Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 25 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí, Arrandemar. Començarem coneixent uns nous gegants del nostre mar. Anirem a pescar, però sempre de forma responsable. Parlarem del plàcton i una investigació que han fet sobre ell.
Ens endinsarem amb nous mites i llegendes i acabarem el programa d'avui. Pescant anguiles al Delta de l'Ebre. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de començar, el que volem fer és presentar el nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti a port i arribi a Bonport. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Els comandaments tècnics des de ràdio Delta.cat, Cel Prieto, Sergi Corral, des de ràdio L'Escala, des de Canal Blau Ràdio, Carla Lanouza, des de ràdio Arenys, Oriol Leo i qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Ho tenim tot preparat, així que comencem a rondemar.
Anem cap a Ràdio Arenys, on avui han fet com un màster de temes del Garraf i del Baix Llobregat. Parlarem de mites i llegendes d'aquesta zona després, a la segona hora, però ara el que volem fer és descobrir una bèstia de foc de Gabà, una anguila de l'estany de la Murtra Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, avui un dia més aquí en el programa Randa Mar seguim coneixent gegants bèsties de foc que són criatures marítimes, tant és aigua dolça com d'aigua salada. Per això avui volem conèixer l'anguila Murtrassa de la companyia de la Corporació General de Foc de Gavà i per això podem parlar amb la Mònica Meca, que és la secretària d'aquesta Corporació General del Foc de Gavà. Mònica, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda a tots. Bé, Mònica, volem conèixer aquesta bèstia de foc, aquesta anguila Murtrassa. Presenta'ns-ho. Mira, aquesta bèstia que nosaltres tenim, que és l'anguila Murtrassa, la companyia General de Foc es va fundar l'any 1982 i justament l'any 1982 vam crear aquesta bèstia, l'anguila Murtrassa.
Per tant, té anys? Té bastants anys, però vam fer una reforma d'aquesta bèstia el juny del 2006. Ah, molt bé, fantàstic. Explica'ns una mica, Mònica, d'on ve la idea, com va sorgir, què és el que representa aquesta anguila?
La companyia de Llanes del Foc tenim diverses bèsties i totes d'elles estan segons la tradició del poble de Gabà. Llavors aquesta primera bèstia, que es va dir l'Anguila Murtrassa, el nom prové de l'estany de la Murtra, que és un estany que n'hi hauria entre Gabà i Viladecans fa molts anys.
La tradició és de l'època del senyor del castell de l'Amprunyà, perquè a Gabà està animant el castell de l'Amprunyà. Llavors aquest senyor donava permís a la gent de Gabà i de Viladacans, cada any li tocava a un anar a pescar a la murtra les anguiles. Val, sí. Llavors la pesca es feia en diversos grups. La gent s'introduïa a l'estany i a cop de bastons
Anaven picant a l'aigua i anaven matant les anguiles, que després feien una festa popular i es menjaven totes les anguiles que havien caçat. Ah, molt bé, clar, tenien permís per anar-les a pescar i, per tant, anaven a caçar les anguiles en aquest estany. D'aquí bé que triéssiu fer una anguila. Clar, perquè era l'anguila murtrassa, perquè es feia tot a l'estany de la murtra. Clar, fantàstic. Home, té una història curiosa, aquesta bèstia. Sí.
Sí, nosaltres normalment sempre quan anem a crear una bèstia mirem la història del poble de Gabà i arrel de la història del poble de Gabà fem una bèstia. Perfecte. Expliquem una mica com és aquesta anguila així físicament, alguna característica tècnica, quants punts de foc li podeu posar, com és aquesta bèstia que per la ràdio molta gent ara l'està imaginant però no l'està veient. A veure, aquesta bèstia està feta amb fibra de vidre i el constructor va ser el Ramon Ahúmedes.
Té una llargada de 2,90 metres, una alçada de 1,80 metres, pesa uns 42 quilos i té 14 punts de foc. 14 punts, Déu-n'hi-do! Sí. La primera només tenia 4 punts de foc i al renovar-la vam fer que tingués 14 punts de foc. Molt bé, home, un pas important endavant, eh?
Sí, sempre millorant. I tant, clar que sí. I em deies, Mònica, que teniu aquesta bèstia, aquesta enguila, però que en teniu d'altres, també. Tenim d'altres. Tenim el jaó brumot, tenim la pepa, que és una bèstia d'aigua, i tenim el musolet.
Déu-n'hi-do, ha de veure ser colla per tenir tantes bèsties. No sé quanta gent sou ara mateix. Ara mateix som 50 membres, perquè la companyia té colla infantil de diables, colla adulta de diables i la colla del bestiari.
Déu-n'hi-do, eh? 50 membres és un bon estat de salut, em fa l'efecte a mi. Sí, som bastanta gent. Però necessitem tota aquesta gent per moure tantes bèsties i tants nens infantils i tants diables infantils.
Clar, perquè imagino que quan sortiu, quan us conviden a algun correfoc o sortiu per al vostre poble, per acabar, sortiu amb tot o sempre aneu a fora, dieu doncs avui amb una bèstia o avui amb una altra? No, normalment la colla que ens convida ens diu, però mira, avui que em porteu...
L'anguila Moltrasa. Vull que es porteu al llou Brumot, o vull diables infantils, o vull diables adults. És el que la colla vulgui. La colla que es convida es colli. Perfecte, perquè quan sortiu a casa, imagino, llavors sempre s'intenta treure-ho tot, no?
Sí, sí, per la festa major d'aquí de Gabà, que és el 28 de juny, que és Sant Pere, sortim amb tot. I tant, home, sempre a vegades aquí en el programa ho comentem, parlem de figures de gegants, parlem de figures de bestiari, ens agrada conèixer-les, saber com són, però també ens agrada saber com esteu la gent que les porta, perquè en definitiva són l'ànima d'aquestes figures, aquestes figures no ballarien, no sortirien a cremar si no fos perquè hi ha gent que estima la cultura popular, que està amb entitats, que les tireu endavant.
Sí, la veritat és aquesta. Gràcies a aquesta gent que ens acompanya, podem continuar amb la tradicció catalana. Si no, la tradicció catalana moriria. Sí, sí, no hi ha una tradicció catalana que, com bé dius, és nostra. Per tant, si no la ens agafem nosaltres, no vindrà ningú a fer-nos-la, eh?
No, l'hem de cuidar, l'hem de cuidar, perquè també és molt maca. I tant, home, i això crec que aneu per bon camí des del moment en què em dius que teniu secció infantil de diables, per tant això ja vol dir que els més menuts ja van pujant coneguent aquesta tradició. Sí, tenim una gent molt maca, un jovent molt maco i que li agrada molt aquesta cultura i ens ajuda moltíssim a tirar endavant.
I tant, només que aquesta cultura del foc, vosaltres que la viviu, que la sentiu, que hi participeu, què és el que té aquesta tradició, el foc, sortir a cremar, fer correfocs, passejar amb les bèsties de foc enceses, què és el que us aporta, Mònica?
Mira, el principal és que és molt familiar, perquè com tenim la secció d'infantils i la secció de bèsties, es mesclen els pares amb els fills, els fills amb els pares, coneixes molta gent, moltíssima, tota maquíssima, tota
recolzant la cultura popular catalana, i què diria? Hem de cuidar-ho tot. Ens hem de cuidar nosaltres mateixos. Explica'ns també, Mònica, una mica... Per on us podem veure, dèiem, la festa major de Gavà, evidentment, allà amb tot, però, per exemple, algunes sortides que hàgiu fet o algunes que tingueu previstes de cara a aquesta temporada?
Mira, aquesta temporada tenim previst anar a Argentona, tenim previst anar a Nou Barris, tenim previst anar a Terrassa, tenim previst anar a Viladecans, tenim previst anar a Gramunt... Carai!
Sí, tenim moltíssimes sortides, gràcies a Déu tenim moltíssimes sortides. Home, això està molt bé, veure un calendari farcit de sortides, vol dir que es visiten molts municipis i que per tant exportareu les vostres bèsties, la vostra colla en els municipis d'una neu, però també quan n'hi ha tantes vol dir això que dèiem, que sou gent que podeu tirar-ho endavant i que per tant és una molt bona senyal.
La veritat és que la gent que tenim sempre, sempre diu que sí a totes les sortides, li agrada molt treballar, perquè darrere d'això, abans d'un correfoc, n'hi ha molta feina, i la gent sempre està disposada a totes hores. I tant, no, no, sens dubte, hi ha feina d'anar-hi, de quan et conviden amb un correfoc a anar-hi, o amb una cerca vila de gegants, o qualsevol activitat de cultura popular, però també quan l'organitzes tu, és a dir, quan la colla vostra és l'encarregada d'organitzar, aquí també hi ha una feinada molt important.
Moltíssima. Mira, ara nosaltres ja comencem a fer el projecte per festa major. Comencem a cridar colles que vulguin vindre per poder fer els intercanvis. I ja t'ho dic, aquest any seran unes 30 colles convidades. 30 colles, Déu-n'hi-do. Clar, això... Després, si feu intercanvis, doncs clar, són sortides vostres després, clar.
Clar, després com a mínim tens 30 sortides. És un no parar, 30 sortides en un any, en toquen més de dues cada mes. Sí, a vegades hem fet una divendres i un altre dissabte.
I si fa bon temps, un domenya també sortim amb el Pepa. Quan hi ha ganes i t'agrada el que fas, diguem-ne que no té cap importància sortir dos o tres vegades seguides en un cap de setmana, oi? No, no, ens encanta. I a qui més li encanta són les nens. Jo sempre dic, mentre estan fent un correfoc no estan fent una altra cosa.
Això és veritat, això és veritat. Sí, sí, no, no, qui diu un correfoc diu qualsevol altra activitat de cultura popular, esportiva també, evidentment. Mentre estan fent alguna cosa al carrer, diguem-ne, o socialitzant, no estan davant d'una pantalla, diguem-ho clar. Exacte, exacte, exacte. I el maco és que estàs amb els teus pares, o sigui, després del correfoc ni a l'orquestra del poble.
allà ballen tots, o sigui, doni-ho als grans petits, els petits ballen amb els grans, amb els pares, amb els que no es para, o sigui, fas caliu. I tant, fas colla, fas pinya, fas germanor entre membres de la colla, que última hora és això, són totes les colles una gran família.
Sí, al final totes les colles som una gran família. Perquè vulguis o no, moltes vegades vas a un altre poble i coincideixes amb altres colles. I llavors arriben a ser colles amigues. Ja no són una colla, qualsevol és una colla amiga. I això és el que és maco. I dona igual al poble que siguis. Sí, sí. La cultura no té cap tipus de frontera ni cap tipus de barrera. No, i qualsevol tipus de gent.
I tant. I de qualsevol tipus de color, doncs igual. Estàs fent el que a tu t'agrada i doncs igual com siguis. Doncs unes boniques paraules per acabar aquesta conversa que hem tingut amb la Mònica Meca, que és la secretària de la Companyia General de Foc.
de Gabà, que ens ha presentat no només l'Anguila Murtrassa, que era el motiu per al qual avui l'hem trucat, sinó també la resta de figures de la colla. I la resta de la colla, que com hem vist, és molt activa i per això l'enhorabona i que segueixi, que duri això. Això l'espero i que vosaltres ho veieu. I tant, doncs moltíssimes gràcies, Mònica. Bona tarda. Adéu, bona tarda.
Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar, amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable. És dimecres, i els dimecres ens toca parlar una miqueta de pesca, però sempre de forma responsable. Avui anirem una mica més enllà, ja veureu, Sergi.
Doncs sí, Marina, un dimecres més aquí amb els nostres companys de l'Associació de Pesca Responsable. Ens acompanya en Fede Valls i que avui en Fede ens vol parlar d'un tema, jo diria extremadament de moda, que ja veurem com el relaciona amb la pesca recreativa. La IA, la Intel·ligència Artificial i la Pesca Recreativa. Fede, benvingut. Bona tarda. Aviam, com es lliga això de la IA i la pesca recreativa? Bé, doncs la...
La IA i la pesca recreativa són dues coses que poden anar de la mà com tot en funció d'altitud i de les ganes i del coneixement que tenen les persones que les fan anar. La IA per la pesca recreativa no és una vareta màgica, però sí que la podem convertir en una eina per llegir millor l'entorn...
per planificar millor les nostres sortides de pesca, per entendre millor el que passa sota l'aigua i, sobretot, per pescar amb més criteris respecte perquè el coneixement ordena la conducta i ens farà ser més responsables. En temes de planificació, acabes de dir la planificació d'una jornada, d'una diada de pesca. En què ens pot ajudar? Doncs ens pot ajudar moltes coses, no? D'entrada...
La IA no pensa. La IA cerca informació, l'ordena, la correlaciona, etcètera, etcètera, no? I aleshores, doncs, informació dispersa, d'acord? Com pot ser, doncs, previsions, com pot ser fase lunar, com pot ser corrents, com pot ser històrics de pesca, doncs tot això ens ho pot correlacionar, d'acord? I amb tot això, doncs, construir-nos un pla i alternatives segons evolucioni el dia, també, no?
ajustar l'estratègia, establir quins dies, quines hores són millors en funció del que vulguem fer i de diferents variables. Però al final, l'IA, fent totes aquestes coses, que sempre recordeu que darrere l'IA sempre hi ha una persona, per tant, és una eina. Això, treballar amb l'IA i fer aquestes coses, ens obliga a pensar millor. I també una altra cosa, entretindre'ns. Com diem sempre, que aquesta pesca comenci a casa.
I això és molt important per nosaltres. És més, ara dic que comença a casa, clar, a casa la pesca sempre has parlat tu de la preparació del material, de la preparació de, jo què sé, fins i tot els parters meteorològics, etcètera, en tot plegat això, la IA també ens ajuda o ens pot facilitar la feina. Exactament, exactament.
Recorda que hem estat parlant, no fa molt, dels models meteorològics. Sí, sí, sí, recordo't. I d'aquesta, a vegades, anem a dir, visió s'esgada, que tenen alguns navegants i pescadors, de dir si és millor aquesta marca o aquesta altra. Això és indiferent, recordem-ho. L'important és el model meteorològic, eh? I no n'hi ha tants. L'AIA ens pot servir per comparar models, per ajustar-ne a moltes coses, per, ja dic, per...
per fer una estratègia, per construir un pla i una evolució d'aquest pla. Aquest seria el primer joc. El primer punt, no? El primer joc. El segon joc seria aprendre més ràpid i, sobretot, amb menys mites. Coneixer-me millor les espècies. La ia és una bona eina per posar una imatge d'un peix o un nom d'un peix...
i que cerqui a internet tot allò que hi ha en relació als hàbitats, al cicle d'alimentació, a l'estacionalitat. Ens pot ajudar a correlacionar el comportament amb les condicions ambientals i ens permet passar del que em sembla al que té sentit. I en aquest sentit podem fer aprenentatges que sovint a vegades no fem.
Jo recordo una conversa que vaig tindre amb la persona que gestionava una aplicació d'aquestes que ensenyen a pescar, que et van dient, en funció de les captures que té la gent, quan hi ha millor moment per pescar. I em deia ell que tenia moltes dades, que hi ha ciència, i dic, no, tu no fas ciència. Tu el que estàs portant a la gent és explotar el peix en moments que no hi hauria. Què vols dir amb això? Dic, mira, els dèntons. Estàs recomanant que la gent vagi en aquest moment perquè és quan més n'agafen.
Aquí és quan menys s'hi ha d'anar, perquè és quan estan en època de reproducció. És que això no ho sabia, jo. És que estàs fent de les dades ciències sense saber-ne. I tot això ens pot ajudar, perquè si sabem que hi ha una espècie que es reproveix en determinats moments, en determinats fons, la selectivitat comença per nosaltres mateixos. No anem allà. No molestem els espècies que ens estan reproduint. Anem-hi després.
Doncs, és clar, aquesta informació, a veure, és la facilitat i la immediatesa que et dona la intel·ligència artificial, el que abans requeria una mica més d'esforç, no?, de buscar a les diferents pàgines web o a les diferents pàgines de biologia, que també n'hi ha moltes, per aprendre tot això que ens estàs explicant. Exactament. Hi ha gent que no vol, no sap o no pot. En aquest sentit, doncs, la gent ens pot ajudar, no?,
I en el fet del respecte, de la responsabilitat, com ens ajuda tot, la IA? Bé, la IA ens ajuda que, com més sabem, més fàcil és entendre, i com més entenem, més fàcil és respectar. Recorda aquella frase del Jacques Cousteau, que va dir...
les persones protegeixen allò que estimen, però sol estimen allò que coneixen. Exacte. Doncs és un any per ampliar el coneixement. I en el tema de la pesca responsable, convertir valors en hàbits. Hi ha una pila de maneres... Ja pots demanar-li que et busqui bones pràctiques de captura i solta, demanar-li què passa si el toques...
És a dir, hi ha una pila d'informació que et pot donar igual que en temes de selectivitat o, una altra cosa important, en recerca de normativa i en el context de la normativa per entendre els detalls. És a dir, ben utilitzada ens pot ser útil per pescar millor.
I ben entrenada, no?, suposo, perquè diuen que l'intel·ligència artificial s'ha d'entrenar, o almenys en el prom que tu li posis per demanar-li l'acció. Sí, no entraré en això perquè no és el meu tema, tot i que hi treballo molt, però jo recomano obrir un projecte, d'acord? Ara ja pots obrir projectes, explicar-li primer que ets pescador, que vols millorar la teva conducta, que vols millorar el teu coneixement, d'acord?
situar-la en allò que vols i després començar a treballar amb ella. Això és molt important. I has trobat diferències? Ja sabem que hi ha moltes marques, entre cometes, d'IA, però en això concretament pel camp de la pesca, ni alguna que t'ho hagi fet millor? A veure, jo la faig dir per treballar moltes dades. Jo no tinc de pagament i no et sabria dir les gratuïtes com funcionen.
a la meva experiència és que és molt important dir-li què vols. Si vols un resum, si vols un tema extens, és a dir, si vols que sigui creativa, si no vols que sigui... Totes aquestes coses són importants i penso que qualsevol tutorial que hi ha sobre IVA us ho pot ensenyar, però pel tema que estem parlant de la pesca, jo penso que no cal anar gaire lluny. Ara bé, si fem el salt, que és ja demanar-li a l'IA...
que treballi amb les teves dades. És a dir, posar-li els teus punts de pesca, les talles dels peixos, i comenci a ordenar-les, a desgatar patrons temporals, etcètera, etcètera, que sigui treu suc. Perquè la capacitat que té per generar un excel i explotar-lo és magnífica. Això és important també, com estàs dient, perquè moltes d'aquestes coses ja van més cap estudi científic, fins i tot.
Sí, però jo penso que el pescador és el primer que vol saber. Tu agafes totes les teves captures per posar-te un exemple de calamar, poses els dies, poses les hores, et fa tot l'excel, et farà totes les gràfiques, detalles, el que vulguis, i després correlaciones, per posar-te un exemple, amb fase lunar, o amb coeficient de marea, o amb temperatura de l'aigua, o si ha plogut abans o no ha plogut, i veuràs una pila de coses...
que a ull no es veuen. I això, perdona, no sé si ho estaria bé o no, per a alguna gent no li podria semblar com que li estàs traient aquella improvisació o aquella essència de la pesca de més de, ai, no sé què passarà, ai... Tens tota la raó. Sí. Tens tota la raó. De fet, jo ja saps que faig moltes coses d'aquestes i...
i de correlacionades, jo hi ha molts dies que surto a pescar sense mirar res, perquè tinc ganes simplement d'entretindre'm. Depèn del que busco, no? Si fem un dia una jornada de marcatge, doncs intentaré tindre la màxima informació si anem a un científic per aquell dia no fallar. Exacte. Clar, segons l'objectiu. També és interessant el poder-te, lligar-te cap a una banda o cap a una altra, no? Penso que és molt interessant.
I el que deies també, no?, que pot jugar, pot ajudar la IA també en temes de ciència ciutadana, del que parlem. Sí, sí, per estandarditzar els registres, detectar incoherències que hi ha quan et passen dades, generar resums i, sobretot, visualitzacions. Tens les dades d'un grup de persones que estan fent el Data Collection,
vols presentar-les, doncs li dius, escolta, això és pels pescadors, visualitza les dades d'una manera determinada, això t'ajuda molt, t'ajuda a tu i ajuda a la gent que ho entengui. Al final hem de dir que l'IA pot ser un pont entre l'afició i el coneixement col·lectiu. I aquest pont és per on la reputació social del sector també pot créixer. Perquè no deixem de dir
que tot el tema de la pesca responsable va sempre de la mà del coneixement. Com més coneixem i com més sàpiguem aplicar aquest coneixement, no? Perquè a vegades no només conèixer-lo, sinó saber-ho aplicar i tenir eines com la que ens has presentat avui de l'IA per poder-lo aplicar.
Sí senyor, això és el que volem tots. Ser cada vegada més coneixedors, més intel·ligents, i que la pesca sigui quelcom que duri molts, molts, molts anys.
Doncs Fede, quedem-nos amb aquest missatge, quedem-nos amb el que hem après avui, que la intel·ligència artificial també ens serveix o ens ajuda a ser més responsables en la pesca, a planificar millor les nostres sortides i moltes gràcies un cop més per ser-hi. A vosaltres un dia més.
Anteriorment hem parlat aquí dels efectes que el canvi climàtic està tenint sobre el mar Mediterrani i el procés de tropicalització que està tenint en el mar del nostre litoral. Recentment, un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han publicat un nou estudi on confirmen aquesta tropicalització mitjançant aquest cop l'estudi del Placton Carles.
Bé, un grup d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, per ser més concrets, són els que recentment han publicat un nou estudi centrat en investigar la tropicalització del mar Mediterrani i la reestructuració de les poblacions de plàcton fruit del ràpid calentament que estan patint les nostres aigües. Per això, avui tenim amb nosaltres l'Arturo Lucas, primer autor de l'estudi i investigador delicte per a donar-nos més detalls de la seva recerca. Molt bona tarda, Arturo, com estàs?
Hola, molt bé. Moltes gràcies per acompanyar-nos avui aquí a Randamar. A vosaltres, per l'invitar-me.
Mira, primer de tot, algú que ens escolti pot pensar que el plàcton, pel fet de ser microscòpic i imperceptible a simple vista, no sigui precisament l'element més preocupant del mar amb tots els efectes que estem veient del canvi climàtic, però s'estaria equivocant, perquè el plàcton és important per una gran quantitat de processos vitals per al manteniment de la vida als oceans, no?
Sí, s'estaria equivocant. De fet, els animals que veiem com peixos i mamífers només representen una petita fracció de la biomassa oceànica i la majoria està formada per organismes microscòpics.
El placton és la base de la xarxa tròfica marina. Alguns d'aquests organismes produeixen oxigen i d'altres, amb l'emissió de compostos sulfurosos, contribueixen a la formació dels núvols. El placton té un paper clau en la regulació del clima a través del que s'anomena la bomba biològica de carboni.
Estos organismes capturen CO2 de l'atmosfera que el converteixen en matèria orgànica i quan són consumits i excretats o moren, part d'esta matèria orgànica s'enfonsa cap a l'oceà profund i queda emmagatzemada durant segles o mil·lenis. I en el cas dels microorganismes calcificadors, que són els que nosaltres hem estudiat, també participen en el cicle dels carbonats que determina la calentat de l'aigua donant l'estat capacitat d'absorbir CO2 atmosfèric.
Per tant, tot i ser possibles, els microorganismes plantònics tenen una funció fonamental. I ara has fet una petita menció, però és una cosa en què jo em volia centrar, que és que l'estudi aquest que heu fet és particularment interessant per dues qüestions. Una és òbvia, que és que us heu centrat en el plàcton, en lloc d'altres organismes amb els que acostumem a interactuar més com a humans, com els peixos o les algues, però l'altra és que compta amb una base de dades amplíssima que ni més ni menys, si no m'equivoco, queda 2.000 anys enrere.
I això es deu a que heu centrat l'estudi en els sediments marins de zones concretes del Mediterrani que actuen com a arxius naturals. Com és que es pot extreure aquest volum de dades dels sediments marins? Bé, la clau és que alguns d'aquests microorganismes formen closques de carbonat de calci i quan moren aquestes estructures s'enfonsen cap a fons i s'acumulen als sediments i amb el temps aquesta deposició va formant capes successives i és el que funciona com un arxiu natural.
Llavors, cada capa conserva les restes d'aquests organismes que vivien o d'aquestes comunitats que vivien en un determinat moment. I extraent testimonis de sediment podem llegir aquesta història i reconstruir com han anat canviant les comunitats. I això és especialment valuós perquè permet tenir una línia base prèvia a l'impacte actual i comparar-la amb els canvis més recents. Perquè quines zones us heu centrat a l'hora de recollir aquests sediments?
Hem estudiat, hem utilitzat dos testimonis, un del mar d'Alboran, a prop de l'estret de Gibraltar i un altre a l'estret de Sicília. I estan com influenciats per l'entrada de les masses d'aigua atlàntica, que se'n va cap a la part est del Mediterrani.
I aquest estudi l'heu basat en dos grups dominants de microalgas i de zooplàcton del Mediterrani, que deixaré que diguis tu perquè jo no m'atreveixo, però sí que m'agradaria saber per què us heu centrat concretament en aquests dos grups i quin paper tenen al mar perquè hagueu considerat que eren els més idonis per l'estudi. Bé, ens hem centrat en els cocolitòfors i els foraminífers plantònics,
Els cocolitòfors són microalgues i els foraminífers són organismes unicel·lulars, són protistes, que també construeixen una closca calcària de carbonat de càlci com els cocolitòfors. I els hem escollit per tres motius principals. En termes ecològics, perquè aquests organismes són els principals productes de carbonat a tots els mars i oceans,
I a més el seu esquelet accelera aquest transport de carboni cap a l'oceà profund, actuant com a enllaç biogènic perquè la matèria orgànica s'adheriix a aquestes estructures i compesa més i s'enfonsa més ràpidament. I tot i que representen una part...
del plàcton, la resta de dos organismes no tenen estructures dures, sí que la seva diversitat es relaciona amb la dels altres grups i això permet indirectament captar tendències generals.
En segon lloc, perquè són bons traçadors ambientals, ja que responen molt ràpid a canvis de temperatura, contingut o estructura de la columna d'aigua. I tercer, perquè tenen un registre fòssil excel·lent. I la combinació d'aquests tres factors els converteix en organismes ideals per entendre el passat, interpretar canvis actuals, en els canvis de diversitat i també construir models.
I quins resultats o conclusions heu obtingut fins ara tras d'aquest estudi? Els resultats mostren que els dos grups estan responent de manera diferent als canvis que estem observant. Els cocolitòfors observem sobretot des de la segona meitat del segle XX, un augment de la diversitat i una reorganització de la comunitat.
Espècies que abans eren dominants han disminuït, mentre que altres típicament d'aigües més càlides els estem substituint. En canvi, els foraminífers mostren una disminució de la diversitat. I també observem indicis d'una menor productivitat.
I creiem que això està relacionat amb l'augment de la temperatura i períodes d'estratificació més llargs que redueixen l'habitat necessari per a algunes espècies. I en conjunt el que veiem és la reestructuració de les comunitats plantòniques en paral·lel a l'escalfament del Mediterrani. Esteu veient l'aparició d'altres espècies que no són pròpies d'aquí del Mediterrani?
No, no. De fet, les espècies sempre no en reporten cap de nova, simplement el que canvien són les proporcions, que han estat sempre com estables durant molt de temps, i ara és quan totes aquestes proporcions comencen a canviar.
I ara, amb aquestes conclusions que vosaltres heu tret, quin procés vindria ara, a part de continuar aprofundint en aquestes investigacions i aprendre més de com està evolucionant? Perquè si la tropicalització del Mediterrani és un procés que ara ja està en marxa, significa que ja només podem mitigar els danys o que podem fer-ne una reparació o encara és aviat per treure conclusions?
La tropicalització ja és un procés que ja està en marxa i està directament relacionat amb les emissions de gasos d'efecte hivernacle. I encara que reduïssin tèstricament aquestes emissions avui mateix, el sistema climàtic no s'estabilitzaria o retornaria als nivells preindustrials, ja que el sistema té una inèrcia i els canvis continuarien durant dècades o fins i tot segles.
Però això tampoc vol dir que estigui tot decidit. El futur dependrà molt de les decisions que es prenguin ara i no és el mateix un escenari en reduccions ràpides de les emissions que un escenari de continuïtat i el repte és gestionar aquests canvis de manera que mantinguem la funcionalitat i la biodiversitat dels ecosistemes al màxim possible.
doncs Arturo moltes gràcies per venir a explicar-nos aquest estudi molt interessant sobre aquesta evolució de les poblacions plactòniques aquí al Mediterrani i com estan afectant aquesta tropicalització que nosaltres ja n'hem estat parlant àmpliament des de diversos estudis diversos especialistes moltes gràcies per acompanyar-nos avui
Molt de gust, un plaer. Gràcies per la feina. Que tinguis molt bona tarda i espero que podem tornar a parlar aviat amb més informacions i més profunditat. Igualment. Bona tarda. Llops de mar, un podcast fet arran de mar.
Quan era estudiant a la universitat, mai va pensar que el mar es convertiria en el seu món. De fet, no s'imaginava el seu futur en aquest indret que ara s'ha convertit en la seva vida. Parlem de Clàudia Masdeu, secretària de la Confradia de Pescadors de Cambrils des del 2017 i també al capdavant del Calp Costa Daurada. Avui, al Llops de Mar, descobrim la seva història.
Clàudia, si et dic el mar, què és per tu, el mar Mediterrani? El mar Mediterrani, una identitat, la nostra identitat. Jo crec que al final el mar és part de nosaltres, de tots els que vivim a prop d'ell, que la majoria de nosaltres quan marxem fora i anem a algun lloc que no hi ha mar sempre tenim aquesta necessitat de tornar i ens serveix per recetejar i tornar a connectar.
Els teus primers records a la mar, quins són? N'ets conscient? Home, suposo, doncs, com la majoria, no?, amb el meu pare, a l'aigua, amb els meus germans, cosins, no?, que al final era el lloc on millor tu passaves i les hores, doncs, passaven volant. I, doncs, bé, doncs, els meus primers records, diria que són aquests, sempre a l'aigua, sempre en remull...
i com et deia, amb el meu pare, nedant fins a les bolles i tornant. D'alguna manera, el mar per tu també s'ha convertit en una professió. T'ho esperaves mai? Doncs no, no m'ho hauria esperat. Jo moltes vegades ho dic que sí, quan estava estudiant a la universitat m'haguessin dit que dia d'avui ja estaria el lloc on em trobo laboralment parlant. No m'ho hauria cregut.
I la veritat és que al final el mar enganxa. Un cop ja estàs dins és molt difícil sortir i entenc moltes vegades aquests parcadors o aquesta gent de mar que sempre ho diu, que fan el comentari de sang a les venes, doncs poc i un cop estàs aquí dins t'adones que sí que tenen raó. Expliquem-ho bé, tot això, perquè tu vas estudiar a dret, si no vaig equivocada, no? Exacte, sí, jo vaig estudiar a dret.
molt més enfocat inicialment a termes generals de l'advocacia. A poc a poc em vaig anar especialitzant més en l'àmbit mercantil i per aquesta vessant vaig passar per unes empreses del port de Tarragona i vaig acabar aquí a la coferia de pescadors de Cambrils i ara també al Gal Costa d'Audala.
Com arribes a la confraria de Cambrils? I arribes el 2017, com arribes? Doncs vaig arribar per la vacant de la gerència, del secretari de la confraria. Em vaig presentar amb total desconeixement d'aquest àmbit, total desconeixement de les especificitats del món marítim i especialment del sector pesquer.
I bé, amb un paper en blanc preparada per rebre tota aquesta nova informació. Va ser abrumador, la veritat, a l'inici, però sí que és veritat que...
que la gent, ja no només el mar, sinó la gent que forma part d'aquest sector, enganxa i et fan sentir part d'aquesta família, per dir-ho d'alguna manera, et fan sentir una més, molt ràpid, amb confiança. Tenint-te en compte les teves valoracions i a poc a poc és gent real, és gent treballadora, és gent implicada...
Havies treballat, ara ho comentaves, abans en algunes empreses del port de Tarragona, d'alguna manera ja hi havies posat la pot abans d'arribar a la confraria de Cambrils. Sí, ja m'havia costat, ja m'havia costat una miqueta cap al mar, havia ficat els peus dintre d'un port, tot i que en aquest cas no estava la part pasquera, però sí que és veritat que ja vaig fer un pas que em va apropar, si més no, a aquest món,
i quan ja vaig venir aquí ja m'hi vaig tirar de cap ja va ser endinsar-m'hi al 100% Què et va cridar l'atenció? Per què vas decidir presentar-te a la secretaria de la confraria de Cambrils? Bé, era un lloc nou un espai a conèixer i la veritat en aquell moment tenia 27 anys encara estava descobrint quin era el camí que volia agafar i quina era la direcció que volia prendre
I era més que anar per aquest lloc, era un per què no, per què no provar-ho, per què no veure què és això i conèixer un món nou. Els teus inicis no van ser fàcils, no? Si no sabies gairebé res, conèixer-ho tot des de zero en un lloc nou, entenc que va ser difícil.
Mira, a dia d'avui encara guardo la llibreta d'aquell primer any on m'apuntava inclús paraules. Al final ells tenen una manera de parlar, unes frases fetes que moltes vegades jo no m'entarava de res i recordo com en aquella llibreta a poc a poc m'anava apuntant totes aquelles coses que no agafava i havia demanat explicació.
I me la guardo amb carinyo, perquè m'agrada tenir aquest record d'aquells moments. Sí que és veritat que no va ser fàcil, com qualsevol inici, i sobretot, com bé deies, davant d'aquest desconeixement total del món marítim i del sector pesquer...
Però, per altra banda, va ser uns inicis molt dolços, perquè, com et dic, tothom em va donar la mà, des dels propis pescadors d'aquí de Cambrils, com des de tots els treballadors de confraries, secretaris d'altres confraries del territori, de la federació...
i tothom em va abraçar i em va animar a continuar, em va donar un cop de mà i vaig tenir aquest recolzament que és necessari i que marca la diferència. A més, era un moment que també hi havia poques dones, ara encara n'hi ha poques, però en aquell moment, el 2017, si no recordo malament, només hi havia dues dones que eren secretàries d'una confraria, comptant de tu. Doncs la veritat que a les dades no les sé, jo sí que és veritat que
jo quan vaig entrar aquí a la província de Tarragona et diria que ja n'hi havia tres de Calafell Tarragona i l'Ametlla de Mar però sí que és veritat que en els últims anys aquest número ha anat augmentant exponencialment i bé, això doncs és un punt en positiu però ja et dic...
Sí que és veritat que és un sector, evidentment, que està primordialment marcat per als homes, perquè al final són la majoria els que van al mar. Però sí que és veritat que també és un sector que està roguejat de dones i recolzat de dones en som conscients i ho valoren. Així que jo crec que dona aquest contrapès i fa que cada vegada...
més dones de fora d'aquest món ens hi sentim còmodes i ens animem a formar-hi part. De fet, tu també sempre has lluitat per dir-ho d'alguna manera, perquè les dones s'interessin per aquest món i vulguin formar-ne part. Exacte, és que de vegades potser nosaltres mateixes ens fiquem unes barreres, o pensem que hi ha àmbits que són més difícils.
Però també és veritat que de vegades ens fa falta un exemple, no?, i veure quines opcions hi ha, veure experiències personals d'altres dones que han estat dintre de sectors que potser no són els típics o els que nosaltres entendríem com a possibilitat del nostre futur laboral. Però això ja ho tenim, tenim dones pescadores, tenim propietàres i embarcacions, tenim remandadores...
personal de confreries, secretàries, etcètera, que ja és un exemple. I moltes vegades, el que comentem, inclús a l'Associació Catalana de Dones de la Mar, que moltes vegades s'intenta visibilitzar el paper de la dona en el passat, però també en el present, per animar que les dones del demà també vulguin formar part d'aquest món. És això, el gran ventall de possibilitats que dona el Mar...
i les diferents tipologies de treballs i d'experiències que pots viure.
Una altra de les coses que vas fer quan vas arribar a la confreria de Cambrils va ser recuperar la subhasta del peix que feia uns quants anys que no es feia. Doncs si no recordo malament van ser 17 anys sense subhasta i sí, va ser en aquell 2017 que vam reprendre aquest mètode de venda. Érem l'única confreria que no estava treballant així, amb subhasta.
En el seu moment, quan es va fer el canvi i es va deixar de fer la subhasta, hi havia una situació diferent, uns motius específics pels que necessitaven el canvi, però aquesta situació també havia canviat i a dia d'avui, més amb les noves tecnologies, la possibilitat de la venda remota per internet, potenciava molt el que això era una oportunitat, tornar a la subhasta i fer aquest canvi de mètode de venda.
Això ja era un projecte que la Junta de la pròpia confraria tenia al cap en aquell moment i jo la veritat que gairebé m'ho vaig trobar tot sobre la taula per tirar endavant. Va ser un repte, van ser molts dies de por, molts dies de nervis, que tot funcionés bé, que res fallés i que al final estem treballant amb un producte fresc i necessitem treballar ràpid i ser eficients.
I era molt important que tot el procés i tot el mètode de treball, tota la tecnologia i tota la infraestructura funcionés correctament. I especialment en aquella època que vam començar, que just va ser el juliol del 2017, que just és l'inici de la campanya d'estiu, de la tornada després de la veda de les embarcacions de Rosalemers.
i jo havia començat aquell abril, vull dir, va ser tot, doncs, bueno, un repte. Entenc que hi havia una demanda, no?, per recuperar aquesta subhasta, que no va ser una tasca difícil de fer, al final, que tothom volia recuperar-la. Sí, així és. Vull dir, com et deia, la situació a poc a poc de la venda del peix aquí a la cofreia de Can Brils havia anat canviant, la tipologia de compradors havia anat canviant...
havia disminuït el nombre d'embarcacions, hi havia noves tecnologies que permetien aquesta venda per internet.
I bé, aquesta era ja la intenció, era una decisió presa i acordada per la Junta de la Conferia i simplement feia falta executar-ho i tirar-ho endavant de la millor manera possible. Ara ja som al 2025, han passat gairebé 8 anys d'aquell 2017. Com veus aquests 8 anys? Com creus que ha evolucionat tot?
Bé, a nivell de confraria, crec que podem estar orgullosos que hi ha un gran sector pesquer, treballem un producte boníssim, treballem amb molt bona qualitat, cuidant el seu aspecte, el seu manteniment, la seva venda. Crec que treballem molt bé el producte i li donem el valor que es mereix. Com a confraria, crec que hi ha un molt bon equip
tant pensant des de les embarcacions com des dels propis treballadors de l'entitat. Crec que hi ha un treball en equip que és molt important i que hem sapigut mantenir durant tots aquests anys. I després, a nivell de sector, hem viscut, han sigut uns vuit anys molt intensos de canvis normatius, de restriccions, d'inseguretat, d'un futur que queda poc clar...
de baixes, de reducció d'aquestes embarcacions pesqueres d'aquest sector en el llitoral català ja en general. Però també penso que hem sapigut trempejar tots aquests... aquestes onades, aquests temporals, i afrontar la situació, reivindicar quan era necessari, acceptar, aplicar quan també ho ha sigut i adaptar-nos a la realitat de cada moment...
I crec que hem de continuar en aquest camí, però sempre reconeixent l'esforç i totes les mesures que ha anat aplicant el sector pesquer durant aquests anys en pro del medi, en pro de l'economia, del manteniment econòmic o social del sector pesquer.
I ens queda una tasca pendent, que és aquesta, aquest reconeixement, però aquest cridar-ho als quatre vents i dir-ho a tothom, fer-nos sentir...
i posar-nos el valor que ens mereixem en el sector pesquer de Catalunya. D'alguna manera, a finals del 2024 ja vau començar a fer-vos sentir, tot i que fos per la pesca d'arrossegament, en aquest aspecte com creus que ha de ser el futur, si és que hi ha futur? Perquè, clar, quan parles amb diferents pescadors ho veuen bastant negre, tot això. Sí, ens toca una tasca de fer una valoració real de quin és l'estoc pesquer,
de traslladar en aquesta col·laboració que estem tenint en els últims anys entre sector i científics, anar de la mà amb l'administració, presentar números, presentar realitats. I com et deia, és que ens hem de fer sentir, però no només a l'hora de queixar-nos, sinó en el dia a dia, dient, escolta'm, cada dia portem quilos de residus del fons marí,
Cada dia, durant anys, nosaltres hem aplicat mesures preventives, tancats, permanents, vedats temporals, canvis d'arts de pesca, canvis de tipologia d'espècies a les que anem. Vull dir, portem molt de temps al propi sector sense que ningú li hagués dit res, ja ho estava fent, ampliacions d'aquestes parades temporals.
I tot això ho hem d'explicar perquè, si no, no arribem a la ciutadania i acabem sense arribar també a molts llocs, a molta administració. Per tant, és una tasca que tenim pendent i que hem d'agafar el toro per les banyes.
i fer-nos sentir però en el sentit positiu no només com queixes i reivindicacions sinó també en aquest sentit positiu de donar-nos el valor que ens mereixem tant al propi sector a les pròpies persones que hi formen part com el seu producte i la seva qualitat Ja per acabar vas entrar al món del mar per dir-ho d'alguna manera d'una forma una mica casualitat i ara t'hi has enganxat t'imagines la teva vida sense aquest món ara?
No, no, no. És part de mi, ja. Sí que és veritat. Com et deia, et fan sentir part d'aquesta família i al final, dintre també de les discussions, del dia a dia, de la feina, dels neguits, també va aquesta estimació cap al propi sector i cap a tots els que hi formen part.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara pensant bullos els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
I així arribem al final d'aquesta primera hora. Nosaltres ara farem una petita pausa dels darrers 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Grida que estimo, saltar lluny i perdre el cap. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimecres 25 de febrer tens la taronja de taula Carrefour El Mercado per 1 euro amb 9 cèntims al quilo. Estalvies un 41%. Sempre les millors promos. Carrefour.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Fins demà! Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Buena tarda, son las 5...
Us parla Tero Ortega al carrer Apodaca, serà només abaixada com ja ho és al carrer de la Unió. És un dels aspectes que recull el projecte de reforma de tot aquest entorn i que tindrà la plaça Prim com a eix vertebrador. El conseller de Territori, Nacho García, ha assegurat que s'avança en la transformació de la part baixa i en l'objectiu que les persones guanyin espai a la ciutat.
És una transformació que a la vegada sigui una transformació social, un revulsiu econòmic per la zona i que ens permeti recuperar l'esplendor d'un carrer que uneix la part alta de la ciutat o la part mitjana amb la Ramla Nova fins a la part baixa de la plaça dels carros. L'Ajuntament de Tarragona l'ha treta licitació amb la previsió que estigui enllestit en sis mesos.
Els arxivers celebren la desclassificació dels documents del 23F. Avui el butlletí oficial de l'Estat ha publicat l'acord del Consell de Ministres. D'aquesta manera, els documents relacionats amb l'intent de cop estat del 23F de 1981 ja hi podrà accedir al conjunt de la ciutadania. Valoració que ha fet Joaquim Nolla, el cap de l'arxiu municipal de Tarragona, en declaracions a Tarragona Ràdio.
fets com aquest que han passat fa 10, 15, 20, 30, 40, 80 anys i tot. L'altre dia un company m'hi deia precisament que encara havia tingut dificultats per a consultar quan l'exercit espanyol havia estat a Àfrica, a les colònies, de quan estem parlant, estem parlant de 60, 80, 90. A vegades potser hem sigut molt cautelosos, però la societat democràtica ens demana i ens exigeixi. De fet, una mica, a nivell general, ja fa temps que hi ha damunt de la taula una llei de transparència...
En aquest cas, des del punt de vista masiat de documentació administrativa, que ja s'ha acabat allò de dir, no, és que això pot ser, serà criteri del secretari, criteri... No, no, escolti, la llei t'ha marcat molt clar que té accés vostè i que no té accés. La documentació és accessible al web oficial de la Moncloa.
El Mèdol Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona arribaran guany als 5 anys de vida amb una programació que inclou 17 exposicions en 8 espais diferents i participaran 85 artistes. Destaca Vicent Fibla, el director del Mèdol Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona, que el centre pot acollir altres cites culturals més allunyades dels canons establerts. Una cosa que també hem de fer com a Centre d'Arts és...
donar l'opció de sortir una mica dels cànons i els discursos que els artistes solen treballar en qual donar l'opció de fer altres coses que també són interessants i que no poden trobar a vegades altres llocs.
l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Comencem aquesta segona hora de Randamar, passant 3 minuts de les 5 de la tarda, una segona hora on parlarem de mites i llegendes del nostre mar mediterrani. Després farem referència a l'Anguila, anant fins al Delta de l'Ibre i acabarem el programa d'avui coneixent una persona molt relacionada amb el nostre mar mediterrani. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Un dia més a la Randa Mar descobrim mites i llegendes de la nostra costa catalana, del mar Mediterrani català. I avui ho fem parant a la costa del Garraf, una secció que ens acosta sempre des de Ràdio Arenys. L'Oriol, Oriol. Doncs sí, Marina, una setmana més, un dia més. Tenim aquest espai de mites i llegendes.
del nostre mar Mediterrani, de la nostra costa, un espai on descobrim això, llegendes, descobrim mites, i ho fem sempre de la mà del Joan de Déu Prats. Joan de Déu, molt bona tarda. Molt bona tarda, què tal, com esteu? Doncs bé, tenim un nou capítol d'aquesta sèrie que estem fent de mites, de llegendes, darrerament hem estat per al nord i avui anem una miqueta cap al mig, de cap al mig tirant cap avall al garraf.
anem cap a la zona de les costes del Garraf, perquè tenim la zona del delta del Llobregat, per tant, també zona, imagino, Joan de Déu, de llegendes importants. Sí, el fet que estigui tan a prop de Barcelona i a l'aeroport, una zona que és el Baix Llobregat, molt industrial, sembla que
les criatures fantàstiques s'hagin marxat. Però n'hi ha hagut i, si un sap mirar, en poden haver. De fet, el Delta de l'Ebre no sempre ha tingut la mateixa fesomia. Abans era un estuari, l'aigua arribava fins a Sant Boi, per tant, era un bon racer de vaixells.
que aparcaven, per dir-ho així, en Montjuïc, i aquí la importància de Barcelona amb el tràfic dels fenicis, dels grecs, dels romans, etc. Però també després es va anar omplint de terra, que baixava la terra...
portada pel riu, que no era tan escanyolit com ara, i aleshores es van formar uns pantans, un delta, com el de l'Ebre, però més modest, i aleshores sempre els llocs pantanosos són llocs que inciten a imaginar o a crear llegenda. De fet, el riu Llobregat en temps dels romans es deia rubricatus, que vol dir el riu vermell, perquè baixava quan hi havia tempestes i pujades d'aigua, doncs baixava vermellós, perquè hi ha terres
més a dalt que porten aquest color i també perquè el color fangós que representava tot allò s'ha d'entendre que més enllà dels rubricatus de Llobregat doncs ja venia l'Àndalus era una terra on la capital era Còrdoba amb una població de gairebé 500.000 habitants o més fins i tot
i Barcelona, que era la frontera a Llobregat, doncs igual tenia 5.000 habitants, no? I el Garraf, que ara en parlarem, doncs era una mica com aquesta frontera que van trigar tres segles, eh?, el Comte de Barcelona en poder capturar Tarragona i després baixar Tortosa. Vull dir que no és com ara, no?, que els enginyers...
ens fan molt fàcil el desplaçar-nos amb els túnels i les autopistes, sinó que abans el Garraf era un territori complicat afegit al Delta. I tant, doncs ara en parlarem, avui que n'estiguin especialment pendents tota la gent que ens escolta des de l'àrea del Garraf, des de Canal Blau, perquè avui parlem de la seva zona, Joan de Déu. Abans, per això m'agradaria que em contestessis una pregunta, perquè molts vegades aquestes casetes de segones residències en diem la torre, anem a la torre, qui en tingui, jo no puc dir que no en tinc.
Per què es diuen torres? Bé, de fet, té a veure amb els pirates, perquè el Baix Llobregat, el Delta de l'Ebre, era un lloc molt interessant pels pirates, igual que el Delta de l'Ebre, o les Illes Medes, el Garraf, llocs on era difícil d'arribar per terra, hi havia poca població. Aleshores, tot el que són els camins de ronda, que ara són tan macos de passejar,
al costat del mar eren els antics camins de la ronda dels soldats per vigilar que no vinguessin els pirates i aquestes torres tan magnífiques de guaita que es diu per vigilar si venien precisament els pirates no estaven de decoració eren els búnquers del segle XVI i moltes masies es fortificaven o posaven una torre precisament per si venien els pirates poder-se
tancar dintre i que no els poguessin assaltar. I fixeu-vos que fins i tot una cosa tan contemporània com és tenir una segona residència, doncs li diem anar a la torreta. I ve la torre del temps en què els pirates feien la guitza a les terres catalanes. Compte, veus, això ho desconeixia. Sí, i és ben curiós perquè és una relació que et fa veure la intensitat d'aquest problema dels pirates...
que ens ha quedat aquí una obra teatral i musical, que és Maricel, però que ja ho hem encomadat altres vegades, els pirates del Mediterrani feien molta més feina que no els del Carib, el que passa que aquí no tenim un Hollywood, no? No, no, no, no ho tenim, no ho tenim, però vaja millor potser, fins i tot, amb el nostre cinema ja fem. Ja fem, molt bé. Joan de Déu, parlem del garraf, però què vol dir garraf?
Bé, doncs, precisament això que dem que era una frontera al Llobregat, doncs, Garrafia és una paraula de dialecte àrab de l'Andalusí que es parlava a la península i que vol dir sínia o terra amb afloraments d'aigua, perquè el Garraf, malgrat que és un lloc una mica eixut,
De fet, és on hi ha l'única palmera europea, el Mar Galló, que es fa allà al Garraf, és el lloc més septentrional gairebé de la península ibèrica on es fa, i és un lloc caixut, però té una roca calcàrea que fa que per l'interior s'escoli
Molta aigua, hi ha nabencs que es van després a visitar, es fa espiologia, etc. Però per això volia contrastar aquest tema que Barcelona estava bastant aïllada. Havies de creuar un delta, un riu, que no era tan escanyolit com ara. De fet, la població de l'Hospitalet es deia així, l'Hospitalet era un lloc, un hostal, i llavors la gent feia nit a l'hostal perquè les portes de la muralla de Barcelona ja estaven tancades i el dia següent passaven la barca.
Sant Andreu de la Barca mateix, aquesta població també té el nom perquè s'havia de crou al riu amb barca, no hi havia altres mitjans. I era una frontera d'alguna forma natural i durant molt de temps cultural. Al nord hi havia el Comte de Barcelona i al sud hi havia la taifa de Tortosa, depenent molt sovint de Còrdoba.
Déu-n'hi-do. I on comença el Mar de Ponent, que en diuen? Doncs aquest també és un lloc singular perquè la costa catalana va baixant com perpendicularment des de la ratlla de França i tot just a Barcelona, de fet al Delta de l'Ebre, ai del Llobregat, doncs fa una inflexió i va més horitzontal i aquí es diu el Mar de Ponent. De Barcelona cap a la ratlla de França és el Mar de Tramuntana o de Llevant i aquest és de Ponent. Llavors hi ha una inflexió del terreny que això també afecta
el que és el mar i dona una singularitat que des de Barcelona, des de Barcelona estan, això ho hem comentat potser alguna altra vegada, des de Montjuïc hi ha el mirador de Ponent...
que des d'allà es veu la posta del sol, depèn de quina època de l'any, cap a la primavera, enfonsar-se al mar. El sol sempre s'enfonsa per la muntanya, surt pel mar, al nostre país. Des de Barcelona, quina curiositat i aquest fenomen natural que es pot veure el sol enfonsant-se pel mar, precisament per aquesta inflexió de la costa, que aleshores ja és la costa de Ponent, que baixa més perpendicular que no pas...
la que tenim de Barcelona fins a França. Clar, que en aquesta època concreta o aquell moment concret el sol surt tant pel mar com es pot pel mar. Exacte, i això és una singularitat que segur que qui visita Barcelona veu moltes altres coses, però aquesta des del mirador del migdia, que abans havia dit de ponent,
que fins i tot hi ha una vista esplèndida del litoral, doncs es pot veure aquesta singularitat i aquesta meravella natural. I tant. Doncs esperem alguna llegenda, alguna llegenda concreta, com la del pas de la mala dona. Qui era aquesta bona senyora, o mala senyora? Sí, aquesta és una llegenda precisament del Garraf, perquè abans, l'única forma, abans que hi hagués el tren, de creuar cap a Sitges, doncs era fent cabotatge. Hi havia el que es deia el Vaporet, que fins a final del segle XIX...
d'on s'aportava la gent de Barcelona o de Castelldefels fins a Sitges. I els camins que hi havia eren molt dolents, s'havia de fer marrada per Martorell o per Lordal. Aleshores hi ha un lloc que es diu el pas de la mala dona perquè és el punt més alt, el punt del panyat de la falconera, i allà diu la llegenda que hi havia una dona que estava casat amb un potentat de masia que era molt ric però era sec.
I aleshores aquesta dona que es veu que tenia una amant, que era un bandoler, doncs un dia passant amb les mules per aquest pas tan difícil, aquest peny assegat, doncs va esperonar la mula i va fer precipitar amb el seu marit a l'aigua, va morir evidentment i la ressaca de l'aigua va portar fins a Sitges, on es va descobrir això, i ella diu, mira, escolta, entre que ell era sec i que les mules es van...
excitar per la ventada que hi havia, doncs va caure. Però tot just on vivia aquesta dona, un dia va anar a visitar el seu amant bandoler i a la cabana que tenia doncs es va enfadar amb ell i li va dir escolta que jo per estar amb tu he matat el meu home i tu m'ho pagues d'aquesta manera que gairebé no et puc veure mai i sembla ser que en aquell just moment doncs ja diguéssim els guardes
que controlaven el garraf dels bandolers, doncs estava assatjant aquell lloc, van sentir la conversa, i llavors van descobrir que aquella dona no només havia matat l'home, sinó l'home sec, que no es podria valdre, no? I el corregidor de l'època, doncs va, el manaire de l'època la van condemnar, la van agarrotar, i després la van portar amb aquest penyal,
de la falconera, i la van decapitar, van posar el seu cos dintre d'un sac amb tres gats vius, la van tirar a mar i el cap el van deixar penjant allà perquè sapiguessin que no s'havien de fer malifetes. No es diu res del bandoler, es va incidir més amb la dona, vull dir que ja podem veure una mica el tarannà literari de l'època. Sí, no, trobo que els càstigs de l'època són suaus, eh?
Molt suaus, eh? Això de tancar no es contemplava. No, no, carai. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I des d'aleshores aquest pas, que ara és d'excursionistes, hi ha una vista esplèndida...
Doncs es diu el pas de la mala dona i segurament molta gent no sap el motiu i és aquest que acabem d'explicar. I tant, molt dolenta, molt dolenta aquesta dona. I anomenaves la falconera, eh? Falconera i no sé si també és terra de... o hi ha sirenes per aquí. Sí, de fet aquest mateix lloc que hi ha al pas de la mala dona és el penyal de la falconera, que és el lloc més alt del garraf.
per la banda de mar, i aleshores allà resulta que hi ha un fenomen increïble perquè hi ha un riu subterrani que és el més capdalós de tota la península ibèrica de la part del Mediterrani. Aleshores allà el que passa és que quan l'aigua per una cova gairebé submergida surt a mar, doncs és el que es deien els aigua dolços. De cop i volta l'aigua era dolça i té una altra coloritat, de fet,
hi ha algun indret per allà que es diu aiguadols, hi ha alguna urbanització al garraf. Hi ha com set o vuit afluències d'aigua submergida, pel que dèiem, del tema aquest calcari, però la singularitat és que s'ha explorat submarinament, arqueològicament, i el 1957 s'hi va plantar amb una cova al costat dintre del mar una mare de Déu de Montserrat, beneïda pel cap de l'església de Montserrat, en el carrer,
i sembla ser que és la primera ermita submergida. Tu podràs preguntar i per què s'ha de posar una Mare de Déu submergida? Doncs com ha passat en molts altres llocs que hi havia les antigues divinitats que eren substituïdes per Mare de Déu trobades, es feien ermites on hi havia dòlmens,
doncs segurament es va posar aquesta Mare de Déu per protegir d'aquestes entitats anteriors, i precisament les sirenes, que si vols en parlem ara quan vulguis. Doncs sí, sí, parlem-ne, i tant, sí, sí. Doncs precisament la deducció és una mica aquesta, que es va posar la Mare de Déu per foragitar els antics habitants naturals de la zona,
les criatures fantàstiques, que en aquest cas eren les sirenes, com el Garraf, el Delta de l'Ebre, el Montgrí, són llocs importants d'aquestes criatures, i es veu que un mariner es va encatarinar d'ella, ella li va veure que era bona gent, es van enamorar, però hi havia un drac entremig que també vigilava aquelles coves, que es va posar gelós, i aleshores li va donar com una...
beguda amb aquest pescador, el pescador va sospitar que era una matxina, un verí, el va tirar a l'aigua i aleshores, per això d'alguna forma les aigües del garraf moltes vegades també són portantoses quan hi ha tempestats, el noi es va salvar, però d'alguna manera hi ha aquests amors entre humans i les criatures fantàstiques, doncs no va prosperar, però és una de les sirenes d'aquestes criatures que habitaven allà. N'hi ha una altra, una altra llegenda que parla
de Sitges, que també hi ha la Mare de Déu del Vinyet, que allà diu la llegenda que hi havia la reina de les sirenes que sortia amb un canelobra de set braços amb un llum obert i que també amb una de les espelmes obertes i un pescador li va robar perquè donava bona sort, sempre que veiem sirenes que es pentinen o netegen els llençols, doncs porta bona sort fer de lladres i aleshores el van plantar amb aquesta ermita que es pot anar a visitar
és una ermita de sitges preciosa amb exvots, que són vaixells petits que s'han posat allà perquè s'ha salvat gent de naufragis, i fins i tot hi ha un pingüí dissecat d'una expedició del 1860 que es va fer a Amèrica i el va portar un dels científics, però del canal obra no se sap.
si aquest canal obre del rei de les sirenes encara hi és o no hi està. Ah, misteri. I també hem de parlar, Joan de Déu, de Cala Morisca. Bé, això és el que comentàvem dels pirates i una de les cales més interessants de l'estiu anar a remullar-se és la Cala Morisca, que està al garraf i té aquest nom una mica també com a referent, com a eco llegendístic del moment que fèiem falculades els pirates, que normalment venien del nord d'Àfrica,
però que assotjaven la costa catalana i, clar, des de Sitges o des de Castelldefels era difícil. A Castelldefels us recomano que aneu a veure la Torre de Guaita de la Verona, que està allà a Castelldefels. Es pot visitar perfectament, és superforta, amb unes escales immenses, simplement perquè veieu a través d'aquesta imatge el perill de la pirateria i com s'havien de defensar. I la Cala Morisca diu la tradició que anaven els
els pirates que no podien entrar a Sitges perquè estava amurellat i tenia canons i anaven allà i pujaven a pagès a segrestar gent, a emportar-se noies i que un dia van segrestar un parell de pescadors i els pescadors molt hàbils els van dir, escolteu, si ens deixeu anar us direm un lloc on la mar és dolça i els van portar allà a la falconera i els pirates van veure aigua, van veure que era dolça i van dir, ostres, això és un miracle i els van deixar lliures. Veus que bé, carai, doncs mira, saubats...
I una mica aquestes són les històries, jo estava parlant d'aquests pescadors salvats, que són aquest parell d'espavilats d'allà de la banda del garraf, però també una mica perquè veiem que tant el delta de l'Ebre i el delta del Llobregat també tenia dones d'aigua, en aquest cas no tant sirenes, sinó esprits de la natura, que custodiaven precisament una font, que encara pots anar a veure-la, que està a la vall,
de la Santiu, a prop de Gabà, i és un lloc molt maco, on diuen que hi havia una malura allà, que l'aigua estava molt dolenta en general a la banda de la desembocadora del Llobregat, i aleshores els comptes d'aquella zona deien que això era perquè el poble es portava malament i els hi posaven més impostos, i quan més impostos els hi posaven encara l'aigua sortia...
més contaminada, fins que un parell de pastors van veure una llum a la nit i van anar cap allà, i era aquesta font, que ja us dic que podeu anar a visitar-la ben maca, a la vall de la Santiu, i aleshores les dones d'aigua els van dir, escolteu, porteu aquesta aigua arreu, que aquesta aigua us curarà. I van donar de veure aquesta aigua a la població, l'aigua va curar la gent, els manaires van tancar la font perquè no volien que hi beguessin, llavors...
no va tornar a ser aigua bona, però quan es va tirar aquests murs va tornar a ser una aigua excel·lent, va florir la natura, i d'alguna forma es podria pensar que aquesta llegenda té a veure una mica amb aquesta desembocadora del Llobregat tan contaminada fins fa poc, penseu que encara allà hi ha una gran depuradora, perquè no es baixi l'aigua bruta, doncs potser és que la gent ja no hi creu en les dones d'aigua, com també a la falconera,
doncs amb el temps que hi havia a l'abocador del garraf sortia bruta aquesta aigua i finalment quan es va tancar doncs l'aigua ha tornat a sortir neta i per tant no només les sirenes poden navegar per allà sinó que ha guanyat el patrimoni ecològic del país. I tant, no, no, sens dubte, sens dubte, sempre l'aigua neta és molt millor, eh? I abans al principi que em parlaves del Llobregat, d'aquest Llobregat vermellós en aquell temps, en el temps de la trinca, el Llobregat amarronat.
amarronat, ja venia de la tradició i de color de gos confuts. Exacte, sí, sí. El de Rius, aquí a Catalunya, en tenim un de cada color i de tots tipus. Joan Dadeu, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona avui que hem parlat de les costes del Garraf i d'aquí uns dies, i tornem amb més mites i més llegendes. Moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda.
Deixem els mites i llegendes i parlem ara de la realitat. Fem parada al Delta de l'Ebre per parlar sobre les últimes novetats sobre la pesca de l'anguila i l'angula. I per això l'acompanya Cel Prieto des de Delta.cat parla amb el secretari de la Societat de Pescadors Professionals d'Angula de Sant Jaume d'Enveja sobre la pesca de l'anguila-cel.
Simarina, parlem amb Pasqual Bertomeu, secretari de la Societat de Pescadors Professionals d'Angula de Sant Jaume de Meja, sobre que finalment s'ha decidit no incloure l'anguila al catàleg d'espècies protegides, una mesura que permetrà que aquest peix es pugui continuar pescant. Pasqual, benvingut a Randemar.
Això mateix, bon vent que n'hi fa una mica bastant. Pasqual, a principis de setmana, des de la Societat de Pescadors Professionals d'Angula de Sant Jaume, també ja denunciàveu la mesura del Ministeri de Transició Ecològica per declarar l'Angula com a espècie en perill d'extinció. És així, al final la cosa ha sortit bé de moment, perquè al final les escoles d'autonomes van votar...
l'emportant fora d'esta mesura i, per tant, podem continuar pescant i gestir la pesca en completa normalitat. Però, bueno, és un tema que hem d'estar sempre molt damunt perquè en qualsevol moment pot canviar. Clar, el sector pesca del Delta de l'Ebre manifestava la seva oposició, evidentment, a la proposta, ja que es considerava molt precipitada. Pasqual, però que mos quedo clar, què suposaria declarar l'Angula com a una espècie en perill d'extinció?
Jo penso que sigui la mesura més dolenta pel bé de l'angula. Jo penso que els pescadors són els primers, a banda que són pescadors i han de gestionar el seu pescador i el seu treball, diguem-ho així, el que fan també és preservar l'espècie i sobretot també preservar el seu hàbitat. Tot el que és tema de correnes d'aigua o dels guassos, tot el tema de protecció dels rius, tot això afavoreix l'angula i és el que volem, que al final l'angula tingui el seu hàbitat adequat i fa que poguéssim continuar pescant-la.
Clar, i actualment, de fet, a Catalunya, la pesca de l'anguila dona feina a unes 250 persones a la zona només d'aquí del delta de l'Ebre. I, clar, una prohibició hauria acabat en este sector professional. Nosaltres, en un principi, no volem criminalitzar l'amor dels pescadors, i al revés, jo penso que som els primers interessats en preservar aquesta pesqueria i, al final, aquesta espècie i la seva hàbitat.
Però també això, ara estem damunt en un ciber científic, no?, de l'angula, i penso que tots junts, no?, aquí els científics, biòlegs, pescadors, han d'anar a una, per això fer-ho possible. I jo penso que sí que és possible. Hem passat, potser fa tres anys, podem tres anys ja, en una regulació d'escaltures, i també és veritat que vam portar sis anys, en la qual les coses van de malament, no? Però bé, l'angula s'ha recuperat,
portem tres anys i un dia seguits molt bons, en guany també és un bon any, i penso que tot això és degut també a aquest canvi climàtic que ara ens favoreix, no?, en els nostres aiguts, en els nostres temporals, i per tant, el que fa que l'angula, que n'hi ha molta, la poguéssim també pescar i poder demostrar que sí que hi ha angula pescant-la.
Com digués abans, al final, a la votació que es va dur a terme aquesta setmana a Madrid, se va decidir, evidentment, no incloure l'anguila al catàleg d'espècies protegides, però Catalunya se va abstenir en aquesta votació. Com us arriba aquesta notícia als pescadors?
Bé, és un problema de força, jo penso, dins les mateixes conselleries, no? El que és pesca, el que és divisional de pesca, l'informe, ho estic en les mans, és favorable a la no inclusió. En canvi, també el que és la part mediambiental, diguem-ho així, al final qui va anar a Madrid va ser el director general de polítiques mediambientals, no va ser pesca.
Per tant, entre la postura pot ser d'uns de conservacionistes i d'altres de pesquera, van tirar pel mig i es van abstenir. El que sí que ens confiem al final, i ens fa confiar molt, és que el que és pesca marítima de la Generalitat, l'informe és favorable a aquesta continuïtat
en un seguiment científic, això sí, hi harem tots de demà, tots d'una, i per tant hem de seguir, hem de seguir en este camí.
Llavors, per el que em dius, està com el sector de la pesca, des de l'administració us recolza en aquest sentit, però després des de Medi Ambient, diguéssim, tenen una altra parer, suposo, perquè de fet ecologistes en acció de Catalunya i LGT, ecologistes en acció de Terracone i les Terres de l'Ebre són qui instaven a la Generalitat de votar a favor de la proposta, però des de pesca teniu este suport, va, tots.
Un suport claríssim, claríssim des de pesca, això confiem, i també m'ha afegit la part científica, la part de biòlegs també, i estem fent un treball en el tema de les captures, també les aigües, la climatologia, també en una informació biològica d'espècie, i nosaltres estem col·laborant amb els científics, aportem també mostres d'algures en diferents punts de pesca al riu, en diferents horaris,
i, per tant, tot aquest treball és conèixer bé l'espècie, conèixer la seva evolució, i nosaltres, el que sigui, veiem resultats. Quan nosaltres pesquem angures, i ara és el cas que, per exemple, és la temporada, les coses van molt bé, i també fa dos anys atràs, també, s'allàvem que l'angura recupera, i l'angura, doncs, bueno, la tirim al riu, i tot això, al final, influït també pel canvi climàtic, vull dir, amb més aigua, amb més qualitat d'aigua, amb més corrent d'aigua,
A més, també desguassos que puguen arribar al mar, perquè, clar, per exemple, un desguàs no arriba al mar quan obres o fan treball de salinització, per tant, en aquell moment, les pesqueres són zero i no vol dir que no vengua, vol dir que no han pescat. Per tant, això també s'ha d'exprimir una miqueta quan podem pescar, quan no, i també explicar les captures en base d'això.
Clar, és que, de fet, publicaven que, segons diversos estudis científics, l'espècie se troba fora dels límits biològics de seguretat, però els pescadors d'aquí baix assegureu que, clar, aquesta realitat no s'observa, no coincideix en la realitat del delta, no? Nosaltres, ja dic, vam portar l'any 2020, vam portar 3 anys, després no l'anàvem bé, els resultats de captura eren molt baixos també,
Va haver-hi un moment que el sector també s'ha de professionalitzar, la gent ara tothom és autònoma, i poder també podria ser que, bueno, este canvi, que s'haurien de pagar el seguro, tindríem també menys pescadors, menys pescadors vol dir menys captures, i sí que hi va haver, i això és veritat, va haver-hi una miqueta una baixada en captures, va ser el sobre d'any 2020. Portem tres anys ara,
d'una completa recuperació, estem en unes miges adequades, inclús a l'alça, i per tant, nosaltres no veiem ara mateix cap tipus de perill, en especial aquí al Delta, tant en Angules com en Anguides. El que hem de seguir treballant, perquè hi ha d'altres factors que ens influeixen, i ningú en parla, aquí al final criminalitzem els pescadors com a
els principals enemics de l'angula, i penso que és al revés, però aquí hi ha molta fe a la fe, el que és la pèrdua i degradació, per exemple, de l'hàbit de l'angula, el que seria també les barreres d'immigració, no?, aquesta col·lectivitat, aigües al món del riu Ebre, la contaminació també dels wasos de milló o dels rius, això s'hauria de mirar també. Un altre aspecte importantíssim, per a mi també seria el tema de les espècies depredadores, per exemple, si l'ur, si l'ur ha de vinjar, que és gran, per tant, ha de vinjar i, entre altres, vinjar amb unes anguines.
I també una pena que portem és que, o també volem dir que si al final no tenim pescadors professionalitzats, l'activitat pesquera al Delta continuarà. Este pesca i legal o este comerç i legal, això no es frenarà. Aquí no tindrem inspeccions de pesca o policies per mantenir tot això. Per tant, jo penso que al final els pescadors som els primers interessats en continuar l'activitat pesquera, en continuar...
defensant l'espècie i el seu habitat i, per tant, som fonamentals per mirar de no acabar les engures. Això que comentes de criminalitzar sempre passa al sector primari, per exemple, també als caçadors, sempre tenen aquesta...
aquesta visió de cara al públic que la gent igual no coneix la seva realitat, sempre se tendeix a criminalitzar tant com dius, els pescadors i m'ha fet recordar també el tema dels caçadors.
I també en aquesta línia els pagesos. Jo penso que al final el sector primari hem d'estar liats en l'administració, hem d'estar liats en els científics, i hem d'estar liats també en els sectors més conservacionistes, i penso que al final cada un té aquestes miquetes de raó, i penso que tot junts la taula és la millor fórmula de poder continuar en qualsevol activitat, que són activitats sempre útils, i més o menys de prohibició no ho porten enlloc. Nosaltres, per exemple, des de pesca,
Estem còmodes, estem bé, estem sent a taula en científics, per exemple, i en biòlegs, i no tenim cap problema, i al revés. Jo penso que una cosa, tothom és l'equip, no? I al final fa que poguéssim continuar pescant i poguéssim mantindre l'angula aquí al Delta l'Ebre. El que es parla del Delta és el que conec, eh? Pasqual, de moment s'ha votat, se pot continuar pescant l'angula, però creus que heu d'estar alerta, que aquest debat tornarà a sortir?
Nosaltres estem alerta, estem alerta perquè al final aquesta votació va vindre d'una reunió amb uns cuiners, amb el Ministeri, i al final jo vaig dir l'altre dia, això va ser un cop de cuina amb una taula, vaig crear aquesta reunió i vaig fer això ja a ficar-ho per distinció. Jo penso que per aquí no anem bé. Nosaltres també estem treballant a nivell estatal, hi ha una associació ibèrica de pescadores d'angula, i una miqueta el que hem de fer és rearmar-nos a nivell estatal.
A nivell autonòmic o català estem. Jo tinc plena confiança en el que és l'esforç de pesca, plena confiança. Estem ja en aquest comitè científic i, per tant, les coses les estem fent molt bé. Penseu que aquí a Catalunya ja, i aquí al Delta, nosaltres el que és l'esforç pesquel hem reduït un 50%, d'acord amb criteris científics també. El que vam fer baixar els dies de pesca, nosaltres pescarem fa...
5 anys, pescaven 4 mesos i 10 dies, ara estem pescant només 60 dies. I també els pescadors. Almenys Sant Jaume estàvem de l'ordre de 70 pescadors i estem parlant de l'ordre de 23 o 25 pescadors. Per tant, l'esforç pesca tant en dies de pesca com en pescadors l'han baixat, atenent a criteris científics també i una miqueta d'evolució de les captures.
En aquest cas, les captures estan estabilitzades, la mitjana l'estem mantenint, inclús va a l'alça, i per tant tenim molta tranquil·litat i plena confiança en el que és la dirigió del pesca. Molt bé. I per acabar, Pasqual, expliquem-nos... Jo entenc que l'angula és la cria de l'anguila, no? Durant quin moment de l'any pesqueu? Quan és la veda? Expliquem-nos una miqueta com funciona. Si nosaltres pesquem ara, estos 60 dies...
Segons pesqueres, per exemple, que són els desguasos, alguns d'aportació d'aigües, com ara, per exemple, ja no tenim aigües, els arrossals estan secs i no tenim aigües, i algunes pesqueres comencem al desembre i després a cada temporada al febrer. O sigui, al final, entre desembre i febrer, seria el ventall dels dies de pesca, i d'aquest ventall de tres mesos, pesquem només 60 dies.
Molt bé. Claríssim, Pasqual, esperem que el debat, almenys de moment, no es torni a obrir, que poguésseu anar a treballar tranquils, els pescadors, i no res, estem en contacte. Moltíssimes gràcies, Pasqual, per haver connectat avui al programa. Molt bé, gràcies a vosaltres.
Llops de Mar, un podcast fet arran de mar. Avui, el Llops de Mar ens porta al nord del Cap de Creus. Ens visita en Jordi Folcarà, patró major de la cofreria de Llançà. Amb ell repassarem tota una trajectòria personal dedicada al mar.
Avui naveguem per damunt del Cap de Creus per anar a visitar un llop de mar, podríem dir dels autèntics, tota una vida dedicada a la pesca, a Llançà en aquest poble de l'Empordà que dona mil per mil i una experiències. En una terra on la tramuntana encara no ha posat més difícil, aquí es vol fer a la mar. Ens visita en Jordi Fulcarap, que és el patró major de la Cofredia de Llançà, i ara també president del Galp Costa Brava. Jordi, benvingut aquí a la Ruan de Mar.
Molt bé, moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Fem una pregunta molt genèrica, però també considero que un xic difícil per començar, que passen per aquesta secció. Què és per tu, el mar? Quin significat li dones? Jo he sigut un pescador una mica típic, perquè he sigut un pescador a la força. Vinc de quatre generacions de pescadors...
Però no m'agradava el mar, em marejava moltíssim, quan hi havia anat de petitet, i em vaig anar a estudiar. Però, per circumstàncies de la vida, el meu pare em va dir, tens que venir a pescar, perquè m'he trobat encara sense mariner, i tens que venir a pescar. I vaig estar un any i mig marejant-me, i pel meu mar era un soplíssim. No li m'agradava.
Fins que li vaig trobar la vessant bona. La vessant bucòliga, la vessant de sentiment d'edat, aquesta sensació que et dona estar envoltat del natura. I la veritat és que jo anava a pescar, però no anava a pescar just per guanyar-me la vida. No sé com dir-t'ho. O sigui, ara estic jubilat i no tinc la necessitat, com altres persones, d'anar a pescar.
Tinc la necessitat de veure el mar, però no d'anar a pescar, no? Per mi ha sigut una cosa més... més poètica, més sentimental, que res més, el mar. Més que res pel que em donava. El que em donava de sensacions. Això també en comentava un pescador d'aquí a l'Escala, que vam tenir fa poc en aquest mateix espai, que ara fins i tot el comença a entendre d'una forma diferent o s'hi fixa d'una altra manera. Et passa a tu també, això? Bueno, pot...
Sí, sí, suposo que és això, perquè, bueno, el pescador de mena, diguéssim, s'ha d'anar a guanyar la vida, o sigui, el mar és el seu mitjà de vida, d'altres no sou, no? Però jo com que no ho veia així, o sigui, no... I tenia que anar, diguéssim, gairebé a la força, no? Però el que m'ha agradat del mar és tot l'altre, no? Vull dir, a mi m'era més igual pescar una mica més, una mica menys, és a dir, que ha sigut una mica típic per això, però no he tingut mai en vella dels altres companys...
ni coses d'aquestes, no? El pescador sempre... Mira, el peix mort, que en diem, no? Que ha agafat a l'altre i així. Jo, mira, igual, jo anava a la meva. El que m'interessava era estar bé amb la natura, si així jo estava bé amb mi mateix, saps? És un sentiment diferent. I ara dèiem que ha canviat un xic la teva vinculació, estàs jubilat, estàs més als despatxos, com va aquesta feina una miqueta més de... Moltes vegades, suposo, amb massa paperasses sobre la taula.
Bueno, ja m'agrada, perquè el que te deia, com que a mi Omar m'agradava parlar, però no pel nivell econòmic, doncs d'aquesta manera puc representar els altres, no? I això és una...
Això m'omple, és una de les coses que m'omple. Sempre he tingut, sempre he sigut un home de cooperativisme i m'ha agradat ajudar els altres i formar part d'un grup, entenc, perquè individualment no podem anar al lloc. El que es pensi que individualment anirà més lluny és mentira. I llavors, bueno, hi ha moments que sí que tens massa paparassa, massa esmaldecaps,
Però al final hi ha coses que et compensen, no? Jo sempre l'altre dia que van anar a Madrid, d'aquí d'ençà mateix, els vaig dir que estàvem molt orgullosos d'ells, perquè van anar-hi de 30, pels que som, van anar-hi 26. Era una cofradia amb més representació, o més representació, diguéssim, no numèrica, sí, numèrica, més que amb altres cofradies, molt més grans. Però això, el sentiment de dir, ostres, anem tots a una, saps? I aquest sentiment, aquesta sensació és bona.
Parlem una miqueta dels inicis, d'allò que deies, que tu vas fer-te la mar, amb el mareig a sobre, incorporat en aquest cas. Com va anar evolucionant la teva etapa com a pescador? Què és el que va canviar? Suposo que també, no sé si sempre has estat en el mateix sistema de pesca, si has anat canviant, com vas anar evolucionant? Bé, vaig anar evolucionant, llavors anàvem amb el meu pare, com ho deia, marellant-me,
Fins que un dia em vaig enfrontar amb el mar i vaig decidir que guanyava el mar o jo. I em vaig demarrar a la prova del barc un dia d'aquí a Via Tremontana i li vaig dir al meu pare que m'amarrés amb una maquinilla, amb un aparell que tinc, amb un lavador de xarxes, que m'amarrés per no caure a l'aigua. I llavors estava davant de tot el barc i cada onada que venia, doncs me venia a sobre.
i jo no podia marxar d'allà. I al final, al cap de 5 minuts o així, era enfrontar-me i dir que no pots amb mi, no? I vaig perdre-li aquella por. I de mica en mica vaig anar de mariner fins que prenent del meu pare. Llavors, abans no hi havia, diguéssim, les tècniques i els aparells electrònics que avui en dia. Llavors...
Jo potser soc dels darrers que hem anat aquí aprenent coses amb senyes, saber-me cosir les xarxes i aquestes coses d'abans, no?, que es feien de transmissió de bucorella de pares i fills, no? I bueno, vaig anar de mica en mica evolucionant aquí fins que el meu pare va jubilar.
Llavors vaig anar amb el meu germà, i ara hem estat tots aquests anys, ja 30 i escaig d'anys, juntament amb el meu germà. Anava a pescar durant moltíssims anys a tot el que és la llagosta del Cap de Creus, i després a l'hivern aquí davant de casa. Després vaig agafar una palangrera, que ens vam anar a pescar el gos de llogó al palangre, i al final he tornat a anar, ja portàvem uns...
15 anys o així, que tornem a anar en xarxes, diguéssim, en xarxes i per pocs, també. Per llagosta i per pocs. Ens ho deies al principi, ens ho deies ara quan parlaves d'aquesta teràpia de xoc que vas fer a sobre la barca, en una zona, clar, parlem del cap de creus, una zona molt complicada per sortir a pescar, tramuntanes temporals, suposo que de batalletes mil i unes. Sí, batalletes bastantes, a vegades...
I és el que passa, no? Vull dir que quan ets jove després fas més imprudència, ets més valent, no veus tants o perills. I la veritat que a vegades sí que alguna vegada penso que n'havia fet de massa. La més gran que em va passar és... Sé que ens van operar a la meva germana i a mi del Tavik Nassal, una cosa i l'altra, vam estar un mes i alguna cosa sense sortir...
I venien Nadals i van dir, va, sortim, va, sortim, que no sortirem. Donàvem molt de mal temps, però van decidir sortir. I van anar a passar tot el cap de creus i es va començar a entrar mal temps i anaven fent. Però després és que el mal temps es va girar amb tramuntana, però també amb mar de llevant. Es va fer una tempesta superimportant i al final van haver de deixar el que estàvem fent perquè no podíem i van tornar cap a casa.
Me'n recordo que un barco de roses em deia, on t'aneu? I llavors cap allançada diu, tira cap a Roses, que no passaràs al Cap de Creus. I jo, què va? Tira endavant, tira endavant. Doncs per fer el Cap de Creus, per fer, diguéssim, mig quilòmetres al Cap de Creus, vaig estar una hora i mitja. Una hora i mitja en cot de març, amb onades d'uns 3 metres o així d'alçada o 4. Déu-n'hi-do. Que era...
girant el timó contínuament, perquè si m'enganxava de costat, me podia bolcar. Llavors, per això no podíem avançar, ni podia donar-li molta marxa, perquè, si no, també els véssim ficats sota l'onada. Era intentar agafar les onades com venien de prova. I vam estar una hora i mitja allà així, i no en sortíem. I el meu germà em va dir, donem-li més marxa. Dic, és que si li donem marxa, podrem anar a fondo. I diu, sí, però és que no sortim d'aquí, cada vegada hi ha més mal temps.
Jo arriba un moment que després d'una hora i mitja o dues, imagineu-vos els nervis, em vaig ajudar allà i tenia els dos nens petits de 3 o 4 anys i li vaig pregar a la verge del casme que tots acuidés i li vaig dir a un germà, agafa t'ultimó i mira, perquè jo ja tenc els ulls i que sigui el que Déu vulgui, i de mica en mica donant-li un puntet de marxa, no gaire marxa del motor, però una miqueta vam poder sortir una mica,
I van tirar. Quan van arribar a passar el cap de creu ja no hi havia ni la meitat de mal temps. I després ja quan van arribar davant de casa, me'n recordo que hi havia un barco, gran d'arrossegament, jo el tenia jo a 100 metres, i em deia, jo vaig cridar per la ràdio, i em deia, què fas per la mar? I no, ja anem cap a casa. I dius, és que no et veig, on estàs?
i el tenia davant de 100 metres i no em veia de les onades tan grans que hi havia. Déu-n'hi-do. I jo vaig dir, no, aquí rai, aquí és bon temps, saps? Bueno, batalles d'aquestes i quan anàvem també havien anat a un 100 quilòmetres marandins, a alguns de lloc també ens havien agafat algun temporal d'aquells macos imprevistos. Avui en dia hi ha diferents mòbils perquè és la predicció contínuament, saps? Però...
Com fa 25 anys així enrere, que no hi havia tant de prediccions, hi havia de fiar-te del que et deia la televisió, llavors moltes vegades no l'endevinava i t'enganxava molt al temporal. Llops de Mar, un podcast fet arran de mar.
Jordi, ara has parlat de millores tècniques, de millores amb previsió meteorològica, suposo que de seguretat, d'altres respecte molts anys enrere, no? Però vivim uns anys, podríem dir... No sabria dir-te si pitjors del que havia estat abans la pesca, si anem pel Pedregar, el tema és que està tot bastant convuls aquest sector de la pesca. Com es viu això?
Jo crec, sincerament, que els que tenim a la meva generació, els que tenim ara 60 anys, 50 anys o així, què han passat? Que hem viscut... Som, diguéssim, els que estem ara de patrón major, o fa temps, que ens hem adonat de les coses. Per què? Nosaltres hem viscut, fa 40 anys enrere o 50, que la pesca estava a tope.
I hem vist com, paulatinament, ha anat disminuint. Ha anat disminuint. Per què? Perquè hi ha hagut tota aquesta tecnologia que ha fet que es pogués anar a pescar amb més precisió i tot. Hem vist com hi havia una davallada dels recursos. I ja fa uns 7, 8 anys o 10 que van dir, ep, hem de fer coses perquè, si no, prendrem mal.
ara el que sí que hem trobat que els que tenen ara 30 i pico d'anys no ho veuen així. Per què? Perquè ells no han vist aquesta davallada. Ells s'ho han trobat com està ara. S'ho han trobat baix, no? S'ho han trobat ja a un nivell. Clar, un moment baix. I quan tu li dius, has de fer una cosa per no agafar tant de peix i per intentar que d'aquí uns anys puguis continuar agafant el mateix que està agafant ara, perquè si no patirem...
Ells et diuen, sí, home, i ara per què tinc que perdre jo poder adquisitiu? És per un bé, pel dia de demà, però no ho veuen així perquè no hem vist la davallada, nosaltres sí. Llavors fa 8 o 10 anys que ja hem començat a fer moltíssimes coses...
en tot tipus de vedes, allargament de periodes de veda, de veda de la llagosta, de veda de la sèpia, de vedes del pop. Llavors, si l'Estat diu dos mesos, nosaltres en fem quatre. O sigui, anem fent més coses. Aplicació de malla més gran per la llagosta, per exemple, també. Fiquem una malla més gran, que ara només podem agafar llagostes grans. No podem agafar llagostes petites, perquè la malla és més gran.
I amb arrossegament igual. S'han anat fent coses en tots els sentits per això, no? També de cuidar més els recursos en tema recollida de plàstics, els olis, tot això. O sigui, per cuidar el medi l'estem cuidant molt fa 8 o 10 anys. Som els principals interessats. És que és així. Perquè és que si no, no ens donarà de menjar. Hem de cuidar l'hortet. Nosaltres hem de cuidar l'hortet.
però et dona la sensació que des de les institucions, i més amb tot el que està passant aquestes darreres setmanes, amb la problemàtica de la pesca d'arrossegament en aquest cas, o es mira per una altra banda, o es va tard, o es volen fer les coses més ràpid de les que tocaria, totalment acabes desestabilitzant el sector de la mateixa manera. Sí, però aquí hi ha moltes coses que no s'entenen.
Hem volgut protegir la tonyina, es va voler, un exemple, la protecció de la tonyina. Es va voler protegir tant la tonyina que avui en dia és un problema grandiós perquè la població de la tonyina ha crescut tant...
que com que és un peix que necessita menjar molt pel tot el seu greix que té i necessita menjar moltíssim, n'hi ha tanta que això està afectant la cadena tròfica. Per què? Perquè aquest animal, si necessita menjar 10 quilos o 15 o 20 quilos de peix diari, s'està menjant tota la sardina, tota l'anxova, tots els llussos calamans.
Això no s'ha quantificat. Què ha passat ara? N'hi ha moltíssima, nosaltres no la podem tocar, només la poden agafar aquests grans lobbies, i aquest és un problema. I el mateix que ha passat a la tonyina està passant amb tot l'altre. Ja fa temps que veiem que per molt que fem les coses bé, per molt que intentem fer comitès de cogestió, hi ha un problema gran. A Europa, a nivell europeu, s'han consorxat
alguns potser polítics, alguns ecologistes, amb els grans lobbies, els han com comprat, perquè veiem que aquí ha de passar alguna cosa rara. Igual que pot passar en tot el sector primari, tant agricultors com ramaders i pescadors, cada vegada hi ha més burocràcia, cada vegada tenim que fer les coses diferents, o sigui, molt de pals a la roda sembla que se'ns puguin carregar
com està passant ja amb l'agricultura, que estan portant molta cosa d'aquí al nord de l'Àfrica, aquí pensem que és el mateix. O és anar eliminant la pesca aquests petits empresaris que som nosaltres, si no hi ha peix, si parem la pesca d'aquí, ells ho podran portar d'un tabugui. I tindran un monopoli. I aquí es menjarà peix de fora...
preu que ells diguin, poder, en lloc de menjar les gambes de palamós o de roses, potser els ho portaran de l'Argentina. I el lluç, igual, i el pop, els ho portaran del Marroc. Hi ha grans empreses, grans lobbies, que han anat a aquests tercers països a ficar cullerades allà, a comprar els barcos, perquè allà no tenen confradies ni res, el que han fet és comprar aquells barcos i se'n porten el peix. I portaran el peix cap aquí, creieu-me. I si no fem alguna cosa,
És que no tindrem producte de quilòmetre zero, no peix, sinó ni verdura, ni animals, ni res. Després posaran... Aquí hi ha un problema en els porins, en els que tenen granges de porcs, en els porins, i han de plegar, i aquests poden tenir una granja de 1.000 porcs, i tenen problemes. Quan no els estiguin fora, posaran granges de 2.000 o de 5.000, o en portaran de fora.
Llavors, la gent ha de començar a conscienciar que si volem menjar coses de proximitat del país, ben tractades, potser ens posem les piles, perquè si no passarà que no sabrem ni el que mengem ni quines garanties de seguretat alimentària hi haurà. I hem d'estar molt tant, m'entens? Perquè no podem apretar, la societat mateixa no ens pot apretar
ni dir que som els dolents de la pel·lícula com pescadors, com pagesos, que encara en quadra jo acabo. Si no ens cuidem a nosaltres, ja et dic, no sé on portarem el menjar.
Jordi, amb aquesta reflexió em sembla perfecta per tancar el cercle d'aquesta conversa, per deixar també els oients que reflexionen, que pensin sobre el tema, i sobretot que pensin a l'hora d'anar a comprar, anar d'adquirir el producte de proximitat que ens deies ara mateix, bé, sigui peix, en el teu sector, principalment, com també els pagesos, els agricultors, els ramaders.
Moltíssimes gràcies per ser-hi un cop més aquí i des d'aquí et desitgem també molta sort en endavant. D'acord, Sergi, gràcies per tot i, bueno, a l'audiència, doncs això, no? Dir-los que a vegades jo, quan faig les visites guiades, els dic, acabo la visita guiada amb això, no? Dir-los que si una vegada nosaltres, per exemple, no podem portar el barco perquè no tenen rodes a la carretera,
si no el poder els hi haguéssim portat. Que tinguin paciència si es troben al països de la carretera, que sàpiguen que estan pedint, que estem pedint molt, perquè ens estan demanant les mil i una, paper, sembla que hagin de tenir aquí quatre administratius per fer tota classe de paperasses, coses impensables, no us ho podeu imaginar, com ens estan apretant.
i que, si més no, pensin que quan jo els he explicat alguna cosa era per això, que és tot el sector primari que està patint, que se'ns volen carregar, així és de clar, se'ns volen carregar, perquè si no, no és normal, i que tinguin una mica de paciència i que pensin que jo els hi vaig explicar això i que això, quan vegi uns... o uns pallers o allò que trenc, que tallin una mica la carretera i diguin, mira, és per això, i sobretot valorem una mica el que tenim aquí a casa,
que és de moltíssima qualitat, tal li fa el peix com la carn, com tot, com tot, com el vi i tot, valorem-ho, perquè si no ens valorem nosaltres, malament res. No ho farà ningú. Moltes gràcies, Jordi. Encantat una vegada més. Molt bé, que vagi bé. Adeu. A reveure.
I així arribem al punt final de l'arram de mar d'aquest dimecres 25 de febrer del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Els esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que la jornada...
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Grida que estimo, saltar lluny i perdre el cap. Jugar a submergir-me per un cos ser estrellat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimecres 25 de febrer tens la taronja de taula Carrefour El Mercado per 1 euro amb 9 cèntims al quilo. Estalvies un 41%. Sempre les millors promos. Carrefour.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El carrer Apodaca serà només de baixada, com ja ho és el carrer Unió. És un dels aspectes que recollirà el projecte de reforma de tot aquest entorn i que tindrà la plaça Prim com a eix vertebrador. L'Ajuntament de Tarragona l'ha treta licitació amb la previsió que estigui enllestit en sis mesos. Miguel González.
Parlem d'una zona de la ciutat que ha experimentat una degradació creixent amb el pas dels anys, entre d'altres pel tancament de locals comercials. El Consistori Tarragoní vol revertir aquesta situació i revitalitzar tot aquest àmbit mitjançant un procés de reforma urbanística. El plec de clàusules planteja les línies mestres que han de regir el projecte. Per exemple, s'inclou el canvi de la mobilitat dels carrers Unió i Apodaca, perquè siguin d'un únic sentit, preferentment de baixada, direcció Rambla Nova a Plaça dels Carros,
D'aquesta manera, l'espai per als vianants guanyarà protagonisme. També es planteja que l'espai conformat per la plaça Prim, la mitja lluna i la placeta de Sant Joan esdevingui l'espai central del projecte. El conseller de territori, Nacho García, ha assegurat que s'avança en la transformació de la part baixa i en l'objectiu que les persones guanyin espai, així com el verd urbà. García confia que la intervenció serà un revulsiu per aquesta zona que uneix la part baixa i el centre de la ciutat.
I ho fem pensant, com sempre, en les persones, en què les persones guanyin espai als nostres carrers, que guanyi espai al verd urbà i, per tant, que hi hagi una transformació que, a la vegada, sigui una transformació social, un revulsiu econòmic per la zona i que ens permeti recuperar l'esplendor d'un carrer que uneix la part alta de la ciutat o la part mitjana amb la Ramla Nova fins a la part baixa de la plaça Solana.
L'actuació s'estructurarà en dues fases. La primera serà el tram, plaça Prima Podaca, i la segona el tram del carrer Unió.
La primera fase ha estat inclosa en la proposta presentada al Pla de Barris i Viles 2026-2030, amb un import estimat de 3,1 milions d'euros. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper 31 de març. El pressupost base de licitació és de més de 143.000 euros.
Els arxivers celebren la desclassificació dels documents del 23-F. Avui, el butlletí oficial de l'Estat ha publicat l'acord del Consell de Ministres. D'aquesta manera, ja es podran consultar 153 informes, imatges i transcripcions de converses relacionades amb l'intent de cop d'Estat. Joaquim Nolla, cap de l'Arxiu Municipal, diu que no s'esperen grans sorpreses, però que representa un pas endavant.
Fets com aquest que han passat fa 10, 15, 20, 30, 40, 80 anys i tot. L'altre dia un company m'hi deia precisament que encara havia tingut dificultats per a consultar