant el tipus d'embàs, el tipus de residu, i n'hi ha alguns que són aprofitables, ni alguns que no. Llavors, partint d'aquí, potser la mirada que haurien de posar, Toni, és no tant en com canviar el disseny del plàstic, sinó buscar en altres materials,
que siguin més fàcils ja no de reciclar, sinó de compostar. Clar, aquí entrem en un tema que és una mica delicat.
Per exemple, està més que patentat amb vasos, amb voltoris, amb caixes fetes, amb derivats de les pallofes, d'arròs, de blat, que és un subproducte de la indústria...
d'aquests cereals. Llavors, amb aquestes pallofes, fins i tot d'altres, de fruits secs també, es poden fer cartrons, caixes, envasos, fins i tot, alguna cosa semblant al plàstic, gots, que puguin tenir una certa capacitat de retenir líquids durant un temps,
Ja sabem que acaben soquejant si els tens una setmana, però com a mínim per allò que és el... el que dèiem, no?, la màquina de vending que et doni uns gots que els fas servir un cop i els pots compostar, per exemple, no?,
innovadora, a part, doncs, del que tu diies, Toni. No, anem tibant del fil, perquè ja ho he dit altres vegades, jo, com sempre faig, escolto les coses i després vaig prenent notes, ni prens unes quantes, que ens obren diferents anàlisis, no?
I anem-les desglosant una mica. Clar, aquí hi ha un tema relacionat amb el disseny, d'acord? Perquè estarem parlant del disseny, encara que algú es pensi que ens despistem, estarem parlant tota l'hora del disseny, no? Perquè el disseny és molt important, és a dir, el disseny és la primera idea sobre la qual es fa una cosa. El disseny d'una casa, el disseny d'una roba, el disseny d'un vehicle, el disseny d'una ampolla...
fins i tot el disseny ja no de l'envoltori de la cosa, sinó del contingut. El disseny, per exemple, d'un perfum, etcètera. Per tant, el tema del disseny no és un tema menor, perquè orientat el disseny d'una manera o d'una altra, les conseqüències, diguéssim, que té són enormes. Però, esclar, aquí has posat sobre la taula diverses coses, i les anem abordant.
Un tema és aquesta idea que amb la tecnologia, diguéssim, ho podem resoldre tot, però a vegades potser la solució més simple és que no necessitem, diguéssim, el recolzament de la tecnologia. Això ho has posat sobre la taula per parlar dels plàstics, però després has fet un canvi de guió i t'has anat a un monomaterial de pallofes, d'acord?
A part, hi ha hagut un gir-te aquí, un quiebro, interessant, a mitja conversa. Però, esclar, si ens oblidem de les pallofes, per un moment, ja ens anem als plàstics, no? M'agradaria que, tecnològicament, el que t'hi dius és cert. És necessari, diguéssim, fer un esforç tecnològic tan gran per separar coses que, si les tenim en monomaterial, no fa falta? És com el tema del paper del vàter, de lavabo, no?
que fins i tot hi ha anuncis per televisió que diuen res, tu tira el cartronet, aquest està preparat perquè tiris el cartronet, no el paper, no, que el tiris directament a la tassa del vàter, desitjant que no se t'embusi, i després aquesta fibra, tranquil, qui la treurà la depuradora? Jo penso, home, sisplau, aquest camí per arribar aquí no fa falta que fem tants dix anys i tantes coses. Hi ha una cosa que és molt més òbvia, que és no treure la fibra de l'aigua. Ja la tenim separada perquè l'hem de posar dintre l'aigua i després fer l'esforç de treure-la, no?
Per tant, hi ha aquests contrasentits. I després, amb el tema de les plantes de triatge. Aquí a Catalunya en tenim moltes de plantes de triatge, algunes ben properes, aquí a Constantin tenim algunes de grans, d'acord? De plantes de triatge, quan diem plantes de triatge ens estem referint bàsicament a plantes de triatge tant del contenidor groc com de, també, la bossa de resta, d'acord? Evidentment, el contenidor groc...
l'aprofitament és més elevat, a la bossa tota barrejada l'aprofitament és molt més baix. Això no cal tampoc tenir, diguéssim, fer, dir-se llicenciatures per donar-se'n compte que això és una cosa molt òbvia, no?
Per tant, tot aquest esforç de recuperació de materials, si nosaltres el fem contra dissenys més simplistes, ajudem a augmentar molt els rendiments. És a dir, és com una cadira, no? O qualsevol cosa. Si la cadira, el que dissenya la cadira ja la dissenya, pensant que el dia que aquesta cadira s'hagi de reciclar,
que pot trigar molts anys, però és igual, encara que trigui 10 anys de cadira, 15 o 20, a reciclar-se, perquè de l'estudi se'n va a casa meva, de casa meva se'n va el meu cosí, i al final algú està molt cansat i tira la cadira. Però arribarà un dia aquesta cadira, o s'ha de reciclar o ha d'anar a un tractament. Per tant, si ja es pensa en el reciclatge a futur, facilitant-lo, estarem fent un bé enorme al planeta.
I ho dic perquè a vegades als discursos tecnològics hi ha tota una idea, que no sé si la comparteixes o no, Joan Ramon, que amb la tècnica o amb la tecnologia ho resoldrem tot. I ho dic, alerta, que potser a vegades el sidral que muntem amb la tecnologia és més gran que fer les coses a vegades amb més seny i partint d'uns bons dissenys inicials. Certament, i això és el que us comentava al principi, que hem fet una mica d'introducció parlant...
que el disseny sempre té uns costos associats i aquests costos habitualment es repercuteixen en el consumidor, en qualsevol de nosaltres, no? És a dir, quan nosaltres comprem una ampolla en un supermercat no estem comprant únicament el contingut de l'ampolla, estem comprant també un envàs que ha de tenir, doncs com tu dius, certament, Toni, un tractament, un processament, en alguns casos una segona vida, no?
Clar, aquest cost, jo crec que aquest és el tema clau, aquest cost, en el cas dels plàstics, per desgràcia o per sort, no ho sé, això ja ho dirà el futur, encara no ho sabem, però en el cas dels plàstics el cost és molt baix, és a dir, produir plàstic amb un procés tecnològic, industrial, com el que es fa aquí a Propet d'on estem, com el que es fa a Petroquímica...
a Dow Chemical, a Basf, a Repsol... Aquests llocs on es produeix ja no només el plàstic, sinó els precursors del plàstic. Tot això resulta molt barat, perquè es fa a partir de petroli, es fa a partir d'una matèria primera fòssil, que s'importa en quantitats molt grans...
a uns preus, podríem dir, relativament assequibles. O sigui, al final, sempre anem, Toni, fixa't-hi, en qüestions de geopolítica. Per què els països del primer món, els països occidentals, fan servir tant de plàstic? Perquè és barat, perquè és barat. I fins i tot els països...
de no tan primer món, també em fan servir molt de plàstic, pel mateix motiu, perquè és barat. Imagina't els països que es ventava abans, a Bangladesh, perquè hi ha rius que estan totalment colmatats de plàstics. Primer, perquè no hi ha recollida selectiva, no s'ha cap mena de triatge previ per part del ciutadà. Tot va parar al riu Rieres, Canals, etcètera. Llavors, allò acaba sent un riu que transporta plàstics, literalment, no?
Llavors, aquest model, òbviament, des del punt de vista occidental, és una aberració. Però, clar, aquí estem cometent altres aberracions. Però deixa'm posar un matís a mà. És el que tu deies, no, Toni, que a la tecnologia tampoc està la resposta a tot.
Llavors, hem de buscar també aquest equilibri. Però anem pel cos, perquè tu ara has posat el tema del cos i que sumeix el cos. Tornem a l'exemple, que crec que n'hi ha molts d'exemples, però en aquest cas el cartonet de paper de vàter també serveix per explicar el tema del cos. És a dir, jo soc fabricant de paper de vàter i dono la instrucció a la ciutadania...
com un valor afegit del meu producte, i ho faig per televisió i per tots els mitjans, i faig una gran campanya dient, si vosaltres compreu la meva marca de paper, podeu estar no tranquils, no. El que ve després. Perquè fins i tot podeu fer una cosa, que és agafar el cart... Un cop heu acabat la bobina de paper, el que queda, que és un petit cartonet, tranquils.
Jo us dic que podeu tirar el vàter. I la pregunta és, aquest productor està assumint el cost del reciclatge d'aquest paper o la està transferint al conjunt de la societat? I la resposta és òbvia. Donant aquesta instrucció, està transferint el cost al conjunt de la societat. Fagin servir la seva marca o no? Per què? Perquè, és clar, qui traurà...
Qui traurà la fibra de paper de la depuradora? La traurà el productor d'aquest paper de vàter? No. Qui el traurà? L'Agència Catalana de l'Aigua, diguem-ne, amb les seves depuradores. I l'Agència Catalana de l'Aigua és un operador públic. I el cos de la depuradora, a qui repercuteix? Evidentment, no se repercuteix amb el fabricant de paper. Per tant, representa que...
temeràriament, com a societat, li deixem a un fabricant de paper que faci una acció que després la societat li costarà diners de la seva, diguéssim, butxaca imaginària, no?, de la societat, a través dels impostos, treure una cosa que passa com, bueno, que ho faci. No, home, no, això són dels propòsits, és a dir, en aquest cas, diguéssim, la normativa vigent catalana, ja sé que la catalana és difícil perquè sempre que sobren aquests melons, dient-ne...
Anem a normatives com mínim europees amb el tema famós de la lliure competència del mercat i aquestes falòrnies, que això també és una petita trampa, moltes vegades. Però si algú dissenya una cosa que transfereix els costos al conjunt de la societat, això no s'hauria de poder acceptar, diguem-ne, no? Per tant, fixeu-vos-hi que aquí tenim una gran trampa. No sé, com ho veus, això queda clar, no?, amb el tema aquest del cartronet?
Jo vull fer un gir d'aquests inesperats que t'agraden tant perquè, clar, això és el model que tenim assumit perquè sempre, des de petits, hem vist el rotlle de paper de vàter. No tenim altra manera de concebre la neteja. Sí, si ens anem al Japón hi ha d'altres. Aquí és on vaig. Si tu te'n vas a un país asiàtic, i no només al Japó, n'hi ha alguns més, on no fan servir paper de vàter. Fan servir...
Aigua. Aigua, simplement aigua a pressió, amb unes mangaretes fetes especialment, o amb uns sortidors que ja tenen els inodors preparats per aquesta funció, no? Clar, aquí nosaltres...
Això ho veuríem com una cosa, quasi com un atemptat contra la nostra cultura, el fet que ens treguin el paper de vàter, no? Això per un costat, no? És a dir, en el cas de fer servir aigua, tu diràs, vale, és que en aquests països asiètics tenen més aigua que nosaltres. I jo te puc dir, vale, però és que fabricar un rotlle de paper de vàter en gasta molta, en gasta molta d'aigua. Les papereres en gasten moltíssima aigua. Llavors...
Aquí vas obrint malons interessants, perquè aquí, clar, el Joan Ramon, com aquest qui no fa la cosa, i ho dic en sac greu, perquè diré una paraulota ara... No, no, una paraulota tècnica. Una paraulota pels no especialistes, no? Aquí acaba de posar una cosa, que és la metodologia d'anàlisi de cicle de vida, no? Correcte. És a dir...
Si nosaltres volem comparar dues estratègies, en aquest cas estem comparant el tema de no fer servir el paper de vàter i fer servir aigua, per poder respondre bé aquesta pregunta, hauríem de fer una cosa que es diu anàlisi del cicle de vida, i veure si, analitzat amb aquesta mirada, és més convenient una cosa o l'altra. Com, per exemple, també passa amb el tema del reciclatge del vidre. En altres països,
el vidre es fa el reciclatge per colors. Imagineu-vos que de cop i volta el contenu de vidre que tenim al carrer ens n'apareixessin com a mínim 4 o 5 de diferents. Quins podien aparèixer, no? Podien aparèixer per l'ampolla transparent, per l'ampolla glaçada, per l'ampolla verda, per l'ampolla de color marró, i així anar posant i fer recollides, el que diríem, per tipus de color. Tot seria vidre, però per tipus de color. Per què? Per què?
Perquè, esclar, si jo faig la recollida per colors separats, jo puc tornar a generar específicament aquella ampolla amb les mateixes característiques, perquè, entre cometes, ara no seré purista tècnicament, estem fent recollides monomaterials. Si jo agafo i tota aquesta martingala la trituro tota junta, no podré després, diguéssim, fer aquesta separació de colors, perquè quedarà tot integrat amb un altre tipus de producte.
Per tant, fixeu-vos que aquí, amb aquests dos sistemes també es parla de quina és l'estratègia millor, si és l'estratègia... I això vol dir, una altra vegada, anàlisi del cicle de vida. Aquí podríem posar també exemples com el tema dels bolquers tradicionals, que eren a Monagassa i diguéssim que anaven, ja me'n recordo com es feien, Monagassa i es anaven canviant.
o els bockers actuals, no? Un, que és d'un sol ús, i l'altre que es tenia que rentar i tornar a fer ús, no? Per tant, aquí tornem a posar, amb aquestes exemples, una metodologia que ara no hi entrarem, perquè això és un tema massa tècnic, però aquesta parolota tècnica que dic ara, que és anàlisi de cicle de vida, em sap greu per la gent que ens escolta, que dirà què està dient aquest ara, però anàlisi de cicle de vida bàsicament vol dir analitzar aquella idea...
des de la seva moment zero, que és matèria primera, tot el procés de fabricació, consum d'energia, consum d'aigua, consum de materials, tot implicat, fins al final del procés, quan aquella cosa ja no té ús. I aquesta mirada global del tema. Això ara, per desgràcia, no tenim aquesta informació aquí dintre, però sí que m'assemblava que era oportun introduir aquesta paraulota. Jo, de fet, t'agraeixo molt, molt, eh?
que faci servir paraules a les quals els oients, diguem, del carrer, no estan acostumats. Per què? Perquè normalment es tendeix al contrari, es tendeix a parlar de forma tan simplificada, tan de vegades infantil, que l'oient adult...
Veu aquest tipus de coses, això ho expliquen pels nens, això no és per mi, això no m'interessa. Llavors està bé que de tant en tant fem servir aquest tipus de llenguatge, no constantment però sí de tant en tant, i que algú que no ha sentit mai aquesta expressió, anàlisi de cicle de vida...
es preguntarà què vol dir, no? Doncs bé, estem analitzant el què? Que estem analitzant un cicle, què és un cicle? Una cosa que comença i s'acaba, que pot ser circular. I de vida, per què? Perquè tot, fins i tot nosaltres, com a persones, tenim un començament i un acabament. Llavors, envasos, doncs és superbàsic, quan es parla d'envasos, parla d'anàlisi de cicle de vida.
Només et volia fer un matís posant-me un altre cop el barret de químic. En el cas que posaves d'exemple... He de fer una miqueta d'advocat del diable, Toni? No, no, ben fet, ben fet. Jo crec que això també ajuda a que els oients vegin, no?, els que tenen dubtes, vegin els enfocs diferents i que no només hi ha una manera de veure les coses. Llavors, en el cas d'aquests cartrons en castellà, desetxables, no em surt la traducció en català, que es podien tirar...
Ara crec que ja no n'hi ha. No sé per quina raó... No ens ha desaparegut. Va haver-hi una època que era constant, l'anunci. Fa temps que no el veig. Fins i tot jo, per curiositat, en vaig adquirir alguns. Feia gràcia, feia il·lusió, quan s'acaba el rotllo de paper de vàter, que allò que et queda, que és el cartronet, el puguis dipositar a l'inodor i es desfaci.
Clar, tu em deies, oh, és que això després arriba a la depuradora, és més cost pel ciutadà, etcètera. Bé, hauríem de valorar, també, fent una anàlisi de cicle de vida, si és un cost molt superior per a la depuradora. Jo crec que no, perquè, en el fons, el que estem enviant amb el paper de vàter és cel·lulosa, són fibres de cel·lulosa. Sí, sí, però una cosa important, eh? El tema, a banda que sigui més petit o més gran el cost, no? Important. No l'està assumint...
l'empresa que posa el producte al mercat. Per tant, encara que... Jo no sé què pot valdre un rotllo de bebè de vàter, perquè no el compro normalment sol. Jo que vaig a la matèria primera, que és el propi paper de... És a dir, si estem emprant un material... Ja em refereixo. Aquí hi ha el tema d'una altra cosa que és important que l'audiència... Que ho han dit altres vegades, el concepte de responsabilitat del productor. Normalment es diu responsabilitat d'ampliada. Deixem l'ampliada fora? Responsabilitat del productor. És a dir...
Qui posa un producte al mercat s'ha de fer responsable, no només de dissenyar-lo, de comercialitzar-lo, no, no. També ha de ser la seva responsabilitat quan aquest producte queda fora d'ús, el seu reciclatge. Si nosaltres acceptem, i posem com a exemple, no li tenim cap mania a la fabricació pel vàter, no és aquest el tema, però és un exemple que va bé, d'acord? No estem dient tampoc que marca, simplement és un exemple que és senzill d'entendre.
Si nosaltres acceptem que el fabricant de paper de vàter una part del seu producte ho transfereixi a la depuradora, encara que aquest cos, posem, sigui d'un cèntim, és igual. No deixa de ser que s'està assumint pel conjunt de la societat un cos que hauria d'assumir. Anem i això ho traslladem al contenidor groc, no?
Si ho traslladem a això mateix al contenidor groc, el contenidor groc, suposo que la gent ja ho sap, perquè ho m'ha explicat també algunes vegades, si no ho tornem a explicar, el contenidor groc no és de titularitat municipal. No és... I algú dirà, ostres, ara què acaba de dir aquest? S'ha tornat boig. De qui és el contenidor groc? I tu ho saps molt bé. El contenidor groc és dels productors d'envasos. I qui han de somiar el cos del contenidor groc? Ecoembes. Efectivament. Qui ha de somiar el cos del contenidor groc?
Els productors d'envasos. De quins envasos? De tots els envasos que són enmesos dintre del contenidor groc, que no solament són plàstics, que també són llaunes i són altres coses. Després hi ha un contenidor específic per a envasos de vidre, que és el verd.
Per tant, efectivament, Ecovidrio, en aquest sentit, és un lobby diferent i el lobby, idealment, més punyent és el lobby amb vasos, d'acord? Clar, si nosaltres, i aquest és el debat que sempre es fa amb regidors municipals, si la llauna, en comptes d'anar al contenidor groc,
Qui sigui la tira al contenidor gris, no? Aquesta llauna, qui està assumint el cost? L'està assumint tothom. No l'està assumint el productor. Per tant, aquesta transferència de costos amb els productors els va, entre cometes, fantàstica, no? Perquè s'estalvien un munt de diners que hauria de ser responsabilitat seva fer-se càrrec d'aquests materials, no?
I, a més a més, reben una sèrie d'ajuts, ja siguin d'Europa, ja siguin de l'Estat, per justament fer-se càrrec del seu propi residu. O sigui, jo genero el residu i a sobre m'estan pagant perquè me'n faci càrrec, no? És una mica pervers. Clar, aquí tornaríem, el que ja hem parlat també en algun programa, en el sistema SDDR, en el sistema de retorn d'envasos. Què té més lògica que...
tu produeixes un envàs, el poses a disposició d'una embotelladora, no em surt ara el nom en català, d'una embotelladora. Aquesta embotelladora ven en una botiga, en un supermercat. Tu acabes de comprar l'envàs. Quan ja has fet ús d'aquest envàs, el que tindria tota la lògica del món seria, doncs, tornes l'envàs a la botiga i la botiga el torna...
al productor. Això seria un cicle de vida que tindria molta eficiència, seria molt eficient i que es fa en alguns països. No, que es fa i que es feia aquí. Efectivament, mira, la Marina diu, es feia, vull dir que no fa tant de temps que es feia, perquè això era el típic tòpic i va durar molt encara, a poc a poc anem marxant, però jo crec que encara el trobaríem amb el tipus sifón. És a dir, amb el sifó, era un producte
que aquest sistema d'anar i tornar a la botiga, perquè el sifó no te'l pots reomplir, diguéssim, allà mateix. De fet, passava amb les ampolles, amb les primeres ampolles de llet. Sí, sí, i de begudes moltíssim, i també amb altres tipus de begudes, que anaven totes a parar a la botiga. La botiga què feia? Et cobrava, entre cometes, un sobrepreu, però aquest sobrepreu després era retornat.
Correcte. Aquí ens hem trobat després amb el paradigma del plàstic, que quan es va començar a envasar pràcticament tot en plàstic, el vidre va quedar relegat en determinats usos, normalment amb ampolles de licor, amb coses que tenen un valor afegit més elevat. De fet, hi ha un exemple molt curiós, ara sí que diré una marca, que és Vichy, Vichy català,
que té les dues opcions. Té l'opció de l'ampolla de bitxí d'aigua mineral amb gas de tota la vida, que és amb vidre, però ha tret també l'opció, la mateixa, aigua mineral amb gas, amb plàstic.
Llavors, clar, tu com a consumidor, quan veus les dues, en realitat sí que hi ha una diferència de preu, perquè el vidre el pagues una mica més car. I llavors què fas? Home, doncs jo agafaré el de plàstic, que és més econòmic, si total, al final, he de posar l'ampolla en un contenidor, que més dóna que el posi en un o en un altre, no? I aquí és on tornem al tema del cost.
Efectivament. El tema del cos, i no ens oblidem el tema del disseny, d'acord? Perquè estem parlant fent servir diversos exemples, però en el fons estem parlant de dues coses importants, de disseny, de responsabilitat,
de qui fa la cosa, i després del cost, i qui sumeja el cost de la cosa. D'acord? Per tant, els dissenys ben fets, i si en cas podem deixar ja l'exemple de les ampolles i podem centrar-nos, perquè el que passa és que és més fàcil d'entendre l'exemple de les ampolles i el que estem parlant per la nostra audiència que d'altres coses. Però també podem parlar, com tu ho has dit molt bé, de disseny de ciutat. Clar, quan parlem de disseny de ciutat,
evidentment és molt més difícil refer una trama i existent, però després, a data d'avui, encara hi ha molta trama nova que s'està dissenyant des de zero. I aquí és on sí que hauríem de fer un crit d'atenció en fent bons dissenys de ciutat. Perquè això ho vam posar sobre la taula, però un bon disseny de ciutat vol dir posar bé els edificis, posar bé els carrers...
fer elements verds, és a dir, tot el que comporta un disseny d'una ciutat, no? I aquí podríem parlar també d'errors estratosfèrics en disseny de ciutat, d'acord? Com la necessitat de tenir amb els habitatges i amb els equipaments públics i amb tot una necessitat de generar un confort tèrmic
defugint la majoria de vegades, no dic sempre, però sí, defugint encara a data d'avui la majoria de vegades de mesures passives, d'acord? I això que hi ha codi tècnic, hi ha un munt de coses que teòricament hauria de ser la cosa més lluïda, no? I la realitat, que és més tossuda, va per un altre costat. I això també està molt relacionat, i fixeu-vos el fil que podem estirar,
amb el tema de la transició energètica. És clar, moltes vegades la gent es pensa que la transició energètica és posar molins i és posar placassolors. Jo ets col·lemà i dic, això és una part. Però la transició energètica també vol dir tenir edificis tèrmicament en bon estat. Hi ha una gran part de l'habitatge, tant privat com públic, i ha fet.
que la seva eficiència tèrmica seria més que dubtosa, no? I, per tant, aquí també hi ha una feina ingena a fer amb temes d'eficiència energètica aplicada als edificis. I això ho han començat parlant de disseny, eh? És a dir, disseny d'un barri, disseny d'una ciutat, disseny d'un edifici... Fixa't a la importància del disseny, ara que hem sortit una mica del carril, diguem-ne, del paper de vàter i de l'ampolla i de l'envàs, no?
Jo faré una última intervenció. Obriràs un meló? No, de fet... Bueno, sí, sí que l'obriré. Ja que m'ho proposes. No, volia comentar simplement que a nivell de disseny, si anem baixant d'escala des de ciutat, edifici, a casa particular o a pis, arribaríem...
al quarto de bany, al vàter, i hi ha un element que tristament ha desaparegut. Jo dic tristament perquè són d'aquelles coses que antigament... Que estàs parlant del bidet. Exacte. Tenien una utilitat molt evident, molt clara i molt pràctica. I era la neteja amb un element
que es deia pidet, i que estava a tots els vàters, els quartos de bany de totes les cases. Això ha desaparegut. És com el que dèiem dels japonesos o de països asiàtics que es netegen, després de fer les seves necessitats, amb aigua. O, si vols, amb aigua i sabó. És igual. Aquí ja no entrarem en detalls.
Llavors, clar, s'ha de donar un tom a aquestes coses. Jo crec que és bo que en parlem. I ara, per marxar-me, el que vull obrir és que tots els que estem aquí i els que ens estan escoltant dediquin una part petita del temps nadalenc
a fixar-se a fer una llista o simplement a observar tota la quantitat d'envasos nadalencs que apareixeran per davant nostre, comprats per nosaltres, o que ens han enviat com a regal, o que estem decorant la casa amb plàstics. Vull dir que realment...
Aquesta transició, ja no l'energètica, que està mitja marxa, sinó la transició psicològica, no?, de passar d'aquest model consumista en el que podem tenir de tot i omplir tots els advocadors que ens assembli amb tota aquesta mena de residus perquè no tenen cap altre ús o és molt complicat o molt costós.
de reciclar, doncs repensem tot plegat si realment aquesta és la societat en la que volem viure. Òbviament, no tornarem a les cavernes, per si algú ja està allò amb les espases en alt, no? Eh, que no volem tornar a les cavernes. No, evidentment, no volem tornar a les cavernes, però tampoc volem viure en una societat que està hipotecada per tants temes que, tard o d'hora, acaben repercutint a la nostra butxaca, eh que si, Toni...
Sí, sí. No, m'agrada aquest meló perquè, de fet, has fet... Has tornat a l'origen del programa, eh? Recordeu que una de les... Quan fem la piulada fem una pregunta. I justament ara l'acaba de tornar a formular amb altres paraules. És a dir, el que acaba de dir és... Hem de tenir instruments o espais per desenvolupar la nostra vida?
Bon Nadal a tothom. I res, bon Nadal i bona entrada a l'any. I ens veiem ja el 26. Aquestes dates va haver això perquè cada vegada diem cada 15 dies i ara estem dient més o menys cada 15 dies però hem canviat d'any.
L'any que ve, fins l'any que ve. Fins l'any que ve. Ara ja estan traient concerts perquè compris entrades a l'any 2027, que això també és per parlar-ho. Això és una altra d'aquestes que potser algun dia haurem de fer-hi. A mi m'agobi això, vull dir, jo penso, si el 2027, si encara no he arribat al 2026, potser ens hem extingit el 2027.
Efectivament, hi ha algunes coses que van per un altre carril, i aquesta és una d'elles, no l'única. Doncs bé, amb aquests temes que posem sobre la taula, important el tema del disseny, però també és important dues coses que acabem de posar una altra vegada sobre la taula, que és el fet cultural i la psicologia, no?
El fet cultural, tornem a l'exemple del paper de vàter. Avui potser alguna cosa que hi haurà quedat clara, espero, és el paper de vàter. No sé si he comprat-lo d'una manera o d'una altra, però que hem parlat de paper de vàter. Avui diran, què hem parlat a la ràdio, doncs? De paper de vàter.
Doncs bé, tornem a aquesta història, perquè evidentment hi ha un fet cultural. Penseu que fins i tot quan hi havia el tancament per la pandèmia, no? Quin era el producte estrella que desapareixia, però com a art de màgia? Jo crec que la gent es pensava que la pandèmia era de paper de vàter o alguna cosa així, perquè si no, no ho entendré mai.
Això ens va passar. I després una altra cosa que hem parlat moltes vegades amb el tema de la psicologia. El fet cultural, que és molt potent, amb moltes coses, les costums, les maneres de fer, que a vegades costa canviar-les de manera important. Però es veja el tema de la psicologia, que és una altra cosa que potser algun dia podem parlar específicament. És un tema potser difícil per fer-lo per antena, però de psicologia ambiental. Què vull dir amb això?
Això vull dir, per exemple, i posem com a exemple la ciutat de Tarragona, però podríem pensar qualsevol vila i qualsevol poble, petit o gran de Catalunya, o Barcelona és igual, perquè això no està associat a un lloc en concret, és una mirada general. Amb el tema dels contenidors, no està escrit enlloc?
I no hi ha cap motiu justificat, diem-ne, que posant uns contenidors als carrers en els quals tu puguis accedir-hi les 24 hores al dia, de paper, d'envasos, de vidre, d'orgànica, no? Lliurement, quan vulguis, no es puguin fer uns bons nivells de recollida selectiva. No està escrit enlloc. És a dir, el sistema et permet fer-ho bé. La pregunta que ens hem de fer és...
Per què amb aquest sistema tenim, en general... Ha fet, Tarragona té de les pitjors dades de recollida selectiva. Exacte, i això li passa a moltes ciutats i a molts entorns de casa nostra encara, sobretot a metropolitans.
Per què, quan algun ajuntament diu, va, anem a prendre el tema de debò i anem a fer un canvi, anem a fer el sistema de contenidors tancats, o fins i tot anem a recollir els porta-portes? Com és que aquest fet comporta associat, i això és una cosa que es demostra amb les dades, són molt tossudes,
Que de cop i volta la gent comença a fer recollida selectiva i comença a fer-ho bé, en general, evidentment. Perquè es veu més obligada. Sí, però és un tema psicològic, perquè abans, diguéssim, sense l'obligació, podies fer-ho bé. Sí, però la gent no sé fins a quin punt és tan conscient. Per exemple, la pregunta que ha deixat oberta del Joan Ramon Mendo de quants envasos ara al Nadal ens passaran per davant. Fins a quin punt la gent és conscient d'això?
Vull dir, jo crec que realment no hi ha tanta conscienciació sobre aquest tema. A mi l'altre dia vaig ombrar unes coses i me venia dins un sobregran de cartró i dins el sobregran de cartró encara em venia una altra caixa de cartró i dins la caixa de cartró encara em venia una caixa de cartró més petita i jo vaig pensar, déu-n'hi-do...
La de cartró per una cosa que dins el mateix sobre ja... Efectivament, i aquesta cosa que has posat sobre la taula també és molt important, perquè amb aquesta explicació que has fet de caixa, caixa, caixa de cartró, algú diria, no, tranquils, que això és cartró, perdoneu-me a tots, que això és un mal ús també del cartró, perquè és innecessari aquest sobre amb balatge o aquest sobre amb volcall, no? Per tant, no és només...
que no faig servir plàstic i em passo el cartró i faig un ús desmesurat de cartró, no? Jo amb aquesta cosa, em sembla que he fet la pregunta aquí a la ràdio, perquè l'he agafat en molts llocs, al final tothom sabrà la resposta, no? I la tornem a fer. Marina, jo crec que ja tu, com a alumna avantatjada, no em fallaràs la resposta. És a dir, què és millor, reciclar un 80% del paper o reciclar-ne un 20%?
Depèn. De què? Depèn. Si recicles un 20% del paper, però perquè hi ha una gran part del paper que abans s'utilitzava i no s'utilitza, és millor reciclar un 20%. Però si recicles un 80% del paper, perquè se n'està fent molt ús, és millor reciclar-ne un 80%. Bé, per exemple, ho has fet bastant bé, has posat el concepte d'ús, la quantitat de material que fas servir. La pregunta ideal és fer servir molt poc d'un material, tan poc com sigui possible, no?,
I del poc que fa servir, preferentment reciclar-lo tot. Per tant, si jo aconsegueixo, amb aquest exemple que has posat, i m'ha anat bé per explicar això, el tema de la caixa i la caixa i la caixa i la caixa, si en comptes de tenir sis caixes, diguem-ne, per embolicar una cosa, en tinc una, no? No hauré de reciclar tant de cartró i estaré fet servir menys material. Per tant, l'estratègia també és de prevenció.
I tornem una altra vegada al tema del disseny, perquè algú ha dissenyat aquest embolcall amb set, diguéssim, embolcalls diferents, d'acord? Per tant, al final, hi ha alguna persona que pren una decisió de disseny i potser aquesta decisió de disseny l'hauria de fer amb mentalitat, no?, de...
cuidar el planeta una mica, perquè si no som aquesta mentalitat i amb aquesta mirada cometem errors garrafals. Ja dic, un error molt habitual és considerar que pel fet que passem a elements de cartró o fins i tot pel fet que passéssim a pallofes, a pallofes de coses, en el cas del Delta de l'Ebre,
hi ha algunes marques d'arròs que ja fan servir l'embolcall de Pallofa, d'acord, per contindre l'arròs. És a dir, el paper que t'estan, entre cometes, facilitant amb el quilo d'arròs ja no és un paper, sinó que és fet a través de Pallofes d'arròs, no? Per tant, sí que hi ha iniciatives, hi ha estratègies encaminades aquí. El que passa a aquestes estratègies i iniciatives són, a data d'avui,
no tenen capacitat de transformar, diguéssim, la realitat. Ahir estava jo en una conversa oberta amb empresaris i el que intentàvem posar sobre la taula és que hem de ser capaços, tots plegats, de trobar aquelles estratègies que ens ajudin a fer el canvi real dels models. Sovint sabem fer molt bones pràctiques. Tenim molts bons exemples. Catalunya té la gran sort
que d'exemples bons en trobaríem molts. Però el problema que tenim, malgrat que tenim tants bons exemples, és que aquests exemples, si sumem la capacitat de transformar que tenen d'un sector, sigui l'energètic, sigui el d'aigua, sigui el de residus...
sigui el de l'alimentació, molts bons exemples, però que no tenen capacitat de provocar el canvi. Què vull dir provocar el canvi? Escolta, si nosaltres tenim que la producció de proximitat, per exemple, amb aliments, representa, no sé quina dada, és difícil, perquè no l'he mirat recentment, però imaginem que és un 15% de la producció, si volem passar a un 30%,
Això requereix d'un esforç ingent. Si volem reduir el consum de paper, requereix un esforç ingent. Si volem ser més eficients energèticament i gastar menys energia i hem de fer tot el canvi energètic dels edificis vells, això són esforços ingents. I per desgràcia, aquests esforços a data d'avui, més enllà de bones paraules que hi són i bones intencions que també hi són, no estan a l'horitzó d'aquests canvis amb la dimensió adequada per fer una transformació de...
O se'n fa negoci amb les bosses de plàstic, que ara no són de plàstic, que no sé si això s'ha fet un negoci bastant gran. Efectivament, no? O sigui, de negoci... La paraula negoci... La paraula negoci tampoc l'hem de criminalitzar, perquè negoci s'ha de fer. Les empreses han de viure. Les empreses han de tenir, diguéssim, els seus beneficis. També els han de tenir, diguéssim...
les fundacions, també n'han de tenir els que són sense ànim de lucre. Per què ha d'haver-hi un marge, diguéssim, per poder tenir beneficis? Perquè és que si no, tampoc progressem. La manera és aquests beneficis que no siguin abusius i moltes vegades és aquests beneficis, si es reinverteixen o no,
amb la societat o, com a mínim, amb el conjunt de treballadors i treballadores d'aquell lloc. Hi ha empreses que sí ho fan i podríem posar un llistat d'empreses moltes petites, moltes mitjanes, algunes de grans, que fan això, però no és un tema majoritari, malauradament encara a data d'avui, a casa nostra. Per qui no ho sàpiga...
Catalunya, si no tinc la dada equivocada. I en 20 segons. Sí, estaríem parlant al voltant de 600.000 empreses, eh? I no són 600.000 empreses que fan les bones pràctiques ni molt menys. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Toni Ferran. Bon Nadal. Ens veiem ja al gener. Efectivament, ens veiem al gener i tota l'audiència que també gaudiu de les festes nadalenques i tingueu una bona entrada el 26.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest dimecres 17 de desembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem a mamar com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda a Arran de Mar. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Bar al Drac, Arbor Clínica Veterinària, Casa Jové. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Buena tarda, son las CIS.
Us parla Tere Ortega. La ciutat tancarà 2025 amb una reducció dels robatoris fins als domicilis i furts al 44%, una disminució accentuada en els fets electius que més preocupen a la gent, segons ha explicat a Tarragona Ràdio el cap de la Guàrdia Urbana, Manel Vázquez Abril Reus.
En una entrevista a Tarragona Ràdio, l'intendent ha detallat que s'han desplegat plans d'acció en punts de la ciutat amb els complements de la unitat canina, drons i serveis de paisà. Tot plegat s'ha reforçat amb l'entrada en funcionament al setembre de la unitat policial de reforç i proximitat, que ha recollit 1.500 denúncies en 3 mesos.
De cara a l'any 2026, els agents portaran càmeres a la solapa que garantiran la seguretat jurídica i administrativa dels policies, però també dels ciutadans. A més, el cos està a l'espera de rebre els permisos per poder emprar pistoles Taser. Diu Manel Vázquez que se'n registrarà un minut abans de treure l'arma de la funda. Això, en paraules del cap de la Guàrdia Urbana, donarà transparència.
quan una situació s'enregistri, podrem tenir accés al minut abans d'extreure l'arma de la seva funda. I llavors, primer, ens dona major transparència,
perquè d'alguna manera podem rendir comptes davant de qualsevol organisme judicial o administratiu o el propi ciutadà que pugui demanar-nos explicacions d'una intervenció. I també ens dona seguretat jurídica, transparència, seguretat jurídica pels agents,
I és un mecanisme de control, no ho negaré. Si bé els delictes vinculats amb els robatoris han disminuït, s'ha notat un repunt dels abusos sexuals. Amb tot, han caigut un 16% les violacions en penetració a la ciutat. I Tarragona ha presentat el part de Nadal dels impossibles. El 27 de desembre, el 4 de gener, el recinte firal es convertirà en un món de màgia i diversió amb una dotzena d'activitats i 14 espectacles. Michel Pijuan...
Després de l'èxit de l'edició anterior, amb la silla Passavaret al capdavant, el recin de Firal repeteix en guany la direcció artística i la producció del Parc de Nadal de Tarragona 2025, amb la voluntat de ser una proposta cultural de referència, capaç de combinar espectacle, joc i aprenentatge. Aquest any s'incorporen més espais dedicats a les manualitats i a la creativitat artística, i també hi haurà propostes específiques per a cada franja, activitats de descoberta i joc simbòlic per als més petits.
També hi haurà espais especialment pensats per a infants de 9 a 12 anys amb propostes potents, participatives i plenes d'acció. S'oferiran 14 espectacles amb una programació de quilòmetre zero i la igualtat de gènere i la diversitat de mirades com a punts forts. Als matins s'oferiran espectacles de petit format més índims
I tranquils i a les tardes donaran pas a propostes més potents i dinàmiques. Com a novetats s'incorporen espectacles itinerants que circularan pels espais interiors i exteriors. El parc comptarà també amb un espai dedicat al Tour de França. Sota el nom El Petit Grand Tour, Tarragona Esports ofereix aquesta activitat en la qual tenen infants com adults poden pujar a bicicletes estàtiques i fer el recorregut simulat de la Tava.